col·lecciÓ coneix la natura amb caixa catalunya i ... · paleozoic mesozoic paleozoic paleozoic...

PALEOZOIC MESOZOIC

PALE

OZO

IC

PALEOZOIC

PALE

OZO

IC

NEOPROTEROZOICMESOPROTEROZOIC

DEV

ONIÀ

CAM

BRIÀ

CARB

ONÍF

ER

PALEOPROTEROZOIC

NEO

ARQ

UEÀ

MES

OARQ

UEÀ

PALE

OARQ

UEÀ

EOARQ

UEÀ

MES

OZO

IC

CENOZOIC

EÓ ARQUEÀ PROTEROZOIC FANEROZOIC

ERA PALEOPROTEROZOIC NEOPROTEROZOIC PALEOZOIC MESOZOIC CZMESOPROTEROZOIC

NEOGEN PALEOGEN

CRET

ACI

JURÀ

SSIC

TRIÀSICPERMIÀ

SILURIÀ ORDOVICIÀ

EDIACARIÀCRIOGENIÀTONIÀESTENIÀECTASIÀCALIMMIÀ

ESTATERIÀ OROSIRIÀRI

ACI

ÀSIDERIÀ

4500 MILIONS D‛ANYS 2500 MILIONS D‛ANYS 542

65251542100016002500 MILIONS D‛ANYS

mod

.709

178

Dibuixos i textos

Toni Llobet i François

Producció: Revista Presència SL i Obra Social de Caixa Catalunya Coordinació: Miquel Riera (Presència) i Obra Social de Caixa Catalunya. Assessorament científi c: Marc Furió (Institut Català de Paleontologia)Disseny i Maquetació: Jordi Molins i Florentí Morante Correcció lingüística: Mei Brescó© Del pòster: Revista Presència SL i Obra Social de Caixa Catalunya© De les il·lustracions: Toni Llobet. Novembre del 2009

Aquest pòster forma part de la col·leccióde l’Obra Social de Caixa Catalunya

“Biodiversitat dels Països Catalans” per promoure el coneixement de la natura i educar en la necessitat de protegir el medi ambient.

Pòsters i carpeta disponibles a les ofi cines de Caixa Catalunya.

CENOZOICNEOGENPlistocè

Era

Sistema

Sèrie

ORDOVICIÀ

À T RIÀSICPALEOZ

PALE

PALEOPROTEROZÀROSIRIÀ

ÍFER

Evolució de la vida a la Terra

Comença el domini dels mamífers, que aprofi ten els nínxols ecològics deixats pels dinosaures. Un mamífer que s‛enfi lava pels arbres, similar als lèmurs, és l‛ancestre dels primats. Apareixen cactus i palmeres

Les aus dominen bona part del món, amb es-pècies depredadores gegants. Alguns ma-

mífers tornen al medi aquàtic i apareixen els cetacis. Es desenvolu-

pen les formigues

El paisatge es fa més obert en detriment dels

densos boscos tro-picals. El mamífer

herbívor més gran, l‛Indricotherium, el

doble de gros que un elefant, viu en

aquest període

On ara hi ha Catalunya, fa 13 milions d‛anys, hi viu un primat, el primer bípede conegut, el Pierolapithecus catalaunicus (Pau)

El clima es refreda, retrocedeixen els boscos i es diversifi quen les herbes. Apareixen grans

mamífers herbívors i carnívors, com ara el tigre de dents de sabre. En ambients oberts, un primer

homínid adopta el bipedisme: l‛Australopithecus

S‛extingeixen molts grans

mamífers, fi ns la darrera glaciació. Es desenvolupen

diversos homínids, inclòs el nostre,

l‛Homo sapiens. A les illes es diferen-

cien espècies que han arribat fi ns als

nostres dies

L‛Homo sapiens s‛escampa arreu del planeta, domes tica grans herbívors, elimina grans carnívors a les zones més humanitzades i, darrerament, produeix una pèrdua accelerada de la biodiversitat arreu, la sisena extinció massiva

Hi ha una extinció massiva de dinosaures

Una gran diversitat de dinosaures, herbívors i carnívors, viuen en tots

els ambients. També sorgeixen altres rèptils, els criptodirs, que són les primeres tortugues

terrestres

Apareixen els primers rèptils vo-ladors amb plomes,

que ja podem anomenar ocells,

així com els lepidosaures,

grup que inclou les serps i les

sargantanes

Els ammonits, mol·luscs semblants als calamars però amb closca enrotllada com les dels caragols, són especialment comuns en aquesta època. Els grans rèptils colonitzen mar i aire –és el cas dels pterosaures voladors.

Els primers mamífers, semblants a les actuals

musaranyes, conviuen amb els rèptils, que són els

animals dominants

Els rèptils dominen la terra, i també el mar, on fan acte de presència els ictiosaures. Apareixen els primers peixos holostis, dels quals aniran sorgint els peixos clàssics actuals

Hi ha una gran extinció, que implica la desaparició total de grups sencers d‛animals, com ara els trilobits. D‛altres, com ara els amfi bis capito-saures -trobats a l‛actual Montseny!-, es desenvolupen en aquesta època

Continua la diversifi cació dels rèptils, amb espècies molt grosses de vida aquàtica, com ara els sauropterigis. Uns rèptils especials, els cinodonts, seran els precursors dels mamífers

En medis aquàtics, els taurons s‛enrobusteixen i esdevenen grans predadors

Els rèptils dominen el medi terrestre, i entre d‛altres apareixen els pelicosaures

Temps de novetats:

comencen a sorgir peixos

amb aletes dotades de radis,

apareixen els rèptils i també les

coníferes, precurso-res dels actuals pins

S‛enceta el domini del medi terrestre per part dels vertebrats: els amfi bis colonitzen la terra, tot respirant amb pulmons. Hi ha boscos de falgueres

Les plantes verdes comencen a dominar les terres emergides

Alguns peixos desenvolupen extremi-tats lobulades, com ara el celacant (que sobreviu encara a l‛oceà Índic), precur-sors dels animals de quatre potes

Les falgueres dominen els ambients terrestres,

els primers artròpodes depredadors, semblants

a escorpins, surten de l‛aigua, i apareixen els

primers insectes

Apareixen peixos amb mandí-bules i escates

Alguns artròpodes aquàtics caçadors molt grossos, els euriptèrids, viuen en aigües somes

Apareixen plan-tes terrestres vasculars amb fulles i arrels, i també els primers esculls de corall, amb espècies ara extingides

Hi ha una gran extinció global, pro-bablement causada per una breu però intensa glaciació

Una profusió de coralls i

bivalves ocupen el medi marí

Sorgeixen els primers peixos ossis, encara sense mandíbules. Alguns d‛ells -els agnats- romanen encara avui, com ara la llamprea

Fan aparició els forami-nífers i es desenvolu-pen els gasteròpodes

Apareixen els gas-teròpodes, primitius

caragols i caragolines

Els trilobits, uns dels primers invertebrats ar-tròpodes, seran

un dels grups més caracterís-

tics del Paleozoic

Comencen a sorgir animals

cuirassats, com ara mol·luscs

i porífers (esponges). Apareixen

els primers cordats

Fi de la glaciació del Criogenià (Snowball Earth). Es comen-cen a desenvolupar criatures pluricel·lulars amb el cos articulat

La Terra pateix les edats glacials més severes, amb glace-res fi ns a l‛equador. Els acritarcs en pateixen les conse-qüències

Apareixen els acritarcs, microorganismes planctònics unicel·lulars que dominen el medi aquàtic. Un únic supercontinent, Rodínia, comença a fragmentar-se

Es forma Rodínia

El rodòfi t Bangio-morpha pubescens, aparegut en aquesta època, és l‛organisme de reproducció sexual més antic que es coneix

Es fragmenta el supercontinent Colúmbia

Apareix la cèl·lula eucariota, dotada de nucli i altres parts diferenciades. Es for-ma el supercontinent Colúmbia

Els cianobacteris metabolitzen i alliberen ingents quantitats d‛oxigen, que s‛acumulen a l‛atmosfera i possibiliten l‛evolució de la vida tal com la coneixem. Dos immensos asteroides impacten en la Terra

L‛activitat d‛organismes unicel·lulars fa dismi-nuir el ferro present als oceans, que esde-venen transparents i deixen entrar la llum

Origen de la vida, fa uns 3.800 milions d‛anys

Apareixen plantes angiospermes, amb fl ors i fulla caduca. Els dino-

saures dominen la fauna del planeta. Entre ells apareixen poderosís-

sims predadors, els teròpodes, que viu-

ran fi ns al Cretaci superior

COL·LECCIÓ CONEIX LA NATURA AMB CAIXA CATALUNYA I PRESÈNCIA. BIODIVERSITAT DELS PAÏSOS CATALANS.

monits, cs semblants als rs però amb closca enrotlladas dels caragols, són especialment

pp

s en aquesta època. Els grans g p

l it i i é l d lq p gq g

251-260

260-270 270-299

1400-1600

1600-1800 1800-2050

2050

-230

0

0-0,01

0,01-1,8

1,8-5,3

5,3-23 23-34

34-5656-65

2300-2500

1200-1400 1000-1200 635-850

2500

-280

0

2900

-320

0

3200

-360

0

3600

-450

0?

542-635

513-542

501-513

488-501

472-488

850-1000

299-318

318-359

359-385

385-397

Inferior

Inferior

Inferior

Holocè

Plistocè

Pliocè

Miocè

Mitjà

Mitjà

Mitjà

Superior Inferior

Superior

Inferior

Eocè

Oligocè

Superior

Paleocè

Mitjà

Superior

SuperiorLlandoverià

WenlockiàLudlowiàPridoliàInferior

Mitjà

Superior

Mississipià

PennsilvaniàCisuralià Guadalupià

Lopingià

65-100

100-145

145-161

161-175

175-200200-228228-245245-251

397-416 416-419 419-423 423-428 428-444 444-461 461-472

Rèptil primitiu Hylonomus

Conífera Pelicosaure

Tauró primitiu Xenacanthus

Laberintodont

Sauropterigi

Peix holosti

Ictiosaure

Mamífer primitiu Eozostrodon

Pterosaure

Arqueòpterix

Criptodir

Dinosaure Teròpode

Dinosaure Triceratops

Peix ostracodermCorall

Euriptèrid

Peix mandibulat

Falguera

Celacant

Amfi bi primitiu

Cèl·lula eucariota

Bangiomorpha pubescens

Cianobacteris

Acritarc

Organisme pluricel·lular primitiu Dickinsonia

Cordat primitiuYunnanozoon lividum

Molusc primitiu

Trilo

bi

Braq

uiòp

ode

Equiset

Falg

uera

ar

bore

scen

t

Insecte primitiu

Plan

ta v

ascu

lar

prim

itiv

a Co

okso

nia

Prim

at p

rim

itiu

Pl

esia

dapi

s

Cactus primitiu

Cetaci primitiu

Formiga primitiva

Indricotherium

Pierolapithecus catalaunicus

Creodont

Tigre de dents de sabre

Australopitec Homo sapiens Mamut

Ur (antecessor de bous i vaques domèstiques)

Dodo (extingit per l‛home al segle XVII)

Poster_evolucio.indd 1Poster_evolucio.indd 1 17/12/2009 10:29:0217/12/2009 10:29:02