d’on ve el que menges? els sistemes alimentaris locals · hacía la soberanía alimentaria, desde...
Post on 29-Sep-2020
3 Views
Preview:
TRANSCRIPT
D’on ve el que menges? Els sistemes alimentaris locals
Municilab, 6 Oct 2017
Marta G. Rivera Ferre
http://www.menzelphoto.com/
TRIPLE EMBUDOProductora
Consumidora
IMPACTOS SAA: SALUD
EVOLUCIÓ19752002
Title
Body text
Deforestación: Rondonia, Brasil
“La soberanía alimentaria es el derecho de los pueblos
a alimentos nutritivos y culturalmente adecuados,
accesibles, producidos de forma sostenible y ecológica,
y su derecho a decidir su propio sistema alimentario y
productivo” (Declaración de Nyeleni, 2007)
LOCAL: Carta por un municipalismo
transformador (REAS)
CARTA POR UNA SOBERANÍA ALIMENTARIA DESDE NUESTROS MUNICIPIOS
creemos en un municipalismo transformador, que amplíe el autogobierno y la
participación dentro y fuera de las actuales instituciones, que puede y debe apoyar
la transición de un modelo de agricultura capitalista y alimentación globalizada
hacía la soberanía alimentaria, desde la revalorización de los criterios sociales,
ambientales y de proximidad.
Defendemos los espacios locales (municipales) como lugares de
transformación para, de abajo arriba, impulsar caminos hacia la soberanía
alimentaria.
En la gobernanza alimentaria
En la protección y gestión territorial
En la dinamización del sector agroalimentario
En la gestión de los recursos naturales
En la comercialización y consumo de proximidad
En el cambio cultural
Aportacions al Programa TeCÀmbit 3.19 Consum de proximitat i sobirania alimentària
1Promoure els circuits curts de comercialització d'aliments, que facin possible articular noves aliances entre l’àmbit del consum i el de la producció, el món urbà i el rural, per tal de garantir una alimentació suficient, sana, lligada a les pròpies tradicions culturals i als mercats locals.
2
Promoure la cultura del reconeixement a la funció social dels agricultors i les agricultores, en el desenvolupament de funcions econòmiques, ambientals i socials dels espais agraris periurbans, de proveïment d’aliments i serveis ambientals, de custodia del territori i de protecció de la biodiversitat.
6
Promoure la distribució, la comercialització i el consum d'aliments de proximitat i ecològics. Potenciar les cooperatives de consum, la presencia d'aquest productes als mercats municipals, les agrobotigues especialitzades, els mercats estables, els mercats estacionals, les fires artesanes i de productes ecològics i de proximitat, així com els mercats col·laboratius i d’intercanvi.
3Garantir la posta en marxa i execució del Pla Especial d’Ordenació i Gestió de l’Anella Verda de Terrassa, i el desenvolupament de les propostes que conté.
4Creació d'un òrgan de participació i gestió de l'Anella Verda que fomenti i garanteixi la corresponsabilitat entre tots els àmbits ciutadans.
5Desenvolupar una cultura del territori i del paisatge que mantingui i potenciï els seus valors ecològics, històrics, estètics, socials i productius, aprenent del llegat del passat i pensant en un futur viable i sostenible.
Aportacions al Programa TeCÀmbit 3.19 Consum de proximitat i sobirania alimentària
7Crear un Consell Agroalimentari i de l'Aigua. Com espais de participació i interacció de l’administració, la societat civil i els actors interessats, on es defineixin les estratègies a desenvolupar en el municipi i es vetlli pel seu acompliment.
8Impulsar els horts d’autoconsum i jardins alimentaris en solars, parcs i jardins del municipi, amb dotació d’infraestructures municipals, i gestionats per col·lectius veïnals, cooperatives, entitats o particulars.
9
Promoure mesures de formació en relació a la producció agroecològica. Con per exemple creaciód’una unitat de promoció de la ocupació agrícola vinculada a Foment de Terrassa SA, mòduls formatius entre l’alumnat de la Formació Professional “Hoteleria i Turisme”, grau mitjà “Tècnic/a en producció agroecològica”.
10Enfortir la compra pública alimentària de proximitat, agroecològica i de comerç just en la restauració col·lectiva, a partir, per exemple, de la introducció de criteris d’aquestes característiques en els plecs de condicions de les adjudicacions.
11La posada en marxa de línies de finançament, subvencions públiques i desgravacions fiscals per donar suport a iniciatives de producció, comercialització i utilització de productes ecològics de proximitat.
12
Crear distintius locals de certificació de comerç de producte de proximitat. De contribucióespecial al bé comú, de significació històrica i de defensa de la diversitat i la personalitat comercial de la ciutat, de contribució a la millora de la qualitat de l'espai públic i a la dinamització de la vida social i cultural del municipi.
“Las políticas públicas no son un fin en sí mismas,
sino medios para seguir acumulando fuerza en las
luchas (campesinas) y conseguir los cambios
estructurales reales.
La lucha central de La Vía Campesina es por
cambiar la estructura de la sociedad capitalista y
patriarcal, por lo que no puede perder la autonomía
de su movimiento” (LVC-2012)
top related