el final del franquisme (1973 1975)-v2 (1)
Post on 29-Jun-2015
1.807 Views
Preview:
TRANSCRIPT
El final del franquisme (1973-1975)
1
Lluís Francesc Núñez de Castro i Vallès
ELABORACIÓ PRÒPIA A PARTIR DE DIVERSES FONTS:
http://geohistoria.wikispaces.com/ Sebastian Merino.
Apunts d’Armand Figueres (Escola Sunion).
“Historia. Batxillerat” Editorial Edebé, Barcelona 2009
“Història”. Batxillerat, Editorial Santillana, Barcelona 2009
2
3
1.- LA DESCOMPOSICIÓ DEL RÈGIM (1973-1975)1.- LA DESCOMPOSICIÓ DEL RÈGIM (1973-1975)
Primers símptomes a partir de 1969
deteriorament de la salud de Franco: cada vegada més delegava més poder de
decisió a l’almirall Carrero Blanco. Juny 1973, Franco li cedeix el càrrec de
president del govern
distanciament progressiu de l’Església
capacitat mobilitzadora de l’oposició, com en el procés de Burgos contra ETA
(desembre 1970)
accions terroristes d’ETA i del FRAP
tensions entre els immobilistes ( manteniment de les rígides estructures del
sistema sense necessitat de reformes) i aperturistes ( partidaris d’un
desenvolupament polític que portes a una democràcia limitada). Provoca parálisi
política entre 1969 i 1973; només s’aprova la Ley General de Educación (1970)
Contradiccions a l’aplicar la Ley Orgánica del Estado: no es podia mantenir
els principis del Movimiento Nacional i alhora obrir el sistema a la participació
d’associacions o partits i una premsa lliure
Paràlisi política: 20/12/1973 ETA assassina a Carrero Blanco
Carrero BlancoResposta del Govern
4
1.- EL FINAL DE LA DICTADURA (1973-1975)1.- EL FINAL DE LA DICTADURA (1973-1975)
Arias Navarro: nou president de govern Govern sense presència dels membres de l’Opus Dei
Discurs al prendre el càrrec: semblava aperturista (posà l’accent en els canvis que
havia viscut la societat espanyola i el paper de l’opinió pública) però continua
atribuint al Movimiento la feina de conduir tot procés polític. “espíritu 12 de
febrero”
Entre el reformisme oberturista i les mesures repressives
Ampliació de la llibertat de premsa Arrest domiciliari de l’arquebisbe de
Bilbao (defensà en una homilia el dret del
poble basc als seus signes d’identitat)
Execució del jove anarquista Puig Antich
(acusat de matar a un policia).Març 1974
Arias Navarro
Garrote Salvador Puig Antich
Govern d’Arias Navarro
5
Context internacional Abril 1974: “Revolució dels clavells” = caiguda de la dictadura portuguesa (abans que el franquisme);
s’havia assajat la continuïtat. La revolta contra la dictadura l’havia dut a terme un grup d’oficials de l’exèrcit.
Juliol 1974: cau la dictadura a Grècia (vigent des de 1967; beneïda per la monarquia grega)
Deixa a Espanya en una situació d’aïllament internacional; 1973 s’havia ampliat
la Comunitat Econòmica Europea
Inquietud i dubtes entre els dirigents = es manifesta les dues opcions contraposades
Associacions polítiques (aprovades per decret llei, desembre 74)
aperturistes
Sorgien dins la legalitat del Movimiento; havien d’articular sensibilitats
diferenciades sense entrar en contradicció amb el principis del Movimiento.
Polítics franquistes com Fraga i Suárez creen les seves associacions, i
mantenir la seva activiat política quan Franco ja no hi sigui
búnquer
Mantenir intacte les essències del règim.
Revolució dels Clavells
1.- EL FINAL DE LA DICTADURA (1973-1975)1.- EL FINAL DE LA DICTADURA (1973-1975)
6
L’extensió de la conflictivitat obrera
1.- EL FINAL DE LA DICTADURA (1973-1975)1.- EL FINAL DE LA DICTADURA (1973-1975)
Comissions Obreres (CCOO)Tot i la seva il.legalització, creix com a organització sindical i es guanya la confiança dels treballadors
Anys 70 els conflictes obrers es van multiplicar
Mobilització obrera
Crisi derivada de l’increment del petroli.
Molts conflictes: expressió de demandes laborals no ateses; la repressió
governamental acabava dotant de contingut polític
1972: detinguts els membre de la coordinadora estatal i jutjats
Manteniment de l’activisme obrer
Advocats laboralistes:
Capellans de parròquies obreres
Utilitzen els drets que les lleis franquistes reconeixen als obrers
Cedien espais parroquials per a celebra-hi reunions i
assembles, que eren il·legals
Marcelino Camacho
La reorganització de l’oposició
7
L’extensió de la conflictivitat obrera
1.- EL FINAL DE LA DICTADURA (1973-1975)1.- EL FINAL DE LA DICTADURA (1973-1975)
Vagues a Espanya en l’última etapa de la dictadura (1971-1975)
Assemblea de Comissions Obreres a l’església de Sant Josep de l’Hospitalet de Llobregat
La reorganització de l’oposició
8
1.- EL FINAL DE LA DICTADURA (1973-1975)1.- EL FINAL DE LA DICTADURA (1973-1975)
Fragmentació de l’oposició política al franquisme
Monàrquics S’aturen un cop escollit Joan Carles com a successor el 1969
Nuclis democratacristians Al voltant de Joaquin Ruiz Jiménez; reduïts i poc influents
Socialistes
Fragmentats entre els que estaven a l’exili
(dominaven l’aparell) i els nuclis organitzats de
l’interior d’Espanya
Oct. 1974 Congrés de Suresnes (França): els de
l’interior derroca els vells dirigents de l’exili. Felipe
González, nou secretari general
UGT: 1971 direcció compartida entre els militants de l’exili i de l’interior
(pes principal). Nicolás Redondo
Corrent socialista al volant de Tierno Galván = crea el Partit
Socialista del Interior (més endavant Partit Socialista Popular)
Partit Comunista d’Espanya (PCE)Millor organitzat i més nombrós
Santiago Carrillo, líder consolidat
1972 actualitza la tesi de la reconciliació nacional (anys 50) amb el lema: “pacte per la
llibertat” (pacte entre aquells que tinguin com objectiu la implantació de la democràcia)
Felipe González
La reorganització de l’oposició
9
1.- EL FINAL DE LA DICTADURA (1973-1975)1.- EL FINAL DE LA DICTADURA (1973-1975)
Passes cap a la coordinació unitària
Calia elaborar i acordar un programa de mínims comuns
per al conjunt de les forces antifranquistes.lideratge dels organismes unitaris
problema
Juliol 1974 Junta Democrática Liderada pel PCE.
Presentació Junta Democrática a París.
Juny 1975 Plataforma de Convergencia Democrática
Març 1976 Un cop mort Franco (20/11/1975) s’uneixen les dues plataformes: Coordinación Democrática (Platajunta)
Amnistia, llibertat d’associació política i la convocatòria d’eleccions a Corts Constituents
Objectius
La reorganització de l’oposició
Liderada pel PSOE.
10
1.- EL FINAL DE LA DICTADURA (1973-1975)1.- EL FINAL DE LA DICTADURA (1973-1975)
CatalunyaTraslladar a l’àmbit polític la coordinació unitària amb què ja es treballava en els àmbits culturals i de reivindicació de la
identitat catalana
1969 Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya: representats dels principals grups de l’oposició, sense exclusió ideològica.
1971 Assemblea de Catalunya:
organisme unitari amb la participació de la majoria de partits polítics clandestins (sense exclusió ideològica) i obert a la
ciutadania que no militava en cap partit polític (tots ells clandestins).
identifica l’assoliment de la democràcia amb assolir l’autogovern per a Catalunya.
la comissió permanent va ser detinguda per la policia el 1973
Partits polítics clandestins:
d’abans de la Guerra:
PSUC: el més actiu, de filiació eurocomunista i vinculat al PCE. Liderat per Antoni Gutierrez (“Guti”). Connexions amb
el moviment obrer i l’estudiantil.
ERC (1931) i Unió Democràtica (1931)
Dictadura:
1974: Convergència Democràtica de Catalunya: grup de catòlics i catalanistes, liderada per Jordi Pujol
1974: Convergència Socialista de Catalunya, de Joan Reventós
D’altres menors: Partit Socialista d’Alliberament nacional (PSAN),...
La reorganització de l’oposició
11
1.- EL FINAL DE LA DICTADURA (1973-1975)1.- EL FINAL DE LA DICTADURA (1973-1975)
Oposició armada
FRAP (Frente Revolucionaris Antifascista y Patriótico) Marxista-leninista
D’extrema dreta: Guerrilleros de Cristo Rey, Batallón Vasco-Español i Triple A (Alianza Apostólica Anticomunista). Actuaren activament després de la mort de Franco
ETA 1975: major atemptat fins al moment: 12 morts i 80 ferits en una cafeteria madrilenya freqüentada per policies
Unión Militar Democrática (UMD). 1974 Organització petita que representava una ínfima minoria de militars. Es
descoberta al mateix any que la Revolució dels Clavells (Portugal)
Desarticulats l’estiu de 1975
Democratitzar les Forces Armades i enderrocar la dictadura, sense cop d’estat
Objectiu
GRAPO Marxista-leninista 1975-2007
1973-1978
La reorganització de l’oposició
12
1.- EL FINAL DE LA DICTADURA (1973-1975)1.- EL FINAL DE LA DICTADURA (1973-1975)
1973 situació socioeconòmica millor que en els 60 Renda x càpita TV
1960: -300$ 1% de les famílies
1973: +2.000 $ 70% de les famílies
Crisi petroli 1973 Espanya tenia gran dependència del petroli (67% de l’energia consumida)
Excessiva dependència de l’estranger (importació del cru, de béns d’equipament i d’inversions) fou molt negativa
Crisis a Espanya 1975Augment preu del petroli
Sortida de divises per a finançar la pujada del preu del petroli
Retirada d’inversions estrangeres
Deixen d’entrar divises: reducció flux de turistes i de les remeses
que enviaven els emigrantsIncrement del dèficit de la balança de pagaments
La fi del desenvolupament: la crisi econòmica
13
1.- EL FINAL DE LA DICTADURA (1973-1975)1.- EL FINAL DE LA DICTADURA (1973-1975)
Crisi econòmica Evidencià les limitacions del “desarrolismo”
desequilibri territorial: població i nivell de renda (més de 30 províncies per sota de
la mitjana)
augment de les desigualtats socials: 1,23% dels més rics tenia més renda que el
52% de població més humil
no s’havia aconseguit un Estat de benestar comparable als altres països europeus
a causa de l'escassetat de la Hisenda pública = Espanya tenia la pressió impositiva més
baixa d’Europa (Espanya els impostos ordinaris eren el 13,5% del PIB, i França el
22,5%)
mesures intervencionistes sobre comerç, preus i subvencions agrícoles
INI gestionava empreses deficitàries
Nou fenomen: atur (es dispara en els 70)
La fi del desenvolupament: la crisi econòmica
14
1.5 La desaparició del dictador
1.- EL FINAL DE LA DICTADURA (1973-1975)1.- EL FINAL DE LA DICTADURA (1973-1975)
Estiu 1975Intensificació de les accions armades d’ETA i el FRAP Règim respon amb contundència
30 agost Franco ingressat, Joan Carles cap d’Estat interí
per poc dies
Malaltia duradora i des de l’octubre l’agonia llarga
per voler mantenir-lo en vida
Nova llei antiterrorista (agost 75)
27 setembre execució tres membres
del FRAP i dos d’ETA
contundent resposta internacional: retirada
d’ambaixadors i manifestacions contra el règim a les
grans ciutat europees, incendi de l’ambaixada
Espanyola a Lisboa i assalt de la de París.
Agonia del franquisme Franco cau malalt
1 d’octubre “Dia del Caudillo” s’organitza una manifestació multitudinària
pro-Franco a la plaça. Darrera aparició pública de Franco
Aïllament internacional + buit de poder per la
malaltia del dictador + crispació social
Marxa Verda (6/11/75)
Rei del Marroc organitzaa Marxa pacífica per ocupar el Sàhara Occidental.
Exèrcit espanyol es retira i cessió del territori entre
Marroc i Mauritania.
Tractat Tripartit (Esp, Marr, i Maur.) 14/11/75
No es té present els interessos del poble saharaui
15
1.5 La desaparició del dictador
1.- EL FINAL DE LA DICTADURA (1973-1975)1.- EL FINAL DE LA DICTADURA (1973-1975)
Darrers dies de Franco Llarga agonia i se’l manté en vida artificialment 20/11/1975 Mor Franco Testament de Franco
Plaça dOriente (Madrid, 1/10/1975) Marxa Verda Aguantant artificialment la vida de Franco
Funeral de Franco a la Pl. D’Oriente
Enterrament al Valle de los Caídos
Franco ha mort
top related