Índex - sostenibilitatbcn.cat · rodet fresador (restes llenyoses) turbina (restes llenyoses)...
Post on 28-Aug-2018
219 Views
Preview:
TRANSCRIPT
ÍNDEX • Què és el compostatge: cicle de la matèria, el sòl i els nutrients
• Compostatge de jardí i vermicompostatge
• Manteniment del compostador
• Activitats amb el compostador
FASES DEL COMPOSTATGE
0
10
20
30
40
50
60
70
80
Tem
pera
tura
ºC Temps
Fase de descomposició
Fase de maduració
Fase final
FASE DE DESCOMPOSICIÓ •Predomini de microorganismes
•Les substàncies complexes es
descomponen en d’altres més
simples
•Es produeixen canvis físics de
color, aspecte, mida de
partícules...
FASE DE MADURACIÓ I FINAL
•Disminució de
nombre
d’organismes
•La temperatura
baixa
•Processos
d’humificació
EXPERIÈNCIA COMBUSTIÓ VERSUS COMPOSTATGE
Combustió: Matèria orgànica + O2 → CO2 + H2O + Cendres
Compostatge: Matèria orgànica + O2 → CO2 + H2O + Compost
TEXTURA I ESTRUCTURA
A
Restes orgàniques en diversos graus de descomposició. Color fosc per presència de matèria orgànica. Rentat.
B Precipitació de les substàncies rentades en A
C Fragments i restes de meteorització de la roca mare
D Roca mare
• Els nutrients de les plantes són sals minerals • Es tracta de substàncies carregades elèctricament • La matèria orgànica i les argiles retenen les sals i les alliberen
lentament gràcies a l’atracció electrostàtica • Les sals es dissolen en aigua i així són absorbides per les
plantes • Amb el temps els nutrients s’esgoten i s’han de reposar
(adobar) ⊕
⊝ ⊝ ⊝ ⊝ ⊝ ⊝ ⊝ ⊝ ⊝ ⊝ ⊝ ⊝ ⊝ ⊝
⊕
⊕ ⊕ ⊕ ⊕ ⊕ ⊕
⊕
⊕ ⊕ ⊕ ⊕
⊕
⊕ Aigua Nutrients Compost
NUTRIENTS
CONSERVACIÓ DEL SÒL
Evitar pendents pronunciades per reduir l’escorrentia superficial. Establir paisatges en mosaic. Mantenir el sòl cobert. Afegir matèria orgànica.
BENEFICIS DEL COMPOSTATGE AL CENTRE
• Transforma un residu (matèria orgànica) en un producte (compost)
• Es tanca el cicle de la matèria
• És un reciclatge in situ
• Permet fer experiments i estudiar organismes abundants i diversos
• Es veu que la transformació de la matèria orgànica es fa amb el temps i per l’acció dels organismes descomponedors
AVANTATGES DEL COMPOSTADOR
• Control de les condicions ambientals
• Poc manteniment
• Estètica
• Fàcil de muntar i instal·lar
• Ocupa poc espai
COMPOSTATGE
VERMICOMPOSTATGE COMPOSTATGE • Restes de jardí i de cuina
• Diversitat d’organismes descomponedors
• Capacitats de centenars a milers de litres
• Bàsicament restes de cuina
• Cucs vermells com a descomponedors
• Desenes de litres de capacitat
MODALITATS DE
QUÈ ES POT COMPOSTAR
Pell de fruites i verdures
Closques d’ou
Restes de marisc (no petxines)
Clofolles de fruits secs
Restes cuinades
Ossos
Espines de peix
QUÈ NO ES POT COMPOSTAR Plantes malaltes Herbes adventícies (males herbes) Restes inorgàniques Excrements d’animals de companyia
UBICACIÓ DEL COMPOSTADOR Compostatge
•Proper a la cuina o a l’hort
• A l’ombra (en funció del clima)
• Amb espai per maniobrar
•Sobre terra, si és sense base.
Vermicompostatge
• A l’ombra
•Protegit de la pluja
•A recer de temperatures extremes
LES BIOTRITURADORES
Elèctriques
Ganivetes (Restes toves)
Rodet fresador (Restes llenyoses)
Turbina (Restes llenyoses)
*Elèctriques: Poden triturar restes toves o llenyoses segons el sistema de tall. Adequades per ús domèstic. diàmetre Màxim 45 mm *Benzina: Força més cares. Més potents. Major autonomia i admeten major diàmetre de branca, per restes llenyoses.
TRITURACIÓ
Avantatges
• Reducció de volum
• Afavorir la velocitat del procés
• Facilitar el volteig del material
DEL BON COMPOSTATGE ELS TRES PUNTS
HUMITAT
Hem de vigilar que la humitat sigui correcta per garantir la presència d’organismes descomponedors i que no es percebin olors inadequades
TRITURACIÓ
La trituració és important per accelerar la seva transformació i facilitar les tasques de manteniment
BARREJA
Si es voltegen les restes un cop per setmana es garanteix una correcta circulació de l’aire
PREGUNTES FREQÜENTS
• S’ha d’afegir algun producte? • Cal regar el compostador? • Com es pot emmagatzemar el compost? • El compostatge produeix males olors? • Cal afegir-hi terra?
• Quan sabem que el compost ha madurat? • Quan triguem en recollir el compost?
QUÈ PASSA SI… Mosquetes Mai utilitzeu insecticides
Enterreu les restes fresques. Aporteu material estructurant
Mala olor
Barregeu amb material estructurant No afegiu restes durant uns dies
Substrat molt sec
Afegir més restes humides Regar amb moderació
BIODIVERSITAT AL COMPOSTADOR
Bacteris Fongs Anèl·lids Mol·luscs Artròpodes Vertebrats Simetria bilateral
Cos segmentat Sense apèndixs
Simetria bilateral Cos no segmentat
Cos tou
Simetria bilateral Cos segmentat
Apèndixs articulats
Simetria bilateral Columna vertebral
Crani
Eucariòtics Heteròtrofs
Microorganismes Unicel·lulars Protocariotes
Multiplicació per bipartició
CLASSIFICACIÓ DELS ARTRÒPODES
Fílum o embrancament Artròpodes
Simetria bilateral Cos segmentat Apèndixs articulats
Classe Aràcnids Classe Crustacis Classe Insectes Classe Quilòpodes Classe Diplòpodes
4 parells de potes Sense antenes Cos en 1 o 2 parts Aranyes Opilions Àcars
5 o més parells de potes 2 parells d’antenes Cos en 2 parts Porquets de Sant Antoni
3 parells de potes 1 parells d’antenes Cos en 3 parts Sovint 2 parells d’ales Mosques Escarabats Tisoretes Col·lèmbols
Molts més parells de potes 1 parell de potes per segment 1 parells d’antenes Cos en 2 parts Centpeus
Molts més parells de potes 2 parells de potes per segment 1 parells d’antenes Cos en 2 parts Milpeus
SUPERFÍCIE I VOLUM Material: • Plastilina de dos colors • Espàtula • Regle
Desenvolupament: • Fer un cub de 4X4X4 cm • Cobrir amb pel·lícula d’un
altre color • Tallar en blocs de 2X2X2 cm • Comparar superfícies
(Calcular la superfície en tots dos casos)
(Descomposició i compostatge)
BARREJA HETEROGÈNIA Material: • Compost • Garbells de mides diferents (caixes de fruita,
assecador d'amanides, escorreplats, etc.) • Recipients de plàstic de diverses capacitats • Embut (ampolla de refrescos tallada)
Desenvolupament: • Garbellar • Dissoldre i decantar • Filtrar
- Materials: •Models d'organismes del compostador •Llegums: 600 mongetes i 100 llenties per grup •Cronòmetre Dinàmica del joc: •Es fan grups. •Es reparteixen els models d'organisme. •Caselles grans són mongetes, i les petites llenties. •Hauran de construir tantes còpies com puguin. •Es compta les còpies •Puntuació: cuc 30 punts, tisoreta 35, porquet 35. A cada equip se li lliuren tantes mongetes com punts. La resta tornen a la pila per formar nous models •Es repeteix 3 o 4 vegades
MODELS D’ORGANISMES
Interpretació: Quatre possibles lectures: •Tots els models (organismes) es munten amb els mateixos llegums (nutrients), però no en les mateixes proporcions. •Els llegums (nutrients) es reutilitzen. Cicle de la matèria •Relació inicial (Relació 6:1). La puntuació treu mongetes i disminueix la relació. Les mongetes representen el carboni després amb la respiració en forma de CO2. (Relació Carboni:Nitrogen) •Si es fan moltes còpies arribarà un moment que s'esgotarà un tipus de llegum abans que l'altre (factor limitant).
MODELS D’ORGANISMES
top related