glossari termes programació 1

Programaci 2. Grau dEnginyeria Informtica. Facultat de Matemtiques. UB

Curs 2014-2015. Laura Igual

Glossari de termes del Bloc 2

(Programaci orientada a objectes)

Abstracci f Capacitat de concebre un concepte sense pensar en cap exemple especfic.

lies f Dos o ms referncies que es refereixen al mateix objecte

Array m Agrupaci fitada delements dun mateix tipus.

Asserci f Sentncia de codi verdader-fals per comprovar una suposici en temps dexecuci.

Atribut m Descripci duna caracterstica de totes les instncies duna classe. En general, representa una qualitat dels elements del mn real dins duna classe.

Bloc condicional m Conjunt dinstruccions que sexecuten o no depenent duna certa condici.

Bloc iteratiu m Conjunt dinstruccions que sexecuten reiterativament fins que es compleix una certa condici.

Boole m Tipus de dada que representa els valors de certesa o falsedat.

Capalera dun mtode f Descripci dun mtode: nom, parmetres i tipus del retorn.

Casting m Tcnica de conversi de dades que ens permet utilitzar una instncia duna classe o tipus bsic de dades com si es tracts duna instncia dun altre tipus o classe. Permet conversions dampliaci i reducci.

Classe f Estructura que permet definir entitats amb propietats comunes mitjanant labstracci i que representa un element del mn real.

Classe abstracta (o classe diferida) f Classe que queda definida, per que no accepta instncies concretes.

Classe embolcall (Wrapper class) f Classes que encapsulen laccs o utilitzaci dun altra classe o tipus de dades.

Classe final f Classe de la qual ja no es pot estendre ms la jerarquia dherncies.

Classe parametritzada f Classe la descripci de la qual depn dun o diversos parmetres.

Classe sincronitzable f Classe amb mtodes als que no es pot accedir al mateix temps des de diferents tasques evitant problemes de sobreescriptura.

Constructor m Mtode especial que inicialitza un objecte en el moment de la seva creaci.

Delegaci f Acci de demanar a un altre objecte la resoluci, total o parcial, dun mtode.

Destructor m Mtode que realitza les tasques prvies a leliminaci de lobjecte.

Encapsulament m Ocultaci de la implementaci concreta duna classe en qu sofereixen noms aquelles dades que es vol que les altres classes puguin utilitzar. s una caracterstica dels mduls que permet abstreure la gesti de la informaci daquests de la representaci interna de la informaci que contenen.

Especialitzaci f Acci de crear una classe a partir duna altra afegint-li significat.

Excepci f Tipus de classe que serveix per a millorar el tractament derrors.

Flux de control duna invocaci m Ordre en el que sexecuten les instruccions dun programa, sent les prpies instruccions les que determinen o controlen dit flux.

Genericitat f Caracterstica dun element de programaci que permet que sutilitzi amb tipus de dades diferents.

Programaci 2. Grau dEnginyeria Informtica. Facultat de Matemtiques. UB

Curs 2014-2015. Laura Igual

Herncia f Mecanisme amb qu es defineix una classe a partir dunes altres, descrivint noms les caracterstiques que la diferencien de les altres.

Herncia mltiple f Forma no restringida dherncia de manera que es poden tenir tantes superclasses com facin falta.

Herncia simple f Herncia en qu noms es pot tenir una nica superclasse.

Instanciaci f Acci que crea una instncia duna classe.

Interfcie f Collecci de declaracions de mtodes abstractes que defineixen un comportament, per no limplementa. Permet implementar herncia mltiple en Java.

Invocaci dun mtode f Crida dun mtode.

Java Llenguatge de programaci dalt nivell, orientat a objectes.

Llibreria de classes f Collecci de classes, implementades per tercers, que podem utilitzar per desenvolupar programes i que permeten reutilitzaci del codi.

Matriu m Conjunt delements, generalment del mateix tipus, als quals es pot accedir per mitj dun ndex. Poden tenir d1 a n dimensions. Mtode m Bloc de codi que permet realitzar una tasca o algorisme concret. Es pot entendre com un smil en la programaci orientada a objectes duna acci que es pot realitzar sobre lelement del mn real representat per una classe.

Mtode consultor m (getter) Mtode que retorna el valor actual duna variable.

Mtode modificador m (setter) Mtode per establir el valor duna variable.

Mtode de classe m Mtode que s el mateix per a tota una classe dobjectes i no depn de les dades concretes de cap instncia. No cal que existeixi cap objecte per a poder-lo aplicar.

Mtode dobjecte m Mtode que pot ser el mateix per a tota una classe dobjectes i depn de les dades concretes duna instncia. Cal que existeixi un objecte al qual poder-lo aplicar.

Modificadors de visibilitat m Paraula reservada Java que especifica caracterstiques particulars dun mtode o de les dades. Exemples, public, private, protected.

Objecte m Instncia duna classe dobjectes.

Operador m Element del llenguatge que permet definir una operaci sobre les dades a les quals afecta.

Polimorfisme m Capacitat que permet substituir el comportament dun mtode dins una jerarquia de classes.

Programaci orientada a objectes f Enfocament per a desenvolupar aplicacions en qu el mn real es representa mitjanant mduls de compilaci separada, denominats classes, que es relacionen entre ells.

Programaci procedimental f Enfocament del desenvolupament daplicacions basat en la descomposici funcional daquestes.

Recursivitat f Definici dun procediment en termes de si mateix. Referncia f Forma de referir-se a un objecte.

Reutilitzaci f Propietat per la qual el mateix mdul (pea de programari) es pot utilitzar diverses vegades en diferents aplicacions.

Signatura dun mtode f All que identifica un mtode de forma nica: la classe en la que es defineix, el nom, el nmero, ordre i tipus dels arguments.

Sobrecrrega f Capacitat perqu el nom dun mtode o atribut faci referncia a dos o ms elements.

Tipus esttic m Tipus duna variable que es determina en temps de compilaci.

Tipus dinmic m Tipus duna variable que noms es pot conixer en temps dexecuci i pot canviar.

Programaci 2. Grau dEnginyeria Informtica. Facultat de Matemtiques. UB

Curs 2014-2015. Laura Igual

Vector m Matriu duna dimensi. La majoria de llenguatges de programaci tenen un vector com a tipus de dada.