cambra de comerç de barcelona barcelona, 30 de març de 2009 · introducció a la presentació...
Post on 22-May-2020
11 Views
Preview:
TRANSCRIPT
�
La política de l’aigua a Catalunya 2007 La política de l’aigua a Catalunya 2007 –– 20252025Garantia i disponibilitat al model de gestióGarantia i disponibilitat al model de gestió
Cambra de Comerç de BarcelonaCambra de Comerç de Barcelona
Barcelona, 30 de març de 2009Barcelona, 30 de març de 2009
�
IntroducciIntroduccióó a la presentacia la presentacióó
Aquest document fou presentat el dia 30 de gener de 2008 al Consell d’Administració de l’Agència Catalana de l’Aigua.
L’horitzó que marca la política de l’aigua a Catalunya ara i en els pròxims anys té una data emblemàtica: l’any 2015 que, d’acord amb la Directiva Marc de l’Aigua, és la data en la que els
Estats membres de la Unió Europea han d’assolir el bon estat de les masses d’aigua.
Atès que la principal problemàtica en la gestió de l’aigua a Catalunya rau en l’elevada vulnerabilitat en la garantia d’abastament, especialment a les Conques Internes, les
infraestructures que han de dotar de nova disponibilitat d’aigua al país cal que estiguin operatives en l’horitzó de l’any 2012.
Tanmateix, els volums obtinguts en aquest horitzó no només anul·len l’actual vulnerabilitat, sinóque satisfan la garantia de les demandes a les xarxes d’abastament fins a l’any 2025.
La gestió de l’aigua a Catalunya
�La gestió de l’aigua a Catalunya
IntroducciIntroduccióó a la presentacia la presentacióó. Sistemes de gesti. Sistemes de gestióó
Abast. Urb.
Reg
49
1335
Demanda actual (hm3/any)
584
139
29
77
100
40
51
18
37
750
1
0,3
La valoració de les garanties d’abastaments urbans o de regadius es realitza, evidentment, amb nivells de risc diferents, atesa la responsabilitat de l’Agència.
A Catalunya, la diferència entre uns i altres sistemes és molt gran.
�La gestió de l’aigua a Catalunya
IntroducciIntroduccióó a la presentacia la presentacióó. Nivells de garantia. Nivells de garantia
Criteris de garantia a la Instrucción de Planificación (Ministerio):
Demanda urbana: 1) Dèficit mensual < 10 % demanda mensual corresponent (� indicador d’auxilis temporals)
2) Dèf. acumulat en 10 anys < 8 % demanda anual (� indicador de dèficit estructural)
Demanda agrària: 1) Dèficit anual < 50 % demanda anual
2) Dèf. acumulat en 2 anys < 75 % demanda anual
3) Dèf. acumulat en 10 anys < 100 % demanda anual
La Planificació de l’Agència també fa servir com a criteri la freqüència associada a les situacions de sequera (Alerta; Emergència). En general, es tracta d’un criteri més estricte que els de la Instrucció pel que fa a les demandes d’abastament urbà.
�
Mesures per a l'increment de la garantia
La gestió de l’aigua a Catalunya
IntroducciIntroduccióó a la presentacia la presentacióó. Mesures. Mesures
� Plans directors d’abastament municipal
� Programa d’estalvi en el proveïment urbà
� Programa per a l’eficiència en la utilització i millora de la qualitat de
les masses d’aigua subterrànies del baix Ter i el baix Llobregat
� Pla per a l’ús eficient de l’aigua per a reg agrícola
� Programa de reutilització d’aigua a Catalunya
� Pla sectorial d’abastament d’aigua a Catalunya
� Pla de gestió de la sequera
� Línies de suport a l’abastament local
�
�������������������������������� ������ ����� ����������� ����� ����������� ����� ����������� ����� �������������� ��������������� ��������������� ��������������� ���������� ��� �������� �������� �������� �����
�
Aportacions anuals als embassaments d'ATLL(Sau + La Baells + La Llosa)
0
200
400
600
800
1000
1200
1400
1600
1800
2000
1941
1943
1945
1947
1949
1951
1953
1955
1957
1959
1961
1963
1965
1967
1969
1971
1973
1975
1977
1979
1981
1983
1985
1987
1989
1991
1993
1995
1997
1999
2001
2003
2005
2007
Anys naturals
Hm3/any
Model Sacramento Enregistrament als embassaments Aportació mitjana 1940 - 2007
Demanda anual d'abastament Demanda anual de regadiu
La gestió de l’aigua a Catalunya
Una perspectiva històrica del rUna perspectiva històrica del rèègim dgim d’’aportacionsaportacions
Risc d’Emergència (fallada de l’abastament): 3 ocasions en 66 anys = 1 any cada 20 o 25
Risc d’Alerta (fallada d’usos no prioritaris): 13 ocasions en 66 anys = 1 any cada 5
(tot i que els darrers 20 anys sembla haver-se incrementat a una Alerta cada 3 anys)
Aportació mitjana: 789 hm3
Demandes totals des dels embassaments:525 hm3
Demandes d’abastament des dels embassaments: 395 hm3
Nota: En aquest balanç no hi són les aportacions no regulades, ni les demandes que se subministren amb pous ni els cabals de manteniment, podent-se considerar una certa compensació entre uns elements i altres.
�
Volums embassats al sistema Ter - Llobregat
050
100150200250300350400450500550600650
feb-
80ge
n-81
gen-
82ge
n-83
gen-
84ge
n-85
gen-
86ge
n-87
gen-
88ge
n-89
gen-
90ge
n-91
gen-
92ge
n-93
gen-
94ge
n-95
gen-
96ge
n-97
gen-
98ge
n-99
gen-
00ge
n-01
gen-
02ge
n-03
gen-
04de
s-04
des-
05de
s-06
des-
07
Vol
ums
emba
ssat
s (h
m3 )
Reserves embassades Reserves embassades (sense La Llosa del Cavall)
Reserves embassades amb condicions de Decret de Sequera Llindar pel Decret d'Emergència
Llindar d'entrada en Excepcionalitat II Llindar d'entrada en Excepcionalitat I
La gestió de l’aigua a Catalunya
La gestiLa gestióó històrica dels embassamentshistòrica dels embassaments
1980 – avui: 27 anys d’un sistema “estàtic”
La gestió hidroelèctrica (CH Susqueda) se sotmet a la gestió per als usos consumptius.
1 2
1
2 Entra en servei La Llosa del Cavall.
Mínim Ter: 11,3 % (abril 1990)Mínim Llobr.: 17,1 % (març 1987)
Decrets de Sequera
La gestió de l’aigua a Catalunya
LL’’evolucievolucióó recent de les demandesrecent de les demandes
Evolució 2002-2007 dels consums mensuals a les grans xarxes regionals
ATLL + AGBAR: reducció del 1,7 % anual
Girona i CCBC: estabilització dels consums (Creixement 0)
CAT: creixement del 4,2 % anual
0,0
5,0
10,0
15,0
20,0
25,0
30,0
35,0
40,0
2002
GEN20
02ABR
2002
JUL
2002
OCT20
03GEN
2003
ABR20
03JU
L20
03OCT
2004
GEN20
04ABR
2004
JUL
2004
OCT20
05GEN
2005
ABR20
05JU
L20
05OCT
2006
GEN20
06ABR
2006
JUL
2006
OCT20
07GEN
2007
ABR20
07JU
L20
07OCT
hm3/
mes
�La gestió de l’aigua a Catalunya
LL’’evolucievolucióó recent de les demandesrecent de les demandes
Evolució 2002-2007 dels consums anuals a les grans xarxes regionals (hm3)
15,4
62,6 69,0 68,1 70,0 69,9 79,5
487,5509,9
489,0 488,5 475,2 476,3
17,617,517,219,118,514,515,716,017,317,117,4
352,4361,2375,7375,0
395,9384,4
0
50
100
150
200
250
300
350
400
450
500
2002 2003 2004 2005 2006 2007
Gi+CCBC MPT CAT ATLL+AGBAR Conjunt Lineal (Conjunt)
El conjunt total de les xarxes d’abastament de Catalunya arriba als 740-750 hm3 anuals, i tot i que els darrers anys el creixement de la demanda ha estat contingut (per canvi d’hàbits de la immigració i efecte de la conscienciació en les sequeres majoritàriament, amb l’estabilització i lleugera reducció de les dotacions), per als propers anys s’espera un creixement de l’ordre dels 160 hm3, descomptant ja els efectes de les polítiques d’estalvi en marxa, fins a l’horitzó 2025 (8,9 Mhab).
��La gestió de l’aigua a Catalunya
LL’’evolucievolucióó recent de les demandesrecent de les demandes
Evolució de les dotacions domèstiques - Població
110
115
120
125
130
135
140
145
150
1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006
l/hab.dia
4,0
4,5
5,0
5,5
6,0
6,5
7,0
7,5
Milions Hab.
Població Catalunya
Població província de Barcelona
Dotació estimada Catalunya
Dotació estimada RMB
Volum domèstic - Població
290
310
330
350
370
390
410
430
1991 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006
Hm3/any
4,0
4,5
5,0
5,5
6,0
6,5
7,0
7,5
Milions Hab.
Població Catalunya
Població província de Barcelona
Volum domèstic facturat Catalunya
Volum facturat xarxa regional (ATLL+SGAB)
Demandes vs dotacions en l’abastament domèstic
Possibles causes de l’estabilitzacióde les dotacions:
- Conscienciació / polítiques d’estalvi especialment en anys de sequera
- Hàbits de la immigració (i de la gent gran a Barcelona ?)
- Millores en els electrodomèstics i d’eficiència en general (xarxes)
��La gestió de l’aigua a Catalunya
-
-
-
- 1 %
Usos públics
- 7 %- 10 %- 6 %Tarragona
Variació de consums 2n semestre 2006 vs 2n semestre 2007
- 1 %-- 1 %Lleida
+ 2 %+ 5 %+ 2 %Girona (**)
- 4 %- 3 %- 6 %Barcelona (*)
TOTALIndustrialDomèstic
Les mesures del Decret de Sequera: consolidació de l’estalvi i contenció en la dotació d’aigua (facturació cànon):
(*) L’acumulat 2003-2007 a la Regió Metropolitana de Barcelona és de l’ordre de l’ 11 % i al llarg del 1er trimestre de 2008 s’ha donat un estalvi del 12,5 % respecte el mateix període de 2007.
(**) En l’àmbit metropolità de Girona, i també al llarg del 1er trimestre de 2008, s’ha produït un estalvi del 15 % respecte el mateix període de 2008.
LL’’evolucievolucióó recent de les demandesrecent de les demandes
��La gestió de l’aigua a Catalunya
Prognosi de demandesPrognosi de demandes
6.0
6.5
7.0
7.5
8.0
8.5
9.0
9.5
2000 2005 2010 2015 2020 2025 2030
> 8,0
7,0
Població:
� Demanda
d’aigua:
HORITZÓ 2025 (915 hm3/any)
��La gestió de l’aigua a Catalunya
GestiGestióó ordinordinàària i extraordinria i extraordinàària als embassamentsria als embassaments
Desembassaments en situació ordinària:
Ter: fins a 8.00 m3/s per ATL i fins a 1.00 per Girona i CCBC
fins a 8.00 m3/s per als regants i hidroelèctrics
3.00 m3/s per a cabal ambiental a Pont de la Barca
Llobregat: fins a 6.00 m3/s per ATL-Agbar i altres (MPT, Manresa)
fins a 1.00 m3/s per als regants
El cabal de manteniment es satisfà amb la resta de desembassaments fins a Sant Joan Despí
Desembassaments en situació extraordinària (Excepcionalitat I):
Ter: 6.00 m3/s per ATL + 0.50 per Girona i CCBC
reducció d’un 15 a 20 % als regants (i els hidroelèctrics passen a ser fluents)
1.00 a 0.70 m3/s per a cabal ambiental
Llobregat: 4.00 a 5.00 m3/s per ATL-Agbar i altres (en funció de les aportacions regulades intermitges)
reducció d’un 15 a 20 % als regants
Desembassaments en situació extraordinària (Emergència):
Ter: 5.00 m3/s per ATL + 0.50 per Girona i CCBC
reducció completa als regants
0.30 m3/s per a cabal ambiental
Llobregat: 3.00 a 4.00 m3/s per ATL-Agbar i altres (en funció de les aportacions regulades intermitges)
reducció completa als regants (substitució per aigua regenerada)
��La gestió de l’aigua a Catalunya
- 9 %384422Abastaments
Variació (%)Sequera (2007)Normalitat (2004)Àmbits i tipus d’ús(demandes que depenen dels embassaments)
- 19 %87107RegsTer
+ 11 % (*)221200Abastaments
- 11 %497561TOTAL
- 19 %113139Regs
TOTAL
- 27 %163222Abastaments
- 19 %2632RegsLlobregat
(*) L’increment del 2007 és degut a la descompensació del Llobregat (amb menors reserves embassades)
Balanç als embassaments:Any normal: Volum de reserves � Aportacions mitjanes � Demandes que en depenen
Any de sequera: Aportacions mitjanes <<< Demandes que en depenen
Necessitat d’auxilis o socors puntuals i temporals
GestiGestióó ordinordinàària i extraordinria i extraordinàària als embassamentsria als embassaments
��
0
100
200
300
400
500
600
oct-4
0
des-
42
feb-
45
abr-4
7
juny
-49
ag-5
1
oct-5
3
des-
55
feb-
58
abr-6
0
juny
-62
ag-6
4
oct-6
6
des-
68
feb-
71
abr-7
3
juny
-75
ag-7
7
oct-7
9
des-
81
feb-
84
abr-8
6
juny
-88
ag-9
0
oct-9
2
des-
94
feb-
97
abr-9
9
juny
-01
ag-0
3
oct-0
5
des-
07
Simulacions, amb prioritat al Baix Ter Registres reals
La gestió de l’aigua a Catalunya
SimulaciSimulacióó de la gestide la gestióó dels embassamentsdels embassaments
Tot i que és pendent la simulació dels anys més recents 2002-07, es pot observar la bondat de l’ajust entre model i registres reals (salvant l’efecte de la configuració del sistema abans i després de la Llosa del Cavall) i com als anys 40 també va existir un període de sequera llarg i intens com a mínim equivalent a l’actual.
1940 – 2000: L’ajust del models de simulació amb la gestió real
Diferència per la Llosa del Cavall
Desembassamenthidroelèctrics
��
������������������������������������������������������������������������������������������������ ���������� ������� ������������� ������� ������������� ������� ������������� ������� ���
��
Evolució dels abastaments simulats del sistema Ter - Llobregat: Situació actual, Demanda futura 550 hm3
0
100
200
300
400
500
1940-19
41194
2-1943
1944-19
45194
6-1947
1948-19
49195
0-1951
1952-19
53195
4-1955
1956-19
57195
8-1959
1960-19
61196
2-1963
1964-19
65196
6-1967
1968-19
69197
0-1971
1972-19
73197
4-1975
1976-19
77197
8-1979
1980-19
81198
2-1983
1984-19
85198
6-1987
1988-19
89199
0-1991
1992-19
93199
4-1995
1996-19
97199
8-1999
2000-20
01
Evolució dels abastaments simulats del sistema Ter - Llobregat: Situació actual, Demanda actual 434 hm3
0
50
100
150
200
250
300
350
400
450
1940-19
41194
2-1943
1944-19
45194
6-1947
1948-19
49195
0-1951
1952-19
53195
4-1955
1956-19
57195
8-1959
1960-19
61196
2-1963
1964-19
65196
6-1967
1968-19
69197
0-1971
1972-19
73197
4-1975
1976-19
77197
8-1979
1980-19
81198
2-1983
1984-19
85198
6-1987
1988-19
89199
0-1991
1992-19
93199
4-1995
1996-19
97199
8-1999
2000-20
01
Dèficit total d'abastament Demanda total d'abastament Indicador de Sequera (Excepcionalitat I) Indicador de Sequera (Excepcionalitat II)
La gestió de l’aigua a Catalunya
Diagnosi actual i a mig terminiDiagnosi actual i a mig termini
Simulacions per a la situació actual i amb demanda futura (1940-2002)
Dèf. màx.= 80 Hm3
Dèf. màx.> 200 Hm3
+ 26 %(+ 110 a 116 hm3)
�La gestió de l’aigua a Catalunya
Freqüències de Decrets de Sequera i dèficits màxims d’acord amb els models de simulació de la gestió:
(1) El sistema mai ha entrat en Emergència, tot i que a data d’avui, la tendència dels últims anys i el risc dels darrers mesos semblen haver crescut considerablement.
Àmbit ATLL; Garanties i risc de sequeres avui i a mig termini (2012):
No s’observarien en la sèrie històrica> 200 hm3/any80 hm3/anyDèficit màx. abastament
No s’observarien en la sèrie històrica1 de cada 5 anys1 de cada 10 anys (1)Risc d’Emergència
1 de cada 9 anys1 de cada menys de 2 anys1 de cada 3 a 4 anysRisc d’Excepcionalitat o Alerta
Amb actuacions previstesSi no féssim res
A mig terminiAvui(segons model)
A més llarg termini es plantegen escenaris de reducció d’aportacions per efecte del canvi climàtic (a priori de l’ordre del 5 % en aquest horitzó) i s’estudien altres mesures de socors o auxili temporal.
Diagnosi actual i actuacions previstesDiagnosi actual i actuacions previstes
�
0
100
200
300
400
500
600
oct-4
0
jul-4
2
abr-4
4
gen-
46
oct-4
7
jul-4
9
abr-5
1
gen-
53
oct-5
4
jul-5
6
abr-5
8
gen-
60
oct-6
1
jul-6
3
abr-6
5
gen-
67
oct-6
8
jul-7
0
abr-7
2
gen-
74
oct-7
5
jul-7
7
abr-7
9
gen-
81
oct-8
2
jul-8
4
abr-8
6
gen-
88
oct-8
9
jul-9
1
abr-9
3
gen-
95
oct-9
6
jul-9
8
abr-0
0
gen-
02
Evolució en situació actual Situació futura, amb actuacions previstes
La gestió de l’aigua a Catalunya
LL’’efecte de les actuacions previstesefecte de les actuacions previstes
Es pot observar com es redueix la freqüència d’entrada en situacions d’Alerta (Decret de Sequera), les reserves mínimes es situen sovint uns 100 hm3 superiors a les de la gestióactual ( ) i en promig es perllonguen els períodes amb reserves elevades als embassaments.
De nou, es pot observar com als anys 40 va existir un període com a mínim equiparable a la sequera actual.
Escenari de demandes futures i actuacions previstes; reserves als embassaments
��
EL RÈGIM D’EXPLOTACIÓ DE LA ITAM DEL LLOBREGATvs ELS EMBASSAMENTS
LL’’efecte de les actuacions previstesefecte de les actuacions previstes
El règim d’emplenat dels embassaments:
Avui, aproximadament un 20 % dels mesos, segons l’estadística de la sèrie històrica, els embassaments podrien mantenir-se plens, entre 2 i 3 mesos cada any en promig.
A futur, amb les actuacions previstes, s’incrementaria el número de mesos amb embassaments plens en un 50 %. Així, un cop cada tres anys i mig, els embassaments estarien plens més de 6 mesos seguits.
Aquest resultat faria plantejable modular la producció de les ITAMs en certs anys humits d’acord amb els nivells de reserves contingudes als embassaments.
��
ELS CABALS DEL TER
LL’’efecte de les actuacions previstesefecte de les actuacions previstes
��� � � � �� � � � � � �� � � � � � � � �� � � � � � � � � � � � � �� � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � �� � � � � � � � �� �� � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � ! � � � � � � � � � � � � ! � " � � � # � � �� � � � �! � $� � � � � � �! � � � � � � � � � � � � � � � % � � � � � � � � � � � ! � � � % � � � � ! � �� � ! � � � � � � � � � � � � � � � � � � � % �� � � � & � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � ! � � � � � � � ! � � � � � � �� � � � � � � � � �� � � � � � � � � �� � � � � � � � ! � � � � � � � � � � � � � � � ' � � � ( � � � � � � � � �� � � � � � � � �� � � � � � � � � � � ) � ��� ! * � � � � � � � � � � � � � � � + ! � � � � � � � � �� � � � � � � � � � � $" � � )
Cabals anuals (hm3) derivats per l'aqüeducte Pasteral - Cardedeu
0
50
100
150
200
250
300
1940
-194
1
1942
-194
3
1944
-194
5
1946
-194
7
1948
-194
9
1950
-195
1
1952
-195
3
1954
-195
5
1956
-195
7
1958
-195
9
1960
-196
1
1962
-196
3
1964
-196
5
1966
-196
7
1968
-196
9
1970
-197
1
1972
-197
3
1974
-197
5
1976
-197
7
1978
-197
9
1980
-198
1
1982
-198
3
1984
-198
5
1986
-198
7
1988
-198
9
1990
-199
1
1992
-199
3
1994
-199
5
1996
-199
7
1998
-199
9
2000
-200
1
Evolució en situació actual Evolució en situació futura Promig actual Promig futur Registres reals
��
LA GARANTIA DELS REGS ACTUAL I FUTURA
LL’’efecte de les actuacions previstesefecte de les actuacions previstes
�� �� � �� � � � � � � � � � � � � � �� � �� �� �� � � �� � � �� � �� � �� � � �� � � �� �� � � � � �
�� ��
!" �� � �� # � $ � � $ � # � % #� &� � �
� � � ' ( )* � � +
! � � � ,� " - �� �� � �. � � /� � � � � � � � 0 � � � � �� * � � � � �� �
0 % � � �� �� �� � � ��
1� � � � % # � � � � # � � � � � �" 243
1 � � �� �� � # � � � � � � � � # #�
� � � � � �� �� �
� � 5 � � � � � " � � � � �
�6 �
� # � �
� �� 1 � �� � �� � 7 � � � � �� � � � 6 � � � � � � �.� � � �� � � � 8� � � � 1� � � !" � �� � � �
1 � � ��
9:; < => :9:; < => :9:; < => :9:; < => : ?? ?? => ; < = @=> ; < = @=> ; < = @=> ; < = @ A B <; < CA B <; < CA B <; < CA B <; < C
9:D ; EF ED G EH ED ; :9:D ; EF ED G EH ED ; :9:D ; EF ED G EH ED ; :9:D ; EF ED G EH ED ; : ?? ?? I = ; J; = @DI = ; J; = @DI = ; J; = @DI = ; J; = @D I = C E> J @ @: G ED = @I = C E> J @ @: G ED = @I = C E> J @ @: G ED = @I = C E> J @ @: G ED = @
KL MKL MKL MKL M
I FI FI FI F NN NNO =P QO =P QO =P QO =P Q
RS T UV WXY Z [Y\ ] ^ = C =P ; : = =P < = @ _` a^ = C =P ; : = =P < = @ _` a^ = C =P ; : = =P < = @ _` a^ = C =P ; : = =P < = @ _` a I FI FI FI F NN NNO =P Q Gb : P > C EF EP ;O =P Q Gb : P > C EF EP ;O =P Q Gb : P > C EF EP ;O =P Q Gb : P > C EF EP ;
.� � 2 c - �� � � � � � # � � � � � � $ � � � � � � � �
� �� d � � �� � 1e � �� � 6 �� � � ��� �� �� � � � ! � � �� 6 � �� � 1 � � � �
1� � � � � � �� � � * � 8 � �� � � � � f� � '� � ��
gh ikj l lmgh ikj l lmgh ikj l lmgh ikj l lm g gn j m log gn j m log gn j m log gn j m lo g j ln lg j ln lg j ln lg j ln l p m iqp m iqp m iqp m iq 9 < r JD = < P : P > C EF EP ; G E @ g g `9 < r JD = < P : P > C EF EP ; G E @ g g `9 < r JD = < P : P > C EF EP ; G E @ g g `9 < r JD = < P : P > C EF EP ; G E @ g g `
, � � � � � � � � � � �� � � � � � � ! � � � � � � � � � ! � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � �� � � � % � � � - � � � � � � � � � � � � � � � � � & � � � . � � � � � � � � � � � � � � � � ��� � � � � � � � � � � � � + � � � � � � ! � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � ! � � � � � � � � � % � � � � � � �! � � � ��� � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � �� � � � � � % � � � �� � ) � / � �� � � + ! � � � � � � � � � �� � � � � � � � � � + � � � � � � � � � � � � � ! � ! � � � � � � ! � � � � � � � � ! � � � � � � ! � � 0 � � 1 � �� � � � � � � ! � � � � � � � � ! � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � �� ! � � � �� � � � � � ! � �� � � �� � � � - � � � � � � � � � % � ! � � � �� � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � ! � � ) � � ! � � � � � % � � � � � � � ! � � � � � � .� � �� � 2 � � � � s
� � ! � � � � � � � � � � � �� � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � �� � �� � � �� � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � �� � � � ! � � � � � � � ! � � � � � % � � � � ) � ' � � �� � � � � � .� � �� � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � ! � � � � � � �� � � �� � � � - � � � � � � � � � � � � � ! � � � ! � � � � � � � � � � � � � �� � � � � � � � � � � � � � 3� � � � �� � � � � % � ��� � ! � )
��
EL CAS DELS REGADIUS DEL SISTEMA TER - LLOBREGAT
LL’’efecte de les actuacions previstesefecte de les actuacions previstes
Evolució dels regadius simulats del sistema Ter - Llobregat: Situació futura amb actuacions previstes
0
50
100
150
1940-19
41194
2-1943
1944-19
45194
6-1947
1948-19
49195
0-1951
1952-19
53195
4-1955
1956-19
57195
8-1959
1960-19
61196
2-1963
1964-19
65196
6-1967
1968-19
69197
0-1971
1972-19
73197
4-1975
1976-19
77197
8-1979
1980-19
81198
2-1983
1984-19
85198
6-1987
1988-19
89199
0-1991
1992-19
93199
4-1995
1996-19
97199
8-1999
2000-20
01Evolució dels regadius simulats del sistema Ter - Llobregat:
Situació d'infraestructura actual amb creixement previst de demandes a l'abastament urbà
0
50
100
150
1940-19
41194
2-1943
1944-19
45194
6-1947
1948-19
49195
0-1951
1952-19
53195
4-1955
1956-19
57195
8-1959
1960-19
61196
2-1963
1964-19
65196
6-1967
1968-19
69197
0-1971
1972-19
73197
4-1975
1976-19
77197
8-1979
1980-19
81198
2-1983
1984-19
85198
6-1987
1988-19
89199
0-1991
1992-19
93199
4-1995
1996-19
97199
8-1999
2000-20
01
Dèficit total de reg Demanda total de reg
� ���������������� ������������������� ��������������� �������� ������� ���� ���������������� ����
��La gestió de l’aigua a Catalunya
El futur de la gestió integral a l’àmbit del sistema Ter –Llobregat passa, entre d’altres actuacions, per la incorporació de recursos no convencionals en substitució de la derogació del transvasament de l’Ebre.
Aquestes actuacions ja en construcció, o bé d’immediat inici garantiran els recursos necessaris en l’horitzó 2008-2012 a partir d’una aportació de recursos addicionals de fins a 250 hm3/any a l’àmbit de la RMB
Mesures per a l'increment de la garantia: sistema Ter - Llobregat
Actuacions en execuciActuacions en execucióó i previstes a ATLLi previstes a ATLL
Potabilitzadores i principals canonades existents
Dessalinitzadores i principals canonades previstes
Àmbit ATLL
i ampliacions previstes
��La gestió de l’aigua a Catalunya
Mesures per a l'increment de la garantia: àmbit ATLL
Actuacions en execuciActuacions en execucióó i previstes a ATLLi previstes a ATLL
Horitzó 2012: 80 hm3
Horitzó 2010: 160 hm3
+ 5+ 10
Reutilització
+ 10+ 10
Recuperació aqüífers
+ 60
+ 30+ 30
Planta dessalinitzadora Tordera
+ 30+ 10
Planta dessalinitzadora
Cunit
+ 10 a l’àmbit de la Tordera
+ 20 a l’àmbit del CAT
+ 5+ 30
Interconnexió i eficiència xarxes
250 hm3 totals en incloure l’àmbit de la Tordera
��
Mesures per a l'increment de la garantia a Conques Internes operatives en l’horitzó 2012
La gestió de l’aigua a Catalunya
2010-201120207Reutilització i aprofitament recursos locals al Camp de Tarragona i el CAT
3001697TOTAL201230 + 30150Nou centre de dessalinització en l’àmbit de la Tordera
2010-201220 + 20 + 20280ITAM Costa sud2009-2010Millora sistemes100Connexió dessalinitzadora Tordera – ETAP Ter2009-2010(10+) 1049Ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera i nova captació2008-2009Millora sistemes47Interconnexió de les xarxes d’abastament del Maresme Nord i ATLL2011-2015Millora qualitat28Recuperació hidromorfològica en Cardener, Llobregat i Ter
2011-2015Millora qualitat46Restauració hidrològico-ambiental dels residus salins del Llobregat per a la millora de la qualitat de l’aigua. 1a.fase
2011-2015531Programa d’estalvi i gestió sostenible. Millora de l’estanquitat de les xarxes d’abastament en alta
2011-20151014Descontaminació de l’aqüífer del Besòs20101010Basses de recàrrega a l’aqüífer del Baix Llobregat20101035Basses de regulació per a les ETAP de Sant Joan Despí
2009Millora sistemes32Desdoblament de l’artèria Cardedeu-Trinitat (Artèria Planta del Ter – Estació de Trinitat: Tram II)
2010Millora sistemes46Abastament des de la Llosa del Cavall2009-20102051Actuacions addicionals de tractament d’aigües a Sant Feliu, Gavà i el Prat de Llobregat2011-2012529Actuacions addicionals de tractament d’aigües a Martorell, Rubí i Igualada
2009Millora sistemes56Reforçament de l’abastament de la Costa Brava Centre
2010Millora sistemes152Complement de la connexió entre les ETAP d’Abrera i Cardedeu: Tram Fontsanta.-Trinitat
2008Millora sistemes30Perllongació de la conducció Abrera – Fontsanta fins el Prat de Llobregat20082066Ampliació i millora del tractament a la potabilitzadora d’Abrera200960238Dessalinitzadora de l’àrea metropolitana de Barcelona
TERMINI PREVIST entrada
en servei
RECURS(hm3/any)
IMPORT TOTAL (M€ amb IVA inclòs)
Actuació
Mesures garantia segons planificaciMesures garantia segons planificacióó
��
LL’’aposta per la dessalinitzaciaposta per la dessalinitzacióó
L’aposta per la dessalinització (complementada de forma adequada) també és una aposta per la garantia gràcies a què ofereix;
• Modularitat en el seu desenvolupament, i per tant s’ajusta de la millor manera als creixements incerts de la demanda. La seva incorporacióprogressiva permet ajustar els costos fixos d’amortització.
• Diversificació de fonts, amb 3 grans centres de producció de recurs, i per tant reducció de la vulnerabilitat del sistema davant de qualsevol contingència en qualsevol dels subàmbits.
(A més de tractar-se d’una solució basada en la subsidiarietat i amb una excel·lent qualitat de l’aigua i immillorable garantia hidrològica Diapo següent).
�La gestió de l’aigua a Catalunya
LL’’aposta per la dessalinitzaciaposta per la dessalinitzacióó
La qualitat de l’aigua de Barcelona.Situació actual i prevista a curt termini amb les actuacions de la dessalinitzadora i els tractaments EDR i OI a les potabilitzadores d’Abrerai Sant Joan Despí respectivament.
Comparativa amb les aigües envasades:
0
20
40
60
80
100
120
140
160
0 50 100 150 200 250 300 350 400 450
Bicarbonats (mg/l)
Sodi (mg/l)
Vessant Llobregat (actual)
Vessant Ter (actual)
Conjunt BCN (previst)
�
���������������������������� ������������ ���������������� ��������������� ��������������� ��������������� ���
��
El Canvi Climàtic:
Els efectes del Canvi Climàtic és un altre dels elements que ja s’estàincorporant a la Planificació vigent.
Encara existeixen grans incerteses a l’hora de quantificar els seus impactes sobre els recursos hídrics a nivell local, especialment al nostre àmbit mediterrani, i cal recordar que els seus efectes es plantegen a terminis temporals habitualment més enllà del 2040.
Tot i això, un plantejament prudent, que s’acotarà millor els anys vinents, recomanaria considerar una reducció d’aportacions superficials i de recàrrega als aqüífers de l’ordre del 5 % per a l’any 2025 (i superior al 10-15 % més enllàdel 2030-2040) respecte als històrics observats en les sèries històriques, a més d’un increment de la irregularitat hidrològica (amb caràcter preliminar, es pot considerar un 10 % en termes inter i intraanuals), amb un impacte sobre la gestió probablement superior al de la pròpia reducció mitjana dels recursos.
LL’’horitzhoritzóó 2025 i m2025 i méés enlls enllàà ......
��La gestió de l’aigua a Catalunya
200
400
600
800
1000
1200
1400
1600
1800
1900 1925 1950 1975 2000 2025 2050 2075 2100
hm3
Estimat a partir de simulacions en conques veïnes Model Sacramento+registres reals Estimació escenari moderat Estimació escenari extrem
El Canvi Climàtic:
Valoració preliminar de l’evolució futura de les aportacions als embassaments d’ATLL:
LL’’horitzhoritzóó 2025 i m2025 i méés enlls enllàà ......
��
Afegit a l’efecte del Canvi Climàtic, sembla probable que les demandes continuaran creixent, de forma que tot i els esforços d’estalvi (en aquest horitzó és de preveure que s’hauran implantat i consolidat importants polítiques d’aprofitament d’aigües pluvials i grises) caldrà comptar amb l’aportació de nous recursos.
Més enllà de les dessalinitzadores previstes, i donat el caràcter fortament irregular de les aportacions fluvials, serà de preveure la necessitat d’auxilis o socors puntuals per compensar, temporalment, el risc de reducció de reserves. Aquestes futures actuacions s’orientarien, només, a complementar la base aportada per les actuacions ja previstes en aquests episodis extraordinaris futurs que podrien veure’s agreujats pel canvi climàtic si l’àmbit regional continua creixent els pròxims 20 o 30 anys.
LL’’horitzhoritzóó 2025 i m2025 i méés enlls enllàà ......
��
������������� ������������������������������ ������������������������������ ������������������������������ �����������������
��La gestió de l’aigua a Catalunya
La configuraciLa configuracióó dels grans abastaments previstosdels grans abastaments previstos������� ����� ��!���� "!#$���%� $�� $&$� �!'� �� �(�)$��$�� * $�
+!���(�(������* ��!����!�����!����!,!�!�������!# ��������� �-�
!��+ .�����������/����
$���.����� ����/����
(�������/���
$� ����� ���
��������� ���������0����� ����1����
Conduccions principals:
$�������������2����3����
$4������
�������
�$���$�����-�5667%�+8���$�79�+:���!�"$(�!'��$(�($����($�
�(�,�$+$�����,����+$��������) ���+$���
Sau
Llosa del Cavall
$����+���;���1
$��������;����
$��������<�������
!��+ �,��4���� ������ �=�������������>
76�?� 2��@A
!��+ ���������56�?� 2��@=���3����>
A
$����,��B�
������
������ C���������<���������
!���������4�������<�+����� �����
�D0�����
����<���� �����
!��+ ��������!�E6�?� 2��@=�� ���������56�?� 2��@>
A
A
(�;��F�������,��3��������
���� ��� �������G��������<���������
� ����� ���������@���
� ����� �������������<�����;�<�!������
� ����� ����(���
$������� �����
&��4���������������0��������������
(�������/������ �������������
Santa Anna
Rialb
La Baells
Boadella
(�������/����������,��3�
(�������/���,��4���� �����
�� ��������������������� �����
$������� ������<�� ����
=�� ������>
���� ��� ������������������� �����$���������)��������H=�� ������>
Susqueda
.
.
�����4���������<����
!��+ ��������!!�=A6�I�A6�?� 2��@>A
��La gestió de l’aigua a Catalunya
En l'àmbit del Camp de Tarragona. Les actuacions permeten assegurar la disponibilitat dels 4 m3/s dels canals de
l'Ebre i mobilitzar, a més, 1 m3/s de noves fonts per satisfer les demandes d’un territori que en els pròxims 10 anys
doblarà la seva població. Per això cal disposar en l’horitzó 2010, a més a més, de 0,7 m3/s que s’obtindran per mitjà
d'una nova planta dessalinitzadora a la Costa Sud, i connectada tant al sistema CAT com al d’ATLL, instal·lació que
s’ampliaria fins a 2 m3/s en funció de l’evolució de les demandes.
Quatre grans xarxes regionals reforçaran el 2009-2010 el proveïment a les demarcacions de Lleida, Barcelona i
Girona: Llosa del Cavall (Solsonès, Bages, Anoia); Rialb (Segarra, Urgell, Conca de Barberà), la segona fase del
Canal de Pinyana i el reforç del proveïment del Ter a la zona de Girona, la Costa Brava Centre i el Baix Empordà.
En l'àmbit de les Terres de l'Ebre reforç dels proveïments i reducció de la vulnerabilitat de la garantia,
implementant un model de gestió consorciat amb els ens locals, la Gestió Integral de l’Aigua a les Terres de l’Ebre
(GIATE): Montsià, Baix Ebre, Terra Alta i Ribera d’Ebre.
Polítiques de foment i suport als ens locals per continuar millorant la garantia i l’eficàcia de l’abastament urbà i
el manteniment, conservació i millora dels espais fluvials (vegeu quadre ordres subvenció territorialitzades)
Mesures per a l'increment de la garantia en d’altres àmbits
Increment de garantia en altres Increment de garantia en altres ààmbitsmbits
��
PolPolíítiques de foment i suport als ens localstiques de foment i suport als ens locals
ABASTAMENT
Tres ordres de subvenció adreçades als ens locals per a la realització d’inversions per a l'execució d’actuacions d’abastament en alta. Resolucions: MAH/486/2006 de 2 de març; MAH/3203/2006 de ; MAH/1506/2007 de 28 de novembre.
Un ordre de subvenció per a iniciatives relacionades amb l’estalvi en el consum d’aigua i amb l’aprofitament de recursos no potables. Resolució MAH-3843-2006, de 22 de novembre 2006
Dues ordres de subvenció per a la redacció de plans directors del servei municipal d'abastament d’aigua: Resolucions: MAH/3556/2006 de 31 d’octubre; MAH/3093/2007 d’1 d’octubre.
MEDI
Programa de manteniment de Lleres 2006- 2007-2008.
Actuacions d’emergència per aiguats i incendis 2006-2007.
Dues Convocatòries de Subvencions per a la restauració i manteniment d’espais fluvials. Resolucions:MAH/2515/2006 de 14 de juliol; MAH 27022006 de 9 d’agost;MAH/1710/2007 de 9 de maig.
Barcelona Girona Lleida Tarragona Terres de l'Ebre TotalAbastament 23.228.030,03 € 14.150.142,40 € 16.741.176,84 € 6.102.692,24 € 8.783.784,67 € 69.005.826,18 € Medi 11.201.802,00 € 3.618.901,50 € 1.519.463,95 € 2.504.761,00 € 1.816.875,00 € 18.159.547,21 € Total 34.429.832,03 € 17.769.043,90 € 18.260.640,79 € 8.607.453,24 € 10.600.659,67 € 87.165.373,30 €
��La gestió de l’aigua a Catalunya
Resum de volums aportatsResum de volums aportats
Producció de 300 hm3 / any en els CIC (horitzó 2015)
Dessalinització200 hm3/any
Recàrrega i recuperació d'aqüífers25 hm3/any
Reutilització i millores en
l'aprofitament dels recursos
75 hm3/any
Reutilització i millores en
l’aprofitament dels recursos 75 hm3/any
Recàrrega i recuperació d’aqüífers 25
hm3/anyDessalinització 200 hm3/any
Producció de 300 hm3/any en les CIC (operatives en l’horitzó 2012)
�
TendTendèències a nivell mundialncies a nivell mundial
La qualitat de l’aigua de Barcelona.Perspectiva de la dessalinització en el context mundial.
Comparativa amb altres abastaments de característiques equiparables al de Barcelona (en clima mediterrani, grans àrees metropolitanes i nivell de vida):
La gestió de l’aigua a Catalunya
Ciutats californianes (17,7 Hab a l’àrea metropolitana de Los Ángeles)
Grans transvasaments des dels rius Colorado i Sacramento, avui en dubte. Es planteja un nou model diversificat, integrant dessalinització i reutilització.
Johannesburg (3 Mhab), rep una impulsió del riu Vaal a 50 km,
i Ciutat del Cap (3 Mhab) s’abasta amb 5 grans embassaments
Al país s’estan plantejant moltes mesures per a intensificar la reutilitzacó, especialment a nivell de refrigeracions industrials.
Perth (1,5 Mhab), Brisbane (2,8 Mhab) o Merlbourne (4 Mhab)
Es plantegen dessalinitzadores d’uns
45 a 50 hm3/any.
Sidney (4,5 Mhab) o Adelaida (1,2 Mhab)
Es plantegen incrementar transvasaments actuals, en termes d’auxili en sequera i
completant-los amb aigües subterrànies.
Sidney també estudia la dessalinització.
El Caire (15 Mhab) o Alexandria (3,5 Mhab)
S’abasten sense problemes des del Nil.
Tendència a la incorporació de recursos no convencionals (dessalinització, reutilització)
Fonament i inèrcia en l’ús de recursos convencionals (transvasaments)
Israel(6 Mhab)
Gran aposta per la dessalinització i la
reutilitzaciógeneralitzades.
Estanbul (11,2 Mhab)
Crisi actual dels aqüeductes històrics i plantejament de
dessalinització a gran escala.
Marsella (1,6 Mhab)
S’abasta sense problemes amb un transvasament de 80 km del Durance, afluent
del Roine.
Roma (5,5 Mhab) i Nàpols (3,1 Mhab)
S’abasten de grans aqüeductes alimentats per fonts d’aigües subterrànies en alçada.
Atenes (3,8 Mhab)
S’abasta sense problemes des de 4
grans embassaments, que ara es volen
interconnectar, i amb el reforç d’un gran
aqüífer.
�La gestió de l’aigua a Catalunya
Un toc de distensiUn toc de distensióó
top related