indiscret gener 2016
Post on 25-Jul-2016
226 Views
Preview:
DESCRIPTION
TRANSCRIPT
Lorca va passar la Setmana
Santa del 1925 a casa de Dalí
i una temporada a Cadaqués
el 1927. D’aquesta època és
l’Oda a Salvador Dalí, que el
poeta li va dedicar.
Quan no estaven junts, s’enviaven cartes.
A Querido Salvador, querido Lorquito, de
Víctor Fernández y Rafael Santos, trobem la
correspondència entre els dos artistes
de 1925 a 1936, en la qual es fa pa-
lesa la seva relació. Un altre llibre
que indaga en la seva amistat és
Dalí, Lorca y la Residencia de Estu-
diantes, catàleg l’exposició dirigida
per Juan José Lahuerta que va recollir
material documental sobre la relació i la
posterior influència en la seva obra.
Buñuel i Dalí
Dalí i Lorca mantenien una relació quasi
amorosa. Però Buñuel no veia amb bon ulls
com el poeta, segons ell, absorbia al pin-
tor. Finalment, aquesta relació es
va refredar quan Dalí va viatjar a
Paris, on es va retrobar amb Bu-
ñuel. Allà van col·laborar a la
pel·lícula Un perro andaluz i a La
edad de oro, escrita per tots dos.
DALÍ, LORCA I BUÑUEL
GENER 2016
BUTLLETÍ DE LES BIBLIOTEQUES DE SANT CUGAT Nº163
Pintor, poeta i cineasta, s’ha parlat molt
de la relació entre els tres artistes i de la
seva aportació al món de l’art. A L’Indis-
cret d’aquest mes els coneixerem una mi-
ca més a través d’algunes lectures.
La Residencia de Estudiantes
Es va fundar el 1910 i molts dels seus estudi-
ants van arribar a ser reconeguts in-
tel·lectuals de l’època. Va ser allà,
als anys 20, on es van conèixer Dalí,
Lorca i Buñuel i van crear un vin-
cle d’amistat molt especial. Tam-
bé va ser allà on van entrar en
contacte amb els moviments
avantguardistes europeus, fet que
va influir molt en la seva obra posterior.
Al llibre Breve historia de la Institución Libre
de Enseñanza, Antonio Jiménez-Landi ens
explica què va significar pel pensament i
l’aprenentatge interdisciplinar aquesta ins-
titució i la seva residència.
Lorca i Dalí
Els tres artistes admiraven l’o-
bra de cadascun dels altres i
col·laboraven en moltes ocasi-
ons. Dalí i Lorca van començar
a tenir una relació més estreta.
Per saber-ne més.
Al llibre Buñuel, Lorca, Dalí: el enigma sin fin, l’especialista en la Genera-
ció del 27, Agustín Sánchez Vidal, retrata la relació amor- odi que es va
establir entre els tres genis. Pel·lícules, pintures, poemes i anècdotes de la
seva vida i de la Residència de Estudiantes són una part de la seva obra,
però també ens presenta una època fonamental per a la cultura con-
temporània, que va donar lloc a l’anomenada Generació del 27.
llarg dels seus últims 15 dies
abans de morir, el pintor
rememorarà la seva vida a
la ciutat de Venècia. Per
un costat, la seva passió
artística i els problemes
amb els cercles venecians,
per un altre, la seva intensa
vida familiar al voltant dels seus fills, inca-
paços de lliurar-se de la tirania del
pintor.
Pintors ficticis
Algunes novel·les tenen com a
protagonista pintors famosos fic-
ticis. Aquest és el cas de Barbazul
de Kurt Vonnegut, que fa una
anàlisi de l'expressionisme abstracte
a través del pintor Rabo Karakebian. Ka-
rakebian està retirat i viu en una mansió
de Long Island. La trobada amb una es-
criptora l’animarà a començar a escriure
la seves memòries. El relat
de l’autobiografia d’aquest
pintor fictici té escenes i
anècdotes de la vida real
d’alguns artistes expressionis-
tes com Mark Rothko, Arshile
Gorky o Jackson Pollock.
Literatura, pintura i cine-
ma estan connectats,
com totes les arts en ge-
neral. Moltes de les
pel·lícules que veiem al
cinema estan basades
en novel·les, i pintors i obres pictòriques són
els protagonistes de molts llibres com els
que us presentarem.
Pintors famosos
Johannes Vermeer fou un pintor
holandès i les seves obres eren
paisatges contemporanis: esce-
nes domèstiques, retrats de perso-
nes de totes les classes socials i vis-
tes urbanes. La novel·la La noia de
la perla, de Tracy Chevalier, porta
el nom d’una obra del pintor i recrea la vi-
da de la noia que es retrata al quadre. Gri-
et, amb setze anys, entra a treballar com a
minyona a la casa de Vermeer i aviat
atraurà la mirada del seu
amo.
Molt més centrada en les vi-
vències de l’artista, està la
novel·la sobre Tintoretto La
larga espera del àngel, de
Melania G. Mazzucco. Al
LITERATURA I ART
Pintura i demència
Un tema recorrent a les no-
vel·les sobre pintors són els
artistes amb trastorns mentals.
Un exemple és Els lladres del
cigne d’Elisabeth Kostova, en
el qual una psiquiatra ha de tractar un
pintor que, sense raó aparent, ha destruït
un quadre d’un museu. O la novel·la psi-
cològica d’Ernesto Sabato El túnel, en la
qual l’artista Joan Pablo Castel assassina
una dona que coneix en una exposició.
El negoci de l’art
Dins el món de l’art també hi
ha persones que s’hi dedi-
quen professionalment com a
marxants i galeristes. Una altra
ocupació és la de lladre d’art,
mitificada pel cinema i la literatura. En
aquest àmbit es troba la novel·la La extra-
ordinaria vida de William Petty, d’Alexan-
dra Lapierre, basada en la vida real d’un
lladre d’obres d’art, que va ser el primer
en aconseguir tresors de l’antiga Grècia.
BIB
LIO
NO
VE
TA
TS
AG
EN
DA
A C T I V I T A T SA C T I V I T A T S D E S T A C A D E SD E S T A C A D E S
La familia Bélier
Eric Lartigau
Tots els membres de la família
Bélier són sordmuts, excepte
Paula, de 16 anys, que fa d'intèr-
pret pels seus pares. Ara ha deci-
dit preparar-se per una audició
a Radio France, però aquesta
elecció l’obligarà a allunyar-se
de la seva família. DVD Fam
La calumnia
William Wyler
Karen i Martha són les directores
d’una exclusiva escola per ne-
nes. Una de les alumnes, per
venjar-se d’un càstig, difondrà
un rumor acusant les professo-
res, fet que tindrà unes conse-
qüències immediates i tràgiques. DVD Cal
Los Caballos de Dios
Nabil Ayouch
Yachine, de set anys, i el seu ger-
mà Hamid, d’onze, viuen en un
poblat de Casablanca, envol-
tats de violència, misèria i drogo-
addicció. Quan Hamid surt de la
presó, s’ha convertit en un isla-
mista radical i convenç a Yachi-
ne i els seus amics d’unir-se als
seus “germans”. DVD Cab
Love & mercy
Bill Pohlad
La vida del músic i compositor
Brian Wilson, fundador dels Be-
ach Boys, la seva influència en
el món de la musica i, també,
els seus problemes nerviosos que
el van portar a conèixer el polè-
mic terapeuta Eugene Landy. DVD Lov
Dilluns 11 de gener a les 20h
Parlem de… Abans que pugi
el teló
Amb Víctor Alexandre i Jaume
Pla
Dissabte 16 de gener a les 12 h
Hora del conte Cinc contes
dels cinc continents
Amb Gerard Garcés
Dimecres 13 de gener a les 18h
Hora del conte Objectiu: la lluna
Amb Glòria Arrufat
A partir del 21 de gener
Curs de Guió cinematogràfic
A càrrec de Jordi Cadena
Dimarts 26 de gener a les 18 h
Hora del conte Viatge amb
instruments dels 5 continents
A càrrec de Pau Tarruell
Divendres 15 de gener a les 19h
Activitat familiar Light Painting
A càrrec de Jordi Màrquez,
fotògraf
Totes les activitats a
bibliomil.wordpress.com/agenda/
El Petit
Biblioteca Central
Gabriel Ferrater
Av. Pla del Vinyet, 40
Telèfon 935892749
bibliotecagf@santcugat.cat
Biblioteca de Mira-sol
Marta Pessarrodona
Plaça d’Ausiàs March, 2
Telèfon 935657097
bibliotecamp@santcugat.cat
Biblioteca Volpelleres
Miquel Batllori
Carrer de Pau Muñoz, 3-5
Telèfon 935657077
bibliotecamb@santcugat.cat
en figures com rodones, qua-
dres o triangles i, així, podrem
dibuixar qualsevol cosa. A
més, altres llibres de la mateixa
autora com Aprèn a dibuixar
animals i personatges o Aprèn
a dibuixar oficis, us ajudaran a
millorar allò que pinteu.
I si voleu fer-ho com a professi-
onals, el dibui-
xant Daniel Torres
ens dóna alguns
consells i ens ex-
plica molts trucs,
al seu llibre Jóve-
nes dibujantes.
Us agrada dibui-
xar? Aquest mes
de gener us volem
proposar que co-
menceu l’any pin-
tant un dibuix per a
la vostra habitació.
Dibuixar pot ser més senzill del
que penseu, sobretot amb l’a-
juda d’alguns lli-
bres. A Aprèn a
dibuixar, de Rosa
M. Curto ens en-
senya com tot el
que ens envolta
es pot convertir
ET VE DE GUST
L’ACTIVITAT QUE ET PROPOSEM?
bibliomil.wordpress.com Biblioteques de Sant Cugat del Vallés Biblioteques Sant Cugat @bibliomil issuu.com/biblioteques_santcugat
La nena de l’arbre
Rubèn Montañá
I*** Mon
L’Ona està jugant a futbol i, de sobte, es cola la pi-
lota a sobre d’un arbre que hi ha a fora de l’esco-
la. Decideix sortir i anar a buscar-la. Puja a l’arbre,
però no troba res, puja més i allà troba una nena
abraçada a la pilota. Aquesta nena viu allà, da-
munt l’arbre! I no vol saber res del món. A l’Ona li
sembla estrany que ella visqui amagada i ningú no
la trobi a faltar. Aquest misteri fa que vulgui saber més coses de
l'Aurèlia, la nena de l’arbre.
M’ha agradat molt aquesta història perquè és molt interessant i
divertida, a més, té quasi de tot.
Oumaina Chakkar, 11 anys.
top related