grup inèdit disseny portfolio
Post on 18-Mar-2016
228 Views
Preview:
DESCRIPTION
TRANSCRIPT
PortfolioPortfolio
GR
UP
I NÈ D I T D I S S E N Y
Portfolio
G R U P I N È D I T D I S S E N Y és una empresa preparada per donar un servei integral en el món del disseny gràfic.
Va començar la seva activitat l’any 1992 i des de llavors, els nostres mitjans i la nostra formació estan en un procés de continua actualització per poder oferir el millor servei possible als nostres clients.
Disseny corporatiu. Creació d’imatge d’empresa o activitat i la seva aplicació (papereria, targeteria, cartells ...
Disseny editorial. Maquetació de llibres, revistes, catàlegs, il·lustracions, gràfics ...
Disseny publicitari. Creació de díptics, anuncis en revistes, premsa, cartells ...
Disseny web. Creació de pàgines web, banners publicitaris, animacions en flash.
Disseny multimèdia:Creació de productes interactius, en suport web, CD, DVD ...
Muntatge i edició de vídeo, lliurament en vhs, dv, DVD.
Conversió dels formats de vídeo analògic i pel·lícules de 8 mm a format digital en suport CD i DVD.
Edició fotogràfica. Retoc fotogràfic, foto muntatges, escaner d’imatges, diapositives, negatius. Creació d’àlbums de fotografies virtuals en CD, DVD
Donem solucions a qualsevol necessitat gràfica que sol·liciteu:
corporatiudisseny
CORPORATIUCORPORATIU
cre
ació
d’im
atg
e c
orp
ora
tiva
pe
r a
un
a Bo
tig
a d
e m
oBl
es r
úst
ics
CLI
ENT:
CO
LON
IAL
STO
RE
cre
ació
d’im
atg
e c
orp
ora
tiva
pe
r a
un
a em
pres
a fa
bric
ant
de
mo
bles
rú
stic
s
CLI
ENT:
OR
IGIN
AR
IUS S.C .P.S.C. P.
cre
ació
d’im
atg
e c
orp
ora
tiva
pe
r a
un
a em
pres
ade
serv
eis
de
cli
mat
itza
ció
i g
as
CLI
ENT:
BU
XÓ
ELECTRIC GASBUXO BUXO
ELECTRIC CLIMABUXO
ELECTRIC CLIMA
imat
geS
co
rpo
rati
veS
DeF
iNit
iveS
per
a L
eS D
oS
Div
iSio
NS
D’U
Na
empr
eSa
De
cLi
mat
itZa
ciÓ
i g
aS
CLI
ENT:
BU
XÓ
ELECTRIC GASBUXO BUXO
ELECTRIC CLIMABUXO
ELECTRIC CLIMA
cre
ació
d’im
atg
e c
orp
ora
tiva
i ap
Lic
ació
a t
arg
eta
de
viSi
ta p
er a
un
a Bo
tig
a d
e Bi
Jute
ria
i co
mpL
emen
tS
CLI
ENT:
MIM
cre
ació
d’im
atg
e c
orp
ora
tiva
pe
r a
un
a em
pres
a d
e d
isse
nY
tÈX
tiL
per
a La
LLa
r
CLI
ENT:
DU
QU
E C
ON
EXIO
N
cre
ació
d’im
atg
e c
orp
ora
tiva
pe
r a
un
a em
pres
a im
port
ado
ra d
e tÈ
Xti
L
CLI
ENT:
DE
MIL
LE
cre
ació
d’im
atg
e c
orp
ora
tiva
pe
r a
un
a em
pres
a d
e m
ecan
itZa
ts in
du
stri
aLs
CLI
ENT:
GA
RB
EN S
.L.
APLI
CAC
IÓ D
E LA
IMAT
GE
CO
RPO
RATI
VA
DE
GAR
BEN
, S.L
., A
TARG
ETA
DE
PRES
ENTA
CIÓ
CLI
ENT:
GA
RB
EN, S.
L.
cre
ació
d’im
atg
e c
orp
ora
tiva
per
a u
na
empr
eSa
de
co
nSu
LteS
d’a
Stro
Log
ia i
apLi
cac
ió a
tar
get
a d
e vi
Sita
CLI
ENT:
NA
HIR
, SC
P
cre
ació
d’im
atg
e c
orp
ora
tiva
pe
r a
UN
a re
StaU
rad
ora
d’o
BJec
teS
i ap
Lic
ació
a t
arg
eta
de
viSi
ta,
CLI
ENT:
DE
BO
RD
ON
S
cre
ació
d’im
atg
e c
orp
ora
tiva
per
a u
na
empr
esa
de
topo
gra
Fia
i ap
Lic
ació
a t
arg
eta
de
visi
ta,
CLI
ENT:
SIC
cre
ació
d’im
atg
e c
orp
ora
tiva
pe
r a
un
a g
raFó
Log
a i a
pLic
ació
a t
arg
eta
de
viSi
ta
CLI
ENT:
Sra
. TER
RA
N
cre
ació
d’im
atg
e c
orp
ora
tiva
per
a u
na
lud
ote
ca
infa
nti
l
CLI
ENT:
MÓ
N M
ÀG
IC
APLI
CAC
IÓ D
E LA
IMAT
GE
CO
RPO
RATI
VA
DE
MÓ
N M
ÀGIC
A T
ARG
ETA
DE
VIsI
TA I
TARG
ETA
IDEN
TIfI
CAT
IVA
CLI
ENT:
OR
IGIN
AR
IUS
APLI
CAC
IÓ D
E LA
IMAT
GE
CO
RPO
RATI
VAD
E M
ÓN
MÀG
IC A
bO
Nu
s h
ORA
RIs
I PAP
ERER
IA
CLI
ENT:
MÓ
N M
ÀG
IC
Ludoteca
C
LIEN
T: C
YB
ER A
SGA
RD
cre
ació
d’im
atg
e c
orp
ora
tiva
per
a U
N c
iBer
caF
É
cre
ació
d’im
atg
e c
orp
ora
tiva
per
a u
na
empr
esa
d’a
sses
ora
men
t so
Bre
pag
amen
t i s
ign
atu
ra e
Lec
trÒ
nic
a
CLI
ENT:
ISI
GM
A
APLI
CAC
IÓ D
E LA
IMAT
GE
CO
RPO
RATI
VAD
’ISIG
MA
A TE
RGET
A D
E PR
ESEN
TAC
IÓ
CLI
ENT:
ISI
GM
A
APLI
CAC
IÓ D
E LA
IMAT
GE
CO
RPO
RATI
VA D
’ISIG
MA
A PA
PERE
RIA
CLI
ENT:
ISI
GM
A
editorialdisseny
EDITORIALEDITORIAL
MAQ
UET
ACIÓ
I PR
EPAR
ACIÓ
PER
IMPR
EMTA
D’U
N B
UTL
LETÍ
BIM
ENSU
AL D
E 8
PÀG
INES
PER
A U
N B
UFE
T D
’AD
VOC
ATS
CLI
ENT:
BU
FET S
OC
IAS
HU
MB
ERT
BUFET SOCÍAS HUMBERT
JULIO-AGOSTO 2005
3
a) En el supuesto de transmisión
onerosa (compraventa) o lucrativa
(donación), la diferencia entre los
valores de adquisición y transmisión
de los elementos patrimoniales.
b) En los demás supuestos, el valor
de mercado de los elementos patri-
moniales o partes proporcionales,
en su caso.
El valor de transmisión se hallará
formado, cuando se transmitan a título
oneroso, es decir, cuando exista una
contraprestación, por:
1. El importe real por el que dicha
adquisición se hubiere efectuado.
2. El coste de las inversiones y me-
joras efectuadas en los bienes adqui-
ridos y los gastos y tributos inheren-
tes a la adquisición, excluidos los
intereses, que hubieran sido satisfe-
chos por el adquirente.
3. En el supuesto de que el inmueble
estuviera afecto a una actividad eco-
nómica, se considerará el valor de
adquisición el valor contable, mino-
rado en las amortizaciones fiscal-
mente deducibles, computándose en
todo caso la amortización mínima,
con independencia de que se hubiera
computado como gasto.
En cambio, cuando se transmitan a
título lucrativo, por ejemplo cuando se
realice una donación, el valor de adqui-
sición será el valor asignado a lo donado
en el Impuesto sobre Sucesiones y Do-
naciones más los gastos y tributos inhe-
rentes a la adquisición, excluidos los in-
tereses, que hubieran sido satisfechos
por el adquirente.
El valor de adquisición obtenido se
actualizará mediante la aplicación de
los coeficientes que se establezcan en la
correspondiente Ley de Presupuestos
Generales del Estado. Los coeficientes
se aplicarán de la siguiente manera:
a) Sobre los importes a que se refie-
ren números 1 y 2 del apartado ante-
rior, en función del año en que se
hayan satisfecho.
b) Sobre las amortizaciones, aten-
diendo al año al que correspondan.
Es muy importante distinguir entre
inmuebles afectos y no afectos a activi-
dades económicas. En el caso de inmue-
bles no afectos a actividades económicas
el cuadro de coeficientes a aplicar sobre
el valor de adquisición es el siguiente:
Año inversión Coeficiente
1994 y anteriores 1,1690
1995 y 31/12/1994 1,2350
19961,1928
19971,1690
19981,1463
19991,1257
20001,1040
20011,0824
20021,0612
20031,0404
20041,0200
20051,000
juliol-agost 2005.indd 3
01/07/2005 23:46:24
BUFET SOCÍAS HUMBERT
JULIO-AGOSTO 2005
2
pleo, o cambio de empleo, u otras aná-
logas justificadas.
Otra condición que debe cumplirse
es que la residencia habitual del contri-
buyente debe ser habitada de manera
efectiva y con carácter permanente en
un plazo de doce meses contados a
partir de la fecha de adquisición o ter-
minación de las obras. No obstante,
este plazo se puede incumplir en los
mismos supuestos que en el apartado
anterior. Tampoco se considerará in-
cumplida la condición cuando el con-
tribuyente disfrute de vivienda habi-
tual por razón de cargo o empleo y la
vivienda adquirida no sea objeto de
utilización, en cuyo caso el plazo de 1
año empezará a contar desde la fecha
del cese.
Definido pues, el concepto de vi-
vienda habitual, la transmisión de la
misma se hallará exenta de tributación
a efectos de Impuesto sobre la Renta de
las Personas Físicas en los siguientes
supuestos:
a) Con ocasión de la transmisión por
mayores de sesenta y cinco años.
b) Cuando el importe total obtenido
por la transmisión se reinvierta en la
adquisición de una nueva vivienda
habitual. Cuando el importe reinver-
tido sea inferior al total de lo perci-
bido en la transmisión, únicamente
se excluirá de tributación la parte
proporcional de la ganancia patri-
monial obtenida que corresponda a
la cantidad reinvertida. El plazo de
reinversión del importe total obteni-
do en la nueva vivienda habitual no
podrá ser superior a dos años.
3. Fecha de adquisición
La fecha de adquisición del inmueble
tiene una gran importancia para calcu-
lar el importe de la posible ganancia o
pérdida patrimonial sujeta a tributación.
La fecha de adquisición será:
- La que conste en escritura pública.
- La fecha de fallecimiento del causa-
habiente, en caso de herencia, siempre
y cuando se haya aceptado la herencia
y elevado a público dicha aceptación.
- En los contratos privados, la fecha
de incorporación al registro público,
de muerte de uno de los firmantes o
de entrega al funcionario público
por razón de su cargo.
4. Valor de adquisición y de
transmisión
En el caso de que la transmisión de un
inmueble no se halle exenta, el importe
sujeto a tributación de la posible ganan-
cia patrimonial se determinará de la si-
guiente forma:
La fecha de adquisición del inmueble
tiene una gran importancia
para calcular el importe de la posible
ganancia o pérdida patrimonial
sujeta a tributación
juliol-agost 2005.indd 2
01/07/2005 23:46:23
Boletín Informativo
BUFET SOCÍAS HUMBERT
MAYO - JUNIO 1999
Roger de Llúria, 123 1º 2ª • Telf. 93 487 37 28 / 93 487 28 55
l análisis de las modificaciones
del Impuesto sobre la Renta de
las Personas Físicas finaliza en
este boletín, estudiando principal-
mente los aspectos referentes a la
gestión del impuesto.3) Transparencia fiscalinternacional.Se ha realizado una matiza-
ción respecto al grupo de control
de la sociedad, en que se tiene en
cuenta al cónyuge además de las
personas unidas por vínculos de
parentesco.
4) Derechos de imagen.No se han producido modifica-
ciones importantes.Título VIII. Institucionesde inversión colectivaRespecto a las Instituciones de
inversión colectiva en paraísos
fiscales, el criterio de tributación
de rentas positivas generadas se
asimila al tratamiento del Im-
puesto de Sociedades, sustitu-
yendo el criterio de devengo por
el de imputación contable: se im-
putan rentas positivas derivadas
del mero incremento de valor li-
quidativo no realizado.Se presume un rendimiento
mínimo del 15 por ciento del va-
lor de adquisición de la acción en
cada ejercicio, salvo prueba en
contrario.En definitiva, se intenta pena-
lizar a los fondos situados en pa-
raísos fiscales.Título IX. Gestióndel impuesto
Los límites a partir de los cuáles
existe la obligación de realizar la
declaración de renta han variado
sustancialmente .Los contribuyen-
tes no tendrán que declarar si ob-
tienen las rentas exclusivamente
de las siguientes fuentes:a) Rendimientos del trabajo,
con el límite de 3.500.000 pe-setas brutas anuales en tributa-ción individual o conjunta.b) Rendimientos del capital
mobiliario y ganancias patri-moniales sometidos a reten-ción o ingreso a cuenta, con el límite de 250.000 pesetas anuales.
c) Rentas inmobiliarias im-putadas a que se refiere el ar-tículo 71, con el límite que se establezca reglamentariamente.No obstante, el límite referen-
te a los rendimientos del trabajo
será de 1.250.000 pesetas cuando
los contribuyentes perciban di-1
El Impuesto sobre la Renta de las
Personas Físicas (III)E
Sin título-3 1
28/02/2007 1:23:47
BUFET SOCÍAS HUMBERT
Boletín InformativoJULIO - AGOSTO 2005 Roger de Llúria, 123 1º 2ª · Telf. 93 487 37 28 / 93 487 28 55
1
La tributación de la transmisiónde un inmueble en el IRPF
1. Introducción
En el presente artículo se analiza-rá la tributación, a efectos del Im-puesto sobre la Renta de las Per-sonas Físicas, de la transmisión de un inmueble. Analizaremos las transmisiones onerosas (compra-venta) y las lucrativas (donación). En este último caso solo analiza-mos la tributación del donante, ya que el donatario estará sujeto al Impuesto sobre Sucesiones y Do-naciones.
También consideraremos si el inmueble se halla o no, afecto a actividades económicas. Este he-cho es de gran importancia para calcular la tributación, puesto que si el bien fue adquirido con ante-rioridad al 31/12/1994 se puede beneficiar de un régimen fiscal es-pecial, siempre y cuando no esté afecto a una actividad económica. Para considerar un bien desafec-tado de la actividad económica, deberá pasar un periodo superior a tres años sin tener relación con dicha actividad.
La venta del inmueble puede producir a su transmitente una ga-nancia patrimonial, sujeta a tribu-tación del IRPF, según lo que es-tablece el art.31.1, del Real Decreto Legislativo 3/2004, de 5 de marzo, por el que se aprueba el
texto refundido de la Ley del Im-puesto sobre la Renta de las Per-sonas Físicas:
“1. Son ganancias o pérdidas patrimoniales las variaciones en el valor del patrimonio del contribuyente que se pongan de manifiesto con ocasión de cualquier alteración en la com-posición de aquél, salvo que por esta Ley se califiquen de rendimientos.”
2. Exenciones
La transmisión de un inmueble que sea la vivienda habitual del sujeto pasivo puede hallarse exen-ta de tributación. El concepto de vivienda habitual lo establece el artículo 53 del Real Decreto 1775/2004, de 30 de julio, por el que se aprueba el Reglamento del Impuesto sobre la Renta de las Personas Físicas, y lo define como aquella edificación que constituya la residencia del contribuyente durante un plazo continuado de al menos tres años. Este plazo se puede incumplir cuando se pro-duzca el fallecimiento del contri-buyente o bien concurran circuns-tancias que necesariamente exijan el cambio de domicilio, tales como celebración de matrimonio, separación matrimonial, traslado laboral, obtención del primer em-
juliol-agost 2005.indd 1
01/07/2005 23:46:23
BUFET SOCÍAS HUMBERT
Boletín InformativoSEPTIEMBRE - OCTUBRE 2006 Roger de Llúria, 123 1º 2ª · Telf. 93 487 37 28 / 93 487 28 55www.bufetsociashumbert.com
1
IEL PROYECTO
DE REFORMA FISCAL DE 2006
Reducción del tipo máximo
de la tarifa, unido a la eliminaciónde un tramo de la escala de gravamen y un aumento del tipo mínimo
hasta el 24 por ciento.
ntroducción.
El pasado 22 de junio el Pleno del Con-greso de los Diputados aprobó el Proyec-to de Ley del Impuesto sobre la Renta de las Personas Físicas y de la modificación parcial de las leyes de los impuestos so-bre Sociedades, sobre la renta de no resi-dentes y sobre el Patrimonio.
Las principales modificaciones que recoge el citado proyecto de ley son los siguientes: ▪ Modificación en el concepto de ca-pacidad económica gravable: en este punto se tratarán la reducción del tipo máximo de la tarifa, unido a la eliminación de un tramo de la escala de gravamen y un aumento del tipo mínimo hasta el 24 por ciento. Se compensa la supresión del primer tramo con la aplicación de una cuota íntegra cero hasta 17.360 €; los efectos sobre la presión fiscal que se ejerce en los diferentes tramos de renta y tipos de rendi-mientos se efectuará en una exposi-ción detallada posteriormente.▪ Rentas derivadas del trabajo por cuenta ajena: los cambios a desta-car en este apartado se pueden re-sumir en dos aspectos fundamen-tales, el primero consiste en un aumento de las reducciones por rentas del trabajo que concretare-mos posteriormente y el segundo en el fomento de las pensiones complementarias privadas de las rentas medianas y bajas.▪ Modificación en el tratamiento de las rentas derivadas del capital mo-biliario o del ahorro que determi-nan una tendencia a la dualización del sistema fiscal: esta dualización del sistema de cálculo del IRPF, consiste en el establecimiento de
dos bases imponibles, una base im-ponible que tributa según una escala de gravamen progresiva que incluye todos los rendimientos generadores de renta (trabajo, capital inmobilia-rio, actividades económicas, inte-gración y compensación de rentas, ganancias y pérdidas patrimoniales) excepto las rentas derivadas del ahorro, y otra base imponible que tributa a un único tipo proporcional del 18 por ciento, compuesta por todos los rendimientos del capital mobiliario (incrementos patrimo-niales, depósitos bancarios, libretas de ahorro, seguros y dividendos). ▪ Cambios en el tratamiento de las rentas procedentes del capital in-mobiliario: en el citado proyecto se introduce un transformación que afecta a los límites constituidos en la legislación vigente respecto a los gastos deducibles, los cuales no po-drán superar el importe de las ren-tas percibidas, esta transformación consiste en la supresión del límite máximo de la cuantía de deducción de dichos gastos, estableciendo una excepción referente a los gastos procedentes de la financiación aje-na y los de reparación y conserva-ción, el exceso de los cuales podrá incluirse en los próximos 4 años. Otra variación relevante es el re-fuerzo del principio de devengo en
MAQ
UET
ACIÓ
MEN
SUAL
PER
PU
BLIC
AR A
LS D
IARI
S: E
L PE
RIO
DIC
O, A
VUI,
DIA
RI
DE
SABA
DEL
L, E
L PU
NT,
DIA
RI D
E TE
RRAS
SA ,
REG
IÓ 7
I EL
NO
U 9
, DE
LA P
ÀGIN
A IN
FORM
ATIV
A D
EL C
AMPU
S VI
RTU
AL D
E LA
UO
C
CLI
ENT:
UN
IVER
SITA
T O
BER
TA D
E C
ATA
LUN
YA
Campus Virtual
www.uoc.es
Full informatiu de la Universitat Oberta de Catalunya. Núm. 40
EDIUOC (www.ediuoc.es) és un projecte editorial que neix per inicia-
tiva de la Universitat Oberta de Catalunya. Des que es va crear ja ha
publicat més de dos-cents títols repartits
entre materials didàctics de
la UOC i les col�leccions Biblioteca Oberta, amb Enciclopèdia Catalana (22
títols); Manuals (32 títols); L
ibro & Web, amb Edhasa (llibres que porten
associades pàgines Internet); Empresa Oberta, amb Gestió 2000, i Biblio-
teca Lectus Universitària, amb Lectus Vergara (que edita materials en disc
compacte).
A més de difondre entre el món universitari les publicacions de la Universitat
Oberta de Catalunya, l'editorial té l'objectiu d'elaborar nous productes que com-
binin els sistemes tradicionals d'edició amb les noves tecnologies de la comuni-
Novetats editorials
de la Universitat Oberta
CURS DE MATEMÀTIQUES ESPECIALS
PER A ENGINYERIA INFORMÀTICA
Editen: EDIUOC - Lectus Vergara
Teresa Sancho (coordinadora)
Col�lecció: Biblioteca Lectus Universitària
CD-ROM
Aquesta obra és pensada per a les persones que volen iniciar estudis d'enginyeria
informàtica i que necessiten reforçar la seva base matemàtica. També és útil per a
qui, treballant ja, desitgi ampliar o refrescar els seus coneixements. Al contingut hi
trobareu teoria, exercicis pràctics, personatges importants del món matemàtic,
curiositats numèriques, etc.
APRENENTATGE
I VIRTUALITAT
Josep M. Duart i Albert Sangrà (editors)
Col�lecció Biblioteca Oberta
Editen: EDIUOC i Proa. 264 pàgines
Els editors d'aquest recull d'articles volen
posar a l'abast dels professionals de l'educació,
del disseny gràfic i del disseny de programari
educatiu la traducció de textos recents que
els poden ser útils a l'hora d'elaborar els propis
materials didàctics multimèdia. S'hi han afegit
altres textos inèdits, escrits per professionals de
la UOC.
MANUAL
D'ANTROPOLOGIA
SOCIAL
Josep Ramon Llobera
Col�lecció Àgora - Biblioteca Oberta
Editen: EDIUOC i Proa.
351 pàgines
Els antropòlegs socials van començar a mirar
més enllà de l'escala reduïda i simple de les
societats alienes, i van interessar-se també
pel món de la modernitat, com explica
l'autor d'aquest llibre. L'antropologia
contemporània s'encarrega de temes tan
variats com l'imperialisme cultural, la sida,
la feminitat i la masculinitat, el turisme,
la neteja ètnica...
INTRODUCCIÓ A
L'ECONOMETRIA
Manuel Artís, Jordi Suriñach, Miquel Clar, Tomás del Barrio i
Montserrat Guillén
Col�lecció Manuals, 18
Editen: EDIUOC i Edicions de la Universitat de Barcelona. 208
pàgines
L'econometria combina l'ús de l'estadística amb els models teòrics
establerts i proporciona una eina quantitativa que permet extreure
conclusions a partir de l'observació de dades i de la modelització
dels fenòmens. Sovint aquestes tècniques poden servir per a fer
prediccions, establir explicacions de certs comportaments i avaluar
escenaris. Aquest volum forma part de les novetats publicades en
Edicions de la Universitat Oberta
de Catalunya i l'editorial Gedisa
han signat un conveni per a
llançar una nova col�lecció de
llibres amb el nom d'"Educación
y Nuevas Tecnologías". Aquesta
col�lecció posarà a l'abast del
lector les obres interessants que
donin una visió actualitzada de
les conseqüències que l'aparició
de les noves tecnologies tenen
en els processos educatius.
La nova col�lecció publicarà els
documents valuosos de temes
relacionats amb els entorns vir-
tuals d'aprenentatge i les estra-
tègies d'educació virtual. Els
coordinadors de la col�lecció
són Josep M. Duart i Albert
Sangrà, professionals de la
UOC especialistes en educació i
noves tecnologies. El consell de
redacció d'aquesta col�lecció
és integrat per experts d'arreu
del món en aquesta matèria.
NOVA COL�LECCIÓ
“EDUCACIÓN Y NUEVAS
TECNOLOGÍAS”
La UOC és una universitat
especialitzada en la formació
universitària via Internet, mi-
tjançant el Campus Virtual, la
xarxa que connecta i comuni-
ca tota la comunitat UOC. Els
estudiants des del seu domicili,
amb l'ajut de materials didàc-
tics multimèdia, segueixen el
procés d'aprenentatge, guiats
i estimulats pel seu tutor i els
seus consultors. El període lec-
tiu s'iniciarà el mes de setem-
bre de 1999.
La sollicitud d'accés a la UOC
es pot fer trucant al telèfon
d'informació (902 141 141) o
bé per Internet (www.uoc.es).
També es pot tramitar des dels
centres de suport de la UOC:
el del Barcelonès (Barcelona-
Drassanes, 3-5 Barcelona), el
del Bages (Manresa), el del Gi-
ronès (Salt), el del Baix Camp
(Reus), el del Segrià (Lleida), els
del Vallès Occidental (Sabadell
i Terrassa), el del Baix Llobre-
gat (Sant Feliu) i als punts de
suport i altres punts concertats
amb entitats col�laboradores
d'arreu de Catalunya i del món,
com Brussel�les i Andorra.
Obert l'accés a la Universitat
Oberta de Catalunya
Amb la finalitat que els estudiants de la Universitat Oberta puguin organitzar el seu itinerari formatiu i adequar-lo a les
seves necessitats laborals mentre completen els estudis, la UOC implanta aquest curs la titulació progressiva en els estudis
de Ciències Empresarials, Administració i Direcció d'Empreses, enginyeries tècniques en Informàtica de Sistemes i de Gestió,
i en els nous estudis de Documentació (2n. cicle). La titulació progressiva ofereix a l'estudiant la possibilitat d'organitzar
els seus estudis homologats per etapes, cada una de les quals té un reconeixement acadèmic i una vinculació amb el món
laboral. Així, els estudiants podran obtenir l'acreditació d'uns determinats nivells de coneixements tècnics per mitjà de cer-
tificats universitaris, sempre que acabin amb èxit un itinerari docent específic i obtinguin un nombre determinat de crèdits
sobre el total del pla d'estudis.
T I T U L A C I Ó P R O G R E S S I V A
La Universitat Oberta de
Catalunya obre el termini
per a sol�licitar l'accés a
Psicopedagogia (2n. cicle),
Dret, Humanitats
(1r. i 2n. cicles),
Ciències Empresarials,
Administració i Direcció
d'Empreses (2n. cicle),
enginyeries tècniques
en Informàtica de Gestió
i en Informàtica
de Sistemes, Filologia
Catalana i els nous
títols de Documentació
(2n. cicle) i el propi de
Graduat Multimèdia. El
termini per a presentar la
sol�licitud és del 22 de
març al 30 d'abril.
Com s'estudia
a la UOC?
Com se sol licita
l'accés a la UOC?La formació universitària en l’entorn del Campus Virtual
Campus Virtual www.uoc.es
Full informatiu de la Universitat Oberta de Catalunya. Núm. 35
ESTUDIS CURS
1999-2000
Psicopedagogia
(2n. cicle)
Dret
Humanitats
(1r. i 2n. cicles)
Filologia Catalana
Documentació
(2n. cicle)
Ciències Empresarials
Administració i Direcció
d'Empreses
Enginyeria Tècnica
en Informàtica de
Sistemes
Enginyeria Tècnica
en Informàtica
de Gestió
Graduat Multimèdia (títol
propi inter-universitari UPC-
UOC)
Accés obertdel 22 de març al 30 d’abril
Campus Virtual
www.uoc.es
Full informatiu de la Universitat Oberta de Catalunya. Núm. 46
La UOC ofereixestudis a Iberoamèrica
La Universitat Obertade Catalunyai el Grup Planetahan forjatuna aliançaper oferir estudisuniversitarisvia Interneta tot l'Estat espanyoli Iberoamèrica.L'oferta comença
amb tres titulacionsuniversitàries,cursos d'accésa la universitati cursos de postgrau.D'aquesta manera,
la UOC amplia el seumodel universitari
no presencial a escalaglobal, projecteque anirà incorporanten un futuraltres llengües.
Amb vocació de servei públic, la
UOC es disposa a treballar a esca-
la mundial; per la qual cosa ha
establert una aliança amb el Grup
Planeta. La UOC, que ofereix els
estudis en llengua catalana,
obrirà la formació també a l’es-
panyol. La universitat virtual no
descarta incloure, en un futur
proper, altres idiomes, com
l'anglès.En el seu primer any de funcio-
nament en espanyol, la UOC ofe-
reix les dues titulacions amb què
va començar la Universitat ara fa
cinc anys: la diplomatura en
Ciències Empresarials i la llicen-
ciatura en Psicopedagogia. A més,
també ofereix el títol propi -jun-
tament amb la UPC- de Graduat
Multimèdia, 37 cursos de forma-
ció contínua, el curs d'accés a la
universitat per a més grans de 25
anys i l'MBA-D interuniversitario
(UPC, UAB, UB, UOC). La UOC
preveu el desplegament de noves
titulacions universitàries homolo-
gades durant els cursos vinents
que permetin anar incorporar a
l'àmbit de parla hispana l'oferta
que ara ja funciona en català. Per
tal de donar un servei millor, la
Universitat pensa establir punts
de suport i d'informació a diver-
ses ciutats, com ara Madrid,
València i Sevilla, entre altres.La UOC, universitat d'iniciativa
pública gestionada per una fun-
dació privada, ha fet una progres-
sió en els estudis, de 200 estu-
diants el curs 1995-96 a 18.200
estudiants en l'actualitat. Té 800
tutors i consultors en xarxa; 350
persones, entre professorat i per-
sonal de gestió, amb dedicació
completa; 600 assignatures i cur-
sos totalment desenvolupats, 14
centres de suport distribuïts pel
territori català, Andorra,
Brussel·les i Madrid. A més, la
web de la UOC, que recentment
ha estat renovada, és una de les
deu adreces més importants de
l'Estat espanyol en nombre de vi-
sites, al voltant de 435.000 se-
gons dades de l'OJD.El Grup Planeta, creat fa cinquan-
ta anys, és un dels primers grups
empresarials de comunicació a
l'Estat espanyol. És líder en el sec-
tor editorial i en la creació de
continguts culturals educatius i
d'oci i és el grup editorial amb
més presència a l'Amèrica Llatina,
amb filials a l'Argentina, Mèxic,
el Brasil, Colòmbia, Xile, l'Equa-
dor, l'Uruguai i Veneçuela.
Campus Virtualwww.uoc.es
Full informatiu de la Universitat Oberta de Catalunya. Núm. 43
Obert el període d'accés als
estudis de la Universitat Oberta
N O V E T A T S
La Universitat Oberta de
Catalunya (UOC) obre el
termini per a sol�licitar
l'accés als seus estudis per
al curs acadèmic 2000-
2001. Aquest curs, la UOC
estrenarà la llicenciatura
de Psicologia i el segon
cicle de la llicenciatura de
Filologia Catalana. També
es comença el programa de
doctorat sobre la Societat
de la Informació i el
Coneixement. El termini per
a presentar les sol�licituds
és del 25 de març al 3 de
maig.
El periode lectiu començarà
el mes de setembre.
Com s'estudia
a la UOC
Com s’hi sol�licita
l'accés
Accés obertdel 25 de ma-rç al3 de maig
La UOC és una universitat especia-
litzada en la formació universitària
via Internet, mitjançant el Cam-
pus Virtual, la xarxa que connec-
ta i comunica tota la comunitat
UOC. Els estudiants, des de casa,
amb l'ajut de materials didàctics
multimèdia, segueixen el procés
d'aprenentatge, guiats i estimulats
pel seu tutor i els consultors.
D'aquesta manera, l'estudiant
segueix els estudis al seu ritme.
A més, el sistema de titula-
ció progressiva de la UOC
permet adquirir una
acreditació de deter-
minats nivells de
coneixements tèc-
nics fins a acabar
tots els crèdits
que comporten
l'obtenció del
títol corres-
po-nent.
La sol�licitud d'accés es pot
obtenir trucant al telèfon
d'informació de la UOC (902 141
141) o per Internet (http://www.
uoc.es). També es pot tramitar
des dels centres de suport de la
UOC: al Barcelonès (Barcelona),
al Bages (Manresa), al Gironès
(Salt), al Baix Camp (Reus), al
Baix Ebre (Tortosa), al Baix Llo-
bregat (Sant Feliu de Llobregat),
al Segrià (Lleida), al Vallès Occi-
dental (Sabadell i Terrassa) i als
punts de suport concertats amb
entitats col�laboradores d'arreu
de Catalunya i de fora, com a
Madrid, Brussel�les o l'Alguer.
La UOC comença la inscripció dels estudiants per a la nova llicenciatura de Psicologia. El programa consta de 300 crèdits
i es pot realitzar en quatre anys acadèmics. El seu objectiu és la formació de professionals de la psicologia capaços
d'entendre els fonaments i dinàmiques del comportament humà i de donar una resposta als canvis socials, educatius i
culturals que comporta la societat de la informació i el coneixement. Seran els primers estudis universitaris de psicologia
per mitjà d'Internet a l'Estat espanyol.
D'altra banda, la UOC iniciarà el segon cicle de la llicenciatura de Filologia Catalana, al qual podran accedir totes les per-
sones que hagin fet un primer cicle de qualsevol llicenciatura de Filologia. La llicenciatura, amb una càrrega lectiva de 300
crèdits que es poden superar en quatre anys acadèmics, té l'objectiu de dotar els estudiants d'una sòlida formació de base
lingüística i literària, a més d'especialitzar-los en diverses matèries optatives.
Psicologia i segon cicle
de Filologia Catalana
ESTUDIS CURS
2000-2001
Administració i
Direcció d'Empreses
(2n. cicle)
Ciències Empresarials
Documentació(2n. cicle)
Dret
Enginyeria Tècnica
en Informàtica
de Gestió
Enginyeria Tècnica
en Informàtica
de Sistemes
Filologia Catalana
(1r. i 2n. cicles)
Humanitats(1r. i 2n. cicles)
Psicologia
Psicopedagogia
(2n. cicle)
Graduat Multimèdia
(títol propi UPC-UOC)
MAQ
UET
ACIÓ
MEN
SUAL
PER
PU
BLIC
AR A
LS D
IARI
S: E
L PE
RIO
DIC
O, A
VUI,
DIA
RI
DE
SABA
DEL
L, E
L PU
NT,
DIA
RI D
E TE
RRAS
SA ,
REG
IÓ 7
I EL
NO
U 9
, DE
LA P
ÀGIN
A IN
FORM
ATIV
A D
EL C
AMPU
S VI
RTU
AL D
E LA
UO
C
CLI
ENT:
UN
IVER
SITA
T O
BER
TA D
E C
ATA
LUN
YA
Campus Virtual
www.u
oc.es
Full informatiu de la Universita
t Oberta de Catalunya. Núm. 49
El Club UOC
és una comunitat
de persones q
ue
estan vinculades
a la Universitat Oberta
de Catalunya.
Actualment
formen part del C
lub
més de 27.000 perso
nes
relacionades p
er mitjà
d'un espai virtu
al
que facilit
a
la comunicació,
la participació
i la col·la
boració
entre elle
s
i els ofere
ix
una plataforma
de serveis.
Club UOC, una comunitat
oberta més enllà
dels estudis
La Universita
t Oberta ha fet possible la
formació d'una comunitat de persones
inquietes pel seu progrés personal i profes-
sional, familiaritzades amb les noves te
cno-
logies i que utilit
zen Internet com a eina
habitual en la feina i per a comunicar-se
. El
Club UOC, nascut el mes de juny de 1999,
fomenta els vincles entre professio
nals, es-
tudiants, titulats i
totes les persones que
participen en el procés de desenvolupa-
ment personal dels qui han confiat la seva
formació a la Universitat Oberta.
Són membres per defecte del Club UOC to-
tes les persones que tenen o han tingut una
vinculació amb la Universitat Oberta de Ca-
talunya, siguin actuals estudiants (d
'estudis
reglats, de Formació Continuada o del curs
d'accés per a més grans de 25 anys), estu-
diants que ja s'h
an graduat, professors o
personal de gestió. El Club també està obert
a familiars i amics dels m
embres que ho
sol·licitin
, els quals d
'aquesta manera po-
den accedir als serveis b
àsics del Club i gau-
dir dels avantatges que ofereix.
L'entorn virtual del Club UOC ofereix
avantatges culturals i descomptes comer-
cials en diversos establiments, e
mpreses i
institucions. D
isposa d'espais de conversa,
fòrums temàtics i p
rofessionals, h
umor... Al
mateix temps proporciona els serveis n
eces-
saris per a reprendre els estudis, c
ontacte
amb associacions diverses i facilita
els trà-
mits acadèmics. E
l Club també organitza
activitats lúdiques i c
ulturals per als se
us
membres; el mes de juliol passat es va fer
una sortida per a practicar esports d
'aventu-
ra al Pallars Sobirà i aquest m
es d'octubre
s'ha arribat fin
s a la vall de Boí.
S E R V E I S I R E C U R S O S D E L C L U B U O C
Formació en línia:
hi ha tallers d'Internet i possibilita
t de petits
reciclatges en temes concrets mitjançant paquets
formatius en línia.
Formació UOC:
ofereix avantatges pel que fa als preus dels
programes de Formació Continuada.
Secretaria Virtual:
permet fer tràmits d
e tipus acadèmic amb la UOC.
Borsa de treball:
ofereix tot un seguit de serveis de projecció
professional i a
ccés a la borsa virtual de treball.
Cooperativa de consum:
és un accés a la cooperativa de consum de la UOC,
La Virtual.
Bústia personal:
facilita una adreça de correu electrònic gratuïta,
personal i intransferible.
Àrea professional:
és un espai obert a la participació per a debatre i
posar en comú temes d'actualitat estructurats e
n
diverses àrees. A més, fa
cilita enllaços als col·legis
i associacions professionals.
Associacions:
són enllaços amb les associacions de la UOC.
Biblioteca Virtual:
dóna accés als catàlegs de la UOC i a altres tipus
de catàlegs.
Internet:
hi ha accés als cercadors més potents. P
ermet la
selecció personal de recursos i dóna accés als
preferits de manera independent del navegador.
En el futur també possib
ilitarà l'accés a un servei
d'hostatge de pàgines web i facilita
rà mecanismes
de teletreball.
Petits anuncis:
és un espai on es poden oferir productes o serveis
a la resta de la comunitat.
Oci i cultura:
hi ha cafè virtual, tertúlies (xats), cartellera de
cinemes, espectacles,
teatre, activitats,
conferències, botigues virtuals, viatges, motor,
jocs, cuina... També enllaça amb serveis diversos i
mitjans de comunicació electrònica.
Campus Virtualwww.uoc.es
Full informatiu de la Universitat Oberta de Catalunya. Núm. 51
Lletra,
Lletra, a més de ser un portal sobre qualsevol tema
vinculat a la literatura catalana, és un espai de
continguts sobre autors, obres, moviments, editorials i
col·leccions, revistes, premis i gèneres. L’espai virtual vol
contribuir a la divulgació i l'ensenyament de la literatura
catalana creant un hipertext viu i en creixement continu.
El coordinador del projecte, Jaume Subirana, afirma que
“l'objectiu és presentar i difondre la literatura de manera oberta
i gratuïta”. L'espai virtual ha estat creat a partir dels materials
docents d'assignatures dels Estudis d'Humanitats i Filologia
de la UOC i altres materials oferts per diverses institucions
amb les quals s'ha arribat a un acord. Jaume Subirana
destaca: “Lletra és el lloc central de pas per a la literatura
catalana a Internet per a oferir l'accés a tot el que facin els altres,
més el que se'ns pugui ocórrer a nosaltres”. La web de Lletra,
que actualment està formada per un centenar de pàgines
web i prop d’un miler d’enllaços, anirà creixent gràcies a la
col·laboració d’altres entitats i arribarà a triplicar els
continguts d'aquí a uns mesos.
Cadascun dels temes de la literatura catalana que presenta
Lletra es desenvolupa mitjançant un text explicatiu i
diversos recursos, com fotografies, textos, un autor que
recita l'obra en format àudio o vídeo, un recull del que es
pot trobar a la Biblioteca de Catalunya, un enllaç amb una
llibreria virtual per a comprar exemplars o un enllaç amb la
fitxa de "Qui és qui a les lletres catalanes".
Lletra també inclou un apartat de notícies on es recullen les
últimes novetats en el sector de la literatura catalana, gràcies
a l'acord establert amb Vilaweb. A més, hi ha un cercador
perquè sigui més fàcil la cerca d'un tema concret i enllaços a
associacions d'escriptors, a biblioteques en línia i a una
selecció de llibreries virtuals.
L'espai virtual Lletra ha estat creat amb el suport de la
Institució de les Lletres Catalanes i amb la col·laboració de
la Biblioteca de Catalunya, Grup Enciclopèdia Catalana,
Grup 62, Centre Català del PEN Club, Vilaweb, Associació
d'Escriptors en Llengua Catalana, Serra d'Or i la Xarxa
d'Universitats Joan Lluís Vives.
Què hi podem trobar actualment
la literatura catalana a Internet
· Autors: més de 30 autors de la literatura catalana de tots els temps, des de Bonaventura
Carles Aribau, passant per Josep Carner, fins a Miquel Martí i Pol o Joan Brossa.
· Gèneres: la poesia modernista i l'assaig a la postguerra. Hi ha enllaços amb pàgines de
poesia catalana a Internet.
· Períodes i moviments: el Barroc, la Il·lustració, el Noucentisme, el Renaixement i la Renaixença.
· Editorials i col·leccions: els llibres de l'Óssa Menor, Edicions 62, Editorial Selecta i l'Avenç.
Conté enllaços amb les editorials catalanes que hi ha a Internet.
· Revistes: Ariel, Dau al Set, Germinabit, L'Avenç, La Llumanera de Nova York, Poesia
i Serra d'Or. Hi ha enllaços amb les revistes de literatura catalana que hi ha a Internet.
· Premis: els Jocs Florals, la Nit de Santa Llúcia i els premis literaris en llengua catalana.
W W Wwww.uoc.es/lletra
Els Estudis
d’Humanitats
i Filologia
de la Universitat
Oberta de Catalunya
(UOC) han
creat Lletra,
el primer espai
virtual de literatura
catalana a Internet.
MAQ
UET
ACIÓ
I PR
EPAR
ACIÓ
PER
A IM
PREM
TA,
DE
LA R
EVIS
TA S
EMES
TRAL
DE
12 P
ÀGIN
ES, “
CAM
PUS
VIRT
UAL
” D
E LA
UO
C
CLI
ENT:
UN
IVER
SITA
T O
BER
TA D
E C
ATA
LUN
YA
La UOC organitza usobre autoformació i
Més de dos-cents especialistes
europeus van participar en el
5è. Col·loqui Europeu sobre
l’Autoformació amb el títol
d’"Universitat oberta, formació
virtual i aprenentatge", que va
tenir lloc els dies 16, 17 i 18 de
desembre de 1999 a Barcelona.
Més de dos-cents especialisteseuropeus van participar en el5è. Col·loqui Europeu sobre
l'Autoformació amb el títol d’”Universitatoberta, formació virtual i aprenentatge",que va tenir lloc els dies 16, 17 i 18 dedesembre de 1999 a Barcelona.
El congrés va ser organitzat per la UOC,la Universitat de Nantes i el Groupe deRecherche sur l'Autoformation en Fran-ce (GRAF), institució que aglutinaexperts francesos en aprenentatge iautoformació.
Aquest congrés te lloc anualment aFrança i és coordinat per el GRAF.Aquesta institució, que agrupa especia-listes d'universitats franceses en forma-ció a distància, estudia el model pedagò-gic de la UOC per tal de fer-ne una apli-cació a la zona de la francofonia. Aquestva ser un dels motius pels quals es vadecidir organitzar la cinquena edició aBarcelona. Per això un dels objectius del
partir de la irrupció de les tecnologiesde la informació i la comunicació, jaque representen la introducció de tècni-ques de treball cooperatiu, debats ifòrums que estableixen vincles entreestudiants i professors. Lourdes Guàr-dia, de l'Àrea Acadèmica de la UOC, vaargumentar que "els estudiants ja noestaran aïllats durant el seu procés d'au-toformació" i va destacar la importànciadels entorns virtuals d'aprenentatge, deltreball en grup, de la interactivitat i dela immediatesa. Lourdes Guàrdia varecalcar que l'aplicació de les tecnolo-
col·loqui va ser la presentació del modelpedagògic i dels diferents projectes queporten a terme els professors i investiga-dors de la Universitat Oberta.
Entre les conclusions del congrés es des-taca la desestimació del concepte d'auto-formació com un model d'exclusió en elcamp formatiu i com un sistema d'estalvide recursos econòmics o com a "germàpobre" de la formació presencial. Segonsels professors i especialistes presents en elcongrés, aquest concepte ha canviat i
s'entén com una opció que ha de facilitarl'accés a la formació. Com va apuntar enla intervenció d'inauguració del congrésel rector de la Universitat de Nantes, YanTanguy, "l'autoformació té l'objectiu d'o-ferir una igualtat d'oportunitats en la for-mació a totes les persones".
En el congrés es va subratllar que calrepensar el concepte d'autoformació a
En el congrés es va subratllar que cal
repensar el concepte d’autoformació
a partir de la irrupció de les
tecnologies de la informació i la
comunicació
10 Campus Virtual
gies en l'ensenyament necessita partirsempre d'un projecte pedagògic quedetermini els mecanismes de la forma-ció en xarxa.
Per la seva banda, el representant delGRAF, Séraphin Àlava, es va mostrar par-tidari d'aprofundir en el debat continuentre els tecnòlegs i els pedagogs per talde trobar solucions conjuntes. El profes-sor de la Universitat de Bordeus, DidierPaquelin, va apuntar la ràpida implanta-ció d'Internet en el camp de la formació,ja que "el 2001 representarà un 15% dela formació en general". Paquelin vaplantejar la necessitat que la mundialit-zació respecti la diversitat cultural.
Trenta presentacions a quatre tallers
El congrés es va estructurar en quatretallers que aprofundiren en les línies deltreball cooperatiu, la universitat virtual,la formació virtual i l'autoaprenentatge, ien els aspectes socials de les comunitatseducatives virtuals. A més de les més detrenta presentacions de diferents projec-tes i debats que es varen portar a termeals tallers, el col·loqui va oferir sis con-ferències entre les quals hi va haver inter-vencions del representant del departa-ment d'educació de la UNESCO, EttoreGelpi; el professor de la Universitat deMontpeller, Jaques Guigou; el directordels estudis i del suport tècnic a l'AFPA(França), Jean-François Nallet; el profes-sor dels Estudis d'Informàtica i Multimè-dia de la UOC, Francesc Vallverdú, la res-ponsable del servei de Documentació dela Biblioteca de la UOC; Marta Enrech iel rector de la Universitat Oberta de Cata-lunya, Gabriel Ferraté.
Als tallers es van presentar diversos tre-balls de la Universitat Oberta, com elsdels estudis d'Humanitats, sobre l75a sociabilitat als fòrums del Campus Vir-tual, o els de Dret, sobre democràciaelectrònica i pedagogia. Els Estudis d'Eco-nomia i Empresa van presentar el plante-jament de l'assignatura Informàtica apli-cada a la gestió com a model de treballcooperatiu, mentre que un equip de pro-fessors d'Enginyeria Informàtica va expo-sar la recerca portada a terme en el campde les eines interactives aplicades a l'en-senyament no presencial. Els estudis de
Pedagogia i Psicologia varen realitzar untaller sobre l'experiència dels seminarispràctics virtuals.
El col·loqui també va ser una platafor-ma de presentació dels diversos siste-
un congrési virtualitat
El col·loqui també va ser una
plataforma de presentació dels
diversos sistemes de gestió i de
disseny formatiu de la UOC en el
camp acadèmic, la biblioteca i la
formació contínua
Títol: Aprenentatge i virtualitatCol·lecció: Biblioteca ObertaAutors: Josep M. Duart i Albert SangràPVP: 2.900 ptes.
El llibre ofereix un recull d'articles d'autorsnord-americans, fins ara inèdits en llengua ca-talana, sobre el disseny gràfic del programarieducatiu. També s'hi han inclòs articles deprofessionals de la UOC que han aportat la se-va experiència en aquest camp. L'objectiu del'obra és oferir als professionals de l'educació,del disseny gràfic i del disseny de programarieducatiu un punt de referència a l'hora d'ela-
borar els seus materials didàctics multimèdia.
Títol: Manual d’antropologia socialCol·lecció: ÀgoraAutors: Josep Ramon Llobera PVP: 3.300 ptes.
L'antropologia social ofereix una perspectivainteressant sobre el món actual i la moderni-tat i tracta de temes tan diversos com l'impe-rialisme cultural, la feminitat i la masculinitat,la sida, el turisme o la neteja ètnica. Aquestaobra omple el buit que hi ha en llengua cata-lana d'un manual introductori d'aquesta disci-plina. L'autor ha volgut oferir una visió global i comparada de l'evoluciódels sistemes econòmics, socials, polítics i ideològics de la societat.
Títol: Introducció a l’econometriaCol·lecció: Manuals, 18 Autors: Manuel Artís, Jordi Suriñach, Mi-quel Clar, Tomás del Barrio i MontserratGuillénPVP: 2.200 ptes.
Aquest llibre constitueix una introducció a lestècniques economètriques que permeten sin-tetitzar i analitzar les relacions que es pro-dueixen en el món empresarial. L'econome-tria combina l'ús de l'estadística amb els mo-
dels teòrics establerts i això la converteix en una eina quantitativa pera l'observació de dades i per a l'establiment de prediccions.
Títol: Història de la Catalunya modernaCol·lecció: Biblioteca Oberta Autors: Joaquim Albareda i Salvadó, PereGifré i Ribas PVP: 2.990 ptes.
El llibre és una visió integradora i actualitza-da de l'evolució històrica dels segles XVI alXVIII a Estat espanyol i Europa. L'anàlisi es faa partir de les bases humanes i materials i dela valoració de les transformacions econòmi-ques. També explica la dinàmica social i cul-tural, la situació política de Catalunya durant la monarquia hispànicaabsolutista i la creació dels estats moderns, entre les dinasties dels Àus-tries i dels Borbons.
Lourdes Guàrdia, va recalcar que
l’aplicació de les tecnologies en
l’ensenyament necessita partir
sempre d’un projecte pedagògic qeu
determini els mecanismes de la
formació en xarxa
Novetats editorials de la UOC
www.ediuoc.es
Campus Virtual 11
mes de gestió i de disseny formatiu dela UOC en el camp acadèmic, la biblio-teca i la formació contínua. Per la sevapart, el rector de la UOC va presentarel projecte del Metacampus en la con-ferència "Cap a una universitat global:metacampus".
En la sessió de clausura, el cap de l'ÀreaAcadèmica de la UOC, Albert Sangrà, vaconcloure que un dels principals objec-tius de l'esdeveniment s'havia acom-plert: el debat i el contrast dels diferentspunts de vista sobre l'autoformació i l'a-profundiment en l'entesa mútua.
Els Estudis d’Economia i
Empresa de la UOC s’han
consolidat en els cinc anys que
fa que funcionen i actualment
tenen més de quatre mil
estudiants d’Empresarials i sis-
cents d’Administració i
Direcció d’Empreses (ADE),
xifra que significa gairebé el
40% dels estudiants de la UOC.
Afronten el futur mirant cap a
la globalització, la
digitalització i el medi
ambient, les tres grans
especialitzacions en què s’han
estructurat uns estudis
dissenyats pensant en la
societat de la informació.
Els Estudis d’Economia i Empresade la UOC tenen una diplomaturaen Ciències Empresarials (de 185
crèdits) i un segon cicle en Administra-ció i Direcció d’Empreses (de 150 crè-dits). Els estudiants d’Empresarials de laUOC poden accedir a la llicenciaturad’ADE un cop ja tenen la diplomatura,i d’aquesta manera obtenir totes duestitulacions. Al llarg dels dos semestresdel curs 1999-2000, 2.800 estudiantsnous s’han incorporat a la diplomaturai a la llicenciatura de segon cicle.
Mentre la diplomatura d’Empresarialsprepara professionals en la gestió de lesdiferents activitats de l’empresa i en lacomprensió de la seva organització i elseu funcionament, la llicenciaturad’ADE és construïda expressament per-què els estudiants puguin utilitzar elsinstruments d’anàlisi de la realitateconòmica i obtinguin coneixementsper a la presa de decisions de l’empresaen un entorn complex i canviant.
La personalitat dels Estudis d’Economiai Empresa de la UOC es caracteritza permantenir una formació clàssica enCiències Empresarials i, a més a més,aportar una particularitat pròpia en lalínia d’especialitzacions en àrees temà-tiques que es consideren importants pera entendre l’evolució de la societatactual des d’un punt de vista econòmic.Segons el director dels Estudis, JordiVilaseca, "l’estudiant d’Econòmiques dela UOC té la garantia d’aprendre elmateix que a les universitats presen-cials, amb l’afegit d’especialitzar-se enun dels tres eixos que hem dissenyat:globalització econòmica, noves tecnolo-gies i medi ambient".D’aquesta manera, el programa docent
s’ha nodrit de continguts que especial-ment incideixen en el procés d’interna-cionalització econòmica, en els proble-mes i avantatges que ofereix la societatde la informació i en la importància dela gestió mediambiental. L’objectiu ésoferir uns estudis que, sense negligir elsaspectes bàsics de l’economia, s’especia-litzin en el que s’ha anomenat "econo-mia digital" i a analitzar com el noucontext social i tecnològic modifica elparadigma economicoempresarial. Pertal d’assolir aquest objectiu, s’ha aplicatun esperit dinàmic que aporta la capa-citat de renovar continguts, rectificar-ne i adaptar-se a les necessitats delsestudiants. Un dels aspectes que s’hatreballat durant cinc anys i es treballaactualment és detectar les necessitatsdels estudiants i crear materials i assig-natures per a donar-hi resposta. Aquesttreball ha produït una revisió delsantics plans d’estudi de la diplomaturad’Empresarials.
El director dels Estudis subratlla laimportància d’incloure l’especialitzacióen medi ambient a Economia i Empre-sa: "Els temes mediambientals històrica-ment han estat patrimoni dels biòlegs idels ecòlegs. Però actualment la disci-plina econòmica també se’n fa càrrecper dues raons: la primera, perquè elsrecursos naturals són escassos i l’econo-mia és la ciència que gestiona els recur-sos escassos; i, la segona, perquè tambéés una nova oportunitat economicoem-presarial de futur que s’ha de conèixer iper a la qual hem de preparar els estu-diants que s’hi vulguin especialitzar".
Des del mes de setembre de 1999, elsestudiants de la UOC poden obtenirtitulacions que els acrediten d’uns
determinats nivells de coneixement(l’anomenada "titulació progressiva").En la diplomatura de Ciències Empresa-rials els estudiants poden obtenir uncertificat en Comptabilitat, Economiafinancera, Màrqueting, Logística inte-gral o Relacions laborals. En la llicen-ciatura d’ADE els estudiants opten auna nova graduació progressiva sobreGestió de l’empresa internacional is’està enllestint també l’especialitzacióen Medi ambient i gestió empresarial.
El professorat
Els Estudis d’Economia i Empresa de laUOC compten amb deu professors pro-pis, formats per especialistes en diversesmatèries que puguin donar unacoherència als estudis a partir de lamultidisciplinarietat. D’aquesta mane-ra, els professors estan dividits per lesàrees d’Economia i matemàtica, d’Em-presa i de Comptabilitat fiscal i dret.
Pel que fa als professors col·laboradors,166 consultors i tutors fan el seguimentde la formació dels estudiants. Els pro-fessors col·laboradors han estat triatsamb l’objectiu de configurar un con-junt que combini l’experiència profes-sional amb el coneixement acadèmic.És per això que hi ha professionals qua-lificats i docents d’altres universitats.Per altra banda, s’intenta que hi esti-guin implicats tots els territoris de parlacatalana. Per això actualment es comp-ta amb professors tant del Principatcom del País Valencià i les illes Balears.
Els consultors i tutors de la UOC confi-guren una peça clau en el model delsEstudis d’Economia i Empresa de la
Jordi Vilaseca: “Preparem els economistes de la societat de la informació”
Economia i Empresa la globalització ec
Jordi Vilaseca: "Preparem els economistes de la societat de la informació"Els Estudis d’Economia i Empresa tenen, des del curs passat, els primers diplo-mats en Ciències Empresarials per la UOC. Són una primera promoció que hansuperat els 185 crèdits i que ara cursen el segon cicle d’Administració i Direcciód’Empreses. Jordi Vilaseca, doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials i di-rector dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, explica les competènciesque han obtingut els titulats: "El grau de competència d’un economista no es va-lora pel coneixement que té de coses molt concretes, sinó per la seva manerad’entendre la realitat. Després dels estudis que han fet a la UOC, una de les co-ses més importants que han après és analitzar la realitat en termes economico-empresarials". A partir d’aquí, cada estudiant s’especialitza en una sèrie de temessegons les assignatures que ha triat i l’itinerari que ha seguit.
L’aparició de les tecnologies de la informació i la comunicació i l’aplicació en el
camp econòmic han tingut una importància cabdal per a formular els estudis dela UOC. Jordi Vilaseca explica que "després de l’aparició d’Internet i de l’aplicacióde la telemàtica amb finalitats empresarials, econòmiques i financeres, el para-digma econòmic ha canviat. Podem dir que ens trobem davant d’un nou contexteconomicohistòric. Per tant, la formació en ciències empresarials també s’ha d’a-daptar. Penso que a la UOC aconseguim formar els economistes per a aquest noucontext actual que alguns han anomenat ‘societat de la informació’".
8 Campus Virtual
UOC i, segons que especifica Jordi Vila-seca, creen una professió nova en elcamp de la docència: "si des del profes-sorat propi i la direcció dels Estudis dis-senyem i coordinem els estudis, els con-sultors i tutors són, en darrera instàn-cia, els qui en garanteixen la qualitat".L’objectiu final és configurar un equipde docents que, des d’un punt de vistainterdisciplinari, prepari els estudiantsd’Economia i Empresa de la UOC per aintegrar-se a les organitzacions empresa-rials o crear-ne de noves.
Uns materials didàctics innovadors
Des de la posada en funcionament dels Estudis d’Economia i Empresa, ja s’-han editat un centenar de materials didàctics en suport paper, en CD-ROM,en web i en vídeo. Per les especials característiques que presenten, desta-quen els següents:
· Història del pensament econòmicAquesta assignatura es presenta als estudiants en un CD-ROM que, amb unelevat grau d’interactivitat, integra imatge, música, gràfics i texts. L’equipd’autors dels materials és compost pels professors Lluís Argemí, Jordi Vila-seca, Joan Torrent, Joan Tugores i Josep M. Vidal. L’objectiu és oferir elsconceptes, els autors i els contextos econòmics bàsics de la història. D’a-questa manera, l’assignatura aporta la cultura econòmica bàsica que ha deconèixer qualsevol llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses. Ungrup d’estudiants ja han estudiat amb aquest material el primer semestredel curs 1999-2000.
· Temes actuals de direcció comercialAquest material alterna la informació en xarxa i en CD-ROM. Segons quedestaca la professora Inma Rodríguez, una de les integrants de l’equip d’au-tors d’aquest material, "el nostre objectiu és combinar una exposició teòri-ca amb una part molt pràctica, una simbiosi necessària per a aprendre màr-queting". Per mitjà del CD-ROM s’accedeix a vídeos que l’estudiant hauràd’analitzar. L’assignatura, que ja ha funcionat el primer semestre d’aquestcurs, s’estructura en quatre temes: màrqueting internacional, màrqueting aInternet, màrqueting ecològic i màrqueting postmodern. Inma Rodríguezassenyala que els tres darrers temes són totalment nous en una diplomatu-ra o llicenciatura.
· Informàtica aplicada a la gestió Aquesta és una assignatura que, a partir del segon semestre d’aquest cursacadèmic, es presentarà totalment reformada. Segons un dels coordinadorsdel material, el professor Carlos Cabañero, el material mira de crear equipsinterdisciplinaris entre els estudiants d’Economia i Empresa i els d’Informà-tica. Mitjançant la creació de grups de treball cooperatiu, els estudiants re-solen casos en els quals s’han d’aplicar els coneixements d’economia i in-formàtica. Segons Cabañero, "hem buscat oferir eines que ajudin en elprocés de prendre decisions i d’entendre l’entorn en què economistes i in-formàtics han de treballar conjuntament". Tot el material es treballa en xar-xa amb l’aplicació de programes de gestió de treball cooperatiu com el Lo-tus Notes.
Els estudis dia a dia
123456
sa mira capconòmica
Campus Virtual 9
CUADRE XIFRES
4 Campus Virtual
Centre de Suport del BagesEdifici del Consell Comarcal del BagesMuralla de St. Domènec, 2408240 ManresaTelèfon: 93 877 50 75
Centre de Suport del Baix CampC. Escorxador, s/n43202 ReusTelèfon: 977 33 80 08
Centre de Suport del BarcelonèsAv. Drassanes, 3-508001 BarcelonaTelèfon: 93 481 72 72
Centre de Suport del GironèsC. Major, 17217190 SaltTelèfon: 972 40 50 67
Centre de Suport del SegriàC. Canyeret, s/n25007 LleidaTelèfon: 973 72 70 77
Centre de Suport del Vallès Occidental(Sabadell)Av. Barberà, 17508203 SabadellTelèfon: 93 720 70 55
Estudis virtuals a andorraPl. de la Germandat, s/nSt. Julià de Lòria (Andorra)Telèfon: 07 376 84 18 06
Centre de Suport del Vallès Occidental(Terrassa)Rambla d’Egara, 34 3r pis08221 TerrassaTelèfon: 93 733 92 00
Centre de Suport del Baix Llobregat(St. Feliu)Torre del Roser, C. Joan XXIII, 1408980 Sant Feliu de LlobregatTelèfon: 93 685 71 65
La UOC al territoriCentres de Suport
Activitats
La UniversitatOberta inaugural’edifici Drassanes
El president de la Generalitat, JordiPujol, i l’alcalde de Barcelona,Joan Clos, van inaugurar, el 28 de
setembre passat, l’edifici Drassanes, queacull el Centre de Suport de la Universi-tat Oberta de Catalunya del Barcelonès il’Associació de Mestres Rosa Sensat, enun acte en què van participar el presi-dent de la Fundació Artur Martorell,Antoni M. Badia i Margarit, la presiden-ta de Rosa Sensat, Tina Roig, i el rectorde la UOC, Gabriel Ferraté.
L’edifici de Drassanes és propietat de laFundació ‘la Caixa’ i el té llogat alDepartament d’Ensenyament de laGeneralitat, que va cedir l’immoble a laUOC, a la Fundació Artur Martorell i al’Associació Rosa Sensat, tal com es vaacordar en el conveni signat per aques-tes institucions. L’edifici és al barri delRaval de Barcelona (avinguda Drassa-nes, 3-5) i té tres mil metres quadratsdistribuïts en quatre plantes.
L’adequació de les instal·lacions ha cos-tat 233 milions de pessetes, la meitatdels quals han estat aportats pel Depar-tament d’Ensenyament i l’altra meitatper les institucions que les utilitzen.Actualment, aquest centre de suportofereix servei a prop de quatre mil estu-diants que té la UOC a les comarquesdel Barcelonès i el Maresme.
Sala d’actes per a activitats
A la planta baixa de l’edifici, compartidaper la UOC i Rosa Sensat, hi ha la recep-ció, un vestíbul que acull exposicions iuna sala d’actes polivalent on es portena terme les activitats al centre de suport.A la sala es podran fer projeccions,
debats, conferències i d’altres activitatsd’extensió universitària. En aquesta plan-ta també hi ha la biblioteca —amb mésde 50.000 volums—, una mediateca, unarxiu sobre temes d’educació i unabiblioteca infantil experimental.
La segona planta de l’edifici ocupa més de800 metres quadrats i és on hi ha el cen-tre de suport de la UOC. En aquest centrehi ha oficines, sales d’estudis i de reu-nions. Els estudiants hi poden realitzargestions acadèmiques, tràmits administra-tius, reunions amb professors o estudiar.
A la inauguració, el president JordiPujol va parlar de la importància decara al futur immediat de l’actualitzaciódels coneixements dels mestres i profes-
sors a Catalunya per tal que estiguinpreparats per a continuar fent la sevafeina en un marc social nou, on les tec-nologies tenen una rellevància que vaen augment. Per la seva banda, l’alcaldeJoan Clos va destacar que l’edifici cons-titueix la recuperació d’uns equipa-ments al Raval que "són una aportacióclau al conjunt d’instal·lacions ques’han posat en funcionament al barri.”
En aquest sentit, a més de ser el referentterritorial per a tots els estudiants de laUOC de les comarques del Barcelonès iel Maresme —on resideix més de lameitat de la comunitat de la UOC—, elcentre vol esdevenir un espai de dina-misme cultural de la ciutat de Barcelonai d’integració en el seu entorn social.
La UOC a Madrid i a l’Alguer
Atès que la UOC ha engegat diverses línies de formació en castellà aquestcurs (Formació Continuada i el títol propi Graduado Multimedia), la uni-versitat ha obert un punt de la UOC a Madrid. És al Centre Cultural Blan-querna (c/ Serrano, 1). Aquest punt, que actua com a delegació de la Uni-versitat Oberta a Madrid, ofereix informació, permet la consulta de tots elsmaterials didàctics que edita la UOC per als seus estudis, possibilita la con-nexió al Campus Virtual i facilitarà la realització d’exàmens a Madrid.
Aquest curs la UOC també disposarà d’un punt a l’Alguer, després de l’a-cord amb l’Ajuntament d’aquesta ciutat de Sardenya, la Universitat de Sàs-ser i Òmnium Cultural de l’Alguer. El punt de la UOC a l’Alguer és al Cen-tre de Recursos Maria Montessori (via Carlo Alberto, 33). El punt de la UOCa l’Alguer va ser inaugurat el mes de gener passat. El conveni signat per laUniversitat de Sàsser, l’Ajuntament de l’Alguer i la UOC permet als ciuta-dans de l’Alguer tenir a la seva disposició un punt d’informació de la UOC,on també es podran matricular, consultar els mòduls didàctics i fer exà-mens. Els punts de la UOC a Madrid i l’Alguer se sumen als que la Universi-tat té a Brussel·les i Andorra.
Febrer i març
Les TIC i l’empresa del VallèsJornades. Del 7 de febrer al 31 de març.C.S. del Vallès Occidental. Sabadell
Comunicació i gènereExposicions i xerrades.Del 16 de febrer al 15 de març.C. S. del Baix Camp. Reus
Obres mestres de la història del cinema
Cinefòrum. Del 17 de febrer al 16 de març.C. S. del Gironès. Salt
La societat de la informació
Cicle de conferències.Del 17 de febrer al 16 de març.Edifici Rubí. Rubí
Política a Internet i periodisme digital
Taula rodona. 24 de febrer.C. S. del Barcelonès. Barcelona
Creació col·lectiva per mitjà d’Internet: música
Taller. A partir de l'11 de març.C. S. de S. Feliu de Llobregat
Creació col·lectiva per mitjà d’Internet: art
Taller. A partir de l'11 de març.C. S. del Gironès. Salt
Seminari sobre criminalitat informàtica
Taula rodona. 17 de març.Fundació Caixa Manresa (Manresa)
Noves tecnologies a les aules
Jornades. Per confirmar.C. S. del Barcelonès. Barcelona
Qualitat de la docència
Taula rodona. Per confirmar.C.S. del Vallès Occidental. Terrassa
Des d’aquest mes de gener, Aula Activa ja fa 24cursos i té prop de 2.300 estudiants. Els cursos esdivideixen en les àrees d’Empresa (8), Idiomes (4),Humanitats (5), Psicologia (2) i Informàtica (5).Gairebé la meitat dels estudiants cursen progra-mes de l’àrea d’Empresa, i la resta es reparteixen
entre les altres. Des del mes de gener, ja espoden seguir els nous cursos de Màrque-
ting per Internet i Disseny gràfic imaquetació per ordinador.
Aula Activa, que recentment ha renovat la pàginaweb, és una iniciativa en la qual participen l’edi-torial RBA, Vang3 (La Vanguardia i TV3), EDIUOCi la Universitat Complutense de Madrid (UCM). Ésun servei formatiu que ofereix cursos d’interèsprofessional i cultural, a partir de l’oferta de lesdues universitats que hi participen. L’àmbit d’acti-vitat d’aquesta iniciativa és tot el territori de l’Es-tat espanyol; per la qual cosa els cursos s’oferei-xen en castellà i en català. Gairebé tots els cursos
d’Aula Activa es poden convalidar per títols delliure elecció tant de la UOC com de la UCM. Laparticularitat d’aquests cursos és que, per a cur-sar-los, no cal haver obtingut un títol universitariprèviament. Amb aquesta iniciativa es dóna accésa una formació de qualitat universitària a moltespersones que no han pogut cursar estudis univer-sitaris i que volen obtenir un títol que acrediti lescompetències que tenen per tal de millorar en elseu camp professional.
Aula Activa ofereix 24 cursos a més de dos mil estudiants
Ensenyament Obert ha encetat una
nova línia de formació en el camp
de la formació professional, que en-
globa el curs d’accés als cicles for-
matius de grau superior per a més
grans de 20 anys i els cursos de for-
mació superior (CFS).
Campus Virtual 5
Ensenyament Obert, iniciativa en laqual participen Enciclopèdia Catalana ila UOC, té, aquest curs, prop de milestudiants, la majoria dels qualssegueix els cursos d’accés als estudisuniversitaris per a més grans de 25anys. Aquest curs, però, ofereix per pri-mera vegada, els cursos de formaciósuperior (CFS).
L’objectiu dels CFS és oferir una forma-ció professional de qualitat a les perso-nes que per raons laborals o territorialsno poden accedir a la formació profes-sional presencial. Aquests estudis sónels primers cursos de formació profes-sional superior a distància que hanestat dissenyats seguint al detall lesdirectrius dels cicles formatius degrau superior —la nova formacióprofessional.Els cursos d’Ensenyament Obert s’a-drecen a persones que ja treballenen el seu camp professional peròno han tingut una formacióespecífica i volen millorar i siste-
matitzar la seva feina.
d’afavorir l’intercanvi personal entrel’estudiant i els docents, es fan troba-des presencials.
Cada curs té les seves particularitats prò-pies, però tots tenen en comú que elscontinguts han estat treballats des d’unpunt de vista molt pràctic, amb aplica-cions a situacions reals i facilitant einesde treball cooperatiu i d’autoavaluació.
Segons Carles Comín, director acadè-mic d’Ensenyament Obert, "l’experièn-cia dels primers estudiants dels cursosde formació superior és molt positiva.Són persones molt exigents, que dema-nen problemes concrets i solucions quevolen aplicar als seus llocs de treball"."La dedicació dels estudiants", afegeixComín, "se situa entre una i dues horesdiàries". S’espera que els primers estu-diants puguin acabar un curs en tressemestres.
www.obert.com
També es dirigeixen apersones sense formacióque volen entrar almón laboral.
El primer semestre del curs 1999-2000 s’han posat en funcionamentels cursos de formació superior deSecretariat, Administració de siste-mes informàtics i Gestió comercialen màrqueting. Més de cinquantaestudiants ja han seguint aquestaformació aquest primer semestre delcurs acadèmic 1999-2000.
Per a accedir als cursos es pot haverfet el batxillerat, FP-2 o equivalent,la prova d’accés per a més grans de20 anys de la Generalitat o un cicleformatiu de grau superior. També s’hipoden inscriure les persones que acre-ditin una competència professionaladient amb el curs de què es volenmatricular.
Materials didàcticsi metodologia UOC
Aquests cursos de formació professio-nal segueixen la metodologia de laUOC. Els materials didàctics són elabo-rats per professors especialistes en elcamp de la formació professional i quealhora són docents en centres onimparteixen les assignatures de manerapresencial.
Els estudiants reben els materialsdidàctics a casa. Són mòduls formatiusen paper, que desenvolupen els aspec-tes teòrics de cada matèria. Alhora elsestudiants es connecten al Campus Vir-tual d’Ensenyament Obert, des d’on espoden baixar els mòduls didàctics enformat web. Aquest material en línia ésmés orientat a abordar els aspectespràctics de l’assignatura. D’aquestamanera, l’estudiant segueix els cursosdes de casa o des d’allà on té un ordi-nador instal·lat, al seu ritme. Per tal
Ensenyament Obertestrena els cursos deformació superior
www.aulaactiva.com
2 Campus Virtual
El grup Santillanai la UOC s’alien performar professorsa distància
La UOC i el Grupo Santillana hanposat en funcionament l’empresaFormación Interactiva de Docentes(Fidoc), amb la intenció d’elaborareines, materials i cursos que per-metin la formació i l’actualitzaciódel professorat d’ensenyaments nouniversitaris. Fidoc, que té la seusocial a Madrid, ofereix cursos adistància de 3, 6 o 9 mesos mit-jançant les tecnologies de la infor-mació i la comunicació. Es potobtenir més informació a:www.fidoc.com.
La UOC dia a diaCentre de Suport al Baix Ebre
Aquest mes de febrer obrirà les portesel Centre de Suport de la UOC alBaix Ebre, situat al carrer Alfara deCarles, 18, de Tortosa. Aquesta ini-ciativa ha estat possible gràcies a unconveni signat amb l’Ajuntament deTortosa i el Consell Comarcal delBaix Ebre. Els prop de 250 estudiantsdel Baix Ebre, el Montsià, la Terra Al-ta i la Ribera d’Ebre ara podran utilit-zar aquest servei. El Centre de Suporttambé estarà a disposició dels estu-diants que té la UOC al nord del PaísValencià. La inauguració oficial seràben aviat.
El Club UOC encara més obert
El Club UOC (www.club.uoc.es) s’haobert més. Des de fa alguns mesos,totes les persones que tinguin o ha-gin tingut una vinculació amb laUOC poden fer membres del clubels seus amics i familiars. La consi-deració de membre del club és au-tomàtica i vàlida per a qui ha estu-diat diplomatures, llicenciatures ienginyeries, Formació Continuada icurs d’accés per a persones mésgrans de 25 anys.
Màster virtual d’”Instruments imercats financers”
Els Estudis d’Economia i Empresa dela UOC imparteixen juntament ambla Borsa de Barcelona i la Universi-tat de Barcelona un màster via In-ternet d’"Instruments i mercats fi-nancers". El curs és format per dospostgraus: "Instruments financers" i"Mercats financers". La novetat d’a-questa segona edició del màster —inaugurada al mes de novembre—és que una trentena d’estudiants se-gueixen el curs en castellà. El màs-ter, de 450 hores de durada i unacàrrega lectiva de 30 crèdits, vaadreçat a professionals de les àreesfinanceres de les empreses, llicen-ciats en Econòmiques i diplomats.Forma part del programa de Forma-ció Continuada de la UOC, estudisque compten amb la col·laboraciódel Banco Santander.
Solsona ja té un punt de suportde la UOC
Gràcies a un conveni de col·laboracióentre la UOC i el Consell Comarcaldel Solsonès, la ciutat de Solsona sesuma al conjunt de ciutats i pobla-cions que disposen d’un punt de su-port. El rector Gabriel Ferraté i JoanSerra, president del Consell Comarcaldel Solsonès, van signar el conveni eldia 1 de desembre passat. El punt éssituat a la carretera de Basella, núme-ro 1, de Solsona, on té la seu l’Ofici-na de Serveis a la Joventut del Con-sell Comarcal del Solsonès. El Centrede Suport del Bages servirà de re-ferència a aquest punt i coordinaràles seves activitats. Amb aquest, jasón 16 els punts de suport que laUOC té desplegats a Catalunya i aEuropa.
La UOC lliura els primerspostgraus de Formació ContinuadaLa UOC va celebrar el seu primer acte de lliurament de diplomes de postgrau el mesde febrer passat. Dels 257 estudiants que es van diplomar en els programes de For-mació de Postgrau, 63 ho varen fer per primera vegada en cursos de postgrau i 74en cursos d’especialització. La resta van seguir la quarta edició dels cursos d’actualit-zació.
El director general d’Universitats, Antoni Giró, va presidir l’acte de cloenda de cur-sos i el lliurament de títols, que va tenir lloc el dia 2 de febrer passat al Centre deSuport de la UOC al Barcelonès. Durant l’acte, Miquel Bonet, president d’ABR Con-sulting, va pronunciar una conferència titulada "La intel·ligència emocional aplica-da al desenvolupament personal i professional".
UOC i UPF debaten sobre humanitatsi tecnologiaUna trentena de professors i investigadors de diferents universitats es van reunir enla II Setmana de Debat sobre l’Ensenyament Universitari de les Humanitats, que vatenir lloc al mes d’octubre a la Universitat Pompeu Fabra. En les jornades es va ana-litzar la relació entre les tecnologies de la informació i les humanitats. Van ser orga-nitzades per la facultat d’Humanitats de la UPF i pels estudis d’Humanitats i Filolo-gia de la Universitat Oberta. La història de l’art, l’arqueologia, el llibre digital o l’hi-petext són alguns del temes que s’hi van debatre. La conferència inaugural va ser acàrrec del professor Alfons Cornella, amb el títol Creure’s el futur… o res.
Eeeeeeeeeeeeeeeeeee
La UOC vista per... Ffffffffff
Postgrau deperiodisme digitalamb El Periódico"Periodisme digital: disseny i gestió deprojectes a Internet" és el nom del pri-mer postgrau no presencial sobre perio-disme digital al territori espanyol. Elcurs, una iniciativa de la UOC amb elPeriódico de Cataluña, és coordinat pelperiodista i director de Lavínia TV,Antoni Esteve. L’objectiu del curs ésintegrar el paper dels mitjans de comu-nicació en la societat de la informació,analitzant les possibilitats que ofereixInternet i aprofitant al màxim els seusrecursos. El curs s’adreça als professio-nals que es dediquen al periodismedigital, a les persones interessades en eltema i als llicenciats en Ciències de laInformació. Actualment hi ha 40 estu-diants que segueixen aquest postgrau,que té una durada de 225 hores i unacàrrega lectiva de 15 crèdits.
La UOC arribarà a13.000 estudiants elsemestre vinentEl segon semestre del curs 1999-2000,la UOC tindrà 3.300 estudiants nousque començaran alguna de les titula-cions universitàries que ofereix la Uni-versitat. Aquests estudiants s’afegeixenals gairebé 10.500 que hi havia a laUniversitat l’octubre passat i comença-ran el període lectiu al mes de març.Durant la campanya d’accés que laUniversitat va portar a terme el setem-bre, 3.740 persones van demanar cursarestudis a la UOC, de les quals final-
La Biblioteca de la UOC ha
posat darrerament en
funcionament serveis virtuals
innovadors en el camp de les
biblioteques universitàries. Així,
s'ha convertit en un nou model
de biblioteca virtual que
evoluciona juntament amb un
nou model d'universitat.
Un nou model de ba una comunitat u
Els canvis socials actuals han portatel sistema d’aprenentatge a un noucontext, al qual les biblioteques
s’han d’adaptar. D’aquesta manera,segons explica la cap de la Biblioteca dela UOC, Adoració Pérez, "la bibliotecaesdevé un element imprescindible enaquest nou procés d’aprenentatge i had’adaptar les seves línies i els serveis aaquesta nova realitat.” D’aquesta mane-ra, a la UOC s’ha creat un nou conceptede biblioteca, que esdevé una bibliotecaque s’encamina cap a la personalitzaciódel servei d’informació, documentació iformació en el marc de la societat delconeixement... un camí cap a la biblio-teca digital. La particularitat del modelde la Bibliotèca de la UOC és que, a mésdels serveis tradicionals de les bibliote-ques, els usuaris tenen a l’abast tota unasèrie de serveis virtuals en xarxa als qualspoden accedir les 24 hores del dia, totsels dies de l’any. Els usuaris poden dema-nar els documents per mitjà del CampusVirtual des de qualsevol indret on puguin
accedir a Internet i rebre’lsa casa o a qualsevol altrelloc que hagin especificat. Amés del préstec, la Bibliote-ca Virtual permet consultarl’estat de les comandes oanul·lar-les.
Mitjançant el catàleg de laBiblioteca Virtual de laUOC trobem documentsen suport físic i documentsdigitals. Per als primerss’han desenvolupat aplica-cions per a consultar-los idemanar-los en línia, men-tre que es poden rebre físi-cament allà on l’estudiantvulgui. Al catàleg virtualen trobem resums, elsíndexs, la fitxa bibliogràfi-ca i la caràtula. A més, s’hitroben els materials didàc-tics, la bibliografia recoma-nada pels estudis i especia-litzada en Internet, obresde referència i bibliografiaen general.
Pel que fa als documentsdigitals, es poden consul-tar directament a la xarxa.
A la Biblioteca de la UOC hi ha catalo-gats prop de 30.000 documents. D’altrabanda, la Biblioteca té accés a altres fonsbibliogràfics mitjançant acords ques’han pres amb altres universitats i insti-tucions, fet que pertmet tenir a l’abastinfinitat de documents de tot el món.
Els estudiants demanen els documentsper mitjà del Campus Virtual i els reben
a casa —o al lloc que hagin indicat— enmenys de 48 hores. També els podenrecollir als centres de suport que la UOCté al territori. El curs 1998-99 la comuni-tat UOC va fer prop de 13.000 préstecs imés de 600.000 consultes a documents irecursos de la Biblioteca.
Aquest volum evidencia que, a mesuraque creix la comunitat universitària dela UOC —actualment més de 13.000persones—, creix la Biblioteca Virtual,que s’adapta a les necessitats dels usuarisposant-los més serveis a l’abast. Des quees va crear, el curs 1995-96, l’incrementacumulat dels recursos disponibles de laBiblioteca de la UOC a la xarxa (pàginesweb, bases de dades, enllaços, etc.) supe-ra el 1.500 per cent.
Els serveis de la Biblioteca han estatadaptats a les necessitats dels membresde la comunitat universitària segons elsentorns virtuals de cada usuari. D’aques-ta manera hi ha una biblioteca virtualper a les titulacions homologades(UOC), per a Graduat Multimèdia, per aFormació Continuada, per a Formacióde Postgrau, per a Ensenyament Obert,per a Aula Activa i per a membres delClub UOC.
Serveis per a una comunitat virtual
El Servei de documentació de la UOCofereix, per una banda, informacióbibliogràfica de qualsevol tema específici, d’altra banda, té en marxa el Serveid’Obtenció de Documents (SOD).Aquest servei permet obtenir, electròni-cament, documents que no estan dispo-nibles al catàleg de la UOC. L’estudiantrep la informació a la bústia personal,amb la particularitat que, els professio-nals d’aquest servei sempre miren dedescriure a l’estudiant l’itinerari que hanseguit per a trobar la informació. La res-ponsable de la Biblioteca de la UOC,Adoració Pérez, indica que d’aquestamanera "es procura que l’estudiant siguicada vegada més autosuficient i apren-gui a trobar la informació que necessita.
6 Campus Virtual
biblioteca perniversitària
Més enllà de laBiblioteca Virtual
Durant les 7es. Jornades Catala-nes de Documentació celebra-des a Barcelona el novembrepassat, el rector de la UOC, Ga-briel Ferraté, va impartir unaconferència inaugural amb el tí-tol "Informació i documentacióen la societat del coneixement.Els reptes d’un nou mil·lenni".La conferència va tractar de lesimplicacions que té la societatdel coneixement en els docu-mentalistes i els canvis profes-sionals que els demanaran.
Segons Ferraté, els actuals siste-mes d’aprenentatge i de gestiódel coneixement estan en crisi iles necessitats de documentaciótambé es van modificant; en elnou context cal trobar noves so-lucions: "El repte ara és fer ac-cessibles els beneficis de la in-formació i la documentació enqualsevol moment i lloc, de ma-nera personalitzada". El proble-ma és fer-ho en un context mésglobal, complex, imprevisible iinterdisciplinari i amb recursoslimitats.
El rector de la UOC va apuntarque assistim a un canvi de para-digma que significa un pas de laconcentració a la dispersió, dela propietat a l’accessibilitat, dela competició a la cooperació,de la biblioteca local a la biblio-teca global, de l’emmagatze-matge de la informació a la ges-tió de la informació. Els nousdocumentalistes, per tant, "nohauran d’oferir més informacióa més persones, sinó que hau-ran de transmetre com es trobala informació de manera perso-nalitzada".
El canvi que significa el pas delsegle XX al XXI en el món de lesbiblioteques és, segons el rec-tor, el de passar de les xarxes fí-siques de biblioteques a les bi-blioteques digitals. La telefoniamòbil ens ajudarà a accedir a lainformació, un aparell integraràel telèfon amb el llibre digital iens permetrà l’accés a tota la in-formació per mitjà del satèl·lit.El resultat, especifica Ferraté,serà l’accés a "la nostra bibliote-ca, portàtil, personal i persona-litzada que ens permetrà llegir,consultar, manipular o difondreal lloc que ens convingui qualse-vol dels documents i llibres ‘di-gitals’ que conté, que hem ela-borat o que hi hem col·locat desde la xarxa".
Un servei de documentació no s’ha delimitar a oferir el que hom troba, sinóque ha de transmetre com es troba".
La Biblioteca de la UOC ofereix a lacomunitat l’accés a una base de dadesdigital pròpia constituïda per materialdocent en diferents formats, materialcomplementari, revistes digitals i recur-sos d’Internet. La Biblioteca també dónaaccés a tota una sèrie de bases de dadesespecialitzades en Internet, educació adistància i matèries que configuren l’es-pecificitat de la Universitat. Aquest ser-vei és força interessant, ja que la Biblio-teca fa una subscripció a les bases dedades de pagament i ofereix als estu-diants l’accessibilitat a la informaciógratuïtament. A més de bases de dadesinterdisciplinàries, on hi ha l’AcademicASAP (260 revistes a text complet) i
l’agència Reuters (3.500 publicacionsperiòdiques), aquest apartat conté unarelació de les publicacions dels diarisoficials estatals (com el BOE) i de lescomunitats autònomes (com el DOGC).Entre les bases de dades hi ha La Ley,Aranzadi, European Bussines ASAP,Computer ASAP, Mathscinet o WestLaw. En total la Biblioteca disposa d’uncentenar de bases de dades, de les qualsla majoria són a text complet.
El valor afegit de la Biblioteca Virtual dela UOC, i el que la diferencia més d’unabiblioteca convencional, és la possibili-tat d’accedir a una gran quantitat d’in-formació endreçada per mitjà de laxarxa sense haver-se de desplaçar. Comdiu Adoració Pérez, "no cal que els estu-diants es desplacin físicament per bus-car la informació: la tenen a casa seva".Entre les obres de referència a l’abast esdestaquen l’Enciclopèdia catalana i l’En-ciclopèdia britànica, que es poden con-sultar completes i actualitzades. D’altrabanda, hi trobem 174 revistes electròni-ques a text complet i la versió electròni-ca de les revistes editades per AcademicPress.
La Biblioteca, a més de ser un subminis-trador d’informació, té en marxa diver-ses iniciatives en xarxa, com una sèriede cursos formatius per a aprendre abuscar documentació per mitjà de laxarxa i a utilitzar la Biblioteca.
Una biblioteca a mida
Un dels serveis estrella que la Bibliotecaha posat en marxa recentment és la dis-tribució electrònica de sumaris de revis-tes (DESU). Aquesta és una aplicació quepermet a l’usuari rebre a la bústia perso-nal de correu electrònic els sumaris digi-talitzats de les revistes que es reben a laBiblioteca que l’interessen, amb la possi-bilitat de demanar els articles que vul-gui. La Biblioteca Virtual de la UOCactualment té 1.200 sumaris i resums dedocuments i 2.650 sumaris de revistes.
En la línia dels serveis a mida, la biblio-teca té en funcionament unservei de difusió selectivade la informació (DSI), quefacilita que els investiga-dors puguin estar al dia deles darreres novetats rela-cionades amb el seu campde recerca. Actualment fun-cionen una vintena detemes diferents entre elsquals hi ha hipertext i edi-ció electrònica, comerçelectrònic, ensenyament adistància i aplicacions delmultimèdia en el desenvo-
lupament de materials educatius.
El servei de notícies selecciona notícieso articles amb una periodicitat diàriasobre temes específics d’interès per a unusuari o grups d’usuaris. Actualment hiha actius els temes d’informàtica jurídi-ca, organitzacions virtuals i màrquetingelectrònic. Finalment, la Biblioteca de laUOC ofereix serveis a mida i participaen la creació de materials didàctics odels espais dels estudis.
Campus Virtual 7
Nombre de documents 29.288
Préstecs totals 12.898
Nombre de consultes 604.408
Nombre total de connexions a la Biblioteca 182.474
Mitjana diària de connexions 290
Mitjana de durada de connexió 8 min 20 s
Dia de més activitat Dimarts
Dia de menys activitat Dissabte
Hora de més activitat 18–19 h
Hora de menys activitat 4–5 h
La Biblioteca en dades (curs 98-99)
La UOCestrenael DoctoratPublicació de l’IN3
Economia i Empresa, cap a la globalitzacióPàgines 8 i 9
Entrevista a...David Serrat
Editorial
Reptes per al 2000
Durant aquests darrers mesos que ens separen del segle vinent, continua el creixement de la UOC, consolidat amb la signatu-
ra d’un contracte programa de tres anys amb el Comissionat per a Universitats i Recerca. S’hi fixen els recursos que la UOC rebrà segons els estudiants per any i els crèdits de que s’han matriculat per curs.
El contracte programa també estableix els objectius que la UOC haurà d’assolir en la millora de la qualitat contracte programa també estableix els objectius que la UOC haurà d’assolir en la millora de la qualitat de l’activitacontracte programa també estableix els objectius que la UOC haurà d’assolir en la millora de la qualitat de l’activitacontracte programa també estableix els objectius que la UOC haurà d’assolir en la millora de la qualitat de l’activitacontracte programa també estableix els objectius que la UOC haurà d’assolir en la millora de la qualitat de l’activita de l’activitat contracte programa també estableix els objectius que la UOC haurà d’assolir en la millora.
UOC haurà d’assolir en la millora de la qualitat de l’activitacontracte programa també esta-bleix els objectius que la UOC haurà d’assolir en la millora de la qualitat de l’activita de l’activitat contracte programa també esta-bleix els objectius que la UOC haurà d’assolir en la millora UOC haurà d’assolir en la millo-ra de la qualitat de l’activitacontracte pro-grama també estableix els objectius que la UOC haurà d’assolir en la millora de la qualitat de l’activita de l’activitat contracte programa també estableix els objectius que la UOC haurà d’assolir en la millora.
UOC haurà d’assolir en la millora de la qua-litat de l’activitacontracte programa també estabmillora de la qualitat de l’activitacote programa també estableix els objectius que la UOC haurà d’assolir en la millora de la qualitat.
Un nou model de bibliotecaLa biblioteca de la UOC ha anat evolucionant des del seu naixement juntament amb el model d’universitat que representa la UOC.
Pàgines 6 i 7
Congrés sobre autoformació i virtualitat Més de dos-cents especialistes europeus van participar en el 5è Col·loqui Europeu sobre l’Autoformació, organitzat en aquesta edició per la UOC i la Universitat de Nantes.
Pàgines 10 i 11
S’inaugura l’edifici Drassanes
Pàgina 4
Novetats editorialsPàgina 11
La revista Campus Virtual de la UOC inclourà a partir d’ara un suplement informatiu dedicat a les activitats de l’Internet Interdisciplinary Institute (IN3), el nou institut de recerca que posa en funcionament la Universitat Oberta. En aquest primer número, es parla del Doctorat sobre la Societat de la Informació i el Coneixement i de la càtedra de recerca IBM-"la Caixa".
Editorial
Reptes per al 2000
Durant aquests darrers mesos
que ens separen del segle
vinent, continua el creixe-
ment de la UOC, consolidat
amb la signatura d’un contracte progra-
ma de tres anys amb el Comissionat per
a Universitats i Recerca. S’hi fixen els
recursos que la UOC rebrà segons els
estudiants per any i els crèdits de que
s’han matriculat per curs.
El contracte programa també estableix
els objectius que la UOC haurà d’assolir
en la millora de la qualitat de l’activitat
docent, de la recerca, dels serveis i les
relacions amb la societat. Amb motiu
de la signatura d’aquest contracte, s’ha
reajustat la programació acadèmica;
amb la qual cosa el curs vinent
començarà la llicenciatura en Docu-
mentació (2n. cicle) i el Graduat Mul-
timèdia, juntament amb la UPC.
D’altra banda, el Govern de la Generali-
tat i les universitats públiques catalanes
iniciaran el procés de desenvolupament
del Metacampus, xarxa de campus vir-
tuals d’abast mundial amb capacitat
multilingüe. El desembre passat, la
UOC —per encàrrec de l’International
Council for Distance Education
(ICDE)— va acollir universitats a
distància de tot el món per incorporar-
les a aquest projecte.
També cal destacar l’esforç que la UOC
fa els darrers mesos en l’adaptació de les
seves xarxes de telecomunicació, tant
per l’increment del nombre d’estu-
diants com per l’adaptació al nou marc
de liberalització de les telecomunica-
cions.
Finalment aquest darrer semestre ens
ha portat, a més, la sobtada desaparició
de Carles Ferrer Salat, president del
Consell de la Fundació per a la Univer-
sitat Oberta. A ell dedica un emocionat
record el rector Gabriel Ferraté a les
pàgines d’aquesta revista.
Documentació
i Graduat
Multimèdia
La UOC començarà al setembre
els estudis de Documentació (2n.
cicle) i el títol propi Graduat
Multimèdia (UPC-UOC).
Pàgines 8 i 9
Universitats
virtuals reunides
a la UOC
Una vintena d’universitats
virtuals de tot el món es van
reunir al desembre a la seu de la
UOC per buscar una estratègia
per a treballar conjuntament.
Pàgines 10 i 11
Més presència
a les comarques
barcelonines
Pàgina 4
Novetats
editorials
Pàgina 11
Els materials
didàctics
en suport
digital Pàgines 6 i 7
Club UOC:
un espai per a després
dels estudis Pàgina 3
Entrevista a...
Miquel Puig Pàgina 12
MAQ
UET
ACIÓ
I PR
EPAR
ACIÓ
PER
A IM
PREM
TA,
DEL
BU
TLLE
TÍ P
ERIÒ
DIC
DE
4 PÀ
GIN
ES, “
IN3”
DE
LA U
OC
CLI
ENT:
UN
IVER
SITA
T O
BER
TA D
E C
ATA
LUN
YA
Un guia en l’absència del mestre
La majoria de persones utilitzem eines i re-
cursos diversos amb la finalitat d’aprendre
nous conceptes, noves matèries o, sim-
plement, augmentar el nostre coneixe-
ment. Moltes vegades, per exemple en
l’obtenció d’una titulació universitària,
ens veiem “obligats” a adquirir certs con-
tinguts que no ens són gens atractius: no
hi veiem ni la utilitat, ni la necessitat, ni la
“gràcia”. Idealment, el “mestre” és qui ens
permet -i ens permetrà- passar aquest
“tràngol” amb un esforç raonablement
petit. Tanmateix, no sempre es pot o es vol
tenir un “mestre” al costat. En l’absència del mestre no tenim alterna-
tiva: cal fer aquest viatge sols amb una bo-
na “guia”. El tutor intel·ligent o e-tutor no
és un suplent del mestre presencial, sinó
una guia que ens ajuda en aquest viatge
didàctic. Perquè necessitem una guia que
ens mostri la ruta que hem de seguir, els
monuments i els museus de visita obliga-
da, els paisatges de bon contemplar, els
racons de difícil accés... És evident que el
viatge -ni que només sigui una successió
de visites- no és ni transferible ni repetible
i que, en tot cas, no es pot reduir a un àl-
bum de fotos on només queden recollides
quatre instantànies. Per treure’n partit cal
“viure” el viatge, parlar amb les persones,
improvisar sobre la marxa, perdre’s una
mica... I la nostra guia ens ha de permetre
tot això.
Si aquest viatge es fa sense preparació
prèvia, necessitarem molt temps per a arri-
bar a copsar la realitat del lloc. Si el viatge
el preparem adequadament des de casa, la
immersió serà més fàcil. Si, a més, tenim la
sort d’anar acompanyats d’un mestre, un
bon amfitrió, serem capaços de conèixer
i entendre millor un lloc i una cultura di-
ferents dels nostres. Les tecnologies de la
informació són una molt bona eina per a la
preparació del viatge que ens ha d’ajudar
a entendre millor la realitat. Tant de bo que
la guia i l’amfitrió sempre anessin junts;
però, en cas que ens manqui l’amfitrió,
agrairem disposar d’una bona guia que
ens permeti moure’ns amb comoditat i
aprofitant tot el que puguem de la nostra
experiència.
Teresa Sancho i Francesc VallverdúProfessors d’Enginyeria Informàtica de la UOC.
Opinió
Recerca sobre formaciói sistemes intel·ligents La càtedra de recerca IBM/’la Caixa’ es va crear gràcies als acords presos per la Fundació ‘la Caixa’, l’empresa IBM
i la Universitat Oberta de Catalunya per tal de fomentar la investigació en el camp de la formació i els sistemes
intel·ligents.Després d’un any de recerca, ja ha començat a donar els primers fruits amb aquest projecte. Les línies de recer-
ca de la càtedra són en el treball sobre l’extensió del sistema del tutor intel·ligent o e-tutor a diversos entorns
temàtics i no únicament a les disciplines tècniques.
“Els professors i investigadors treballen en el desenvolupament d’eines d’autor, de seguiment d’activitats per a
l’estudiant i de recomanació a l’estudiant per part del professor”, explica Cristina Nogués, directora dels estudis
d’Informàtica i Multimèdia de la UOC. D’aquesta manera també es preveu el desenvolupament de nous espais
de simulació interactiva i la incorporació de recursos informàtics que facilitin l’aprenentatge no presencial i per-
metin el treball en grup. En aquest sentit, serà important l’aplicació de sistemes que facin possible l’intercanvi
de notes, la integració del so i de la imatge i l’accessibilitat de totes les persones mitjançant la superació de
barreres tecnològiques.
La càtedra de recerca IBM/”la Caixa” desenvolupa un
sistema de tutor intel·ligent Internet Interdisciplinary Institute 3
La UOC es prepara per a estrenar el DoctoratL’Internet Interdisciplinary Institute (IN3), institut de recerca sobre Internet que la UOC posa en funcionament aquest curs acadèmic, aplegarà a partir del mes de setembre vinent el doctorat sobre la Societat de la informació i el coneixement, un doctorat pioner en el món tant per la seva metodologia com pel seu contingut.
Publicació periòdica de l’IN3
Av. Tibidabo, 39-4308035 Barcelona
Tel. (93) 253 23 00Fax (93) 417 64 95
El programa del doctorat sobre la Socie-tat de la informació i el coneixement —el primer i únic doctorat que impartirà la UOC— serà interdisciplinari, interu-niversitari i internacional. El seu model pedagògic es fonamentarà en la no-pre-sencialitat i, quan es faci necessari, es combinarà amb elements de presencia-litat.
Això permetrà que els qui s’hi doctorin siguin professionals competents en l’àmbit de la societat de la informació i del coneixement i es formin com a espe-cialistes proveïts de capacitat crítica per a entendre la societat de començament del segle XXI. Un altre dels objectius és fer adquirir als doctorands una formació sòlida en els àmbits científic, tecnològic i humanístic. Se’ls facilitarà l’adquisició de les capacitats tècniques i metodolò-
giques necessàries per a fer treballs de recerca en l’àmbit de la societat de la informació i es fomentarà el pensament i la recerca a escala global.
El caràcter interdisciplinari del docto-rat, que farà que els diferents estudis universitaris i professors de la UOC hi estiguin implicats, vol articular diferents aproximacions a l’impacte de les TIC a la societat. Per aquest motiu s’adreça a una àmplia gamma de llicenciats.
Cada doctorand configurarà el seu propi itinerari amb l’ajut d’un tutor que el conduirà des del començament fins a l’elaboració de la tesi doctoral. L’estructura del programa es compon de tres parts diferenciades: període docent, període de recerca i període d’elaboració de la tesi doctoral.
El període docent, que serà d’un mínim de 21 crèdits acadèmics, permetrà al doctorand l’obtenció d’un certificat de docència. Aquest període estarà format per cursos fonamentals de caràcter general, fonaments teòrics de la socie-tat de la informació i cursos metodolò-gics. Pel que fa al període de recerca, de 12 crèdits, conduirà a l’obtenció d’un diploma d’estudis avançats, que acreditarà la suficiència investigadora del doctorand, havent defensat prèvia-ment el projecte de recerca davant d’un tribunal.
El doctorat seguirà un model peda-gògic personalitzat de tutorització de la recerca. Per això, una de les figures importants del procés de doctorat a la Universitat Oberta de Catalunya serà
la figura del tutor que apareixerà en el moment de la inscripció del doctorand en el programa i l’acompanyarà fins a trobar el director de tesi.
El potencial de la Universitat Oberta de Catalunya en la gestió de sistemes d’informació es posarà a l’abast de la persona que cursa el doctorat per tal que utilitzi al màxim les possibilitats que les tecnologies de la informació i de la comunicació li donen pel que fa al món de la recerca.
En definitiva, el programa del doctorat vol ser una contribució a la comprensió del paper de la informació i el coneixe-ment en el món d’avui.
MAQ
UET
ACIÓ
I C
REAC
IÓ D
E LE
S IL
·LU
STRA
CIO
NS
DEL
LLI
BRE
“EN
TEN
ENT
L’EC
ON
OM
IA”
DE
144
PÀG
INES
D’E
DIO
UC
CLI
ENT:
ED
ICIO
NS
DE
LA U
OC
I. Els problemes econòmics
Joan Tugores QuesGonzalo Bernardos Domínguez
Decisions, interrelacions, mercats, equilibri, organització són, termes clau.Les decisions les adopten persones o institucions, consumidors, empreses, enspúblics, sindicats, institucions, genèricament anomenats "agents econòmics".
Les decisions d'aquests agents econòmics responen a algun tipus de com-portament intencionat, racional, que respon a uns determinats objectius.
Naturalment, l'anàlisi de les decisions dels agents econòmics és molt im-portant; però ho és tant o més la manera com les múltiples decisions queconstantment adopten múltiples agents interactuen entre si. És crucial d'e-xaminar com les decisions dels consumidors de comprar (o no comprar) i deles empreses de produir (o no produir) contribueixen a determinar què sónels mercats: el lloc en què conflueixen aquestes decisions i es determina l'e-volució dels preus en funció de l'escassesa o l'abundància relativa dels diver-sos béns i serveis.
Quan s'analitzen les decisions dels agents econòmics i la seva interrelacióen els mercats, examinem el sistema econòmic des de les unitats bàsiques:consumidors, empreses, mercats, etc. Adoptem un enfocament microeconò-mic. En canvi, quan ens preocupem dels resultats agregats d'aquestes decisionsen l'àmbit d'un país o un estat, per exemple per examinar no solament l'evolu-ció de la producció d'un determinat bé i l'evolució del seu preu, sinó també l'e-volució de la quantitat global de béns i serveis produïts anualment per un paísi l'evolució del nivell mitjà de preus, adoptem una perspectiva macroeconòmi-ca. Aquesta distinció és important, i útil, en economia, referida més a l'enfoca-ment dels problemes econòmics que no pas al fons, ja que és obvi que lesmagnituds macroeconòmiques, com el popular "índex de preus al consum"(IPC), no són res més que el reflex agregat, conjunt, de l'evolució dels preusdels més de 500 articles que actualment el componen.
Així, després d'aquest primer capítol d'introducció a alguns conceptes i rela-cions bàsics, els capítols Els agents econòmics: consumidors i empreses iEstructures de mercat i comerç internacional presenten les bases de la microe-conomia. A continuació, els capítols Introducció a la macroeconomia, El fun-cionament de la macroeconomia: el model IS-LM i Problemes macroeconò-mics es dediquen a la macroeconomia.
9
Cada punt de la figura indica unadeterminada combinació de béns,aliments i mobles.
La línia RS mostra, les possibili-tats de producció de l'economia.
Si anem traient successives uni-tats de recursos (hores de treball) dela producció d'aliments per a desti-nar-les a produir cada vegada mésmobles, veurem com s'anirà configu-rant la línia, recta en aquest cas, queuneix S i R. Cada un dels punts d'a-questa línia correspon a una deter-minada forma de distribuir els recur-sos de l'economia entre la producciód'aliments i la de mobles. Marca lespossibilitats de producció d'aquestaeconomia, donats els seus recursos i donada la tecnologia amb la qual es po-den transformar els recursos en aliments o mobles. Aquesta línia s'anomenacorba de possibilitats de producció (encara que en aquest cas és una líniarecta) o corba de transformació. Marca les possibilitats de producció quans'utilitzen tots els recursos amb la millor tecnologia disponible, i en aquestsentit també s'anomena frontera de possibilitats de producció (FPP).
L'FPP delimita clarament dos tipus de combinacions de béns: les que sónfactibles amb els recursos de l'economia i la tecnologia disponible, que són lesque hi ha situades per sota i just sobre la línia de l'FPP, i les inaccessibles per aaquesta economia, que són les que hi ha situades per sobre de l'FPP.
3.2.2. El cost d'oportunitat creixent
Les possibilitats de producció d'u-na economia, es troben en la taula 1i recollides en la figura 2 que podemveure a continuació.
En aquest cas, partint del punt R,en què l'economia està íntegramentespecialitzada en el bé Y, sostreurerecursos per a produir una primeraunitat de X implica renunciar "no-més" a 1 unitat de Y, de manera queel cost d'oportunitat de la primeraunitat de X és d'1 unitat de Y.
En canvi, per a passar d'1 unitatde X a 2, cal renunciar a 2 (9 - 7)unitats de Y, de manera que el cost
14 Entenent l’economia
Taula 1
Figura 2
Unitats del bé
X Y
0 10 Punt R
1 9
2 7
3 4
4 0 Punt S
Índex
Introducció ........................................................................................ 7
I. Els problemes econòmics ................................................................ 91. Escassetat i elecció ............................................................................ 102. Especialització i intercanvi: cooperació i conflicte .......................... 103. Organització econòmica .................................................................. 12
3.1. Qüestions bàsiques .................................................................... 123.2. Les possibilitats de producció: el cost d'oportunitatd .............. 13
3.2.1. Les possibilitats de producció: l'FPP ................................ 133.2.2. El cost d'oportunitat creixent.......................................... 14
4. El funcionament dels mercats: demanda, oferta i equilibri ............ 154.1. Demanda.................................................................................... 154.2. Oferta ........................................................................................ 164.3. Equilibri del mercat .................................................................. 17
4.3.1. Un concepte important: l'elasticitat................................ 184.3.2. Equilibri de mercat i benestar ........................................ 19
5. Aplicacions dels mecanismes de mercat .......................................... 205.1. Desplaçaments de la demanda.................................................. 215.2. Desplaçaments de l'oferta.......................................................... 21
6. Efectes dels impostos ........................................................................ 227. Algunes aplicacions al comerç internacional .................................. 248. Mercat enfront d’intervencionisme:
eficiència i fallades del mercat ........................................................ 25
II. Els agents econòmics: consumidors i empreses........................ 291. L'empresa i la transformació de recursos ........................................ 29
1.1. L'empresa: conceptes bàsics ...................................................... 301.1.1. Objectiu de l'empresa ...................................................... 301.1.2. Beneficis econòmics i costos d'oportunitat .................... 301.1.3. Les possibilitats de producció de l'empresa .................... 311.1.4. Eficiència tècnica ............................................................ 321.1.5. La funció de producció i la substitució entre factors .... 33
Atès que quasi sempre la corba de demanda té pendent negatiu, i per tantles variacions de preu i quantitat van en sentit contrari, és habitual veure defi-nida l'elasticitat de la demanda de manera que s'ignori el signe menys, per atreballar només amb valors positius. Així, és usual la definició: ED = – (% va-riació quantitat / % variació preu).
L'elasticitat de la demanda es pot expressar així mateix com a (ja amb signecanviat):
De manera que, per a uns valors donats de preu i quantitat, l'elasticitat s'as-socia amb el pendent de la corba de demanda. Si la corba de demanda és moltaplanada, això significa que petites variacions en els preus donen lloc a canvisimportants en les quantitats: ∆q/∆p és gran, i per tant ho és l'elasticitat. Es diuque la demanda és (molt) elàstica.
En canvi, si la corba de demanda és molt empinada (relativament propera a lavertical), les variacions en el preu afecten relativament poc la quantitat de de-manda: ∆q/∆p és petit i es diu que la demanda és inelàstica o relativament rígida.
Es poden fer consideracions anàlogues respecte a l'elasticitat de l'oferta.
4.3.2. Equilibri de mercat i benestar
Una de les aplicacions addicionals de les corbes de demanda i oferta i el seuequilibri de mercat és analitzar les implicacions en termes de benestar de con-sumidors i productors.
Considerem la figura 6. El punt A situat sobre la corba de demanda es potinterpretar de la manera ja conegu-da: ens informa que al preu pd laquantitat que els compradors estandisposats a adquirir és Qo. Però tam-bé té una interpretació alternativa:ens indica que el preu que, com amàxim, els compradors estan dispo-sats a pagar per la unitat Qo és pre-cisament pd (en el sentit que, si elpreu fos més alt, no s'arribarien avendre Qo unitats del bé). En l'equi-libri de mercat,el preu se situa final-ment a pm, i s'intercanvien Qm uni-tats. Per tant, per a cada una de lesunitats compreses entre 0 i Qm,com és ara la unitat Qo, el preu queels consumidors estaven disposats a
19Els problemes econòmics
Figura 6
∆∆ q/q ∆∆ q pED = – = –
∆∆ p/p ∆∆ p q
1.1.4. Eficiència tècnica
Un pla de producció tècnicament factible, tenint en compte l'estat actual dela tecnologia, es denomina un mètode, una tècnica o un procés de producció.
Un procés és tècnicament eficient si obté una producció determinada utilit-zant les quantitats mínimes de factors.
En altres termes, un mètode de producció que genera el mateix output queun altre, si utilitza més quantitat d'algun recurs i quantitats no inferiors delsaltres, serà tècnicament ineficient.
L'eficiència tècnica proposa, pertant, que no s'han de malbaratar re-cursos.
La taula 2 presenta quatre combi-nacions de capital i treball que per-meten de produir una unitat d'un bé.
En la figura 13, observem que elsprocessos A, B i C són tècnicamenteficients. Com que cap no dominaels altres, entre els tres mètodes non'hi ha cap que utilitzi menys delsdos factors alhora, o que utilitzimenys d'un factor i la mateixa quan-titat de l'altre factor que un altre mè-tode. En canvi, el procés D és tècni-cament ineficient, perquè està domi-nat pel C, que permet d'obtenir lamateixa producció (una unitat d'out-put) emprant dues unitats menys defactor treball. L'àrea vermella mostratots els mètodes dominats pel C.
Per tant, el criteri de l'eficiènciatècnica indica tres possibles processosper a la producció d'una unitat del bé(A, B i C) i rebutja el quart (D).
Molt probablement, una empresapodrà combinar els mètodes bàsics.Si, per exemple, pot produir una uni-tat de producte combinant al 50 %els mètodes A i C, això voldria dirque el punt E també representaria un procés eficient (vegeu la figura adjun-ta). Si les diferents tècniques es poden combinar en qualsevol proporció, leslínies (en verd) que uneixen els punts A, B i C mostrarien totes les formespossibles i tècnicament eficients de produir una unitat de producte. Aquestssegments que connecten B amb C i C amb A han de tenir pendent negatiu;passar d'una tècnica eficient a una altra vol dir que cal augmentar l'ús d'unfactor i baixar el de l'altre.
32 Entenent l’economia
Figura 13
Taula 2
Procés Capital Treball
A 20 100
B 60 20
C 30 30
D 30 50
Entenentl’economiaJoan Tugores Ques (Coordinador)Gonzalo Bernardos DomínguezCristina Carrasco BengoaMartí Oliva Furés
Xavier Ponce Alifonso (Col∙laborador)
cre
ació
de
form
ula
ris
inte
rns,
per
al
dep
arta
men
t d
e vi
sat
de
la d
emar
cac
ió d
e ba
rcel
on
a d
el c
oac
CLI
ENT:
C
OL·
LEG
I D
’AR
QU
ITEC
TES
DE
CA
TALU
NYA
D
EMA
RC
AC
IÓ D
E B
AR
CEL
ON
A
L'arquitecte sota signant Sr./a.
amb número de col·legiat comunico per la present, quefins nou avís, autoritza a:
NOM N.I.F.
Per retirar els meus expedients de les oficines col·legials, previ pagamentde totes les despeses col·legials corresponents.
Barcelona, a
Signat:
L'/Els Arquitecte/s
Col·legi d'Arquitectesde CatalunyaDEMARCACIÓ DE BARCELONA
AUTORITZACIÓ PERMANENTPER RETIRAR ELS TREBALLS
Col·legi d'Arquitectes
de Catalunya
DEMARCACIÓ DE BARCELONA
Data d'emissió del full d'encàrrec:
Data Registre del full d'encàrrec:
Client:
Emplaçament:
Visat:
Treballs pendents:
L'arquitecte sotasignant manifesta la seva voluntat de renùncia a la
gestió col·legial dels treballs abans referenciats. En conseqüencia, assumeix
íntegrament com a pòpies les responsabilitats de facturació, cobrament
i eventuals reclamacions que es poguéssin produïr, exonerant al Col·legi
d'Arquitectes de Catalunya de qualsevol responsabilitat al respecte
Barcelona, a
Signat:
L'/Els Arquitecte/s
SOL·LICITUD DE NO GESTIÓ DE COBRAMENT
DELS HONORARIS PER PART DEL CoAC
Col·legi d'Arquitectesde CatalunyaDEMARCACIÓ DE BARCELONA
L'arquitecte sota signant Sr./a.amb núm. de col·legiat, número de N.I.F
Domicili professional:C. P.: Municipi:
actuant en el seu propi nom i representació.MANIFESTA: que el que susbscriu es fa responsable de la liquidació a
ASEMAS de tots els treballs que presenti a visar eximint, per aquest
motiu, al CoAC de qualsevol tipus de responsabilitat.Per tot això,
SOL·LICITA que no es tramitin per part del CoAC liquidacions a ASEMAS
de cap dels treballs que es presentin a visar al meu nom, fent-se responsable
personalment de la seva tramitació l'arquitecte que subscriu, exonerant
al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya de qualsevol responsabilitat al
respecte.
I per que així consti, formulo aquesta petició, als efectes oportuns.Barcelona, a
Signat:
L'/Els Arquitecte/s
Aquest imprès no és un model oficial, es tracta d'un formulari orientatiu
SOL·LICITUD DE NO TRAMITACIÓD'ASEMAS PER PART DEL CoAC
Col·legi d'Arquitectes
de Catalunya
DEMARCACIÓ DE BARCELONA
AUTORITZACIÓ PER RETIRAR EL PROJECTE
SENSE GESTIÓ DE COBRAMENT
L'arquitecte sota signant Sr./a.
amb número de col·legiat
Al no haver sol·licitat la gestió de cobrament del Visat núm.
demana retirar l'esmentat expedient de les oficines col·legiats, previ
pagament de les despeses corresponents.
Així mateix, AUTORITZA a
amb D.N.I. número
expedit el diaper que ho faci en el seu nom.
Barcelona, a
Firma de
Firma de la
l'Arquitectepersona autoritzada
El Cap de Visat
il·lustracióil·lustració
IL·LUSTRACIÓIL·LUSTRACIÓ
DIV
ERSO
S PR
OJE
CTE
S C
ON
SIST
ENTS
EN
RET
OC
AR, D
ON
AR C
OLO
R I P
REPA
RAR
PER
A LA
SEVA
IMPL
EMEN
TAC
IÓ E
N IN
TERF
ÍCIE
S GRÀ
FIQ
UES
, DE
IL·L
UST
RAC
ION
S.
Els
proj
ecte
s re
sulta
nts,
son
dife
rent
s pr
oduc
tes
de f
orm
ació
int
erna
, en
for
mat
m
ultim
èdia,
per
clie
nts c
om W
inte
rthu
r, En
desa
i Ep
son
CLI
ENT:
NEX
E
DIV
ERSO
S PR
OJE
CTE
S C
ON
SIST
ENTS
EN
RET
OC
AR, D
ON
AR C
OLO
R I P
REPA
RAR
PER
A LA
SEVA
IMLE
MEN
TAC
IÓ E
N IN
TERF
ÍCIE
S GRÀ
FIQ
UES
, DE
IL·L
UST
RAC
ION
S.
Els
proj
ecte
s re
sulta
nts,
son
dife
rent
s pr
oduc
tes
de f
orm
ació
int
erna
, en
for
mat
m
ultim
èdia,
per
clie
nts c
om W
inte
rthu
r, En
desa
i Ep
son
CLI
ENT:
NEX
E
DIV
ERSO
S PR
OJE
CTE
S C
ON
SIST
ENTS
EN
RET
OC
AR, D
ON
AR C
OLO
R I P
REPA
RAR
PER
A LA
SEVA
IMLE
MEN
TAC
IÓ E
N IN
TERF
ÍCIE
S GRÀ
FIQ
UES
, DE
IL·L
UST
RAC
ION
S.
Els
proj
ecte
s re
sulta
nts,
son
dife
rent
s pr
oduc
tes
de f
orm
ació
int
erna
, en
for
mat
m
ultim
èdia,
per
clie
nts c
om W
inte
rthu
r, En
desa
i Ep
son
CLI
ENT:
NEX
E
DIV
ERSO
S PR
OJE
CTE
S C
ON
SIST
ENTS
EN
RET
OC
AR, D
ON
AR C
OLO
R I P
REPA
RAR
PER
A LA
SEVA
IMLE
MEN
TAC
IÓ E
N IN
TERF
ÍCIE
S GRÀ
FIQ
UES
, DE
IL·L
UST
RAC
ION
S.
Els
proj
ecte
s re
sulta
nts,
son
dife
rent
s pr
oduc
tes
de f
orm
ació
int
erna
, en
for
mat
m
ultim
èdia,
per
clie
nts c
om W
inte
rthu
r, En
desa
i Ep
son
CLI
ENT:
NEX
E
DIV
ERSO
S PR
OJE
CTE
S C
ON
SIST
ENTS
EN
RET
OC
AR, D
ON
AR C
OLO
R I P
REPA
RAR
PER
A LA
SEVA
IMLE
MEN
TAC
IÓ E
N IN
TERF
ÍCIE
S GRÀ
FIQ
UES
, DE
IL·L
UST
RAC
ION
S.
Els
proj
ecte
s re
sulta
nts,
son
dife
rent
s pr
oduc
tes
de f
orm
ació
int
erna
, en
for
mat
m
ultim
èdia,
per
clie
nts c
om W
inte
rthu
r, En
desa
i Ep
son
CLI
ENT:
NEX
E
multimèdiadissenyMULTIMÈDIAMULTIMÈDIA
CRE
ACIÓ
D’U
N D
VD V
IDEO
. El
pro
ject
e in
clou
l’edi
ció i
el m
unta
tge
del v
ideo
,la
crea
ció d
e l’a
utor
ia de
l DVD
(nav
egac
ió, m
enús
, ext
res .
..) la
car
àtul
a i l
es p
orta
des.
CLI
ENT:
TO
REL
LÓ
CRE
ACIÓ
D’U
N D
VD V
IDEO
. El p
roje
cte
incl
ou l’
edic
ió i
el m
unta
tge
del v
ideo
,la
crea
ció
de l’a
utor
ia d
el D
VD (n
aveg
ació
, men
ús, e
xtre
s ...)
la ca
ràtu
la i l
es p
orta
des
CLI
ENT:
CEI
P M
ON
TSE
NY
CRE
ACIÓ
D’U
N D
VD V
IDEO
AM
B U
N R
ECU
LL D
E PRO
JEC
TES F
ETS P
EL C
LIEN
T,
PER
A LA
FIR
A D
E C
ON
STRU
MAT
. El p
rojec
te in
clou
l’edi
ció i
el m
unta
tge
del v
ideo
, la
crea
ció d
e l’a
utor
ia de
l DVD
(nav
egac
ió, m
enús
, ext
res
...) l
a ca
ràtu
la i l
es p
orta
des.
CLI
ENT:
CA
RFE
R S
AU
NA
S, S
.L.
����������������������������������� ������������������������� � ��� �� ��� � � � ��������� ���������
��
��
� �� � � � � � � � ���
���
����
�����
�����
����
�
���
���
� �
������� �� ����������������������� �� �� ����������� ���������������� �� �� ����������� ���������������� �� �� ��������������� �� �� ����������� ����������������� �� �� ����������� ���������������� �� �� ��������������� �� �� ����������� ����������������� � �� ����������� ���������������� �� �� ��������������� �� ��� �������������������� �� �� ����������� ���������������� �� �� ����������� ���������������� �� �� ����������� ���������������� �� �� ����������� ����������������� �� �� ����������� ����������������� �� �� ����������� ����������������� �� �� ����������� ���������������� � �� ��������������� �� ��� �������������
����������� � ����
������� �� �� ����������� ����������������� �� �� ����������� ����������������� �� �� ��������������� �� �� ����������� ������������������ �� �� ��������������� �� �� ��������������� �� ��� �������������
������� �� �� ����������� ����������������� � �� ����������� ��� ������������� �� �� ����������� ���������������� �� �� ��������������� �� �� ����������� ����������������� �� � ��������������� �� �� ����������� ���������������� �� �� ����������� ����������������� �� �� �������������� �� �� ����������� ��� ������������� �� �� ������ ������������ � �� ����������� ���������
publicitari
PUBLICIT
dissenyPUBLICITARIPUBLICITARI
cre
ació
d’u
n d
ípti
c p
ubl
icit
ari i
mpr
èspe
r a
un
a em
pres
a d
e se
rvei
s d
e c
lim
atit
zac
ió i
gas
CLI
ENT:
JA
VIE
R B
UX
Ó,
S.A
.
Ens trobarà a:
c/ Comerç, 1-308003 Barcelona
TELÈFONS D'INFORMACIÓ319 90 04 - 319 10 12
FAX319 12 09
%
E-mailelectricgas@adv.es
@
MantenimentClimatització
ElectricitatFontaneriaTeleprocés
Gas
QUI SOM?
Electrigas Javier Buxó S.A. és una
empresa dedicada a fer de la seva
qualitat de vida el nostre objectiu.
Estudiem cada cas de manera
personalitzada per fer l'instal.
lació adient a les
seves necessitats. El
nostre personal especialitzat i la
nostra experiència ens avala.
I estem al seu servei les 24 hores
QUÈ LI OFERIM?
• Pressupostos i projectes sense
compromís
• Servei permanent les 24 hores
• Manteniment i instal·lacions
doméstiques i industrials: calefacció,
fontaneria, il·luminació
• Instal·lacions domèstiques
i industrials
• Xarxes informàtiques
• Gas
• Climatització
• Manteniments integrals
• Electricitat i estudis energètics
HORARIDE 8 A 20 H
DE DILLUNS A DIVENDRESOPCIONAL 24HORES
l
cre
ació
D
e c
aLeN
Dar
iS
PerS
ON
aLiT
ZaTS
im
PreS
OS,
Per
a u
Na
emPr
eSa
De
Serv
eiS
De
cLi
maT
iTZa
ció
i g
aS
CLI
ENT:
JA
VIE
R B
UX
Ó,
S.A
.
cre
ació
d’im
atg
es e
n f
orm
at e
lec
trò
nic
impr
ès,
per
publ
icit
ar d
ifer
ents
ac
tes
inst
itu
cio
nal
s d
e la
uo
c
CLI
ENT:
UN
IVER
SITA
T O
BER
TA D
E C
ATA
LUN
YA (
UO
C)
cre
ació
de
díp
tic
impr
ès p
er p
UBL
icit
arU
na
seU
deL
co
L·Le
gi d
’arq
Uit
ecte
s d
e c
ataL
Un
yaC
LIEN
T:
CO
L·LE
GI D
’AR
QU
ITEC
TES
DE
CA
TALU
NYA
D
EMA
RC
AC
IÓ D
E B
AR
CEL
ON
A
cre
ació
de
targ
etes
de
feli
cit
ació
de
nad
al im
pres
es
per
a u
na
empr
esa
de
serv
eis
de
cli
mat
itza
ció
i g
as
CLI
ENT:
JA
VIE
R B
UX
Ó,
S.A
.
cre
ació
de
targ
etes
de
feli
cit
ació
de
nad
al im
pres
es
per
a u
na
empr
esa
de
serv
eis
de
cli
mat
itza
ció
i g
as
CLI
ENT:
JA
VIE
R B
UX
Ó,
S.A
.
cre
ació
de
4 pa
nel
ls d
e 2
m x
1 m
, O
n e
s M
OsT
ra in
FOrM
ació
sO
Bre
el M
Od
ern
isM
e a
san
T jO
an d
espí
CLI
ENT:
AJU
NTA
MEN
T D
E SA
NT J
OA
N D
ESPÍ
cre
ació
de
car
TeLL
S im
preS
oS,
per
pU
BLic
iTar
diV
erSe
S eX
poSi
cio
NS
CLI
ENT:
C
OL·
LEG
I D
’AR
QU
ITEC
TES
DE
CA
TALU
NYA
D
EMA
RC
AC
IÓ D
E B
AR
CEL
ON
A
cre
ació
de
car
TeLL
S im
preS
oS,
per
pU
BLic
iTar
diV
erSe
S eX
poSi
cio
NS
CLI
ENT:
C
OL·
LEG
I D
’AR
QU
ITEC
TES
DE
CA
TALU
NYA
D
EMA
RC
AC
IÓ D
E B
AR
CEL
ON
A
cre
ació
de
Targ
eS e
N F
OrM
aT e
Lec
TrÒ
Nic
Per
PUBL
iciT
ar d
iFer
eNTS
ac
TeS
cU
LTU
raLS
CLI
ENT:
C
OL·
LEG
I D
’AR
QU
ITEC
TES
DE
CA
TALU
NYA
D
EMA
RC
AC
IÓ D
E B
AR
CEL
ON
A
cre
ació
d’a
NU
Nc
i PU
BLic
iTar
i deS
TiN
aT a
Pre
MSa
, Pe
r a
UN
a eM
PreS
a d
e Si
GN
aTU
ra e
Lec
TrÒ
Nic
a
CLI
ENT:
FIR
MA
PR
OFE
SIO
NA
L
cre
ació
de
plàn
ols
impr
eso
s, d
esTi
naT
s a
pUBl
iciT
ard
iVer
sos
pro
Jec
Tes
arQ
UTe
cTÒ
nic
s pr
om
oG
UTs
per
la
cla
U d
’or
CLI
ENT:
IM
MO
BIL
IAR
IA L
A C
LAU
D’O
R
cre
ació
de
plàn
ols
impr
eso
s, d
esTi
naT
s a
pUBl
iciT
arU
n p
roJe
cTe
arQ
UTe
cTÒ
nic
pro
mo
GU
T pe
r fe
ma3
CLI
ENT:
FEM
A3 P
RO
MO
CIO
NS
webwww disseny
WEBWEB
div
erso
s pr
oje
cte
s d
e c
reac
ió e
N F
orM
at e
Lec
trÒ
Nic
de
baN
Ner
s, ic
oN
es, g
ràFi
qu
es, M
apes
i iN
terF
ície
s per
a La
uo
c
CLI
ENT:
UN
IVER
SITA
T O
BER
TA D
E C
ATA
LUN
YA (
UO
C)
div
erso
s pr
oje
cte
s d
e c
reac
ió e
N F
orM
at e
Lec
trÒ
Nic
de
baN
Ner
s, ic
oN
es, g
ràFi
qu
es, M
apes
i iN
terF
ície
s per
a La
uo
c
CLI
ENT:
UN
IVER
SITA
T O
BER
TA D
E C
ATA
LUN
YA (
UO
C)
DIS
SEN
Y I C
REAC
IÓ D
E PÀ
GIN
A W
EB(h
ttp://
ww
w.c
oac.
net/B
arce
lona
/fhom
ebaix
.htm
) PER
A l
A SE
u D
El B
AIx
llo
BREG
At
CLI
ENT:
C
OL·
LEG
I D
’AR
QU
ITEC
TES
DE
CA
TALU
NYA
D
EMA
RC
AC
IÓ D
E B
AR
CEL
ON
A
altresaltres
ALTRESALTRES
cre
ació
de
PaN
eLLS
eN
FO
rMaT
iMPr
ÈS,
aMB
iNFO
rMac
ió d
e La
UO
c
CLI
ENT:
UN
IVER
SITA
T O
BER
TA D
E C
ATA
LUN
YA
cre
ació
De:
PO
rTaD
a, c
ON
TraP
OrT
aDa
i car
ÀTU
La
Per
a U
N c
D-r
OM
MU
LTiM
ÈDia
De
La U
Oc
.
CLI
ENT:
UN
IVER
SITA
T O
BER
TA D
E C
ATA
LUN
YA
cre
ació
de
Pac
KaG
iNG
Pe
r a
UN
PrO
dU
cTe
d’U
Na
emPr
esa
de
siG
NaT
Ura
diG
iTaL
CLI
ENT:
FIR
MA
PR
OFE
SIO
NA
L
cre
ació
eN
FO
rMaT
iMPr
ÈS,
De
TarG
eTa
D’iN
ViTa
ció
De
BOD
a, P
OrT
aDa
i car
ÀTU
La D
e c
D
CLI
ENT:
SR
A. R
OS
a la fí alliberemals nostres paresd'una gran
càrregA ...
rentadoresi més
pel desordre acumulat ...
butxaqueS
escuradesrentadores ...
mala lleT
D'EXISTÈNCIES
ESGOTAMENT
a la fí alliberemals nostres paresd'una gran
càrregA ...
rentadoresi més
pel desordre acumulat ...
butxaqueS
escurades rentadores ...
mala lleT
D'EXISTÈNCIES
ESGOTAMENT
per tot això,ens agradaria
que ens acompanyèssiuen aquesta data
tan assenyalada!!
Xavi i Meritxell
data: 23 de juliol de 2005
hora: 18.00 h
lloc: Esglèsia Sant Just i Pastor
localitat: Sant Just Desvern
cel·lebració: restaurant Escut de Vallirana
ens
casem!
DIF
EREN
TS P
ROJE
CTE
S D
E FO
TOG
RAFI
A AR
TÍST
ICA
CLI
ENT
DIF
EREN
TS P
ROJE
CTE
S D
E FO
TO M
UN
TATG
ES
CLI
ENT
Violeta P arra Sandoval, 2, 4t 2a · 08960 · Sant Just Desvern · 625 132 626
grupinedit@grupinedit.com
·
www.grupinedit.com
top related