el tractament dels refugiats a la premsa escrita · els refugiats, segons zygmunt bauman (2005),...

E L TRACTAMENT DELS REFUGIATS A LA PREMSAESCR ITA

PERÍODE DE NOVEMBRE A DESEMBRE DE 2015

JANARAGAMIQUEL

Tutora:EsperançaBielsa

FacultatdeCiènciesPolítiquesiSociologia

UniversitatAutònomadeBarcelona

Febrerde2016

ÍNDEX

1.INTRODUCCIÓ 3

2.CONTEXTUALITZACIÓ 4

CRISIMIGRATÒRIA 4

MITJANSDECOMUNICACIÓ:LAPREMSA 5

3.METODOLOGIA 8

4.RESULTATS 9

HIPÒTESI1 9

HIPÒTESI2 10

HIPÒTESI3 11

HIPÒTESI4 13

5.CONCLUSIONS 14

6.ANNEXOS 16ANNEX1–METODOLOGIA 16

ANNEX2–MOSTRA 18

ANNEX3–PAUTAD’ANÀLISI 22

ANNEX4–ANÀLISIEMPÍRICA 24

7.BIBLIOGRAFIA 43

1.INTRODUCCIÓ

Enlapresentinvestigacióespreténferunestudidelarepresentaciódelsrefugiatsdel’actualcrisimigratòriaalapremsaespanyola.Tenintencomptel’actualitatdeltemailaimportànciadels mitjans de comunicació pel que fa a la transmissió d’informació i el seu efecte sobrel’opiniópública, l’objectiuéseldecomprovarsihihadiferènciesenlatransmissiódesignifi-cats que es derivin del punt de partida ideològic de cada diari. D’altra banda, també es volobservarsis’haproduïtuncanvien la interpretaciódelsrefugiatsdesprésdelsatemptatsdeParísdel13denovembrede2015.

Aixídoncs,l’objected’estudihaestatescollitdonadalaimportantcrisientornelsmigrantsquevénenalaUnióEuropeaambl’objectiudesol·licitarasililapolèmicageneradaperlaperillosi-tatdelsseusviatges.Amés,estractad’untemadeforta incidènciapolítica jaqueelsEstatsmembresestannegociantl’aplicaciódecertesmesuresperfrenarl’arribadad’aquestapobla-ció,demaneraquetégranimportànciamediàtica.

Pertaldeduratermelarecerca,s’estudiaràaquestaqüestióambelstresdiarismésllegitsaEspanya–ElPaís,ElMundoiLaVanguardia–iesdiferenciarandosperíodestemporals:anteri-oriposterioralsatemptats.Leseinesmetodològiquesques’empraransónl’anàlisiqualitativaiquantitativadelsarticles iduesentrevistesadosmembresd’organitzacionsencontacteambaquestcol·lectiu:StopMareMortumiAsil.cat.

D’aquestamanera,l’estructuradeltreballs’iniciaambunmarcteòricqueexposalescaracte-rístiquesdelacrisimigratòriaactualidelsmitjansdecomunicació,centrant-seenlapremsa,iplantejalesduespreguntesderecercaquemarcaranelsobjectiusdelainvestigació.Seguida-ment,s’explicalametodologiaperrealitzarlafaseempíricaielsresultatsd’aquestai,perúl-tim,espresentenlesconclusionsonesresponenlespreguntessorgidesdelmarcteòricinicial.

2.CONTEXTUALITZACIÓ

CRISIMIGRATÒRIA

Durant els últims anys, sobretot des del 2014 i el 2015, Europa està rebent grans fluxos derefugiats,lamajoriaprocedentsdezonesenconflictecomUcraïna,Síria,Iraq,l’OrientMitjà,laBanyad’Àfricail’Àfricasubsahariana.Elnombrededesplaçatsirefugiatsquehihaactualmentnoméséscomparable,entermesrelatius,alsnivellsdelaSegonaGuerraMundial(CEAR,2015;Grasa,2015a;Metcalfe-Hough,2015).D’acordambdadesdel’AltComissionatdelesNacionsUnidespelsRefugiats(ACNUR)(citatperGrasa,2015a),ensónmésde60milions1.

CaltenirencomptequelagranmajoriaderefugiatsnoarribenaEuropa,sinóquetendeixenaestablir-seapaïsosveïnsalsdeprocedència,moltesvegadesamblaideadepoderretornaralsseuspaïsosenunfutur.

Però, de què parlem quan parlem de “migrants” i/o de “refugiats”? D’acord ambMetcalfe-Hough(2015),unmigrantés,comhodefineixl’organismedelesNacionsUnidesperlesMigra-cions,qualsevolpersonaqueportimésd’unanyresidintenunpaísestranger, independent-ment de les causes (voluntàries o involuntàries) i les formesdemigració quehagi fet servir(siguin regulars o irregulars). La categoria de “migrant” inclou refugiats, sol·licitants d’asil imigrantspermotiuseconòmics.

Unrefugiatés,doncs,unmigrant,peròelqueeldistingeixd’altresformesdemigracióésque“degutaunaporjustificadadeserperseguitpermotiusderaça,religió,nacionalitat,pertinen-çaaungrupsocialconcretounaopiniópolítica,estrobaforadelpaísdelasevanacionalitatiésincapaço,degutaaquestapor,novolposar-sesotalaprotecciód’aquestpaís”(Metcalfe-Hough,2015:3).

Finalment,unsol·licitantd’asilésunapersonaquebuscaseguretatenunaltrepaís,ondema-nal’estatusderefugiatpertalquelaprotegeixin(Metcalfe-Hough,2015).

Grasa(2015a)apuntaqueactualment1decada122personesalmónésrefugiada,desplaçadainterna o sol·licitant d’asil, una situació que disposa de normativa jurídica, la Convenció deGinebradel28dejuliolde1951ielProtocoldel31degenerde1967(ACNUR;CEAR,2015).Aquestesnormativesobliguenalspaïsosreceptorsadonarajudaalsrefugiatsquearribenal-horaques’hiinclouelprincipidenon-rofoulement(nodevolució)(Metcalfe-Hough,2015).

Elsrefugiats,segonsZygmuntBauman(2005),són“productesresiduals”delaglobalitzaciójaquemoltesvegadessónvistosdesd’Occidentcomunproblema,motiupelquals’enforteixenlesfronteresenunmóncadavegadamésglobalitzat.

EnelcasdelaUnióEuropea,elproblemaderivadelfetquenoexisteixunapolíticamigratòriacomuna, pel que cada Estat decideix el nombre de sol·licituds d’asil que admet (Metcalfe-Hough,2015).Durantel2014alaUEesvanfer627.780sol·licitudsd’asilidegeneraoctubredel2015,996.230,gairebé370.000mésqueentot l’anyanterior(dadesdel’Eurostat).AEs-

1ACNURcomptabilitzaaquestvolumdepoblaciócomelseu“col·lectiud’interès”,formatperpersonesrefugiades,sol·licitantsd’asil,desplaçatsinterns,apàtrides,refugiatsretornatsidesplaçatsinternsretornats(CEAR,2015).

panya,històricamentunpaísd’emigrants,durantel2014nomésesvanrebreel0,95%delessol·licitudsd’asilrebudesatotalaUE(CEAR,2015).

AEuropa, lamajoriaderefugiatsarribenpelMediterrani.SegonsACNUR2,durantel2015hihanarribat899.670persones i3.550hanmortoestandesaparegudes.El90%d’aquestapo-blacióprovéde10països:Síria(51%),Afganistan(20%),Iraq(7%),Eritrea(4%),Pakistan(2%),Nigèria(2%),Somàlia(2%),Sudan(1%),Gàmbia(1%)iMali(1%).

Tot iaixí,és importanttenirencomptequeenstrobemdavantd’unacrisi internacional inonoméscomunitària(Grasa,2015a),motiupelquals’haanomenat“crisidelsrefugiats”o“crisidelaMediterrània”.

Amés, laglobalitzacióprodueixun sentimentd’incertesa id’angoixaque faqueelsgovernsredirigeixin l’atenció sobre fenòmens que poden controlar (Bauman, 2005), com ho són elsrefugiats i elsmigrants econòmics, entre d’altres.D’aquestamanera, s’enforteixen els límitsentre“Nosaltres”i“Ells”,augmentantelsentimentdeclanentreelsautòctonsielsestereotipscapals“nodesitjats”(Canet,2015;Bauman,2005).

Laporalcanviiladesconeixençafanqueescreïnconflictesdenoacceptaciód’unapartdelasocietat(Urgoiti,2008)perporaunafracturasocial–comlateoriadelxocdecivilitzacionsdeHuntington–,peròaixònotéperquèseraixíjaquenormalmentnohihaproblemesdeconvi-vència i, ésmés,molts dels conflictesmundials s’han produït entre població d’unamateixacultura(GómeziÁlvarez,2013).

Peròarrandelsatemptatsd’EstatIslàmicaParísel13denovembrede2015,lapercepcióqueelsrefugiatspodenportarproblemesalessocietatsoccidentalssemblaques’haincrementat,creantaixíunafortaestigmatitzaciócapaaquestcol·lectiu(Grasa,2015b).

És per això que aquesta recerca es centrarà en estudiar la representació dels refugiats a lapremsaescritaifaràunacomparaciódel’abansieldesprésdelsatacsaParís.

MITJANSDECOMUNICACIÓ:LAPREMSA

Elsmitjansdecomunicaciódemassesfuncionencomatransmissorsd’informació i,pertant,com a transmissors d’ideologies, símbols i models (Urgoiti, 2008). Sabem que l’imaginaricol·lectiud’unasocietatnoesformanomésperlainteraccióentrepersonessinóqueésinflu-enciat pel que diuen els mitjans i els governs amb les seves polítiques i discursos (Urgoiti,2008).Enelcasdelsrefugiats,perexemple,hiinfluencienleslleisqueregulenelsfluxosmigra-toris,lasupressiódelacoberturasanitàriapelsimmigrants,etc.

Elsespectadors/lectors/oients tendeixena creure la informacióque se’lshi comunica comavertadera i, tot i que sabenqueelsperiodistesno serandel totobjectius,es creuen la sevavisió(Urgoiti,2008).D’acordambTeunvanDijk(1993),elsperiodistestransmetenrepresenta-cionsmentalsdels fetsqueexpliquen, transmeten“modelsd’esdeveniments”, i conseqüent-mentelslectorsesformenunmodelmoltsemblantaldelperiodista,queescriudesdelaseva

2Dadesconsultadesel6dedesembrede2015.L’actualitzaciódelesdadesespotconsultaralasegüentpàgina:http://data.unhcr.org/mediterranean/regional.php

pròpiavisiódelfet.Ésambaquestaeinaamblaqualalgunsmitjans influeixensobre lacom-prensiódels fets,mitjançantels“modelspreferits”.Aquestsmodelsconsisteixenen la trans-missióconscientdesignificatsqueavegadesnos’acabend’ajustaralarealitat.Esfapermitjàdelcontingut,ladisposiciódelainformació,l’èmfasid’algunesdadesconcretes,lail·lustracióambfotografies,etc.,ésadir,ambelqueTankardanomena“framing”(Sádaba,2001).

El “framing” o “emmarcat” és, segons Tankard, l’organització dels continguts de les notícies(titulars,entradetes,etc.),elformatques’hiutilitzailainformacióques’hiinclouilaqueno(Sádaba,2001).Perònonomés fa referènciaal contingut sinó tambéal tractamentde la in-formacióques’explicaenlanotícia:elsredactorsseleccionenalgunsaspectesdelfenomenosuccésaexplicarielsressalten,fentqueescreïndefinicionsconcretesdelsproblemes,inter-pretacionscausals,avaluacionsmorals,etc.(Igartua,MuñiziCheng,2005).

Ésperaixòqueelsmitjansdecomunicaciótenenunpapermoltimportantcomafactorsquecontribueixena lacreaciódeconstruccionssocials–comara lade“refugiat”–, tot iquecalrecordarquetambéhiafectenaltresfactors,explicatsanteriorment.

Elsmitjans,doncs,tenenunrolmoltimportantenlareproducciódelracisme,elqualtéduesformessegonsVanDijk(2008),lasocialilacognitiva.Laprimeraconsisteixenactesdediscri-minaciócapauncol·lectiuiéslegitimadaperlasegona,laformacognitiva,ésadir,perlare-presentaciódels col·lectiusnodominantsde formanegativaa travésd’estereotips, creencesètniques,prejudicisiideologies.Aixídoncs,l’autorconsideraqueésatravésdeldiscursqueesreprodueixenlesrepresentacionssocials(VanDijk,1993;2008).

Perpodercompararmitjansés importanttenirclarelcontextdecadascunjaquehihaduesgrans variables interrelacionades que trobem en tota representació mediàtica: la dimensióestructuraldelpropimitjàinformatiuilaprofessionaldelperiodistaqueescriuonarralanotí-cia(Torregrosa,2008;VanDijk,2008).EntermesdePierreBourdieu,laprimeracorrespondriaalcampdelmitjà(presènciadediversostipusdecapital)ilasegonaal’habitusdelperiodista(condicionatpelseucampicapital).

Ésperaquestmotiuqueenaquestainvestigacióestindràencompteelcontextdecadadiarianalitzatperrespondreelmésacuradamentpossiblealespreguntesderecercaqueesplante-genalfinaldelmarcteòric.

Segons Juan Francisco Torregrosa (2008), els articles periodístics que tracten temesd’immigraciótendeixenafer-hodesd’unavisiódeproblemàticaiculpabilitzaciódelesperso-nesmigrantsdelsfetsques’hanproduïtiqueconstitueixenelnuclidelanotícia.Seguintambaquestaideaifentreferènciaal’aspectedelail·lustraciódelesnotíciesambfotografies,prò-piade la transmissiódemodelspreferits,Torregrosa (2008)observaquemoltesvegades lesnotíciesqueparlendenormalitat envers al conjuntdepersones immigrades són il·lustradesambimatgespròpiesdel’espectacleinformatiu.

Centrant-nosaraenelcontinguti l’anàlisidelesnotícies,d’acordambSemetkoiValkenburg(2000) hi ha dues formes per analitzar el “framing”: una d’inductiva, analitzant les notíciessenseteniruns“frames”omarcsgairedefinits,iunadedeductiva,predefinint“frames”comavariables a trobar a les notícies que són l’objecte d’estudi. Les autores defineixen, a partird’unarevisiódelaliteratura,elssegüentsmarcsenelseutreball:conflicte,interèshumà,con-

seqüèncieseconòmiques,moralitat i responsabilitat.Apartird’aquests ítems fan l’anàlisi denotíciesdemitjansdecomunicaciófixant-seenlapresènciaonod’aquestsienquinamesurahofan.Perfer-ho,elaborenunespreguntesperpoderidentificarmillorelsmarcsiferl’anàlisideformasistemàtica.

UnaltreestudidelesmateixescaracterístiqueséseldePhilo,BriantiDonald(2013),ontambéespredefineixenunsítemsadetectardinslesnotíciesanalitzades.Apartirdelesduesrecer-quesesmentades,esdefiniràlapautad’anàlisid’aquesttreball,detalladaal’apartatdelame-todologia.

Desprésd’aquestacontextualitzaciódelsrefugiats i lesformesdetractar la informacióenelsmitjansdecomunicació,s’estableixenduespreguntesderecercaqueespretenenrespondredesprésdelarealitzaciódeltreballdecamp.Aquestessónlessegüents:

1. Quinesdiferènciesespodenobservarenlatransmissiódesignificatsomodelspreferitsqueesderivindelpuntsdepartidadecadadiari(líniaeditorial,perspectivadelsdirec-tors,opinionsconcretesdelsredactors,etc.)?

2. HacanviatlainterpretaciódelsrefugiatsperpartdelapremsadesprésdelsatemptatsdeParísdel13denovembrede2015?

3.METODOLOGIA

Les decisionsmetodològiques per dur a terme el treball de camp es resumeixen al següentquadre.Perraonsd’espai,l’explicaciócompletadelametodologiaestrobaal’Annex1.

EINESPELTREBALLEMPÍRIC

Anàlisiqualitativaiquantitativadelapremsaescrita34 Entrevistes

ElPaís,ElMundoiLaVanguardia(elsdiarismésllegitsdetotl’Estatespanyol).Totstrestenendiferentsposicionsalllargdel’eixideològic

tradicional(esquerra-dreta): MembreplataformaStopMareMortum

MembrexarxaAsil.cat

ElPaís ElMundo LaVanguardia

Esquerres(afinitatalPSOE*)

Dretes(afinitatalPP**)

Centre-dreta(afinitataCDC***)

PERÍODESAANALITZAR

Del2al8denovembrede2015 Del30denovembreal6dedesembrede2015

*PartitSocialistaObrerEspanyol**PartitPopular

***ConvergènciaDemocràticadeCatalunyaFont:ElaboraciópròpiaapartirdeDeMigueliPozas,2009.

3VeureAnnex2perlamostraescollida.4VeureAnnex3amblapautad’anàlisi.

4.RESULTATS

L’anàlisicompletadelamostra5evidenciaquelamajoriad’articlessóndecaràctersubjectiuino simplement informatius o descriptius, atès que es tendeix a opinar sobre els fets ques’expliquen. Gran part de les notícies parlen de responsabilitat, actuacions o solucions delspaïsosoccidentalsen relacióamb lacrisimigratòria,essentElPaíselquemésho fa.Aquestdiaritambétémoltpresentelmarc(o“frame”)d’interèshumàiemotivitat,peròonhitéméspresència és a El Mundo. La Vanguardia, en canvi, després de la responsabili-tat/actuacions/solucionsd’Occident,dónamésimportànciaalsfactorsquereflecteixenconflic-tivitatentredirigentspolítics,refugiats,policia,etc.

Aquestes dades, però, no permeten extreure conclusions donat que dins de cadamarc s’hiinclouendiversosaspectes,talicoms’observaalapautad’anàlisiques’hausat.Aixídoncs,ésconvenientpararatencióalselementsmésqualitatiusquefanreferènciaalcontingutdecadaarticle respecte a cadamarc, així comd’altres factors com són l’úsde fotografieso l’èmfasid’algunainformaciódeterminada.Perfer-ho,espartiràd’unseguitd’hipòtesisquepretenienrespondrealespreguntesderecercaabansdel’anàlisiempírica6.

HIPÒTESI1

H1.Elsdiarisméspropersal’eixideològicdeladretaexposenposicionsméscrítiquesambelsrefugiats(culpabilitzacióiestigmatització)iemfatitzenelsfactorseconòmicsamigi llargter-mini que implica la seva arribada a laUnió Europea, tot oblidant omenystenint la condiciód’asilieldretal’assistènciareconegutperlaConvenciódeGinebra.

ElstresdiarisfanèmfasienlaprecàriasituacióqueviuenelsmigrantsqueintentenarribaralaUnióEuropeaielsproblemesquetenenperfer-ho.Totsparlendeltemadelsnaufragisidelanecessitatd’unaaccióurgentperevitarfermésgranlatragèdia.CulpabilitzentantlaComissióEuropeacomelsEstatsmembresdelaUEperlalentituddelapresadedecisionsperferfronta la crisimigratòria, lamiradaestrictamentnacional i lesescassesmesuresque s’estanapli-cant.Amés,tambéesmentenlesmàfiesdepersonesquefannegociambeltransportpermarilapresènciad’EstatIslàmic.

Totsesposicionenencontrade l’acordentre laUE iTurquiaperquèaquestaúltimafrenielsrefugiats,fentèmfasienl’elevatcosteconòmicquetésobreEuropa.LaVanguardia iElPaís,situats al centre i l’esquerra de l’eix ideològic, són elsmitjansmés crítics ambaquest acordperquèconsiderenqueTurquiafaservirelsrefugiatscoma“monedadecanvi”permillorarlesrelacionsamblaUEipoderacabarformant-hipart,peròapuntenqueésunpaísquevulneradretshumansdeformacontinuada.Amés,elsdossostenenqueabanslaUEnoteniarelacióambTurquiaiquearasíquelatéperquèliinteressa.

ElMundo, a ladretade l’eix, tot ique tambécondemnaaquestacord,no facomentarisdelgovernd’Erdogan.Elsmotiuspelsqualss’hiposicionaencontrasóneconòmics.Aquisíque

5Veurel’Annex4ambelsresultats.6VeureAnnex1ambelplantejamentdeleshipòtesis(metodologia).

veuculpableaquestdiaridelacrisimigratòriaésaGrècia,jaquemostracertahostilitatambelseugovernielresponsabilitzadenocontrolarbélessevesfronteres.

D’altrabanda,pelquefaalasuspensiódel’espaiSchengen,ElPaísiLaVanguardias’himos-trentotalmentencontra,sobretotElPaísjaqueenunarticled’opinióesdemanaaccióurgentperò sensequees tornina tancar les fronteresnacionals. L’argumentquees fa servirnoescentraenlesdificultatsafegidesdelsrefugiatssiessuspènSchengensinóenlapèrduadeco-moditatsqueaixòpotcomportarpelsciutadanseuropeus,siguincomercialsopersonals.

Tot i així, cal observar que els tres diaris expliquenque amig i llarg termini el PIB europeuaugmentaràambl’arribadadelsrefugiatsalaUnió;pertant,nonomésesparladeconseqüèn-cieseconòmiquesnegatives.

UnaaltradadaatenirencompteésqueElMundovapublicarunaentrevistaaunmonjobu-distaqueestavaencontradelsmusulmansieltitulardel’articleera“Losmusulmanesrepre-sentanunaamenazapara todoelmundo”.Tot ique lespreguntesdelperiodistamostravenqueaquestnoestavad’acordambelsargumentsdel’entrevistat,elfetqueeldiaripubliquésaquestaentrevistadonadalapolèmicadel’augmentdel’islamofòbiaaOccident,podiasignifi-car una contribució a l’estigmatització dels refugiats ja que és sabut que granpart d’aquestcol·lectiusónmusulmans.

Finalment,enunarticled’aquestmateixdiariqueparladelsmigrantshazares,sobtaques’hiexpliquiquelarutaperonpassenperarribaraEuropaéslamateixaquefanservirelsnarco-traficantsafgansperportardrogaaEuropa.Finsitotesdónalaxifradeltotald’heroïnaiopiqueesvenalaUE,28milionsdedòlars,ielsseusmercatsprincipals,França,RegneUnit,Ale-manya i Itàlia. Llegint l’article, sorprèn aquesta informació perquèno té res a veure amb larestadeltext,semblaposadaambcalçador.

Tot plegat, confirma parcialment la hipòtesi, atès que El Mundo pot haver fet augmentarl’estigmaamb lapublicacióde l’entrevista i,pelque faalcas turc,noesmentaaltres factorsqueelseconòmics.Amés,l’elementdelarutadelshazarestambépotcomportarporiestig-ma.Engeneral,totstresdiarismostrenelsrefugiatscomavíctimesdeconflictesarmatsitotsesmenten factors econòmics, per tant no se’ls culpabilitza de formadirecta, el que significaquepervalidaro refutarde formaclara lahipòtesi caldriaanalitzarunamostraqueabastésperíodesmésllargs.

HIPÒTESI2

H2.Elsdiarisméspropersal’eixideològicdeladretaprestenmésatencióiesmentenméselsconflictesifactorsnegatiusrelacionatsambelsrefugiatsqueelsméspropersal’eixideològicd’esquerra.

Lapresènciadelmarc“conflictivitat”comaresultatdel’anàlisiquantitativaésmésfortaaLaVanguardia,seguidad’ElMundoiElPaís,queentenenlamateixaproporció.Detotamanera,tornaasernecessaricontrastaraquestainformacióambelresultatdel’anàlisiqualitativa.

EldiariElMundoesmentaelementsdeconflictealvoltantdelsrefugiatstalscoml’entrevistajaesmentadaalmonjobudistaencontradelsmusulmans,alsqualsacusadeferatacsterroris-tes;elsenfrontamentsentrerefugiats i lapoliciadeMacedònia iSèrbia; l’augmentd’atacsa

albergsderefugiatsaEuropadurantelsúltimsmesos;ielspossiblesmotinsquehipodenha-ver,segonseldiari,sihihaunavagadelsferrisqueportenaAtenes.Totiaixí,esdenuncienlesmalesmaneresquetenenlapoliciadeMacedònia,SèrbiaiCroàciaitambécalrecordarqueesfaèmfasicontínuamentdelamalasituaciódelsmigrants.

ElsarticlesdeLaVanguardiamostrenlavoluntatdeldiaridedeixarclarque“elsrefugiatsnovénenaquíaprendre’nsres”,frasequeformaundelstitularsanalitzats,iesremarcalasepa-racióentreelsrefugiatsielterrorisme.Totiaixí,hihaunarticlequeestitula“nohemtrobatcapgihadistaentreelsrefugiats”,unaentrevistaalMinistred’Interioralemany,onaquestveunegativamentels refugiats i considera lapossibilitatquehihagi terroristesentreells.D’altrabanda,però,tambéesmostralanecessitatd’unasolucióurgentiesveuenelsrefugiatscomavíctimesprincipalsd’aquestacrisimigratòria.

Perúltim,aElPaís tambéesdesmenteix larelacióentrerefugiats i terroristes iesveuenelsprimerscomavíctimes,coms’hacomentatabans.

Totstresdiaris,coms’hadit,esmostrencontrarisalasuspensiódel’espaiSchengen,mesuraqueconsiderennegativapelseuropeus,ialtractedelaUEambTurquia,elqualtambéésunfactornegatiuentornelsrefugiats.

Aixídoncs,lahipòtesiquedavalidadadonatqueElMundoiLaVanguardiamostrenméscon-flictesifactorsnegatius(totiquetambépositiuso,simésno,neutres)queElPaís.

HIPÒTESI3

H3.Esfaúsdefotografiesihistòriesemotivespergenerarsentimentsdellàstima,susceptiblesdeprovocar reaccionsemotives id’escàndolals lectors,a lamanerade les“informacionses-pectacle”.

ElMundo iElPaíssónelsquepresentenunpercentatgemésaltd’històriesemotivesiperso-nalsalsseusarticles.Totiaixí,pelquefaalesfotografies,elstresdiarismostrenimatgesquegenerenescàndolillàstimaalslectorsinosempretenendeltotrelacióambeltext.

Començantperlesd’ElMundo,hihaunarticleonlafotografiaésd’unnenmortaunaplatja,però lanotícia en sí noparlanomésdenaufragis sinó tambédepasteres, de les condicionsdelscampsderefugiats,etc.,pelqueespodriahaverescollitunaaltraimatgequeladelnen.Aixídoncs,esveuclaramentque la intencióésprovocar l’escàndoldels lectors.Tambéhihaaltresfotografiesquegenerenllàstimacomlad’unafamíliamigrant,aquiesfal’entrevistadel’articleenqüestió,lad’unnensiriàquejugaaLegoenuncentred’ACNURolad’unsmigrantscaminantperunpratsotalamiradadedospolicies.

Moltsdels articlesd’aquestdiari sónd’històriespersonals, com lesde la sèried’articles “In-viernoenlosBalcanes”oncadadias’hapublicatunahistòriadiferent.Amésd’aquestesnotí-cies,moltsarticlesparlendelescondicionsdelsmigrantsqueestrobenencampsderefugiats,elsnaufragisquehihadiareredia, lesdificultatsquetenenelsmigrantsencreuarfronteresperterra,etc.Elques’hapogutobservarésunatendènciaaexposarlavulnerabilitatd’aquestcol·lectiude formadetallada, coms’exemplificaen la següent citaextretad’undels articles:“enlaestaciónhayunpardefamiliasmuypobresintentandocalentarsealsol,dostullidosde

guerra, varias personas en silla de ruedas y dos o tres ancianosque yano cumplirán los 80años”.

Lesfotografiesd’ElPaístambésemblenorientadesagenerarescàndoloreaccionsd’indignacióentreelslectorsjaquetambémostrenlesfeblesesdelsmigrants.Unadelesimatgesésd’unadolescentmortenunaplatjadeLesbos,peròlanotíciaques’il·lustraambaquestafotografianoparladecapnaufragi,elquehacausatlamortdelnoi,sinódelesdiscussionsentrepolíticsperdecidircomgestionarlacrisimigratòria.Ésperaixòlafotonos’adequadeltotalquediueltextencaraqueesparlidelproblemadelsrefugiatsi,pertant,esbuscaunsentimentdellàs-timaiescàndolamblasituació.

Unaltrecassemblantéseld’unarticlequeparladelatensióentreelspaïsoseuropeusiGrèciailaimatgequeacompanyalanotíciaéslad’unafamíliarefugiadaesperanteltrenpercreuarunafrontera,delaqualnoesparlaentoteltext.

Enunaaltra imatged’ElPaís,esmostraunvaixellde fustaambmoltesméspersonesde lesquehicabenenunaembarcaciócomaquesta, fetquedemostra lesmalescondicionsen lesqueviatgenelsmigrantsil’abúsdelesmàfiesquetrafiquenambpersones.

Perúltim,hihadosarticlesd’opinióquecontenendibuixosquesuggereixenladificultatiperi-llositat de l’accés a la UE i els murs que s’estan aixecant (física i simbòlicament) tant dinsd’EuropacomallímitdelaUnió.

Pel que fa a les històries, aquest diari també explica històries emotives que remarquen lestemperaturesextremesques’handesuportaralsBalcans,lescondicionsdelscampsderefugi-atsihistòriespersonalsdemigrantsquehandeixatlasevafamíliaalsseuspaïsosd’origen.

Finalment,LaVanguardiatambécontéfotografiesquegenerenescàndolcomaral’oposiciódeduesimatgesdeLesbos,unad’unakitesurfistarodantunanunciil’altrad’unamareielseufillmigrantsmirantal’horitzó,suggerintqueéscaponvolenanar,capaEuropa.Unaaltraimatgeés lad’unhomecaminantpelcostatd’unmuntdesalvavidesusats,quemostralanecessitatd’unasolucióurgent, i lad’unnoiacabatd’arribaraLesbosambunamantaquelihandonatelsserveisd’emergència.

AquestdiaritambéexplicadiverseshistòriesdegentqueveaEuropafugintdelaguerraidel’EstatIslàmic,comlad’unafamíliasirianadeclassemitja-altaquehovadeixartotperveniraBarcelona.La fillapetitade la famíliava ferunacançóabansdemarxarondeiaadéuacasasevaialasevaciutat,històriaqueesressaltaal’articleambunafotografiadelvídeodelane-naoncantalacançó.

S’haobservatenundelsarticlesdeLaVanguardial’explicacióunseguitdesuccessosnegatiusque han viscut molts migrants concentrats al primer paràgraf, que generen sentimentd’impotènciai llàstimaals lectors.Espotveurecomunintent“d’enganxar-los”a larestadel’article.

Es pot concloure, doncs, que els tresmitjans analitzats, sobretotElMundo i El País, fan úsd’imatgesihistòriespersonalsderefugiatspergenerarllàstima, indignacióiescàndolals lec-tors,confirmantaixílatercerahipòtesid’aquestarecerca.

HIPÒTESI4

H4.DesprésdelsatemptatsdeParís,elsmitjanssónméscríticsambelsproblemesquegenerenelsrefugiatsimostrenporialtresfactorsnegatiuscapaaquestcol·lectiu.Augmentalaislamo-fòbiavinculadaaltemorquearribinpotencialsterroristesambelsmigrantsquedemanenasil.

Nos’hantrobatdiferènciessignificativeseneldiscursentreelsdosperíodes,abansidesprésdelsatemptatsdeParísel13denovembrede2015,encapdelstresdiaris.Ésmés,algunsdelsarticles que parlen dels refugiats i del terrorisme són d’abans dels atacs, quan ja hi havial’alarmaantiterroristaatotelcontinenteuropeu.

Aquest element es pot veure en que l’entrevista esmentada anteriorment d’ElMundo a unmonjobudistaencontradelsmusulmans,alsqueacusadeferatacsterroristesambl’exempledeldeCharlieHebdo,ésanterioralsatemptatsdel13denovembre.

ALaVanguardiapodemveureunarticlequesuggereixunarelacióentreelsrefugiatsielterro-risme,jaquel’articleestrobaal’apartat“Internacional”dinslasecció“Eldesafiamentterro-rista”peròeltextnomésesrefereixaqueessuspènSchengenperl’arribadamassivadelsre-fugiats.Pertant,donatelnomde lasecció,espodriaestarrelacionantelgihadismeambelsrefugiats.

Totiaixí,elmateixdiari,enunaltrearticlepublicatdesprésdelsatemptats,esdesmarcadelarelaciórefugiats-terrorismetotrebutjantl’augmentdel’islamofòbia,elquals’explicaques’haproduïtalessocietatsoccidentalsdesprésdeParís.

Unaltrearticled’aquesttipuselpodemtrobaraElPaísons’argumentaqueelsterroristesnosónrefugiatssinóquesóneuropeusnascutsieducatsaquí.

D’aquestamanera,laquartahipòtesiquedarefutadajaquenohihadiferènciesentreelsdosperíodesanalitzats.Tanmateix,potserunperíodedetempsmésallunyats(8o10setmanes),quanelsfetsconcretsdeParís(històriespersonalsipersecuciódelscausants)janofossintanrecents,mostrariaresultatslleugeramentdiferents.

5.CONCLUSIONS

Enaquestapartatespresentenlesconclusionsqueesderivendel’anàlisiempíricarealitzada,totresponentalesduespreguntesderecercaplantejadesalmarcteòric.

Laprimerapregunta feiareferènciaa lespossiblesdiferènciesdetransmissiódesignificatsomodels preferits en funció de la tendència ideològica de cada diari. D’aquesta pregunta esderivaven lestresprimereshipòtesis i larespostaglobalésquesí,s’handetectatdiferènciesentrediaris.Totiaixí,inicialments’esperavenunsresultatsmésclars(diferènciesméscontras-tades)delsobtinguts.Ésadir,atèsquelacrisimigratòriaésuntemaactualidegravetat,so-bretotper lesnombrosesmortsqueesprodueixencadadia iper lacrisi institucionalquehageneratalaUEialsEstatsmembres,observemquecapdelstresmitjansanalitzats–indepen-dentmentdelasevaafinitataunoaltreextremdel’eixideològicesquerra-dreta–ésdeltotcríticambelsrefugiats, jaqueesmostracontínuamentlavulnerabilitatd’aquestespersones,donatqueésuntemaquetocaa l’opiniópública.Coms’hadit,aquestatroballaempíricaéscontrària a l’esperada inicialment, que pressuposava una crítica més severa dels mitjans al’extremdretdel’eixideològic.

Tanmateix,s’haobservatqueelsdiarisqueesposicionencapaladretadel’eixideològicpu-bliquenalgunsarticlesquecontribueixenal’estigmatitzaciódelcol·lectiudelsrefugiatsmitjan-çantlatendènciad’esmentaralgunsfactorsnegatiusque,segonseldiari,hiestanrelacionats.Pertant,s’afirmalatesideVanDijk(2008)delareproducciódelracismeatravésdelsmitjansques’esmentaalmarcteòric.

Altresdiferènciesdetectadeshanestatenel tractamentde temesde conflictivitatque, tal icomapuntavaTorregrosa (2008),s’hacomprovatqueelsdiarisqueesposicionenalcentre idretadel’eix ideològicmostrenmésconflictesdirectamentrelacionatsambelsrefugiatsquenopaselqueesvinculaal’esquerra.Totiaixí,caltenirencomptequeelstresdiarisanalitzatsmostrenentotmomentlavulnerabilitatisituacionsextremesqueviuenelsrefugiats,pelquenose’lsculpabilitzadelsconflictesqueelshanfetabandonarelsseuspaïsosd’origen.

Un fet comúdels tresdiaris (sobretotElMundo iElPaís)haestat l’úsd’històriesemotives ifotografiespergenerarescàndol,indignacióillàstimaalslectorspermotivar-losaquellegeixinl’articleenqüestió.Donatquehaestatunelementcomúdelstresmitjans,noespotconside-rar una diferència a tenir en compte per a la resposta de la pregunta de recerca, però s’haconsideratnecessaridestacaraquestainformació.

Ensíntesi,totplegatpermetmostrar,encoherènciaambelmarcanalíticiamblapreguntaderecercaileshipòtesisderivades,queelsmitjansdecomunicaciósóntransmissorsd’ideologiesimodelspreferits,entantquesóntransmissorsd’informació,ique,d’aquestamanera,contri-bueixenalaconstrucciósocialdelsrefugiatscomacol·lectiu.

Pelquefaalasegonapreguntadeltreball,nos’hadetectatuncanvisignificatiuiexplícitenlainterpretaciódels refugiatsperpartde lapremsadesprésdelsatemptatsdeParísdel13denovembrede2015(s’harefutatlaquartahipòtesi).Abansd’iniciarlafaseempíricas’esperavadetectarunfortcanvienaquestarepresentació,lligadaaunaugmentdelaislamofòbiai,pertant,l’incrementdel’estigmatitzaciódelsrefugiats,talicoms’exposavaalmarcteòric.Ésmés,elques’haobtinguthaestatelcontrari, jaquetantLaVanguardia comElPaíshanpublicatarticlesquepreteniendeixarclaraladiferènciaentrerefugiatsiterroristes.

Síque s’hapogutveureuncanvid’enfocamentabans idesprésdeParísenel sentitque lesnotíciespublicadess’hihanvistdirectamentrelacionades.Ésadir,elsgovernseuropeushanestatnegociantmesuresperfrenarl’entradaderefugiatsalaUnióEuropeaambunclaraug-mentdeltemoraquearribinpotencialsterroristesentreells.Sobretot,unanotíciamoltrecur-rent ha estat la possibilitat, actualment encara en discussió, de suspendre l’espai Schengendurantuntemps,pelqualestornarienafercontrolsfronterersalspaïsosmembresdelaUE.Aquísíques’hafetpalèselposicionamentdelsdiarisanalitzatsque,generalment,hiestaventotsencontrasobretotpertemeseconòmics.

Coms’hacomentatal’apartatanterior,éspossiblequesíques’haguessinobservatdiferènciesentre els dos períodes si lamostra hagués estatmés gran, ambmés diaris i un període detempsmésllarg iallunyatdelsatemptats.Ésunelementques’hauriadetenirencompteenrecerquesfutures.

Peracabariconcloureaquesttreballderecerca,és importantremarcarquehasobtatelpocinterèsdelsdiarisanalitzatsen lessolucionsa lacrisimigratòriaque, tot iquehi figuren,nos’hi ha fet gaire incidència tret de les negociacions dels líders europeus sobre Schengen. Amés, tampocs’hadonat importànciaa l’obligaciódelspaïsoseuropeus,comasignantsde laConvenciódeGinebra,aproporcionarajudaalsrefugiatsquearribenalseuterritori.Ésmés,nofiguraencapdelsarticlesanalitzatstotiqueésuntemacandentalasituacióactual.

D’altrabanda,alsdiariss’hanreflectitlesdiscussionsentrepolíticsperònolafaltaderecursosi actuacions d’ACNUR i altres organitzacions internacionals per fer front a la tragèdia de lesfronteres europees, per exemple almar Egeu i els Balcans, on no hi ha suficient ajuda pelsmilers de refugiats que arriben en condicions deplorables a la Unió. Per últim, tampoc s’haesmentatl’accióigestiódeFrontex(l’organitzaciópolicialeuropeaespecialitzadaenfronteres)alesfronteresdelaUE,temaquegeneramoltapolèmica,peròsíques’hancriticatlesaccionsdelespoliciesdeSèrbiaiMacedònia,païsosforadelaUnió,is’halloatlagestiódel’ArmadaespanyolaaborddelvaixellCanarias i lesaccionsde laGeneralitatperatendreels refugiatsquearribenalnostrepaís.

Aixídoncs,talicomvaescriureZygmuntBaumanel2005,elsrefugiatsesveuencomunpro-blemaperOccident,elqualcomportal’augmentdelesfronteresiladiferenciacióentre“Ells”i“Nosaltres”.Uncas,doncs,depolaritzaciópolítica,dedialèctica“amic-enemic”quenoajudaaentendrelarealitatiencaramenysderesoldre-la.

6.ANNEXOS

ANNEX1–METODOLOGIA

Lamostraescollida7perrespondrealespreguntesderecercaplantejadesesresumeixalqua-dresegüent:

ElPaís ElMundo LaVanguardia

Ideologiatradicional

Esquerres(afini-tatalPSOE*)

Dretes(afinitatalPP**)

Centre-dreta(afinitataCDC***)

*PartitSocialistaObrerEspanyol**PartitPopular

***ConvergènciaDemocràticadeCatalunyaFont:ElaboraciópròpiaapartirdeDeMigueliPozas,2009.

D’aquestamanera,s’analitzaranelstresdiarismésllegitsaEspanya(AIMC,2015)durantdosperíodes,abansidesprésdelsatemptatsdeParís,quecorresponenalessetmanesdel2al8denovembreidel30al6dedesembre.

D’altrabanda,tambéesrealitzaranduesentrevistesadosmembresd’organitzacionsencon-tacteambelsrefugiatsperconèixerlasevaperspectiva.AquestssónelPereSerra,delaxarxaAsil.cat,ielToniBorrell,d’StopMareMortum.

Apartirdelespreguntesd’investigacióesmentades,leshipòtesisqueesplantegenpertalderespondre-lessónlessegüents:

- Pregunta1:

• H1.Elsdiarisméspropersa l’eix ideològicdeladretaexposenposicionsméscrítiques amb els refugiats (culpabilització i estigmatització) i emfatitzen elsfactorseconòmicsamig i llarg terminique implica lasevaarribadaa laUnióEuropea, totoblidantomenystenint la condiciód’asil i eldreta l’assistènciareconegutperlaConvenciódeGinebra.

• H2. Elsdiarisméspropers a l’eix ideològicde ladretaprestenmésatenció iesmentenmés els conflictes i factors negatius relacionats amb els refugiatsqueelsméspropersal’eixideològicd’esquerra.

• H3.Esfaúsdefotografiesihistòriesemotivespergenerarsentimentsdellàs-tima,susceptiblesdeprovocarreaccionsemotivesid’escàndolalslectors,alamaneradeles“informacionsespectacle”.

- Pregunta2:

• H4.DesprésdelsatemptatsdeParís,elsmitjanssónméscríticsambelspro-blemesquegenerenelsrefugiatsimostrenporialtresfactorsnegatiuscapaaquestcol·lectiu.Augmenta la islamofòbiavinculadaaltemorquearribinpo-tencialsterroristesambelsmigrantsquedemanenasil.

7VeureAnnex2.

Com s’ha vist en el marc teòric, els models preferits es transmeten amb “frames”. Partintd’aquestapremissaiapartirdel’escaladeSemetkoiValkenburg(2000)idel’estudidePhilo,BriantiDonald(2013),esrealitzaràunaanàlisiqualitativaapartird’uns“frames”establerts.Lapautad’anàlisidelsarticlesqueesfaràservirespotveureal’Annex3.

Uncopcompletadaaquestafasedelarecerca,queimplicabuidarexhaustivamentianalitzarlainformaciótrobadaalstresdiarisdurantlesduessetmanes,escompararanicreuaranelsre-sultatsobtingutsperdetectarlatransmissiódesignificatsdecadadiariiobservarlespossiblesdiferènciesentreelsdosperíodesdefinits,abans idesprésdelsatemptatsdeParísdel13denovembre.Comjas’haesmentat,espreténdetectarsieldiscurss’haendurit,sihaaugmentatl’estigmatització iculpabilitzaciódelsrefugiats,etc.,osiencanvinohihahagutvariacionsoaquestess’hanproduïtensentitpositiu.Perdur-hoaterme,esfaràunacomptabilitzaciódelsmarcs predominants a cada mitjà i a continuació es recollirà tota la informació obtingudaquantitativaiqualitativamentperpodervalidaronoleshipòtesisiaixírespondrealespregun-tesderecerca.D’altrabanda,esfaràunaanàlisimésexhaustivadelsarticlesd’opinióquefor-menpartdelamostraperobservarpossiblesideologiesdelsautorsi/odelsdiarisquehopu-bliquen.

ANNEX2–MOSTRA

Període:2–8novembre(abansatemptatsParís,13N).

Núm. Codi Diari Dia Titular Secció Pàgina

1 EP_2/11_1 ElPaís 2/11/15 Merkel no logra consensoentre sus aliados sobre losrefugiados.

Internacional 7

2 EP_2/11_2 ElPaís 2/11/15 ¡LargavidaaSchengen! Opinió 13

3 LV_2/11_1 LaVanguardia 2/11/15 Surf,somnisipasteres. Internacional 8-9

4 LV_2/11_2 LaVanguardia 2/11/15 Creix la tensió entre els socisde Merkel pel gran flux derefugiats.

Internacional 8

5 EP_3/11_1 ElPaís 3/11/15 Abrigoparalosrefugiados. Cataluña -

6 LV_3/11_1 LaVanguardia 3/11/15 “No hem descobert cap giha-distaentreelsrefugiats”.

Internacional 6-7

7 LV_3/11_2 LaVanguardia 3/11/15 Elnourepted’Europa Internacional 6

8 EM_3/11_1 ElMundo 3/11/15 “Losmusulmanesrepresentanuna amenaza para todo elmundo”.

Mundo 21

9 EP_4/11_2 ElPaís 4/11/15 Tempelhof reabre para losrefugiados.

Internacional 4

10 EM_4/11_1 ElMundo 4/11/15 Sin espacio para vivos nimu-ertos.

Mundo 18

11 EM_4/11_2 ElMundo 4/11/15 “Los palestinos están atrapa-dosenSiria”.

Mundo 18

12 EP_5/11_1 ElPaís 5/11/15 Unanuevavidatraslapesadi-lladelEgeo.

Internacional 4

13 EP_5/11_2 ElPaís 5/11/15 París suspende Schengen unmesporlaCumbredelClima

Internacional 4

14 LV_5/11_1 LaVanguardia 5/11/15 LaUE recol·loca a Luxemburgels 30 primers refugiats deGrècia.

Internacional 6

15 LV_5/11_2 LaVanguardia 5/11/15 França restablirà els controlsfronterers per la cimera delclima.

Internacional 6

16 EM_5/11_1 ElMundo 5/11/15 “Con sus cuatro helicópterossesalvaríanvidas”.

Mundo 24

17 EP_6/11_1 ElPaís 6/11/15 Alemania levantará centrospara accelerar el proceso deexpulsióndeinmigrantes.

Internacional 6

18 EM_6/11_1 ElMundo 6/11/15 “Tuvimossuerte.Vimos llegarunapateraatierra”.

Mundo 20

19 EM_6/11_2 ElMundo 6/11/15 Merkel logra una tregua in-ternasobrelosrefugiados.

Mundo 20

20 LV_8/11_1 LaVanguardia 8/11/15 Sàhara. Quaranta anysd’espera.

Internacional 14-15

21 LV_8/11_2 LaVanguardia 8/11/15 Créixer per atreure joves im-migrants.

Diners 1

Període:30novembre–6desembre(desprésatemptatsParís,13N).

Núm. Codi Diari Dia Titular Secció Pàgina

22 EP_30/11_1 ElPaís 30/11/15 Berlín pretende mejorar laoferta a Ankara para quefrenealosrefugiados.

Internacional 3

23 EP_30/11_2 ElPaís 30/11/15 Europa redescubre Turquíaparanofracturarse.

Internacional 3

24 LV_30/11_1 LaVanguardia 30/11/15 LaUEyTurquíaimpulsanunanueva relación forzados porlacrisisdeasilo.

Internacional 5

25 LV_30/11_2 LaVanguardia 30/11/15 Los refugiados, ¿modeda decambio?

Internacional 5

26 EM_30/11/1 ElMundo 30/11/15 Elgrannegociodelrefugiado:lamafiadelSyrianExpress.

Mundo 22-23

27 EM_30/11/2 ElMundo 30/11/15 Un cortafuegos de 3000 mi-llonesparaTurquía.

Mundo 23

28 EP_1/12_1 ElPaís 1/12/15 TurquíaenEuropa Opinió 10

29 EP_1/12_2 ElPaís 1/12/15 Vuelvenlosmuros Opinió 11

30 LV_1/12_1 LaVanguardia 1/12/15 EuropaiTurquia Opinió 26

31 LV_1/12_2 LaVanguardia 1/12/15 Elssiriansjasónaquí Viure 1-3

32 EM_1/12_1 ElMundo 1/12/15 EllargoviajedeAlí,hijodelaguerra.

Mundo 24

33 LV_2/12_1 LaVanguardia 2/12/15 Sirians que han arribat pelseu compte aniran a la CasaBloc

Viure 4

34 LM_2/12_1 ElMundo 2/12/15 Aymanyelmensajedelcalifa. Mundo 24

35 EP_3/12_1 ElPaís 3/12/15 La UE plantea ampliar a dosaños los controles en fronte-ras interiores por la crisis deasilo.

Internacional 6

36 LV_3/12_1 LaVanguardia 3/12/15 Europa amenaza a Greciacom excluirla de la zonaSchengen.

Internacional 8

37 LV_3/12_1 ElMundo 3/12/15 La derrota de los “nietos” deGenghisKhan.

Mundo 26

38 LV_4/12_1 LaVanguardia 4/12/15 Refugisenserefugiats. Viure 1-3

39 LV_4/12_2 LaVanguardia 4/12/15 Vuit pisos per a sirians “invi-sibles”alacasaBloc.

Viure 3

40 EM_4/12_1 ElMundo 4/12/15 La UE estudia suspenderSchengen.

Mundo 31

41 EP_5/12_1 ElPaís 5/12/15 El hambre como arma deguerra.

Internacional 4

42 LV_5/12_1 LaVanguardia 5/12/15 Europa es mentalitza perprolongarels controls fronte-rersalseuinterior.

Internacional 4

43 EM_5/12_1 ElMundo 5/12/15 Schengen,hastaprimavera. Mundo 28

44 EM_5/12_2 ElMundo 5/12/15 Vuelven los inmigrantes y sevanlosespañoles.

Sociedad 37

45 LV_6/12/1 LaVanguardia 6/12/15 Lagihaddelspassaports. Internacional 11

46 LV_6/12/2 LaVanguardia 6/12/15 Lasalvacióesdiu“Canarias”. Internacional 16

47 LV_6/12/3 LaVanguardia 6/12/15 Hemdetreballarplegats. Internacional 16

48 LV_6/12/4 LaVanguardia 6/12/15 Líbia.Màscares contra el trà-ficdepersones.

Internacional 18-19

Quadreresumdelamostra:totald’articlesperdiaimitjà

DiaMitjans

TOTALElPaís LaVanguardia ElMundo

2/11/15 2 2 0 4

3/11/15 1 2 1 4

4/11/15 1 0 2 3

5/11/15 2 2 1 5

6/11/15 1 0 2 3

8/11/15 0 2 0 2

30/11/15 2 2 2 6

1/12/15 3 1 1 5

2/12/15 0 1 1 2

3/12/15 1 1 1 3

4/12/15 0 2 1 3

5/12/15 1 1 2 4

6/12/15 0 4 0 4

TOTAL 14 20 14 48

ANNEX3–PAUTAD’ANÀLISI

1. Anàlisitipogràficaiubicacióespacial:

a. Organitzaciódecontinguts(titulars,entradetes,...).

b. Espai que ocupa l’article (nombre de pàgines, espai dins la/es pàgina/es inombredecolumnes).

c. Hihafotografiesqueacompanyenlesnotícies?

i. Tenenrelacióamblanotícia?

ii. Es tracta d’informació visual quepot generar sentiments d’escàndol,empatia, llàstimaocompassió?Esfaun“espectacle informatiu”amblaimatge?

d. Èmfasienalgunainformacióodades(negretes,cursives,...).

2. Marcs(“frames”)decontingutpredefinits:

a. Responsabilitat/actuacions/solucionsdelspaïsosoccidentals:

i. Essuggereixquealgunnivelldelgovernespanyolod’algunaltrepaísoccidentalésresponsabledelproblema?

ii. Essuggereixquealgunindividuogrupésresponsabledelproblema?

iii. Essuggereixqueelproblemanecessitaaccióurgentment?

iv. Es suggereix que les institucions del govern espanyol o d’algun altrepaísoccidentalpodenalleujarelproblema?

v. S’expliquenelsproblemesquetenenelssol·licitantsd’asil?

vi. Essuggereixensolucionsdefinitivesalproblema?

b. Conseqüèncieseconòmiques:

i. Esmencionenpèrdueseconòmiquesactualsoenelfutur?

ii. Esmencionenguanyseconòmicsactualsoenelfutur?

iii. Esmencionenelscostosquetéelfenomenmigratori?

iv. Escontemplenlesconseqüèncieseconòmiquesde lesactuacionsqueesproposen?

v. S’afirma que els refugiats són una càrrega pel sistema de benestar ipelmercatdetreball?

c. Conflictivitat:

i. Esreflecteixendesacordsentrepartits,individus,grupsopaïsos?

ii. Algunpartit,individu,grupopaísenculpaunaltre?

iii. Esmostrenduesomésposicionsdelproblemaoassumpte?

iv. Esfareferènciaaguanyadorsiperdedors?

v. Essuggereixques’had’augmentarelcontrolsobrel’augmentdelfluxderefugiats?

vi. Esrelacionenelsrefugiatsamblacriminalitat,l’amenaça,etc.(depor-taciódecriminals,terrorisme,...).

vii. Esdiscriminaalguncol·lectiuoespresentadeformanegativa(ambes-tereotips,creencesètniques,prejudicisoideologies)?

viii. Les citesqueapareixendedeclaracionsoentrevistes sónpositivesonegatives(enreferènciaalsrefugiats)?

d. Beneficisdelaimmigració:

i. S’esmentenbeneficisdel’arribadad’immigració,concretamentdere-fugiats,peralessocietatsd’acollida?

ii. Esparladel’enriquimentculturalquepodenaportarelsrefugiats?

iii. Esparladecontribucionslessocietatsd’origenidelesremeses?

e. Interèshumàiemotivitat:

i. Esmostraunexemplehumàdelfenomen?

ii. Es fan servir adjectius o històries personals que generin sentimentsd’escàndol,empatia,llàstimaocompassió?

iii. S’emfatitzacomindividusigrupssónafectatspelproblema?

iv. S’entradinslavidaprivadaopersonaldelsactors?

f. Moralitat/costums:

i. Hihaalgunmissatgedetipusmoral?

ii. Esfareferènciaalamoralitat,aDéuoalgunaltreprincipireligiós?

iii. S’ofereixalgunaprescripciósocialsobrecomcomportar-se?

3. Valoració global de l’article: és una visió positiva, negativa o neutra del’esdeveniment?Esdónaunavisiódelsrefugiatscomaproblemàticaose’lsculpabilit-za?

ANNEX4–ANÀLISIEMPÍRICA

ELPAÍS

1.Anàlisitipogràficaiubicacióespacial

Fotografies:

- AdolescentmortenunaplatjadeLesbos:lanotíciaparladeconversesentrepolíticsinodirectamentd’alguncasdenau-fragi,comindicalaimatge.Nos’adequadeltotalquediueltext,totiqueesparlidelproblemadelsrefugiats.Espreténgenerarllàstimaiescàndoldelslectors.

- Vaixelldefustapledegent(moltamésdelaquehicapenunaembarcacióaixí):són517migrantsqueanavenalade-rivaihanestatrescatatsperunvaixelldel’Armadaespanyo-la.

- Tresmigrants:unadona,unhomeiunanenaalesseveses-patlles que esperen un tren per creuar la frontera Grècia-Macedònia.L’articlenoparladelasituaciódelsmigrantssi-nóde latensióentrepaïsosUE iGrèciaperquèaquestanocontrolaproubélesfronteres.

Articlesd’opinió:

- Dibuixquemostraunsfilatsdeferroquerecordenalsdelespresons,ambestrelles iportesobertesal llargd’aquestsfi-lats. Es suggereix una visióde laUE comuna zonad’accésmoltdifíciliperillós.

- “Vuelvenlosmuros”comatítoliundibuixd’Europaamblí-niesquesimulenmursiunad’ellesestàfetad’estrellescomlesdelabanderadelaUEquelaseparadelspaïsosdel’estquenoenformenpart.

Èmfasi:

- S’emfatitza en negreta un subtítol que diu “cribar solicitu-des”:s’estàemfatitzantqueelqueespreténésferunase-lecciódelsimmigrantsqueintentinentraralpaís.

- Entradeta:esremarcaques’hanredistribuïtnomés116re-fugiatsdels160.000queestanprevistos.

2.Marcs(“frames”)decontin-gutprede-

finits

a.Responsabili-tat/actuacions/solucionsdels

païsosoccidentals

Responsabilitat:

- EsculpabilitzaalsgovernsdelsEstatsmembresidelaUEdequenoofereixinprouajudaalsrefugiatsnialspaïsosonesdirigeixlamajoriad’aquestcol·lectiu.

- EssuggereixquelaUnióEuropeaésresponsabledequeelsaspirantsa refugiatsnopuguinentrara la regiódeguta lalentituddelesdecisionsd’aquestorganismepelquefaalagestiómigratòria:“(...)paranoquedarsedebrazoscruzados

mientras la Unión Europea aún discute cómo responder aeste drama humanitario (...)” [cursiva pròpia per l’anàlisi].També homostra la cita deDolores Ruiz, presidenta de laCreu Roja territorial: “Sólo falta que la Unión Europea lesabra las puertas y les dejen venir” [cursiva pròpia perl’anàlisi].

- EsculpadirectamentalaUEdelamalagestiódelsrefugiatsquearribenal territoridelspaïsosmembres:esvaacordarque en reubicarien 160.000 en dos anys i només se n’hanredistribuït116.

- EsresponsabilitzaalaUEdefertractesambTurquiaperquèfrenielfluxderefugiatsque,pelseupaís,entrenalaUnió,desprésquefinsaralaUEiTurquianotenienbonarelació.Esnotacerta ironiaal text iculpabilitzacióde laUEperfertractesambTurquiaquanaquestaésresponsabledelavul-neraciódedrets.

- EsculpaalaUEdefertractesambTurquiaperquèaquestafrenielgranfluxderefugiatsiEuropa“noesfracturi”.

- (Opinió):responsabilitatdelspaïsosqueestanaixecantmurs(siguinfísics,comlestanquesd’Hongria,oimmaterialscomels controls fronterers de França o Alemanya), amés delspolítics iperiodistesxenòfobsquecontribueixenafermurspsicològicsalsciutadanseuropeuscapalsestrangers.

- Responsabilitatde laUEde ferunacordambTurquiaper-quèaquestaatenguielsrefugiatsquetéalpaísicontrolimi-llor les fronteres, oblidant que el règim turc “desatén elsdretshumans,detéperiodistesideixasenseresoldrealgunscasos(...)”.

Necessitatd’accióurgent:

- Amblafotoespotvolerdonaraentendrequelasituacióésmoltgreuiques’handebuscarsolucionsja,fentreferènciaalesdiscussionsdelgovernalemany.

Esmostra la necessitat d’una acció urgent, però no es de-manaquesiguienfocadaalsrefugiatsperlesdificultatsquetenensinómésaviatqueestinguiencomptequeelseuro-peus patiran les conseqüències de les mesures ques’adoptin per gestionar la crisi migratòria a Europa. Visióeconòmicainosocial.

- Respostaurgentnecessàriaperquès’expliquenlestempera-turesextremesquehihaalsBalcans,peronpassenmilersdemigrants.

- Solucióurgentjaques’explicaquecadadiaarribende600a700 refugiatsaBerlín, tal i comdiuelministredeSanitat iAssumptesSocialsdelaciutat.

- Amblafotografiaessuggereixqueelproblemanecessitaso-

lucions de forma urgent i el text explica lamesura que hapresAlemanyaperaturarel fluxdemigrantsqueentrenalpaís.

Propostesdesolucions:

- Que s’ofereixi ajuda als països que acullen la majoriad’immigrants(Turquia,JordàniaielLíban)perquèelsrefugi-atsesquedinallàinovinguinaEuropa,fetquealleujaràelproblema,segonselsautors,perquèjanointentaranentraralspaïsosdelaUEmassivamentiaixínoserànecessariaca-barambl’espaiSchengen.

b.Conseqüèncieseconòmiques

- Esmencionenelevatscostoseconòmics i financersquepottenirelfetqueestorninavigilarlesfronteresnacionalsdinsl’espaiSchengen.

- Esmencionaqueels3.000milionsd’eurosquelaUEpagaràaTurquiaperquèretinguielsrefugiatsésunesforçdelspaï-sos europeus, que sóndiners que “no le sobran anadie” ique formenpart“deunaestrategiaparasolucionarelpro-blema”.

- L’article començaesmentant els 3.000milionsd’eurosquecontél’acord(s’emfatitzaaquestainformació).

c.Conflictivitat

Guanyadors/perdedors:

- Sis’adoptalamesuradesuspendreSchengen,elsperdedorsseranelseuropeus,queperdranbeneficis icomoditatsqueels hi suposa aquest tractat.No s’esmenten els problemespelsrefugiatssiaixòpassa.

- EssuggereixqueTurquiaéslaguanyadora(lidonendiners,s’eliminaràabansdelprevistlanecessitatdevisatpelsturis-testurcsqueviatginalaUEiestornaatenirencomptelacandidaturadeTurquiaperentraraformarpartdelaUE) ilaUElaperdedora,jaqueesdiuqueestàmoltdèbiliapuntdefracturar-se.

Duespartsdelconflicte:

- Duespartsdelconflicte:GrèciaielsaltrespaïsosdelaUE.

- S’explicaquesis’aixequenmésmursielspaïsosdelnordnoacceptenmésmigrants,s’hauràdecontrolarlafronteraex-ternadelaUEperquèsinóhihauràenfrontamentsentrelapoliciaielsrefugiats.Esdesmenteixqueelsterroristes(com

elsquevaferelsatemptatsdeParís)siguinrefugiats,jaqueengeneralsónciutadanseuropeusnascutsieducatsaquí.

d.Beneficisdelaimmigració

e.Interèshumàiemotivitat

- Noesparladepersonesconcretesperòsídeformageneralquan es parla de les temperatures extremes en les que estrobenlespersonesquepassenpelsBalcans.

- Sí, esparlade joves i adults “conel cansanciomarcadoensus rostros” i es cita la frase d’un afganès content d’haverarribatalseudestí.Tambés’explicaqueunhomevadeixarlasevadonaielsseusfillsaKabulperanar-se’naAlemanya.

- Esmostralahistòriapersonald’unnoisiriqueestavaaLes-bos iarahaestattraslladataLuxemburg.Lahistòriaésex-plicada amb detalls com “no recuerda bien si lleva ‘dos otresdías’enestecentro[centreonestaràelsprimersdiesaLuxemburg]”, “todos sus enseres que caben en tres bolsasde plástico” o “’he tenido que dejar amis padres bajo lasbombasdelEjércitoyRusia’”.Ésadir,esposaèmfasienladuresadelviatgequeha realitzatunafectatperexemplifi-carcomviueneltrajectecapalaUElarestaderefugiats.

- S’expliquen les condicionsen lesqueesviuenels refugiatsenuncampderefugiatspropdeDamasc(Síria)atravésdetestimonis que relaten les dures condicions de vida delsseus habitants. També es parla de que la guerra s’ha inte-gratcoma“normal”enaquestazona,onelsmilitarsfanlasevavidadiària.Esparlaenduesocasionsdediversesmortsperfaltad’alimentació.

f.Morali-tat/costums

Opinió:

- EssuggereixqueTurquiahauràdefercanvissivolentraralaUEjaquelademocràciaésunacondicióindispensableperformar-nepart.

- S’enténquelaUEha“oblidat”elquefaelgovernturcalseupaísacanvidecontenirelsrefugiats.

3.Valoracióglobaldel’article:ésunavisiópositiva,negativaoneutradel’esdeveniment?Ob-

jectiuosubjectiu?

- Puntdevistadel’articlebastantobjectiu.Totiaixí,entantqueparlad’undesacord,espodriadirqueésnegatiu,peròel que pot fer definir més el punt de vista és la foto queil·lustraeltext,jaquedónaaentendrequeésunproblemaons’hihadeposaralgunasoluciócomabansmillor.

- VisiónegativadelasuspensiódeSchengen.Noésunarticlegensobjectiu.Noculpaalsrefugiatsperòsíalsestatsmem-bresdelasituació,ambelseuropeuscoma“víctimes”.

- Es lloa la tasca realitzada pels voluntaris d’ONG catalanes

quehanrecollit robad’abricperportar-laals refugiatsqueestrobenalsBalcans.

- La mesura que ha pres el govern berlinès de reobrirl’aeroportesmostracomungestaadmirar.

- Esdiuendiversesocasionsquenoés suficient i que calenmésmesuresperajudaralsmigrantsquearribenalaUE.

- Articleobjectiupelque faa lamesuraque s’explica, ladelgovern alemany, però negatiu pel que fa a la situació delsmigrants.

- Visiónegativadelfet,jaqueessuggereixquelaUErefàlesrelacionsambTurquiaperquènovolmés refugiats i liofe-reix un tracte sense tenir en compte les vulneracions dedretsquefaaquestaTurquiad’Erdogan.

- L’article està en contra del tracte ja que s’exposa que finsara laUEnofeiacapcasaTurquia inomésli’nfaaraquanesveudesbordadaperlagranquantitatdemigrantsquein-tentenentraralaUnió.

- Visiópositivadel’acordentrelaUEiTurquia,peròessugge-reix desacord amb la mesura de donar-li 3.000 milionsd’euros.

- VisiónegativaperlesmesuresqueestanprenentelsEstatsmembresdelaUEperfrenarlacrisimigratòria.

- Articleobjectiuqueeslimitaaexplicarelcontextdelesde-cisions que s’estan debatent entre els països de la UE. Laimatge [dona, home i nenamigrants esperant un tren percreuarlafrontera]síquemostralavisiódelperiodista/diarisobrelacrisidelsrefugiats.

- Articleneutral (objectiu)quemostra la caraméshumana inotantbèl·licadelconflicte.

ELMUNDO

- Sèried’articles“InviernoenlarutadelosBalcanes”.

Fotografies:

- Unnenmortalaplatja.Térelacióamblanotíciaperquèesparla de naufragis a les costes gregues. Genera escàndol illàstimaalslectors.Totiquesíquetérelacióamblanotícia,espodriahaverescollitqualsevol altra imatgedepersonesrefugiades de situacions que s’expliquen en l’article, comaragentenpasteres,els campsenelsqueviuenaLesbos,gent esperant els ferris, etc. És per això que aquesta foto-grafia sembla que podria tractar-se de l’”espectacle infor-matiu” que s’argumenta almarc teòric, ja que es busca elreclamdellectorcapalanotícia.

- Fotografiadelprimerministregrec,AlexisTsiprasidiversosmigrants,und’ellsdirigint-seaTsipras.

- Hihaunafotografiaquemostraunallargacuad’autobusos.- UnnensiriàjugantaLego.- Lafamíliamigrantentrevistada.- Migrantscaminantperunpratiunpoliciaqueelsobserva.

Èmfasi:

- Entrevistaaunmonjobudistaihiha4citesdestacadesquefanreferènciaalescrítiquesdelmonjoalsmusulmans.Titu-lar: “Losmusulmanes representan una amenaza para todoelmundo”.

- L’únicdestacatdetot l’articlecorresponalasegüentfrase:“Hay50cuerposenun furgón frigoríficoa laesperadeni-chosenelcamposanto”.Èmfasidelamortdelsrefugiatsenelsnaufragisdelessevesbarques.

- Esfaunèmfasiespecial(se’nparlaaltitular,l’entradetaielcos del text) en que només són 30 persones de les quasi160.000que laUE ha acordat reubicar i que cada diamorgentalmarMediterrani,ambunamitjade30mortsperdiadurant els mesos de més trànsit migratori. Es remarca lasorpresadelsmembresd’unaONGque,alveureelsquatrehelicòpters que sobrevolaven l’aeroport per a la seguretatdelspolíticsquehihavia,vanclamarqueambaquestsheli-còptersespodriensalvarmoltesvidesal’Egeuiquese’lshidiuquenohihaprourecursosperposarmésguardacostes.D’altrabanda,unrequadrealmigdeltextexplicaqueFran-çasuspendràSchengendurantunmesdegutalaCimeradelClima.

finits

païsosoccidentals

Responsabilitat:

- Es diu en diverses ocasions que les actuacions dels Estatsmembres i de la Comissió Europea no són suficients peracabar amb la crisimigratòria i evitar el patiment delsmi-grantsqueintentenarribara laUEperrutes il·legals iperi-lloses.

- EssuggereixquelaculpaésdelsEstatsdelaUEperquènofansuficientperaturaralesmàfiesques’aprofitendelasi-tuaciódelsrefugiats.Tambéesculpaalesmàfiesialapoli-ciadelspaïsosperonpassenelsmigrants(Sèrbia,Macedò-nia,etc.)perseroportunistesirobar-los.

- EsculpaalaUEdeferunacordambTurquiaperaturaralsrefugiats,fetquel’articlesuggereixquenoéslasolució.

- Esresponsabilitzaal’EstatIslàmic,d’acordambelstestimo-nisd’aquestafamília.

- EsculpadirectamentaGrèciadenosabercontrolar lesse-vesfronteres.LaculpaaGrècias’explicaperquèésaixícomopinenelsgovernsdelsEstatsmembresilaUE,peròessug-gereixperlamaneracoms’explicaal’articlequeelperiodis-ta tambéhocreuaixí, jaqueessenyaladirectamentalgo-verngrec:“[Grècia]esabsolutamente incapazdegestionarsusfronteras(notieneningunaterrestreconotropaísdelaUE),decomplirconloqueestipulalalegislacióneidentificaryregistraratodoslosrefugiadosquelleganasusislas.Bru-selasselohapedidoporactivayporpasiva,peròlacomu-nicación con el Ejecutivo de Syriza no ha sido nunca lamayorvirtudcomunitaria”.

- Solució urgent sobretot a l’entradeta quan diu “entre elhacinamiento(...)ylafaltadetumbas(...)”.

- EsrecordaalaUEquehadeposarespecialèmfasienelsre-fugiats palestins perquè estan doblement discriminats, perser refugiats i per ser palestins. Es diu a la UE (citant al’entrevistat)quedinsdeSíriaelspalestinsviuenensituaci-ons límit.D’altrabanda, l’entrevistatexplicaque l’ONUno-méspotaportar48cèntimsd’europerpersona,unamisèriasegonsdeixaaentendreKingsley.

- S’handeprendremesuresperevitarunatragèdiamésgranalmarEgeuialsBalcans.

- Essuggereixqueesnecessitaunasoluciódeformaurgent.

Mesuresaplicades:

- S’explicalamesuradelgovernalemanypergestionarelgran

fluxdemigrantsqueentrenalpaís.

Problemesdelssol·licitantsd’asil:

- Els sol·licitantsd’asilhand’esperar tresdiesdecuaper re-gistrar-se,iquefinsquenohofacinnorebenresdemenjar,ques’explicaqueésinsuficientjaquenomésésunaracióaldia.

- Escitaun informede laComissióEuropeaonesdiuque lapoblacióeuropeaaugmentaràun0,4%amb l’arribadaesti-madadetresmilionsdepersonesfinsel2017iqueaixòre-percutiràenelPIBeuropeu,queaugmentaràentreel0,2%iel0,3%.

- Esmencionenelsguanysquetenenelsmafiososacausadelpreuquefanpagarpelsbitlletsalsrefugiats.

- Eltitularemfatitzaque l’acordésde3.000milionsd’euros:“Uncortafuegosde3.000millonesparaTurquía”.

c.Conflictivitat

- L’entrevistatculpaalsmusulmansdevolercontrolarBirmà-nia(onellresideix)i,quanelperiodistalidiuqueenaquestpaís elsmusulmans no sónmés del 5%, ell responque elsmusulmans sónunperill per a tothom i queels atemptatsde l’11S ideCharlieHebdovanserorganitzatsperunami-noria.

- S’explica que potser hi ha una vaga dels ferris que van deLesbosaAtenes,elsvaixellsquetotselsrefugiatspretenenagafar, i que si això es confirma “esta situación puededesembocarenmotines”[cursivaperal’anàlisi].

- D’altrabanda,s’explicaqueelsatacsaalbergsderefugiatshan augmentat considerablement (tres vegades més quel’any anterior), segons dades de l’Oficina Federald’InvestigacióCriminal.

- Desacords entre la UE i Grècia i conflicte i enfrontamentsentrelapoliciadeSèrbiaiMacedòniaielsrefugiatsquein-tentenaccedir aaquestspaïsos. S’explicaque cadavegadahihaméstensióperquèelsimmigrantsquenosóndeSíria,AfganistanoIraqnopodenentrariesquedenalafronteraprotestantalapolicia.

- EsparladelconflicteaAfganistan,queesdiuques’haobli-dat i janose’nparlaperòquecontinuaexistint.Elsperde-dors són els afgansquepertanyen a l’ètnia hazara. Tambéesparlade lesmalesmaneresde lapolicia sèrbia i croata,exemplificant-hoenqueunanenacau intentantpujarauntren i la policia no l’ajuda excepte un agent que estava a

l’altrabandade l’estació i “suscompañeros se ríendeélacarcajadas”.

- Esmostra lavisiódeTsipras i laComissióEuropea, i ladelsrefugiats,ONGiACNUR.

- Diferènciesquetenienelsdiferents lídersalemanysperar-ribaraunacord,peròquefinalmenthihanarribat.

- Esparladelsbeneficisdequevingui immigració a Espanyaperquè està ajudant a que el saldomigratori s’equilibri, jaquemoltsespanyolsestanemigrantforadelpaís.

- Sobretot amb la fotografia del nen mort. També s’explicamolt detallada i unamica fredament com cada diamorenmolts refugiats. Ho podem veure exemplificat en aquestesfrases:“Elmarnodejadedevolvercuerpos”,“cadadíaapa-recencadáveresenlaSkala, laplayadelosahogados”i“elmar no se toma vacaciones en el Egeo” [cursiva pròpia del’anàlisi].

- No es parla de cap història concreta però sí que s’explicaqueelspalestinsrefugiatsaSíriapateixentraumesdegutalsanysdeconflictequehanviscut(icontinuenfent-ho),iquetenenmésdificultatspermarxara laUEqueels altresmi-grants, jaquecappaíselshireconeix lacondicióderefugi-ats.

- Noesparladecaphistòriaconcretaperòes fauna relaciódexifresquepreténdonaraconèixer lasituació iprovocarl’escàndoldelslectors:“30personasesaproximadamentelamediadiariadeahogadosenelMediterraneodelosúltimoscuatro meses (...)”, “estas 30 personas representan algomenos de lamitad de pasajeros de unade las decenas dezodiacsquellegancadadíaalaplayadeSkalaSykamias,enLesbos. Supone un 0,4% del total de refugiados que estanllegando,cadadía,(...)aestaisla.”,estos30reubicadossonun0,25%deltotalderefugiadoshacinadosenlosdoscam-posdeLesbos”,“un0,0086%deltotaldesolicitantesdeasi-lollegadassóloaestaisla”.

- S’explica la situació de molts migrants quan arriben ambpasteresaLesbos,laquantitatdemortsquehihacadadiailasituacióalscampsderefugiatsdel’illa.

- Esmostrencasosrealsdenegociacionsentremigrantsqueintenten viatjar enalgundels autobusos i els seus conduc-tors,mostrantl’abúsd’aquestsúltims.Es nota una tendència a exposar la vulnerabilitat dels mi-grantsdeformadetallada:“Enlaestaciónhayunpardefa-

miliasmuypobres intentandocalentarsealsol,dostullidosdeguerra,variaspersonesensilladeruedasydosotresan-cianosqueyanocumpliránlos80años”.L’articleacabaambunaconversaentreelperiodistaiunconductoronaquestesdeixaenevidència.

- Totl’articleescentraenelnendelafotografiailasevahis-tòriadelviatgeperarribaralaUEamblasevafamília.

- S’expliquen lesdificultatsquetenien les famíliesnomusul-manesaSíria,fentèmfasienelcasdelscristians,comhoésel de la família entrevistada. Es donen detalls de com eraallà, que provoquen l’escàndol dels lectors: “Miles de kur-dos, cristianos y yazidíes han huido hacia la Europa de lasdecapitaciones, crucifixiones y ejecuciones que el IS ha re-servado a lasminorias”, “Noquería quedecapitaran amishijos”.

- Totl’articleexplicacasosrealsdemigrantsqueintentenar-ribaraEuropaielsproblemesquetenenperfer-ho.Esposal’accent en que són víctimes, famílies amb fills, gent gran,discapacitats,etc.Amés,enunparàgrafesparladequeaAfganistanesvaproduirunaonadadesegrestosahazaresper part de gihadistes, on alguns es vandeixar en llibertatdesprésdelpagamentderescatsperòque7vanserdecapi-tats.S’explicaqueunad’aquestespersonesvaserunanenade9anys.

- Enunrequadres’explicaqueuns3.000 immigrantsestanalafronteraentreSèrbiaiMacedòniainopodenavançar.Esmencionalamortd’unnoimarroquíde22anys.

- Noa lamoralitatperòsíenqueeneldestacatesparlade“camposanto” en comptes de “cementerio”, que és coms’anomenaelcementirienlareligiócatòlica.

- Es suggereixque s’hade feralgunacosaperaturaraquestabúsdepersonesvulnerablesipobres.

jectiuosubjectiu?

- Noparladirectamentdelsrefugiatsperòésunaentrevistaaun monjo budista totalment en contra dels musulmans, aquiacusadeserperillososiferatemptats.Totiquenotin-guiresaveureambelsrefugiats,aquestarticlehaestates-collitperformarpartdelamostraentantqueespodriade-duirqueelfetqueeldiariElMundohagideciditferipubli-caraquestaentrevistaéspermostrarlapossibleperillositatdelsmusulmans,queés la religiómésmajoritàriaentreelsrefugiatsquearribenalaUE.Amés,lacitaqueformaeltí-tol (“Losmusulmanes representanuna amenazapara todoelmundo”)tambémostraqueesdónaimportànciaalafra-se.

- Esdeixaclarqueésunproblemaques’haderesoldreamburgència,perònoesculpaalsrefugiatsjaqueesveuencom

avíctimesiesmostracertaempatiacapaells.- Visiónegativadelasituacióqueviuenelspalestinsrefugiats

aSíria.Esmostralagravetatdelasituacióiesbuscadonaraconèixer el cas dels refugiats palestins, que es presentencomuncol·lectiumoltvulnerablequenecessitaajuda.

- Esdiuenreiteradesocasionsquelamesuranoéssuficientiquefaltenmilersdepersonesperreubicar,delsqualsels30quevancapaLuxemburgnomésensónunamil·lèsimapart.

- EssuggereixqueelgoverndeTsiprasnofaprouperaturarla situaciódelsmigrants aGrècia i, amés, esmostra certahostilitatambelprimerministre.

- Visióneutra(objectiva)del’esdeveniment,eslimitaaexpli-carl’acordalques’haarribataAlemanya.

- Article subjectiu on es veu l’esdeveniment com a negatiu.Refugiatscomavulnerablesivíctimesdelesmàfies.

- S’explica gairebé exclusivament la història de la família es-mentada.Espreténemocionariescandalitzarallector.

- S’ha vist una pregunta recurrent en dos dels tres articlesd’aquestasèrie (“Inviernoen la rutade losBalcanes”)ana-litzatsfinsara,queconsisteixenexplicaralsentrevistatsqueaEuropal’ISIStambéexisteixoqueescreuquehihagiha-distesentreelsrefugiatsquevénenaEuropa,elqualelsen-trevistats desmenteixen o comenten que no pot ser pitjorqueaSíria.

- Articlemolt poc objectiu on s’intentamostrar la partméshumana i personal de la crisi dels refugiats, concretamentdelshazares.S’emfatitzaqueésmoltdifícilserrefugiatafgàhazara.Hihadiversesreferènciesalafragilitatdelsmigrantsialpatimentdenensijoves(nenadecapitadaijovesdeser-tors de l’exèrcit d’Asad que “se niegan amorir por el tira-no”).Cal esmentar que el penúltim paràgraf explica que la rutaperonpassenelshazaresperarribaraEuropa,éslamateixaquefanservirelsnarcotraficantsafgansperportardrogaaEuropa. Fins i tot es dóna la xifra del total d’heroïna i opiqueesvena laUE,28milionsdedòlars, ielsseusmercatsprincipals, França, Regne Unit, Alemanya i Itàlia. Llegintl’article,sorprènaquestainformacióperquènotéresaveu-reamblarestadel’article,semblaposadaambcalçador.

- Valoraciónegativadequenoesposind’acordGrèciailaUEper controlar el flux de refugiats. Es culpa directament aGrècia.

- ObjectiuentantqueexplicaelsacordsentreGrècia i laUEperaturarelfluxderefugiatsielspossiblesescenarisdefu-tursobrelacrisimigratòria,peròhofacitantapolíticsipertantnoéslapròpiaopiniódeldiari.

- Eslimitaacomentarlesdadesquehapublicatl’INE.

LAVANGUARDIA

Fotografies:

- Duesfotografies:ladel’esquerramostraunadonaiunnend’esquenes que miren el mar (s’explica que són dos emi-grantsmirantlacostagrega,onpretenenarribarambpaste-ra)iladeladretamostraunakitesurfistaholandesaprofes-sional,queestàrodantunanunciperpromocionarelsurfala regió, de fons al mar s’hi veu un vaixell de rescatd’immigrants,segonsl’article,ialamuntanyaunescrit,“Elsteusmillorssomnisesfaranrealitatalparadísdelsurf”.Lesduesfotografiesmostrenunaparadoxaentreelnivelldevi-dadelsurfiladelsemigrantsqueintentenarribaraEuropafugint dels seus països. Degut a aquesta oposició de lesimatges,aquestespodengenerarsentimentsd’escàndolidellàstimaalslectors.

- Lafotografiamostraels30refugiatsreubicatsaLuxemburga punt de pujar a l’avió. Els acompanyen Alexis Tsipras iMartin Schulz, entre altres autoritats (indicat al peude fo-to).

- Unad’unrefugiatarribataEuropal’any1982,unmapaamblesrutesfreqüentadespelsrefugiatsque intentenarribaralaUE,unflotadorsurantalmar(peudepàgina:sónlesres-tesd’unnaufragiaSamos,Grècia)itambéhihaunrequadredestacatamblafotografiad’unanenad’esquena,queformapartdelvídeoqueaquestavagravarcantantunacançódecomiatdecasasevaaHomsabansd’exiliar-seamb la sevafamíliacapaBarcelona.

- Unhomecaminapelcostatd’unmuntd’armillessalvavidesfetesservir.L’articlenoparladecapsuccésques’hagipro-duïtambrefugiatsarribantaEuropapermar,commostralaimatge,sinóqueparladelagestiódelacrisimigratòriaperpart dels governs europeus. La fotografia doncs il·lustra eldramadelsrefugiats.

- Un migrant rescatat que es resguarda del fred amb unamantaquelihandonatelsserveisd’emergència.

Èmfasi:

- Titular: “No hem descobert cap gihadista entre els refugi-ats”.Ambaquest titularquecitauna frasede l’entrevistat,elministrede l’Interiord’Alemanya,eldiariestàvolent re-marcarquenohihaterroristesentreels refugiats ivolcri-dar l’atenció dels lectors donat que escollint aquesta frasecomatitulardemostraqueésuntemaquepreocupaaal-guns sectors de la població europea i, per tant, és un bonreclamperl’article.

- Tant l’entradeta com un destacat que hi ha al mig de

l’articleindiquenques’hantraslladatuntotalde116perso-nesiqueésimpossibleques’acabinredistribuinteltotalde160.000ques’haprevistenunperíodededosanys.

finits

païsosoccidentals

Responsabilitat:

- Es suggereix que es necessita solucions urgentment ja ques’explicalavidadelsmigrantsquevancapalaUEi,encertamanera,escritical’abúsdelscomerçoslocals(venentarmi-llessalvavidesaunpreubastantalt),delstaxis,etc.Tambées fa referència a l’últimnaufragi que hi havia hagut quans’escrivial’article.

- EsculpaalaComissióEuropeaiadiversospaïsosmembresque no donen informació sobre quantes persones podrienacollir i,per tant,noespotcomençara fer la redistribucióde forma ràpida i funcional. A més, també es comenta lalentitud de la creació dels hotspots (centres de registred’immigrants)aItàliaiaGrècia,undelspassosperdesenvo-luparlagestiódelareubicació.

- EsculpaalMarrocdelasituacióqueviuenelssahrauísdesde fa40anys ia l’ONUperser incapaçd’intervenirper re-soldrelasituació.

- EsculpaaTurquiadeferserviralsrefugiatscoma“monedadecanvi”peraconseguirbeneficispelpaísprovinentsdelaUE (entre ells, que es torni a considerar la possibilitat del’entradadeTurquiaalaUniódonatquefaanysqueelpro-césestàaturat).D’altrabanda,esculpaa laUEdegenerarfalses expectatives als turcs perquè, segons la periodista,Turquianoentraràa laUEsinocanviamoltesde lessevesaccions,jaquetéelvetodediversosEstatsmembres.Tam-béesculpaalaUniódenohaver-sepreocupatdelaguerrade Síria i la greu crisi humanitària que està provocant finsque milers de refugiats han començat a arribar a territorieuropeu.

- Culpadelrègimd’Al-Assadidelesmàfiestraficantsdeper-sonesquefanpagarpreusmoltaltsperarribaralaUE.

- EssuggereixqueGrèciatépartdeculpacontrolantlessevesfronteres,peròs’explicaquel’amenaçadelaUEd’excloure-ladeSchengennotindriaefectespràcticsperquèGrècianoté fronteraterrestreamb l’espaiSchengen,pelqueessug-gereixqueseriaunamalamesura,nomésperferpressió.

- EssuggereixqueelsrefugiatsnoarribenaCatalunyaperquènos’estàgestionantdesdelesautoritats.

- Es responsabilitzadelsnaufragisa lesmàfiesque trafiquenambpersones.

- Es suggereix que el problema necessita acció urgentment

perquèesdiuquelagestióésmoltcomplexa.L’articleexpli-caqueafinalsd’anyAlemanyapreveutenirentre800.000iunmiliódesol·licitudsd’asil.

- Elperiodistapreguntaquinaéslapolíticaalemanyaperges-tionarel fluxderefugiatsquevolenentrara laUE i, segui-dament, diu que “Sembla que Europa està saturada”, pelques’enténquel’accióesconsideraunaemergència.Amés,el requadredestacatmostradadesdemorts intentantcre-uarelmarMediterrani.

- Es suggereix que és un problema cabdal i que s’hi had’actuar amb urgència: és un petit article que anuncia lapropera publicació d’una monografia extraordinària de“VanguardiaDossier”degutalaimportànciadelfenomen.Eltítolparladelnourepted’Europa,queal textesdetalladi-entqueés“d’enormesproporcions”.

- Problema necessita acció urgentment: els països de la UEs’handeposard’acordentrobarunasolució.

- Suggereixques’had’actuardeurgentment iencooperacióinternacional per acabar amb el règim sirià i el terrorismed’EstatIslàmic.

- S’had’actuarurgentmentperaturarlesmàfiesdepersones.S’explicaelquefanelsBlackMask,ungrupd’exfuncionarisivoluntarisquedepenendelgovernnoreconegutdeTrípoli(Líblia), que es dediquen a enxampar als traficants a Líbia.Totiaixíelperiodistalamentaquel’únicques’aconseguiràésque lesbarquesde lesmàfiessurtindesd’altresplatgescontrolades per ISIS i que per tant encara pot ser pitjor.També es suggereix que la comunitat internacional had’actuarperaturaraquestasituació.

Problemesdelssol·licitantsd’asil:

- Esmencionenelsproblemesquetenenelssol·licitantsd’asilen tantqueaEspanya són tràmitsburocràticsmolt llargs itambé s’esmenta el que comporta la Convenció de Dublínperaquestagent,queconsisteixenquesiunapersonainiciaelstràmitsd’asilenunpaísde laUE,s’hihadequedar,nopotanaraviureacapaltrepaís.

- S’explicaque“elspaïsosavançatshaurande competirpelstreballadorsestrangersperrejovenirelseumercatlaboral”,en tantque l’estructurademogràficadelspaïsoseuropeus,especialmentelcasespanyol,ésinsostenibleifaimprescin-dible l’arribada de joves estrangers per compensarl’envelliment de la població. S’explica que l’arribadad’immigrantsserviràpermantenirl’EstatdelBenestarique,pertant,l’impacteeconòmicseràtotalmentpositiu.

Hihaunrequadreal’articlequefareferènciaalcasdelsre-fugiats, i node la immigracióengeneral coma la restadel’article.S’explicalaprevisiódelaComissióEuropeadequearribi un total de 3milions de persones fins el 2017 i quecomaconseqüènciaelPIBeuropeupotaugmentarun0,5%.

c.Conflictivitat

- Elperiodistapregunta:“ElpreocupaqueaAlemanyapuguinentrargihadistescamuflatsderefugiats?”,pelqueesdónaaentendrequeaixòpotpassar(tambéfemreferènciaaltitu-lar de l’article), i després pregunta, “Quin risc hi ha queAlemanya sigui víctima d’un atac terrorista?”. L’entrevistatcontestaalaprimerapreguntaquehanrebutpistesdeser-veisd’intel·ligènciadequeaixòpodriapassar,peròquedemomentnohandescobertcapgihadistaentreelsrefugiats(titular).

- Sí: “elsmalpensats els veuen comganduls que volen viurede l’aire d’Europa o, pitjor, com a malfactors i potencialsterroristes.(...)Lesfontsd’aquestreportatge,tantsiaparei-xenesmentadescomsino,donenunaaltra imatge iexpli-quenaltreshistòries”.L’articleesdesmarcadelarelacióre-fugiats-terroristes que, segons diu, ha augmentat desprésdelsatacsdeParís.

- Elsperdedorssónelsmigrantsipropietarisd’hotelsdeluxe,ielsguanyadorssónelscomerçosqueexplotenlasituació.

- EssuggereixquelaguanyadoraésTurquia.

- Desacordsentreelstreslídersdelacoalicióalemanya.- Esmostrendesacordsentreelssahrauís,marroquins,etc.- DesacordentreGrèciailaUE.

Relaciórefugiats–terrorisme:

- L’article es troba a la secció “Internacional”, enun apartattitulat“Eldesafiament terrorista”, iel títolde lanotíciaés:“Europaesmentalitzaperprologarelscontrolsfronterersalseu interior”,pelqueessuggereixqueel tancamentde lesfronteresdeSchengenesfapelsrefugiatsil’amenaçagiha-dista,relacionantambdósconceptes.

- Donarúsa les instal·lacionsqueestanpreparadesperaco-llir-losiquel’ordrereligiosaquen’éspropietària(SantJoan

deDéu)estàesperantperpoderfer-ho.- No es parla de beneficis però s’emfatitza que els refugiats

quevénenaquí“novénenaprendre’nsres”(lacitacorres-ponaltítold’unrequadrealmigdel’article).

- Esmostrensituacions,atravésdecites,d’algunsjovesafga-nesosqueesperencreuarl’Egeuperanaracapitalseurope-escomParís,Berlín,Londres,etc.,aixícomd’unhomegraniraniàqueexplicaque“totOrientmitjàestàintentantanar-se’n.Nonoméselssirians”.Tambéesdestacaelnaufragideldiaanterioramb11morts.

- Elprimerparàgraf fauna llistadediversossuccessosnega-tius que s’han donat en relació als refugiats, que generensentiment d’impotència i llàstima als lectors. Es pot veurecom un intent d’”enganxar” al lector a tot l’article, creantcert“morbo”.

- Esmostrenels30refugiatsquehanaconseguitserenviatsaLuxemburg ienunrequadreesdestacaques’hanregistrat3000migrantsentrantaNoruegaperl’Àrtic,elques’indicaqueésunanovarutad’accésalaUE,mésllargaperòmenystransitadaiarriscada.

- Esparladelasituaciódelssahrauísquefa40anysqueviuenencampsderefugiatsiquetenenunavidamoltdura,ambun30%delsnensambdesnutriciócrònicailataxamésgrandelmóndecelíacs(acausadel’excésd’hidratsdecarbonialadieta).

- Esmostrendiverseshistòriespersonals.Unad’ellesfarefe-rènciaaunanenade12anysd’unafamíliadeclassemitja-na-alta siriana que va gravar una cançó de comiat de casasevaabansdemarxaraEuropa.

- HistòriesdemigrantsqueintentenarribaraItàliaambbar-quesde lesmàfies i són rescatatsper la fragataespanyolaCanariasaaltamar.

- S’explicaquemoltsmigrantsmorenenelstrajectespelmar:ofegatspelsvaporsde la salademàquinesdelvaixellobéperquènaufragueninosabennadar.

- Encertamanera,perquèessuggereixques’hauriadedonarimportància iajudaralsrefugiats, jaquenos’hantingutencomptefinsquelacrisimigratòriahaarribataEuropa.

- Quans’explicalesfuncionsiobjectiusdel’odredeSantJoande Déu, es parla de que és una resposta modèlica.L’encapçalament de la segona pàgina diu: “Quanl’hospitalitatésundeure”.Amés,enunparàgrafescitaelque va dir la directora de la fundació, Anna Maria Prats:“quan aprendrem, els qui tenim la sort de viure en cases

ambcomoditatsbàsiques,avalorarlameravellad’obrirunaaixeta i teniraiguaod’encendreunaestufa i tenirgas?”.Acontinuacióelperiodistadiu: “quanaprendrem,elsqui te-nimlasortdeviureenpaïsosenpau,avalorarlameravelladesortiralcarrerinotenirporqueunabombaensarrabas-sielsnostresfills”,referint-seaquecalajudaralsrefugiatsiquehemdevalorarelquètenim.

jectiuosubjectiu?

- Visió negativa de l’esdeveniment, emfatitzant les durescondicionsdelsrefugiatsquecreuenl’Egeu.

- Articleobjectiu:simplementexposaelsfetsdelareuniódelslídersalemanys.Espodriadirqueésunavisióneutrade lacrisidelsrefugiats.

- Objectiuperquèestractad’unaentrevistailesopinionsques’hireflecteixensónlesdel’entrevistat,quesíquetéunavi-siótotalmentnegativadelsrefugiats.

- Elperiodistaqueescriul’articlefamofadelagestiódelsre-fugiatsperpartde laUE ielspaïsosque la formen, jaque“es burla” de tota la cerimònia que es va organitzar peracomiadarals30refugiatsenviatsaLuxemburg.D’altra banda, tambéhi veiem subjectivitat en tant queesvaloraelritmede la implementacióde lamesuradereubi-cació de persones dient que “és impossible distribuir160.000personesenelsdosanysprevistos”[cursivapròpiaperal’anàlisi].

- Article neutral però amb certa tendència a explicar quel’acordentrelaUEiTurquiahaestatforçat.Esparlade“crisid’asil”ide“contenirelsrefugiats”.

- Visiónegativadel’acordentrelaUEiTurquia.- Objectiu:eslimitaaexplicar ladecisiódelaGeneralitat i la

CreuRojad’allotjaralsrefugiatsquehaginarribataBarcelo-napelseucompte(inoelsquesiguinreubicats,queencaranosesapsiarribaranono)al’antigaresidènciamilitarCasaBloc,propietatdelaGeneralitat idestinadaahabitatgeso-cialenl’actualitat.

- Articleobjectiuperòambcertaexpressiód’opinió(negativa)sobrelamesuraques’estàproposantd’excloureaGrèciadeSchengen.

- Visió negativa de l’esdeveniment perquè les instal·lacionsestanpreparadesperònohiarribaningú,quanhihamoltagent que ho necessita, però positiva perquè s’aplaudeix lainiciativadel’ordrereligiósdecediraquestespaialsrefugi-ats.

- VisióobjectivadelfetqueescediranpisosdelacasaBlocalsrefugiats,es limitaaexplicar-ho ia citarexperts (TauladelTercer Sector, Creu Roja), que ho veuen amb bons ulls.S’intueixqueelperiodistahiestàafavorpercomenparlai

perquè dedica un requadre destacat a explicar que el Go-vern,municipis,diputacionsilesONGestanpensantenim-pulsarunacampanyadesensibilitzacióde laciutadaniaperexplicarqueelsrefugiatsnovénenaprendre’nsres.

- Es limita a explicar les sospites que tenen els serveisd’intel·ligència internacionals de que hi ha gihadistes ques’estanintroduintaEuropaambpassaportsfalsosiperrutesinesperades.

- Es lloa lafeinade lafragataespanyola“Canarias” ielsmili-tarsquehivanabord.Esnotaunfortrecolzamentiadmira-cióperaquestsmilitars.

- Es tracta d’un article de l’ambaixador turc a Madrid, ques’excusa perquè Turquia va abatre un avió rus ambl’argument que no sabien la nacionalitat de l’avió i queaquestnoabandonaval’espaiaeriturctotidemanarquehofessin en diverses ocasions. Explica que “Turquia continuacomplint amb les seves responsabilitats, i en aquest sentitcontinuaràactuantalcostatde la restade lacomunitat in-ternacional”.

- EsveuenambbonsullselsBlackMaskperòs’evidencienal-tresproblemes.

7.BIBLIOGRAFIA

Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Refugiats (ACNUR) (2015). Disponible a:

http://data.unhcr.org/mediterranean/regional.php

AsociaciónparalaInvestigacióndeMediosdeComunicación(AIMC)(2015).EstudioGeneralde

Medios(EGM).ResumenGeneral.

Bauman,Z.(2005).Vidasdesperdiciadas.Lamodernidadysusparias.Barcelona:Paidós.

Canet,E.(2015).Ponènciadel28d’octubrede2015alaJornadadeBonesPràctiquesdePolí-

tiquesdeCohesióSocialalsBarris:LaCohesióSocial,unRepteperalaConvivènciaenTemps

deCrisi.DireccióGeneralperlaImmigració,GeneralitatdeCatalunya.

ComisiónEspañoladeAyudaalRefugiado(CEAR)(2015).Informe2015.Laspersonasrefugia-

dasenEspañayEuropa.Madrid:CEAR.

DeMiguel, J.C.; Pozas,V. (2009). ¿Polarización ideológicaoeconómica?Relacionesentre los

mediosyelpoderpolíticoycorporativo.Vientosur,103,43-52.

Gómez,M.V.;Álvarez,J.(2013).Acercadelasteoríasdelcambiosocial.AElcambiosocialen

laeradelaincertidumbre.Unareflexiónsobrelateoríasocial(pp.19-35).Madrid:Talasa.

Grasa,R.(2015a).Lacrisiderefugiatsdelamediterrània,crisihumanitàriaiclaudevoltadel

futur projecte europeu. Notes per al Govern de la Generalitat de Catalunya. Institut Català

InternacionalperlaPau(ICIP.Documentd’úsrestringitagestorsdelacrisi).

Grasa,R.(2015b).Erradicarelterrorismoexigecombatirtodaslascausesalavez.Disponiblea:

http://agendapublica.es/erradicar-el-terrorismo-exige-combatir-todas-las-causas-a-la-vez/

Igartua, J. J.;Muñiz,C;Cheng, L. (2005). La inmigraciónen laprensaespañola.Aportaciones

empíricasymetodológicasdesdelateoríadelencuadrenoticioso.Migraciones,17,143-181.

Metcalfe-Hough, V. (2015). The migration crisis? Facts, challenges and possible solutions.

OverseasDevelopmentInstitute(ODI):Briefingpapers.

Philo,G.;Briant,E.;Donald,P.(2013).BadNewsforRefugees.Londres:PlutoPress.

Sádaba,T. (2001).Origen,aplicacióny límitesde la “teoríadelencuadre” (“framing”)enco-

municación.ComunicaciónySociedad,14(2),143-175.

Semetko,H.;Valkenburg,P.(2000).FramingEuropeanPolitics:AContentAnalysisofPressand

TelevisionNews.JournalofCommunication,50(2),93-109.

Torregrosa,J.F.(2008).Éticayrepresentaciónmediáticadelainmigración.ACheca,F.,Lain-

migraciónsalealacalle.Comunicaciónydiscursospolíticossobreelfenómenomigratorio(pp.

51-79).Barcelona:Icaria.

Urgoiti,C.J.(2008).UnviajeaOccidente.Comunicacióneinmigraciónenlaglobalización.Ma-

drid:EditorialFragua.

VanDijk,T.A.(1993).Elpoderielsmitjansdecomunicació.Periodística,6,11-38.

VanDijk,T.A.(2008).Reproducirelracismo:elroldelaprensa.ACheca,F.,Lainmigraciónsale

alacalle.Comunicaciónydiscursospolíticossobreelfenómenomigratorio(pp.19-49).Barce-

lona:Icaria.

Fontsprimàriesdelsarticlesanalitzats:

ElMundo(2–8denovembrei30–6dedesembrede2015)

ElPaís(2–8denovembrei30–6dedesembrede2015)

LaVanguardia(2–8denovembrei30–6dedesembrede2015)

el tractament dels refugiats a la premsa escrita · els refugiats, segons zygmunt bauman (2005),...

Documents

resum els refugiats a andorra durant la u s e r · resum:...

tractament, depuraciÓ i legalitzaciÓ dels abocaments...

reutilització planificada d’aigües residuals urbanes

contingut · 2019. 5. 30. · el dia a dia en un camp de...

dossier de premsa - garraf · i. el conflicte a síria i la...

refugiats ahir i avui 1937 - 2017€¦ · refugiats ahir i...

1 2, h. salvadÓ 2 helmints parÀsits en aigÜes residuals...

supressiÓ de les pÈrdues d’a’igÜes residuals al medi...

postveritat i demografia a la “crisi dels refugiats”. el...

dipÒsit d'aigÜes residuals

mesura de govern - barcelona · 2016-06-06 · 1.1.la major...

el dia a dia al camp de refugiats

refugiats - urv.net

xxiii setmana cultural gràcia amb els refugiats, per una...

desinfecció electroquímica d'aigües residuals per...

refugiats: el retorn a casa

i jornada atenció a la salut mental dels refugiats ·...

refugiats a catalunya 1936...

- refugiats, desplaçats i...

programa de sanejament d’aigÜes residuals … ·...