esquema programa girona 2012-2016.+j&. def.[1] girona 2012-2016..pdfccoo de catalunya sempre ha...
Post on 05-Feb-2020
6 Views
Preview:
TRANSCRIPT
Programa d’Acció per al VI Congrés de la Unió Intercomarcal CCOO comarques gironines
1
ÍNDEX
1. Introducció
� Avaluació de la situació i balanç. Objectius i reptes.
2. El sindicat cap a l’exterior. El lligam amb la societat
� Interlocució social. Relacions amb els poders públics.
� Aliances socials: societat civil i organitzacions socials i polítiques.
� Sindicat nacional. Marc català de relacions laborals. Cultura.
� Unitat sindical. Relacions amb els sindicats nacionals i els europeus.
� Cooperació. L’espai de solidaritat. La militància d’acord amb la realitat sindical.
� L’aportació sindical a la sostenibilitat. La mobilitat. La responsabilitat social.
3. Enfortim l’arrel central de l’organització
� Equips comarcals. Extensió sindical. Mancomunar objectius i esforços des de la
proximitat.
� Eleccions sindicals (ES). L’estratègia cap a ser la primera força sindical a les comarques
de Girona.
� Ens instrumental. Mapa de recursos. Seccions sindicals d’empresa (SSE).
� Recursos i finances lligats a l’activitat sindical: pla de treball i objectius. Austeritat i
sobrietat per a la independència sindical.
� Afiliació. La relació qualitativa amb la persona afiliada.
4. L’acció sindical integral
� Assessorament, mediació i arbitratge (SAMA). Tribunal Laboral de Catalunya (TLC).
Inspecció de Treball.
� Negociació col·lectiva. La referència PIME i les noves realitats del món del treball.
� Acció Jove. La renovació del sindicat.
� Immigració. El factor de transformació sindical al centre de treball i ciutadà a l’exterior.
� Salut laboral (SL). Seguim guanyant la salut al centre de treball.
� Secretaria de la Dona: per un sindicat i una societat més equitativa i cohesionada.
� El sindicat i la formació. Formació sindical.
Programa d’Acció per al VI Congrés de la Unió Intercomarcal CCOO comarques gironines
2
� Igualtat i política social. Ocupació: l’accés a l’ocupació. Ocupació estable i de qualitat.
� Política social: la defensa de les provisions de béns públics i prestacions públiques.
5. La visibilitat del sindicat, el complement de l’acció sindical
� Comunicació: interna i externa.
� Publicacions periòdiques.
� Xarxes socials.
6. Òrgans de direcció. La racionalització i el foment de la participació, la transversalitat
� Executiva Intercomarcal.
� Comitè Intercomarcal.
� Consell Intercomarcal.
Programa d’Acció per al VI Congrés de la Unió Intercomarcal CCOO comarques gironines
3
1. Introducció
� Avaluació de la situació i balanç. Complementarietat amb l’informe de gestió.
Celebrem el procés congressual al bell mig d’una profunda crisi, fruit de la promoció de
les polítiques ortodoxes neoliberals, que no tenen cap mirament a l’hora de canviar les
regles del joc de les relacions laborals en nom d’aquesta economia inútil, sense
legitimitat democràtica, que no ha estat capaç de preveure el col·lapse econòmic i
social actual. Per tant, CCOO de les Comarques Gironines afrontem el procés del
nostre VI Congrés amb el desig i la vocació oberta i col·lectiva d’ajudar a desenvolupar
els espais socioeconòmics de la demarcació de Girona amb fermesa, eficàcia i
responsabilitat. També volem dotar-los de caire social amb el nostre treball sindical,
sobretot quan les polítiques dels governs de Catalunya i de l’Estat –amb perfecta
sintonia amb l’hegemonia liberal que governa Europa– provoquen l’empobriment de
la classe treballadora mitjançant la reducció dels costos per millorar la competitivitat
de l’economia espanyola només actuant sobre una part: els interessos de les persones
treballadores que afecten, de ple, la nòmina, el salari directe, el salari indirecte, amb
les retallades de provisió de serveis públics, i el salari diferit, actuant sobre les
pensions públiques quan les privades donen rèdits negatius i clars i repetits símptomes
d’ineficiència. És per això que en aquest punt crític, més que mai, reivindiquem el dret
al treball i la defensa dels drets laborals –ocupació estable i de qualitat, la negociació
col·lectiva en condicions d’igualtat, i l’acomiadament com la darrera solució de política
empresarial–, ja que el dret al treball és un dret reconegut constitucionalment i del
qual els governs actuals fan deixadesa tot promovent les accions públiques a favor de
l’economia especulativa i la reparació dels greus desequilibris que ha generat en els
darrers quinze anys. Reclamem un salari just i suficient –l’increment del salari mínim
interprofessional fins a la mitjana de la UE-15– i les prestacions socials per als aturats
de llarga durada. Renovem i enfortim la nostra aposta per la defensa de la provisió i la
qualitat dels serveis públics i de l’estat del benestar, entès com el desenvolupament
integral de tots els drets socials, civils i econòmics de la ciutadania que permeten la
cohesió i el progrés social. Advoquem per la qualitat de la democràcia participativa i la
recerca del model productiu just, sostenible i de plena ocupació, fruit d’inversions
socials productives directes que permetin la prosperitat, entesa com la millora de les
condicions de vida i de treball de les persones treballadores i de la ciutadania en
general de les comarques gironines.
� Objectius i reptes.
La Unió Intercomarcal ha de garantir el desenvolupament de les polítiques
socioeconòmiques al territori, la representació del sindicat davant les institucions i les
altres organitzacions socials i la relació per confegir aliances amb el moviment social
de les comarques gironines, així com promoure i ajudar en l’acció sindical els sindicats
comarcals i les unions comarcals en les polítiques sindicals, socials i econòmiques.
Ha d’aconseguir la influència social mitjançant la capacitat d’acció col·lectiva i ha de
posar en relleu l’activació de la seva base social perquè amb la força generada i la
Programa d’Acció per al VI Congrés de la Unió Intercomarcal CCOO comarques gironines
4
coherència de la nostra activitat tinguem el reconeixement de ser el referent per
salvaguardar i reconquerir i aprofundir en els drets laborals, socials i econòmics per la
millora de les condicions de treball i vida de les persones treballadores i de la
ciutadania en general.
Ha de fer possible que cada part de l’organització es pugui concentrar en les seves
activitats fonamentals, alhora que s’aprofundeixi en el compromís mutu que ha de
presidir les relacions entre els sindicats intercomarcals i la Unió Intercomarcal.
Ha de col·laborar amb el pla intern amb coherència organitzativa per organitzar i
millorar la capacitat d’intervenció dels treballadors i treballadores a cadascun dels
centres de treball, de tal manera que els equilibris i les competències internes –a partir
de l’organització pròpia i la mancomunació dels serveis i l’activitat sindical–, s’han de
posar al servei d’aquest objectiu, amb l’elaboració de plans de treball, amb avaluació i
revisió periòdica, amb èmfasi als que suposen un suport més significatiu a l’activitat
sindical. Hem de ser capaços de traslladar a tots els centres de treball les línies d’acció
sindical i socioeconòmiques del conjunt de l’organització per reforçar el sindicalisme
útil.
2. El sindicat cap a l’exterior. El lligam amb la societat
� Interlocució social. Relacions amb els poders públics
La resposta a la crisi per part dels governs ha caminat des de la política dels incentius
per vetllar pels efectes adversos de la crisi envers les classes més desafavorides fins a
convertir els dogmes econòmics mercantils en certeses que degraden les democràcies
europees, entre elles, la catalana. CCOO de les Comarques Gironines defensa la
concertació social com a condició necessària per implicar tota la ciutadania en un
projecte compartit de país i per fer possible una sortida equànime de la crisi. Amb la
concertació s’aconsegueix la cohesió social indispensable per avançar socialment, es
contribueix a gestionar la reestructuració econòmica i es provoca un suport
relativament controlat dels canvis normatius. A hores d’ara, en què els governs actuals
de Catalunya i de l’Estat han eliminat els espais de concertació, defensem reeditar el
pacte social i l’espai de concertació permanent. La prioritat de CCOO en la interlocució
social és promoure l’ocupació i un pla específic dirigit a la indústria i al seu
finançament. L’experiència ens demostra que la metodologia per designar els
representants sindicals a les institucions i per compondre les meses de negociació, que
es fa exclusivament a través dels resultats de les eleccions sindicals, representa un
esforç enorme d’activitat sindical i també unes despeses econòmiques molt
importants.
� Aliances socials: societat civil i organitzacions socials i polítiques.
Una organització no pot tenir força en el futur si no s’obre a totes les influències
possibles, per alternatives que semblin. Cal una recerca de complicitats i una avaluació
de l’oportunitat i la millor articulació social per reivindicar i defensar les agressions i les
Programa d’Acció per al VI Congrés de la Unió Intercomarcal CCOO comarques gironines
5
retallades. La nostra acció sindical s’ha de veure també en altres espais socials i ha de
pretendre ser el referent aglutinador dels moviments socials i cívics a les nostres
comarques. Amb aquesta finalitat, cal establir aliances i complicitats amb les
organitzacions socials i amb les associacions de veïns, els moviments de defensa del
territori, etc. La nostra presència en aquests espais socials i cívics s’ha de fer en
col·laboració amb la nostra estructura territorial, participant en els punts de trobada
amb les entitats i associacions i en mitjans de comunicació, entre d’altres, per
revaloritzar la condició de sindicalista que pertany a una organització que pretén
representar les diferents realitats i que lluita per evitar qualsevol actuació
discriminatòria i lesiva. Cal tenir una actitud proactiva en els punts de trobada, així
com un contacte permanent i continuat amb els centres educatius i amb les
associacions de veïns amb les quals col·laborem i intervenim.
� Sindicat nacional. Marc català de relacions laborals.
CCOO sempre ha defensat que el fet nacional té una base social –la vinculació
inseparable de les reivindicacions socials amb els drets nacionals–, i ara constatem que
l’actuació dels diferents governs conservadors catalans amb el govern de l’Estat ha
arribat al seu límit, perquè el Govern de CiU és còmplice de la política de retallades en
drets socials, de la reforma laboral o de les mesures que afecten les llibertats
democràtiques, just en el moment en què la ciutadania de Catalunya és cada cop més
conscient de la situació de greuge fiscal que pateix i també del menyspreu que hi ha
envers la seva identitat nacional, la seva llengua i les seves institucions. D’altra banda,
la política de retallades socials impulsada pel Govern de CiU, que incideix especialment
sobre les classes més desafavorides, també pot acabar generant reaccions de rebuig a
l’autogovern i a les demandes nacionals de Catalunya. És per això que cal recordar que
CCOO de Catalunya sempre ha liderat un catalanisme popular que ha fet convergir les
aspiracions socials de la classe treballadora i les reivindicacions nacionals del poble
català, i ha aconseguit que el model de sindicalisme nacional i de classe sigui
l’hegemònic al nostre país. I és aquest model el que va ser i continua sent la garantia
d’un concepte de construcció nacional de Catalunya a favor dels interessos del poble
de Catalunya, dels treballadors i les treballadores, independentment del seu origen,
llengua o creences, d’un catalanisme inclusiu, de base social, per la qual cosa el
sindicat vol deixar clar que la reivindicació de més autogovern per a Catalunya s’ha
d’omplir de contingut social. Davant d’aquesta situació, és absolutament necessari que
el sindicat assumeixi un altre cop el seu paper capdavanter en la configuració d’una
resposta clara a les agressions socials i nacionals que pateix el poble de Catalunya. Això
comporta donar una resposta contundent a les retallades socials dels governs
conservadors de Catalunya i de l’Estat i defensar la llengua catalana com un element
de cohesió social i nacional. Així mateix, cal apostar decididament per un increment de
l’autogovern i un finançament més just per a Catalunya, per la qual cosa el sindicat es
referma en la defensa del dret a decidir del poble català, és a dir, assumir i defensar el
que el poble català expressi democràticament i majoritàriament en cada moment,
sempre amb l’objectiu de millorar les aspiracions socials de les persones que viuen i
Programa d’Acció per al VI Congrés de la Unió Intercomarcal CCOO comarques gironines
6
treballen al nostre país i per consolidar una societat més pròspera, justa, progressista i
cohesionada.
Aquest és un compromís clar de la Unió Intercomarcal de Girona per a la construcció
nacional i social de Catalunya que es desenvolupi, alhora, en el Marc català de
relacions laborals, que passa a ser un objectiu prioritari màxim pel sindicat –la
negociació d’àmbit català–, després que les modificacions legislatives en matèria de
negociació col·lectiva i la reforma laboral han derivat la negociació col·lectiva a l’àmbit
de l’empresa, on els reptes sindicals es poden veure contrarestats per la major pressió
empresarial. Per tant, cal reformular la nostra proposta del Marc autonòmic de
relacions laborals, basat en un camp de negociació col·lectiva d’àmbit de Catalunya,
alhora que refermem l’aposta pel teixit industrial com a motor econòmic de sortida de
la crisi, la millora del sistema educatiu de qualitat i la implicació de les universitats i els
centres de formació professional amb les organitzacions empresarials per fer efectiva
l’aposta industrial de país, que ens ha de permetre avançar cap a models fonamentats
en la tecnologia, la investigació i el desenvolupament i no haver de confluir amb
models de serveis de poc valor afegit com per exemple, la recent proposta
d’Eurovegas.
Cultura
En la qüestió de la cultura i el Servei Lingüístic, de cara al futur, s’ha de continuar
treballant per garantir que la llengua catalana es pugui usar, sense cap exclusió, en
tots els àmbits de la societat, i, a més, cal donar un impuls especial en el món del
treball, on encara té una presència deficitària. Per tant, correspon al sindicat la
defensa a ultrança de la immersió lingüística a l’escola com a vehicle de cohesió social i
la denúncia dels atacs que pateix la llengua catalana per part de la dreta conservadora.
I és per això que són necessàries actuacions específiques en el marc de les relacions
laborals, amb la participació directa de tots els agents socials implicats, perquè el
català es pugui emprar plenament i amb total normalitat.
� Unitat sindical. Relacions amb els sindicats nacionals i els europeus.
Des de CCOO de les Comarques Gironines tenim present que cal definir els interessos
comuns en l’àmbit supranacional per constituir un objectiu central de les
corresponents estructures sindicals per organitzar, al seu entorn, l’activitat sindical.
Sense ser conscients que hem d’avançar en el sindicalisme europeu i global no podrem
reinventar el sindicalisme com a contrapoder eficient per defensar els interessos de
part de les persones treballadores i de la ciutadania. Per tant, en el nou mandat,
buscarem sinergies i punts de trobada amb tots els sindicats, també amb els de la
Catalunya Nord, per la unitat d’acció i per esquivar l’intent dels poders hegemònics
perquè ens convertim en clandestins i irrellevants en la realitat actual. Amb aquesta
finalitat, cal una anàlisi conjunta des dels diferents sindicats, que pretenem liderar des
de CCOO, sobre l’ofensiva antisindical desfermada contra el nostre moviment, per
aconseguir uns objectius comuns per superar-la i evitar topades que no ajuden a
l’acció sindical. També cal establir les condicions objectives per fer possible un salt
Programa d’Acció per al VI Congrés de la Unió Intercomarcal CCOO comarques gironines
7
qualitatiu i quantitatiu des de la unitat d’acció sindical per aconseguir la unitat de les
persones treballadores, tot potenciant l’afiliació sindical i la representativitat sindical
independent en relació amb les empreses. Això ens ha de permetre fer un salt
important, dirigit a l’objectiu de la unitat orgànica sindical, que ens deixarà en millors
condicions per superar els reptes que ens amenacen, d’acord amb les polítiques
neoliberals i amb les reformes legislatives recentment implantades, que produeixen un
debilitament de la capacitat d’intervenció i de poder del sindicat a l’empresa i a
l’economia i afecten directament les condicions laborals i de vida de les persones
treballadores.
� Cooperació. L’espai de solidaritat. La militància d’acord amb la realitat sindical.
Un primer objectiu és reforçar la cooperació dins dels sindicats intercomarcals. Cal que
la nostra cooperació i l’activisme solidari de les comarques de Girona amb altres països
tingui la màxima participació de tots els sindicats intercomarcals en totes les seves
diversitats. Tenim l’exemple d’aquest darrer mandat amb la bona participació de la
Federació d’Ensenyament en la cooperació escolar en el projecte de l’intercanvi de
formació amb els mestres del Marroc. També hi ha el bon exemple de la Secció de
Mobilitat de la Unió Intercomarcal amb les dues donacions d’autobusos per part de
l’Ajuntament de Girona a la Fundació Pau i Solidaritat per portar-los, posteriorment, a
la zona rural del Nord del Marroc per al transport d’escolars a la província de Xauen.
Queda palès que CCOO de les Comarques Gironines té una bona estructura per
començar una nova forma de fer cooperació en els propers quatre anys. Per tant, hem
d’aprofitar aquesta estructura i incloure altres federacions d’altres territoris del
sindicat per fer cooperació activa, ja que forma un pilar bàsic de la nostra ideologia
solidària internacionalista. Convé obrir nous projectes de cooperació per establir
canals de comunicació amb les entitats, les associacions, els moviments socials, els
professionals i les professionals, les institucions i altres sindicats amb els quals
compartim, o compartirem, una lluita internacionalista per a la dignitat de la classe
treballadora. Per dur a terme aquest objectiu, cal forçar la mateixa línia d’intercanvi i
formació amb aquestes entitats, per treballar conjuntament en els nous reptes que
ens afecten com a moviments socials obrers dins del marc de la crisi global en què ens
trobem. Una manera de fer-ho és dinamitzar la Unió Intercomarcal amb espais de
debat, sensibilització i activitats sindicals que reforcin la formació de la nostra
estructura cap a la cooperació internacional i els seus valors solidaris. Proposem
millorar la implantació de la cooperació dins del sindicat, augmentant el nombre de
delegats i delegades sindicals que agafin responsabilitat als seus territoris i a les seves
federacions per dur a terme aquesta nova responsabilitat. Hem de saber trobar els
punts comuns de treball amb els moviments socials per promoure la globalització de
les lluites i la cooperació. Aquesta, de fet, ha de ser una de les nostres prioritats.
D’altra banda, cal fomentar i traslladar el debat de la cooperació als centres de treball,
tot fomentant la participació de les empreses en la cooperació internacional i creant
així un nou marc de solidaritat. La responsabilitat social de l’empresa (RSE) i les
experiències d’alguns comitès d’empresa d’àmbit confederal en matèria de cooperació
s’han de portar a Girona per fomentar la participació dels comitès d’empresa en
Programa d’Acció per al VI Congrés de la Unió Intercomarcal CCOO comarques gironines
8
aquest línia. I, en darrer lloc, hem de millorar la comunicació i informació de les
nostres propostes i actuacions. CCOO és un sindicat crític i amb propostes. Cal fer
escoltar les que tenim en matèria de cooperació a totes les trobades i davant dels
municipis, als consells de cooperació i, alhora, a la Coordinadora de les ONG solidàries.
S’ha de continuar la línia de potenciar i reforçar aquests espais de trobada i de
contacte per mostrar els nostres valors solidaris. Les línies estratègiques han de tenir
presència tant a l’interior com a l’exterior del sindicat. Pel que fa a les línies internes,
hem de ser capaços de fer conèixer, comunicar i fer arribar a tots els afiliats i afiliades i
als delegats i delegades sindicals els projectes als quals donem suport. Hem de crear
un grup de treball actiu interfederatiu que inclogui la cooperació dins les federacions i
que participi en diverses trobades de cooperació representant les sigles de CCOO. Hem
de potenciar la sensibilització dels afiliats i afiliades en la formació dels delegats i
delegades. Hem de millorar la implantació de la cooperació dins del sindicat. Hem de
crear motivació cap a la cooperació i la solidaritat dins del nostre sindicat
intercomarcal, federacions, territoris, consells, comitès i escola de formació. Pel que fa
a les línies externes, hem de desenvolupar eines de relació amb la societat civil i els
moviments socials. Hem d’establir canals de comunicació amb sindicats i ONG actives
d’altres països. Hem de desenvolupar noves vies de cooperació, com el
codesenvolupament sindical, impulsant els delegats i delegades sindicals actius
d’origen immigrant de CCOO a fer d’enllaç i de pont de cooperació amb als seus països
d’origen i amb els seus entorns sindicals, socials i sociopolítics. En darrer lloc, hem de
potenciar la comunicació i difusió de les nostres propostes i accions.
� L’aportació sindical a la sostenibilitat. La mobilitat. La responsabilitat social.
La sostenibilitat. El model econòmic actual està basat en la utilització intensiva dels
recursos, que suposa un desfalc ecològic de matèries primeres i una malversació de
l’energia, especialment, d’origen fòssil. Des de CCOO de les Comarques Gironines
defensem el canvi de model econòmic sostenible més just i solidari envers tota la resta
de pobles i que permeti garantir el futur de les generacions de joves, mitjançant un ús
més eficient dels recursos i amb un retorn a l’economia de proximitat. L’economia
moderna s’ha habituat a créixer a partir d’una energia de baix cost que no considerava
els impactes ambientals ni la seva disponibilitat. La demanda actual de matèries
primeres no és sostenible i comporta la necessitat d’un canvi de model econòmic, des
d’una economia de consum a una altra de més racional. Si fins ara consumir més ha
estat sinònim de creixement, l’augment de preus de les matèries primeres implicarà el
contrari, que consumir més empobrirà. Per tant, des de CCOO volem participar en
aquesta economia que neix de l’estalvi i de l’eficiència en tots els nivells, des del sector
primari al residencial passant per l’industrial. Aquesta nova realitat ha de ser la de
l’eficiència i la de l’ús just dels recursos naturals, que pot permetre l’augment de la
productivitat pel millor ús de les tecnologies i fer una economia menys dependent del
consum intensiu de les matèries primeres. Un canvi que ha de ser social, de
modificació de forma de vida i ha de permetre mantenir i millorar la qualitat de vida de
tota la societat amb una reducció dels impactes ambientals que tots generem. El
coneixement i els recursos tecnològics d’avui en dia ho permeten. El que cal, i així ho
Programa d’Acció per al VI Congrés de la Unió Intercomarcal CCOO comarques gironines
9
reivindiquem des de CCOO, és la voluntat política per desenvolupar-los de manera
concreta. En aquesta línia, cal potenciar de manera decidida els sistemes de gestió
ambiental a les empreses (i també administracions), la rehabilitació energètica
d’edificis, l’agricultura i la ramaderia de proximitat (amb especial atenció a la
producció ecològica) i les instal·lacions d’energies renovables.
La mobilitat. L’aposta de CCOO de les Comarques Gironines per la mobilitat arranca del
mandat anterior, traspassa l’actual i té vocació d’intensificar-se en el proper per
aconseguir una mobilitat més respectuosa amb el medi de les comarques gironines i
per ser més efectiu des de la vessant social i ecològica, combinat amb una defensa
irrenunciable del paper del sector públic a l’hora de realitzar les inversions, gestionar
els diferents serveis i realitzar la planificació. La prioritat és la de reivindicar el corredor
mediterrani com a motor d’impuls de l’activitat econòmica i la cohesió social. Als plans
de mobilitat que ja estan en procés cal que els segueixi l’aportació sindical des de la
responsabilitat de la Unió Intercomarcal. Al mateix temps, cal promoure els projectes
de mobilitat del polígon de Celrà i el Pla de mobilitat del polígon de Vilamalla tot
reivindicant la implementació de l’estació intermodal, que ha de suposar un ús més
sostenible del transport de mercaderies. En el Pla del transport de viatgers cal
reivindicar la integració tarifària en tot l’àmbit de les comarques gironines i exigir el
compliment íntegre i actualitzat del Pla de transport de Catalunya 2008-2012. Al
mateix temps, cal treballar perquè en el transport ferroviari de viatgers augmentin les
freqüències, ja que algunes d’elles, les que coincideixen a primera hora del matí i a
darrera hora de la tarda, estan col·lapsades per l’elevat nombre de viatgers. També cal
garantir la conservació del tram ferroviari i convencional per constituir la xarxa de
rodalies de les comarques de Girona, que encara no s’ha posat en pràctica d’una
manera substancial, tot i haver-se anunciat diverses vegades. També defensem el
manteniment del viaducte per donar solucions de mobilitat i d’aparcament a la ciutat
de Girona: una valoració del seu cost i de les inversions que es podrien fer amb aquest
estalvi són arguments molt potents en moments de crisi. Pel que fa al transport
ferroviari de mercaderies, cal garantir el manteniment de la xarxa ferroviària
convencional, desenvolupant de manera efectiva l’eix ferroviari mediterrani, per
augmentar el volum de mercaderies que descarregui bona part del trànsit per
carretera.
La responsabilitat social. La Constitució espanyola assigna a l’empresa, com a base del
seu desenvolupament, una funció social que implica obligacions. Es reconeix que la
seva acció no solament es justifica en termes del subjecte individual que exercita
legítimament una determinada activitat, sinó també de l’economia en general. La
satisfacció de necessitats de la ciutadania es confia de manera molt important a les
empreses, de les quals depèn el nivell d’ocupació i benestar. Per aquesta raó,
l’empresa cal que s’expressi en una doble dimensió: com a llibertat i com a funció
social. Per tant, la legitimitat d’una decisió empresarial no es pot jutjar únicament a
través del prisma de la seva autonomia. A aquesta visió, cal afegir-hi la consideració de
les seves conseqüències socials i ecològiques, de tal manera que supediten la iniciativa
privada i el desenvolupament de tota empresa a finalitats i objectius prioritaris, que
Programa d’Acció per al VI Congrés de la Unió Intercomarcal CCOO comarques gironines
10
són els de l’interès general, per sobre dels propòsits particulars i de les possibilitats de
guany individual. Des de CCOO de les Comarques Gironines reivindiquem aquesta
funció social de l’empresa i que sigui un valor reconegut socialment i de primer ordre
que s’ha de complementar amb el dret al treball, amb la finalitat que la suma d’aquest
dret al treball i la funció social de l’empresa ha de ser un criteri públic que hem de
posar en relleu perquè sigui vinculant per a les empreses i acoti els acomiadaments
empresarials des del moment que han passat a ser una mesura no tutelada pel dret
del treball greument desprotegit arran de les reformes dels governs de l’Estat dels
darrers tres anys. Aquesta funció social és un factor de sostenibilitat de l’ocupació que,
des de CCOO de les Comarques de Gironines, hem de defensar als centres de treball.
3. Enfortim l’arrel central de l’organització
� Equips comarcals. Extensió sindical. Mancomunar objectius i esforços des de la
proximitat
El sindicalista de referència o de proximitat. Preparació, polivalència i excel·lència. Els
equips comarcals han de tenir un paper de promoció i desenvolupament de l’acció
sindical al territori, conjuntament amb els sindicats intercomarcals, que permeti
mantenir i créixer en la qualitat de la representativitat als centres de treball i un avenç
quantitatiu important en l’afiliació per garantir el vincle associatiu amb el teixit social
de les comarques gironines. Els equips comarcals han de tenir la seva organització a
cada punt d’atenció sindical, amb una especial implantació als locals de referència per
garantir el sindicat de proximitat. Estarà integrat per delegats i delegades de la
comarca i aportacions de militància dels afiliats i afiliades de la mateixa comarca.
Desenvoluparan l’acció sindical d’extensió comarcal i treballaran amb cooperació i
complementarietat amb els sindicats intercomarcals de ram amb les funcions, entre
d’altres, de l’atenció a delegats i delegades de PIME, atenció a l’afiliació, extensió
electoral i realització d’eleccions sindicals, assessorament sindical bàsic, foment de
l’afiliació i totes les necessitats sindicals encomanades –relacions amb el territori– i
explicitades en els acords que es concretin, amb la finalitat prioritària de reforçar el
vincle entre l’afiliació i l’estructura sindical federativa i territorial. Entre els seus
integrants es garantiran les hores d’atenció als locals sindicals del seu àmbit amb el
criteri de preparació, polivalència i excel·lència.
� Eleccions sindicals (ES). L’estratègia cap a ser la primera força sindical a les
comarques de Girona.
És evident que el resultat electoral està, en major mesura, directament vinculat a la
nostra capacitat organitzativa, de pràctica d’acció sindical i de vincle i presència a
l’empresa, al sector i als espais compartits entre federacions i unions. Per tot plegat,
l’extensió i l’acció electoral han de tenir com a base la cooperació i la col·laboració
entre estructures. És per això que, en les darreres dècades, hem viscut un increment
espectacular de la representació sindical a les empreses a les comarques gironines.
CCOO –dels pocs més de 800 delegats i delegades als més de 2.400 (ara, 2.224)– hem
multiplicat per tres la representació i hem tingut una competitivitat ferotge amb la
Programa d’Acció per al VI Congrés de la Unió Intercomarcal CCOO comarques gironines
11
UGT per veure qui, finalment, guanyava la cursa dels resultats, en la qual no han faltat
incidents, col·lisions ni connivències per aconseguir els favors del tercer en discòrdia:
la patronal. La crisi i el model actual fan que la representació sindical, en números
globals, s’hagi estancat i que segurament els tancaments d’empreses i les reduccions
de plantilles provoquin, en el futur, una disminució important d’aquestes xifres. A
l’interior de cada sector, però, es pot créixer a costa, fonamentalment, de la reducció
del nostres competidors, fruit de la nostra bona feina o del seu esgotament; alhora,
però, el creixement per l’extensió sindical a empreses blanques, sense representació
sindical, serà cada vegada més difícil, perquè el context de la crisi no ajuda i les nostres
possibilitats d’arribar-hi d’una forma sistemàtica, amb menys recursos, a la pràctica,
ho fa molt difícil. Per tant, una primera conclusió que cal debatre és sobre la necessitat
d’un canvi de model de representació sindical a les empreses o no. Fonamentalment
perquè el que tenim es fa difícil de sostenir econòmicament en el futur, i en algunes
empreses –la majoria PIME–, i sectors, estan molt influenciades per la intervenció i la
presència, cada vegada més desvergonyida, de les direccions de les empreses per
controlar les representacions sindicals, un repte nou i dificultós a causa de la deriva
legislativa de donar-los la darrera paraula, en la negociació col·lectiva a la baixa, en el
marc de cada empresa i deixar de banda, amb la desvinculació, o excloure, amb la
ultraactivitat, els convenis col·lectius de sector. Ara bé, mentrestant debatem, trigarà
temps que es produeixin tots els factors perquè sigui possible el canvi de model. Per
tant, cal seguir treballant amb el que tenim, que no serà el que teníem (segurament
tots tindrem menys recursos: persones –i diners per pagar desplaçaments– i materials
–si ara ja actuàvem al límit, hem de procurar no quedar-nos pel camí–). Hem
d’adaptar-nos a aquesta nova situació i fer els canvis que calgui per intentar seguir fent
la feina que es pugui, rendibilitzant-la tant com es pugui. No és hora, doncs, de grans
discursos, i sí que és el moment de resoldre els problemes que ens trobem pel camí,
per la qual cosa toca aprofundir en les polítiques de sostenibilitat econòmica –no ens
podem gastar els diners que no tenim ni tindrem–, de proximitat –cal evitar, en la
mesura del possible, els actuals desplaçaments exagerats en temps i diners–, i de
mancomunació de recursos –tant per atendre els delegats i delegades que tenim com
per provar d’arribar a d’altres de nous. Tot això porta a recuperar la idea, que ja
havíem estat treballant, dels GRUPS DE TREBALL COMARCALS. De fet, cal dir que, en
alguns llocs, com és el cas de l’Alt Empordà, ja han començat a treballar-hi, i
l’experiència és positiva tot i que hi ha camp per a la millora. Cal, però, fomentar molt
més el compromís dels delegats i delegades i dels afiliats i afiliades del propi territori,
per donar suport i col·laborar amb els delegats i delegades més compromesos de cada
comarca per treballar i dedicar-hi una part del seu crèdit sindical. Cal la participació
directa dels nostres responsables comarcals en la dinamització d’aquests grups, la
implicació decidida i qualitativa dels companys dels equips d’extensió i, en darrer
terme, cal que tinguin el suport real, la implicació i l’ànim de tots els nostres sindicats
intercomarcals i, per descomptat, de la direcció del sindicat de la Unió Intercomarcal,
perquè aquest és un projecte ESTRATÈGIC DE FUTUR. Guanyar les ES ens fa ser
decisius en la negociació col·lectiva i ha de tornar a fer que siguem influents en la
presa de decisions governamentals i normatives. Així doncs, un bon resultat és la
Programa d’Acció per al VI Congrés de la Unió Intercomarcal CCOO comarques gironines
12
garantia de la millora de les condicions de vida i de treball de les persones
treballadores i de la ciutadania. Proposem un pla específic –conjunt de tots els
sindicats que componem la Unió per concretar allò que cadascuna de les parts pot
aportar, sobretot, en recursos humans– per crear un equip multirams estable,
encaminat a acumular i avançar en les nostres renovacions, visitar les empreses per
renovar pels altres sindicats, estar pendents d’allò que no es preavisi i centrar les
visites a les empreses blanques.
� Ens instrumental. Mapa de recursos sindicals. Seccions sindicals d’empresa (SSE).
En un context de crisi econòmica dilatada en el temps cal fer un ús extraordinàriament
eficient dels recursos. Amb aquesta finalitat, cal garantir el funcionament
administratiu i de suport sindical de la Unió Intercomarcal per esmerçar tants recursos
com sigui possible en l’acció sindical. Locals sindicals: els sindicats comarcals i les
unitats funcionals, en el seu cas, continuaran aglutinant les persones que al territori
col·laborin en les tasques sindicals. L’objectiu principal és donar atenció de proximitat,
a tot el territori, tant a delegats i delegades com a afiliats i afiliades, la qual cosa és una
de les prioritats del sindicat. Mapa de recursos: s’ha de fer un inventari dels recursos i
fixar la seva adequació als objectius i a les propostes fixades en aquest programa
sindical. Alhora, per a una millor atenció sindical, crearem espais funcionals a partir
d’establir marcs de cooperació, coordinats per la Unió Intercomarcal, entre
federacions de ram i els territoris sobre la base d’una organització flexible i eficient.
Aquests espais funcionals tenen naturalesa pròpia, diferent de les unitats funcionals
amb dependència federativa, la constitució de les quals i, en el seu cas, el creixement
d’aquestes unitats funcionals i la previsió d’assumir cada vegada més funcions fa
necessari que hi hagi una persona que s’encarregui de coordinar totes les tasques que
s’hagin assumit. També serà la persona de referència davant la Unió Intercomarcal,
amb la qual cosa és imprescindible establir mecanismes de coordinació mútua per
establir relacions de coordinació per abordar, de manera mancomunada, les propostes
i les actuacions sindicals en matèria de prevenció de riscos, de transport col·lectiu, de
serveis comuns, etc. El coordinador o coordinadora de la unitat funcional es nomenarà
entre els afiliats i afiliades que en formin part.
Les SSE: l’acció sindical es desenvolupa, fonamentalment, als centres de treball. Les
seccions sindicals són l’element clau per desenvolupar-la allà on estiguin constituïdes o
allà on es puguin constituir a partir d’un acord col·lectiu dels afiliats i afiliades del
sindicat. Com a mínim, cal bastir un nucli d’acció sindical on, per elecció, s’esculli un
referent que ha de dinamitzar i promoure l’acció sindical tant a l’interior de la mateixa
SSE com a l’exterior. També cal dissenyar un pla de constitució de seccions sindicals
amb menys afiliats i afiliades que fins ara, especialment a causa de la reducció de
plantilles. La suma de la participació de totes les seccions sindicals s’ha de fer visible en
reunions periòdiques amb totes elles. D’altra banda, els càrrecs de les SSE, sigui quina
sigui la seva naturalesa, es renovaran almenys cada quatre anys a partir de
mecanismes de participació del conjunt de l’afiliació. Des de la Unió Intercomarcal es
promouran mecanismes de coordinació i treball compartit a centres de treball amb
Programa d’Acció per al VI Congrés de la Unió Intercomarcal CCOO comarques gironines
13
més d’una secció sindical constituïda, pertanyents a diferents rams, o a centres de
treball on coexisteixin diversos rams. I quan no sigui possible la constitució de la SSE,
en el cas de les microempreses o de les PIME, hem de garantir, com a mínim, el
referent o responsable sindical de CCOO.
� Recursos i finances lligats a l’activitat sindical: pla de treball i objectius. Austeritat i
sobrietat per a la independència sindical.
En un context d’obstrucció de la funció sindical mitjançant la denegació dels recursos
públics de la tutela sindical que tenim reconeguts constitucionalment i de disminució
dels ingressos propis, estem obligats a ajustar els pressupostos estrictament a la
previsió d’ingressos. Aquesta situació ens obliga a racionalitzar i a reduir les despeses,
per la qual cosa és més necessària i important que mai la gestió dels recursos per
garantir l’acció sindical i el desenvolupament en condicions de plena independència
sindical i vincular-los a objectius concrets: afiliació, eleccions sindicals, extensió
sindical, assessorament, etc., i sempre lligats a les tasques i als plans de treball. S’ha de
potenciar més que mai l’ús del crèdit sindical i s’han de rendibilitzar de la millor
manera possible. En aquest sentit, s’haurà de seguir “el protocol d’ús de crèdit horari”,
que desenvoluparà el Consell de la CONC. Es presenta un període de restricció
pressupostària en el qual, per tant, no es podran fer grans inversions ni materials ni
humanes, de tal manera que a la Unió Intercomarcal de Girona no hi pot haver més
retallades en recursos materials i humans dels que ja hem patit, perquè afectaria de
manera directa i important l’acció sindical. En aquest escenari de restriccions de
recursos es fa més imprescindible que mai mancomunar esforços per optimitzar-ne
l’eficiència, tant en l’àmbit de l’assessorament, com de les eleccions sindicals, com en
les despeses del funcionament del dia a dia. La gestió dels recursos del sindicat es farà
amb els principis de l’equilibri pressupostari, solidaritat i sobrietat en l’aplicació i el
respecte a la legalitat vigent, a les normes de comptabilitat i auditoria vigents, així com
a les normes de microgestió interna i al rendiment de comptes periòdic. Aquest
rendiment de comptes es farà d’acord amb els indicadors de seguiment pressupostari.
També cal continuar amb la racionalització de la despesa que ens ha permès tenir un
pressupost gairebé sense dèficit i el suport als actes de caire sindical interns i externs
(megafonia, grup electrogen, suport tècnic, etc.).
� Afiliació. La relació qualitativa amb la persona afiliada.
La prioritat sindical de la Unió Intercomarcal per augmentar el vincle associatiu és
l’atenció a la persona afiliada, i fer un pas més: l’atenció qualitativa que solidifiqui el
vincle i permeti mantenir, com a mínim, i incrementar el percentatge d’afiliació i
incidència social. Pel que fa a l’afiliació a través de l’assessorament sindical, hem de
promoure l’afiliació com a alternativa al pagament de serveis. En aquest sentit, cal
concretar propostes d’incentivació i reconeixement econòmic en una línia similar a la
consolidada pel que fa a la recuperació de quotes impagades. Cal preveure l’atenció
sindical en línia per promoure el contacte amb l’afiliació: informació sindical –serveis,
honoraris d’assessorament sindical i jurídic, activitat sindical, etc.–, actualització de
Programa d’Acció per al VI Congrés de la Unió Intercomarcal CCOO comarques gironines
14
dades de contacte, recollida de suggeriments i de tota mena d’informació, ja que
l’objectiu és afavorir la relació bidireccional. Cal endegar una campanya dirigida a
facilitar el desenvolupament de l’afiliat i afiliada a les xarxes per tal que cadascú tingui
un correu electrònic i pugui mantenir el contacte regular amb el sindicat a través de la
xarxa electrònica. Cal fer un seguiment de les baixes, mitjançant la UAT, per intentar
recuperar-les, i abans de donar baixes d’afiliació des de la USC, cal que es passi
informació prèvia al sindicat intercomarcal corresponent. Cal que aquesta tasca es faci
mitjançant hores sindicals. Cal promoure la implicació de les federacions i de les SSE en
el cas de quotes nòmina per millorar la informació i l’actualització de les dades. Cal
facilitar el pagament de la quota d’afiliació establint un major període de carència que
permeti garantir els drets de la persona afiliada i doni un temps per fer efectiu
l’abonament de les quotes d’acord amb les circumstàncies personals i laborals de
l’afiliat i afiliada. Cal promoure l’afiliació específica tenint en compte les seves
connotacions especials en col·lectius que són menys presents al sindicat, com són el de
treballadors immigrants, dones i joves per aconseguir, com a mínim, que tinguin el
mateix pes en afiliació de cada sector com tenen entre la seva població assalariada. Cal
fer una campanya específica d’afiliació destinada als estudiants dels centres
universitaris i de centres de formació professional. Cal corregir situacions que ens
creen contradiccions en la quotidianitat, afiliant els delegats i delegades que no ho
són. Cal reconèixer la fidelitat i l’antiguitat. Cal millorar la participació sindical amb
reunions periòdiques amb els afiliats i afiliades obertes a la resta de treballadors i
treballadores de l’àmbit amb una periodicitat d’un cop a l’any com a mínim. És molt
necessari, en una situació d’una campanya mediàtica molt agressiva en contra, fer una
campanya institucional forta i definida que faci veure la necessitat de tenir uns
sindicats forts i ben organitzats per combatre les polítiques neoliberals en contra dels
treballadors. Hem de remarcar molt la discriminació positiva dels afiliats vers els no
afiliats i anar cap a un model sindical en què, com que no es reben subvencions dels
pressupostos generals de l’Estat per fer una labor social de cobertura a tots els
treballadors i treballadores, ens dediquem exclusivament a donar servei als afiliats.
4. L’acció sindical integral
L’extensió i l’acció electoral han de tenir com a base la cooperació i la col·laboració
entre les estructures. Hem d’actuar d’una forma més eficient i amb una major
optimització dels recursos humans i econòmics –és a dir, fer més amb menys recursos–
per organitzar, atendre l’afiliació i estendre el sindicalisme, especialment als espais
amb poca presència i representació sindical com les microempreses i les PIME.
� Assessorament, mediació i arbitratge. Tribunal Laboral de Catalunya. Inspecció de
Treball
L’assessorament sindical ha de generar en l’afiliació la percepció d’alguna cosa
beneficiosa i que incrementi el sentiment de pertinença a l’organització, en el
benentès que la relació cost i resultat, tant sindical com econòmic, estigui equilibrada.
Programa d’Acció per al VI Congrés de la Unió Intercomarcal CCOO comarques gironines
15
L’assessorament sindical, laboral i jurídic és un instrument clau de la nostra activitat
sindical i de prestigi de la nostra organització. Amb aquesta finalitat, la Unió
Intercomarcal ha de garantir l’assessorament mancomunat en les millors condicions
possibles per a totes les persones afiliades i a tot el territori de les comarques
gironines. L’assessorament s’ha de realitzar amb la màxima qualitat i hem de tendir a
l’excel·lència, amb un pla ambiciós d’extensió i millora que requerirà la col·laboració
de tota l’estructura i caldrà estar oberts i receptius a l’assaig de noves fórmules per
finançar-lo i mantenir-lo a causa de l’esgotament del model actual. Hem de promoure i
intensificar la formació i la informació actualitzada i de qualitat dels assessors i
assessores, que han de tenir molta més agilitat per accedir als serveis jurídics, ja sigui a
través del Gabinet Jurídic, ja sigui a través de convenis amb advocats laboralistes
comarcals.
El Tribunal Laboral de Catalunya (TLC) és un organisme administratiu de mediació i que
serveix per conciliar les diferències laborals que tinguin lloc en el si de l’empresa. Cal
promoure el seu ús, especialment en un període en el qual la conflictivitat ha crescut
exponencialment per les controvèrsies que provoca l’intens i el profund canvi legislatiu
que ha patit el dret laboral i que afecta de manera directa i adversa les persones
treballadores. D’altra banda, cal mantenir el seu important nombre d’acords amb
avinença que genera seguretat i rapidesa de solució a les disputes en el marc de
l’empresa entre la direcció i la part social.
Inspecció de Treball i Seguretat Social (ITSS). Intensificar l’acció sindical de la
responsabilitat de la Unió Intercomarcal. La ITSS és un instrument d’ajuda molt
important per fer valer els drets i les condicions de treball consolidades al centre de
treball quan la negociació amb l’empresa no avança, fins i tot, amb la greu afectació
sobre les condicions de treball que han provocat les successives i recents reformes
laborals. És per aquest motiu que la ITSS ha de ser un baluard per defensar abusives
aplicacions de la reforma laboral per part de les empreses. Al mateix temps, les
reformes també debiliten el camp d’acció de la mateixa ITSS perquè augmenten el
poder empresarial; per tant, també debilita l’auxili judicial a l’ITSS, que la converteix
cada vegada amb més dèbil i genera menor tutela per la seva part sobre la persona
treballadora. És per això que cal intensificar la relació amb la ITSS i veure-la com una
aliada contra el major poder de l’empresa i com una eina que no hem sabut aprofitar
sindicalment, almenys en el darrer mandat. La relació intensa amb la ITSS recomana
establir una estratègia abans de presentar la denúncia, tot col·laborant i transmetent
la informació per tal que la denúncia i l’actuació de la ITSS compti amb les millors
garanties per iniciar-se, per fer el seguiment i per aconseguir solucions sindicals als
problemes plantejats.
� Negociació col·lectiva. La referència PIME i les noves realitats del món del treball.
La negociació col·lectiva en el nou mandat 2012-2016, la plategem com una palanca
sindical per recuperar drets, tot i que no serà una tasca fàcil, ja que la nova realitat, a
la qual ens hem d’enfrontar, ha suposat un canvi en les regles de la negociació
Programa d’Acció per al VI Congrés de la Unió Intercomarcal CCOO comarques gironines
16
col·lectiva en contra dels interessos de les persones treballadores. També cal tenir en
compte la realitat creixent de la cada vegada més atomitzada empresa en forma de
PIME i microempreses de les comarques de Girona, la qual cosa pot fer que es
centralitzi i s’incrementi, d’una manera més intensa, el conflicte a l’empresa. D’altra
banda, aquestes reformes laborals el que pretenen és diluir la negociació en el marc
de l’empresa per debilitar l’organització sindical. Per tant, és molt important que
sapiguem aplegar realitats diferents amb les noves exigències del canvi normatiu que
es desprenen de la reforma de la negociació col·lectiva i de la reforma laboral, que
actuen de ple sobre les variables estratègiques de les relacions laborals. L’objectiu de
la negociació col·lectiva en el nou mandat és promoure els convenis estatals i nacionals
–dintre del Marc de relacions laborals de Catalunya– per tal que, mitjançant el
desenvolupament d’aquests marcs negociadors, s’aconsegueixi topar al màxim la
negociació col·lectiva en el marc de l’empresa, que és on ens volen abocar amb els
canvis legislatius recents. I en l’àmbit de la Unió Intercomarcal cal fer un salt qualitatiu
i comptar amb la participació activa dels afiliats i afiliades i aprofitar la negociació
col·lectiva perquè les seccions sindicals participin i facin participar, tot estenent a
l’afiliació la confecció de propostes, la dinamització de la negociació i la possible
ratificació dels acords. Cal que la negociació sigui transparent i equilibrada i que tingui
estratègia de futur, però que també sigui proporcional i duradora en els seus efectes
en el temps d’acord amb les circumstàncies concretes de la realitat en la qual
s’aplicarà i amb vocació que els resultats de qualsevol negociació –en qualsevol marc i
de contingut– siguin acceptats per la gran majoria dels treballadors i treballadores
afectats. També es proposa fer un pla de treball per combatre la subcontractació a
l’empresa. Per aglutinar experiència i pràctica de la diferent negociació col·lectiva
caldrà que des de la Unió Intercomarcal hi hagi una responsabilitat que serveixi de
base als diferents processos per informar, assessorar i donar suport als processos que
apareguin. Al mateix temps, caldrà reforçar el referent sindical a l’empresa PIME per
ocupar els espais dels desequilibris actuals, per poder afrontar amb totes les garanties
la nova realitat que s’ha generat després de successives reformes laborals, entre elles
les facilitats procedimentals a la negociació col·lectiva com la comissió ad hoc de tres
treballadors i treballadores de l’empresa quan no hi hagi representació sindical.
� Acció Jove. La renovació del sindicat.
La tasca d’Acció Jove és una obligació inexcusable per a tots aquells que formem part
de CCOO per garantir el relleu sindical i nodrir d’idees i de pràctiques noves i de la
pròpia experiència que s’implementin al carrer i en la societat. Acció Jove requereix
una reestructuració per fer que sigui un element d’energia i renovació a l’organització.
Per tant, allò important és en quina mesura amb Acció Jove es pot fer un forat a
aquesta representació de joves, fins a conformar una dinàmica i un sistema
organitzatiu més oberts, flexibles i adaptats a les noves condicions laborals, culturals,
etc., perquè afavoriria una regeneració i una renovació del sindicalisme. Amb aquesta
finalitat, cal construir una xarxa territorial que ens permeti tenir dinamitzadors
sindicals que ens acostin als joves per realitzar una tasca socioeducativa que es
concreti en contactes amb les escoles per fer arribar el sindicat als futurs integrants del
Programa d’Acció per al VI Congrés de la Unió Intercomarcal CCOO comarques gironines
17
món laboral i, d’altra banda, organitzar xerrades generalistes en els àmbits prelaborals,
escollint els sectors en els quals sigui més previsible la consolidació de l’ocupació
actual i amb prospectiva de creixement per fer entenedor el sindicalisme i promoure el
seu exercici en el món del treball. Aquesta activitat ha de tenir una funció d’informació
però també de sensibilització, amb especial coneixement de les eines sindicals per fer
front als reptes i així bastir una pedrera sindical. En la vessant social, cal que des
d’Acció Jove se sigui capaç de construir complicitats amb altres associacions de joves o
amb els joves de les diferents associacions socials. D’altra banda, cal que des d’aquesta
responsabilitat sindical s’iniciïn propostes de plans d’ocupació juvenils i se’n promogui
la realització i la posada en pràctica, com també la lluita contra la precarietat a la feina,
ja que els joves són els principals afectats per les seves conseqüències. També és durà
una acció sindical que impulsi la creació i el manteniment de les cases d’oficis i tallers
ocupacionals com una eina per mitigar el fracàs escolar i dotar d’eines un col·lectiu
important de joves que els permeti la seva inserció en el món laboral.
� Immigració. El factor de transformació social i sindical al centre de treball i ciutadà a
l’exterior.
En el context actual, en el qual els fluxos d’immigració s’han aturat, el sindicat ha de
fer de la integració sindical de les persones treballadores immigrades un objectiu
prioritari. Les fórmules de solució per a la immigració no poden ser mimètiques a la
dels treballadors autòctons, perquè pateixen dificultats diferents i importants. Per
tant, la funció del sindicat és fer normal la implicació, la participació i els reptes de les
persones treballadores immigrades. Amb aquesta finalitat, cal continuar amb les
campanyes de sensibilització per superar els prejudicis i tòpics que posen distància
entre el col·lectiu i la societat d’acollida i fer que no es visualitzi la immigració com una
competència en l’accés als serveis públics i al treball. Cal seguir treballant en la gestió
de la diversitat, en el pla intern del sindicat i en el pla extern de la societat. En el pla
intern, cal treballar a peu del centre de treball per garantir la presència proporcional
d’acord amb el pes de l’afiliació o de la plantilla del centre de treball en les llistes
electorals. Aquesta proporció s’ha de garantir en la participació a les SSE. Alhora, la
plena integració del col·lectiu dotarà l’organització d’una altra visió del món del treball
i d’altres reptes que ens permetran aprofundir en la influència sindical als centres de
treball. Cal implicar, en la formació de quadres, representants sindicals d’origen
immigrant per dotar-los d’instruments per fer més eficient la seva acció sindical i que
es pugui fer extensiva en el mateix col·lectiu. Els quadres sindicals immigrants són,
doncs, el pont per establir sinergies i col·laboració amb els sindicats del seu país
d’origen i fer possible la unitat i l’extensió de la influència sindical. En el pla extern, cal
fer front a la instrumentalització política de la immigració per disgregar la classe
treballadora i treballar la segona generació de la immigració, la que ha nascut a les
nostres comarques, per evitar que siguin objecte de xenofòbia i per integrar-los
sindicalment, que és la porta per a la seva plena integració social.
� Salut laboral (SL). Seguim guanyant la salut al centre de treball.
Programa d’Acció per al VI Congrés de la Unió Intercomarcal CCOO comarques gironines
18
L’acció sindical en matèria de salut laboral ha estat de les més reconegudes per totes
les persones treballadores, per la qual cosa s’evidencia que cal reforçar aquesta línia
de treball tot desenvolupant la Llei de prevenció de riscos laborals, amb una especial
atenció a les noves problemàtiques que sorgeixin en qüestions de salut laboral en el
marc de l’activitat de l’empresa. Cal consolidar el model de treball propositiu que
configura l’estratègia d’acció sindical en salut laboral i que va més enllà del seguiment i
del control. Cal mantenir i aprofundir, allà on sigui possible, l’assessorament en salut
laboral i, en aquesta línia, cal intensificar les visites i reunions amb les SSE i els delegats
i delegades per coordinar les mesures preventives que s’han d’adoptar a cada centre.
Cal establir mecanismes de seguiment dels diferents comitès de seguretat i salut amb
la finalitat de garantir la presència activa del sindicat i el seu funcionament periòdic,
almenys trimestralment. Cal defensar el dret a la salut en el treball com a instrument
per posar fre a les noves facultats empresarials que atorga la reforma laboral. Cal
promoure la prevenció en riscos psicosocials, ja que afecta tant les persones
treballadores en actiu com les que romanen a l’atur, perquè en un context de
profunda crisi econòmica la salut laboral es veu fortament afectada tant en funció de si
tens feina com si estàs a la recerca d’ocupació. A la feina, cal integrar la prevenció a la
negociació col·lectiva, incorporant els nostres millors acords presos als comitès de
seguretat i salut, així com totes les mesures preventives acordades i planificades amb
la participació dels delegats i delegades de prevenció, perquè augmenten les
exigències tant dels processos productius com les de la degradació de les condicions
de treball, fruit de recents i lesives reformes legislatives. En situació de recerca
d’ocupació també és necessari perquè la contractació s’ha reduït a la mínima expressió
i això no genera expectatives de poder sortir de la condició d’aturat. Cal promoure la
representació sindical a l’empresa perquè significa la possibilitat d’exercici de drets
laborals, que és l’element més important per combatre la precarietat a la feina. En
darrer lloc, es proposa dissenyar un pla formatiu específic per als nostres delegats i
delegades per dotar-los d’eines i criteris crítics per intensificar l’acció sindical
preventiva en el marc de l’empresa. D’altra banda, la Unió Intercomarcal de CCOO a
les Comarques Gironines continuarà organitzant la jornada del 28 d’abril, Dia
Internacional de la Salut i la Seguretat en el Treball, per fer pública la problemàtica a
les empreses en aquesta matèria i les propostes per superar-les.
� Secretaria de la Dona: per un sindicat i una societat més equitativa i cohesionada.
CCOO és un sindicat d’homes i dones en el qual la destacada aportació de la dona
treballadora sempre ha estat condicionada per la desigualtat del paper de la dona en
una societat plantejada a la mida dels homes i que ha suposat el trasllat d’aquesta
desigualtat al centre de treball amb una menor retribució, representativitat, etc., i, per
tant, en una menor feminització del món laboral. Amb l’assumpció a l’interior del
criteri de la paritat, el sindicat ha fet un salt qualitatiu que ha de tenir continuïtat en el
proper mandat, amb el criteri de la transversalitat de gènere en totes les propostes i
actuacions, és a dir, en polítiques en la direcció de travessar per superar totes les
desigualtats que encara pateix la dona en el món del treball i en tots els seus aspectes:
el menor pes de la dona en l’afiliació del sindicat, la menor representativitat a les
Programa d’Acció per al VI Congrés de la Unió Intercomarcal CCOO comarques gironines
19
empreses pel menor nombre de dones en les llistes a les eleccions sindicals, la
discriminació silenciosa de la dona en els convenis col·lectius produïda per les grans
mancances que tenen els convenis en relació amb les mesures de conciliació de la vida
familiar, la personal i la laboral, així com també perquè encara perdura el llenguatge
sexista.
En els darrers anys, hem avançat en la sensibilització i en la necessitat d’aprofundir
sobre les mesures de conciliació de la vida familiar, la laboral i la personal recollides en
la Llei orgànica d’igualtat i en els convenis i estenent-les a la coresponsabilitat en la
unitat familiar, però encara hi ha aspectes per desenvolupar i, per tant, aquest és un
objectiu del nou mandat: harmonitzar les noves tendències en les obligacions
familiars, la cura dels fills i els pares, etc., amb una vida professional dinàmica i activa
mitjançant la implementació de les mesures de conciliació en tots els convenis d’àmbit
provincial i en la negociació col·lectiva en el marc de les empreses de la demarcació de
Girona i treballar per eradicar el llenguatge sexista. Un altre objectiu és aprofundir a
implementar mesures i plans d’igualtat a les empreses. Alhora, cal fer un seguiment
dels centres de treball sobre quins aspectes poden afectar al fet que dones i homes no
treballin en igualtat de drets i establir mesures que disminueixin l’encara existent
bretxa salarial entre dones i homes. Per aconseguir aquests objectius és essencial la
necessitat de treballar conjuntament l’acció sindical amb la Secretaria de la Dona dels
sindicats de ram o, en el cas que no n’hi hagi en aquest sindicat de ram, amb la de la
Intercomarcal de Girona.
D’altra banda, la responsabilitat de la Secretaria de la Dona de la Unió Intercomarcal
ha de formar part de l’Executiva com a plataforma per poder projectar les polítiques
per garantir la igualtat entre homes i dones i, d’aquesta manera, fer possible ser el
motor de canvi de les relacions laborals al centre de treball i en la societat i garantir el
funcionament de la secretaria de manera estable i eficient.
En aquest aspecte social, l’objectiu del mandat és restablir i millorar les mesures
encaminades a la igualtat entre home i dona, que la crisi ha fet que s’oblidessin o
senzillament s’eradiquessin, com per exemple, fer restablir els registres de parella de
fet, etc. Amb aquesta finalitat, es crearà un espai a la Unió Intercomarcal de debat,
participació, reflexió i treball de dones de l’estructura.
� El sindicat i la formació. Formació sindical.
La formació continuada, ocupacional i la formació sindical també estan patint els
efectes de la crisi, la qual ha fet que retrocedís l’empara que, en aquest aspecte, fins
ara i de manera molt important, ha pogut oferir el sindicat, fins al punt que la dotació
de recursos per fer front a la formació ha patit una rebaixa del 79% de cara al nou
exercici 2012-2013. La prioritat del sindicat és la formació sindical, que nodreix la
massa crítica imprescindible per desenvolupar l’acció sindical en condicions
necessàries per defensar les condicions laborals als centres de treball. La formació
sindical buscarà en la proximitat i tindrà en la utilització de la infraestructura dels
nostres locals elements d’eficiència, fomentarà l’aprenentatge a través de la
Programa d’Acció per al VI Congrés de la Unió Intercomarcal CCOO comarques gironines
20
participació activa, estarà basada en la qualitat i preveurà la detecció de necessitats
formatives i la sostenibilitat econòmica. L’oferta formativa ha de tenir molt present la
programació i planificació de formació sindical adreçada a nous delegats i delegades
que representen CCOO al seu centre de treball, posant l’èmfasi als períodes forts
d’eleccions sindicals i establint sessions d’acollida i compromisos mínims de formació.
Amb aquesta finalitat, en aquest mandat hi ha dues qüestions fonamentals. La primera
és aconseguir el màxim de finançament per poder oferir aquesta formació a l’afiliació i
a la representació sindical, si fos el cas, acudint al finançament propi de l’organització.
La segona és acollir, per part de la mateixa estructura, el desenvolupament i la
realització d’aquesta formació sindical. En aquest sentit, haurem de fer un esforç per
adequar-nos a la nova realitat i realitzar activitats formatives que no depenguin de
l’Escola de Formació Sindical i prioritzar aquelles que aportin més valor sindical i que
s’adaptin millor als afiliats i afiliades i als delegats i delegades a les quals van dirigides,
entre ells, el curs bàsic i la formació de quadres. També organitzarem, prepararem i
durem a terme tallers adaptats a les demandes dels afiliats i afiliades, dels delegats i
delegades i de les seccions sindicals. Al mateix temps, organitzarem i durem a terme
una jornada formativa per cadascuna de les prioritats del programa d’acció durant el
mandat i, com a mínim, dues jornades anuals formatives de salut laboral. Creiem que
s’ha de descentralitzar al màxim el tema de formació i ser molt més flexibles a l’hora
d’organitzar cursos de formació en funció del contingent de participants.
� Igualtat i política social. Ocupació: l’accés a l’ocupació. Ocupació estable i de qualitat.
Cal aconseguir que l’ocupació sigui l’espai central de la política econòmica. CCOO
defensa la plena igualtat de drets i d’oportunitats, especialment pel que fa a l’accés a
l’ocupació i a les condicions de treball. Per tant, reivindiquem que els poders públics
facin efectives les condicions de la igualtat d’oportunitats mitjançant les polítiques i la
dotació pressupostària suficient i adequada a la realitat del món laboral destinada a la
formació continuada, sobretot en un moment de crisi econòmica i social com l’actual
en el qual la formació, com la resta de polítiques actives d’ocupació, són fonamentals
per millorar les oportunitats d’accés i el manteniment de l’ocupació i per contribuir al
canvi de model productiu basat en la qualificació professional –que permeti l’accés a
l’ocupació estable i de qualitat– i la producció de valor afegit per augmentar la
competitivitat de les empreses. La realitat és que el 40% de les persones que
participen, almenys als cursos que gestionem des de CCOO, de la formació continuada
són persones que estan a l’atur, amb les conseqüències negatives que la reducció de
l’oferta formativa pot tenir per a elles. Així mateix, volem combatre les retallades
pressupostàries dels governs i la manca de voluntat política del Govern de la
Generalitat per incrementar el pressupost en formació amb recursos propis. Una
provisió pressupostària tan minvada que afecta, sobretot, els plans sectorials dificulta
la gestió de la formació i és insuficient per respondre a les necessitats sectorials de
formació al nostre país.
Programa d’Acció per al VI Congrés de la Unió Intercomarcal CCOO comarques gironines
21
� Política social: la defensa de la provisió de béns públics i prestacions públiques.
Suport i promoció de les mobilitzacions socials.
La crisi econòmica i social que estem vivint no té cap antecedent que se li pugui
comparar perquè és la primera crisi econòmica que posa a prova l’estat del benestar,
sobretot, arran del canvi de polítiques que es va produir a partir del mes de maig de
2010 i que va significar un gir de 180 graus a l’hora de buscar la sortida de la crisi.
Aquest gir es va traduir en el dogma neoliberal que “les polítiques contractives tenen
un efecte expansiu”, i a partir de la política de la consolidació fiscal s’han implementat
polítiques de retallades de provisió de béns i de serveis públics i s’han posat en qüestió
les prestacions socials. Darrere d’aquestes retallades hi ha l’estratègia de menys estat i
menys impostos i més mercat, de fer créixer el sector privat oblidant que, si no hi ha
despesa pública, el coixí social del sector públic no tindrà cap mena d’activitat
econòmica. Fer canviar aquestes polítiques requereix un gran acció de grup ampli,
democràtic, fort, extensiu, una lluita que, en gran mesura, fins ara hem hagut
d’assumir des del moviment sindical amb una important soledat. I l’hem de
desenvolupar des de la coherència entre les propostes i la pràctica per combatre la
falta de credibilitat que se’ns atribueix. Per tant, aquest és el punt de trobada amb la
societat civil per rellançar la mobilització social per aconseguir ser el referent
–mantenint les senyes d’identitat de CCOO– i la palanca de defensa dels serveis públics
i les prestacions socials. Proposem adequar i graduar la mobilització social a les
necessitats de resposta enfront de la greu retallada del sector públic i l’estat del
benestar amb la intensificació de la col·laboració i cooperació amb les plataformes i els
moviments socials per ser el subjecte polític que canalitzi les diverses exigències, tot
promovent la participació social, per arrelar, en la ciutadania en general, l’acció
suficient per fer tirar enrere les polítiques regressives i forçar el benestar social. També
promourem accions encaminades a lluitar contra les retallades de drets democràtics i
les manifestacions repressives contra les protestes ciutadanes i laborals i a favor del
ple reconeixement de tots els drets als ciutadans de les comarques de Girona d’acord
amb el criteri de residència de fet.
5. La visibilitat del sindicat, el complement de l’acció sindical
En aquest mandat, cal desenvolupar el Pla estratègic de comunicació i intensificar la
xarxa d’activistes de CCOO a les Comarques Gironines.
� Comunicació: interna i externa.
La comunicació és l’eina més útil per a la millor participació. I, en funció de com
transmetem la nostra activitat i la nostra imatge, tindrà un ressò més o menys positiu.
Malgrat els esforços que hem dut a terme en el darrer període del mandat, no hem
desenvolupat prou, en la nostra tasca, recursos, eines, actituds i aptituds innovadors,
tant de noves formes de comunicació com de relació i socialització. La comunicació
externa del sindicat és essencial en el període que estem vivint de descrèdit sindical
empès pels altaveus dels interessos econòmics i financers. Per tant, les xarxes socials
han d’ajudar a rebutjar la desacreditació que patim informant de la gran quantitat de
Programa d’Acció per al VI Congrés de la Unió Intercomarcal CCOO comarques gironines
22
feina que fem. Davant la important activitat d’actes i qüestions sindicals que apareixen
com a conseqüència de la crisi, caldria recuperar un resum –que podria ser mensual–
de les activitats que es vagin organitzant. Cal desenvolupar la cultura digital a
l’organització mitjançant noves formes de comunicació: digital, virtual i horitzontal,
complementàries a la comunicació tradicional. Aquestes formes generen la relació
d’immediatesa entre el sindicat i l’afiliació, la qual ha de garantir i millorar la
comunicació bidireccional entre ambdues realitats per facilitar la participació en el si
del sindicat, la presa de decisions col·lectives i l’exercici de la democràcia sindical.
� Publicacions periòdiques.
Butlletí digital. La seva periodicitat ha de ser, com a mínim, mensual. El seu caràcter és
informatiu de les prioritats de l’acció sindical del període. En tot cas, es proposa
ampliar el seu contingut, fins ara informatiu, per afegir-hi una reflexió sobre actes o
qüestions d’interès sindical. Cal una activitat permanent de disseny, edició i difusió de
convenis i pactes d’empresa, reforçant la molta i diversa activitat sindical de la nostra
estructura.
� Xarxes socials.
Hem d’aprofitar i millorar el nostre ús de les xarxes socials (Facebook i Twitter, etc.),
tenint present que, amb la nostra comunicació, transmetem la imatge de la nostra
organització. Hem d’articular, mitjançant una o més xarxes, la informació que anem
generant des del sindicat. El sindicalista cronista ha de ser una nova realitat per
informar sobre la múltiple activitat sindical a l’empresa i al territori com a element de
transformació a l’empresa i en la societat.
6. Òrgans de direcció. La racionalització i el foment de la participació, la transversalitat
Els òrgans de direcció de la Unió Intercomarcal tindran en la seva composició la major
presència equilibrada possible de dones, incrementant-ne com a mínim la proporció
del mandat anterior en els òrgans en els quals no s’hagués assolit la paritat. La
composició dels òrgans de direcció, pel que fa al nombre, serà la de la continuïtat
envers la norma actual.
� Executiva Intercomarcal.
L’Executiva de la Unió Intercomarcal ha de fer compatible la representativitat del
conjunt de l’estructura organitzativa del sindicat amb el principi d’actuació més
operatiu, eficaç i eficient en la gestió del treball quotidià de la Unió Intercomarcal.
Assumirà les funcions que preveuen els estatuts i s’organitzarà en àrees de treball.
Cadascuna d’aquestes àrees tindrà un responsable que coordinarà tot l’equip de
treball del seu àmbit d’actuació. Aquestes àrees treballaran de forma coordinada
tenint en compte la transversalitat de molts dels seus àmbits d’actuació. Es reunirà de
forma periòdica, com a mínim, un cop al mes. La seva composició final tindrà el mateix
nombre de dones i homes.
Programa d’Acció per al VI Congrés de la Unió Intercomarcal CCOO comarques gironines
23
� Comitè Intercomarcal.
El Comitè Intercomarcal es constitueix com a òrgan de direcció i coordinació de la Unió
Intercomarcal de CCOO de les Comarques Gironines. Està integrat pels membres de la
Comissió Executiva i els màxims responsables territorials i federatius.
Serà convocat un mínim de sis vegades a l’any, amb caràcter ordinari i amb caràcter
extraordinari cada vegada que l’Executiva ho cregui necessari o ho sol·liciti un terç dels
membres del Comitè Intercomarcal. El seu funcionament i les seves funcions i
competències seran les del Comitè Confederal de la CONC.
� Consell Intercomarcal.
El Consell Intercomarcal serà el màxim òrgan de direcció entre congressos. S’escollirà
d’acord amb allò establert als Estatuts de la CONC i, així mateix, assumirà les funcions
que preveuen els estatuts. Les persones triades per les organitzacions han de tendir a
la paritat respectant, en qualsevol cas, com a mínim la presència equivalent al
percentatge d’afiliació que representen les dones en la seva organització, i es
promourà la participació dels comitès més actius de cadascun dels sindicats
intercomarcals. Aquest òrgan de direcció té la finalitat de promoure la participació a la
Unió Intercomarcal de companys i companyes per permetre la seva implicació i dotar-
los d’experiència perquè formin part dels altres òrgans de direcció de la Unió en un
futur pròxim. Per tant, el manteniment d’aquest òrgan permetrà la participació del
conjunt de la Unió Intercomarcal.
Integraran el Consell Intercomarcal la Comissió Executiva i el Comitè de la Unió
Intercomarcal. El Consell haurà de reunir-se sempre que així ho consideri l’Executiva,
però com a mínim, ho haurà de fer per aprovar el pressupost de la Unió, per aprovar
l’informe de gestió que anualment presenti la Secretaria General i per aprovar els
possibles canvis que es puguin produir dintre de l’Executiva.
� El secretari o secretària general.
És la persona que representa institucionalment i públicament la Unió Intercomarcal de
CCOO. Escollida en el marc del VI Congrés, té totes les funcions orgàniques que li
corresponen en funció dels Estatuts confederals de la CONC i de les atribucions que li
siguin assignades per l’Executiva Intercomarcal.
Els òrgans de direcció han de compatibilitzar l’agilitat del seu funcionament i el
profund debat necessari per fer front a les noves realitats en la societat i al centre de
treball. Els òrgans col·legiats i de direcció tindran, entre d’altres funcions, sense obviar
les que siguin preceptives de forma legal, l’aprovació de les línies estratègiques i els
plans de treball, l’avaluació de resultats segons els objectius establerts i vetllar per
l’equilibri econòmic de l’ens corresponent. S’establiran uns indicadors de seguiment
pressupostari que permetin conèixer l’evolució dels ingressos i la despesa en
determinats aspectes i el grau de desviació presentant les propostes de correcció que
s’escaiguin.
top related