eduard vallory. petxa-kutxa

“L’educació no té a veure amb el control. Sí que hi tenia relació quan l’educació en massa va arribar al conjunt de la població, ara fa uns 150 anys. Però ara té a veure amb l’empoderament”.

Richard Gerver

Notes d’Eduard Vallory per al petxa-kutxa a les Jornades Menorca Edu21

27 d’agost de 2004

David Olson, Psychological Theory and Educational Reform (CUP, 2003)

• Què sabem avui a través de la ciència cognitiva?

• Quines assumpcions tenia l’escola tradicional?

1. El què la gent aprèn depèn d’allò que ja sap.

vs. Allò què els infants aprenen depèn del que l’escola estableixi.

2. La gent aprèn perquè li agrada i està intrínsecament interessada en aprendre.

vs. Els infants adquireixen coneixement perquè necessiten els crèdits.

3. L’aprenentatge està inspirat per la cerca de sentit, de creixement i de comprensió.

vs. Els que els infants aprenen depèn dels llibres, capítols i pàgines dels quals són responsables.

4. El creixement de la ment és espontani i continu.

vs. El creixement de la ment és una qüestió d’obligació i deure.

Reflexió sobre la clau de l’escoltisme:

• Capacitat de despertar l’interès dels infants, encenent la seva motivació intrínseca per aprendre, proporcionant-los habilitats, confiança, i oportunitats per prendre les seves decisions, esdevenint part del seu propi procés educatiu.

Resultats educatius de l’escoltisme:

Empoderar els joves, proveïnt-los d’un entorn segur on puguin prendre responsabilitats, iniciativa i riscos.

Fer-los desenvolupar habilitats com autoconfiança, autonomia, coratge, capacitat de superar el fracàs, o lideratge: “funcions executives”

És cert que l’escoltisme se centra principalment en desenvolupar les “funcions executives”, “trets de la personalitat”, o “non-cognitive skills”,

mentre que l’escola té un encàrrec concret d’adquisició de coneixements.

Però l’objectiu d’empoderament dels fillets i filletes és comú!

Joseph Farrell, Ontario Institute for Studies in Education

• “La genialitat de l’aproximació educativa de l’escoltisme és que no busca “ensenyar” (teach), sinó que està dissenyat per a possibilitar l’aprenentatge, que és el que ha de fer tota planificació educativa que vulgui tenir èxit”.

Centres que milloren:

Treball conjunt dels mestres per a l’empoderament dels infants, en contra tant del cinisme com de la por a la “fiscalització”

Filmació de classes i visionat amb els altres mestres per a la millora

Joseph Farrell, expresident Comparativeand International Education Society

“Com a educadors, el nostre objectiu final és l’aprenentatge i la seva millora. L’escola que fins avui hem conegut és tan sols un sistema que hem construït socialment perseguint aquest objectiu”.

Fixem-nos en l’objectiu.