clarobscur

Llum i clarobscur

1

Els objectes tenen un relleu que fa que

puguem distingir-los del fons de l'entorn quan

són il·luminats.

Cada cos il·luminat tindrà dues ombres:

Una pròpia sobre la zona que no rep la llum

i projecta una altra que reprodueix els seus

contorns, però que es deforma segons la

inclinació de la superfície on es projecta.

2

Las superficíes amb arestes

determinen talls nítids entre llum i

ombra

En les superfícies corbes hi

ha una transició suau.

3

El clarobscur

Doble retrat.

Fotografia d’Ulises Bezzi,

És la sensació de volum

produida pel joc de llum i ombra

sobre els objetes.

4

Retrat fotográfic.

Gianni Penati

Humphrey Bogart il·luminat

amb un focus d’escena 5

Maniquí il·luminat amb llum de

costat.

Rostre de jove. Lorenzo di Credi,

s. XV. Llum frontal. 6

El clarobscur i els mestres Antigament s’utilizava com a estudi previ per a la realització del quadre

definitiu a color.

Estudi i quadre per a l'àngel de la Verge de la Roques. Leonardo da Vinci.

7

Estudi per a San Juanet.

Leonardo da Vinci.

8

Cara d’ángel.

Fotografia

d’Ulises Bezzi,

1972

9

10

També s’utilitzava per l‘estudi minuciós en els plecs de les robes.

11

PRÁCTIQUES AMB LLÀPIS

12

Llum

Ombra pròpia

Mitja tinta

Ombra

Projectada

Reflexos

13

14

Llum

Ombra pròpia

Mitja tinta

Ombra Projectada

Reflexos

15

16

17

18

Estudi de l’esquena.

Carnizero, 1879.

19

Posicions del focus lluminós

1. Llum frontal. Produeix

aplanament de les formes ja que

s'elimina gran part de les ombres

que aquestes formes podrien

projectar.

2. Llum lateral. Augmenta la

sensació volumètrica dels trets i

produeix grans contrastos entre

zones de llum i ombra.

3. Llum inferior. Produeix la

mateixa sensació deformant que

el cas anterior però cap amunt.

4. Llum zenital. Deforma

l’aspecte de la cara ja que les

ombres es projecten cap avall.

5. Llum posterior. Produeix

l’efecte anomenat contrallum

deixant la cara a l’ombra e

il·luminant fortament els contorns

exteriors.

20

Grisalla. Durero

21

Grisalla. 22

23

24

St. George Slaying the Dragon. Rubens 25

Aguador de Sevilla. 1623 Velázquez 26

Jove captaire. Murillo 27

Nens a la platja. 1910 Joaquim Sorolla

28

La cuinera. 1661 Jan Vermeer 29

Ronda nocturna. 1642 Rembrandt 30

L’incredulitat de Sto. Tomàs. Caravaggio 31

El nomenament a S. Mateo. Caravaggio 32

EXERCICIS

Les preguntes: contesteu per ordre, després de veure

el powerpoint del clarobscur.

Per a què serveix el clarobscur?

Diferència entre ombra pròpia i ombra projectada.

Quines pràctiques a llapis fem nosaltres a classe?

Què s’explica a les diapos 16 i 17?

On és el focus de llum en la foto que tú treballes?

A les últimes diapos hi ha ombres molt conegudes de

pintura, quina és la que té el clarobscur més contrastat?

Hauràs de buscar-les a Internet per exemple, amb més resolució.

33

EL CLAROBSCUR

Cercar una imatge fotogràfica de qualitat a la

xarxa, en B/N.

http://www.flickr.com/groups/black_and_white_4_b

eginners/pool/

Fer l’escala de grisos que correspon a la foto

triada, amb llapis de diferents dureses.

Dibuixar l’esfera que tenim a les diapos.

Intentarem reproduir, procurant fer textures

variades, la imatge observant les tonalitats.

Podeu admirar al gran Durer com a exemple