el romanic

EL ROMÀNICEL ROMÀNIC

El despertar de l’art a El despertar de l’art a l’Europa del Feudalismel’Europa del Feudalisme

Definició, Influències i DifusióDefinició, Influències i Difusió El romànic és el tipus d’art que es desenvolupa a l’Europa

Occidental als segles XI, XII i al primer quart del XIII. Influències:

Orientals, germàniques i romanes –d’aquí el nom de romànic-

Difusió: Es difondrà i desenvoluparà per tot Europa gràcies a:

les pelegrinacions de la Cristiandat (Santiago...). La construcció de monestirs (ordes de Cluny i del

Cister )

CARACTERÍSTIQUES GENERALSCARACTERÍSTIQUES GENERALS És un art de tema religiós. Reflexa els valors de la sociedad feudal, que era a la

vegada, guerrera i cristiana. És un art essencialment rural. Té un caràcter didàctic: finalitat educativa. Antinaturalisme: ni perspectiva ni proporcions reals. Representació de les figures rígides i frontals. Caràcter simbòlic. Es manifesta sobretot a l’Arquitectura –construcció de

castells, esglésies i monestirs-, mentre que la Pintura i l’Escultura es converteixen en arts decoratives de les edificacions.

L’ARQUITECTURAL’ARQUITECTURA

Característiques de l’ArquitecturaCaracterístiques de l’Arquitectura (I) (I) L’Església romànica:

Elaborada amb grans pedres anomenades carreus. De murs amples, estretes i de baixa altura. Poc il·luninades (finestres estretes i atrompetades) –lloc de

recolliment i oració-. Planta en forma de creu llatina –que evoca la creu en què va

morir Crist-. La nau principal és més llarga i ampla i la transversal rep el nom de transsepte. El lloc d’encreuament és el creuer, sobre el qual s’aixeca el cimbori , petita torre.

Murs exteriors reforçats per contraforts, que suporten el pes dels arcs i les voltes.

Altar situat a la capçalera o absís, sovint de forma circular, i amb gírola o deambulatori .

Característiques de l’ArquitecturaCaracterístiques de l’Arquitectura (II) (II)(Segueix ) Unida a l’església, era habitual aixecar una torre campanar,

que servia per tocar a oració o de vigilància. Adosat a l’església, en els monestirs, es construïa un pati

porticat de planta quadrangular, anomenat claustre. Ús de l’arc de mig punt en portes i finestres. Ús de la volta de canó en sostres. El conjunt arquitectònic i escultòric que es troba a la porta

d’entrada rep el nom de portada. Alguns dels seus elements són: l’arquivolta, un conjunt d’arcs concèntrics , el timpà , superfície plana en forma de semicercle dins de la qual s’acostuma a representar una escena bíblica en pintura o escultura.

Planta d’una església romànicaPlanta d’una església romànica

MANIFESTACIONS MANIFESTACIONS

ARQUITECTÒNIQUESARQUITECTÒNIQUES

A) El ROMÀNICA) El ROMÀNIC A LA A LA

PENÍNSULAPENÍNSULAIBÈRICAIBÈRICA

Preromànic Asturià Preromànic Asturià San Miguel de Lillo (Oviedo)San Miguel de Lillo (Oviedo)

Preromànic Asturià Preromànic Asturià Santa Maria del Naranco (Oviedo)Santa Maria del Naranco (Oviedo)

San Martín de Fromista (Palencia)San Martín de Fromista (Palencia)

Església de San Tirso –Sahagun- (Lleó)Església de San Tirso –Sahagun- (Lleó)

Colegiata de Santa Maria la Mayor a Colegiata de Santa Maria la Mayor a Toro (Zamora)Toro (Zamora)

Santa Maria de Eunate (Navarra)Santa Maria de Eunate (Navarra)

Santo Domingo de Silos Santo Domingo de Silos

Basílica de Sant Isidoro (Lleó)Basílica de Sant Isidoro (Lleó)

Catedral de ZamoraCatedral de Zamora

Santo Domingo de la Calzada Santo Domingo de la Calzada (La Rioja)(La Rioja)

San Juan de la Peña (Huesca)San Juan de la Peña (Huesca)

La Catedral de Santiago de CompostelaLa Catedral de Santiago de Compostela

Monestir de Leyre (Navarra)Monestir de Leyre (Navarra)

Església de Veracruz (Segovia)Església de Veracruz (Segovia)

Església de San Esteban (Segovia)Església de San Esteban (Segovia)

Joies del’Arquitectura romànicaJoies del’Arquitectura romànica

Portada de San Vicent de Ávila Panteó reial de Sant Isidoro de Lleó

Claustre de Santo Domingo de Silos

Claustre del monestir de Pedralbes

Portal de la Gloria de Santiago Cripta del monestir de Leyre

B) El ROMÀNICB) El ROMÀNIC A A

CATALUNYACATALUNYA

Monestir de Sant Pere de RodesMonestir de Sant Pere de Rodes

Monestir de Santa Maria de RipollMonestir de Santa Maria de Ripoll

Església de Sant Ponç de CorberaEsglésia de Sant Ponç de Corbera

Monestir de Sant Joan de les AbadessesMonestir de Sant Joan de les Abadesses

Sant Pau del Camp (Barcelona)Sant Pau del Camp (Barcelona)

Sant Martí del Canigó (Catalunya Nord)Sant Martí del Canigó (Catalunya Nord)

Sant Miquel de Cuixà (Catalunya Nord)Sant Miquel de Cuixà (Catalunya Nord)

LA VALL DE BOÍ (Patrimoni de la Humanitat)LA VALL DE BOÍ (Patrimoni de la Humanitat)

La Vall de Boí La Vall de Boí

Sant Climent de Taüll Santa Maria del Coll Santa Eulàlia d’Erill

Santa Maria de Taüll Sant Feliu de Barruera Santa Maria de Cardet

C) El ROMÀNICC) El ROMÀNIC A A

EUROPAEUROPA

Església de Sant Serni (Toulouse)Església de Sant Serni (Toulouse)

Catedral d’Anguleme (França)Catedral d’Anguleme (França)

Abadia de Cluny (França)Abadia de Cluny (França)

Abadia de Murbach (França)Abadia de Murbach (França)

Mont Saint Michel (França)Mont Saint Michel (França)

Mont Saint Michel (França)Mont Saint Michel (França)

Catedral i Torre a Pisa (Itàlia)Catedral i Torre a Pisa (Itàlia)

Basílica de San Marcos (Venecia)Basílica de San Marcos (Venecia)

Catedral d’Spoletto (Itàlia)Catedral d’Spoletto (Itàlia)

Catedral de Worms (Alemania)Catedral de Worms (Alemania)

Catedral de Magúncia (Alemania)Catedral de Magúncia (Alemania)

Catedral de Spira (Alemania)Catedral de Spira (Alemania)

Saint Nicholas – BARFRESTON-(Anglaterra)Saint Nicholas – BARFRESTON-(Anglaterra)

L’ESCULTURAL’ESCULTURA

L’Escultura del romànic tenia una doble funció: decorativa i didàctica. Decorava l’interior i l’exterior de les esglésies amb escenes i

personatges bíblics i de tema religiós. Pretenia explicar al poble inculte la història sagrada extreta de

la Bíblia Depèn de l’arquitectura: les figures adopten les

proporcions i la forma de la superfície sobre la qual són esculpides.

Materials: Pedra i fusta Tipus:

Portalades Capitells Talles De fusta policromada se solien col·locar en els altars

d’esglésies i monestirs. Motius: Crist i la Mare de Déu

Característiques de l’EsculturaCaracterístiques de l’Escultura

A dins i a fora de les esglésies.

Escultura. Portalades (I)Escultura. Portalades (I)

Temes: Crist i Mare de Déu Judici final Evangelistes,

sants i apòstols Escenes de la

Bíblia Lloc:

Columnes Timpà Arquivoltes Dintell

Portalada del monestir de Ripoll

Escultura. Portalades (II)Escultura. Portalades (II)

ArquivoltaArquivolta Llinda i TimpàLlinda i Timpà

Mainell i brancalsMainell i brancals

Conjunt Conjunt completcomplet

Escultura. Capitells (I)Escultura. Capitells (I)

Temes: Escenes religioses:

Jesús sants i apòstols Bíblia Dimoni

Formes geomètriques Formes vegetals Escenes vida quotidiana Animals reals, mitològics, fantàstics i

bestiari

Escultura. Capitells (II)Escultura. Capitells (II)

Escultura. Les tallesEscultura. Les talles

Fusta policromadaFusta policromada Es col·locaven Es col·locaven

sovint als altarssovint als altars Temes:Temes:

Crist crucifixatCrist crucifixat DevallamentDevallament Mare de Déu i el Mare de Déu i el

nen Jesús beneintnen Jesús beneint Sants i màrtirsSants i màrtirs

LA PINTURALA PINTURA

La Pintura del romànic també tenia una doble funció: decorativa i didàctica. Decorava l’interior de les esglésies –a l’altar i en els frescos- amb

escenes i personatges bíblics. Les figures i les imatges es convertiren en els llibres on la

població cristiana podia llegir i conèixer els elements de la seva religió.

Les Pintures romàniques tenen una gran força expressiva, però tècnicament eren molt senzilles.

Tècniques: Pintures al fresc (a les parets, a l’absis de les esglésies) Taules de fusta Miniatures (pintures que il·lustren els llibres religiosos).

Motius: Pantocràtor (Crist en majestat) Escenes bíbliques i dels evangelis i vides de sants.

Característiques de la PinturaCaracterístiques de la Pintura

Pintura. Frescos (I)Pintura. Frescos (I)

Frescos En els murs i absis Gran força expressiva Senzillesa, sense volum ni profunditat Disposició frontal Predomini blau i vermell Pantocràtor (Maiestas Domini) i Mare de Déu amb

l’infant envoltada de la màndorla o ametlla mística

Pintura. Frescos (II)Pintura. Frescos (II)

AnunciacióAnunciació Adam i EvaAdam i Eva

PantocràtorPantocràtor

Mare de Déu i Mare de Déu i l’infantl’infant

Pantocràtor i Pantocràtor i evangelistesevangelistes

Pintura. TaulesPintura. Taules

Taules:Taules: Situació:Situació:

Al frontal dels Al frontal dels altarsaltars

Capçalera de les Capçalera de les esglésiesesglésies

Material: fustaMaterial: fusta

Pintura. MiniaturesPintura. Miniatures

Il·lustraven i decoraven els llibres

Tipus de llibres: Biblia Beats Llibre de les hores