de les estrenes a les felicitacions nadalenques a l'arxiu joan amades
Post on 03-Jan-2017
251 Views
Preview:
TRANSCRIPT
C M Y CM MY CY CMY K
C A T À L E G
Qui va ser Joan Amades?
Presentació de l’Arxiu Joan Amades
Introducció a la temàtica de l’Exposició
Història i evolució de les nadales
La venda de nadales
Les temàtiques de les nadales: serenos, vigilantsi escombriaires
Altres temàtiques
Nous oficis. Més nadales
Rebuig i desaparició de les nadales
Bibliografia
DE
L
ES
E
ST
RE
NE
S
A
LE
S
FE
LI
CI
TA
CI
ON
S
NA
DA
LE
NQ
UE
S
A
L’
AR
XI
U
JO
AN
A
MA
DE
S
E X P O S I C I Ó
Procés d’evolució i edició de les nadales
Difusió de les nadales
Il·lustradors
Versaires
La política i les nadales
Vigilants
Serenos
Escombriaires
L’esclat de la nadala romàntica
Costums nadalencs
Indrets emblemàtics de Barcelona
La moda en el vestir
Els uniformes
Símbols i heràldica
Noves felicitacions
Dibuixants: V. Aguado i R. Opisso
Oficis considerats femenins i altres oficis
Q U I E R A J O A N A M A D E S ?
Joan Amades i Gelats (Barcelona, 23 de juliol de 1890- Barcelona, 17 de gener de 1959), fou un etnòlegi folklorista destacat. Fill d’una família molt humil va passar els dos primers anys de la seva vida al poblenatal del seu pare: Bot (Terra Alta).
Estudià a l’Escola Víctor Hugo del seu barri, el Raval barceloní, fins als nou anys en què deixa l’escolaper treballar en el negoci familiar de draps que tenien als Encants. Tres anys més tard, en comprar unaaltra parada prop del Mercat de Sant Antoni, va deixar de viure amb els pares i s’hi va instal·lar, perdedicar-se a la compra i venda de llibres.
De formació autodidacta, els seus principals referents culturals foren per un cantó la bibliofília i per l’altrel’efervescència de la Catalunya obrera de principis del segle xx: l’ateneisme, l’excursionisme, l’esperantismei el folklore.
El 1931 va contraure matrimoni amb Enriqueta Mallofré. La seva dificultat de visió la va poder substituiramb l’ajuda de la seva cunyada Consol. Ella li llegia els textos i li repassava els escrits i les provesd’impremta. El 1936, com a fruit de les seves col·laboracions en l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya,va editar el Diccionari de la Dansa juntament amb Francesc Pujol, el qual n’era el coordinador.
Va treballar a l’Arxiu Municipal d’Història de Barcelona i al Museu d’Indústries i Arts Populars de la mateixaciutat. La UNESCO li encarregà de preparar el corpus bibliogràfic del folklore català, en especial sobrerondallística. Fou un promotor destacat de l’esperanto i va fundar la Federació Esperantista Catalana.Dins el conjunt de la seva obra destaca el Costumari català (cinc volums), obra de gran importància pera l’estudi de la cultura popular catalana.
De les estrenesa les felicitacions nadalenquesa l’Arxiu Joan Amades
Lluís-Carles Busquets i Campdelacreu
Inclou un CDamb les gravacionsdels sons i de les músiquesde l’exposició
Catàleg de l’exposició
©G
en
era
lita
td
eC
ata
lun
ya
Es
pr o
hi b
ei x
l ar e
pr o
du
cc
i ó,
e l
l lo g u e r , e l p r é s t e c i l ’ e x h i b i c i ó p ú b l i c a d ’ a q u e s t d i s c , l l e v a t
d e l s
cas o
se
sp
ec
i al m
en
ta
ut o
r i t za
t sD
ipò
sit
leg
al:
L-1
444
-2007
Captes, formuletes, crits de sereno i de carrer, i cançonsde Nadal
A/ 1-3 Captes i estrenes
B/ 4-7 Cançons de Nadal (Polifònica de Puigreig)
C/ 8-10Formuletes del tió de Nadal,de Cap d’any i de Reis
D/ 11-14Cançons de Nadal (Polifònica de Puigreig)
E/ 15-18Crits de sereno
F/ 19-22Cançons de Nadal (Polifònica de Puigreig)
G/ 23-32Crits de carrer
H/ 33-36Cançons de Nadal(Polifònica de Puigreig)
Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana
DDEE LLEESS EESSTTRREENNEESS AA LLEESS FFEELLIICCIITTAACCIIOONNSS NNAADDAALLEENNQQUUEESS
a l’Arxiu Joan Amades
Lluís-Carles BUSQUETS I CAMPDELACREU
ANNEX
Captes, formuletes, crits de sereno i de carrer, i cançons de Nadal
Ramon VILAR I HERMS
Barcelona 2007
ExNad01-14_59-64.7.qxd:GC ExNadales 1-14 i 59-64 .qxd 3/12/07 17:05 Página 1
CATÀLEG
Edició: Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació
de la Generalitat de Catalunya
© Text: Lluís-Carles Busquets i Campdelacreu
© Annex: Ramon Vilar i Herms
Impressió: Arts Gràfiques Bobalà
C/ Sant Salvador, 8. Lleida
Dipòsit legal: L.1.444-2007
EXPOSICIÓ
Organitza: Departament de Cultura i Mitjans de Comunica-
ció. Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional
Catalana
Comissariat: Francesc d’A. López Sala,
Lluís-Carles Busquets i Campdelacreu
Coordinació: Antoni Anguela, Francesc d’A. López Sala,
Lluís-Carles Busquets i Campdelacreu
Textos: Lluís-Carles Busquets i Campdelacreu,
Francesc d’A. López Sala
Disseny expositiu: Néstor Pellicer
Disseny sonor: Josep Crivillé i Ramon Vilar
Enregistrament sonor: Josep M. Adell
ExNad01-14_59-64.7.qxd:GC ExNadales 1-14 i 59-64 .qxd 3/12/07 17:05 Página 2
Sumari
1. Qui va ser Joan Amades?
— 5 —
2. Presentació de l’Arxiu Joan Amades
— 5 —
3. Introducció a la temàtica de l’Exposició
— 6 —
4. Història i evolució de les nadales
— 6 —
5. La venda de nadales
— 8 —
6. Les temàtiques de les nadales
Serenos
Vigilants
Escombriaires
— 9 —
7. Altres temàtiques
— 12 —
8. Nous oficis. Més nadales
— 13 —
9. Rebuig i desaparició de les nadales
— 14 —
Bibliografia
— 14 —
EE XX PP OO SS II CC II ÓÓ
— 15 —
Plafons 1 i 2: Procés d’evolució de les nadales
— 17 —
Plafó 3
— 19 —
Plafó 4: Difusió de les nadales
— 21 —
ExNad01-14_59-64.7.qxd:GC ExNadales 1-14 i 59-64 .qxd 3/12/07 17:05 Página 3
Plafó 5: Il·lustradors
— 22 —
Plafó 6: Versaires
— 24 —
Plafó 7: La política i les nadales
— 25 —
Plafó 8: Vigilants
— 27 —
Plafó 9: Serenos
— 29 —
Plafó 10: Escombriaires
— 31 —
Plafons 11, 12 i 13: L’esclat de la nadala romàntica
— 34 —
Plafó 14: Costums nadalencs
— 36 —
Plafó 15: Indrets emblemàtics de Barcelona
— 39 —
Plafó 16: La moda en el vestir
— 43 —
Plafons 17 i 18: Els uniformes
— 47 —
Plafons 19 i 20: Símbols i heràldica
— 50 —
Plafó 21: Noves felicitacions
— 53 —
Plafó 22: Dibuixants: V. Aguado i R. Opisso
— 55 —
Plafons 23 i 24: Oficis considerats femenins i altres oficis
— 57 —
AA NN NN EE X
Captes, formuletes, crits de sereno i de carrer,
i cançons de Nadal
— 59 —
Guia sonora (CD) de l’exposició
— 61 —
ExNad01-14_59-64.7.qxd:GC ExNadales 1-14 i 59-64 .qxd 3/12/07 17:05 Página 4
1. En aquest moment encara no s’havia creat el Centre de Promoció de laCultura Popular i Tradicional Catalana, el qual es creà l’any 1993 per donarcompliment al nou Decret-llei sobre cultura popular i associacionisme.L’adquisició de la Biblioteca de Joan Amades com posteriorment l’obra gràficaes varen fer a un particular.
1. Qui va ser Joan Amades?
Joan Amades i Gelats (Barcelona, 23 de juliol
de 1890 – Barcelona, 17 de gener de 1959), fou un
etnòleg i folklorista destacat. Fill de Blai Amades i
Teresa Gelats, una família molt humil, va passar els
dos primers anys de la seva vida al poble natal del
seu pare: Bot (Terra Alta).
Estudià a l’escola Víctor Hugo del seu barri, el
Raval barceloní, fins als nou anys en què deixa
l’escola per treballar en el negoci familiar de draps
que tenien als Encants. Tres anys més tard, en com-
prar una altra parada prop del Mercat de Sant Anto-
ni, va deixar de viure amb els pares i s’hi va ins-
tal·lar, per dedicar-se a la compra i venda de llibres.
De formació autodidacta, els seus principals
referents culturals foren per un cantó la bibliofília i
per l’altre l’efervescència de la Catalunya obrera de
principis del segle XX: l’ateneisme, l’excursionisme,
l’esperantisme i el folklore.
El 1931 va contraure matrimoni amb Enriqueta
Mallofré. La seva dificultat de visió la va poder subs-
tituir amb l’ajuda de la seva cunyada Consol. Ella li
llegia, li repassava els escrits i proves d’impremta. El
1936, com a fruit de les seves col·laboracions en
l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, va editar
el Diccionari de la Dansa juntament amb Francesc
Pujol el qual n’era el coordinador.
Va treballar a l’Arxiu Municipal d’Història de Bar-
celona i al Museu d’Indústries i Arts Populars de la
mateixa ciutat. La UNESCO li encarregà de preparar
el corpus bibliogràfic del folklore català, en especial
sobre rondallística. Fou un promotor destacat de
l’esperanto i va fundar la Federació Esperantista
Catalana. Dins el conjunt de la seva obra destaca el
Costumari català (cinc volums), obra de gran
importància per a l’estudi de la cultura popular cata-
lana.
Joan Amades
2. Presentació de l’Arxiu Joan Amades
El Departament de Cultura de la Generalitat de
Catalunya va adquirir l’Arxiu Joan Amades de mans
d’un particular, en dues etapes diferents. En un pri-
mer moment, l’any 1989, va arribar al Centre de
Documentació i Recerca de la Cultura Popular i Tra-
dicional Catalana1 la biblioteca que va pertànyer al
folklorista Joan Amades i Gelats. És un dels con-
junts bibliogràfics importants sobre cultura tradicio-
nal que existeixen al nostre país. Dins d’aquesta pri-
mera etapa, entre 1990-1991 la senyora Consol Ma -
llofré —cunyada i col·laboradora de Joan Amades—
va cedir al mateix CPCPTC un important conjunt de
materials fotogràfics, fitxes de música i documents
diversos que encara tenia a casa seva.
5
Lluís-Carles Busquets i Campdelacreu
De les estrenes a les felicitacions nadalenques a l’arxiu Joan Amades
ExNad01-14_59-64.7.qxd:GC ExNadales 1-14 i 59-64 .qxd 3/12/07 17:05 Página 5
En una segona etapa, l’any 2001, i després de
llargues negociacions, el mateix Departament va
adquirir la resta del fons, l’obra gràfica de Joan
Amades que consta d’una col·lecció que aplega
prop de 13.000 documents dipositats en quatre
calaixeres de fusta especialment tractades per a la
conservació d’aquesta mena de material.
Aquest fons conté, entre d’altres, una rica col-
lec ció de nadales fins ara no exposades pública-
ment ni estudiades. La finalitat d’aquesta mostra és
donar a conèixer aquest fons al gran públic i pro-
moure la seva difusió entre els estudiosos de la
imatgeria popular catalana. Darrerament el Departa-
ment ha adquirit noves nadales, sobretot d’oficis,
que no estaven contemplades en el fons.
3. Introducció a la temàtica de l’exposició
El cobrament d’estrenes2 o gratificació en mone-
da o espècies que es feia per Nadal o Cap d’Any, ve
de lluny. Els arquitectes que s’anaven rellevant en
la construcció de la catedral de Barcelona, dels se -
gles XIII al XVI, ja esperaven aquestes diades per
millorar els seus guanys.
També hi havia estrenes o regals nadalencs con-
sistents en «pa i ous» que es donaven als nens i als
serveis públics. Els forners regalaven coques, els
fideuers pasta per a l’escudella, que consistia gene-
ralment en els anomenats macarrons de frare o de
dit de gegant, que era la pasta més grossa. Els
escombriaires donaven generalment la verdura per a
l’olla en especial el porro i l’api. Els nens, a canvi
d’aquestes estrenes, recitaven «dècimes», nom que
es donava a les poesies que normalment constaven
de deu versos.
4. Història i evolució de les nadales
Ara bé, el que es vol ressaltar aquí és l’imprès
amb el seu gravat corresponent, que feu la seva apa-
rició al primer terç del segle XIX o sigui pocs anys
després de la introducció de la litografia a casa nos-
tra per part d’Antoni Brusi i Miravent (1780-1823), a
qui el 1809 el Consell de Castella li concedí el privile-
gi d’impressió del Diario de Barcelona. Brusi, però,
no el pogué fer efectiu fins al 1814 any en què els
francesos abandonaren la capital catalana.
Antoni Brusi que havia anat a l’estranger per
aprendre la nova tècnica d’impressió, tornà a Barce-
lona, acompanyat del tècnic Louis Vuillaume que
Engelmann, establert a París, i considerat el millor
6
Nadala dels repartidors del Brusi
2. «Estrena» = «gratificació, regal en moneda o en espècia que es fa a algúper celebrar el començament d’una cosa, la primera notícia, una festa anyal,etc.; allò que es dóna de més a més del preu contractat; castellà aguinaldo (elque es fa per Nadal o Cap d’Any) // Modernament, primer ús o exhibició que esfa d’una cosa». Alcover, Mn. Antoni M. i Francesc de B. Moll, Diccionari català-valencià-balear, Palma de Mallorca, 1953.
ExNad01-14_59-64.7.qxd:GC ExNadales 1-14 i 59-64 .qxd 3/12/07 17:05 Página 6
litògraf del moment, li havia cedit perquè l’ajudés a
muntar una impremta litogràfica. Junt amb Vuillaume
trobem altres noms de gravadors francesos com:
Launay, Bodín, Courtines, Marchi o Wigle que dei-
xen en les seves obres reflectit el seu estil francès.
Molt aviat però aparegueren noms de litògrafs cata-
lans com: Serra, Burés, Fontanals, Febrer o Gual,
que donarien un caire més nostrat als seus gravats, i
per tant més popular i de major acceptació per part
de la gent.
Brusi va morir el 1823 i la impremta passà a
mans de la seva vídua i de la seva filla, i seria durant
aquests anys que apareixerien les primeres felicita-
cions nadalenques de mans dels repartidors del Dia-
rio de Barcelona, que tothom coneixia com el «Bru -
si». Així consta en les dites nadales, on se saludava
i desitjava bona sort als subscriptors.
El gravat al boix o xilografia que fins ara havia
estat el que es feia servir habitualment en la imatge-
ria popular, en aquesta primera etapa continuà –en -
cara que modestament–, fent la seva aportació; te -
nim exemples de gravadors xilogràfics com, Torner,
Noguera o Deberny entre d’altres.
Altres publicacions seguiren l’exemple del Diario
de Barcelona com el Guardia Nacional. Les litogra-
fies que il·lustraven aquestes primeres felicitacions
—òbviament en blanc i negre—, no duien cap dibuix
de tipus nadalenc i les dècimes no feien cap refe -
rència ni religiosa ni als costums d’aquestes diades.
Aviat, però, això canviaria i a partir, sobretot, de la
segona meitat del segle XIX, els temes, tant dels gra-
vats com dels versos que els acompanyaven en la
majoria dels casos, eren ja els propis de Nadal i
feien referència sobretot a un tema que atreia tant
creients com descreguts com és el dels àpats i la
teca d’aquestes diades. Aquestes felicitacions duien
ja la dècima al dors, i reservaven la primera cara al
gravat, guanyant d’aquesta manera en vistositat,
mentre que fins ara duien gravat i dècima junts, fent
la litografia de marc o orla.
Més endavant apareixerien altres nadales amb
temes diversos com els de caire polític, sobretot les
dels liberals en contra dels carlins.
Amb l’exposició internacional del 1888, revifà la
qualitat litogràfica que havia decaigut als voltants
del 1860.
Els diferents corrents artístics quedaren reflectits
també en les nadales com es pot veure en la de la
Unió Catalanista del 1903 amb dibuix de J. Pujol i
Brull o la del vigilant del 1933 de línia avantguardista
amb dibuix de A. Sala.
Unió Catalanista, 1903 Nadala del vigilant, 1933
7
ExNad01-14_59-64.7.qxd:GC ExNadales 1-14 i 59-64 .qxd 3/12/07 17:05 Página 7
5. La venda de nadales
Sobre la venda de nadales per part dels llibre-
ters, la millor mostra la tenim en aquest fragment
relatat per un d’ells:3
«La venda, per exemple, de felicitacions de
Nadal, que començava el dia 13 de desembre i
finia el 24, proporcionava un moviment especial
a la Llibreria. El personal que durant aquestos
dies la invadia era democràcia pura. El carboner,
l’escombriaire, el mosso taverner, l’aprenent de
fuster o lampista, els escolans del Pi i de la Ca -
tedral, els bastaixos de la Duana, els descar -
regadors del moll, serenos i vigilants, tal era el
personal de referència, al qual es procurava
complaure ajustant el text de les felicitacions al
caràcter de l’ofici o professió del comprador, i
perquè se’n fessin ben bé càrrec se’ls llegia amb
veu alta i bona entonació. Val a dir que a cop de
llegir els versos de les dècimes, tant el meu
pare, com jo i com els dependents, els sabíem
de memòria i, més que llegir-los, els recitàvem.
»Les felicitacions més populars eren les se -
güents:
Nosotros que trabajamos
Para vos con afición
Esta felicitación
Hoy con gusto os presentamos
Y aunque en ella no expresamos
Cuanto nuestro pecho abriga
Vuestra bondad nos obliga
A espèrar que comprendáis
Cuanto amor nos inspiráis
Aunque el labio no lo diga.
—————
El año al fin se termina
Y ha llegado ya el momento
De mostrar con ardimiento
Mi anhelo y amistad fina.
Una dicha peregrina
Para todos a Dios pido
Viva la paz, haya olvido
De bandos y disensiones;
Del licor y los turrones
Proclamemos el partido.
»Durant la guerra civil carlista aquesta darre-
ra dècima era la preferida, car invocava la pau
que tothom tant desitjava. Aquesta literatura
macarrònica era la que abellia durant els quinze
dies anteriors a les festes de Nadal.
»A més d’aquestes felicitacions que eren
litografiades i estampades amb purpurina, se’n
venien d’altres en blanc, generalment de paper
enxarolat i amb orles daurades, que calia escriu-
re-les a mà i, per tal de complaure els modestos
clients que les adquirien, nosaltres mateixos ens
encarregàvem de fer-ho, copiant-hi amb lletra
clara i vistosa, dècimes adequades extretes del
“Ramillete de felicitaciones”, popular llibret que
les contenia, per a tots els sants i festivitats de
l’any. Si algun dels tertulians de la llibreria feia
bona lletra, aquest pagava la festa. El meu pare
l’invitava a escriure-les, estalviant la feina als
dependents de l’escriptori. Els honoraris eren
modestos; no passaven de “dos rals” per dèci-
ma.»
Les dècimes també feren la seva evolució; com-
parem aquesta anterior amb la següent que és una
nadala bastant més anterior i que oferia el porter del
Institut Agrícola Català de Sant Isidre, que té més
l’aire de demanar almoina que no pas el desig de
pau i felicitat.
S’ha respectat l’ortografia original, ja que val la
pena assaborir-la tal i com figura en la felicitació.
Aquell qui sia gorjac
Vaigi al born y passi l’reg,
Y encara que hi parli greg
De galls podrá omplir un sac.
Jo que no tinch de que ho pag
Res podré comprarhi amig,
Mes ja que Deu vos feu ric
Y ara es NADAL, en tal joc
Podreu ajudarme un poc,
Dant á la bossa un pessich.
Les felicitacions que tingueren més acceptació
entre la gent, ja hem dit que eren les dels serenos,
les dels vigilants i les dels escombriaires. Val la pena
aturar-nos una mica en cadascuna d’elles.
3. PUIG I ALFONSO, Francesc. La llibreria Puig de la Plaça Nova. Barcelona1938. Aquesta llibreria va desapareixer tràgicament a causa d’un bombardeig el30 de gener de 1938.
8
ExNad01-14_59-64.7.qxd:GC ExNadales 1-14 i 59-64 .qxd 3/12/07 17:05 Página 8
6. Les temàtiques de les nadales
Serenos
Els serenos eren un cos de voluntaris que havia
estat format en el segle XVIII. En un principi hom els
veia com unes persones vagaroses, però no trigà la
seva acceptació a comprovar llur efectivitat. No fou,
però, fins al 1838 que va sortir el primer reglament
imprès per a aquest cos i, donada la seva importàn-
cia, fins i tot es publicà al Diario de Barcelona.
En aquest reglament es feia referència al fet
que els serenos estaven distribuïts pels diferents
barris tant de l’interior de la ciutat com de fora
muralla, que portaven un xiulet i un fanal, i que
anaven armats amb pica i pistola —trets que veiem
perfectament reflectits a les nadales. El reglament
deia, a més, que la seva missió era impedir la sor-
presa i robatori dels ciutadans, les baralles, focs,
trencadissa de portes i finestres, i la conducció de
pa quets sospitosos. Així mateix havien d’impedir
els crits i aldarulls que poguessin molestar el des-
cans dels veïns.
Havien de cridar les hores i l’estat del temps
cada quart d’hora fent servir les paraules precises,
repetint-les a cada carrer tantes vegades com fes
falta, a fi i efecte que fossin escoltades a totes les
cases. D’aquí la creença que el nom de «sereno»
ve del crit que feien quan el cel estava serè («sere-
noooooo!»).
Aviat els serenos tingueren altres obligacions, i
així els trobem el 1841 recordant als veïns la prohi-
bició de fer volar estels des dels terrats de les
cases. O el 1854 de treure dels balcons i finestres
les gàbies de guatlles i d’altres aus. El reglament es
modificà diverses vegades i així es perfilaren els
deures del cos, com per exemple que el fanal havia
de portar el número i nom del districte corresponent
i aquest número figuraria a la barretina amb què
hom es cobria el cap. En cas de foc cridaria l’hora i
el nom del carrer perquè la veu arribés als altres
serenos que a la vegada el farien córrer.
Com a testimoni de la feina dels serenos, veiem
el que diu el Calaix de Sastre corresponent al 27 de
febrer de 1788:
«Se troben alguns artillers aquí a Barcelona,
que roben i assusten a la gent, havent escapat
del regiment i donant què fer a les rondes del
regiment de Guadalajara i als serenos per poder-
los agafar i dur a la presó; havent, segons s’ha
oït dir, atrevint-se un dels fugitius despullar a un
capellà en lo carrer de l’Hospital, a dos quarts
d’onze de la nit no sé si del vint-i-cinc, per esca-
par ab lo manteu i la sotana del capellà.»4
El 1849 —segons ens relata Francesc Puig i Al -
fon so en la seva obra Curiositats barcelonines—,5 a
Barcelona hi havia un sereno per barri, que durant
els mesos d’hivern sortia a les deu de la nit i es reti-
rava a les cinc de la matinada. I que a
«l’estiu sortia a les onze i es retirava a dos
quarts de quatre. Els serenos estaven a les
ordres del capitular de quarter i del cap de barri,
i eren vigilats pels caporals. Eren nomenats per
l’Ajuntament, però sense sou i vivien de les pro-
pines del veïnat.»
4. AMAT I DE CORTADA, Rafael d’, Baró de Maldà, Calaix de sastre, vol. I, Bar-celona: Curial, 1987, p. 185.
5. PUIG I ALFONSO, Francesc, Curiositats Barcelonines, Barcelona, 1930.Avisant els bombers
9
ExNad01-14_59-64.7.qxd:GC ExNadales 1-14 i 59-64 .qxd 3/12/07 17:05 Página 9
El 1887 el cos de serenos de Barcelona el for-
maven 90 membres, segons la Guia del Forastero de
Barcelona,6 i a més diu que la majoria de carrers
tenien els vigilants nocturns.
Els serenos passaren felicitacions nadalenques
fins a la seva dissolució el 1974.
Vigilants
El 4 de febrer de 1858 va sortir a Barcelona el
primer vigilant. Això va ser, concretament, al carrer
de l’Argenteria i era pagat pels veïns per tal de vigi-
lar les botigues.7 Fou l’origen del Cos. Amb el
temps, a més, tindrien la tasca d’obrir les portes de
les escales i donar a la vegada una candela encesa
al veí per poder-se il·luminar fins arribar al seu pis.
Eren característics d’aquests vigilants els grans
clauers que duien amb totes les claus del veïnat, on
no hi faltava el «rossinyol», vertadera clau mestra,
que obria les portes que es resistien a les claus con-
vencionals.
Les funcions d’aquests dos cossos (serenos i
vigilants), amb el temps s’anaren sobreposant, i al
final tots feien el mateix.
Escombriaires
Els escombriaires tingueren molta popularitat
sobretot a partir del 1839 en què l’Ajuntament de
Barcelona dictà les noves ordenances municipals
que reberen el nom de Bando general de buen
gobierno o de policía urbana.
Aquestes ordenances eren un resum de dife-
rents bans dictats en diverses èpoques anteriors
per reglamentar la venda de queviures, fidelitat en
pesos i mesures, etc., ja que el creixement de la
ciutat ho requeria pel seu bon govern i millora. Les
regles que es dicten sobre la neteja pública són
molt completes i inclouen les condicions que han
de tenir els carros de les escombraries i els encar -
6. COROLEU, J. Guía del forastero de Barcelona, Barcelona: Seix Editor,1887, p. 267.
7. És curiós comprovar com, en temps molt recents, a Catalunya, en frontde problemàtiques d’inseguretat ciutadana, s’ha reclamat la presència de vigi-lants de barri pagats pel propis veïns.
10
Detenint un lladregot Vigilant amb llança i fanal
ExNad01-14_59-64.7.qxd:GC ExNadales 1-14 i 59-64 .qxd 3/12/07 17:05 Página 10
regats de transportar rebuigs de tota mena. A més,
el ban especificava que el mal costum de tirar les
escombraries al carrer seria multat amb 12 rals de
multa.8
Els escombriaires, al so de la corneta, anuncia-
ven la seva arribada, i amb les seves gorres i bruses
de treball es feren molt populars sobretot entre les
minyones que baixaven les galledes de les escom-
braries, moment que aprofitaven els escombriaires
per galantejar-les. No cal dir que elles s’empolai -
naven i endreçaven els seus davantals per fer bon
efecte. Un cop marxaven els recollidors de la brossa
es feien petits cercles entre les minyones que inter-
canviaven comentaris al respecte.
11
Els primers carros
Anunciant-se amb la corneta
8. PUIG I ALFONSO, Francesc, Curiositats barcelonines, Barcelona, 1930, p. 81
ExNad01-14_59-64.7.qxd:GC ExNadales 1-14 i 59-64 .qxd 3/12/07 17:05 Página 11
7. Altres temàtiques
L’any 2005 la col·lecció de nadales de l’Arxiu
Joan Amades fou ampliada i complementada per
una nova col·lecció de felicitacions9 que venia a om -
plir uns buits temàtics com podien ser les sèries
dedicades a d’altres oficis. De fet, a l’Arxiu Joan
Amades només hi consten, majoritàriament, les de
serenos, vigilants i escombriaires.
Aquestes sèries consisteixen en uns models
estandarditzats on solament es canvia el nom i el
dibuix de l’ofici segons l’ocasió. Els oficis o ocupa-
cions que apareixen en aquesta nova col·lecció són
tan variats com els següents: forner, carter, por-
ter/era, fanaler, barber, grum, aprenent, carboner,
bastaix (mosso d’estació), fuster, lampista, mecànic,
escolanet, serraller, fondista, ferrer, cambrer, cirabo-
tes,10 lleter/era, electricista, telefonista, telegrafista,
droguer, transportista, barretera, taverner, pintor,
repartidor, ebenista, cafeter, pintor, modista, renta
cotxes.
La majoria de dibuixos d’aquestes felicitacions
són anònims, però també n’hi ha de signats per
Aguado i tota una sèrie, per Opisso. La impressió és
cromolitogràfica i, quant a l’època d’edició, s’ha de
dir que va dels anys vint fins als cinquanta del segle
passat. Cal destacar-ne una de 1937, en plena Guer-
ra Civil.
L’idioma emprat depèn sobretot del moment polí-
tic. Ja sigui dictadura d’en Primo de Rivera, II Repú-
blica, Guerra Civil o dictadura franquista, algunes
d’a questes nadales foren aprofitades o reciclades,
com la que presentem de la II República on la «o» de
«cartero» ha estat esborrada per catalanitzar-la.
De la mateixa manera, els símbols i referències
de signe religiós apareixen i desapareixen també
segons el moment tant en els dibuixos i orles com
en els textos de les dècimes impreses al dors.
I, ja que parlem de dècimes, fora interessant fer
un estudi aprofundit sobre els textos. Posem aquí
una mostra de la felicitació d’un treballador que
demana tota mena de benaurances per al seu amo
que li dóna feina, jornal i pa.
12
9. El Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana —l’any 2005— va comprar a un llibreter de vell una col·lecció d’un centenar defelicitacions de Nadal.
10. «Cirabotes» = «Qui té per ofici enllustrar les botes i altre calçat decuiro», Alcover, Mn. Antoni M. i Francesc de B. Moll, Diccionari català-valencià-balear, Palma de Mallorca, 1953.
Nadala catalanitzada
Signada per Opisso
ExNad01-14_59-64.7.qxd:GC ExNadales 1-14 i 59-64 .qxd 3/12/07 17:05 Página 12
8. Nous oficis, més nadales
Les tècniques avancen i cada vegada la societat
reclama més serveis. Per tant, hi haurà necessitat de
nous oficis els quals vindran a substituir els anteriors.
Per exemple, els carrers d’aquell temps —el pri-
mer terç del segle XIX— eren foscos com una gola
de llop, i el fet de pensar que hi havia els serenos,
donava una certa tranquil·litat. Vegem, si més no, el
testimoni d’en Josep Robrenyo (1780?-1838) que en
un dels seus sermons tan populars ens diu:
Foscus, diu, poc més o menos
l’evangeli dels serenos
Barchinonis tenebrarum,
Sicut golarum loparum.
Però el dia 3 de juny de 1841, Barcelona passà a
ser la primera ciutat de l’estat amb enllumenat
públic a gas, gràcies a l’acord signat entre
l’Ajuntament i Mr. Charles Lebón, a qui li donava
l’exclusiva durant quinze anys per a la seva explota-
ció. Quedaven enrere, doncs, els fanals d’oli que
foren estrenats el 23 de setembre de 1725 amb
motiu de l’aniversari del rei Ferran VII; i amb els
nous de gas els carrers deixaven de ser una mica
menys lúgubres.
13
Décima Nadala de fanaler
Els nous fanals, però, en les nits de lluna eren
apagats, com podem veure en la narració que ens fa
Busquets i Molas:11
… diu que hi havia un fanaler a Horta que es
deia Bonifaci Marimon, a qui a vegades, el sere-
no anava a cridar-lo amicalment:
«–Faci! Ja ha sortit la lluna; pots apagar els
fanals!
I Bonifaci —«Faci» pels amics com el sere-
no— ho feia i se’n tornava a jóc.
Aquesta innovació aportà nous personatges a
repartir nadales com els fanalers que eren els encar -
regats d’encendre els fanals i els anomenats «espi-
teros» que eren els que revisaven les aixetes de pas.
Però si fins ara només hem parlat dels empleats
que passaven a felicitar per les cases, cal tenir en
compte també tots els que et trobaves quan sorties
al carrer. Primer la portera, després el barber, si ana-
ves a missa l’escolanet, el cambrer del restaurant, el
cirabotes si et feies enllustrar les sabates, el renta
cotxes i així podríem allargar la llista fins a l’infinit.
11. BUSQUETS I MOLAS, Esteve, El fanal de gas testimoni d’una època: 1842-1966. Barcelona: Catalana de Gas i Electricitat, 1982, p. 15
ExNad01-14_59-64.7.qxd:GC ExNadales 1-14 i 59-64 .qxd 3/12/07 17:05 Página 13
9. Rebuig i desaparició de les nadales
Tal com fins ara s’ha exposat el tema, pot donar
la impressió que tothom estava entusiasmat de
rebre felicitacions nadalenques a casa seva, però
faltaríem a la veritat si no féssim menció de les per-
sones que per una causa o altra, n’eren repatanis.
Va arribar un moment que n’eren tants els qui pas-
saven pels pisos a desitjar les bones festes, que
finalment això va provocar un rebuig d’aquesta
mena de felicitació. Així ho podem veure expressat
en un dibuix publicat a L’Esquella de la Torratxa, el
24 de desembre de 1897, vigília de Nadal.12
Per una altra banda, després de la Guerra Civil
del 1936-39, la qualitat en la impressió de les nada-
les baixà moltíssim, fins que poc a poc aquest gène-
re s’anà extingint, i acabà per desaparèixer.
En part, a la seva extinció hi ajudà el fet que tot-
hom ja cobrava un sou per la seva feina i per tant es
perdia el sentit i la finalitat per als quals varen ser
crea des aquestes felicitacions nadalenques: la de
pagar per un servei voluntari i sense remuneració.
Durant aquesta darrera època també
s’esdevingué que hi havia qui s’aprofitava de
l’ocasió i es feia passar per treballador d’una deter-
minada ocupació i s’a nunciava, falsament, a les
cases donant felicitacions que prèviament havien
comprat a la llibreria. Quan arribaven els veritables
operaris es trobaven que els altres ja havien passat
i, a més, ho podien demostrar amb les nadales que
prèviament els al tres els havien donat. Òbviament
això passava, es pe cialment, a Barcelona i a d’altres
grans ciutats on els veïns ja no coneixien els qui
oferien aquests serveis.
Aquestes felicitacions són un veritable exponent
de tota una època i, la seva conservació i contem-
plació, serveixen, no solament per retornar-nos a la
infantesa a molts de nosaltres, sinó per intentar com -
prendre l’actuació i les maneres de fer d’un bon
nombre de generacions.
Bibliografia
AIMERICH, Lluís. Tradicions festes i costums populars
de Barcelona. Editorial Millà. Barcelona, 1989.
BUSQUETS I MOLAS, Esteve. El fanal de gas testimoni
d’una època 1842-1966. Catalana de Gas i Elec-
tricitat. Barcelona, 1982.
DURAN I SANPERE, Agustí. Les estrenes de Nadal. Pels
camins de la Història. Fundació Salvador Vives
Casajuana. Barcelona, 1973.
DURAN I SANPERE, Agustí. Divulgación histórica de
Barcelona. Publicaciones del Instituto Municipal
de Historia. Barcelona, 1959.
PELÁEZ DE OJEDA, Aurelio. Barcelona, Suplement
il·lus trat de la Gaceta Municipal, desembre, 1956
núm. 24.
PUIG I ALFONSO, Francesc. Curiositats barcelonines. 2
vols. Barcelona, 1930.
SUBIRANA REBULL, Rosa Maria. Els origens de la lito-
grafia a Catalunya. Biblioteca de Catalunya. Bar-
celona, 1991.
VÈLEZ, Pilar. Nadales, christmes i felicitacions. Estu-
dis del Museu de les Arts Gràfiques, 1992.
Un siglo de aguinaldo. AYMÀ Editor. Barcelona,
1949.
12. També hi ha un símil contemporani amb aquesta mena de comporta-ment. Avui no són les felicitacions nadalenques les que són rebutjades sinó laconstant i abusiva publicitat que omple les bústies dels veïns. «No s’admetpublicitat» és el rètol que es pot veure a l’entrada de moltes cases de pisos,especialment a Barcelona.
14
ExNad01-14_59-64.7.qxd:GC ExNadales 1-14 i 59-64 .qxd 3/12/07 17:05 Página 14
EXPOSICIÓ
ExNad15-58.7.qxd:GC ExNadales 15-58.qxd 3/12/07 17:22 Página 15
ExNad15-58.7.qxd:GC ExNadales 15-58.qxd 3/12/07 17:22 Página 16
17
Plafons 1 i 2PROCÉS D’EVOLUCIÓ I EDICIÓ DE LES NADALES
1
2
La nadala més antiga que hi ha al’arxiu Joan Amades és de l’any1837 i fou editada per la vídua i lafilla del senyor Brusi, destinada alsseus repartidors del Diario deBarcelona, el popular «Brusi» (1).Es tracta d’una litografia en blanci negre sense cap simbologia nada-lenca. N’hi ha d’altres amb orleslitogràfiques per escriure-hi lesdècimes (2) que, com l’anterior,tampoc porten cap simbologiaadient a aquestes festes, ja que esdestinaven a diverses finalitats.
ExNad15-58.7.qxd:GC ExNadales 15-58.qxd 3/12/07 17:22 Página 17
18
4 7
10
Després trobem litografies pintades amà com es feia anteriorment: vegeu elsgravats xilogràfics (4) on ja comencena haver-hi referències al nen Jesús i alsàpats culinaris de la celebració familiardel Nadal. Després s’incorporà la purpu-rina i també les orles genèriques ambcromolitografies, gravat amb relleu (7)i les felicitacions trepades (10).
ExNad15-58.7.qxd:GC ExNadales 15-58.qxd 3/12/07 17:22 Página 18
19
Plafó 3PROCÉS D’EVOLUCIÓ I EDICIÓ DE LES NADALES
Aquest plafó ens permet observar el procés d’edició d’una nadala. El seu dibuix ini-cial (14). Aquest dibuix es passa a la planxa litogràfica (24).
14
24
ExNad15-58.7.qxd:GC ExNadales 15-58.qxd 3/12/07 17:22 Página 19
20
La prova de color pintada a mà (15), i per fi la reproducció cromolitogràfica quecompleta tot el procés (16).
15
16
ExNad15-58.7.qxd:GC ExNadales 15-58.qxd 3/12/07 17:22 Página 20
21
Plafó 4DIFUSIÓ DE LES NADALES
31
30
La difusió de les nadales arribà aun punt en què tothom en repartia,sobretot els aprenents dels diversosoficis que, a més, recitaven la dèci-ma a l’hora de donar la felicitació,com podem veure en aquest anuncide la impremta Garcia (31). A lescases ja tenien preparada al rebedoruna safata amb monedes que esdonaven a mesura que anaven pas-sant els diferents oficis. A les casesbenestants l’encarregada de donarles estrenes era la minyona. Però sis’havia de donar propina o no, jaera qüestionat en aquella època, laprova la tenim en aquest cartell ons’adverteix que no s’admetenfelicitacions (30).
ExNad15-58.7.qxd:GC ExNadales 15-58.qxd 3/12/07 17:22 Página 21
22
34
35
Plafó 5IL·LUSTRADORS
La introducció de la litografia a casanostra revolucionà el món del gravat,com ja hem dit anteriorment, abaratintcostos. Aquesta nova tècnica donà pasa un nou tipus d’il·lustradors i dibui-xants. Tot i aquesta innovació, lesvelles xilografies encara tingueren elseu espai que, de mica en mica, vaanar cedint a la nova tècnica. Vegeumostres de xilògrafs: Noguera (32),Deberny o Torner (34), entre d’altres.Dels dibuixants cal destacar-ne EusebiPlanas (35) i Ricard Opisso (38).
ExNad15-58.7.qxd:GC ExNadales 15-58.qxd 3/12/07 17:22 Página 22
23
32
38
ExNad15-58.7.qxd:GC ExNadales 15-58.qxd 3/12/07 17:22 Página 23
24
29
21
Plafó 6VERSAIRES
Els textos que acompanyaven les nada-les, al principi, en la part frontal i pos-teriorment al dors, eren obra de poetesanònims que anomenem versaires. Nohem trobat el nom de cap d’aquestsautors, i pensem que eren persones sen-zilles i que la seva finalitat no era lade passar a la posteritat com a poetes.Serveixi doncs, aquesta mostra coma petit homenatge envers ells(21, 29, 130)
130
ExNad15-58.7.qxd:GC ExNadales 15-58.qxd 3/12/07 17:22 Página 24
Plafó 7LA POLÍTICA I LES NADALES
43
42
El missatge de les nadales no es vacenyir exclusivament als bons desitjosper a les festes, sinó que en moltesocasions s’hi barrejaven altres temes,entre aquests el de la política.
En podem veure dos exemples ambal·lusions a les guerres carlines delsegle XIX, a les felicitacions (42, 43).Ja en un format modernista, vers el1903, la Unió Catalanista ens brindaaquest magnífic exemplar d’un granregust romàntic (45). A la nadala (54)de l’any 1939 hi trobem les consignesde la dictadura franquista: banderaespanyola, «Año de la Victoria,Viva Franco, Arriba España».
25
ExNad15-58.7.qxd:GC ExNadales 15-58.qxd 3/12/07 17:22 Página 25
26
5454 bis
45
ExNad15-58.7.qxd:GC ExNadales 15-58.qxd 3/12/07 17:22 Página 26
27
59
Plafó 8
VIGILANTS
El cos voluntari de vigilants —com el dels serenos—, feia un gran servei als ciuta-dans. Ells eren els encarregats d’assistir els veïns en necessitats diverses, com ara avi-sar els bombers en cas de foc, el metge en cas de malaltia o d’accident, la llevadoraper assistir a una partera (59), ajudar algun foraster que no trobava l’hostal ons’allotjava, o atrapar un lladregot (61), etc.
Quan els veïns arribaven davant la porta de la seva escala, picaven de mans peravisar-lo perquè vingués a obrir-la (58). El vigilant, un cop havia sentit el seuavís de requeriment, feia sonar les claus o bé picava fort a terra amb la llança obastó mentre s’anava acostant, per avisar que l’havia sentit. En èpoques prèviesa l’electricitat o bé en èpoques de restriccions, un cop oberta la porta de l’escala,el vigilant donava al veí una candela encesa (60) perquè es pogués il·luminar.
61
ExNad15-58.7.qxd:GC ExNadales 15-58.qxd 3/12/07 17:22 Página 27
28
60
58
ExNad15-58.7.qxd:GC ExNadales 15-58.qxd 3/12/07 17:22 Página 28
29
Plafó 9SERENOS
70
69
Les primeres referències que tenim sobreel cos de serenos es remunten al 1786. Hiha dues versions del perquè se’ls anome-nava serenos, una diu que el nom ve delfet que els qui feien aquest servei s’estavena la serena, suportant les inclemències deltemps (70), i l’altra que ve de la cantarellaque feien rutinàriament relativa a l’hora il’estat del temps i al fet que, si feia bo,acabaven cantant, «Serenooooo!» (69).
El seu horari de treball anava de les onzede la nit fins a les cinc de la matinada. Alprincipi no anaven uniformats, duien unfanal i una llança; el primer per il·luminarel camí i la segona com a arma de defensa(68). La ciutat estava dividida en barris i
ExNad15-58.7.qxd:GC ExNadales 15-58.qxd 3/12/07 17:22 Página 29
30
68
71
cadascun tenia el seu sereno i vigi-lant. Molts serenos treballaven enaltres feines, o sigui que la de serenoera de més a més. Com ja hem ditera un cos voluntari i l’única gratifi-cació monetària que rebien eren lespropines del veïnat que cada cap desetmana —normalment els diumen-ges—, passaven a demanar per lescases. Era costum establert que a lesvigílies de Nadal passessin a felicitarles festes entregant una nadala—d’ací el nom—, i que els veïns elsdonessin una gratificació més gene-rosa, per tal que poguessin celebrarles festes amb més alegria (71). Lesbotigues, de vegades, en lloc de di-ners —depenia de l’establiment—,donaven propines en espècies: pastaper a sopa, fideus, verdures, etc. Elcos de serenos fou dissolt el 1976en integrar-se a la Guàrdia Urbana.
ExNad15-58.7.qxd:GC ExNadales 15-58.qxd 3/12/07 17:22 Página 30
31
Plafó 10ESCOMBRIAIRES
La figura de l’escombriaire era molt apreciada per la gent, sobretot per les minyones.De ben segur que n’hi havia moltes que a l’hora de baixar la brossa s’emmirallaven,amb coqueteria. Mentre l’escombriaire abocava els cabassos, era el moment propiciper fer una xerradeta (79), que després comentaven entre elles. Els escombriairesanunciaven la seva arribada a cop de corneta (78), duien brusa de treball —pròpiadels treballadors de l’època—, i el cap cobert amb una gorra que els servia de pro-tecció quan s’enfilaven amb els cabassos al cap plens d’escombraries per abocar-losal carro (77). Veiem també, a través de les nadales, com van anar canviant els vehi-cles destinats al transport de la brossa: en un principi eren carros descoberts (77),després passaren a ser coberts (79), i més endavant a l’any 1952, foren substituïtsper camions (83).
78
ExNad15-58.7.qxd:GC ExNadales 15-58.qxd 3/12/07 17:22 Página 31
32
77
83
ExNad15-58.7.qxd:GC ExNadales 15-58.qxd 3/12/07 17:22 Página 32
33
79
80
ExNad15-58.7.qxd:GC ExNadales 15-58.qxd 3/12/07 17:22 Página 33
34
93
Plafons 11, 12 i 13L’ESCLAT DE LA NADALA ROMÀNTICA
Edat d’or de la nadala
98
En la història de les nadales hi hauna època, que hem anomenat d’or,que abastaria des del final del roman-ticisme (98) fins al modernisme (93),amb moviments artístics que tingue-ren una forta implantació a Catalu-nya. En tenim una bona mostra enaquesta exposició. La gran majoriade nadales són fetes per il·lustradorsanònims. Com a excepció hi trobemen Renau (94). No hi falten tampocles d’autors catalanistes, fruit de laRenaixença (101).
ExNad15-58.7.qxd:GC ExNadales 15-58.qxd 3/12/07 17:22 Página 34
35
94
101
ExNad15-58.7.qxd:GC ExNadales 15-58.qxd 3/12/07 17:22 Página 35
36
112
Plafó 14COSTUMS NADALENCS
El 1763 Carles III institucionalitzà larifa més popular de totes: la de Nadal,que, encara avui, desvetlla tota menad’il·lusions i interessos (112). Matarel gall i desplomar-lo era tot un ritual(113, 114), com la missa del gall itambé la del dia de Nadal (115).I no diguem del cagatió on els mésmenuts trobaven llaminadures després«d’escalfar-lo» a bastonades (116)
114
ExNad15-58.7.qxd:GC ExNadales 15-58.qxd 3/12/07 17:22 Página 36
37
113
ExNad15-58.7.qxd:GC ExNadales 15-58.qxd 3/12/07 17:22 Página 37
115
11638
ExNad15-58.7.qxd:GC ExNadales 15-58.qxd 3/12/07 17:22 Página 38
39
Plafó 15INDRETS EMBLEMÀTICS DE BARCELONA
120
A l’hora d’il·lustrar les felicitacionsnadalenques, els indrets i edificismés representatius de Barcelona,eren objecte preferent delsdibuixants. Heus ací una mostra:l’Escola d’Arts i Oficis (120), laCampana de Gràcia a la Plaça deRius i Taulet (121), l’edifici deCorreus (122), el Parlament de Ca-talunya (123), la Plaça Reial(126), la Plaça de Catalunya (129)i el Palau Nacional (131). Tambéhi trobem la inauguració de latemporada del Liceu (132) i, final-ment, el Castell dels Tres Dragons(134)
122
ExNad15-58.7.qxd:GC ExNadales 15-58.qxd 3/12/07 17:22 Página 39
123
121
40
ExNad15-58.7.qxd:GC ExNadales 15-58.qxd 3/12/07 17:22 Página 40
41
126 129
131
ExNad15-58.7.qxd:GC ExNadales 15-58.qxd 3/12/07 17:22 Página 41
42
134
132
ExNad15-58.7.qxd:GC ExNadales 15-58.qxd 3/12/07 17:22 Página 42
139
136
Plafó 16LA MODA EN EL VESTIR
El pas del temps en la moda del vestirtambé queda reflectit a moltes nadales.Podem veure en les dames: polissons(139), xals (142), capells tocats ambflors i cintes (145), faldilles tres quarts(148), abrics amb espatlleres amples(136).
Quant als homes: barrets de copa (146),d’ales (140 i 144), o bombí (142),amb corbata (140),pantalons amb doblecs als camals (140),amb abrics i gavanys (145).
Nenes: amb vestits de color rosa ambcoll d’amples puntes al coixí (136).
Nens: amb barret i abric amb pells ales mànigues i coll (136).
43
ExNad15-58.7.qxd:GC ExNadales 15-58.qxd 3/12/07 17:22 Página 43
44140
146
ExNad15-58.7.qxd:GC ExNadales 15-58.qxd 3/12/07 17:22 Página 44
45
144
148
ExNad15-58.7.qxd:GC ExNadales 15-58.qxd 3/12/07 17:22 Página 45
46
142
145
ExNad15-58.7.qxd:GC ExNadales 15-58.qxd 3/12/07 17:22 Página 46
47
Plafons 17 i 18ELS UNIFORMES
160
155
La indumentària usada pels serenosi vigilants, a través del temps, no esdiferenciava gaire els uns dels altres.
En un principi aquests cossos notenien un uniforme propi definit.Més endavant, quan el cos quedàfusionat amb el de la PoliciaMunicipal, portaren el mateix uni-forme, fins a la seva dissolució enintegrar-se a la Guàrdia Urbana,ja en la dècada del anys setanta.Podem veure’ls amb abric i bufandaper protegir-se de les inclemènciesdel temps (154); portant el fanal ila llança (155), en uniforme de gala,portant gorra de plat, guants i sabre(159), amb casc amb plomalls i ambsabre (160).
En una nadala (152), podem veurela diferència entre el vestit de treballi l’uniforme de gala. L’any 1958s’edità aquesta nadala en comme-moració del centenari del cos devigilants, on veiem la imatge idíl·licad’un antic vigilant amb barretinai faixa (172)
ExNad15-58.7.qxd:GC ExNadales 15-58.qxd 3/12/07 17:22 Página 47
48
159
172
ExNad15-58.7.qxd:GC ExNadales 15-58.qxd 3/12/07 17:22 Página 48
49152
154
ExNad15-58.7.qxd:GC ExNadales 15-58.qxd 3/12/07 17:22 Página 49
50
Plafons 19 i 20SÍMBOLS I HERÀLDICA
174
173
Els símbols també tingueren un paperdestacat en les nadales. Trobem laMediterrània representada per unamatrona amb l’escut de Barcelona,una corona comtal i una brancad’olivera a la mà; per sobre el seucap, vola un rat penat (173, 174).
L’escut de Catalunya i de Barcelonatambé hi són presents amb múltiplesvariants i formes (181, 185). I perúltim, la llicència del dibuixant faque la matrona de la nadala (176)sostingui un escut de Castella-Lleó,amb un lleó ajagut a la seva dreta,símbol de fortalesa, mentre al costathi veiem uns escombriaires ambbarretina.
ExNad15-58.7.qxd:GC ExNadales 15-58.qxd 3/12/07 17:22 Página 50
51
185
181
ExNad15-58.7.qxd:GC ExNadales 15-58.qxd 3/12/07 17:22 Página 51
52
176
ExNad15-58.7.qxd:GC ExNadales 15-58.qxd 3/12/07 17:23 Página 52
53
Plafó 21NOVES FELICITACIONS
L’any 2005 la col·lecció de nadales del fons Joan Amades fou ampliada i comple-mentada amb una nova adquisició de 92 exemplars comprats a un llibreter de vellpel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana per tald’incorporar nadales sobre diferents oficis, ja que fins aleshores a la col·lecció noméshi havia representades sèries de serenos, vigilants i escombriaires.
Aquestes sèries consisteixen en general en uns models estandaritzats on solament escanvia el nom i el dibuix de l’ofici segons l’ocasió (A-8, A-9 i A-11).
La majoria dels dibuixos d’aquestes felicitacions son anònims, però tanmateix n’hiha de signats per Aguado i una sèrie per Opisso. La impressió és cromolitogràfica iapareix datada entre els anys vint i cinquanta del segle XX. Cal destacar-ne una del1937, en plena Guerra Civil (A-7).
A-8 A-9 A-11
ExNad15-58.7.qxd:GC ExNadales 15-58.qxd 3/12/07 17:23 Página 53
54
A-7
A-2
ExNad15-58.7.qxd:GC ExNadales 15-58.qxd 3/12/07 17:23 Página 54
55
A-12
A-15
Plafó 22DIBUIXANTS: V. AGUADO I R. OPISSO
Víctor AGUADO. No coneixem lesreferències bibliogràfiques d’aquestdibuixant que amb el seu traç ensrecorda la precisió de la pintura deFeliu Elias. Però sí que tenim en elfons, de recent incorporació, nada-les d’aquest dibuixant dels oficissegüents: «El carboner» (A-12);«El carter»; «El forner» i final-ment «[El recader]» (A-15).
ExNad15-58.7.qxd:GC ExNadales 15-58.qxd 3/12/07 17:23 Página 55
Ricard OPISSO. Dibuixant polièdricde prestigi merescut per la seva per-sonal aportació de qualitatplàstica dins la il·lustració catalanaon ocupà un lloc imprescindible.Ací podem contemplar algunes deles seves il·lustracions a les nadales:«El aprendiz» (A-16); «El carbone-ro»; «L’aprenent»; «Lo forner»(A-19).
A-16
A-1956
ExNad15-58.7.qxd:GC ExNadales 15-58.qxd 3/12/07 17:23 Página 56
57
Plafons 23 i 24OFICIS CONSIDERATS FEMENINS I ALTRES OFICIS
La representació femenina en les nadales ha estat més aviat minsa al llarg de la sevahistòria, per això veiem interessant agrupar alguns oficis o tasques reservades a lesdones en una societat on predominava la diferència de sexe.
Com a mostra d’oficis femenins tenim: «L’aprenenta» (A-21), «La portera», «Lalechera», «La modista» i «La sombrerera» (A-26),
A-21
A-26
ExNad15-58.7.qxd:GC ExNadales 15-58.qxd 3/12/07 17:23 Página 57
58
A-30
A-33
D’altres oficis s’anaven afegint—com ja hem dit més amunt—,amb el pas del temps: escolanet(A-30), barber, carter, cafeter, mos-so d’estació, recader o telegrafista(A-33).
ExNad15-58.7.qxd:GC ExNadales 15-58.qxd 3/12/07 17:23 Página 58
Introducció
Molts dels oficis i ocupacions que felicitaven les
festes de Nadal amb estrenes o nadales, tenien les
seves maneres d’anunciar-se mentre feien la seva
feina habitual. Hem volgut, per tant, crear un paisat-
ge sonor que acompanyi l’itinerari expositiu de les
nadales de l’Arxiu Joan Amades. A través dels tre-
balls de camp que s’han fet des de la Fonoteca de
Música Tradicional Catalana (FMTC), ens hem trobat
sovint, tot cercant en la memòria oral dels infor-
mants, amb el record de crits de carrer, de bans, de
captes, d’anuncis, de formuletes per aconseguir
diferents ob jectius, de jocs, de pràctiques i de cos-
tums, que ens remeten a un passat no tan llunyà,
però que la tecnologia i la vida moderna han arraco-
nat definitivament.
Aquesta guia sonora vol ajudar a contextualitzar
el tema de l’exposició: les estrenes i les nadales. I
ho farem a partir de dues procedències dels docu-
ments: a) els procedents de l’enregistrament directe
de la tradició oral, és a dir, els fonogrames enregis-
trats per iniciativa de la FMTC, i b) les cançons de
Nadal catalanes interpretades per la Polifònica de
Puigreig.1 Per què barregem aquests dos conceptes
interpretatius? Per suavitzar una audició que pot
resultar dura com són els documents que provenen
de la recerca directa —ens referim als crits de
carrer, bans, captes i formuletes— i, en segon lloc,
per fer veure que les nostres cançons nadalenques,
perfectament interpretades per la Polifònica de Pui-
greig, en el seu origen foren recollides també a tra-
vés del treball de camp de molts recercadors. Pro-
venen de la tradició oral. Aquestes melodies foren
harmonitzades a quatre veus per altres músics per
Annex
Captes, formuletes, crits de sereno i de carrer, i cançons de Nadal
Guia sonora de l’exposició
tal que fossin novament interpretades per les corals
del nostre país i d’arreu del món. Però sense la
recerca prèvia del Cançoner no hauríem tingut
aquestes versions tan belles.
1. Crits de carrer
El comerç més antic ha estat l’ambulant, amb el
reclam a viva veu. Qui ha necessitat vendre o treba-
llar ha cercat comprador o qui li donés feina. Així
mateix, el mitjà de comunicació més antic i ràpid
—fins fa poc— en els pobles havia estat el ban a
viva veu per tal de fer saber a la comunitat les dis-
posicions oficials o l’hora i el temps atmosfèric
durant la nit.
El marxant, l’agutzil, el sereno, els menestrals
ambulants, els captaires, per exemple, havien de
cridar l’atenció del qui passava pel costat o s’estava
a casa, i calia un anunci que s’obtenia cridant
l’article que venia, o la feina que feia, o tocant una
corneta o demanant almoina amb sons materials
característics d’una gran diversitat.
Considerat des del punt de vista musical, el crit
del baladrer o el ban de l’agutzil tenen la seva
importància, ja que constitueixen un rudiment de
cançó, una tonada en estat embrionari molt interes-
sant per trobar els elements de formació de la melo-
dia espontània. El crit de carrer, dit així —escandit
de manera oscil·lant—, se’l pot considerar com el
primer graó, sens dubte el més rudimentari i ele-
mental de la cançó popular.
59
Ramon Vilar
1. Aquestes cançons han estat extretes del CD Cançons de Nadal, Polifò-nica de Puigreig, Barcelona: Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradi-cional Catalana, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1997.
ExNad01-14_59-64.7.qxd:GC ExNadales 1-14 i 59-64 .qxd 3/12/07 17:05 Página 59
2. Captes i Estrenes
A més de les captes infantils de l’inici del cicle
de Nadal, com són les de Sant Nicolau i Santa Llú-
cia, els nens i nenes feien tradicionalment la capta
de Nadal, també anomenada aguinaldo, que tant
podia ser la vetlla com el mateix dia de la festa. Els
exemples que formen part del repertori d’aquest CD
procedeixen de comarques del sud de Catalunya,
concretament de la Ribera d’Ebre i del Baix Camp.
Presenten la particularitat de participar de dos mot-
lles formals. Un és el que té a veure amb la presen-
tació del qui fa la capta: «Jo sóc» —la identificació
pot ser diversa: «lo reiet petit», «Peret de la Ser -
ra»...—, i l’altre és una manera de presentar-se dife-
rent: a través de l’acció, del moviment: «Aquí vinc», i
en castellà «Aquí viene» —tot i que el verb està con-
jugat de diferent manera. Però, qui «ve» o «viene»
realment? Una és una «muchachita carregada de
vergüenza», i l’altre no es defineix, tant pot ser un
noi com una noia: «Aquí vinc, senyora Maria, ne vinc
amb molta voluntat».
3. Formuletes del tió de Nadal,Ninou i Reis
Sobre el tronc o el tió de Nadal es coneixen
infinitat de formuletes que varien molt en el detall,
però sense apartar-se del punt comú de reclamar a
aquesta soca mítica que prodigui els seus dons en
la cerimònia familiar del Nadal. La seva essència
consisteix a colpejar un tronc qualificat amb diver-
sos noms però que tots tenen a veure amb l’arbre,
que recorda antics rituals vinculats al culte a l’arbre i
la seva fertilitat per tal que «cagui» llaminadures i
regals.
El captiri infantil de Ninou o de Cap d’Any no
es troba gaire estès a Catalunya. Sembla que ha
estat un repertori propi preferentment de les comar-
ques dels Pirineus i de muntanya, com la formuleta
que es presenta aquí, que en deien: «anar a cantar
les ninoves», en la qual com en altres indrets, no hi
manca l’al·lusió al bestiari.
A la Península Ibèrica, tradicionalment, els Reis
Mags han passat a ser les personificacions benèvo-
les i generoses que ofereixen els seus regals als
infants.
Fins no fa massa anys, pels carrers de diferents
pobles de Catalunya i quan ja era fosc, els nens i les
nenes anaven a rebre els Reis tot fent una mena de
captiri fins la sortida de la població cantant formule-
tes com les que es presenten en aquest CD. Hi ana-
ven —i encara hi van— amb fanalets de paper de
construcció casolana. El text d’aquestes formuletes
presenta l’aspecte moralitzant que tenia aquesta
diada per als infants: fer rebequeries o portar-se bé
era un condicionant per a la generositat d’aquests
personatges mítics.
60
ExNad01-14_59-64.7.qxd:GC ExNadales 1-14 i 59-64 .qxd 3/12/07 17:05 Página 60
Guia sonora (CD) de l’exposició2
A. Captes i estrenes
1. «Virolet Sant Pere», capta de St. Nicolau (Nens,
Els Hostalets de Pierola, Anòia)
2. «Santa Llúcia de la Bisbal», capta de Sta. Llúcia
(Antònia Valls, La Llacuna, Anoia)
– «Llúcies, Llúcies», capta de Sta. Llúcia (Nenes,
Els Hostalets de Pierola, Anoia)
3. «Jo sóc lo reiet petit», estrena (Francisca Morena,
Miravet, Ribera d’Ebre)
– «Jo sóc Peret de la Serra», estrena (Francisca
Morena, Miravet, Ribera d’Ebre)
– «Aquí vinc, senyora Maria», estrena (Pere Sales,
Miravet, Ribera d’Ebre)
– «Aquí viene una muchachita», estrena (Anna
Daura, Ascó, Ribera d’Ebre)
– «Guilandus de bonus anyus», estrena (Salvadora
Bonet, Arbolí, Baix Camp)
B. Cançons de Nadal – Polifònica dePuigreig (Director: Ramon Noguera)
4. La non-non (Harm.: Josep Prenafeta)
5. Nit de vetlla (Harm.: Enric Ribó)
6. El cant dels ocells (Harm.: Francesc Vila)
7. Les dotze van tocant (Harm.: Antoni Pérez Moya)
C. Formuletes del tió, de Cap d’Any ide Reis
8. «Rabassó de vinya vella», Tronc de Nadal (Joan
Pàmies, Arbolí, Baix Camp)
– «Per Nadal», Tronc de Nadal (M.Lourdes Rovira,
La Nou de Gaià, Tarragonès)
– «Pare nostre del tió», Tronc de Nadal (Maria
Recasens, Cambrils, Baix Camp)
– «Tió, tió», Tronc de Nadal (Felicitat Jiménez,
Ripoll, Ripollès)
– «Caga tió», Tronc de Nadal (Emília Mas, Sant
Feliu Sasserra, Bages)
– «Tronc de Nadal», (Jaume Guerola, el Masroig,
Priorat)
9. «Cap d’Any ha vingut», Ninou (M. del Carme
Gomà, Artesa de Segre, Noguera)
10. «Els reis arriben», Reis (Josep Dentí, Ripoll,
Ripollès)
– «Els reis de l’Orient», Reis (Infants, Avinyó,
Bages)
– «A esperar el rei petit», Reis (Encarnació Martí,
Cervià de les Garrigues, Garrigues)
– «A esperar els reis», Reis (Ramon Argany,
Albarca, Priorat)
– «Visquen els reis», Reis (Antònia Rovira, Salo-
mó, Tarragonès)
D. Cançons de Nadal – Polifònica dePuig reig (Director: Ramon Noguera)
11. El dimoni escuat (Harm.: Josep Cumellas)
12. El desembre congelat (Harm.: Joan Casulleras)
13. El noi de la mare (Harm.: Ernest Cervera)
14. El pobre alegre (Harm.: Manuel Oltra)
E. Crits de Sereno
15. «El sereno!» (Ramon Codina, Avinyó, Bages)
16. «Se-e-reno, la una!» (Baltasar Vendrell, Marçà,
Priorat)
17. «Sereno!» (Mundeta Espluga, Marçà, Priorat)
18. «Alabado sea Dios» (Montserrat Pasqual, la
Fatarella, Terra Alta)
F. Cançons de Nadal – Polifònica dePuig reig (Director: Ramon Noguera)
19. Fum, fum, fum (Harm.: Alice Parker i Robert
Shaw)
20. Sant Josep fa bugada (Harm.: Josep Crivillé)
21. L’Àngel i els pastors (Harm.: Antoni Pérez Moya)
22. Cap a Betlem (Harm.: Manuel Oltra)
61
2. Els fonogrames 1-10 han estat extrets del CD Cançons d’infantesa,Fonoteca de Música Tradicional Catalana, sèrie 2, volum 1, Barcelona: Departa-ment de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1998. Els fonogrames 23 i 24han estat extrets del CD Música de tradició oral a Catalunya (2 CD), Fonoteca deMúsica Tradicional Catalana, sèrie 1, volum 1, Barcelona: Departament de Cul-tura de la Generalitat de Catalunya, 1991. La resta de fonogrames han estatextrets del fons sonor de la Fonoteca de Música Tradicional Catalana.
ExNad01-14_59-64.7.qxd:GC ExNadales 1-14 i 59-64 .qxd 3/12/07 17:05 Página 61
G. Crits de carrer
23. «Dones!, calendaris nous!» (Ramona Cabré,
Torroja, Priorat)
24. «Tovalloles ben peludes» (Enric Serarols, Balsa-
reny, Bages)
25. «Tovalloles ben peludes» (Josep Alberich, Cor-
nudella, Priorat)
26. «Pells de llebre i de conill» (Josep Alberich, Cor-
nudella, Priorat)
27. «Adobar cossis i ribells» (Ramona Cabré, Torroja,
Priorat)
28. «Pells de conill, dones!» (Ramona Cabré, Torroja,
Priorat)
29. «Dones, mitjes a pesseta!» (Ramon Miró, Torroja,
Priorat)
30. «Llaunies» (Baltasar Vendrell, Marçà, Priorat)
31. «El colchonero lanero» (esposa de Baltasar Ven-
drell, Marçà, Priorat)
32. «Adobar cossis i ribells» (Baltasar Vendrell, Mar -
çà, Priorat)
H. Cançons de Nadal – Polifònica dePuig reig (Director: Ramon Noguera)
33. El tunc que tan tunc (Harm.: Antoni Pérez Moya)
34. El rabadà jovenet (Harm.: Agustí Cohí i Grau)
35. El petit vailet (Harm.: Manuel Oltra)
36. La pastora Caterina (Harm.: Josep M. Martí i
Ara gonès)
62
ExNad01-14_59-64.7.qxd:GC ExNadales 1-14 i 59-64 .qxd 3/12/07 17:05 Página 62
Catàleg imprès a Arts Gràfiques Bo balà, del carrer Sant Salvador 8,
en ocasió de l ’exposició de na dales feta a la seu dels Serveis Ter ritorials a Lleida
del De partament de Cultura i Mitjans de
Co mu ni cació de la Generalitat de
Ca ta lu nya. Nadal2007
ExNad01-14_59-64.7.qxd:GC ExNadales 1-14 i 59-64 .qxd 3/12/07 17:05 Página 63
C M Y CM MY CY CMY K
C A T À L E G
Qui va ser Joan Amades?
Presentació de l’Arxiu Joan Amades
Introducció a la temàtica de l’Exposició
Història i evolució de les nadales
La venda de nadales
Les temàtiques de les nadales: serenos, vigilantsi escombriaires
Altres temàtiques
Nous oficis. Més nadales
Rebuig i desaparició de les nadales
Bibliografia
DE
L
ES
E
ST
RE
NE
S
A
LE
S
FE
LI
CI
TA
CI
ON
S
NA
DA
LE
NQ
UE
S
A
L’
AR
XI
U
JO
AN
A
MA
DE
S
E X P O S I C I Ó
Procés d’evolució i edició de les nadales
Difusió de les nadales
Il·lustradors
Versaires
La política i les nadales
Vigilants
Serenos
Escombriaires
L’esclat de la nadala romàntica
Costums nadalencs
Indrets emblemàtics de Barcelona
La moda en el vestir
Els uniformes
Símbols i heràldica
Noves felicitacions
Dibuixants: V. Aguado i R. Opisso
Oficis considerats femenins i altres oficis
Q U I E R A J O A N A M A D E S ?
Joan Amades i Gelats (Barcelona, 23 de juliol de 1890- Barcelona, 17 de gener de 1959), fou un etnòlegi folklorista destacat. Fill d’una família molt humil va passar els dos primers anys de la seva vida al poblenatal del seu pare: Bot (Terra Alta).
Estudià a l’Escola Víctor Hugo del seu barri, el Raval barceloní, fins als nou anys en què deixa l’escolaper treballar en el negoci familiar de draps que tenien als Encants. Tres anys més tard, en comprar unaaltra parada prop del Mercat de Sant Antoni, va deixar de viure amb els pares i s’hi va instal·lar, perdedicar-se a la compra i venda de llibres.
De formació autodidacta, els seus principals referents culturals foren per un cantó la bibliofília i per l’altrel’efervescència de la Catalunya obrera de principis del segle xx: l’ateneisme, l’excursionisme, l’esperantismei el folklore.
El 1931 va contraure matrimoni amb Enriqueta Mallofré. La seva dificultat de visió la va poder substituiramb l’ajuda de la seva cunyada Consol. Ella li llegia els textos i li repassava els escrits i les provesd’impremta. El 1936, com a fruit de les seves col·laboracions en l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya,va editar el Diccionari de la Dansa juntament amb Francesc Pujol, el qual n’era el coordinador.
Va treballar a l’Arxiu Municipal d’Història de Barcelona i al Museu d’Indústries i Arts Populars de la mateixaciutat. La UNESCO li encarregà de preparar el corpus bibliogràfic del folklore català, en especial sobrerondallística. Fou un promotor destacat de l’esperanto i va fundar la Federació Esperantista Catalana.Dins el conjunt de la seva obra destaca el Costumari català (cinc volums), obra de gran importància pera l’estudi de la cultura popular catalana.
De les estrenesa les felicitacions nadalenquesa l’Arxiu Joan Amades
Lluís-Carles Busquets i Campdelacreu
Inclou un CDamb les gravacionsdels sons i de les músiquesde l’exposició
Catàleg de l’exposició
©G
en
era
lita
td
eC
ata
lun
ya
Es
pr o
hi b
ei x
l ar e
pr o
du
cc
i ó,
e l
l lo g u e r , e l p r é s t e c i l ’ e x h i b i c i ó p ú b l i c a d ’ a q u e s t d i s c , l l e v a t
d e l s
cas o
se
sp
ec
i al m
en
ta
ut o
r i t za
t sD
ipò
sit
leg
al:
L-1
444
-2007
Captes, formuletes, crits de sereno i de carrer, i cançonsde Nadal
A/ 1-3 Captes i estrenes
B/ 4-7 Cançons de Nadal (Polifònica de Puigreig)
C/ 8-10Formuletes del tió de Nadal,de Cap d’any i de Reis
D/ 11-14Cançons de Nadal (Polifònica de Puigreig)
E/ 15-18Crits de sereno
F/ 19-22Cançons de Nadal (Polifònica de Puigreig)
G/ 23-32Crits de carrer
H/ 33-36Cançons de Nadal(Polifònica de Puigreig)
top related