eric suets la musica de l’edat mitjana

Post on 13-Jul-2015

69 Views

Category:

Documents

0 Downloads

Preview:

Click to see full reader

TRANSCRIPT

LA MUSICA DE L’EDAT MITJANA

Eric Suets Campos

COMENÇAMENT

el terme música medieval és un terme general que

designa un període que abasta gairebé 900 anys

de la història de la música occidental tant religiosa

com profana. Es caracteritza per l'aparició de la

notació musical, el naixement de la polifonia, la

música cortesana i el cant cortès. Serà també el

període on sorgiran les primeres formes vocals i

instrumentals, algunes de les quals seran el

germen de les grans formes de la música

occidental.

INSTRUMENTS DE LA EPOCA

En comptes de classificar-los per famílies

instrumentals, com es farà posteriorment, a l'Edat

mitjana sovint es classifiquen els instruments

segons el seu ús, o el que venia a ser el

mateix, segons el seu volum sonor en instruments

alts o de música alta, és a dir, d'un volum

considerable i aptes sobretot per a la música a en

espais oberts, i els instruments baixos o de música

baixa, de menor volums sonor, escaients per a la

música d'espais tancats, ja fossin eclesiàstics o de

la cort.

ARPA

L'arpa és un instrument de corda pinçada compost

per un marc ressonant i una sèrie variable de

cordes tensades entre la secció inferior i la

superior. Les cordes poden ser pinçades amb els

dits, les ungles o amb un o plectre.

FLAUTA

La flauta dolça o flauta de bec és un instrument de

vent d'origen molt antic, que tradicionalment

sempre s'havia fet de fusta fins al segle XX en que

es va veure la possibilitat d'utilitzar el plàstic per a

la seva fabricació. El seu so es produeix quan el

buf de l'intèrpret arriba a l'orifici on està ubicat

el bisell o també anomenat trencavent, un

mecanisme emprat per altres instruments

de bisell com ara l' orgue o el flabiol. El seu so és

extraordinàriament clar i dolç, en part degut a la

manca d'harmònics superiors (Acústica musical) i

al predomini d'harmònics imparells en el so.

LLAÜT

El llaüt (de l'àrab al-aüd) és

un instrument de corda pinçada amb la caixa de

ressonància en forma de mitja pera -és a dir, amb

el fons còncau, corbat, constituït per diverses

lames de fusta, unides entre elles- unida a un

mànec.

ORGUE

Un orgue és un instrument musical de teclat. Els

sons es generen fent passar aire per tubs de

diferents longituds (des de 5 cm fins a 7 m). Es

classifica com instrument de vent i dins d'una

subcategoria en la que està sol, ja que va ser

creada per a ell: instruments de vent de teclat i

tubs.

REBEC

El rebab[, de l'àrab és un instrument de

corda, aparegut per primer cop a l'Afganistan, com

a molt tard al segle VIII aC, i que es difongué a

través de les rutes comercials islàmiques fins a Al-

Àndalus i parts de l'Europa de l'Est, passant per tot

el territori islàmic actual, i per l'Est fins a la Xina. La

varietat que es toca amb arc (versemblantment

l'original) sovint té una punxa a davall per recolzar-

hi l'instrument (com els violoncels actuals).

SALTIRI

El saltiri és un instrument musical cordòfon de la

família de les cítares, sense trasts. Consisteix en

una peça de fusta o, més sovint, una caixa de fusta

amb forats de ressonància, i sense coll; pot ser

rectangular, triangular o de forma trapezoïdal; en

alguns exemplars,alguns costats d’aquesta forma

són corbats. L'instrument pot ser d'ordres simples o

múltiples. Les cordes estan tensades i formant un

pla paral·lel al de la superfície de la caixa de

ressonància, passant per sobre d'un o més ponts i

lligades d'alguna manera a ambdós extrems de la

caixa de ressonància.

VIOLA DE RODA

La viola de roda és un instrument de corda fregada, la

caixa del qual presenta una obertura transversal per la

que gira una roda de fusta que es mou mitjançant una

maneta que s'acciona amb la ma dreta. Disposa de

dues, tres o quatre cordes melòdiques que es recolzen

en un pont central. També consta d'altres dos tipus de

cordes: els bordons (cordes més gruixudes

encarregades de les notes pedals greus) i les trompetes

(conjunt de cordes que descansen sobre un pont que

està solt, i que al girar fort la roda, produeix un brunzit

que s'aprofita per marcar ritmes). Tots tres grups de

cordes són fregats alhora per la roda i la llargària de les

cordes melòdiques és modificada per l'acció d'un teclat.

GRANS COMPOSITORS

Bernart de Ventadorn (c.1125 - c.1195)

Hildegard von Bingen (1098-1179)

Léonin (c.1150 - c.1210)

Pérotin (c.1160 - c.1230)

Adam de la Halle (1240 - 1287)

Philippe de Vitry (1291 - 1361)

Guillaume de Machaut (c.1300 - 1377)

Francesco Landini (c.1325 -1397)

Johannes Ciconia (c.1335 - 1412)

John Dunstable (c.1390 - 1453 )

GRANS OBRES

Cantigas de Santa María

Carmina Burana

Llibre vermell de Montserrat

Missa de Notre-Dame

FI!

top related