els antecedents segle xviii

Els antecedents: el segle XVIII

Omar del Barrio n. 7Pablo Errando n. 9Miquel Gil n. 12Víctor Navarro n. 24Pepe Vidal n. 30Albert Yánez n. 31

Pintura Neoclàssica

La pintura neoclàssica, al no comptar amb restes pictòriques de l'antiguitat grecorromana, s'inspira en l'escultura, especialment en els relleus, que la dotarà d'un marcat caràcter escultòric.

Característiques:

-> Predomini del dibuix academicista sobre el color.

-> La base de la bellesa és l'harmonia de les proporcions i de les llums.

->Els principals temes seran retrats, mitològics i quadres d'història.

->No interessen els contrastos lumínics.

Jacques-Louis David, El jurament dels Horacis, 1784.

La Santíssima Trinitat de Ribera: és Déu, d'acord amb els ensenyaments dels esglésies cristianes.

Segle XVII. Barroc. Escola ItalianaMichelangelo Merisi Oli sobre llençSant Mateu i l'àngel

Segle XVII. NeoclassicismeNicolas Poussin

Oli sobre llenç

Segle XVII. RococóJean-Marc Nattier

Oli sobre llenç 

Escultura Neoclàssica

Les escultures neoclàssiques es realitzaven en la majoria dels casos en marbre blanc, sense policromar, ja que així es pensava que eren les escultures antigues, predominant en elles la noble senzillesa i la serena bellesa que Winckelmann havia trobat en la estatuaria grega. En aquest mateix sentit havien anat les teories de Gotthold Ephraim Lessing (1729-1781) que en el seu llibre Laocoonte, o dels límits de la pintura i de la poesia (1766) havia tractat de fixar una llei estètica de caràcter universal que pogués guiar als artistes.

Antonio Canova: Perseo amb el cap de Medusa, 1800Museu del Vaticà.

François Rude: Mercuri lligant les seves sandalies,

1834. Museu del Louvre.

Arquitectura Neoclàssica

S'inspira en els monuments de l'antiguitat grecorromana.

->Concepte de bellesa basat en la puresa de les línies arquitectòniques, en la simetria i en les proporcions subjectes a les lleis de la mesura i les matemàtiques.

->Reacciona contra els efectes decoratius del barroc i el rococó. Gust per la senzillesa, amb predomini de l'arquitectònic sobre el decoratiu.

->Empra elements bàsics de l'arquitectura clàssica

Interior del Panteón de París.

La fontana di trevi és la més gran i ambiciosa de las fonts

barrocas de Roma (Italia).

La porta de Brandenburg, 1788-1791. Intenta imitar la

porta d’entrada a l’Acrópolis d’Atenas.

Fi