enciclopèdic: la memoria cou 1

42 • El Triangle • número 956 • 8 de febrer de 2010

Manuel Aisa en la seu de l’Enciclopèdic. Més de cent anys al servei de la cultura i les classes populars.

El 26 de gener de 1939,els franquistes vanentrar a Barcelona.La primera entitatprivada que va ser

ocupada per les tropes feixistesva ser la de l’Ateneu Enciclopè-dic Popular (AEP). Bona part delseu fons va ser arrossegat pelscarrers i cremat a la Rambla. Elsseus actuals responsables no te-nen constància que a l’arxiu deSalamanca hi hagi documenta-ció seva.

Fundat el 1902 i refundadat du-rant la Transició postfranquista,l’Enciclopèdic roman actiu i fidela les seves arrels. Actualment,ocupa un pis del passeig de SantJoan, damunt d’una altra institu-ció referencial de la Catalunya pro-gressista, la Biblioteca Arús. Peròels de l’Ateneu estan molt quei-xosos amb les administracionspúbliques, ja que creuen que noels donen suport. L’entitat té enaquests moments més de 200 so-cis i la presideix Manuel Aisa.

MANEL AISA: «EL PLEDE CIUTAT VELLA VAAPROVAR BUSCAR-NOS UNLOCAL EN CONDICIONS,PERÒ TOT ESTÀ ATURAT»

Per ell, el més important és quel’AEP té garantida la continuïtat:«Hi ha molts joves que han di-namitzat la casa. Tenim relleu».

NEGOCIACIONS EN PUNT MORTL’Enciclopèdic reuneix un fons im-portant. La seva biblioteca aplegamés de 25.000 volums, en la sevamajoria de temàtica obrerista i lli-bertària. El conjunt del seu Cen-tre de Documentació Historico-social reuneix també una partd’hemeroteca i de lligalls que sónun material imprescindible per atot investigador dels movimentssocials. Manuel Aisa i els seuscompanys de l’entitat lluiten perrecuperar el lloc que els pertocaen la societat catalana.

Fa un any, l’AEP va enviar sen-gles cartes a l’alcalde de Barce-lona, Jordi Hereu, i al consellerde Cultura, Joan Manuel Tres-serras, en què s’afirmava quel’entitat «no té un espai on des-envolupar-se dignament».

De fet, feia quatre anys que ha-

ENCICLOPÈDIC: LA MLa centenària entitat d’orígens llibertaris està situada en un pis del passeig de Sant Joan i reclama de les administracions una seu en condicions. Després del‘cas Centelles’, cal ser molt sensible envers patrimonis com el de l’Enciclopèdic, amb més de 25.000 llibres i documents rellevants sobre el moviment obrer

vien engegat converses amb res-ponsables municipals, com ensexplica Manel Aisa: «Vam estarparlant amb regidors com Car-les Martí i Itziar González, queés avui la regidora de Ciutat Ve-lla. Al març passat, el ple del Dis-tricte va acordar que es busca-ria un nou local en condicions pera l’Ateneu. Però el cert és que non’hem tingut més notícies desd’aleshores i les converses es-tan aturades en aquests mo-ments». Ramon Alberch, cap delsistema d’arxius de Catalunya,va visitar l’AEP i es va com-prometre a resoldre la situació,però des d’aleshores no s’ha mo-gut res.

La seu que tenen actualmentpertany al patronat de la Biblio-teca Arús i ha quedat desfasada.Anteriorment, havien estat unsquants anys al carrer Montale-gre, on ara hi ha el CCCB. D’aquívan passar al passeig de SantJoan. Però el local és tan sols l’ex-pressió concreta d’una reclama-

ció més de fons. Com assenyalaun dels socis, el vicepresidentAdolf Castaños, «molt abans queun local, el que reclamem és res-pecte al que som i al que re-presentem. El que volem és re-cuperar plenament el nostre llocen la memòria històrica de Cata-lunya».

Antoni Castells, membre des-tacat de l’AEP, explica: «Som per-sones que no ens limitem a re-copilar dades, sinó que duem aterme una gran quantitat d’ac-tivitats de tota mena». És veri-tat. L’Ateneu organitza presen-tacions de llibres, xerrades,recitals poètics i exposicions,com la que recorre Catalunya demanera itinerant explicant la tra-jectòria de Ferrer i Guàrdia.

EL PREU DE LA TRANSICIÓGregorio Morán va analitzar a Elprecio de la Transición (Planeta,1991) el cost que va suposar per ala salut democràtica a l’Estat es-panyol el model de transició polí-

Text: Pep Martí Fotos: Ivan G. Costa

CAMP OBERT