escultura i pintura egipcia 2

CARACTERÍSTIQUES GENERALS ESCULTURA I PINTURA ( I )

CARACTERÍSTIQUES GENERALS ESCULTURA I PINTURA ( I )

CARACTERÍSTIQUES FORMALS: HIERATISME: Actitud estàtica (les estàtues o figures es representen totalment rígides, sense ninguna flexió, ROSTRES INEXPRESSIUS i freds, sense moviments sentimentals, de mirada llunyana i ULLS ATMETLLATS). RIGIDESA de nuca. LLEI FRONTALITAT: Que redueix la contemplació a UN SOL PUNT DE VISTA, NO existeix la PROFUNDITAT, en pintura només la superposició de contorns iguals (conseqüència de la bidimensionalitat, les formes es representen pels seus contorns). ARCAISME: encara que el tronc de la figura estigui de perfil, els ulls ens miren en direcció frontal. En general, el cos es representa de front, i el cap i les cames de perfil, però els ulls es veuen de front. Les figures avancen una cama o el braç més allunyat de l’espectador, i mostren gairebé sempre la part dreta del cos. PERSPECTIVA ASPECTUAL.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS ESCULTURA I PINTURA ( I )

CARACTERÍSTIQUES GENERALS ESCULTURA I PINTURA ( I )CARACTERÍSTIQUES FORMALS

(continua)Les escultures són UN TOT COMPACTE, encara que alguna extremitat, com el peu, pot estar avançada. Articulacions rígides i aferrades al tors en la figura dempeus, i sobre els genolls en les sedents. Els CABELLS i les BARBES reduïts a LÍNIES.

MATERIALS: Generalment, realitzades en pedra tallada.

TÈCNICA: Policromia (coloració simbòlica).

CARACTERÍSTIQUES FORMALS ARTS PLÀSTIQUESCARACTERÍSTIQUES FORMALS ARTS PLÀSTIQUES

ICONOGRAFIA: Quasi totes les representacions relacionades amb el món funerari. Déus. Simbologia política. Mort.FUNCIÓ: Caràcter religiós (simbiosi monarca-divinitat) i cortesà (escenes vida quotidiana). CARACTERÍSTIQUES SIMBÒLIQUES: Espiritualitat. Eternitat. Idealisme o idealització

CARACTERÍSTIQUES FORMALS ( II )CARACTERÍSTIQUES FORMALS ( II )

ANATOMIA DE LES PROPORCIONS: CÀNON: Recerca del cànon de bellesa:

El cos humà ha de ser harmònicament proporcionat.

Llei de la frontalitat: L’escultura manté un plànol vertical, que talla pel centre el cos humà.

Visió rectilínia: Afecta sols al relleu i a la pintura.Totes les figures estaven construïdes a partir

de 4 punts de vista, una frontal, altre dorsal i dos laterals.

Esmicolen la imatge i ensamblen les parts pel seu costat més representatiu.

MÒDUL: Longitud perfecta: 18 punys. 2 punys pel rostre. 10 de les espatlles fins l’alçada dels genolls. 6 restants per les extremitats inferiors (cames i

peus).

CARACTERÍSTIQUES FORMALS ( II )CARACTERÍSTIQUES FORMALS ( II )

CARACTERÍSTIQUES FORMALS: MÒDULCARACTERÍSTIQUES FORMALS: MÒDUL

Característiques generals (concepció intel·lectual de la realitat).

Llei de frontalitat(Lange i Schäfer)

Totes les figures estaven construïdes a partir de 4 punts de vista o plans perpendiculars: un frontal, altre dorsal i dos laterals, que han d’engalzar-se (ensamblar-se). L’eix vertical d’una figura és la línia d’intersecció dels plans creuats en angle recte: eix de simetria des de coroneta, front, nas, barbeta, esternó fins òrgans genitals.

2 punys

10 punys

6 punys

Llei del Cànon (Lepsius e Inversen): 18 punys

(ample de l’artell o dels nus dels dits amb polze).

Des de planta del peu fins meitat de front.

Línia d’espatlles i malucs perpendicular a l’eix.

Extremitats aferrades al cos per evitar trencament.

Hieratisme, rigidesa, antinaturalisme.

Tendència a la simplificació geomètrica del modelat del cos.

Peu esquerre avançat (simbologia) completament recolzat. La dona peus junts o avançats, però, lleugerament per darrera el peu de l’home.

Altra mesura: HOME 4 cúbits petits (des del clot part interior del colze fins ungla del polze). El cúbit gross (colze fins dit mitger), emprat en arquitectura; sols usat en escultura al final, allargant el cànon a 21 puny. Sendent cànon de 15 punys.

Es cerca la perfecció, l’esència (sense allò temporal) per a fusionar-se amb el cosmos.

MIKERINOS I LA SEVA ESPOSA KAMENEREBTY.

MÒDULMÒDUL

CARACTERÍSTIQUES FORMALS: MÒDULCARACTERÍSTIQUES FORMALS: MÒDUL

Escultura Exempta: Retrat Realista. Retrat Oficial. Parèntesi Amarnià (Amenofis Iv). Estàtues Individuals (Escribes). Grups Escultòrics (Parella O Triada)

Relleu I Pintura: Aplicació Del Cànon (Quadrícula). Frontalisme Convencional. Dificultat Per A Diferenciar Relleu De Pintura.

ARTS PLÀSTIQUES EGÍPCIESARTS PLÀSTIQUES EGÍPCIES

ESCULTURAESCULTURA

CARACTERÍSTIQUES FORMALS ESCULTURA CARACTERÍSTIQUES FORMALS ESCULTURA

FUNCIÓ: Expressió artística molt destacada a Egipte i té una FUNCIÓ RELIGIOSA, perquè és un SUPORT AL KA, és a dir, per guardar el “Ka” o ànima del difunt, per tant, les estàtues solen estar dedicades a la representació de DÉUS o FARAONS (immortalitat).

MATERIALS: Els més utilitzats són la pedra dura, el granit o l’esquist (una roca de color negre blavós que es divideix amb facilitat en fulles); també es feien escultures en fusta i en bronze, aquest darrer esculpit amb el mètode de la cera perduda. Els ulls d’algunes estàtues estaven fets d’obsidiana, una roca volcànica de color negre, i la còrnia, de marfil.

TIPOLOGIA: Dos tipus de representació escultòrica: a) els RELLEUS i b) l’ESTATUÀRIA.

LOCALITZACIÓ: Apareixen a les TOMBES i als TEMPLES com a element essencial de l’arquitectura.

FINALITAT: Proclamar les virtuts i els poders dels déus, Exaltar les gestes del faraó i.. Mostrar els treballs i els esforços quotidians dels egipcis. Solien anar acompanyats d’escriptura jeroglífica per a facilitar la seva comprensió.

FUNCIÓ: Narrar, explicar. No desitja apropiar-se de l’arquitectura.

a) RELLEUS a) RELLEUS

TÈCNICA: Les imatges dels relleus es representen amb PERSPECTIVES PLANES, a través de la LLEI DE LA FRONTALITAT o ASPECTUAL (cap de perfil, però ull i tronc de cara, i part inferior de perfil). Dues tècniques s’empraven

La del RELLEU (alt, mitjà i baix). La de l’ENFONSAMENT, és a dir, fer incisions sobre la

pedra.

EXEMPLE: En el relleu d’Aton irradiant la seva energia sobre Akenaton i la seva família es pot observar la tècnica de l’ENFONDIMENT (buidar els contorns de les figures que queden enfonsades sense sobresortir i només es ressalten pel contrast de llums i ombres).

RELLEUS RELLEUS

EVOLUCIÓ ART ESTATUARI:

1. IMPERI ANTIC: Són, principalment, estàtues per ser receptacles del Ka, amb certa voluntat de captar els trets fisonòmics dels difunts (es pot reconèixer, RETRAT OFICIAL).

b) ESTATUÀRIA b) ESTATUÀRIA

EVOLUCIÓ ART ESTATUARI:

1.IMPERI ANTIC:TEMÀTICA REPRESENTADA (ICONOGRAFIA):

Figures idealitzades del faraó (divinitat o cap militar).

Estàtues de substitució o ofrenes votives de tombes.

Representats en posició dempeus o asseguts.

Individual o grup escultòric: Faraó sol, o amb l’esposa, o Triada.

Retrats familiars, escribes i escultures cortesanes (més naturals).

Escultura no oficial: petites figures (fang cuit o fusta)

policromades de manera estrident de tema costumista (escenes,

oficis, feines i costums de la vida quotidiana).

Escultures colossals: Grans conjunts funeraris o religiosos, que

representen faraons o déus, com l’Esfinx del conjunt funerari de

Gizeh

b) ESTATUÀRIA b) ESTATUÀRIA

EVOLUCIÓ ART ESTATUARI:

1.IMPERI ANTIC:

EXEMPLES: Djoser (Zoser) entronitzat. Rahotep i Nofret. Seneb i família. Escribes (El Caire, París).

b) ESTATUÀRIA b) ESTATUÀRIA

EVOLUCIÓ ART ESTATUARI:2. IMPERI MITJÀ (final dinastia XII): Els trets demostren desànim de la fisonomia. A la túnica, la basa i l'esquena s'acumulen els jeroglífics. Són estàtues votives per a ofrenes.

b) ESTATUÀRIA b) ESTATUÀRIA

EVOLUCIÓ

3. IMPERI NOU: Les arts són de gust refinat i sensual. L’estatutària ens ha arribat en millor estat, i destaquen les figures exemptes i les escultures monumentals.

b) ESTATUÀRIA b) ESTATUÀRIA

Imperi Antic. Estatuària Imperi Antic. Estatuària

ARQUITECTURA I ESCULTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA I ESCULTURA FUNERÀRIA

PIRÀMIDE DE KEFREN, JUNT A L’ESFINX DE GIZEH I EL TEMPLE DE LA VALL DE

KEFREN.

Anar a índex…

ESFINX DE GIZEH (2600-2500 aC).

ARQUITECTURA I ESCULTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA I ESCULTURA FUNERÀRIA

Anar a índex…

ESCULTURA FUNERÀRIAESCULTURA FUNERÀRIA

ESFINX DE GIZEH (2600-2500 aC).

ESCULTURA FUNERÀRIAESCULTURA FUNERÀRIA

ESFINX DE GIZEH (2600-2500 aC).

ESCULTURA FUNERÀRIAESCULTURA FUNERÀRIA

ESFINX DE GIZEH (2600-2500 aC).

Anar a índex…

La Triada Micerina

IMPERI ANTIC. ESTATUÀRIA IMPERI ANTIC. ESTATUÀRIA

TRIADA MICERINA (2514-2486 aC, Pissarra, 92’5 cm). MUSEU EGIPCI. El CAIRE.

MICERÍ, LA DEESA HATHOR I LA DIVINITAT DEL NOMO DE KYNÒPOLI (mateixa cara que esposa en escultura de Micerí i la dona).

TRIADA MICERINA (2514-2486 aC, Pissarra, 92’5 cm). MUSEU EGIPCI. El CAIRE.

MICERÍ, LA DEESA HATHOR I LA DIVINITAT DEL NOMO DE KYNÒPOLI (mateixa cara que esposa en escultura de Micerí i la dona).

Faldellí plissat molt geomètric.

Faraó Micerí peu esquerre avançat

totalment pla sobre el terra, deessa Hathor també avançat, però

menys, i la divinitat de Kynópolis

aturada.

Deessa Hathor amb les banyes

de la vaca sagrada i el sol naixent (símbol

del sorgiment del sol entre les muntanyes

primigènies).

Alt relleu d’una sèrie de vuit. Realizat en pissarra.

Característiques generals:

Hieratisme, rigidesa, simetria,

frontalitat, cànon, etc.

Divinitat del nomo de Cinópolis

TRIADA DE MICERÍ I FRAGMENT DEL MUSEU DE BOSTON.

MIKERINOS I LA SEVA ESPOSA KAMENEREBTY (IV DINASTIA)

MIKERINOS I LA SEVA ESPOSA KAMENEREBTY (IV DINASTIA)

RETRATS DEL PRÍNCEP

RAHOTEP I LA SEVA ESPOSA NOFRET (IV

DINASTIA, 2613-2494, 1’20 I

1’18 M). Caliça Policromada.

Museu Egipci. El Caire.

Bloc de caliça pintat.

Ulls incrustats de

cristall de roca.

Formen un únic bloc amb seients i respatller

(en realitat seria un relleu molt alt).

Tret arcaic: turmells molt amples i orelles

que destaquen.

Formes més anguloses de l’home en contrast

amb rodones de la dona.

Contrastos cromàtics: marit color marró, esposa groc

enrotllada amb mant blanc (ressalt de perruca negra, ulls,

collar).

RAHOTEP I NOFRET (1’20 i 1’18 m)

Eliminació detalls

intrascendent

s(exemple

plecs).

Cap del retrats del príncep rahotep (iv dinastia, 2613-2494). caliça policromada.

museu egipci. el caire.

DETALL DEL RETRAT DE NOFRET (IV DINASTIA, 2613-2494). CALIÇA

POLICROMADA. MUSEU EGIPCI. EL CAIRE.

Escribes Són més naturalistes que les estàtues que representen déus o faraons.

ESCRIBES ASSEGUTS

Característiques generals: Hieratisme, rigidesa, simetria, frontalitat, cànon, etc.

Punxó i rotllo: Importància de la

seva activitat administrativa.

Ulls de cristal de roca amb postissos

(parpelles).

Bloc de caliça policromada.

Escultor es concentra,

especialment en el rostre: expressió de

seguretat i competència.

IMPERI ANTIC. RELLEU PINTAT IMPERI ANTIC. RELLEU PINTAT

RELLEU FUNERARI D’UNA TOMBA DE SAQQARA.

Anar a índex…

IMPERI NOUIMPERI NOU

Per quëstions de temps, no mirarem cap obra de l’Imperi mitjà. Passem directament a l….

EVOLUCIÓ ART ESTATUARI. IMPERI NOU: Les arts són de gust refinat i sensual. L’estatutària ens ha arribat en millor estat, i destaquen les figures exemptes i les escultures monumentals.

CARACTERÍSTIQUES: Període més brillant. Temples i tombes.

TIPOLOGIA:

COLOSSOS DE MEMNON (Dinastia XVIII).

ESCULTURA REIAL. ESTÀTUES FARAÒNIQUES:o Amenofis III.o Nefertiti.

Període expressionista.Bust de princesa.Akhenaton i Nefertiti (escultura).Akhenaton i Nefertiti (relleus).

o Ramses II.o Aixovar Tutankamon.o Relleus de Seti I.

Amenofis IV (Amenhotep IV) Durant el regnat d’Amenofis IV, faraó que va dur a terme la revolució monoteista i que va canviar el seu nom per el d’Akhenaton, l’escultura es va dulcificar i les figures són més estilitzades.

BUST DE NEFERTITI (1350 aC). TUTMÉS. STAATLICHE MUSEU ÄEGYPTISCHES. BERLÍN.

Bust de Nefertiti La bellesa del rostre i l’elegància de la figura, a la qual contribueix el coll llarg, són d’un estil més humà, que trenca amb la rigidesa de la tradició artística.

Petit tamany(quasi 50 cm).

Realitzada en

caliça i policrom

ia.

Porta el uareus en la corona blava.

Més realista fruit de la revolució religiosa

d’Amenofis IV (Akhenaton).

Model realitzat per l’escultor Tutmés, per a què li servís de base per a altres retrats (per això mai

va tenir incrustat l’ull esquerre).

Pòmuls i barbeta (mentó)

molt marcats.

Collar policrom

atde fulles de

salze.

Cànon molt

estilitzat: coll molt esbelt, cap i orelles

allargades.

BUST DE NEFERTITI (1350 aC). TUTMÉS. STAATLICHE MUSEU ÄEGYPTISCHES. BERLÍN.

Major realisme

(ventre flàcid, malucs

amples, mans

allargades).

Revolució religiosa

d’Amenofis IV

modifica esquemesestètics i

de representa

ció.

Formes anatòmiques insinuades a

sota el vestit.

IMPERI NOU. RELLEU IMPERI NOU. RELLEU

RELLEU D’AMENOFIS IV, LA SEVA ESPOSA

NEFERTITI I DOS DE LES SEVES FILLES OFERINT FLORS DE LOT AL DÉU ATON (1365-1349 Ac). Caliça. 32 Cm. Museu

Egipci. El Caire.

RELLEU D’AMENOFIS IV, NEFERTITI I DOS

FILLES. TELL-EL AMARNA (1365-1349 aC). ATON IRRADIANT

A LA FAMÍLIA.

Reflecteix el naturalisme:

es veu la flacidesa del ventre del

faraó.

Ús de l’enfondiment en

el relleu.

MÀSCARA FUNEÀRIA DEL TRESOR DE LA MÒMIA DE TUNTANKHAMON (1340 Ac). OR AMB INCRUSTACIONS DE PEDRES I PASTA DE VIDRE (54 X 39 Cm). Museu Egipci. El

Caire.

Imperi Nou. Relleu Imperi Nou. Relleu

RELLEUS DEL FARAÓ SETHI, I RA-HORAKHTÉ. ABYDOS.

PINTURA I RELLEUS PINTURA I RELLEUS

FUNCIÓ:

Permet conèixer les modes, costums i tècniques agrícoles d’aquesta civilització (gènere). Va contribuir a la bellesa estatutària i dels relleus amb una rica varietat cromàtica, però també va assolir categoria artística pròpia (molts frescs de tombes i temples). Pintura comença a tenir un ús més intens dins el context funerari (decoració hipogeus).

TEMES o MOTIUS ICONOGRÀFICS: Mateixos que en els relleus escultòrics. Tema recurrent el religiós, pràctiques funeràries: el banquet funerari i els viatges a ultratomba. També hi apareixen temes costumistes o de cacera. Aquestes imatges escenifiquen una vida tranquil·la i prospera del propietari de la tomba. A més, en els RELLEUS PINTATS podem veure els artistes preparant les escultures, mobles i joies de les que gaudirà el difunt.

PINTURA EGÍPCIA: UN ART FUNERARI, I RELACIÓ AMB RELLEUS PINTURA EGÍPCIA: UN ART FUNERARI, I RELACIÓ AMB RELLEUS

TÈCNICA:

Gran definició dels contorns.

La resta de característiques igual a l’escultura.

Perspectiva aspectual, visió rectilínia. Mateixes lleis escultura:

1.Representació de figures combinant les perspectives frontal i de

perfil: tors de front, cames, peus i rostre de perfil;

2.ulls ametllats, com si es contemplarem de perfil, però de contorn tancat

com si es veiéssim de front.

3.No existeix la profunditat. Cos recolzat sobre tots dos peus. De vegades

es representen dos peus i dues mans en el costat dret, perquè per als

egipcis el cànon de la perfecció era la part dreta del cos.

4. El personatge més rellevant apareix pintat d’una mida més gran

(perspectiva jeràrquica) que la resta de figures que l’acompanyen.

TÈCNICA II :

Quadriculació. Sobre el mur feien una quadrícula en la qual

realitzaven un croquis amb les figures i els objectes a escala.

Policromia de gran qualitat. Els colors fonamentals varen ser el

negre (obtingut de fumats), el blanc (tret del guix o de la calç), el

vermell (de les argiles), el verd (obtingut de la malaquita) i el blau

(de coure i de calci).

El color hi apareix sense ombres ni graduació de tonalitats, és a

dir, eren tons uniformes i plans.

La tècnica utilitzada era el tremp opac, és a dir, la dissolució

dels pigments en aigua, cola i clara d’ou. Sobre l’obra acabada

s’aplicava un vernís superficial que la protegia i conferia als

colors una gran brillantor i reflexos.

PINTURA I RELLEUS PINTURA I RELLEUS EXEMPLES:

Relleu funerari d’una tomba de Saqqara. Oques de Meidum (III Dinastia). Pintures murals de Tell-el-Amarna. Banquet fúnebre del Papir d’Ani (Dinastia XVIII). Llibre dels morts. Déu Seth. Escenes quotidianes. Hathor. Pintures sepulcre d’Ank-Mahor. Relleus Akhenaton i Nefertiti. Relleus escavats. Relleus tomba de Sethi. Treballs agrícoles tomba d’Onsou. Pintura mural Vall de les Reines. Pintura damunt papir: Osiris. Pintura mural (costumista). Ballarines. Retrat de Nefertari. Cambra d’Ofrenes de la reina Nefertari. Sarcòfag d’Al-Fayun (Baixa Època).

Anar a índex…

IMPERI ANTIC. RELLEU PINTAT IMPERI ANTIC. RELLEU PINTAT

RELLEU FUNERARI D’UNA TOMBA DE SAQQARA.

Anar a índex…

PINTURA PINTURA

OQUES DE MEDIUM (III DINASTIA). Anar a índex…

PINTURA PINTURA

PINTURES MURALS DE TELL-EL-AMARNA.Anar a índex…

PINTURA PINTURA

PINTURES DEL PAPIR D’ANI. DINASTIA XVIII. ESCENA DE BANQUET FÚNEBRE.

Anar a índex…

PINTURA PINTURA

LLIBRE DELS MORTS.

Anar a índex…

PINTURA PINTURA

DÉU SETH

ESCENES QUOTIDIANES.

Anar a índex…

PINTURA PINTURA

HATHOR

Anar a índex…

PINTURA I RELLEU PINTURA I RELLEU

SEPULCRE D’ANK-MAHOR. Anar a índex…

Ús de l’enfondiment en el relleu.

Reflecteix el naturalisme: es veu la

flacidesa del ventre del faraó.

RELLEU D’AMENOFIS IV, NEFERTITI I DOS FILLES. TELL-EL AMARNA (1365-1349 aC). ATON IRRADIANT A LA FAMÍLIA.

IMPERI NOU. RELLEU IMPERI NOU. RELLEU

Anar a índex…

PINTURA I RELLEU PINTURA I RELLEU

RELLEU ESCAVAT.

Anar a índex…

BAIXOS RELLEUS, PINTATS A LA TOMBA DE SETHI (PINTURA AL FRESC 1290 aC)

PINTURA I RELLEU PINTURA I RELLEU

Anar a índex…

PINTURA I RELLEU PINTURA I RELLEU

PINTURA TOMBA D’ONSOU (TREBALLS AGRÍCOLES). Anar a índex…

PINTURA PINTURA

PINTURA DE LA VALL DE LES REINES.

Anar a índex…

PINTURA PINTURA

PINTURA DAMUNT PAPIR.

Anar a índex…

PINTURA MURAL.

IMPERI NOU. PINTURA IMPERI NOU. PINTURA

Anar a índex…

PINTURA PINTURA

BALLARINES.Anar a índex…

NEFERTARI.

IMPERI NOU. PINTURA IMPERI NOU. PINTURA

Anar a índex…

IMPERI NOU. PINTURA IMPERI NOU. PINTURA

CAMBRA D’OFRENES DE LA REINA NEFERTARI (1250 aC). VALL DE LES REINES. TEBES. Anar a índex…

IMPERI NOU. PINTURA IMPERI NOU. PINTURA

CAMBRA D’OFRENES DE LA REINA NEFERTARI (1250 aC). VALL DE LES REINES. TEBES.

SOLDATS EGIPCIS PROCEDENTS DE LA TOMBA DEL PRÍNCEP MESEHETI EN ASSIUT. DINASTIA XI. FUSTA PINTADA.

PINTURA SOBRE FUSTA PINTURA SOBRE FUSTA

Anar a índex…

BAIXA ÈPOCA. PINTURA BAIXA ÈPOCA. PINTURA

SARCÒFAG DE AL-FAYUN.

Anar a índex…

Assumpció Granero. www.slideshare.net/.../art-de-les-primeres-civilitzacionsmesopotmia-i-egipte

Triadó Tur, J. R. i altres. Història de l’Art. Ed. Vicens Vives. 1ª edició 2009.

BIBLIOGRAFIABIBLIOGRAFIA