dinarcampestre - mg25 història de l'art · pdf fileanàlis&formal&...
Post on 06-Feb-2018
219 Views
Preview:
TRANSCRIPT
Dinar campestre Edouard Manet
Documentació de l’obra
Títol: Le déjeuner sur l’herbe (‘Dinar campestre’). Autor: Édouard Manet (1832 – 1883). Cronologia: 1863. Es:l: realisme-‐impressionisme. Tema: escena costumista o de gènere. Tècnica: oli. Suport: tela. Dimensions: 208 cm x 264 cm. Localització actual: Musée d’Orsay, París.
Després de la revolució burgesa del 848 es proclamà la Segona República Francesa, que presidí Lluís Napoleó Bonaparte, nebot de Napoleó. Pel novembre del 85, Lluís Napoleó restaurà l’Imperi i adoptà el nom de Napoleó III. La major part dels francesos van raXficar el nou règim en un plebiscit, per por de nous moviments revolucionaris. L’Església i la gran burgesia esdevingueren els principals pilars del règim imperial. A parXr de llavors s’inicià una etapa caracteritzada per: – L’obsessió de Napoleó III per les obres públiques, que va comportar la creació de molts llocs de treball i el suport de la classe obrera al règim. Es construïren ferrocarrils i carreteres, s’introduí el telègraf i la navegació a vapor, i es remodelà urbanís:cament París sota la supervisió de Georges-‐Eugène Haussmann. Els estrets carrerons medievals es veieren subsXtuïts per amples avingudes i bulevards, que es converXren en els grans eixos de comunicació de la ciutat. Baudelaire, amic de Manet, animava els arXstes a representar «l’heroisme de la vida moderna», d’acord amb l’esperit emprenedor del sobirà. – El creixement de la indústria tèx:l i siderúrgica, que contribuí al creixement urbà. – El nacionalisme, basat en l’Estat i al servei de la conversió de França en una potència internacional i colonial, que portà el país a intervenir en guerres internacionals. Es tracta del mateix nacionalisme que donà suport a la unificació italiana davant la influència austríaca al país. Tot un seguit d’errors, però, van fer augmentar l’oposició a l’emperador dins del país. I, per neutralitzar-‐la, Napoleó III pensà que una guerra victoriosa contra Prússia retornaria el presXgi a l’Imperi. La derrota de França comportà l’enderrocament de Napoleó III i la proclamació de la Ter-‐ cera República (870), i provocà l’esclat de la Comuna de París (87).
Context històric
ANÀLIS FORMAL Elements plàs:cs
La paleta de Manet, malgrat que es va anar fent més clara amb el pas del temps, mai no va assolir els tons vibrants de l’impressionisme. La pinzellada és fluida. Per a l’autor, l’important d’aquesta obra són els aspectes plàs:cs; el tema serveix d’excusa per al desenvolupament pictòric. Insisteix en la llum com a determinant del color. Redueix els personatges i els moXus de la natura a zones planes i simplificades de colors purs. No fa servir el clarobscur, sinó que es limita a establir variacions respecte a la llum absorbida o reflecXda. Les ombres són, doncs, taques de color superposades. La gradació cromà:ca, com també les línies dels contorns, desapareix.
ANÀLIS FORMAL Elements plàs:cs
Estableix una relació entre totes les taques de color, que s’influeixen mútuament, però no aplica la llei dels contrastos cromàXcs, que faran servir els impressionistes. En el conjunt del quadre predominen els colors verds, acompanyats de blaus, negres, blancs i ocres. Manet fa un tractament del color i de la perspec:va allunyat dels models establerts. Els temes, inspirats en la vida contemporània, són un reflex del món que l’envolta. Però la seva mirada és distant i analí:ca, deixa de banda aspectes sen:mentals o moralitzants, i posa l’atenció en les possibilitats plàs:ques i estè:ques.
ANÀLIS FORMAL Composició
El primer que ens crida l’atenció és que les diferents parts del quadre no estan interrelacionades. En primer terme, Manet –un excel·∙lent pintor de natures mortes– posa una cistella bolcada sobre el ves:t de la model, amb les restes del dinar. Aquesta representació consXtueix, per si mateixa, una mena de quadre dins del quadre. El contrast entre els colors càlids de la fruita, el pa i la cistella i la fredor del to del vesXt, ens porta a fixar-‐nos especialment en aquesta part. La crí:ca no va entendre que Manet atorgués la mateixa importància als objectes que a les persones.
ANÀLIS FORMAL Composició
Els personatges centrals formen una composició triangular. La dona despullada mira l’espectador d’una manera totalment desinhibida, mentre que el personatge situat al centre del grup fixa la mirada en un punt indefinit. L’home de la nostra dreta estén el braç perquè es troba en plena dissertació. Tanmateix, les figures no expressen entre elles cap mena de relació. La presència d’una segona dona, abillada només amb una combinació, contribueix a fer simètric el nombre de personatges; és un recurs que permet al pintor allargar el plans de l’obra i dirigir la mirada de l’espectador cap al fons lluminós, on s’obre una clariana per on entren els raigs de sol.
ANÀLIS FORMAL Es:l
Manet no es pot considerar un pintor impressionista. Tanmateix, els impressionistes sempre el van veure com un mestre. Renoir afirmava: «Manet era per a nosaltres tan important com Cimabue o Giomo per als italians del Renaixement». Aquest autor es caracteritza per: – la importància que atorga a la llum; – la re:cència a l’hora de sor:r de l’estudi per treballar à plein air – la renúncia al clarobscur i al relleu; – una gamma cromà:ca que no suprimeix el blanc, el negre i el gris; la permanent introducció de figures en el paisatge; – el tractament de temes quo:dians; – la influència dels gravats japonesos, que començaven a circular per París i que es caracteritzaven pels colors plans i simples;
ANÀLIS FORMAL Es:l
– la reinterpretació, amb un es:l propi, de temes dels grans mestres, com Rafael o Ticià. Els experts consideren que la font d’inspiració de l’obra que comentem és el famós Concert campestre de Ticià (inicialment atribuït a Giorgione). Tot i això, la composició i la posició de les figures es troben més inspirades en un aiguafort realitzat per Marco Antonio Raimondi a par:r d’un dibuix de Rafael. Manet despulla el tema del seu significat històric i mitològic i hi encaixa personatges burgesos contemporanis (ni la crí:ca ni el públic no li ho van perdonar). Manet també va rebre influències de Velázquez, Murillo i Goya, l’obra dels quals va conèixer en un viatge que féu per Espanya el 1865. I, al seu torn, va influir en molts arXstes posteriors, entre els quals destaca Picasso.
Concert campestre , de Ticià (atribuït inicialment a Giorgione).
INTERPRETACIÓ Con:ngut i significa:u
El 1863, Manet presentà en el Salon de París la que havia de converXr-‐se en la seva obra més polèmica: Le déjeuner sur l’herbe. El quadre va ser rebutjat pel jurat, però, per ordre de Napoleó III, s’exposà en el Salon des Refusés, inaugurat el 5 de maig del mateix any.
La moral hipòcrita de la societat del Segon Imperi no admeXa un nu que no esXgués «jus:ficat». Contemplava amb admiració la figura nua d’El naixement de Venus, d’A.Cabanel, perquè representava un tema mitològic, però no podia tolerar la nuesa en un tema que mostrava personatges contemporanis.
Segons alguns autors, en Le déjeuner sur l’herbe, Manet fa referència a una acXvitat quoXdiana de l’època: la pros:tució, que, en aquell moment, tenia com a escenari el Bois de Boulogne. Aquest fet era ben conegut a París, però no se’n parlava i, no cal dir-‐ho, era un tema indigne de ser representat en una obra d’art. Altres autors, però, relacionen l’escena amb els banys que tenien lloc al Sena, a prop de París, també habituals a l’època.
INTERPRETACIÓ Con:ngut i significa:u
Victorine Meurend, model i amant del fotògraf Felix Nadar i model preferida de Manet.
Eugène Manet, germà Del pintor.
Ferdinand Leenhoff, escultor i futur cunyat de Manet,
INTERPRETACIÓ Funció
Els col·∙leccionistes parisencs interessats a comprar un quadre inspeccionaven, amb especial atenció, la part del darrere de l’obra. Si hi descobrien una R, perdien automàXcament l’interès per adquirir-‐la. Aquesta marca significava que havia estat rebutjada en el Salon, i, per tant, no li atorgaven cap valor. Per a qualsevol arXsta de l’època, doncs, exposar en el Salon es converXa en objec:u primordial, perquè era l’única manera de fer-‐se un nom i aconseguir clients.
ALTRES OBRES DE L’AUTOR Olympia (1865). El pifre (1866). El balcó (1868-‐1869).
Olympia (1865) Extret de: CROSAS, J. Història de l’Art. Castellnou Edicions, 2010
top related