guÍa didÁctica - mubag · el contenido artístico e histórico del museo a la vida cotidiana. 3 ....
Post on 07-Nov-2019
4 Views
Preview:
TRANSCRIPT
GUÍA DIDÁCTICA
María Hernández-Reinoso Teresa Llácer Viel Pablo Sánchez Izquierdo Clara Solbes Borja Aneta Vasileva Ivanova
GUIA DIDÀCTICA
María Hernández-Reinoso Teresa Llácer Viel Pablo Sánchez Izquierdo Clara Solbes Borja Aneta Vasileva Ivanova
2
Introducción
“De objeto a sujeto: género y arte en Alicante desde el siglo XIX” plantea una
relectura de la exposición permanente del MUBAG. Una relectura que, desde una
perspectiva de género, visibilice los distintos roles que fueron asignados al sexo
femenino en el siglo XIX y que incite a reflexionar en torno a problemáticas que,
aunque provienen del pasado, permanecen vigentes en la actualidad.
El proyecto se articula en dos ejes paralelos. El primero consiste en un
itinerario que genera un nuevo contenido en la exposición, haciendo hincapié en las
mujeres representadas, su protagonismo y su consideración social e histórica. El
segundo eje del proyecto se desarrolla en la entreplanta del museo con una breve
exhibición que demuestra la existencia de pintoras que produjeron, a pesar de las
dificultades, en el Alicante de la época, acudiendo a clases en las academias de la
ciudad y presentándose a exposiciones como sus compañeros varones, aunque sus
nombres y trayectorias han llegado muy desdibujados a nuestros días.
Partiendo de la necesidad de impulsar los vínculos entre las instituciones
museísticas y las educativas, así como de normalizar en ambas la perspectiva de
género, esta guía didáctica se presenta como una herramienta para monitores o
guías que, en las visitas escolares del museo, quieran apoyar su discurso con las
reflexiones y actividades planteadas; pero también una herramienta para profesores
y profesoras que, desde el aula, revisen y maduren con el alumnado lo aprendido
durante la visita al museo. Las actividades se plantean desde un punto de vista
reflexivo, tratando de incentivar el pensamiento crítico del alumnado y extrapolando
el contenido artístico e histórico del museo a la vida cotidiana.
3
Introducció
“D’objecte a subjecte: gènere i art a Alacant des del segle XIX” planteja una
relectura de l’exposició permanent del MUBAG. Una relectura que, des d’una
perspectiva de gènere, visibilitze els distints rols que van ser assignats al sexe
femení al segle XIX i que incite a reflexionar al voltant de problemàtiques que, tot i
que provenen del passat, romanen vigents en l’actualitat.
El projecte s’articula en dos eixos paral·lels. El primer consisteix en un
itinerari que genera un nou contingut a l’exposició, posant l’accent en les dones
representades, el seu protagonisme i la seua consideració social i històrica. El
segon eix del projecte es desenvolupa en l’entresolat del museu amb una breu
exhibició que demostra l’existència de pintores que van produir, malgrat les
dificultats, en l’Alacant de l’època, acudint a les acadèmies de la ciutat i
presentant-se a exposicions com els seus companys homes, encara que els seus
noms i les seues trajectòries han arribat molt desdibuixats als nostres dies.
Partint de la necessitat d’impulsar els vincles entre les institucions
museístiques i les educatives, així com de normalitzar-hi la perspectiva de gènere,
aquesta guia didàctica es presenta con una eina per a monitors o guies que, en les
visites escolars del museu, vulguen recolzar el seu discurs amb les reflexions i
activitats plantejades; però també una eina per a professors i professores que, des
de l’aula, revisen i mauren amb l’alumnat allò après durant la visita al museu. Les
activitats es plantegen des d’un punt de vista reflexiu, tractant d’incentivar el
pensament crític de l’alumnat i extrapolant el contingut artístic i històric del museu a
la vida quotidiana.
4
Eje temático 1. Oficios y prejuicios.
Representaciones de la mujer trabajadora.
Las mujeres siempre han trabajado, tanto dentro como fuera del hogar, pero el
trabajo extra-doméstico no siempre ha estado bien visto y, además, ha solido estar
sujeto a las limitaciones de la división sexual del trabajo o, lo que es lo mismo, el
reparto social de tareas en función del sexo. Las obras expuestas en el Mubag nos
muestran algunos de los oficios que en el siglo XIX estaban asignados al sexo
femenino y que, en muchas ocasiones, continúan estándolo aún en la actualidad.
Uno de los principales ámbitos laborales de las mujeres era el servicio
doméstico, que engloba a trabajadoras muy diversas entre las cuales encontramos
la Lavandera de la Scarpa de Antonio Amorós. Otras de las principales actividades
llevadas a cabo por mujeres eran comerciales, como la regencia de pequeños
establecimientos y la venta de productos en mercados o calles, como nos muestran
las obras Fruttarola de Pedro Serrano y Vendedora de flores de Fernando Cabrera.
5
Por otro lado, los artistas alicantinos plasmaron también el trabajo en el
campo en obras como la acuarela de Joaquín Agrasot Pastora con rebaño. El
trabajo agrario, no obstante, fue menguando a medida que crecía la industrialización
en la provincia, de modo que a partir de las últimas décadas del siglo XIX, uno de
los principales epicentros de contratación femenina fueron industrias como la del
tabaco en la capital, la del juguete en Ibi y Onil o el papel y el textil en Alcoy.
Algunos sectores de estas industrias, como el del textil, no se limitaron a
contratar operarias internas, ya que fueron numerosas las costureras, bordadoras,
tejedoras y sastras que trabajaban en pequeños comercios o desde el hogar a
domicilio. La obra Costureras, de Joaquín Agrasot, plasma de forma idealizada el
día a día de estas trabajadoras, que comparten vivencias entre puntada y puntada,
aunque la presión de los clientes y el bajo jornal que recibían por su trabajo
confeccionaban una realidad bien distinta.
6
Actividades
Actividades para Primaria
1. Como nos muestra la obra Lavandera de la Scarpa de Antonio Amorós,
antiguamente no había lavadoras en las casas y había que ir a lavaderos
municipales o a ríos para limpiar la ropa. Realizad una lista de tareas del hogar y
escribid al lado de cada tarea quién la realiza en vuestra casa. Después contabilizad
cuántas tareas las realizan hombres y cuántas mujeres. La profesora o el profesor
escribirá la lista en la pizarra sumando el total de hombres y mujeres por tarea. A
continuación, debatid las siguientes preguntas:
Por lo general, ¿trabajan más las mujeres o los hombres en casa? ¿Por qué
creéis que ocurre? ¿Es justo?
- ¿Ayudáis a vuestros padres y madres en casa?
- ¿Cómo sería un reparto ideal de las tareas del hogar? ¿Creéis que en futuro
se conseguirá llegar a ese ideal? ¿Podéis hacer algo para conseguirlo?
2. Observad detenidamente la obra Costureras de Joaquín Agrasot y, en
grupos de 3 o 4 personas, debatid las siguientes preguntas y sacad unas
conclusiones comunes. Luego exponedlas al resto de la clase y comparadlas:
- ¿Saben coser vuestras madres y abuelas? ¿Y vuestros padres y abuelos?
- ¿Creéis que la costura es un trabajo femenino? ¿Lo ha sido en el pasado?
- ¿Creéis que hay trabajos que pueden hacer mejor las mujeres y otros que
pueden hacer mejor los hombres?
7
Actividades para Secundaria y Bachillerato
1. Después de ver las obras de la exposición, ¿crees que existen trabajos
“femeninos” y trabajos “masculinos”? Entrevista a las mujeres de tu familia
sobre su trabajo y el de sus antepasadas. Puedes preguntarles, por ejemplo,
por qué eligieron ese trabajo (si es que lo eligieron) o plantearles si creen que
su trabajo habría sido diferente si hubieran sido hombres, si notan o notaban
diferencias salariales entre ellas y sus compañeros, etc. Redacta las
preguntas y respuestas de la entrevista con una pequeña introducción y unas
conclusiones finales.
2. En el siglo XIX se consideraba la pintura un arte y la costura una artesanía.
Comparad la obra Costureras de Joaquín Agrasot con el Retrato de Sorolla
de Fernando Cabrera y debatid en grupo las siguientes preguntas:
- ¿Qué diferencia hay entre arte y artesanía?
- ¿A qué creéis que ha sido debida esta consideración de la pintura como arte
y de la costura como artesanía? ¿Quién se ha dedicado a coser
tradicionalmente? ¿Y a pintar?
- ¿Pensáis que una es mejor que la otra?
- ¿Cuál puede ser el objetivo del arte actualmente? ¿Se puede conseguir ese
objetivo tanto a través de la pintura como de la costura?
8
Os proponemos conocer la obra de una artista española actual, Pilar
Albarracín, quien creó Pañuelos para llorar, una serie de pañuelos bordados con hilo
de seda. En cada uno de esos pañuelos, Albarracín bordó una mujer llorando por
distintos motivos personales.
Porque se me va la cabeza Por amor En soledad
¿Por qué creéis que lloran las mujeres bordadas por Pilar Albarracín? ¿Por
qué creéis que la artista usa un medio como la costura? ¿Qué intenta comunicar la
artista con todo esto?
9
Eix temàtic 1. Oficis i prejudicis.
Representacions de la dona treballadora.
Les dones sempre han treballat, tant dins com fora de la llar, però el treball
extra-domèstic no sempre ha estat ben vist i, a més, sovint ha estat subjecte a les
limitacions de la divisió sexual del treball o, en altes paraules, el repartiment social
de tasques en funció del sexe. Les obres que exposades al Mubag ens mostren
alguns dels oficis que al segle XIX estaven assignats al sexe femení i que, en moltes
ocasions, continuen estant-ho encara en la actualitat.
Un dels principals àmbits laborals de les dones era el servei domèstic, que
englobava a treballadores molt diverses entre les quals trobem la Lavandera de la
Scarpa d’Antonio Amorós. Altres de les principals activitats dutes a terme per dones
eren comercials, com la regència de xicotets establiments i la venda de productes
en mercats o carrers, com ens mostren les obres Fruttarola de Pedro Serrano i
Vendedora de flores de Fernando Cabrera.
10
Per una altra bada, els artistes alacantins van plasmar també el treball al
camp en obres com l’aquarel·la de Joaquín Agrasot Pastora con rebaño. El treball
agrari, tanmateix, va anar minvant a mesura que creixia la industrialització a la
província, de manera que a partir de les últimes dècades del segle XIX, un dels
principals epicentres de contractació femenina van ser indústries com la del tabac a
la capital, la del joguet a Ibi i Onil o el paper i el tèxtil a Alcoi.
Alguns sectors d’aquestes indústries, com el del tèxtil, no es van limitar a
contractar operàries internes, ja que van ser nombroses les costureres que
treballaven en xicotets comerços o des de la llar a domicili. L’obra Costureras, de
Joaquín Agrasot, plasma de forma idealitzada el dia a dia d’aquestes treballadores,
que comparteixen vivències entre puntada i puntada, encara que la pressió dels
clients i el baix jornal que rebien pel seu treball confeccionaven una realitat ben
distinta.
11
Activitats
Activitats per a Primària
1. Com ens mostra l’obra Lavandera de la Scarpa de Antonio Amorós,
antigament no hi havia rentadores a les cases i s’havia d’anar a llavadors
municipals o a rius per rentar la roba. Realitzeu una llista de tasques
domèstiques i escriviu al costat de cadascuna qui la realitza a la vostra casa.
Després comptabilitzeu quantes tasques les realitzen homes i quantes dones.
La professora o el professor escriurà la llista en la pissarra sumant el total
d’homes i dones per tasca. A continuació, debateu les següents preguntes:
- En general, treballen més les dones o els homes a casa? Per què creieu que
ocorre? És just?
- Ajudeu vosaltres als vostres pares i mares a casa?
- Com seria un repartiment ideal de les tasques de la llar? Creieu que en un
futur s’aconseguirà arribar a eixe ideal? Podeu fer alguna cosa vosaltres per
aconseguir-ho?
2. Observeu detingudament l’obra Costureras de Joaquín Agrasot i, en grups de
3 o 4 persones, debateu les següents preguntes i traieu les vostres pròpies
conclusions comuns. Després exposeu-les a la resta de la classe i
compareu-les:
- Saben cosir les vostres mares i àvies? I els vostres pares i avis?
- Creieu que la costura és un treball femení? Ho ha sigut en el passat?
- Creieu que hi ha treballs que poden fer millor les dones i altres que poden fer
millor els homes?
12
Activitats per a Secundària i Batxillerat
1. Després de vorer les obres de l’exposició, creieu que existeixen treballs
“femenins” i treballs “masculins”? Entrevista a les dones de la teua família
sobre el seu treball i el de les seues avantpassades. Els hi pots preguntar,
per exemple, per què van elegir eixe treball (si el van elegir) o plantejar-los si
creuen que el seu treball hauria sigut diferent si hagueren sigut homes, si
noten o notaven diferències salarials entre elles i els seus companys, etc.
Redacta les preguntes i respostes de l’entrevista amb una xicoteta introducció
i unes conclusions finals.
2. Al segle XIX es considerava la pintura un art i la costura una artesania.
Compareu l’obra Costureras de Joaquín Agrasot amb el Retrato de Sorolla de
Fernando Cabrera i debateu el grup les següents preguntes:
- Què diferència hi ha entre art i artesania?
- A què creieu que ha sigut deguda aquesta consideració de la pintura com a
art i de la costura com a artesania? Qui s’ha dedicat tradicionalment a cosir? I
a pintar?
- Penseu que una és millor que l’altra?
- Quina pot ser l’objectiu de l’art actualment? Es pot aconseguir aquest objectiu
tant a través de la pintura com de la costura?
13
Us proposem conèixer l’obra d’una artista espanyola actual, Pilar Albarracín, qui
va crear Mocadors per a plorar, una sèrie de mocadors bordats amb fil de seda. En
cadascun d’eixos mocadors, Albarracín va bordar una dona plorant per distints
motius personals.
Porque se me va la cabeza Por amor En soledad
Per què creieu que ploren les dones bordades per Pilar Albarracín? Per què
creieu que l’artista utilitza un mitjà com la costura? Què intenta comunicar l’artista
amb tot açò?
14
Eje temático 2. “Identidad” es de género femenino.
Los pintores y los escultores dieron cuerpo a los modelos que necesitaba el
estado español burgués, para que la imaginación y el gusto de la gente se adaptara
bien a las necesidades políticas y económicas de la sociedad. Así se crearon miles
de figuras que representaban las ideas y los valores que unían una nación: Patria,
Libertad, Progreso, Industria, Artes, Historia. Pero también se pintaron numerosas
figuras que mostraban lo que “nosotros” no somos, para diferenciarnos de los
vecinos y de los “otros” que habitaban dentro de las fronteras, respectivamente y
sobre todo, árabes y gitanos. Lo significativo es que tanto las figuras que simbolizan
la identidad (la Nación, la Ciudad, la Victoria), como las imágenes de los excluidos,
tuvieron formas femeninas. Lo vemos una vez más en los cuadros de Lorenzo
Casanova (Zambra gitana), Joaquín Agrasot (Odalisca) y Emilio Sala (Alegoría de la
música).
En los casos en los que se usaron imágenes masculinas, por ejemplo, de
hombres árabes, estas reflejaron dos vertientes. Por un lado, toda la filosofía racista
europea, que justificaba el dominio colonial, describía el hombre oriental como un
ser afeminado, perezoso y débil, que necesitaba ser gobernado por su bien por los
occidentales. Por otro lado, la sociedad española proyectaba sobre las imágenes
masculinas de magrebíes sus particulares temores: a menudo la leyenda los
convertía en portadores de una “contagiosa” homosexualidad, a la vez temida y
atractiva para los artistas e intelectuales más vanguardistas. La imagen del hombre
gitano discurría por otros derroteros de la marginalidad: pese a su teatral
masculinidad, su supuesto carácter irracional y pasional, de criatura de la naturaleza
esencialmente ajena al orden civilizado sí lo acercaba a la feminidad y al
infantilismo.
En síntesis, el análisis de estas dos caras de la misma moneda, la alegoría
femenina y la representación de la mujer (u hombre) marginados, muestra cómo la
problemática del género, junto con las de la clase o de la raza, está en la base de
todos los mecanismos sociales. A continuación, ofrecemos dos actividades para
desarrollar en clase, que complementan la relectura de los cuadros citados,
15
centradas especialmente en obras emparentadas con Alegoría de la Música y
Zambra gitana.
16
Actividades
Actividad para Primaria “Las hermanas de la Música”
Os proponemos completar en clase la visita al Mubag y la discusión sobre el
contenido de los vinilos, con este ejercicio práctico y participativo.
Para preparar el debate, tenéis que traer material referente a figuras
alegóricas femeninas ubicadas en lugares públicos, tanto en vuestra ciudad, como
en sitios que habéis podido conocer durante vuestros viajes. Un paseo real o con la
ayuda de la memoria (o de los padres) por cualquier gran centro urbano os ayudará
encontrar el material apropiado: monumentos, relieves, pintura mural o hasta
carteles de cine o vallas publicitarias. ¿No recordáis, por ejemplo, haber visto a
España, sentada y majestuosa con su corona, y a menudo acompañada por algunas
de sus provincias o por vuestra propia ciudad? Y aquellas mujeres de mármol o
grabadas sobre un escudo de bronce, ligeras de ropa, en poses gráciles pero algo
rígidas, ¿no son las Artes, las Ciencias, la Industria? ¿Y no os habéis encontrado
alguna vez con, con la Gratitud, la Caridad, la Fidelidad, la Paz, con manos
levantadas expresivamente, sobre alguna fuente o algún puente? También es más
que probable que, en una sala de espera aburrida, os hayáis entretenido
observando los rasgos de unas enormes señoras, que eran la Electricidad, los
Correos o la Aviación. Exponed brevemente vuestros descubrimientos, mostrando
vuestras fotografías a los compañeros.
Una vez localizadas estas figuras, queremos que busquéis sus “primas” en
los mensajes publicitarios: en los carteles del metro, en las vallas, en la tele, etc.
¿Hay alguna señorita que, vendiéndonos algún producto, se parezca a alguna de
estas figuras escultóricas o murales (en la vestimenta, la pose, el gesto o incluso
solo en esto de ser mujer bella, retratada como si se tratase de un monumento)?
Después de ver las exposiciones de los compañeros, con la ayuda del
profesor vamos a buscar el origen común de todas estas mujeres imaginarias.
Veremos proyectados imágenes de esculturas de diosas antiguas, sobre todo de
Atenea y sus acompañantes habituales. Tanto las diosas, como su séquito: Nike o la
17
Victoria; Dike o la Justicia, dieron los atributos a muchos de los países o naciones
personificados, como Hispania, luego España o Britania, luego Gran Bretaña.
Algunos de estos rasgos (armadura, casco, espada, laurel etc.) pasaron a formar
parte de los emblemas nacionales, regionales y urbanos.
Para entender las semejanzas nos pueden ayudar imágenes como la
Alegoría de la Villa de Madrid de Goya, o el frontón de la Biblioteca Nacional (con
España, las Artes, etc.) Por ejemplo, debajo de estas líneas están las fotografías del
friso del Congreso de los Diputados y de la antigua moneda de cinco pesetas con la
Alegoría de Hispania. Insistimos recordaros también algún anuncio antiguo, como
este que incluimos al final del texto.
Si la historia y la mitología os encantan, también podéis investigar el árbol
genealógico de Marianne, la representación simbólica de la Revolución y República
Francesas, que tomaron su origen de otras figuras mitológicas, la indomable diosa
Artemisa y las salvajes amazonas. Una tarea más fácil consistiría en ver imágenes
de las siete Musas y de las virtudes tradicionales, por ejemplo, en la fachada del
Ayuntamiento de Valencia: las Artes, las Letras, la Justicia, la Prudencia, la
Fortaleza, la Templanza, etc., y figuras monumentales de musas modernas, como la
Alegoría de la Industria en el parque de la Ciudadela, entre muchas otras (ambos
ejemplos aparecen debajo del párrafo). ¿Además de los atributos “prestados”, en
qué más se parecen las imágenes del siglo XIX y XX que habéis descubierto y las
esculturas de las diosas antiguas? Al final del ejercicio, podréis confirmar que ahora
veis también muchas más semejanzas entre las figuras clásicas y las mujeres de los
18
anuncios publicitarios (la última imagen). ¿Podríais imaginar a qué se debe el
parecido?
Actividad para Secundaria “Morenas y claras”
19
Os ofrecemos una divertida actividad que podéis realizar en clase, después
de la visita de la exposición. Su primera parte consiste en la visualización de una
película española que encantó a vuestros abuelos y trató con mucho cariño la
imagen idealizada de la gitana, Morena Clara, de Florián Rey, de 1936 (el fotograma
que encabeza la actividad). Es fácil encontrarla en las filmotecas de la Generalitat o
en los video-clubs clásicos. Pero antes de verla, tenéis que encontrar y traer a clase
materiales relacionados con la representación artística del pueblo gitano: poemas,
películas que recordéis y podáis compartir, relatando sus sinopsis, libros de los que
leeríais algunas líneas, reproducciones de cuadros, etc. Se puede empezar la
búsqueda por los cuadros de gitanas de Isidre Nonell, Anglada Camarasa o Romero
de Torres, los poemas de Lorca o fragmentos de Carmen (la ópera de Bizet o la
novela de Prosper Mérimée) y seguir ampliando. Los dos ejemplos que ofrecemos
abajo son del final del s. XIX: así veían a España, respectivamente, Gustave Doré y
los creadores de la primera película sobre Carmen de Bizet. ¿Podríais decir que en
vuestras exposiciones las representantes femeninas de la etnia y su baile aparecen
como tema recurrente?
Después de ver la película, vuestro profesor os guiará en la discusión, dónde
compararéis los rasgos positivos y negativos que se atribuyen a las gitanas en obras
de siglos pasados con otros rasgos que les asignamos hoy en día. El propósito es
20
provocar una reflexión crítica: ¿Por qué se creyó y se sigue creyendo que un grupo
étnico puede mantener los mismos rasgos, hábitos y características, eternizados
como si el tiempo no existiese? ¿Algunas de estas creencias demuestran con
claridad que los que las comparten y difunden no tienen ningún conocimiento
derivado de la observación directa? Para aclarar este punto, ofrecemos unos
ejemplos: ¿Conocéis historias sobre gitanos que afirman simultáneamente cosas
que se excluyen mutuamente? ¿Y, no recordáis alguna de aquellas -nada
divertidas- anécdotas, de las que cada narrador insiste que las ha vivido
personalmente, pero aparecen en centenares de variantes diferentes? ¿Qué
conclusión podéis sacar de estas contradicciones?
Os pedimos cerrar la reflexión con un debate sobre el diferente grado de
atención que dedica el imaginario colectivo a los tipos femeninos y a los masculinos
de una etnia mitologizada. ¿Es más fácil y atractivo inventar –o repetir– historias
fantásticas sobre gitanas que sobre gitanos? Cualquier respuesta conllevaría su
“¿por qué?”.
21
Eix temàtic 2. “Identitat” és de gènere femení.
Els pintors i els escultors van donar cos als models que necessitava l'estat
espanyol burgès, perquè la imaginació i el gust de la gent s'adaptés bé a les
necessitats polítiques i econòmiques de la societat. Així es van crear milers de
figures que representaven les idees i els valors que unien una nació: Pàtria,
Llibertat, Progrés, Indústria, Arts, Història. Però també es van pintar nombroses
figures que mostraven el que "nosaltres" no som, per diferenciar-nos dels veïns i
dels "altres" que habitaven dins de les fronteres, respectivament i sobretot, àrabs i
gitanos. El fet és que tant les figures que simbolitzen la identitat (la Nació, la Ciutat,
la Victòria), com les imatges dels exclosos, van tenir formes femenines. Ho veiem un
cop més en els quadres de Lorenzo Casanova (Zambra gitana), Joaquín Agrasot
(Odalisca) i Emilio Sala (Alegoría de la música).
En els casos en què es van usar imatges masculines, per exemple, d'homes
àrabs, aquestes van reflectir dues vessants. D'una banda, tota la filosofia racista
europea, que justificava el domini colonial, descrivia l'home oriental com un ésser
efeminat, mandrós i feble, que necessitava ser governat pel seu bé pels occidentals.
D'altra banda, la societat espanyola projectava sobre les imatges masculines de
magribins els seus particulars temors: sovint la llegenda els convertia en portadors
d'una "contagiosa" homosexualitat, alhora temuda i atractiva per als artistes i
intel·lectuals més avantguardistes. La imatge de l'home gitano discorria per altres
camins de la marginalitat: malgrat la seua teatral masculinitat, el seu suposat
caràcter irracional i passional, de criatura de la naturalesa essencialment aliena a
l'ordre civilitzat sí ho s'acostava a la feminitat i al infantilisme.
Per resumir, l'anàlisi d'aquestes dues cares de la mateixa moneda, l'al·legoria
femenina i la representació de la dona (o home) marginats, mostra com la
problemàtica del gènere, juntament amb les de la classe o de la raça, és a la base
de tots els mecanismes socials. A continuació, oferim dues activitats per
desenvolupar a classe, que complementen la relectura dels quadres citats,
centrades especialment en obres emparentades amb Alegoría de la Música i
Zambra gitana.
22
23
Activitats
Activitat per a Primària "Les germanes de la Música"
Us proposem completar a classe la visita del Mubag i la discussió lliure sobre
el contingut dels vinils de relectura, amb aquest exercici pràctic i participatiu.
Per tal de preparar el debat, heu de portar material referent a figures
al·legòriques femenines situades en llocs públics, tant a la vostra ciutat, com en llocs
que heu pogut conèixer durant els vostres viatges. Un passeig real o amb l'ajuda de
la memòria (o dels pares) per qualsevol gran centre urbà vos ajudarà trobar el
material apropiat: monuments, relleus, pintura mural o fins i tot cartells de cinema o
tanques publicitàries. No recordeu, per exemple, haver vist a Espanya, asseguda i
majestuosa amb la seua corona, i sovint acompanyada per algunes de les seues
províncies o per la vostra pròpia ciutat? I aquelles dones de marbre o gravades
sobre un escut de bronze, lleugeres de roba, en poses gràcils però un cop rígides,
no són les Arts, les Ciències, la Indústria? I no vos heu trobat alguna vegada amb la
Gratitud, la Caritat, la Fidelitat, la Pau, amb mans aixecades expressivament, sobre
alguna font o algun pont? També és més que probable que, en una sala d'espera
avorrida, us hageu entretingut observant els trets d'unes enormes senyores, que
eren l'Electricitat, els Correus o l'Aviació. Exposeu breument els vostres
descobriments, mostrant les vostres fotografies als companys.
Un cop localitzades aquestes figures, volem que busqueu les seues "cosines"
en els missatges publicitaris: en els cartells del metro, a les tanques, a la tele, etc. Hi
ha alguna senyoreta que, venent-nos algun producte, s'assemble a alguna
d'aquestes figures escultòriques o murals (en la vestimenta, el posat, el gest o fins i
tot només en això de ser dona bella, retratada com si es tractés d'un monument)?
Després de veure les exposicions dels companys, amb l'ajuda del professor
anem a buscar l'origen comú de totes aquestes dones imaginàries. Veurem
projectades imatges d'escultures de deesses antigues, sobretot d'Atenea i els seus
acompanyants habituals. Tant les deesses, com el seu seguici: Nike o la Victòria;
Dike o la Justícia, van donar els atributs a molts dels països o nacions
24
personificades, com Hispània, després Espanya o Britània, després Gran Bretanya.
Alguns d'aquests trets (armadura, casc, espasa, llorer etc.) van passar a formar part
dels emblemes nacionals, regionals i urbans.
Per entendre les semblances ens poden ajudar imatges com la Alegoría de la
Villa de Madrid de Goya, o el frontó de la Biblioteca Nacional (amb Espanya, les
Arts, etc.). Per exemple, davall d'estes línies estan les fotografies del fris del
Congrés dels Diputados i de l'antiga moneda de cinc pessetes amb l'Al·legoria
d'Hispània. Insistim recordar-vos també algun anunci antic, com aquest que incloem
al final del text.
Si la història i la mitologia vos encanten, també podeu investigar l'arbre
genealògic de Marianne, la representació simbòlica de la Revolució i la República
Franceses, que van prendre el seu origen d'altres figures mitològiques, la indomable
deessa Artemisa i les salvatges amazones. Una tasca més fàcil consistiria en veure
imatges de les set Muses i de les virtuts tradicionals per exemple, a la façana de
l'Ajuntament de València: les Arts, les Lletres, la Justícia, la Prudència, la Fortalesa,
la Temprança etc. i figures monumentals de muses modernes, com l'Al·legoria de la
Indústria al parc de la Ciutadella, entre moltes altres (ambdós exemples apareixen
davall del paràgraf). ¿A més dels atributs "prestats", a què més s'assemblen les
imatges del segle XIX i XX que heu descobert i les escultures de les deesses
antigues? Al final de l'exercici, podreu confirmar que ara veieu també moltes més
semblances entre les figures clàssiques i les dones dels anuncis publicitaris (l'última
25
imatge). Podríeu imaginar a què es deu la semblança?
Activitat per a Secundària "Morenes i clares"
26
Vos oferim una divertida activitat que podeu fer a classe, després de la visita
de l'exposició. La primera part consisteix en la visualització d'una pel·lícula
espanyola que va encantar als vostres avis i va tractar amb molt d'afecte la imatge
idealitzada de la gitana, Morena Clara, de Florián Rey, de 1936 (el fotograma que
encapçala l'activitat). Però abans de veure-la, heu de trobar i portar a classe
materials, relacionats amb la representació artística del poble gitano: poemes,
pel·lícules que recordeu i podeu compartir, relatant les seues sinopsi, llibres dels
que llegirieu algunes línies, reproduccions de quadres, etc. Es pot començar la
recerca pels quadres de gitanes d'Isidre Nonell, Anglada Camarasa o Romero de
Torres, els poemes de Lorca, o fragments de Carmen (l'òpera de Bizet o la novel·la
de Prosper Mérimée) i seguir ampliant. Els dos exemples que oferim baix són del
final del s. XIX: així veien a Espanya, respectivament, Gustave Doré i els creadors
de la primera pel·lícula sobre Carmen de Bizet. Podríeu dir que les representants
femenines de l'ètnia i el seu ball apareixen com a tema recurrent?
Després de la pel·lícula, el vostre professor vos guiarà en la discussió, on
comparareu els trets positius i negatius que s'atribueixen a les gitanes en obres de
segles passats amb altres trets que els assigna l'imaginari ara per ara. El propòsit és
el de provocar una reflexió crítica: per què es va creure i se segueix creient que un
grup ètnic pot mantenir els mateixos trets, hàbits i característiques, eternitzats com
27
si el temps no existís? Algunes d'aquestes creences demostren amb claredat que
els que les comparteixen i difonen no tenen cap coneixement derivat de l'observació
directa? Per aclarir aquest punt, oferim uns exemples: coneixeu històries sobre
gitanos que afirmen simultàniament coses que s'exclouen mútuament? I, no
recordeu alguna d'aquelles -res divertides- anècdotes, en les que cada narrador
insisteix que les ha viscut personalment, però apareixen en centenars de variants
diferents? Quina conclusió podeu treure d'aquestes contradiccions?
Us demanem tancar la reflexió amb un debat sobre el diferent grau d'atenció
que dedica l'imaginari col·lectiu als tipus femenins i als masculins d'una ètnia
mitologitzada. És més fàcil i atractiu inventar -o repetir- històries fantàstiques sobre
gitanes que sobre gitanos? Qualsevol resposta comportaria el seu "per què?".
28
Eje temático 3. El binomio maniqueo.
De la integrada domesticidad religiosa a la mujer
fatal.
La España del siglo XIX fomentó los estamentos sociales en la patriarcal
jerarquía burguesa, lo que asignó el espacio de la esfera pública y la racionalidad al
hombre así como relegó lo femenino a la esfera privada, al ámbito puramente
sentimental. Así pues, la comunidad, regida por los principios moralistas que
concedían el intelecto al varón y la moralidad a la mujer, cimentó su discurso en
torno a la esposa y madre como piedra angular de la integridad familiar. Sin
embargo, al contrario que la mujer virtuosa, aparecía en las lindes de la acomodada
comunidad burguesa la mujer fatal, la seductora. Menospreciadas por la sociedad
resultaban una amenaza para el núcleo familiar y a su vez, se concebían como
responsables de crear una magnética tentación hacia los hombres cuyo deber era
guardar la estabilidad hogareña.
En Oración al amanecer de Lorenzo Casanova Ruiz, una niña reza de buena
mañana sobre su cama. La blancura de las sábanas así como de su camisón
contrasta con el intenso rojo del dosel por lo que la pequeña parece emanar un halo
de luz y de castidad, algo que la convertía la hija perfecta. El libro La mujer. Apuntes
29
para un libro (Madrid, 1861), consideraba: "la buena educación, esto es, la
educación verdaderamente cristiana, dulcifica las horas de la mujer, no en una edad
determinada, sino en todas las edades de la vida" por lo que la criatura de esta
pintura es un claro ejemplo de lo que una niña debía ser.
Huérfanos de Fernando Cabrera Cantó ofrece una imagen de la fragilidad
femenina, tanto física como espiritual. Cabrera Cantó formaba parte del realismo
social, corriente pictórica centrada en plasmar la realidad. En la obra, una familia
destrozada llora la desaparición de la figura materna en el proceso de dar a luz a su
hijo.
En la misma línea del realismo social, Solos de Heliodoro Guillén Pedemonti,
repite el discurso focalizado en la debilidad de la mujer, concretamente en la figura
maternal. Ante el altar vacío sobre el que antes reposaba el cuerpo de su
descendencia difunta, la mujer se desvanece desesperada ante la irreparable
pérdida. El progenitor, en cambio, sentado y con la mirada perdida, manifiesta una
entereza tradicionalmente focalizada en el varón y de la que supuestamente
adolecía la mujer.
30
En lo concerniente a la antes mentada mujer fatal, cabe destacar el modelo
de la misma en Rosa Mística de Francisco Laporta. Si bien es cierto que el tema
plasmado es religioso, el patrón se acerca considerablemente más a las
enigmáticas diosas del simbolismo que a las dulces representaciones marianas de
la España coetánea.
31
Actividades
Actividades para Primaria
1. En Oración al amanecer, ¿podrías describir qué está haciendo el personaje y
dónde se encuentra?, ¿hay algún personaje o figura del mundo religioso al
que te recuerde la niña?, ¿qué colores destacan en la pintura?, ¿por qué
crees que el pintor ha escogido el rojo y el blanco?
2. Según lo visto a lo largo de la exposición y a partir de lo que sabes sobre el
papel que se asignaba a la mujer desde su infancia durante el siglo XIX
español, ¿qué sensaciones te transmite Oración al amanecer? ¿Cuál crees
que era la intención del pintor cuando la realizó?
Actividades para Secundaria y Bachillerato
1. ¿Conoces la corriente artística bautizada como "realismo social"? ¿Qué
relación ves entre las obras Solos y Huérfanos? ¿Podrías señalar cinco
similitudes y cinco diferencias entre ellas? Fíjate en los personajes, los
objetos, las actitudes, los miembros de la familia, etc.
32
2. La obra Rosa Mística representa un tema religioso como es una de las
advocaciones de la Virgen María, figura femenina por excelencia en la religión
católica. Sin embargo, ¿serías capaz de hacer una descripción de la obra y
destacar algún rasgo que te llame la atención especialmente en su
expresión?, ¿podrías explicar porqué? Busca "simbolismo" e intenta comparar
esta pintura con otras de producción extranjera.
33
Eix temàtic 3. El binomi maniqueu.
De la integrada domesticitat religiosa a la dona fatal.
L'Espanya del segle XIX va fomentar els estaments socials en la patriarcal
jerarquia burgesa, cosa que va assignar l'espai de l'esfera pública i el raciocini a
l'home així com relegar el femení a l'esfera privada, a l'àmbit purament sentimental.
Així doncs, la comunitat, regida pels principis moralistes que concedien l'intel·lecte a
l'home i la moralitat a la dona, va fonamentar el seu discurs al voltant de la dona i
mare com a pedra angular de la integritat familiar. No obstant això, al contrari que la
dona virtuosa, apareixia en els límits de l'acomodada comunitat burgesa la dona
fatal, la seductora. Menyspreades per la societat resultaven una amenaça per al
nucli familiar i al seu torn, es concebien com a responsables de crear una magnètica
temptació cap als homes el deure dels quals era guardar l'estabilitat casolana.
En Oración al amanecer de Lorenzo Casanova Ruiz, una nena diu de bon
matí sobre el seu llit. La blancor dels llençols així com de la seua camisa de dormir
contrasta amb l'intens vermell del dosser de manera que la menuda sembla emanar
una aura de llum i de castedat, cosa que la convertia la filla perfecta. El llibre La
mujer. Apuntes para un libro (Madrid, 1861), considerava: "la bona educació, és a
dir, l'educació veritablement cristiana, endolceix les hores de la dona, no en una
34
edat determinada, sinó en totes les edats de la vida" de manera que la criatura
d'aquesta pintura és un clar exemple del que una xiqueta havia de ser.
Huérfanos de Fernando Cabrera Cantó ofereix una imatge de la fragilitat
femenina, tant física com espiritual. Cabrera Cantó formava part del realisme social,
vessant pictòrica centrada en plasmar la realitat. En l'obra, una família destrossada
plora la desaparició de la figura materna en el procés de donar a llum al seu fill.
En la mateixa línia del realisme social, Solos de Heliodoro Guillén Pedemonti,
repeteix el discurs focalitzat en la debilitat de la dona, concretament a la figura
maternal. Davant l'altar buit sobre el qual abans reposava el cos de la seua
descendència difunta, la dona s'esvaeix desesperada davant la irreparable pèrdua.
El progenitor, en canvi, assegut i amb la mirada perduda, manifesta una enteresa
tradicionalment focalitzada en l'home i de la qual suposadament patia la dona.
35
Pel que fa a l'abans esmentada dona fatal, cal destacar el model de la
mateixa en Rosa Mística de Francisco Laporta. Si bé és cert que el tema plasmat és
religiós, el patró s'acosta considerablement més a les enigmàtiques deesses del
simbolisme que a les dolces representacions marianes de l'Espanya coetània.
36
Activitats
Activitats per a Primària i Batxillerat
1. A Oración al amanecer, podries descriure que està fent el personatge i on es
troba? Hi ha algun personatge o figura del món religiós al que et recorde la
nena? Quins colors destaquen en la pintura? Per què creus que el pintor ha
escollit el roig i el blanc?
2. Segons el vist al llarg de l'exposició i a partir del que saps sobre el paper que
s'assignava a la dona des de la seua infància durant el segle XIX espanyol,
quines sensacions et transmet Oración al amanecer? Quina creus que era la
intenció del pintor quan la va realitzar?
Activitats per a Secundària i Batxillerat
1. Coneixes la vessant artística batejada com a "realisme social"? Quina relació
veus entre les obres Solos i Huérfanos? Podries assenyalar cinc semblances
i cinc diferències entre elles? Fixa’t als personatges, els objectes, les actituds,
els membres de la família, etc.
37
2. L’obra Rosa Mística representa un tema religiós com és una de les
advocacions de la Verge Maria, figura femenina per excel·lència a la religió
catòlica. No obstant això, series capaç de fer una descripció de l’obra i
destacar algun tret que te cride l’atenció especialment a la seua expressió?,
podries explicar perquè? Busca "simbolisme" e intenta comparar esta pintura
amb altres de producció estrangera.
38
Eje temático 4. La mujer representada, el ángel del
hogar deviene protagonista.
Emblemas Alciato, Andrea (1492-1550) Ediciones Akal, S.A. (editado y traducido por
Santiago Sebastián), 1985.
Andrea Alciato creó en el siglo XVI una nueva forma de expresión literaria
que fue conocida por el nombre de emblemas. En ellos, este humanista y escritor
representaba los principios morales y fueron considerados como libros didácticos
durante los siglos XVI y XVII. En el emblema que vemos reproducido más arriba, se
puede intuir cuál era la consideración de la mujer en aquellos años.
En la exposición del Mubag habéis descubierto cómo desde la Antigüedad
hasta el siglo XIX la mujer ha estado subordinada a los deseos de los padres y más
tarde de los maridos. En definitiva, de una figura masculina que las controlaba; pero
39
a partir de esos años, las mujeres abandonan el papel tradicional y comienzan a
dibujar el destino de su historia.
En los cuadros que habéis visto en la exposición, algunas de las
protagonistas son mujeres que ya no necesitan la protección del marido, de hecho,
el Retrato de Doña Matilde Periche y Ducompte del pintor Antonio Gisbert es un
ejemplo de ésta nueva consideración de la mujer.
Además, la literatura, que, hasta ahora, había sido principalmente masculina,
comienza a pensar en las mujeres como destinatario de los libros y revistas. La
moda se cuela en las revistas, llamadas magazines en estos años y el “vestir a la
moda” llega desde Francia e Inglaterra a la sociedad española.
En La esposa y el hijo del pintor de Joaquin Agrasot o Retrato de Sorolla y su
mujer de Fernando Cabrera Cantó, vemos a las mujeres de los artistas
acompañadas de su marido, o de su hijo, sin embargo ya nos encontramos en los
40
años en los que como hemos visto anteriormente, las mujeres ya habían conseguido
una independencia de la figura masculina.
En este caso, no debemos pensar en una sumisión, como comentaba Alciato,
sino más bien un homenaje a sus mujeres ya que, como hemos podido leer durante
el recorrido de la exposición, los artistas, desde siempre han rendido homenaje a
sus familias. Para algunos pintores los cuadros que en algunos casos, reciben el
título de la familia del artista o el artista y su mujer no son más que un
reconocimiento a sus renuncias, al tiempo que las familias permanecen en soledad
mientras que los artistas pasaban tiempo realizando sus obras como se refleja en el
fragmento del texto de Alphonse Daudet.
41
Actividades
Actividades para Primaria
Vamos a ponernos en el lugar de Doña Matilde Periche…
1. Imaginad lo que sería un día habitual de la señora Periche, ¿creéis que
llevaría a sus hijos al colegio?
2. ¿Cuáles serían las diferencias entre las actividades que realizan vuestras
madres a diario y las que hace Doña Matilde?
3. En las imágenes se ve como la moda de España venía por las revistas
francesas sobre todo; ¿Quién pensáis que confeccionaba la ropa?
Actividades para Secundaria y Bachillerato
1. Viendo las similitudes con los trajes que luce Doña Matilde y los que se
reproducen en la revista Le Follet, ¿creéis que la uniformidad de la moda en
el siglo XIX es comparable a la que se da en el momento actual?
2. Según lo que ya contaba Alciato en su emblema, ¿cómo creéis que la mujer
ha podido estar sometida a la discreción, al hogar y a la figura masculina
durante tantos años? En base a lo que has leído en esta exposición y a lo
que has estudiado en el aula, ¿qué pudo pasar para que las mujeres
tomasen el control de su vida?
42
Actividades para Primaria
Vamos a realizar un ejercicio para ser pintores por un momento. Mira a tu
compañera/compañero y cierra los ojos durante 2 ó 3 minutos…
1. ¿Qué recuerdas de su cara?
2. ¿De qué color tiene los ojos?
3. ¿Cuál es el color de su piel? ¿Tiene la piel clara? ¿Es más moreno que tú?
¿Es muy alto o es más bajo que tú?
Estos ejercicios son los que los pintores tienen que hacer siempre antes de
ponerse delante del cuadro.
43
Ahora pensad en vuestra familia; si algún artista os tuviese que pintar un
cuadro ¿Quién sería el personaje protagonista? ¿Creéis que vuestros padres
deberían compartir el centro del cuadro? ¿Qué pensáis de que Clotilde, la mujer de
Sorolla, esté de pie detrás de su marido?
Actividades para Secundaria y Bachillerato
Aprendemos a mirar un cuadro.
Reflexionad sobre el papel de Doña Clotilde García del Castillo, esposa de
Joaquín Sorolla, y de Doña Emma Zaragoza, esposa de Joaquín Agrasot en los
retratos que se exhiben.
Para analizar el espacio que ocupan Doña Clotilde y Doña Emma, tenemos
que conocer los principios básicos de composición de las obras pictóricas en el siglo
XIX y para ello es importante saber a qué corriente pictórica se deben atribuir estos
dos retratos.
1. ¿Creéis que es importante que Doña Emma Zaragozá esté leyendo un
periódico? ¿Quiere expresar algo el artista?
2. En relación al cuadro de Fernando Cabrera Cantó, ¿por qué Sorolla
lleva la paleta en la mano?
44
Eix temàtic 4. L’àngel de la llar esdevé protagonista.
Emblemas Alciato, Andrea (1492-1550) Ediciones Akal, S.A. (editat i traduït per
Santiago Sebastián), 1985.
Andrea Alciato va crear en el segle XVI una nova forma d'expressió literària
que va ser coneguda pel nom d'emblemes. En ells, aquest humanista i escriptor
representava els principis morals i van ser considerats com a llibres didàctics durant
els segles XVI i XVII. D'aquesta manera, en l'emblema que veiem reproduït més
amunt, es pot intuir quina era la consideració de la dona en aquells anys.
A l’exposició del Mubag heu descobert com des de l'Antiguitat fins al segle
XIX la dona ha estat subordinada a l’autoritat dels pares i desprès a la dels marits.
En definitiva, hi havia una figura masculina que les controlava. Però a partir del
segle XIX, les dones abandonen el paper tradicional i comencen a dibuixar el destí
de la seua història.
45
En els quadres que heu vist en l'exposició, algunes de les protagonistes són
dones que ja no necessiten la protecció del marit, de fet, el retrat de Na Matilde
Periche i Ducompte, del pintor Antonio Gisbert, és un exemple d'aquesta nova
consideració de la dona.
A més, la literatura, que fins ara havia sigut principalment masculina,
comença a pensar en les dones com a destinatàries dels llibres i revistes. La moda
es cola en les revistes, anomenades magazines en aquests anys i el “vestir a la
moda” arriba des de França i Anglaterra a la societat espanyola.
En La esposa y el hijo del pintor de Joaquin Agrasot o Retrato de Sorolla y su
mujer de Fernando Cabrera Cantó, veiem a les dones dels artistes acompanyades
del seu marit, ó o del seu fill; no obstant això ja estem als anys en els quals, com
46
hem vist adés, les dones ja havien aconseguit una independència de la figura
masculina.
En aquest cas, no hem de pensar en una submissió, com comentava Alciato,
sinó més aviat un homenatge a les seues dones perquè, com hem pogut llegir
durant el recorregut de l'exposició, els artistes, des de sempre han rendit homenatge
a les seues famílies. Per a alguns pintors els quadres que, en alguns casos, reben el
títol de la família de l'artista o l'artista i la seua dona no són més que un
reconeixement a les seues renúncies, perquè les famílies romanien a casa mentre
que els artistes passaven temps fora realitzant les seues obres com es reflecteix en
el fragment del text d’Alphonse Daudet.
47
Activitats
Activitats per a Primària
Anem a posar-nos en el lloc de Na Matilde Periche…
1. Imagineu el que seria un dia habitual de la senyora Periche. Creieu que
portaria als seus fills al col·legi?
2. Quines serien les diferències entre les activitats que realitzen les vostres
mares diàriament i les que fa Na Matilde?
3. En les imatges es veu com la moda d'Espanya arribava per les revistes
franceses sobretot. Qui penseu que confeccionava la roba?
Activitats per a Secundària i Batxillerat
1. Veient les similituds amb els vestits que llueix Na Matilde i els que es
reprodueixen en la revista Le Follet, creieu que la uniformitat de la moda en el
segle XIX és comparable a la que es dóna en el moment actual?
2. Atenint-nos al que ja explicava Alciato en el seu emblema, com creieu que la
dona ha pogut estar sotmesa a la discreció, a la llar i a la figura masculina
durant tants anys? Pel que has llegit en aquesta exposició i al que has
estudiat en l'aula, què va poder passar perquè les dones prengueren el
control de la seua vida?
48
Activitats per a Primària
Anem a realitzar un exercici per a ser pintors per un moment. Mira a la teua
companya/company i tanca els ulls durant 2 o 3 minuts…
1. Què recordes de la seua cara?
2. De quin color té els ulls?
3. Quin és el color de la seua pell? Té la pell clara? És més moreno/a que tu?
És molt alt o és més baix/baixa que tu?
Aquests exercicis són els que els pintors han de fer sempre abans de
posar-se davant del quadre.
Ara penseu en la vostra família; si algun artista us haguera de pintar un
quadre Qui seria el personatge protagonista? Creeu que els vostres pares haurien
de compartir el centre del quadre? Què penseu que Clotilde, la dona de Sorolla,
estiga dempeus darrere del seu marit?
49
Activitats per a Secundària i Batxillerat
Aprenem a mirar un quadre
Reflexioneu sobre el paper de Na Clotilde García del Castillo, esposa de
Joaquín Sorolla, i de Na Emma Zaragoza, esposa de Joaquín Agrasot en els retrats
que s'exhibeixen.
Per a analitzar l'espai que ocupen Na Clotilde i Na Emma, hem de conèixer
els principis bàsics de composició de les obres pictòriques en el segle XIX i per a
açò és important saber en quin corrent pictòric s'han d'atribuir aquests dos retrats.
1. Creeu que és important que Na Emma Zaragozá estiga llegint un periòdic?
Vol expressar alguna cosa l'artista?
2. En relació al quadre de Fernando Cabrera Cantó, per què porta la paleta en
la mà?
50
Eje temático 5. En busca de las artistas alicantinas
entre los siglos XIX y XX.
Actualmente parecería extraño e injusto que las mujeres no puedan ejercer
los oficios artísticos simplemente por su condición sexual. Sin embargo, aún a día
de hoy subsisten ideas y prejuicios sociales que impiden el acceso a determinados
puestos de trabajo en función del sexo. Este hecho afecta principalmente a las
mujeres, aunque afortunadamente, cada vez son más personas las que reivindican
que la profesionalización no debería verse condicionada por el reparto de tareas
según el sexo de la trabajadora o el trabajador.
En el quinto eje del itinerario didáctico hemos podido estudiar los casos de
cuatro mujeres que se rebelaron contra los impedimentos sociales de su época con
el fin de convertirse en pintoras, algo que a finales del siglo XIX y a principios del
siglo XX no estaba aceptado socialmente, pues se consideraba que las Bellas Artes
únicamente debían ser practicadas como oficio por los hombres. Mientras tanto, las
mujeres, aunque podían pintar, no debían hacer de ello su oficio, sino más bien una
afición a compaginar con sus tareas domésticas.
Los problemas a los que se enfrentaron las mujeres que se querían dedicar a
las Bellas Artes fueron múltiples: desde los ataques e insultos por parte de la
sociedad, pasando por la ausencia de ayudas económicas hasta la masculinización
de su trabajo. Este hecho, lejos de ser un problema del pasado se perpetúa en las
sociedades actuales y siguen existiendo trabajos considerados para hombres y para
mujeres.
51
Actividades
Actividades para Primaria
Tras visitar el quinto eje de la exposición hemos podido ver que a las mujeres
siempre les resultó más difícil que a los hombres trabajar profesionalmente como
pintoras.
1. ¿Creéis que actualmente existen más artistas hombres o hay un número
igual de mujeres y de hombres?
2. ¿Pensáis que los hombres pintan mejor que las mujeres o pensáis que
pintan igual de bien?
3. ¿Por qué pensáis que ya no quedan cuadros pintados por mujeres?
4. ¿Creéis que es justo que se hayan conservado los cuadros y esculturas
realizados por hombres y los que hicieron las mujeres hayan
desaparecido?
Actividades para Secundaria y Bachillerato
Hemos observado con detenimiento cuatro casos de mujeres que intentaron
acceder a las Bellas Artes en Alicante, pero se encontraron con distintos problemas
que les impidieron dedicarse profesionalmente a la pintura. Su situación no fue
aislada, pues en todo el mundo muchas artistas vieron truncado su sueño de
alcanzar prestigio y reconocimiento social. Sin embargo, algunas sí que lo
consiguieron y actualmente conocemos algunos nombres de pintoras y escultoras
que a lo largo de la historia alcanzaron fama o reconocimiento.
1. ¿Conocéis el nombre de alguna artista que ocupe un lugar relevante en la
Historia del Arte?
2. Internet es una herramienta muy útil para el conocimiento y no sólo el
entretenimiento. Vuestros móviles os pueden ayudar a conocer más sobre las
pintoras y escultoras que rompieron las barreras de su época y consiguieron
alcanzar cierto reconocimiento en su época. Desde esta guía didáctica os
52
proponemos algunos nombres de los siglos XIX y XX, pero vosotros también
podéis aportar nuevas artistas a la lista.
o Elisabeth Siddal
o Evelyn de Morgan
o Eleanor Fortescue-Brickdale
o Sophie Gengembre Anderson
o Camille Claudel
o Berthe Morisot
o Rosa Bonheur
o Mary Cassatt
o Frances y Margaret MacDonald
o Sarah Bernhardt
o Tamara de Lempicka
3. Observa este recorte de prensa en el que se analiza tanto la obra de Elena
Santonja. ¿Podéis apreciar el trato poco considerado con la mujer artista?
Comentadlo en grupo y debatid al respecto sobre si los comentarios que
recibían las pintoras eran del todo justos.
53
Eix temàtic 5. A la recerca de les artistes alacantines
entre els segles XIX i XX.
Actualment semblaria estrany i injust que les dones no puguen exercir els
oficis artístics simplement per la seua condició sexual. No obstant això, encara a dia
d'avui subsisteixen idees i prejudicis socials que impedeixen l'accés a determinats
llocs de treball en funció del sexe. Aquest fet afecta principalment a les dones,
encara que afortunadament, cada vegada són més persones les que reivindiquen
que la professionalització no hauria de veure's condicionada pel repartiment de
tasques segons el sexe de la treballadora o el treballador.
En el cinquè eix de l'itinerari didàctic hem pogut estudiar els casos de quatre
dones que es van rebel·lar contra els impediments socials de la seva època amb la
finalitat de convertir-se en pintores, cosa que a la fi del segle XIX i a principis del
segle XX no estava acceptat socialment, doncs es considerava que les Belles arts
únicament havien de ser practicades com a ofici pels homes. Mentrestant, les
dones, encara que podien pintar, no havien de fer d'això el seu ofici, sinó més aviat
una afició a compaginar amb les seues tasques domèstiques.
Els problemes als quals es van enfrontar les dones que es volien dedicar a
les Belles arts van ser múltiples: des dels atacs i insults per part de la societat,
passant per l'absència d'ajudes econòmiques fins a la masculinització del seu
treball. Aquest fet, lluny de ser un problema del passat es perpetua en les societats
actuals i segueixen existint treballs considerats per a homes i per a dones.
54
Activitats
Activitats per a Primària
Després de visitar el cinquè eix de l'exposició hem pogut veure que a les
dones sempre els va resultar més difícil que als homes treballar professionalment
com a pintores.
1. Creieu que actualment existeixen més artistes homes o hi ha un nombre igual
de dones i d'homes?
2. Penseu que els homes pinten millor que les dones o penseu que pinten igual
de bé?
3. Per què penseu que ja no queden quadres pintats per dones?
4. Creieu que és just que s'hagen conservat els quadres i escultures realitzats
per homes i els que van fer les dones hagen desaparegut
Activitats per a Secundària i Batxillerat
Hem observat amb deteniment quatre casos de dones que van intentar
accedir a les Belles arts a Alacant, però es van trobar amb diferents problemes que
els van impedir dedicar-se professionalment a la pintura. La seua situació no va ser
aïllada, doncs a tot el món moltes artistes van veure truncat el seu somni
d'aconseguir prestigi i reconeixement social. No obstant això, algunes sí que ho van
aconseguir i actualment coneixem alguns noms de pintores i escultores que al llarg
de la història van aconseguir fama o reconeixement.
1. Coneixeu el nom d'alguna artista que ocupi un lloc rellevant en la Història de
l'Art?
2. Internet és una eina molt útil per al coneixement i no només l'entreteniment.
Els vostres mòbils vos poden ajudar a conèixer més sobre les pintores i
escultores que van trencar les barreres de la seua època i van aconseguir
aconseguir cert reconeixement aleshores. Des d'aquesta guia didàctica vos
proposem alguns noms dels segles XIX i XX, però vosaltres també podeu
aportar noves artistes a la llista.
55
● Elisabeth Siddal
● Evelyn de Morgan
● Eleanor Fortescue-Brickdale
● Sophie Gengembre Anderson
● Camille Claudel
● Berthe Morisot
● Rosa Bonheur
● Mary Cassatt
● Frances i Margaret MacDonald
● Sarah Bernhardt
● Tamara de Lempicka
3. Observa aquesta retallada de premsa en el qual s'analitza tant l'obra d'Elena
Santonja. Podeu apreciar el tracte poc considerat amb la dona artista?
Comenteu-ho en grup i debateu sobre aquest tema sobre si els comentaris
que rebien les pintores eren del tot justs.
56
Objetivos didácticos
Generales
La guía didáctica tiene como objetivo reforzar y fijar en el imaginario del
visitante el discurso que se ha venido articulando a lo largo de toda la relectura De
objeto a sujeto: género y arte en Alicante desde el siglo XIX. Además, también
pretende ampliar y enriquecer los contenidos de la misma para que el
aprovechamiento por parte del espectador sea el máximo posible.
Para esta guía es de gran importancia hacer visible la realidad de las mujeres
plasmadas en las pinturas que integran el proyecto, descubrir el trasfondo en el que
fueron realizadas y reconocer en otras obras de tema similar en un futuro las
mismas lecturas. Además, la insistencia sobre que el arte y la producción literaria
del momento así como los movimientos politico-sociales no son entes
independientes entre sí, resulta uno de los puntos claves que conviene remarcar de
cara al estudiante.
Es evidente que, así como uno de los objetivos principales de la relectura es
dotar de voz a las pintoras alicantinas de la centuria decimonónica, así como una de
las metas capitales de la guía didáctica es que la obra y nombres propios de las
mismas queden registrados en todos aquellos visitantes que pasen por el museo.
Finalmente, y sin duda alguna, la guía didáctica no sólo pretende acercar el
discurso de De objeto a sujeto: género y arte en Alicante desde el siglo XIX sino
también hacer consciente al visitante de los tópicos que han persistido hasta
nuestros días y que el ciudadano debe ser consecuente con ello.
Específicos
- Contribuir a la comprensión de la mutua relación entre los conceptos de género,
clase social y pertenencia nacional o étnica como constructos, cuya elaboración
precisa de los mismos mecanismos culturales. Utilizando ejemplos prácticos y
accesibles, derivados de su propia experiencia, ayudar a los alumnos a comprender
57
cómo estos mecanismos de construcción de la identidad sexual, nacional etc. se
sirven de las formas artísticas para modelar el imaginario colectivo.
- Provocar una reflexión sobre el contenido subyacente detrás de los tópicos que
marginan la diferencia y sobre los contextos económicos y políticos que se sirven de
ellos. Iniciarse en aplicar la deconstrucción, practicada por medio del análisis visual,
en la vida cotidiana.
- Motivar el aprendizaje sobre las herramientas para mirar la pintura como
documento social y desde una perspectiva de género y feminista.
- Evidenciar el protagonismo femenino, tanto individual como colectivos, y poner de
manifiesto el papel de las mujeres pintoras así como subrayar su escasa
representación en los museos.
- Acabar con los mitos relacionados con la educación y formación de las mujeres en
múltiples áreas de conocimiento y oficios además de poner en valor trabajos
históricamente asociados a las mujeres en el ámbito doméstico.
58
Objectius didàctics
Generals
La guia didàctica té com a objectiu reforçar i fixar en l'imaginari del visitant el
discurs que s'ha vingut articulant al llarg de tota la relectura De objecte a subjecte:
gènere i art a Alacant des del segle XIX. A més, també pretén ampliar i enriquir els
continguts de la mateixa perquè l'aprofitament per part de l'espectador sigui el
màxim possible.
Per a aquesta guia és de gran importància fer visible la realitat de les dones
plasmades en les pintures que integren el projecte, descobrir el rerefons en què van
ser realitzades i reconèixer en altres obres de tema similar en un futur les mateixes
lectures. A més, la insistència que l'art i la producció literària del moment així com
els moviments politico-socials no són ens independents entre si, resulta un dels
punts claus que convé remarcar de cara a l'estudiant.
És evident que, així com un dels objectius principals de la relectura és dotar
de veu a les pintores alacantines de la centúria vuitcentista, així com una de les fites
cabdals de la guia didàctica és que l'obra i noms propis de les mateixes quedin
registrats en tots aquells visitants que passin pel museu.
Finalment, i sense cap mena de dubte, la guia didàctica no només pretén
apropar el discurs de De objecte a subjecte: gènere i art a Alacant des del segle XIX
sinó també fer conscient al visitant dels tòpics que han persistit fins als nostres dies i
que el ciutadà ha de ser conseqüent amb això.
Específics
- Contribuir a la comprensió de la mútua relació entre els conceptes de gènere,
classe social i pertinença nacional o ètnica com constructes, l'elaboració precisa
dels mateixos mecanismes culturals. Utilitzant exemples pràctics i accessibles,
derivats de la seva pròpia experiència, ajudar els alumnes a entendre com aquests
mecanismes de construcció de la identitat sexual, nacional etc. se serveixen de les
59
formes artístiques per a modelar l'imaginari col·lectiu.
- Provocar una reflexió sobre el contingut subjacent darrere dels tòpics que
marginen la diferència i sobre els contextos econòmics i polítics que se serveixen
d'ells. Iniciar-se en aplicar la deconstrucció, practicada per mitjà de l'anàlisi visual,
en la vida quotidiana.
- Motivar l'aprenentatge sobre les eines per mirar la pintura com a document social i
des d'una perspectiva de gènere i feminista.
- Evidenciar el protagonisme femení, tant individuals com col·lectius, i posar de
manifest el paper de les dones pintores així com subratllar la seva escassa
representació en els museus.
- Acabar amb els mites relacionats amb l'educació i formació de les dones en
diverses àrees de coneixement i oficis a més de posar en valor treballs
històricament associats a les dones en l'àmbit domèstic.
60
Materiales adicionales
Para saber más sobre la mujer y la sociedad en la España del s. XIX…
Películas
La barraca (1945, Roberto Gavaldón)
Sólo para hombres (1960, Fernando Fernán Gómez)
Fortunata y Jacinta (1970, Angelino Fons)
La Regenta (1974, Gonzalo Suárez)
El maestro de esgrima (1992, Pedro Olea)
El abuelo (1998, José Luis Garci)
Cartas de Sorolla (2006, José Antonio Escrivá)
Camille Claudel 1915 (Bruno Dumont, 2013)
Sarusuberi: Miss Hokusai (2015, Keiichi Hara)
Novelas
Míster Witt en el cantón (1935, Ramón J. Sender)
La Regenta (1884-1885, Leopoldo Alas “Clarín”)
Fortunata y Jacinta (1887, Benito Pérez Galdós)
La espuma (1890, Armando Palacio Valdés)
El abuelo (1897, Benito Pérez Galdós)
La Barraca (1898, Vicente Blasco Ibáñez)
61
Para seguir conociendo la mujer y el arte del momento...
Casa-Museo José Benlliure (Valencia)
Museo Sorolla (Madrid)
Museo del Romanticismo (Madrid)
Museo Cerralbo (Madrid)
Materiales adicionales recomendados:
● Epistolarios de Joaquín Sorolla: correspondencia con Clotilde Garcia del
Castillo.
● Proyecto Museos en Femenino del Ministerio de Educación, Cultura y
Deporte.
http://www.museosenfemenino.es/
● Proyecto Queridas Viejas de María Gimeno. (http://www.mariagimeno.com)
● Exposición Amazonas del Arte Nuevo de la Fundación Mapfre.
http://exposiciones.fundacionmapfre.org/amazonas/
● Exposición Hay más en ti. Imágenes de la mujer en la Edad Media (siglos
XIII-XV).
https://www.museobilbao.com/exposiciones/hay-mas-en-ti-162
62
Per a saber més sobre la dona i la societat en l’Espanya del s.XIX...
Pel·lícules
La barraca (1945, Roberto Gavaldón)
Sólo para hombres (1960, Fernando Fernán Gómez)
Fortunata y Jacinta (1970, Angelino Fons)
La Regenta (1974, Gonzalo Suárez)
El maestro de esgrima (1992, Pedro Olea)
El abuelo (1998, José Luis Garci)
Cartas de Sorolla (2006, José Antonio Escrivá)
Camille Claudel 1915 (Bruno Dumont, 2013)
Sarusuberi: Miss Hokusai (2015, Keiichi Hara)
Novel·les
Míster Witt en el cantón (1935, Ramón J. Sender)
La Regenta (1884-1885, Leopoldo Alas “Clarín”)
Fortunata y Jacinta (1887, Benito Pérez Galdós)
La espuma (1890, Armando Palacio Valdés)
El abuelo (1897, Benito Pérez Galdós)
La Barraca (1898, Vicente Blasco Ibáñez)
Per a seguir coneguent la dona i l’art del moment...
Casa-Museo José Benlliure (Valencia)
Museo Sorolla (Madrid)
Museo del Romanticismo (Madrid)
Museo Cerralbo (Madrid)
63
Materials addicionals recomanats:
● Epistolarios de Joaquín Sorolla: correspondencia con Clotilde Garcia del
Castillo.
● Proyecto Museos en Femenino del Ministerio de Educación, Cultura y
Deporte.
http://www.museosenfemenino.es/
● Proyecto Queridas Viejas de María Gimeno (http://www.mariagimeno.com).
● Exposición Amazonas del Arte Nuevo de la Fundación Mapfre.
http://exposiciones.fundacionmapfre.org/amazonas/
● Exposición Hay más en ti. Imágenes de la mujer en la Edad Media (siglos
XIII-XV).
https://www.museobilbao.com/exposiciones/hay-mas-en-ti-162
64
top related