el desconsol

EL DESCONSO

LBea ManzanaresB-22

CLASSIFICACIÓ DE L’OBRA

Títol: El Desconsol

Autor: Josep Llimona

Cronologia: 1903

Estil: Modernista

Dimensions: 67cm (ample) x 76cm (llarg) x 67cm (alt).

Localització: MNAC (Barcelona)

Escultura més representativa del modernisme català. Josep Llimona va imprimir sensibilitat i vida a la seva obra. Presentada en públic per primera vegada a l’Exposició Internacional de Belles Arts a Barcelona el 1907, va ser mereixedora de premi d’honor.

JOSEP LLIMONA

1864 Barcelona

Germà del pintor Joan Llimona.

Estultor català modernista més destacat.

Formació artística va seguir els cànons de l’època.

14 anys va ingressar a l’Escola la Llotja de Barcelona.

1880 va viatjar a Roma amb el seu germà.

Al tornar, va dur a terme nombrosos encàrrecs públics per a la ciutat de Barcelona, amb un estil modernista, diverses obres per a l’Exposició Universal del 1888.

1890, després d’haver fundat el Cercle Artístic San Lluc, es va interessar per la temàtica religiosa realitzant obres com les diverses escultures en el conjunt escultòric del Rossari Monumental de Montserrat.

Desconsol obtingué el premi d’honor.

Sota la influència d’Aristides Maillol, treballà el nu femení, estil mig camí entre el Modernisme i el Noucentisme.

Va morir l’any 1934 a Barcelona.

CARACTERÍSTIQUES DEL MODERNISME:

Finals s.XIX principi s.XX Diferents denominacions i característiques segons el país. Creativitat, gust per lo refinat, desig de sortir de la realitat quotidiana. Inspiració de la naturalesa i l’ús d’elements naturals. Línia corba i simetria. Ús d’imatges femenines en actituds delicades, aprofitament de les

ones als cabells i els plecs de les vestimentes. Sensualitat i complaença dels sentits. Art burgès, molt car. Representant del modernisme català: Josep Llimona ( El Desconsol )

Casa Batlló, Barcelona

El castell del drac, Casa Batlló.

La càrrega, Ramon Casas.

TEMÀTICA DE L’OBRA

Al·legoria femenina. Abatiment i tristesa. Arquetip femení sensible. Situa la bellesa en un punt intermedi entre l'hermetisme espiritual i

la sensualitat física. Sensació que no és capaç ni de sostenir el seu propi pes. L’escultor va anar més enllà del naturalisme per donar vida d’una

manera més colpidora, a la imatge del desconsol. Expressió de la seva tristesa: cos abatut,

amb els músculs sense tensió ni força.

DESCRIPCIÓ DE L’OBRA

Forma: Escultura exempta. Tècnica: Talla. Material: Marbre. Tipologia: Sedent. Cromatisme: monocroma.

COMPOSICIÓ DE L’OBRA

Figura femenina nua i mig agenollada, amb el cap caigut entre els braços, el rostre queda amagat per una llarga cabellera. Actitud de desconsol.

Realista: visió global de la realitat.

El tors mostra una talla absolutament detallista.

Tors ideal: símbol de la perfecció de l’anatomia femenina.

El tors transmet absoluta expressió d’abatiment.

Pits, ventre, cames i braços tenen un gran detallisme i amb precisió naturalista; confereixen vitalitat a la figura.

Mans, cabells i peus més tosc que el d’altres parts del cos.

Asimètrica: no mostra cap eix de simetria. Aporta una forta càrrega d’expressivitat, dinamisme i tensió.

Volum rodó que forma el cos de la dona i la seva textura contrasta amb el volum rígid i recte del tres esglaons. S’adapta a l’estructura escalonada.

Magnífics efectes de llum i ombres que va aconseguir Llimona jugant amb el cos de la noia i la llum natural que es reflecteix sobre el marbre blanc.

Cames i tronc girats en escorç, el cap caigut alliberant tota la tensió acumulada, els braços allargats formant un cercle i descansant sobre el bloc de marbre.

Les mans entrellaçades: màxima tensió i tanquen l’acció.

Espais buits entre les mans, el cos i el bloc que sustenta.

SIGNIFICAT Noia jove, nua, postura d’abatiment màxim. La gestualitat del cos l’encarregada de transmetre el sentiment. Llimona demostra la seva gran capacitat per imprimir sensibilitat i vida

a les escultures. El pessimisme i el dolor estan plenament reflectits, també es un reflex

de l’estat d’ànim de l’autor quan la va fer. Llimona acabava de perdre la seva esposa i patia una dolorosa malaltia

d’estómac. Estat de pessimisme i abandó que estava reflectit en obres posteriors.

Desconsol forma part de l’etapa de nus femenins de l’escultor. Els nus de Llimona no busquen la sensualitat, representen noies joves,

amb una aura de castedat, puresa i serenor. Nus místics i cristians. Fugitiva joventut femenina; la dona envelleix però el marbre conserva

l’esplendor.

FUNCIÓ

Cinquena Exposició Internacional de Belles Arts de Barcelona, el 1907. Premi d’honor.

Diverses rèpliques, la més popular al centre de l’estrany que hi ha davant del Parlament de Catalunya, al parc de la Ciutadella de Barcelona, el 1917.

MODELS I INFLUÈNCIES

Influència de Rodin, utilitzant el màxim realisme i detallisme en algunes parts del cos, i esculpint les altres amb uns paràmetres fora de la realitat que potenciaven el sentiment que volia transmetre.

Llimona va aprendre a modelar les formes a partir de la tècnica de Rodin: practicava un modelatge esfumar que deixava els cossos a mig acabar amb l’objectiu que la retina de l’observador els donés la forma definitiva.

Llimona i el seu Desconsol van marcar les línies bàsiques de l’escultura modernista a Catalunya.

Rodin: Danaide (1885)

Panteó Mundet (Arenys de Mar)

La primera comunió (MNAC)

ALTRES OBRES DE L’AUTOR