crÈdit 8:salvament aquÀtic · sap nedar. r.i.a ( respuesta instintiva al ahogamiento) › la...

CRÈDIT 8:SALVAMENT AQUÀTIC

RESPONSABILITAT

¨  El/la socorrista aquàtic és responsable de realitzar una tasca preventiva en tot moment i intervenir en situacions d’emergència, garantint la seguretat de l’usuari/a de la instal·lació aquàtica.

¨  El socorrista ha de tenir les següents característiques: ¤ Maduresa. ¤  Educació i respecte. ¤  Bon nivell físic en tot moment. ¤ Ha de reciclar-se periòdicament. ¤ Capacitat de treball en equip.

¨  El socorrista ha de tenir els següents coneixements: ¤ ASI ¤ Conèixer la normativa legal. ¤ Dominar les tècniques de salvament aquàtic. ¤ Conèixer les normes de la instal·lació (piscina, platja,

parc aquàtic...) ¤ Conèixer el RRI del nostre lloc de treball.

*Veure codi ètic del socorrista.

FUNCIONS DEL SOCORRISTA

¨  Informar i prevenir ¤  Informar l’usuari de les mesures de seguretat. ¤ Evitar situacions de risc. ¤ Llenguatge positiu

¨  Vigilar ¤ Cal escanejar la zona buscant certs patrons de

comportament. ¤ Cal recordar que el socorrista no prohibeix activitats,

sinó que explica i fa entendre les normes de funcionament de la instal·lació.

¨  Actuar ¤ Seguir els procediments i protocols d’intervenció. ¤ Utilitzar els materials de salvament aquàtic i

assistencials ¤ Aplicar els primers auxilis necessaris fins l’arribada dels

recursos sanitaris

¨  Avaluar ¤ És important la realització d’una anàlisi de la nostra

actuació per part de l’equip de treball per depurar possibles errades.

*Veure fitxa avaluació

INSTAL·LACIÓ AQUÀTICA

¨  Superfície o làmina d’aigua natural o artificial habilitades per al seu ús recreatiu o esportiu.

PISCINES ¨  Tipus de piscines:

¤ Segons duració temporada: n Piscines descobertes (estivals) n Piscines cobertes (tot l’any)

¤ Segons la profunditat: n Piscines profundes n Piscines poc profundes n Piscines mixtes

¤ Segons la seva funcionalitat: n Piscines esportives o de competició (mesures estàndard) n Piscines d’ensenyament n Piscines recreatives n Piscines per tractaments terapèutics

PISCINES

¨  Característiques generals: ¤ Són instal·lacions tancades els riscos de les quals són

coneguts i permeten un control més gran en la vigilància (distàncies curtes)

¤ L’existència d’una normativa ajuda en: n  la prevenció d’accidents n  les condicions higièniques del recinte n  Informacions relacionades amb els serveis de salvament i

socorrisme

*Veure normativa piscina

TRACTAMENT DE L’AIGUA

¨  L’aigua ha d’estar en perfectes condicions higièniques per evitar qualsevol risc per a la salut provocat per agents patògens

¨  EL PH: ¤ El PH ha d’estar entre 7.0 i 7.4. ¤ Si el valor és més baix que 7.0 augmenta l’agressivitat de

l’aigua contra les parts metàl·liques i les juntes de les rajoles. A més l’acció del clor augmenta i provoca irritacions a les mucoses.

¤ Si el valor és més alt que 7.6 augmentaran considerablement les irritacions en mucoses i l’acció del clor disminuirà.

PROACTIVITAT

¨  Actitud de treball que permet anticipar-se als esdeveniments aplicant accions preventives per evitar mals més grans.

¨  S’ha de conèixer tots els riscos de la instal·lació. ¨  S’ha de fer una avaluació constant.

DISSENY DE LA COBERTURA DE SERVEI ¨  A. ZONES DE RESPONSABILITAT

¤ Zona primària: Làmina d’aigua de la instal·lació , ha de tenir vigilància constant(accidents més greus però poc nombrosos)

¤ Zona secundària: Constitueix la platja circumdant, no necessita vigilància constant però ha de ser observada regularment.

¤ Zona terciària: Altres àrees o dependències de la instal·lació. No és necessari vigilar-les però sí inspeccionar-les diàriament.

DISSENY DE LA COBERTURA DE SERVEI ¨  B. PRINCIPIS BÀSICS DE COBERTURA

¤ Període de cobertura: S’ha de definir el temps total de la instal·lació i el temps de vigilància dels socorristes.

¤ Zones de responsabilitat: Cal delimitar la zona de vigilància, tenint en compte, mides de la instal·lació, nº usuaris i activitats que es realitzen. ( evitar zones mortes)

¤ Vigilància continuada: Si un socorrista entra a l’aigua a fer un rescat s’ha de garantir que el seu lloc serà vigilat per una altre socorrista.

PATRONS DE COMPORTAMENT

NEDADOR DISTRESS VÍCTIMA ACTIVA VÍCTIMA PASSIVA

RESPIRACIÓ Coordinada Rítmica Constant

Continua respirant i demana ajuda.

Lluita per respirar i gairebé mai demana ajuda

Vies aèries submergides, pot ser que no respiri o que inhali aigua

MOVIMENTS EXTREMITATS

Coordinats Relativament coordinats. Les utilitza per mantenir la flotació, demana ajuda.

R.I.A Immòbil

POSICIÓ COS Horitzontal Horitzontal, vertical o diagonal

Vertical Bocavall (submergit, a la meitat de l’aigua o a la superfície)

AVANÇ Efectiu Escàs o nul Nul, s’ofegarà entre 20 i 60 segons

Nul, excepte si és un corrent

DESCRIPCIÓ VÍCTIMES

¨  DISTRESS ¤ Nedador cansat ¤ Problemes dins l’aigua, però que no suposen un risc per

la seva vida. ¤ Controla el medi aquàtic tot tenint un problema. ¤ Pot demanar ajuda i cridar.

�  VÍCTIMA ACTIVA: Persona que s’està ofegant o no sap nedar.

�  R.I.A ( Respuesta instintiva al ahogamiento) ›  La víctima empeny l’aigua amb les mans cap a baix,

per poder treure les vies aèries fora de l’aigua ( no és efectiu).

›  Les cames fan el moviment de pujar escales. ›  Tira el cap enrere. ›  No veu més de 30 graus de camp visual. ›  No poden cridar ni parlar, només intenten respirar. ›  En 20”-60” es convertirà en víctima passiva.

DESCRIPCIÓ VÍCTIMES

¨  VÍCTIMA PASSIVA: Persona Inconscient. ¨  Es poden trobar submergides o surant. ¨  Casos extremadament urgents ¨  Poc temps per evitar danys cerebrals o mort ¨  S’ha de tenir en compte la causa de l’accident

(traumàtic?)

DESCRIPCIÓ VÍCTIMES

USUARIS DE RISC

¨  Extrems d’edat ¨  Extrems de pes ¨  Persones intoxicades per drogues o alcohol ¨  Persones usuàries amb flotadors ¨  Persones usuàries amb equips inadequats per

l’activitat que realitzen ¨  Grups no organitzats ¨  Persones foranes ¨  Persones amb discapacitats

TÈCNIQUES DE VIGILÀNCIA

1.  TÈCNICA D’ESCANEIG: Fer la vigilància d’un costat a l’altre buscant usuaris de risc i patrons de comportament. (visió perifèrica)

1.  TÈCNICA ESTÀTICA: Des de la cadira (lloc elevat), quan hi ha molta gent.

2.  TÈCNICA DINÀMICA: En moviment, quan hi ha poca gent o està concentrada en un punt determinat.

FACTOR RID

¨  ERROR EN LA VIGILÀNCIA (FACTOR RID) ¨  R: No reconeixement dels patrons de comportament. ¨  I: Intromissió en tasques no pròpies del socorrista. ¨  D: Distracció

TÈCNIQUES DE COMUNICACIÓ

¨  1. Senyals visuals ¤ Mà sobre el cap= situació sobre control ¤ Braç aixecat= el socorrista requereix ajuda urgent

¨  2. Senyals acústics ¤ Xiulada curta= cridar l’atenció d’usuaris ¤ Xiulada llarga= intervé una persona socorrista

aquàtica

¨  3. Equips de ràdio portàtil ¨  4. Comunicació amb les persones usuàries

¤ Missatges clars, explicant el perquè de la norma, mantenint la calma.

PAUTES D’ACTUACIÓ

¨  Actuar amb calma ¨  Escoltar a la persona i deixar que s’expliqui ¨  Contacte físic ¨  Facilitar l’expressió de sentiments, donar suport i

comprensió ¨  Evitar les persones curioses ¨  No deixar sola la persona afectada ¨  Cures generals: posar objectes personals en un lloc

segur, esbrinar la seva destinació, on són els seus familiars o amics...

MATERIAL

¨  MATERIAL D’AUTOPROTECCIÓ ¤ Ulleres de sol ¤ Samarreta, gorra...(identificació) ¤ Hidratació, ombra... ¤ Vestit isotèrmic ¤ Fotoprotectors solars ¤ Calçat

MATERIAL

¨  MATERIAL D’ABAST ¤ Cèrcol de salvament ¤ Perxa ¤ Bossa de rescat

¨  MATERIAL DE CONTACTE ¤ Tub de rescat ¤ Llauna de rescat

MATERIAL

¨  MATERIAL DE SUPORT ¤ Aletes ¤ Ulleres i tub ¤ Carretell ¤ Xiulet ¤ Tauló de rescat ¤ Els prismàtics

MATERIAL

¨  MATERIAL D’IMMOBILITZACIÓ ¤ COLLAR CERVICAL ¤  IMMOBILITZADOR DE CAP ¤ TAULÓ ESPINAL

L’OFEGAMENT

¨  DEFINICIÓ ¤ L’ofegament o asfíxia per submersió apareix quan el cos

està submergit o semisubmergit a l’aigua i aquest element impedeix el pas de l’aire a les vies respiratòries.

¤ Es considera ofegat quan aquest fet suposa la mort al moment o per complicacions posteriors però abans de les 24h.

¤ Es considera semiofegat quan aquest fet suposa la supervivència durant almenys 24h després del succés.

L’OFEGAMENT

¨  L’ésser humà només pot romandre conscient a l’aigua en immersió completa durant un curt termini de temps, que va dels 30 als 90 segons en el 80 per cent de les persones.

¨  La interrupció de flux de sang oxigenada al cervell durant breus minuts produeix greus lesions irreversibles i/o la mort.

L’OFEGAMENT

¨ FACTORS QUE PODEN MILLORAR LA SUPERVIVÈNCIA DE LA PERSONA QUE S’OFEGA:

¨ Edat ¨ Baixa temperatura de l’aigua ¨ La no contaminació de l’aigua ¨ La salut ¨ La constància dels equips de rescat

FASES DE L’OFEGAMENT ¨  1a: Fase de lluita o sorpresa

¤ la víctima per la sorpresa de la situació fa una profunda inspiració

¤ lluita per mantenir-se per sobre del nivell de l’aigua ¤ Durada de la fase: 20-60 segons

¨  2a: Fase d’apnea voluntària ¤ La víctima fa una pausa d’apnea voluntària per evitar

empassar aigua. ¤ Es produeixen brunzits a les orelles i vertigen ¤ Seguidament continua la lluita

FASES DE L’OFEGAMENT

¨  3a: Fase d’impotència ¤ Sense forces, es realitzen inspiracions

involuntàries que provoquen la inundació de la via aèria.

¤ L’espasme de la glotis (si és que s’ha produït) s’acaba perdent i es produeix una entrada d’aigua als pulmons.

¤ Parada respiratòria

FASES DE L’OFEGAMENT

¨  4a: Fase convulsiva ¤ Pèrdua del coneixement i la víctima entra en fase de

convulsions degut a la hipòxia cerebral. ¨  5a: Fase agònica (mort clínica)

¤ Parada cardíaca. ¤ Queda una mínima reserva d’oxigen a les neurones. ¤ La mort biològica és imminent si la víctima no és

rescatada. ¤ La seva recuperació està condicionada al dany que hagi

patit el cervell.

ACCIDENT PER HIDROCUCIÓ

¨  HIDROCUCIÓ O XOC TERMODIFERENCIAL ¨  Debilitació o interrupció de les funcions vitals a

causa d’un canvi brusc de temperatura, en submergir-se el cos a l’aigua.

LESIONS ESPECÍFIQUES EN EL MEDI AQUÀTIC ¨  LESIONS PER ALTERACIÓ EN LA

TERMOREGULACIÓ ¤ Insolació ¤ Cop de calor ¤ Hipotèrmia

LESIONS ESPECÍFIQUES EN EL MEDI AQUÀTIC ¨  LESIONS CAUSADES PER ANIMALS MARINS

¤ Meduses ¤ Eriçons ¤ Aranya de mar o peix aranya ¤ Mossegades de peixos ¤ Rajades ¤ Taurons

LESIONS ESPECÍFIQUES EN EL MEDI AQUÀTIC ¨  LESIONS PER PICADURES D’INSECTES ¨  D’ALTRES LESIONS:

¤ Cremades solars ¤ Irritació ocular ¤ Alteracions a causa del clor...

PLATJA

¨  Instal·lació oberta condicionada pels factors mediambientals: ¤ Pot variar:

n El seu fons n Fauna, flora. n L’estat superficial de l’aigua

PLATJA

¨  Característiques bàsiques: ¤ Hi haurà un canvi important del material

(recursos) durant la temporada. ¤ Material principal: llauna de rescat, tot i que,

cada cop més, el tub de rescat. ¤ Hi haurà cartells informatius de la normativa

interna de la platja. ¤ Els llocs de vigilància varien segons la platja

PLATJA

¨  NORMATIVA PLATJA ¨  Des del 31 de Juliol de 1972 s’aplica el codi de les

banderes: ¤ Vermella: prohibida ¤ Groga: perillosa ¤ Verda: lliure

¨  Classificació segons l’afluència de gent a la platja: ¤ Gran afluència: no hi ha més de 10 m2. entre dos usuaris ¤ Mitjana: entre 10-60 m2. ¤ Baixa: més de 60m2.

PLATJA

¨  PLATJA GRAN AFLUÈNCIA: ¤ A. Una o més embarcacions (armilles salvavides i

anelles) ¤ B. Local adequat previst de respiradors i farmaciola. ¤ C. Torretes d’observació, anelles, armilles, pilotes de

salvament i llença caps. ¨  PLATJA AFLUÈNCIA MITJANA:

¤ A. Una embarcació. ¤ B. Torretes, farmaciola d’urgència i respiradors.

¨  PLATJA BAIXA AFLUÈNCIA: ¤ Si no hi ha SOS ha d’haver un cartell que ho digui

ACCIDENTS DISBÀRICS

¨  BAROTRAUMAS: Traumes produïts per la pressió. ¤ Trauma timpànic: A mesura que baixa, la pressió deforma

el timpà fins trencar-lo. ¤ Barotrauma dental: L’aire dins de la càries pot fer trencar

el queixal (tant en apneistes com en submarinistes) ¤ Barotraumes nasals, maxil·lars, frontals... ¤ Barotrauma ocular: Equimosis (sortida de sang de l’interior

d’un teixit). Es recomana no fer servir ulleres de piscina a més de 3m.

ACCIDENTS PER DESCOMPRESSIÓ

¨ Llei de Boyle-Mariot: A temperatura constant a major pressió el volum dels gasos disminueix ¤ Acumulació de nitrogen a la sang. ¤ L’aire que respirem( 70% és nitrogen) ¤ Els submarinistes respiren aire comprimit que en

pujar augmenta. ¤ Si no fas aturades, les bombolles de nitrogen

seran més grans i no les podrem assimilar.

ACCIDENTS PER DESCOMPRESSIÓ

¨  LESIONS: ¤ Destructives: Destrucció teixits. ¤ Obstructives: Obstruir reg sanguini.

¨  SÍMPTOMES: ¤ Dificultat respiratòria. ¤ Cianosis ¤  Problemes de vertigen (caminen de

costat) ¤ Alteració de consciència ¤ Nàusees, vòmits.

¨  SÍMPTOMES A LES EXTREMITATS: ¤  Pèrdua de sensibilitat ¤  Formigueig ¤ Crepitacions ¤  Paràlisis ¤  Picor a braços i esquena ¤  Ronxes vermelles

DINÀMICA MARINA

¨  Topografia: Relleu del fons del mar ¨  Onatge: Ondulacions estacionàries de l’aigua

que, normalment, es propaguen per l’acció del vent.

¨  Els trencants: Es formen quan les ones es desplomen a causa de la presència en el fons d’un objecte artificial o natural. Normalment, la disminució de profunditat serà la causa principal de la formació dels trencants.

DINÀMICA MARINA

¨  Els corrents: Fenomen del moviment de l’aigua produït pel vent i les pròpies ones. ¤ Des del punt de vista del Socorrista s’ha de

tenir en compte: ¤ A les zones on trenquen les ones no hi ha

corrents ¤ A les zones on no trenquen les ones sí que hi

ha corrents; són llocs on l’aspecte és de calma aparent. Aquí és on es presenta el major nº d’intervencions.

DINÀMICA MARINA

¨  Hem de diferenciar tres parts d’un corrent: ¤ Boca: és la zona per on s’alimenta el corrent

generat pel desplaçament de l’aigua a les zones més profundes.

¤ Coll: és la zona on es registra la major intensitat del corrent.

¤ Cap: és la zona on el corrent comença a perdre la força que portava el coll i comença a desfer-se.

PARCS AQUÀTICS

¨  Incidents més habituals entre les persones usuàries: ¤ A. Usuaris frenats als tobogans.

n Sense perill de col·lisió, avisar l’usuari perquè no s’aixequi, ja que pot perdre l’equilibri.

n Amb perill de col·lisió, fer senyal acústica i treure l’usuari el més aviat possible.

¤ B. Distraccions a les piscines receptores. n Sovint usuaris es distreuen al vas de recepció per veure

com cau alguna persona. n Caigudes i relliscades (percentatge més alt

d’intervencions)

AIGÜES CONTINENTALS

¨  Llacs: Cos d’aigua estancada en una depressió del sòl.

¨  Llacunes: Llacs de menor extensió i profunditat. ¨  Pantans: Retenció de l’aigua d’un riu de manera

artificial, mitjançant una presa. ¨  Rius: Encarregats de recollir l’aigua que s’acumula

de les muntanyes i transportar-la fins un llac, pantà o mar. No tots els rius són aptes per realitzar activitats. Escala de l’1 al 6.

AIGÜES CONTINENTALS

¨  Aigües tranquil·les ¤ Comprenen llacs, llacunes, pantans i rius de

cursos mitjans i baixos. ¤ Piragüisme ¤ Vela lleugera ¤ Esquí aquàtic ¤ Bany en àrees habilitades ¤ Pesca ¤ Submarinisme

AIGÜES CONTINENTALS

¨  Aigües braves ¤ Comprenen els rius de muntanya i barrancs ¤ Descens de barrancs ¤ Ràfting ¤ Canoa i caiac

AIGÜES CONTINENTALS

¨  Factors que cal tenir en compte: ¤ En llacs i pantans ( zones obertes):

n Canvis sobtats de nivell n Corrents en la zona d’aportació d’aigua

( riu, barranc...) n Temperatura de l’aigua molt baixa ( de

6-7ºC a 10-12ºC a l’estiu) n Canvis sobtats de nivell a la zona de

desguàs dels pantans. n Tempestes i vents forts

¤ En rius i barrancs: n Presència de grans desnivells amb corrents

molt forts. n Presència d’arbres, vegetació de ribera,

pedres, etc... n Canvis sobtats de nivell d’aigua n Temperatura de l’aigua ( de 4-7ºC a

l’hivern/ primavera a 10-12ºC a l’estiu) n Tempestes i vents forts.