gravats miró - mar i bea

Gravats d’en Joan Miró

Investigació Carborúndum

Títol:

Títol: És una de les obres que formen part de la col·lecció: Càntic al Sol.

Any: 1975

Mesures: 13’5’’ x 20’’

Tècnica: Aiguatinta

El 23 de Febrer visitàrem l‘ exposició de Joan Miró del ferrocarril.

S'hi presentaven tres col·leccions: « La gens de la mer », « Arxipel sauvage » i la última, representant un poema d'en Francesc D'Assis.

Aquesta col·lecció Però nosaltres ens hem centrat en la tercera, referent al poema de Francesc

Però nosaltres ens hem centrat en la tercera, referent al poema de Francesc, la qual consta de 4 col·leccions.

FOC VENT

LLUNA SOL

TERRA

http://www.georgetownframeshoppe.com/joan_miro_cantic2.html

L’obra que més ens va cridar l’atenció, i per tant, la que hem investigat, representa la part del poema on alaba el

foc.

Sense dubte, pels tons vermells i la violència de les diferents tres obres, vol representar el foc vist desde

diferents punts de vista.

Són tres quadres amb colors càlids que expressen agressivitat i força, sense cap línea recta, ja que volen imitar característiques pròpies del foc. I, clarament, són abstractes, per tant, pot ser si no sabéssim que van dirigits al poema, no

sabríem representar el que vol expressar. Ens ha agradat la forma amb la que l’ha volgut expressar, ens

ha semblat diferent i original.

En aquest cas, Miró utilitzà l’aiguatinta, però l’artista no tenia fronteres a l’hora d’experimentar amb noves tècniques...

Calcografia (Aiguatinta)

En totes s'aprecia que l'important de la seva obra no és la raó, sinó el sentit poètic i la creació surrealista.

Xilografia

Litografia

El Carborúndum

El gravat carborúndum és una de les tècniques més populars dins les tècniques additives.

Història:La tècnica fou propulsada per Henri Goetz al 1974.I avui en dia, és un procés fonamental dins l’aprenentatge del gravat contemporàni. I segons l’ autor, aquesta tècnica va sorgir en l’intent de minoritzar la complexa calcografia tradicional.

Productes fonamentals: -Un vernís sintètic o semblant, i carbur de silici o carborúndum.-Una matriu que pot ser de cartó, metall, fusta o plàstic, tan sols s’ha d’assegurar llimar o ratxar un poc la suferfície per que els additius no es desferrin. (Segons la matriu, podràs combinar la tècnica amb altres).

Procés de creació:

1- Amb un senzill vernís de exteriors i altres adhesius forts, dibuixem el que serà la nostra obra. 2- Després, se s’empolvorarà generosament carborúndum per sobre (amb major o menys densitat segons la tonalitat desitjada)3- Ho deixem secar tot una nit.4- Al matí, es sacseja per que caiguin els excessos. 5- Una vegada acabades aquestes passes, es segueixen els mateixos de qualsevol tècnica additiva: Col·locarem un protector a sobre d’acetat i li donarem unes quantes passades amb el tòrcul per premsar-lo lo millor possible. 6- I així, la planxa ja està llesta per ser entintada, preferiblement amb brotxes, per cobrir la totalitat de la superfície texturada.

Carborúndum

Miró i el carborúndum

Miró fou l’artista que més va saber treure el profit a aquesta tècnica. La va experimentar des de 1967. L’utilitzava amb pasta molt gruixuda per aconseguir les seves caracteritzades zones de color intens.

Antoni Clavé 39 x 49 cm«La nit».

<<El color entre sombras>>Punta seca y carborundum.

112 x 76 cm.

Gema Climent

Pour les mauvais poètes

Miquel Barceló<<Pour les mauvais poètes>>

1987

Miquel BarcelóAiguafort, Collage i Carborundum

"La Balance"1984 Antoni Clavé

There are light time stains1973