escola la vall . osor - escolaxesc.cat · escola la vall curs 2009 - 10 la planta de l’all la...

ESCOLA LA VALL

. OSOR .

QUÈ FEM A LA NOSTRA ESCOLA?

1. Reutiltzar paper

2. Recollida d’aigua de la pluja

3. L’hort: preparar la terra, plantar, regar, recollir ...

4. Compostatge: escola i menjador

5. Separació paper i plàstic

6. Setmana sostenible

7. Festes sostenibles

8. Evitar malgastar energia (tancar portes, llums...)

9. HORA VERDA dins horari escolar

Des del curs 2009 -10 fem hora verda, vol dir, que una hora a la setmana treballem continguts mediambientals.Durant aquesta hora hem treballat temes com: eines de l’hort,

hem après coses d’arbres, els diferents contenidors…L’experiència que us volem explicar és sobre verdures, per això li posem el nom de APADRINEM VERDURES.

QUÈ ÉS L’HORA VERDA?

APADRINEM VERDURES

A l’hora verda estem barrejats

des de 3r a 6è de primària

Varem fer grups barrejant-nos alumnes

de diferents cursos.

12

3Cada grup va escollir una verdura.

Aquestes van ser:-La ceba-L’all-L’escarola-La pastanaga

4

56Cada grup va buscar

informació a internet, a casa, a llibres ...

De tota la informació que vam trobar, vam

fer-ne un resum

APADRINEM VERDURES:

Després vam fer un treball per escrit i tot seguit vam fer

un mural.

Seguidament vam fer la presentació a la

resta dels alumnes a través d’un powerpoint.Per això vam

haver de preparar-nos-ho molt!

67

8Mentre fèiem tot aquest treball escrit, també vam plantar i cuidar les verdures. Cada grup havia de cuidar la seva verdura que estava plantada a l’hort.

AL FINAL ENS HO VAM MENJAR TOT!!!

QUE BONÍSSIM!!!

AQUEST SÓN ELS NOSTRES TREBALLS ...

LA CEBA

L’ALL

LA PASTANAGA

L’ESCAROLA

ELS ALLS

Clara López

Maria Capdevila

Quim Medrano

Escola La Vallcurs 2009 - 10

Els alls

Escola La Vallcurs 2009 - 10

Primer hem fet una recerca d’informació sobre els alls. D’informació n’hem trobatmoltíssima!!!

Però nosaltres,hemseleccionat aquestainformació i hem fetaquest treball.

Els allS

Escola La Vallcurs 2009 - 10

LA PLANTA DE L’ALLLa planta de l’all sembla que nasqué a Sibèria. Pertany a la família de les liliàcies com les tulipes, les assutzenes i els narcisos.

L’All consisteix en un bulb compost (la cabeça) per sobre del qual en sorgeix una tija d’uns 25 a 100 cm d’alçada; presenta unes fulles planes d’uns 8 mm d’amplada. El bulb de l’all està constituït per uns bulbs més xics que anomenem popularment dents o grans d’all.

Els allS

Escola La Vallcurs 2009 - 10

PROPIETATS I VARIAETATS

L'all té moltes propietats medicinals. Va bé pel colesterol i per

tenir defenses. També va bé per la sang.

L'ús principal de l'all és com a condiment en qualsevol tipus de

plat o salsa. Sembla que és convenient xafar-lo i coure'l per

aprofitar al màxim les seves propietats. També es consumeix

en forma d'all tendre.

Hi ha dos grups de varietats: els alls blancs i

els alls rosats. Els alls blancs es conserven

millor i se solen consumir secs mentre que els

rosats es consumeixen més tendres.

Els nostres alls a l’abril

Els allS

Escola La Vallcurs 2009 - 10

Els nostres alls al març

Els alls al maig

Els allS

Escola La Vallcurs 2009 - 10

LA CEBA

Ariadna PuigAlba CapdevilaBergeline RiberaGerard Garcia

Escola La Vallcurs 2009 - 10

LA CEBA

Escola La Vallcurs 2009 - 10

Entre tot el grup hem buscatinformació a internet sobre les cebes i hem fet una selecció d’aquesta, de

manera que ens ha quedat un treball així ...

LA CEBA

Escola La Vallcurs 2009 - 10

Com cultivar-la:És una planta resistent al fred però requereix temperatures una mica elevades i que el dia sigui una mica llarg per formar el bulb. Es fa de planter. El cicles més recomanables són el trasplantament a finals d'hivern i collita de ceba seca a l’estiu i el trasplantament a finals d'estiu i la collita ceba tendra a l’hivern. Les varietats primerenques que ja es cullen al maig o al juny abans de les fortes calors de l'estiu. Si les cebes passen una excessiva penúria d'aigua resulten molt coents i amb bulb poc desenvolupat.

LA CEBA

Escola La Vallcurs 2009 - 10

Assosiacions de cultiu:

És compatible amb tomàquet, pebrot, albergínia, l'enciam, la pastanaga, cogombre i meló. La ceba és no és compatible amb plantes de la mateixa família com són l'all i el porro. Tampoc és compatible amb les lleguminoses com la fava o el pèsol.

Hi ha molts tipus de cebes, alguns típics de certes zones geogràfiques. Es classifiquen per la forma del bulb, el cicle de cultiu o l’adaptació al clima.

Varietats:

LES PASTANAGUES

Vincent LamarcaSara Prieto

Laia Fàbregas

Escola La Vallcurs 2009 - 10

LES PASTANAGUES

Escola La Vallcurs 2009 - 10

El nostre grup hem estudiat les pastanagues. Per buscar informació ho hem fet a través d’internet i encara que n’hemtrobat molta, hem hagut de fer-ne una selecció.

LES PASTANAGUES

Escola La Vallcurs 2009 - 10

La pastanaga és una planta conreada de la qual es consumeix l'arrel.

Les pastanagues silvestres són plantes autòctones i molt comunes als països de la Mediterrània. La germinació és difícil ja

que moltes llavors no són viables i el procés és molt lent.

LES PASTANAGUES

Escola La Vallcurs 2009 - 10

Els calen terres flonges i sorrenques per tal que l'arrel creixí adequadament. No hi pot haver pedres en el terreny.

Floreix durant la primavera i l’estiu.

LES PASTANAGUES

Escola La Vallcurs 2009 - 10

Des del punt de vista nutritiu són importants per l'alt contingut de proteina A.

Les fulles es poden menjar en amanides o sopes. Normalment es menja l'arrel, en amanida, purés, guisats o sopes, crua o cuita. Amb la pastanaga es poden fer també dolços i pastissos, per exemple a Portugal n'hi ha un dolç molt popular, que té la forma de la pastanaga i està fet amb pastanaga ratllada, clara d'ou i sucre.

L’escarola

Clara López

Ariadna Puig Vincent Lamarca

Escola La Vallcurs 2009 - 10

L’escarola

Escola La Vallcurs 2009 - 10

Per començar aquest treball, vamhaver de buscar molta informació.

Gairebé la vam trobar tota a internet, però com que n’hi haviatanta, hem hagut de fer-ne una

selecció.

L’escarola

Escola La Vallcurs 2009 - 10

Una escarola és una planta d’horta, semblant a un enciam, que té les fulles arrissades i un gust amargant. És de color verd groc i es menja amanida.

L'escarola omple la planta de fulles verdes més o menys arrissades. Una altra varietat d'escarola és el Radiqui-ho de fulles vermelles. Són més o menys amargants.

Escaroles en diferents moments de la seva producció: les que estan tapades estan a punt de collir i es

tapen uns dies abans per tal de que

estiguin més blanques.

L’escarola

Escola La Vallcurs 2009 - 10

Com cultivar

La millor època per cultivar-la és la tardor. Durant les primeres setmanes de cultiu cal evitar les glaçades de l'hivern.En zones de clima temperat es sembra a la tardor o hivern. Si volem escaroles de major qualitat hem d'esperar a collir després dels primers dies de fred, ja que això les fa més dolces.

Se sol fer a partir de planter. Algunes varietats formen un cabdell molt apretat i amb les fulles interiors blanques. En les varietats que no formen cabdell els agricultors solen lligar les escaroles per blanquejar-les. Una solució fàcil per blanquejar-les és posar-hi un plat a sobre deu dies abans de la collita.

Escola La Vallcurs 2009 - 10

Propietats nutricionals

Rica en potassi, àcid fòlic, ferro, calci, magnesi i antioxidants. Té continguts moderats en vitamines A i B. El contingut en minerals ajuda a prevenir l'osteoporosis.

Una mica de

botànica

El seu nom científic és Cichorium endivia. És de la família de les compostes, igual que l'enciam i la carxofa.Les fulles de la majoria de varietats són arrissades.

L’escarola

L’escarola

Escola La Vallcurs 2009 - 10

Les escaroles a l’abril.

Les escaroles al març.

L’escarola

Escola La Vallcurs 2009 - 10

Les escaroles al maig.

Esperem que us hagi

agradat!!