deures dossier català.pdf
Post on 23-Nov-2015
199 Views
Preview:
TRANSCRIPT
-
DEURES DESTIU
LLENGUA CATALANA
-
Deures destiu de catal Escola Gaspar de Queralt
2
LA CARTA
La carta personal
La carta s una comunicaci escrita de carcter interpersonal que pot tractar diversos temes.
La carta personal fa servir un tractament familiar:
- Per a l'autor: jo / nosaltres
- Per al destinatari: tu / vosaltres
Estructura
Data: Hostalric, 30 de gener de 2013 (*sense punt final)
Salutaci:
Benvolgut amic, (*sempre amb coma final)
Estimada Laura,
Ei Pere,
Contingut: Informaci necessria, que ha de constar de:
Introducci
Exposici
Conclusi
Comiat:
Fins aviat, (*sempre amb coma final).
Amb afecte,
Petons,
Signatura:
S'ha de fer a m.
Postdata:
Informaci addicional.
-
Deures destiu de catal Escola Gaspar de Queralt
3
Carta destiu
Benvolgut senyor Miquel,
No s per qu els mestres dara volen que els escriguem cartes per explicar-
los les coses que fem a lestiu. Quina llauna! Lestiu serveix per jugar, no li
sembla?
Ara, com que vost em cau molt simptic perqu porta barba i sempre em deixa
esborrar la pissarra, que s una cosa que magrada molt, li explicarles
aventures den Lip i en Lap.
Vost ja sap que magraden els animals, oi? Doncs b, a la mare, en canvi,no li
agraden gens i no men deixa tenir ni un al pis, perqu diu que ho
empesten tot i ho deixen tot perdut. En canvi a Cantonigrs, al poblet on
estiuejo, s que men deixa tenir.
Com que tenim una piscina daquestes de lona, la vaig muntar, la vaig omplir
daigua i desprs hi vaig posar tot de pedrotes i alguna planta i els vaig posar a
nedar. I amb un nen ve meu vam fer barquetes amb fustes i una vela de drap. I
els aneguets tan tranquils, noms que al vespre semblaven nufrags, rebentats
danar tot el dia amb barca. Ara que desprs va venir el premi: els vam donar
raci doble de cargols i a dormir.
B, doncs, ara nhi explicar una de ms bona. Cada any amb els pares, a mig
estiu, anem a passar uns dies a lEstartit, a casa els avis, i aquest any, s clar,
tamb ens vam endur els necs. I mai no diria on els vam collocar per fer el
viatge. Sap aquells cubells de les escombraries que sobren fent palanqueta amb
el peu? Doncs en un cubell daquells, qu li sembla?
Per la ms bona encara va ser la del dia que vam anar a fer un cremat i mels
vaig voler emportar lligats amb cordills, perqu em va semblar que tamb
tenien dret a sortir de nit. I el pare, que sempre fa brometes, els va posar dues
cintes de color vermell al coll. I ja els tens pel carrer que semblaven dos artistes
de cine passejant per Hollywood.
-
Deures destiu de catal Escola Gaspar de Queralt
4
Tothom els mirava i els deia coses. B, doncs, ens vam asseure en un daquells
bars que donen al passeig i tenen cadires a fora. Al costat nostre hi tenem una
famlia danglesos tots rossos que tamb feien el seu cremat.
Van portar el nostre cremat i va passar el que havia de passar, que els necs
sen van anar sota la taula dels anglesos i, de sobte, suposo que perqu els
necs li van refregar el bec per les cames, la senyora anglesa va fer un crit i
dun bot saixec de la cadira, amb tan mala sort que tomb la taula i es vess
el cremat fent una gran flamarada que va encendre el paper que cobria la taula,
i tothom es va aixecar cridant: foc!, foc!, en tots els idiomes.
El pare intentava apagar les flames trepitjant-les a cops de peu, i quan les va
tenir apagades va veure que tenia els pantalons ben socarrimats, i els necs van
tocar el dos veient tot aquell bullit.
Jo ja els donava per perduts, per lendem al mat els vam trobar que
passejaven tan tranquils per la platja, com si res no hagus passat. Qu men
diu, daquesta, senyor Miquel? Per explicar-la a classe, oi?
Tornar a Cantonigrs amb en Lip i en Lap ja va ser ms fcil, perqu lavi els va
fer una capsa foradada amb una finestra de plstic i des dall podien veure el
paisatge. I ara fa una setmana la mare va dir que havem de pensar alguna cosa
perqu les vacances sacabaven i no ens podem emportar en Lip i en Lap al pis
de Barcelona.
I sap com ho hem arreglat? Doncs els hem deixat a la senyora Roseta, que t
una petita granja, i ella els tindr fins a lany vinent. La senyora Roseta, sap?, s
molt amiga nostra. T un hort i sempre ens regala bledes, carbassons,
mongetes tendres i moltes ms coses. I miri si ns, de bona dona, que ahir,
que era diumenge, ens va regalar una gran cassolada dnec amb peres. Ho vaig
trobar una mica estrany perqu de guisat s que no ens nhavia portat mai i, per
cert, estava per llepar-sen els dits.
I res ms. Aix s el que li volia explicar. Fins molt aviat, senyor Miquel.
Aleix
Lloren Puig (adaptaci)
-
Deures destiu de catal Escola Gaspar de Queralt
5
1. Contesta aquestes preguntes:
a) Qu van regalar a lAleix el dia del seu aniversari?
b) Quines aventures passen els dos aneguets?
c) Qu en fan, dels aneguets, quan acaba lestiu?
2. Indica amb una X on van a parar els aneguets al final de l'estiu:
A la cassola, guisats amb peres.
A la granja de la senyora Roseta.
Al pis de Barcelona on viu l'Aleix durant lany.
3. Explica el significat d'aquestes expressions i forma una frase amb
cada una:
Quina llauna!
Estava per llepar-sen els dits.
-
Deures destiu de catal Escola Gaspar de Queralt
6
- Llegeix la carta segent i respon a les preguntes.
Hola Marta,
Fa temps que et volia escriure aquesta carta, per sempre em passa el mateix,
comeno a fer altres coses i mai em poso davant de lescriptori decidida a
escriuret.
S que all que va passar va ser un tonteria molt grossa, que en realitat no t
gens dimportncia i que no val la pena continuar amb aix, per mira, sn
petites discussions que poden fer malb un amistat com la nostra.
s per aix que tescric, perqu no vull que continuem enfadades, vull que
tornem a ser les millors amigues.
Vaig parlar amb el Josep, ell ho veu igual que jo, diu que som dues tossudes i
que una de les dues havia de baixar del burro. Penses que val la pena? Jo s.
Si us plau, contestam aquesta carta i digues el que penses. Tho agrairia molt.
Una abraada ben forta!
PD: The fet un dibuix, espero que tagradi.
Som totes dues, oi que s maco?
Zoe
-
Deures destiu de catal Escola Gaspar de Queralt
7
- Ara contesta aquestes preguntes sobre la carta:
1. Qu ha passat entre la Marta i la Zoe?
2. Quins sentiments mostra la Zoe? Est contenta o trista?
3. Qu faries tu si fossis la Marta i reps aquesta carta de la Zoe?
4. Tha passat algun cop, destar barallat amb una amic o amiga? Qu va
passar?
-
Deures destiu de catal Escola Gaspar de Queralt
8
5. Escriu una carta a algun amic o amiga teva explicant-li alguna cosa
sobre aquestes vacances.
-
Deures destiu de catal Escola Gaspar de Queralt
9
EL TEXT INSTRUCTIU
Les instruccions sn textos que exposen de manera molt clara dels
processos, ordres o obligacions que cal fer en un cas determinat.
s una informaci objectiva i precisa, redactada de forma
breu, no sobra ni soblida de cap informaci essencial..
A lhora delaborar instruccions cal establir un ordre. Podem
numerar-les o b utilitzar paraules que ens ajudin a ordenar-les,
com, per exemple: primerament, a continuaci, desprs,
seguidament, per acabar, finalment, etc.
Les receptes, els itineraris, les instruccions daparells i de jocs, ls
de medicaments, les normes... sn textos instructius.
Els verbs que has dutlitzar en un text instructiu sn:
Formes verbals dimperatiu.: Respecteu, feu, circuleu,
agafeu, recordeu,..
Perfrasis dobligaci: haver de +infinitiu, caldre, ser
necessari,..
Tamb has de fer servir els ordinals i cardinals: primer, segon,
tercer..., u, dos, tres...
-
Deures destiu de catal Escola Gaspar de Queralt
10
- Llegeix aquest text:
1. Inventa un ttol que resumeixi el contingut del text.
2. Numera aquestes illustracions dacord amb els passos que descriu el
text.
El pa s un dels aliments bsics de la nostra dieta diria. Tagradaria fer-te el
pa tu mateix?
Doncs aqu tens els passos que cal seguir.
Per comenar posem 450 grams de farina amb llevat per a pastissos en un
recipient fondo.
Hi afegim una culleradeta plena de sal i ho barregem b tot plegat.
Desprs posem tres cullerades soperes doli vegetal en un gerro de mesures,
hi afegim 300 millilitres de llet i ho remenem tot amb la batedora.
A continuaci, aboquem aquesta barreja al recipient que cont la farina, el
llevat i la sal, i ho remenem suaument.
Un cop feta la massa, la colloquem sobre una superfcie amb farina i la
pastem amb la
punta dels dits fins que formi una bola.
Desprs, posem la massa en una safata amb mantega i li donem la forma
arrodonida dun pa.
Finalment, pintem la superfcie amb llet i la deixem coure al forn calent durant
vint o vinti- cinc minuts, fins que el pa hagi pujat i estigui daurat.
Ja el teniu a punt per menjar! Bon profit!
-
Deures destiu de catal Escola Gaspar de Queralt
11
- Llegeix les dues receptes que tens a continuaci i respon a les
preguntes de comprensi lectora o fes les activitats que sindiquen.
- Un cop llegida la recepta, encercla lopci que creguis ms adequada:
1. s un plat delaboraci:
a. fcil b. Difcil
2. s un plat ....... de fer.
a. rpid b. Lent
3. Els bitxos sn:
a. Uns animals petits
b. Uns pebrots picants
-
Deures destiu de catal Escola Gaspar de Queralt
12
4. La nyora s:
a. Una varietat de pebrot que se sol assecar a laire lliure perqu es conservi
millor.
b. Una fruita molt dola
5. Quina s la millor manera de pelar les patates si volem que la pell se
separi amb facilitat?
6. Explica qu vol dir: fregeix les patates fins que siguin ben rosses.
7. Com es pot aconseguir que el tomquet perdi la seva acidesa natural?
-
Deures destiu de catal Escola Gaspar de Queralt
13
LA CREMA CREMADA
Ingredients:
litre de llet
4 rovells dou
125 g de sucre
20 g de mid
Un tronquet de canyella
Una la pela duna llimona
Per cremar-la es necessita un grapat de sucre.
1. Completa el text amb les paraules que falten:
Mid, rovells, sucre, llet freda, crema, llimona, sucre.
1. Es treu la pela duna .............................. desprs de rentar-la b.
2. Es desf el mid en mig got de ................; es fa bullir uns moments la resta
de la llet i es treu del foc.
3. Se separen els quatre ............................. de les clares.
4. En un cass es barregen els rovells i el ............................... Desprs shi
afegeix la llet que hem escalfat mentre es va remenant amb el batedor la llet
freda amb el ..............................., passant-los pel colador.
5. Es posa el cass al foc procurant que no arrenqui el bull, safegeix la pela de
la llimona i el tronquet de canyella, i es continua batent fins que la
....................... sigui prou espessa; es treu del foc i es continua batent fins al
cap duna bona estona.
6. A continuaci es posa en plats de postres, o en cassoletes, i es deixa refredar
fins a la temperatura ambient.
7. Una mica abans de servir-la es posa la pala de cremar al foc, fins que sigui
ben roent. Sensucra b la superfcie de la crema i shi passa la pala lentament,
perqu el ....................... caramellitzi.
-
Deures destiu de catal Escola Gaspar de Queralt
14
- Ara escriu aquesta recepta.
TRUITA DE PATATES
Ingredients
Estris
Procediment
-
Deures destiu de catal Escola Gaspar de Queralt
15
EL RESUM
COM HAS DE FER UN RESUM
Resumir un text, consisteix en assenyalar les idees principals daquest text amb
una redacci correcta, tot ben lligat i duna manera breu i condensada, utilitzant
sempre frases delaboraci prpia.
Per tot aix no ser un resum: transportar les frases subratllades del text al
resum i menys de forma literal. No podem fer un copiar- enganxar.
Punts claus per fer un bon resum.
1.- Lhas de fer a partir de la lectura subratllada.
2-. Utilitza les teves prpies paraules, no les del text.
3.- Podrs utilitzar literalment algunes frases, sempre i quan siguin definicions.
4-. Recorda la funci dels signes de puntuaci, aix, aconseguirs una bona
jerarquia de les idees. Els punts i seguits i els punts i a part sn importants per
diferenciar les idees.
5.- Normalment al primer pargraf has de resumir la idea global del text.
6.- Els segents pargrafs tindran les diferents idees principals del text.
7.- Podrs utilitzar exemples i/o aclariments si sn un bon ajut, per tal
daconseguir que les idees principals quedin prou clares.
Defectes que hem devitar:
1-. Copiar fragments del text. Sempre intenteu-ho amb les vostres paraules.
2.- Expressar opinions personals.
3.- Estendre-us tant, que sigui quasi com el text original.
4.- Insistir en detalls secundaris que facin oblidar les idees principals.
-
Deures destiu de catal Escola Gaspar de Queralt
16
Ara que ja saps com fer un bon resum intenta-ho amb el text segent.
1. Completa:
Manera de trobar
laliment Exemples Com ho fan?
Per mitj de lolfacte. Escarabat piloter.
____________________
Ensuma laire.
____________________
Per mitj del so. ____________________
____________________
____________________
____________________
Per mitj de
__________
____________________
____________________
____________________
____________________
Si haguessis despavilar-te a buscar laliment pel teu compte, quins mitjans
faries servir?
Fixat en algunes maneres curioses que tenen els animals de trobar menjar.
Alguns utilitzen lolfacte. s el cas dels escarabats piloters, que rastregen lolor
dels excrements daltres animals, els modelen en forma de boletes i les
transporten per alimentarsen.
Tamb locell de loli, un ocell cec, localitza la fruita de nit ensumant laire.
Daltres animals recorren als sons per localitzar el menjar. El dof, per
exemple, emet sons per esbrinar on sn els bancs de peixos ms propers. Els
ratpenats produeixen unes ones que es reflecteixen en els aliments que troben
pel cam, i a continuaci ells mateixos tornen a captar aquestes ones.
Finalment, alguns animals fan servir un esquer per capturar les vctimes. Libis
verd deixa caure un insecte sobre la superfcie de laigua per atraure els peixos.
La tortuga alligtor utilitza com a esquer la seva prpia llengua, que t
laspecte dun cuc. Aix aconsegueix que els peixos avancin tots sols cap a la
seva gola. Quin animal ms astut!
-
Deures destiu de catal Escola Gaspar de Queralt
17
2. Escriu el resum del text a partir de lesquema anterior i posa-hi un
ttol.
- Llegeix aquest text i escriu-ne un resum.
Curiositats sobre el cervell hum
Alguns cientfics afirmen que noms utilitzem una part petita del cervell. Potser
encara no hem esbrinat totes les coses que podem fer amb aquest rgan tan
complex. S que sabem, per, que el cervell pesa en el moment de nixer 350
g, i a mesura que creixem es va fent ms gran, fins a arribar a pesar 1,4 kg.
Al cap de sis mesos del naixement, el cervell ha crescut fins a un 50 % del seu
futur pes adult. Aquest rgan del sistema nervis posseeix un percentatge
daigua del 80 %. Cont al voltant de deu mil milions de neurones,
aproximadament el mateix nombre destels que cont una galxia mitjana. En
el moment de nixer
possem aproximadament 50.000 bilions de connexions neuronals que
augmenten espectacularment en el primer mes de vida.
No obstant aix, a partir dels 20 anys perdem al voltant de 50.000 neurones
diries, que no sn reemplaades. Mitjanant nombroses investigacions sha
descobert que la capacitat daprenentatge dun infant pot augmentar o
disminuir fins a un 25 %, segons lestimulaci que se li dona; per exemple,
llegir als infants en veu alta els estimula molt el cervell, o tamb conversar
amb ells.
-
Deures destiu de catal Escola Gaspar de Queralt
18
- Escriu el resum del text anterior.
-
Deures destiu de catal Escola Gaspar de Queralt
19
ALGUNES ACTIVITATS QUE ET PODEN AJUDAR A ESCRIURE
MILLOR
1. Relaciona cada oraci amb ls de la coma que shi fa.
Portan una de mig, bastons, un pags tallat i una xapata.
Maria, que ja has acabat?
LEnric, el meu germ petit, juga molt b a tennis.
Vctor, aturat a la cantonada i espera els altres.
He anat en bicicleta, desprs he pujat a peu fins a dalt.
He fet els deures de mates, els de llengua, la lmina de dibuix...
ELS SIGNES DE PUNTUACI
Quan els signes dinterrogaci, dadmiraci o els punts suspensius marquen
el final duna frase, la paraula segent va amb majscula.
Els punts suspensius sescriuen per indicar que una llista no est completa o que
una frase no est acabada.
Al final duna oraci sescriu un punt (.). Desprs de punt sempre sescriu
majscula. El punt i seguit indica una pausa llarga i separa oracions quan
continuem parlant duna mateixa idea. Desprs del punt i seguit continuem
escrivint a la mateixa lnia.
El punt i a part indica una pausa llarga i separa idees diferents. Desprs dun
punt i a part escrivim en un pargraf nou.
La coma indica una pausa curta i t diverses funcions:
Separar els elements duna enumeraci.
Introduir un aclariment.
Separar el nom de la persona a qui es parla de la resta de loraci.
Enllaar oracions.
El punt i coma es fa servir en oracions llargues que ja tenen comes.
-
Deures destiu de catal Escola Gaspar de Queralt
20
2. Completa amb el signe de puntuaci que creguis convenient.
Dius que vindrs dem___ Quina alegria que em dnes___ Ja no comptvem amb
tu___ Sabem que vindria el Josep Llus___ lEva___ lEster i lIvan___ Per que
tu que vns de tan lluny___ No mho pensava___
Pau ___escoltam: sobretot no toblidis de portar aquell poema que vas escriure
quan fiem cinqu___ aquell amb el qual vas guanyar el premi de poesia___ Fins
aviat___
LACCENTUACI
Segons el lloc que ocupa la sllaba tnica, les paraules poden ser:
Agudes: la sllaba tnica s lltima: tos-sir.
Planes: la sllaba tnica s la penltima: ba-le-na.
Esdrixoles: la sllaba tnica s lantepenltima: sn-dri-a.
_______________________
Les paraules agudes sescriuen amb accent grfic quan acaben en:
-a, -e, -i, -o, -u: gaireb, per...
-as, -es, -is, -os, -us: desprs, sus...
-en, -in: comprn, Berln...
Les paraules planes tenen la sllaba tnica a la penltima sllaba i
saccentuen quan no acaben en: -a, -e, -i, -o, -u, -as, -es, -is, -os, -us, -
en, -in.
Les paraules esdrixoles tenen la sllaba tnica a lantepenltima sllaba
i porten sempre accent grfic.
Laccent obert i laccent tancat
Segons quin sigui el so de la vocal tnica, les paraules poden portar accent grfic obert o greu (`) o b accent grfic tancat o agut ().
-
Deures destiu de catal Escola Gaspar de Queralt
21
1. Identifica quina de les sllabes subratllades s la tnica. Encercla-la.
pescador pescador pescador
verdura verdura verdura
pgina pgina pgina
2. Subratlla la sllaba tnica daquestes paraules, ajunta les de cada
columna i obtindrs noms doficis.
3. Subratlla la sllaba tnica daquestes paraules, digues quin lloc ocupa i
com sanomenen les paraules per la posici de la sllaba tnica.
-
Deures destiu de catal Escola Gaspar de Queralt
22
4. Accentua les paraules que calgui.
capatas Pequin pages sofa capo portaran tornavis aparcament llio
gimnas compren perdo encen Berlin abric
5. Completa amb la lletra escaient i accentua-la quan calgui.
Pr xima h rba fam lia ll grima inform tica pr ncep arom tic
hipop tam esp rrec cent metres ltima mec nic psic loga fot graf
fant stica m dem
6. Fixat en laccent que porten aquestes paraules i classifica-les.
-
Deures destiu de catal Escola Gaspar de Queralt
23
Mira aquestes parelles de paraules
sense accent amb accent
be: xai
dona: senyora
es: pronom reflexiu
net, neta: contrari de brut
os: part del cos
pel: contracci de per + el
si: condicional
son: ganes de dormir
te: infusi
vens, venen: formes del verb vendre
b: correcte
dna: forma del verb donar
s: forma del verb ser
nt, nta: fill-a de fill-a
s: animal
pl: cabell
s: afirmaci
sn: forma del verb ser
t: forma del verb tenir
vns, vnen: formes del verb venir
LACCENT DIACRTIC
Laccent diacrtic es posa per diferenciar dues paraules que sescriuen igual.
Laccent ens ajudar a saber-ne el significat. Un exemple que surt moltes
vegades s el de sol i sl.
-
Deures destiu de catal Escola Gaspar de Queralt
24
1. Tria cinc parells de paraules de la llista anterior i fes-ne frases.
2. Encercla la paraula correcta:
A Anglaterra s costum prendre el te / t amb pastes.
La llet s un aliment que ajuda a enfortir els ossos / ssos.
Si / Si t'enxampen fent aix, et caur el pel / pl.
Desprs de dinar sempre tinc son / sn.
Aquest got no ha quedat prou net / nt.
No es / s gaire bonic, aquest quadre.
Em dones / dnes la m?
3. Posa l'accent diacrtic, si cal, en les paraules en negreta:
El metge m'ha dit que ja estic be del refredat.
Ja son les tres de la tarda,
Que venen aquesta setmana els que venen cromos?
No te pels a la llengua.
Es veu que es estranger.
Si vens a les fires de maig, t'ho passars be.
-
Deures destiu de catal Escola Gaspar de Queralt
25
1. Completa el text amb els enllaos del requadre.
_______ vaig arribar a la festa encara hi havia molta gent. _________ vaig
pensar que el millor era buscar lEsteve __________ dir-li el que passava al ms
aviat possible. __________ lEsteve ja no hi era.
i aleshores per - quan
LS DE I/HI I DE O/HO
Els pronoms hi i ho es fan servir per substituir un complement del verb que
trobarem en la mateixa oraci o en la ms propera. Aix ens estalviem de
repetir-lo.
Exemples: Anir a la botiga. Mhi acompanyars?
Vull all i penso comprar-mho.
En canvi, les conjuncions i i o enllacen dues paraules o grups de paraules.
Exemples: Canta i balla.
Vns o no vns?
LES PROPIETATS TEXTUALS
Perqu un text pugui comunicar un missatge complet, les idees expressades
han daparixer ordenades i tenir relaci entre si. Aquesta propietat sanomena
coherncia.
Els enunciats dun text han destar relacionats entre si duna manera lgica per
enllaos, que poden ser adverbis, conjuncions, preposicions, etc. Aquesta
propietat sanomena cohesi.
Les paraules que sutilitzen en un text han de ser adequades a la situaci.
Aquesta propietat del text sanomena adequaci. En una situaci formal fem
servir un llenguatge acurat, i en una situaci informal fem s dun llenguatge
menys elaborat.
-
Deures destiu de catal Escola Gaspar de Queralt
26
1. Subratlla les paraules que es repeteixen en les oracions segents:
Mha comprat aix. Dem em posar aix.
Anir al cine amb la Berta. Jo tamb anir al cine.
Aqu no ve ning. Que no treballa ning, aqu?
En Joan s molt pesadet i en Jordi tamb s fora pesadet.
Aquell llibre s genial, per aquell altre encara s ms genial.
Magrada navegar per Internet. A tu tamb tagrada navegar per Internet?
Copia loraci substituint la paraula repetida pel pronom corresponent.
2. Omple els buits amb la conjunci i o o segons que convingui.
Mires la tele ______ fas els deures?
LOriol s lamo ______ un treballador de lempresa?
LAina ______ la Fina preparen les paperetes per a la votaci.
Jo no vindr al partit ______ el meu germ tampoc no podr venir.
-
Deures destiu de catal Escola Gaspar de Queralt
27
1. Escriu el plural daquestes paraules:
coca ____________ pastanaga ____________
plaga ____________ truja ____________
pluja ____________ pea ____________
branca ____________ pua ____________
2. Completa les formes verbals segents amb la lletra que hi falta:
pu__o - pu__es pen__o - pen__eu viat__o - viat__eu
paga - pa__en ama__a - ama__em apa__a - apa__eu
abra__o - abra__es ju__o - ju__es tra__o - tra__es
ALESHORES/ A LES HORES, ALHORA/A LHORA , SI NO /SIN
Escrivim ladverbi aleshores quan volem dir llavors, en aquell moment o
en aquest cas: Aleshores em vaig girar; No tagrada? Aleshores no tho
mengis.
En canvi, a les hores s la mateixa expressi que a lhora, per en plural:
Pren la medecina a les hores que tha dit el metge.
Escrivim ladverbi alhora quan volem dir al mateix temps: Es van posar a
cantar tots alhora.
En canvi, a lhora s una expressi formada per una preposici, un
determinant i un nom i indica a quina hora (temps): Hi anir a lhora indicada.
Escrivim si no quan posem una condici negativa: Si no et portes b no
anirem al cinema.
Escrivim sin quan volem negar una cosa que sha dit anteriorment i afirmar-
ne una de nova: La mare em va dir que all no era un bassal, sin un llac.
PLURALS ESPECIALS
Els noms acabats en -a tona fan el plural en -es i aix comporta canvis en la
grafia. Recordals!
vaca / vaques boja / boges amiga / amigues
platja / platges plaa / places
Alguns noms que acaben en vocal + s dupliquen aquesta s en el plural:
accs / accessos.
-
Deures destiu de catal Escola Gaspar de Queralt
28
1. Omple els buits amb la paraula adequada.
No ballar ______________ balles tu amb mi.
No magrada el caf amb llet, __________sol.
Recorda que thas de prendre el xarop
_______________dels pats.
vam decidir danar a Frana.
Ara hem de fer fora tots _____________ .
Ens trobarem ____________que vulguis.
2. Escriu una oraci amb cada mot o expressi on quedi ben clar el
significat que t.
sin/si no
aleshores/a les hores
alhora/a lhora
si no / sin
a les hores / aleshores
a lhora / alhora
-
Deures destiu de catal Escola Gaspar de Queralt
29
1. Omple els buits amb la contracci.
La germana (de + el) Mart vindr a casa.
Anvem (a + el) parc a passar la tarda.
Passejava (per + els) carrerons del poble.
Els amics (de + els) Ferrer tamb estan convidats.
2. Completa el text.
Voltarem __________ plaa fins que et trobem.
No tamonis, que fins que no arribis no ens
mourem______ mercat.
_________tarda anirem a recollir els encrrecs ________mare i ________ via.
LA CONTRACCI Quan les paraules a, de o per sajunten amb els articles el o els, es formen les
contraccions segents:
a + el = al a + els = als
de + el = del de + els = dels
per + el = pel per + els = pels
En les contraccions, cal tenir en compte que quan larticle ha danar apostrofat
no es fa la contracci:
al = a l del = de l pel = per l
-
Deures destiu de catal Escola Gaspar de Queralt
30
1. Omple els buits amb la forma corresponent del pronom que hi ha entre
parntesis:
____ amaga darrere dels llibres. (el)
____ ha demanat un munt de coses. (em)
No ____envejo res, daquell personatge. (en)
____ havien avisat, per no en va fer cas. (la)
____ estalviar molts diners grcies a lElsa. (es)
2. Torna a escriure les oracions, per amb el verb amb imperatiu. Fixat
en lexemple.
Has de portar-me. Portam
Has de llegir-la.
Has danimar-te.
Has de prepara-ne.
Has de servir-lo.
LAPSTROF EN ELS PRONOMS
La forma dels pronoms canvia segons la seva posici o si es combinen amb
un altre pronom. Tots tenen formes apostrofades. Fixat en les formes dels
pronoms segons si van davant o darrere del verb.
-
Deures destiu de catal Escola Gaspar de Queralt
31
3. Separa els mots, posa els apstrofs i escriu una oraci on aparegui
cada expressi.
ajudam
tescoltaran
arrossegals
top related