fitxa didàctica c3_ud03_perspectiva cavallera
Post on 10-Mar-2016
227 Views
Preview:
DESCRIPTION
TRANSCRIPT
MATERIAL DIDÀCTIC EMPRAT:
Ppoint C3_UD03; Axonometria obliqua I; perspectiva cavallera.
Fitxa didàctica 3/03
Fitxa didàctica 3/03
Axonometria obliqua II. Perspectiva cavallera.
C3
UD 03
Curs:
Nom alumne/a: Curs/ grup:
DIBUIX TÈCNIC DE BATXILLERAT
C3 UD03 Fitxa didàctica 3/03
http://www.eartvic.net/sfarrej/materials/DT_Batx/C3/
CRITERIS D’AVALUACIÓ DE LA UNITAT:
Exercicis de classe: _____________________ 100% UD
.- Precisió i pulcritud en el traçat. 20%
.- Competència gràfica 30%
.- Adequació de la solució 30%
.- Gestió del temps i entrega a termini. 20%
CONCEPTES ESPECÍFICS DE LA UNITAT
.- Perspectiva cavallera: fonaments.
.- Treball a partir de la planta homòloga.
1.- LES MODALITATS AXONOMÈTRIQUES:
Projecció cilíndrica obliqua: els raigs projectants formen
un angle de projecció diferent de 90º. Militar i cavallera.
Projecció cilíndrica ortogonal: els raigs projectants
formen un angle recte amb el pla de projecció (paper de
dibuix).Isomètrica, dimètrica, trimètrica.
L’axonometria cavallera parteix d’una visió frontal sobre un
pla vertical (alçat), però ens ofereix també la visió de la cara
superior i, per tant del pla horitzontal.
Això podríem considerar-ho com una aberració: ens és
impossible veure frontalment la cara davantera d’un cup
(com un quadrat perfecte) i, alhora, veure les seves cares
lateral i superior (o inferior).
Tot i això, la perspectiva cavallera, juntament amb la militar,
representa un avenç considerable en l’evolució de la
representació objectiva respecte al dièdric: un sol dibuix
unívoc.
Es recomana l’ús de les reduccions, si bé poden emprar-se
amb flexibilitat.
2.- LA PROJECCIÓ CILÍNDRICA OBLIQUA:
1 cos projectant 12345678
2 pla de projecció definit pels eixos OX i OZ
3 projeccions cilíndriques ortogonals
4 projeccions cilíndriques obliqües
5 projecció cavallera del cos sobre el pla de projecció
definit pels eixos OX i OZ
6 perspectiva cavallera de la figura 12345678
PERSPECTIVA CAVALLERA:
.- és el resultat de projectar obliquament un objecte sobre el pla
vertical de projecció.
.- la no coincidència de cap eix amb els raigs de projecció
permet que apareguin grafiades les alçades, a més a més de
les amplades i les fondàries.
.- la seva resolució no la farem a partir de l’alçat i afegint la
dimensió que falta com hem fet amb la militar sinó pel
procediment de la planta homòloga.
CAVALLERA D’UNA CIRCUMFERÈNCIA.
3.- REDUCCIONS EN PERSPECTIVA CAVALLERA:
Utilitzarem habitualment eixos normalitzats que podem traçar
amb l’escaire i el cartabó.
Les reduccions són les mateixes que a les planimetries:
.- 2/3 del valor real per a eixos de 30º i 60º
.- 1/2 per a l’eix a 45º
PROCÉS DE TREBALL.
Dades de partida obtingudes
del dibuix en dièdric.
Tria de la terna d’eixos.
CA
VA
LL
ER
A D
’UN
A C
IRC
UM
FE
RÈ
NC
IA.
1.-
So
bre
el p
la d
efin
it p
er
X
i Y
dib
uix
em
el q
ua
dra
t e
n q
uè
Està
in
scri
ta la
cir
cum
ferè
ncia
. A
qu
est q
ua
dra
t e
l ve
ure
m e
n
pe
rsp
ectiva
co
m u
n r
om
bo
ide
. D
ete
rmin
em
el se
u c
en
tre
.
2.-
A p
art
ir d
el co
sta
mé
s lla
rg d
el ro
mbo
ide
dib
uix
em
el q
ua
dra
t
ho
mò
leg
, in
clo
en
t-h
i la
cre
u.
3.-
Pe
r a
to
tes d
ue
s f
igu
res,
rom
bo
ide
i q
ua
dra
t, d
ibu
ixem
le
s
dia
go
na
ls.
4.-
En
el q
uad
rat d
ibu
ixem
la c
ircu
mfe
rèn
cia
ho
mò
log
a a
l´’e
l·lip
se
qu
e b
usq
uem
.
5.-
Mitja
nça
nt
para
l·le
ls a
l co
sta
ts v
ert
ica
ls b
aix
em
al ro
mb
oid
e
els
pu
nts
en
qu
è la
circu
mfe
rèn
cia
ta
lla le
s d
iag
on
als
. T
en
im
de
fin
its v
uit p
un
ts d
e p
as d
e l’e
l·lip
se
, q
ua
tre
d’e
lls a
mb
les
co
rre
sp
on
en
ts r
ecte
s t
an
ge
nts
a la
fig
ura
.
6.-
Am
b l’a
jud
a d
e le
s a
ltre
s q
ua
tre
ta
ng
ents
(q
ue
só
n a
ral·
lele
s
a le
s d
iag
ona
ls d
el q
uad
rat
i d
el ro
mb
e)
tra
cem
(a
mà
alç
ad
a)
la
cò
nic
a.
Tot i que la cavallera l’associem a un alçat al qual hem afegit
les alçades, realitzarem l’encaix de la perspectiva mitjançant el
dibuix de la planta homòloga. Això significa que re dibuixarem
la planta sobre els eixos X i Y de la terna donada.
1.- Definim quins seran els eixos X i Y que han de definir la
posició dels punts en planta.
2.- Determinem les coordenades rectangulars de cada punt
notable del conjunt a perspectivar en relació als eixos X i Y.
3.- Traspassarem les coordenades rectangulars de cada punt
als eixos de la terna; ja no es tractarà de coordenades
rectangulars, però es mantindrà el paral·lelisme de les línies de
referència amb els eixos. Caldrà tenir en compte la reducció
sobre l’eix de les Y.
4.- Situats els punts notables que estan sobre el pla horitzontal
tan sols queda aixecar, amb magnituds reals els punts que ,
segons l’alçat, es troben a una certa alçada sobre el PH.
Esquema de full DIN A4 (21 x 29,7 cm.) amb marc i caixetí.
Marc de 18 x 28,7 cm.
Caixetí de 18 x 3 cm.
Àrea de dibuix del full de 18 x 25,7 cm
Quadrats equidistants 5 mm de separació vertical i 1 cm de separació horitzontal
PROPOSTA D’EXERCICIS PRÀCTICS::
Resol la perspectiva cavallera lumínica dels dos conjunts de figures proposats aplicant el
concepte d’ombres intuïdes.
top related