david, niema, oriol i joan

NOM DEL CENTRE: Escola “El Gegant del rec” MUNICIPI I CODI POSTAL: Salt – 17190

TELÈFON: 972 - 232127

LA CASA

ON SOBRAVA EL MENJAR

Niema Kaber , David Navarlaz , Oriol Palahí , Joan Santiago

CAPÍTOL 1Arreu del món hi ha cases riques i pobres.

Fa molt de temps, als Estats Units, hi

havia una casa molt rica on

desaprofitaven el menjar: en un sol dia podien arribar

a llençar 100 quilos d’aliments.

Tenien dos fills: la nena es deia Buni i el nen es deia Joan.

Als àpats, els nens organitzaven un banquet tal que ningú s’ho podia creure: menjaven tot el que demanaven i més! I, com que els nens no s’ho podien acabar tot, llençaven molt de menjar cada vegada.

Un dia, van arribar uns follets que es van instal·lar en una paret que hi havia al costat de les escombraries i van tenir una idea genial: construir un filtrador per a les escombraries que separés el menjar bo del dolent.

Aleshores, el menjar bo l'aprofitaven repartint-lo arreu del món. Feien servir cotxes, camions, avions i helicòpters..., i el donaven als més

necessitats.

CAPÍTOL 2Primer van anar a Síria a repartir menjar als nens que passaven gana, a Filipines als nens que van patir l’huracà, i a Rio de Janeiro , a la part més pobre de la ciutat .

CAPÍTOL 3

Quan estaven tots dormint, van sentir un soroll molt estrany. Es van despertar tots i van veure un gat que es volia cruspir el menjar. Els follets van activar l’alarma i el gat es va espantar tan que, durant la fugida, va fer destrosses al magatzem on guardaven el menjar. Fins i tot hi va haver algun ferit.

L'endemà, van intentar arreglar les destrosses.

Els ferits van anar a l’hospital i, els que no, van anar a arreglar el magatzem.

Quan el magatzem estava mig arreglat, van trucar als follets constructors i, després d´una estona, van acabar d´arreglar-ho tot.

CAPÍTOL 4

Un dia van anar a sud Amèrica a veure una família que vivia en una barraca i, per a què no els veiés ningú, es van tornar invisibles per a deixar-hi el menjar.La família pobra va sentir un soroll, el d’un propulsor d’avió teledirigit que s’apropava ràpidament a la barraca. A en Patrick, el petit de la família, se li havia penjat la pilota, que era la única joguina que tenia, i, quan la va anar a buscar, va veure l’avió (doncs només els nens i nenes el podien veure).Perseguint-lo es va fer mal a la mà, però va continuar fent volts a la casa i, mentre els perseguia, va caure i caure milions de vegades.

- Pare ajudem a agafar el maleït avió teledirigit invisible. Corre pare!- Fill, estàs bé? Has caigut tants cops al terra...- No, estic perfectament, però em vols ajudar o no?- Jo entro a casa.I ell va continuar perseguint-los fins que els va passar l’efecte de la invisibilitat i els va agafar. Volia ajudar-los, però els follets li van dir que no perquè era massa gran pels cotxes, avions, helicòpter, etc...Però va continuar insistint i li van buscar un lloc per a què pogués ajudar-los.- Si vols, et pots encarregar del manteniment dels vehicles -van dir els follets .- SÍ, SÍ! Mentre pugui ajudar... -va dir en Patrick.

Així que va acceptar la feina i van acabar repartint el menjar per tot el món.