els animals de la font del totil

ELS ANIMALS DE LA FONT DEL TÒTIL

Aquests animals són els que hi

podríem trobar.

AUS

OCELLS A LA VORA DEL RIU

CUERETA CUABLANCA

Fa 17-19 cm de llargària total i 31cm d'envergadura alar.

Pesa 23 g.

El mantell és de color gris, negre i blanc, i, per sota, és tot blanc.

Té una cua molt llarga, negra i estreta que remena amunt i avall constantment.

CUERETA TORRENTERA

Fa 18-21 cm de llargària i 29 cm d'envergadura alar.

És de color blau-grisenc per sobre i groc per sota.

És la cuereta que té la cua més llarga (fa 9 cm de llargada), i és de color negre amb les rectrius externes blanques.

ÀNEC COLL-VERD

La femella i l'immadur són de color bru, i el mascle adult té el cap i el coll de color verd (d'aquí el nom).

Bernat pescaire

Poden arribar al metre d'alçada i presenten un plomtage grisós que esdevé més lluent durant l'época reproductiva.

AUS

OCELLS A LA VORA DE LA FONT

I PELS ARBRES

MALLERENGA CARBONERA

La carbonera és la més gran de les mallerengues (14 cm), inconfusible per la "corbata" negra, més marcada en els mascles, sobre el color groc del pit.

MALLERENGA D’AIGUA

Fa uns 12 cm de llarg i pesa uns 12 g. Malgrat el seu nom també es troba en boscos secs. És un ocell omnívor; menja erugues, aranyes i llavors. Fa el niu en forats a terra. Pon de 5 a 9 ous.

MALLARENGA BLAVA

Anomenat també ferreret o ferrerolet, és un ocell de la família dels pàrids.

És un ocell petit (11,5 cm) de diversos colors: les ales, la cua i el capell són blaus, les galtes blanques, el dors verd i la part de sota groga.

Fa un cau de molsa, pèl i llana

MALLARENGA PETITAÉs el la mallerenga que té les dimensions més reduïdes, ja que no passa els 11,5 cm de longitud i el seu pes oscil·la entre 8 i 14 g.

El front i el cap són negres La nuca és blanca. Els costats tenen tons groguencs.. La cua és grisa negrosa, El bec és negre i les potes mostren tons grisos blavosos.

MALLARENGA CUALLARGA

La mallerenga cuallarga) és un ocell insectívor comú en tot tipus de boscos oberts i amb abundant sotabosc. Destaca pel seu niu en forma de bossa teixida amb diversos materials fibrosos i recoberta amb líquens i molsa.

PINSÀEl mascle té el front negre, el cap blau pissarra i les galtes i el pit morats. El dors marró i el carpó verdós. Les ratlles blanques a les ales i a la cua el fan inconfusible en vol. La femella és tota ella marró verdosa, té la part inferior més clara i amb el blanc de les ales i la cua menys pur que el mascle.

És una de les espècies més comunes de Catalunya on es reuneixen estols.

VERDUMLa seva mida és de 14-16 cm. Els mascles són de color verd groguenc, amb cridaneres taques negres a les ales i cua, les femelles són d'un color menys intens amb tonalitats marrons a la part posterior, sent les seues taques a les ales i cua de color groc pàl·lid

MERLA

Són completament negres, si exceptuem el bec groc així com un cercle també groc al voltant dels ulls.

GARSA

Se l'identifica fàcilment pel color, blanc al ventre i a les ales, i negre a la resta del cos, amb irisacions de to blau, verd o morat a les vores de les ales i a la cua. Fa uns 46 centímetres de llargada.

CORNELLA

És un còrvid de mida mitjana, sense gaires trets típics, característicament negre, amb veu força peculiar i disseny de vol amb la cua quadrada.

CORB

El corb és l'ocell més gran dels còrvids[

Té una envergadura de 120-130 cm, el plomatge de color negre uniforme i la cua acabada en punta (la forma de la cua és útil per distingir-lo de la cornella

TALLAROL DE CASQUET

Fa 14 cm de llargària total. El mascle presenta la part superior del cap, fins als ulls, de color negre i la resta de color cendrós. La femella presenta un casquet vermellós.

CADERNERA

L'ocell adult és molt decorat, amb un cap blanc, negre i escarlata; unes ales negres clapejades amb un color groc, carpó blanquinós i cua negre.Medeix uns 12,5 cm

AUS

ES PODEN VEURE A VOLAR

ALIGOT

Medeix de 51 a 56 cm de llargària. Els adults generalment són de color marró fosc i tacats de blanc per sota.

ÀLIGA MARCENCA

Medeix uns 63-69 cm i fa 185-195 cm d'envergadura alar. Part inferior blanca, la superior bruna i la punta de les ales negra.

Es pot veu a l’estiu cap el Catllar.

Caça serps i es diu marcenca perquè arriba al mes de març.

XORIGUER

És fàcil d'observar i de distingir-lo per la seva manera de volar quan caça, quedant gairebé parat cara al vent, a poca alçada i batent ràpidament les ales com un helicòpter

GAMARÚSDe nit es pot escoltar algun gamarús ( també anomenat baseroca).És de color bru, rogent i grisós. No té orelletes i té els ulls foscos. Medeix 38 cm. A la nit, el seu crit pot ésser molt corprenedor

PEIXOS

PEIXOS QUE ES PODEN VEURE

AL FRESER

TRUITA

Truites que viuen en ambients diferents poden adquirir patrons de coloració molt diferents

BARB DE MUNTANYA

La majoria d'espècies presenten unes estructures sensorials al costat de la boca que semblen una barba

CARPA

Presenta una espina dorsal serrada característica i les seves escama són llargues i fines.

Tenen com uns bigotis vora la boca.

El color i la mida és molt variable

MADRILLA

BARB ROIG

Són espècies introduïdes

AMFIBIS

GRANOTA

Ateny de 6 a 12 cm de llargària. El mascle és més gran que la femella. Te el cap tan ample com llarg, amb uns ulls que sobresurten molt. Viu sempre prop de l'aigua. S'alimenta de cucs, insectes i aranyes. Els adults hivernen en el llot. Als adults els agrada prendre el sol.

GRIPAUTé la pell farcida de berrugues d'aspecte espinós.mesuren 15 cm de longitudLes tonalitats del dors són marrons o rogenques, mentre que en el ventre dominen els tons grisencs. Tanmateix, a les extremitats, s'hi observen matisos carnosos.

TÒTIL

El dors és de tons verdosos, grisos o brunencs, amb taques petites més fosques, a manera d'esquitxos. El ventre, per la seua part, és de color gris uniforme.Tant les parts superiors com les inferiors són berrugoses, destacant en els flancs una ratlla glandular més o menys desenvolupada.

SALAMANDRA

Escasa. Tenen el cos prim, les potes curtes, i la cua llarga

És de color negre amb taques grogues.

TRITÓ PIRINENCAl torrent

Dels TRES PLANS

Els adults fan de 10 a 15 cm de llarg dels quals gairebé la meitat corresponen a la cua, força aprimada. Tenen el dors color castany més aviat fosc i uniforme, de vegades amb alguna taca groga o una ratlla longitudinal groga a l'esquena. El ventre el té groguenc

RÈPTILS

SARGANTANA

Cos llarg i àgil (entre 10-70 cm de longitud). Cap ben diferenciat. Cua llarga, punxeguda, fràgil i regenerable.

LLANGARDAIX

Sol fer de 9 a 11 cm de cap i tronc, i la cua pot superar els 15 cm. La seva morfologia general s'adiu a la d'una sargantana de cap curt i alt, cos rabassut i potes força curtes.La coloració és variable i pot presentar diferents dissenys.

LLISONA

Es tracta d'un llangardaix sense potes que sovint es confon amb una serp. Pot assolir fins a 50 centímetres de llargada.

SERP BLANCA

Malgrat ésser una serp totalment inofensiva, és molt agressiva i, si hom vol capturar-la, es redreça i escomet la persona bo i projectant la part anterior del seu cos, alhora que bufa i xiula sorollosament.

SERP VERDA

És la serp més gran Sol presentar el dors grisenc o verd oliva, amb taques negres a manera d'esquitxos; el ventre és verd groguenc

SERP D’AIGUA

La coloració i el disseny són molt variables (n'hi ha exemplars que van del verd clar al vermell i d'una línia patent en ziga-zaga que recorre el dors fins a formar dues línies longitudinals blanques o grogues). El ventre és negrós, groc o vermell. Es pot assemblar a un escurçó

COLOBRA LLISA

És una serp de grandària petita. Normalment és de color marró o grisenc, amb una filera de taques transversals fosques en el dors.. El ventre és de color blanc, amb taques quadrades fosques. S'alimenta principalment de petits rèptils

MAMÍFERS

ERIÇÓ

MUSARANYA

Es caracteritza pels seus menuts ulls i un llarg musell amb bigotis molt sensibles. És similar a un ratolí

La musaranya comuna amida entre 5,4 i 8,45 cm, al que cal afegir la seua cua que varia entre els 2,8 i els 5 cm. El seu pes pot anar des dels 4,7 fins als 12 grams.

CONILL

ESQUIROL

TALPÓ

Nocturn, pot tindre tanmateix, una certa activitat diürna.Mena una vida solitària i excava galeries curtes i superficials.La coloració dorsal és marró groguenca, mentre que la ventral pot anar del gris pissarra al blanc crema. La cua és clarament bicolor, fosca per sobre i clara per sota

RATOLÍ DE CAMP

SENGLAR

GUINEU

MOSTELA

FAGINA

TEIXÓ

GENETA

INVERTEBRATS

LIBÈL·LULA

Cos prim i allargat d’uns 7 cm. Amb 4 ales. N’hi ha de molts colors. Es diu també helicòpter, espiadimonis

LLAGOSTA

Caracteritzats per les antenes curtes. Donat que són insectes molt populars, reben diferents noms vulgars segons la contrada, com ara llagosta, llagost, saltamartí, etc.

MILPEUS

El terme s'aplica només a aquells diplòpodes de cos allargat i cilíndric,

Els milpeus tenen el cos dividit en cap i tronc; el cap és petit i porta antenes

Té dos parells de potes en la majoria dels segments

XINXES

Posseeixen un parell d'ulls composts complexos a ambdós costats del cap, i en molts casos ulls simples sobre el front, entre els composts. Les antenes no tenen molts segments (rarament més de deu), però poden ser molt llargues. Les potes estan adaptades per a caminar, saltar, agafar o fins i tot nedar (xinxes aquàtiques).En general posseeixen dos parells d'ales

ESCANYAPOLLSL'escanyapolls o cèrvol volador és l’escarabat més gran d'Europa Tot i que tinguin unes mandíbules tan prominents són massa dèbils per fer cap tipus de mal. La seva mida oscil·la entre els 3 i 9 cm i els 2'8 i 5'4 cm en les femelles.La reacció natural d'aquest escarabat quan s'hi apropa un objecte gran és la de reduir el moviment, d'aquesta manera esdevé un bon subjecte a fotografiar.

PAPALLONES

Les papallones són uns insectes que pertanyen a l'ordre dels lepidòpters.

Es caracteritzen per tenir unes ales cobertes d'escates que poden ser de molts colors. La vistositat d'algunes d'elles les ha fet famoses arreu del món. Cal dir, però, que no totes les papallones són de colors bonics i llampants.

FORMIGA

Són fàcils de distingir per les seves antenes en angle i una estructura de nòdul que forma una cintura esvelta.

CENTPEUS

Centcames o centpeus és el nom comú de diverses espècies. El nom deriva d'una de les característiques més notables d'aquests animals, la possessió de nombrosos parells de potes, per bé que el nombre de potes no arriba mai les 100, sinó que oscil·la entre 15 i 23 parells, és a dir, entre 30 i 46 potes.

ABELLA

Les abelles són insectes voladors. Tenen dos parells d'ales, el de darrere més petit. El segon parell de potes està adaptat per a la recol·lecció de pol·len, i l'apèndix de l'abdomen es un fibló que usa per a defensar-se.Existeixen prop de 16.000 espècies conegudes d'abelles

VESPA

El cos característicament negre (o bru) i groc, que és una combinació cromàtica cridanera que té com a finalitat d'advertir als seus enemics de la seva perillositat

MOSCA

MOSQUIT

ESCARABATS

ARANYA

N’hi ha de molt diferents. Tenen vuit potes i el cos dividit en dues parts.

CARGOL

El cargol adult du una closca molt resistent de 25–40 mm de diàmetre i de 25–35 mm d'alt. La closca és una mica variable pel que fa al color i la forma però generalment és marró fosca o castanya amb bandes, taques o ratlles grogues.

BABOSA o LLIMAC

Els llimacs o llumacs són mol·luscs terrestres sense conquilla.

Els llimacs mesuren entre 1 i 15 cm segons l'espècie. Tenen el cos allargat.

CUC

Tenen el cos allargat i cilíndric, i s'adapta perfectament a la vida subterrània, tot fent galeries i alimentant-se dels nutrients que els dóna la ingestió de gran quantitat de terra