"el petit príncep" alba trillas
Post on 16-Jul-2015
56 Views
Preview:
TRANSCRIPT
Quan un nen tenia 6 anys, va veure un
dibuix magnífic en un llibre de la selva. Va
decidir dibuixar-lo, ja que li encantava
dibuixar.
Quan el va acabar, li va ensenyar a les
persones grans. Però per a les persones
grans, allò no era res de la selva, era un
barret.Dibuix 1
Però després els hi va fer un altre dibuix més ben definit.
Dibuix 2
Era una boa digerint a un elefant.
Es va anant fent gran i va començar a treballar d’aviador.
Fins que es va estrellar al desert del Sàhara.
Va estar un dia dormint a la sorra,
fins que va sentir una veueta que deia:
“Si us plau… dibuixa’m un be…”
Va veure un jovenet realment extraordinari que l’observava amb
aire greu.
La primera vegada que va veure l’avió es va
quedar boca badat, i va preguntar:
“Què és aquesta cosa?”
Quan li va dir que l’avió volava, es va posar
orgullós de saber que l’aviador podia volar.
Va exclamar: “Com! Has caigut del cel?”
El petit príncep va fer una rialla molt
bonica, que li va encantar a l’aviador.
El petit príncep li va dir a l’aviador:
“Aleshores tu també vens del cel! De quin
planeta ets?”
L’aviador li va preguntar al petit
príncep: “O sigui, que véns
d’un altre planeta?”
?
Ell venia de l’asteroide B612.
L’aviador no es pensava que un
asteroide fos més gran que una
casa.
Hi ha planetes molt grans, però que no es
veuen amb el telescopi.
L’asteroide B612 va ser descobert l’any
1909, per un astrònom turc.
Aquest havia fet una demostració en un
Congrés Internacional d’Astronomia.
Ell volia un be perquè es
mengés els baobabs que creixien en el seu planeta.
Baobab
En el seu planeta hi havia : 3 volcans i
una rosa. Dos volcans estaven en erupsió per això hi
cuinava a sobre.
La seva rosa era molt bonica. Anava triant
amb cura els seus colors, es vestia
lentament , s’ajustava els pètals un per un.
La rosa tenia ganes d’esmorzar, i el
petit príncep tot confús va agafar
una regadora i la va regar.
A la rosa no li agradava l’aire i el petit príncep
li va posar un paravent.
Al vespre volia que la posés sota una
campana de vidre.
El petit príncep va decidir prendre una
migració d’ocells salvatges per visitar
altres planetes, asteroides...
Es va trobar a la religió dels asteroides 225, 226,227,228,229 i
230.
Al primer asteroide hi vivia un rei. El rei seia, vestit de porpra i
d’ermini, en un tron molt senzill però majestuós.
Al tercer planeta hi vivia un
bevedor. Aquella visita va ser molt
curta, però va fer caure al petit príncep en una
gran malenconia.
Al quart planeta hi
vivia un home de negocis.
Aquest home estava tan
enfeinat, que ni tan sols va aixecar el cap quan va veure
arribar el petit príncep.
Al cinquè planeta hi vivia un
fanaler. Era el planeta més petit de tots, només hi havia un fanal i el
fanaler.
Al sisè planeta hi vivia un geògraf. Era deu
vegades més gran que el del fanaler. El geògraf era un home vell que
escrivia llibres immensos.
El setè planeta va ser la Terra. La Terra no és un planeta qualsevol. S’hi compten cent onze reis, set mil
geògrafs, nou-cents mil homes de negocis, set milions i mig de borratxos,tres-cents onze milions de vanitosos...
Després d’haver caminat per sorra, pedres i neu, va acabar
descobrint un camí. Allà hi va trobar un jardí ple de
roses.
Assegut a l’herba va plorar.
Va aparèixer un guineu:
“Bon dia”- va dir.
A vegades apareixien els homes per caçar-me -va
dir la guineu.
Era el vuitè dia al desert, des de que va haver-hi
l’avaria. L’aviador tenia molta set i com que no tenia aigua van anar a
buscar un pou.L’aviador va
agafar l’avió i va marxar.
El petit príncep es va quedar una mica trist,
perquè és trist oblidar un amic, perquè no tothom
ha tingut un amic.El petit príncep va
veure un estrella i va fer el que li va dir
l’aviador, mirar les estrelles.
top related