coniferofitins (pins, avets i cedres)
Post on 30-Jun-2015
1.904 Views
Preview:
TRANSCRIPT
SubdivisióSubdivisió ConiferofitinsConiferofitins(Les (Les coníferesconíferes))
IntroduccióIntroducció�� ElsEls coniferofitinsconiferofitins o o gimnospermesgimnospermes, del , del grecgrec “gimno”, despullat, i “gimno”, despullat, i
“esperma”, llavor, són plantes que tenen les llavors al descober“esperma”, llavor, són plantes que tenen les llavors al descobert o t o almenys sense la protecció d´un veritable pericarp o fruit propialmenys sense la protecció d´un veritable pericarp o fruit propiament dit. ament dit. Es distingeixen de les angiospermes per tenir els primordis semiEs distingeixen de les angiospermes per tenir els primordis seminals no nals no protegits per un ovari tancat. protegits per un ovari tancat.
�� Compren plantes llenyoses, arbres i arbusts, de port còniCompren plantes llenyoses, arbres i arbusts, de port cònic ben c ben característic i d'implantació en el sòl per una profonda rel pivcaracterístic i d'implantació en el sòl per una profonda rel pivotant, que otant, que creixen, sobretot, a les regions temperades, fredes i de muntanycreixen, sobretot, a les regions temperades, fredes i de muntanya. Són les a. Són les considerades com a típiques coniferes (a excepció de les taxácieconsiderades com a típiques coniferes (a excepció de les taxácies).s).
�� Degut a les típiques secrecions de reïna se'ls anomena també resDegut a les típiques secrecions de reïna se'ls anomena també resinosos, inosos, nom donat pels forestals enfront dels nom donat pels forestals enfront dels planifolisplanifolis (de fulles més o menys (de fulles més o menys amples). La reïna està amples). La reïna està constituidaconstituida per una per una esènciaesència lìquidalìquida, la , la trementinatrementina, , que porta en que porta en disoluciódisolució una una colofoniacolofonia. .
�� Les Les coníferesconíferes sónsón l'elementl'element dominantdominant a a totstots elsels gransgrans boscosboscos de de l'hemisferil'hemisferi nordnord, , sobretotsobretot a la a la regióregió occidental del occidental del EstatsEstats UnitsUnits i al i al JapóJapó. .
AspecteAspecte de les de les coníferesconíferes
Real Jardí botànic de Madrid, d’esquerra a dreta: un xiprer, un cedre i una sequoia
El creixement es degut a un eix que sense deixar de crèixerva produint branquetestot al volt, més llarguesles inferior, més curtes a mesura que neixenmés enlaire, conserva sempre el mateix con vegetatiu, i així l'arbrepren un port piramidal o cònic freqüent en les coniferes (ramificaciómonopódica).
Siluetes de diferents espècies de gimnospermes: a, araucària, Araucaria araucana,b, cedre, Cedrus atlantica, c, xiprer, Cupressus sempervirens, d, pícea, Picea abies,e, teix, Taxus baccata, f, pi pinyer, Pinus pinea, g, ginebre, Juniperus communis
Les tonalitats glauques del fullatge de moltes coniferes es deu a l´abundànciad´estomes recoberts d´exudacions cèries. Canigó, agost 2008
Les Les fullesfulles de les de les coníferesconíferes
Les fulles són petites, ja sigui en forma d'esquama més o menysaplicada sobre la tija com en el xiprer (a), subulada com en el ginebre (b), flabel·liforme de ginkgo (c), ja sigui en forma linear com l'avet (d) o acicular com les trobem en els pins (e).
La La insercióinserció de les de les fullesfulles
La inserció presenta també notables diferències, trobant-se en feixos com en els cedres, verticils com en el ginebre (d), oposades-decusades com en el xiprer(c), o esparses; en aquest darrer cas amb insercióquasi sempre helicoidal com en la pícea (a), i a vegades, per torsió de la base amb aparença d´inserciódística com en l´avet (b).
Són característiquesunes branques de creixement limitatanomenadesbraquiblasts (b) on s´insereixen les fulles a diferència delsmacroblasts (m) o brotsnormals de creixementllarg.
Es típic també el seu òrgan reproductor femení en pinya, con oestròbil, que es pot considerar com una inflorescència femenina on una escata tectriu, estèril, lignificada posteriorment, porta a la seva axila una escata seminifera amb dos primordis seminals i totes elles al voltant d'un eix formant la pinya.
a, pícea, b, cedre, c, sequoia gegant, d, Platycladus orientalis, e, xiprer, f, pi pinyer, g, alerç, h, avet
Familia Familia PinàciesPinàciesPinsPins, , avetsavets i i cedrescedres
Les pinàcies formen una família que comprèn unes 200 espècies, pròpies en llur majoria de l´hemisferi boreal, on es fan preferentment a les zones fredes, però no manquen representants a les contrades mediterrànies seques i, fins i tot, estepàries. Són arbres resinosos, amb micorrizes ectòtrofes, de fulles aciculars o lineals.
ElsEls avetsavetsEl gènere Abies comprèn una cinquantena d´espècies de les regions fredes de l´hemisferi boreal. A les zones més septentrionals són espècies de la plana, mentre que cap a les regions més meridionals es desenvolupen a la muntanya, en zones de clima més aviat humit i frescal. A Europa hi ha unes sis espècies autòctones, de distribució circummediterrània, cosa que fa pensar que deriven totes d´una única branca ancestral.
Abies albaAbies alba Pla de Boet, 1800 m, 29-10-00
L´avet té les branques molt esteses, que semblen ordenades en pisos superposats.
Abies Abies albaalba
Les fulles són linears, aplanades, d´un verd franc a la cara superior, i amb dues líniescèries a la inferior, que li donen un to argentat; es disposen de manera esparsa, peròper torsió de llur curtíssim pecíol, queden col·locades en dos rengles, com si estiguessinpentinades. Cada fulla, en caure, deix una petita cicatriu en forma de disc moltcaracterística i presenta, al final de l´acícula, una lleugera escotadura (àpex emarginat).
Abies albaAbies alba
Vallferrera, agost 07
Abies albaAbies alba
Avet del pla de la Selva, Vallferrera4,5 m volt de canó el 23-10-00
Pla de Boet, 1800 m, 29-10-00
L´avet, que pot arribar a fer 50 m d´alçada, té una escorça llisa i grisenca.
ElsEls avetsavets
A. alba, Pla de Boet, 1800 m, 29-10-00
A. masjoanis, IES Horticultura, Juny del 2000
Abies pinsapo, Montblanc, 14-10-00
Abies pinsapoAbies pinsapo
Mar i Murtra, 22-4-2010
En el pinsap les acícules, glauques per ambdues cares, surten a tot el volt delsbranquillons (sobretot en les branques joves); són curtes (7-17 mm), rígides i puntiagudes, de secció subtetragonal i amb quatre franges d´estomes.
Abies pinsapoAbies pinsapo
Bosc de Sauvas, 1350 m, Alps, 19-4-01
Abies Abies masjoanismasjoanis
IES Horticultura i Jardineria, Reus
Abies masjoanis és un híbridentre A. alba i A. pinsapo moltfreqüent darrerament en tots elsvivers i especialment com a arbre de Nadal per les sevesbones adaptacions al cultiu.
Abies Abies masjoanismasjoanis
IES Horticultura i Jardineria, Reus, 8-2-06
Abies Abies nordmaniannanordmanianna
El Retiro, 28-3-99
PiceaPicea abiesabies
Plaça Corsini, 2-1-00
L´avet roig és un arbre gran de fins a 30 m, de port cònic més duraderque en l´avet. Ramificació quasi verticil·lada amb les branques lleugerament inclinades amb els extrems que tornen a erguir-se i els branquillons secundaris penjantdegut a la seva poca consistènciaque li dòna un aspecte característic.
PiceaPicea abiesabiesLes Glières, 17-4-07
És de climes freds i fins uns 2000 m encara que és exigent a la llum necessitantaclarides per a que germinin les llavors.
PiceaPicea abiesabies
Montblanc, agost del 05
Les fulles, subquadrangulars, presenten un anvers i un revers indiferenciats, s´insereixen helicoidalment tot al volt del branquilló.
Chambery, 18-4-2007
PiceaPicea abiesabies
Ports de Beseit, març 06
PiceaPicea abiesabies
Floreix a la primavera. A la tardor, la pinya que s´haformat sobre una inflorescència erecta, s´haanat inclinant i madurantfins a donar una pinyapenjant d´uns 10-15 cm.
PiceaPicea conicaconica
IES Horticultura, juny del 98
PiceaPicea omorikaomorika
Vivers Robin, 22-10-01
PiceaPicea pungenspungens
S. Climent de Taull, 3-7-2011
PiceaPicea pungenspungens
Montblanc, 14-10-00S. Climent de Taull, 3-7-2011
PiceaPicea pungenspungens
Eina, 5 juliol 2008
La pícea pungent , Piceapungens, de capçada verdblavós fosc viu entre els1800 i 3000m a les muntanyes Rocalloses del sudest dels EEUU.
PseudotsugaPseudotsuga menziesiimenziesii
l´avet de Douglas (Pseudotsuga menziesii), potser la conífera més típica de l´W d´Amèrica del Nord, molt apreciat per la seva fusta, que rep el nom forestal de pi d´Oregon i creix a les obagues per sobre dels 600 m d´altitud en sòls profunds i silícics.
PseudotsugaPseudotsuga menziesiimenziesii
Montseny, 30-4-06
LarixLarix deciduadecidua
Bosc de Sauvas, 1350 m, Alps francesos, 19-9-01
L´alerç , Larix decidua, “alerce” tenenfulles semblants a les dels cedresperò caduques. Són abundants alsAlps i aqui en trobem de plantats alsPirineus.
LarixLarix deciduadecidua
La Mussara, 3-6-01
LarixLarix deciduadecidua
Chamonix, 17-4-07
LarixLarixdeciduadecidua
Vivers Robin, Gap, 22-10-01
LarixLarix deciduadecidua
LarixLarix deciduadecidua
Chamonix, 17-4-07
LarixLarix deciduadecidua
Montseny, 6-4-06
LarixLarix decidua decidua a la a la tardortardor a La a La MussaraMussara
PinusPinus halepensishalepensis
IES Horticultura i Jardineria, Reus, 20-2-06
Jardí botànic Barcelona
L´arbre té poca altura, fins a uns 20 m, amb el tronc sovint tortuós, la capçada força irregular i poc densa.
PinusPinus halepensishalepensis20-2-06
Camp de Mart, 17-12-00
Les fulles són d´un verd clar, primes i d´una llargada de 6 a 10 cm; les pinyes sónmolt abundants, quedan a sobre l´arbre, seques, varis anys; fan de 8 a 12 cm de llargada, amb el peduncle corbat que les inclina vers la branca on van inserides; elsescudets de les pinyes són gairebé plans.
PinusPinus halepensishalepensis
Aleixar
Actualment el trobem per tota la terra baixa de Catalunya, del País Valencià i a totes les Balears, sovint dominant als boscos xeròfilsaclarits, a les garrigues i a les brolles.L’escorça és d´ungris cendrós.
PinusPinus halepensishalepensis
Viscum album, Penyagolosa, 4-07
PinusPinus nigranigra
Gener 05Penyagolosa, 4-07
Als Països Catalans viu a la part inferior de l´estatge muntà, normalment entre els 500 i els 1000 m, amb un clima més o menys continental.
PinusPinus nigranigra
Té el tronc recte, la capçada ampla i
Teixeda de Cardó, 4-12-2011
PinusPinus nigranigra
Les fulles, d´un verd intens i punxoses, de 8 a 17 cm de llargada; les pinyes de 4 a 7 cm, són subsèssils i es troben inserides perpendicularment a la branca.
Penyagolosa, 4-07
PinusPinus nigranigra
Lo Pi ramut, Arnes. Febrer 95
La pinassa (Pinus nigra subspècie salzmannii, "pino negral o pino salgareño") és un arbre que pot arribar a fer-se el més alt entre tots els nostres pins; algunes vegades té uns 40 o 45 m.
PinusPinus nigranigra
Lo pimpoll,Arnes, febrer 95
PinusPinus nigranigra
Mussara, gener 05 Picot, Penyagolosa, 4-07
Té una escorça amb llenques grisenques o cendra-platejades.
1: Pinus nigra subsp. nigra - eastern subspecies with thick leaf hypodermis1a: Pinus nigra subsp. nigra var. nigra1b: Pinus nigra subsp. nigra var. pallasiana1c: Pinus nigra subsp. nigra var. caramanica
2: Pinus nigra subsp. salzmannii - western subspecies with thin leaf hypodermis2a: Pinus nigra subsp. salzmannii var. salzmannii2b: Pinus nigra subsp. salzmannii var. corsicana2c: Pinus nigra subsp. salzmannii var. mauretanica
PinusPinus pinasterpinaster
Mussara, gener 05
És un arbre que pot arribar a fer 40 m d´alçada, de capçada cònica i bastant densa.
PinusPinus pinasterpinasterAlbarracín, 4-4-96
Les fulles són molt llargues, de 15 a 20 cmo més de llargada, gruixudes, rígides i d´unverd intens. Escorça gruixuda, fosca i moltfissurada.
PinusPinus pinasterpinaster
Mussara, gener 05
Les pinyes són també molt llargues, d´uns 10 a 20 cm, sovint aglomerades, subsèssils i estretament còniques amb escudets prominents i agudamentcarinats.
PinusPinus pinasterpinaster
La Mussara, abril 99, Diego Zaragoza
PinusPinus pinasterpinaster
Leiria, octubre 05
PinusPinus pinasterpinaster
Leiria, octubre 05
És el més utilitzat perextreure´n la reïna amb un rendiment de 2-3 kg i fins a 5 kg/any.
PinusPinus pineapinea
Pi de Bofarull, aeroport de Reus, 20-1-00, 430 cm de perímetre
Es distingeix molt bé al primer cop d´ull per la seva peculiar capçada, en forma de para-sol, perquè, pel fet de ser un arbre molt heliòfil, té les fulles disposades densament per tota la superficie superior, com si busquèssin la llum.
PinusPinus pineapinea
IES Horticultura i Jardineria, Reus
Les pinyes triguen tres anys a madurar, són grosses i arrodonides, de 8-15 x 7-10 cm, i els pinyons també són grossos, d´uns 2 cm, comestibles i protegits d´unaclosca dura.
PinusPinus pineapinea
IES Horticultura i Jardineria, Reus, 20-2-06
PinusPinus pineapinea
El pi gros, l´Aleixar, 11-2-06
El tronc és molt robust, amb l´escorça d´un bru rogenc, que es clivella en grans esquamespoligonals, molt característiques.Arriba a fer 10-30 m.
PinusPinussylvestrissylvestris
Motllats, 30-10-2010
L´arbre és força alt, i en ocasions arriba als40 m, amb el troncrecte i la capçadaestretament cònica. L´escorça, sobretot a la part superior del tronc, és rogenca i correspon a la partinterior que s´observadesprés de que es desprenguin unes esquames papiràcies; és el pi d´escorçamés prima entre elsautòctons.
PinusPinussylvestrissylvestris
20-4-2011, Mussara
Les fulles curtes, de 3 a 6 cm de llargada, d´un verd que tira a blau, rígidesi punxants, permaneixen de tres a cinc anys dalt de l´arbre.
PinusPinus sylvestrissylvestris
Les pinyes són petites, de 3 a 6 cm, amb els escudets un xic prominents.
Les pinyes de la pinassa (a l’esquerra) són semblants a les del pi roig (a la dreta).
PinusPinus sylvestrissylvestris
Mola dels quatre termes 17-6-07
PinusPinus mugomugo
Aransa, Cerdanya, 1800 m, 10-02-02 Lles, Cerdanya, 2100 m, 12-2-02
És un arbre poc alt (fins a 20 m), de tronc gruixut, amb el brancam inferior molt acostat al terra i la capçada cònica. Viu 500-600 anys i és de creixement lent.
PinusPinus mugomugo
Lles, Cerdanya, 2100 m,10-2-02
Pla de Beret, 1800 m, 29-10-00
És una espècie pròpia de l´estatge forestal superior de l´alta muntanya, i representa el límit de la vegetació arbòria. A la península Ibèrica només forma grans masses forestals als Pirineus, entre 1600 i 2300.
PinusPinus mugomugoLles, Cerdanya, 2100m, 10-02-02
Les fulles tenen un color verd molt fosc fan de 4 a 8 cm de llargada, són fortesi punxants i una mica corbades.
PinusPinus mugomugo
Les pinyes fan de 4 a 7 cm, sónbrillants i clarament asimètriques.
PinusPinuscanariensiscanariensis
Tarragona, 3-4-99
El pi canari , P. canariensis, té les fulles en grups de tres, de 20-30 cm, pèndules, i es cultivat com a ornamental en contradesmediterrànies marítimes.
PinusPinuscanariensiscanariensis
IES Horticultura i Jardineria, Reus
5-6-07
PinusPinuscanariensiscanariensis
IES Horticultura i Jardineria, Reus, 5-6-07
PinusPinuscanariensiscanariensis
IES Horticultura i Jardineria, Reus, febrer 04
PinusPinus canariensiscanariensis
Tarragona, 21-11-99 La Palma, 5-7-07
PinusPinus canariensiscanariensis
La Palma, 5-7-07
PinusPinus canariensiscanariensis
La Palma, 5-7-07
PinusPinus radiataradiata
Parc de Sant Jordi, Reus, febrer 08
Les fulles fan de 10 a 15 cm, són de color verd brillant i surten reunides en grups de tres.
PinusPinus radiataradiata
Parc de Sant Jordi, Reus, febrer 08
Les pinyes apareixen també de dues en dues o de tres en tres; són subsèssils, reflexes, molt asimètriques a la base, i tenen uns 15 cm de llargada, amb elsescudets molt prominents i arrodonits.
PinusPinus cembracembra
Alps, 19-4-07Fulles verd-blavoses agrupades de cinc en cinc i de secció triangular.
PinusPinus cembracembra
Alps, 19-4-07
Creixement lent i maduració sexual als40 anys oferint llavors pinyes, sovintassimètriques, amb pinyonscomestibles.
PinusPinuswallichianawallichiana
Corneille, agost 2008
PinusPinus wallichianawallichiana
Corneille, agost 2008
PinusPinus wallichianawallichiana
Corneille, agost 2008
PinusPinus wallichianawallichiana
Parc de Sant Jordi, Reus, febrer 08
ElsEls cedrescedres
Les pinyes, erectes, tarden dos anys en madurar i poden esperar encara un anymés abans de dispersar els pinyons pertal d´esperar a les condicions òptimes de germinació. El pinyó, gran i amb una ala membranosa, conté gran quantitat d´olisesencials pel que s´enrancia facilment.
CedrusCedrus atlanticaatlantica
30-10-2000Branques suaument aixecades i guia terminal erecte.
CedrusCedrus atlanticaatlantica
CedrusCedrus atlanticaatlantica
IES Horticultura i Jardineria, Reus, 7-1-03 8-2-06
CedrusCedrus atlanticaatlantica
IES Horticultura i Jardineria, Reus, 8-2-06
Té fulles, verd-gris, d´uns 2-3 cm; pinyes cilíndriques i aixatades de 4 a 7 cm.
CedrusCedrus atlanticaatlanticaLa Mussara. 94
De creixement quelcom més ràpid que els demés cedres i que alguns pins pelque se´l ha utilitzat en alguna repoblació.
CedrusCedrus atlanticaatlantica
Kew Garden, juny 94
CedrusCedrus atlanticaatlantica
Cedrus atlantica “glauca” i C. deodaraReus, plaça de la Pastoreta
CedrusCedrusdeodaradeodara
IES Horticultura i Jardineria, Reus, juny 04
Té fulles, verd-clar, de 4 a 7 cm; pinyes d´un tamany entremigarribant fins a 11 cm però moltemarginades o umbilicades. Branques caigudes perquè rellisquila neu (aspecte ploraner) i guiacaiguda.
CedrusCedrus deodaradeodara
Reus, plaça Pastoreta
CedrusCedrus libaniilibanii
Reus Nord, oct 05
CedrusCedrus libaniilibanii
Reus Nord, oct 05
Té fulles de color verd fosc, de 3-4 cm
CedrusCedrus libaniilibanii
Les pìnyes, les més grans dels cedres, de 7-10 cm i una mica apuntades.
CedrusCedrus libaniilibanii
Montblanc, febrer del 02
CedrusCedruslibaniilibanii
El Retiro, 28-4-99
CedrusCedrus libaniilibanii
La Granja, 1-4-99
CedrusCedrus libaniilibanii
Falset, 14-4-92
Branques quasi horitzontals. Poden perdre amb el temps la guia i la simetria.
CedrusCedrus libaniilibanii
Kew garden, London, 92
top related