el soldadet de plom

Una vegada hi havia un pare que va anar al Taller d’en Joan, perquè volia comprar un regal.

Va comprar un exèrcit de soldadets perl’aniversari del seu fill que feia 10 anys. El seu fill va estar molt content i li va dir:- gràcies papa, t’estimo moltíssim!!!. Hi havia un soldadet que li faltava una cama perquè en Joan, el botiguer, se li havia acabat el plom.

El nen va desar el soldadet de plom a la seva habitació al costat de la ballarina, que es va enamorar a primera vista. Van començar a parlar de la seva vida.

Va arribar la nit i les joguines van començar a ballar.El pallasso de la capsa de sorpreses va agafar “gelos”del soldadet de plom que ballava amb la ballarina. Li va dir: - Quan arribi el dia tindràs una gran desgràcia!

L’endemà, el nen jugava amb el soldadet .I de sobte va venir el seu germà i li va dir: – Que fas amb aquet soldadet sense cama!!! Ell respongué: – no li facis res que és el que mana a tota la tropa. El pallasso de la caixa de sorpreses va riure...

Uns nens jugaven a futbol al carrer, de sobte es va ennuvolar i van haver d’acabar el joc.

El germà del nen va llençar el soldadet per la finestra i va anar a parar a prop dels nens que jugaven a futbol. Quan van veure el soldadet el van agafar i va començar a ploure.

Els nens del carrer van agafar un paper de diari i amb aquell paper van fer una barca i hi van posar el soldadet. El van fer navegar per l’aigua que baixava pel carrer, però la barqueta va anar a parar al forat de la claveguera…

El soldadet va anar a parar al fons del mar. I de sobte un peix que tenia molta gana va veure la joguina i va dir: -nyam,nyam, quin menjar! sembla un menjar de luxe!, i el peix se’l va empassar.

Un dia un vaixell de pescadors va pescar un peix. Aquest peix era el que es va menjar al soldadet. El pescador el va pescar tranquil·lament.

La mare va anar a comprar peix perquè aquell dia volia fer un lluç al forn ben bo amb patates i ceba.

La mare en tornar de la peixateria va netejar el peix i, a dins, hi va trobar el soldadet de plom. Li va donar al seu fill i va estar molt content.

El germà del nen va tornar a trobar el soldadet a casa seva i el va llençar a la llar de foc. De sobte va venir una ràfega de vent que va empènyer la ballarina cap a les flames.

De les flames del foc va sortir un corde plom i el botó de la ballarina que portava al vestit. Es van posar de costat per no separar-se mai més.

L’endemà la mare va anar a netejar la llar de foc i va veureel cor vermell i el botó daurat. Els va posar junts sobre el prestatge de la xemeneia i allà es van quedar per molt de temps. FI