björk, tecnologia …...dijous, 15 juny 2017 cultura lavanguardia 35 #tuitsdecultura...

34 LAVANGUARDIA DIJOUS, 15 JUNY 2017

Cultura

Dansa que dissipa el cànon hetero]ElMercat de les Flors estorna a unir al Sónar ambuna peça que combina ladansa, la música electrònicai la tecnologia escènica.Aquesta vegada l’elegit és elcoreògraf Aimar Pérez Galí(Barcelona, 1982), que hadesenvolupat en el seu tre­ball titulat Èpica el que po­dríem anomenar una experi­ència afectiva i sensorial“que ajudi el públic a allibe­rar el seu cos i a desprogra­mar­se del cànon heteronor­matiu occidental”.Ho explica el mateix Pérez

Galí, que té la intenció, diu,de generar una situaciód’“emancipació” del públic.“Volem proposar el fet escè­nic des d’una perspectivamés tendra, amorosa i femi­nista, que el públic deixi desituar­se al lloc d’espectadoranònim que consumeix visu­alment els ballarins”. I afe­geix: “Parlem de l’èpica queha estat desarmant aquestconcepte occidental hetero­normatiu, ja sigui la lluitafeminista, la lluita trans o lade la població negra. I hofem creant un ambient en

què la dansa sigui un ele­mentmés, juntament ambels llums, la música, l’arqui­tectura i les olors”.Galí s’envolta d’artistes dedisciplines dispars per aaquesta aventura que tindràlloc d’avui a dissabte (22 h) ala sala Pina Bausch ambcabuda per a un centenar depersones.La compositora i producto­ra d’LLCUge Pañeda akaOkkre, que també és presenta la programaciómusical delSónar, s’encarregarà del’hora demúsica per a

aquesta peça de què els seusautors prefereixen revelartan poques coses com pu­guin. Jaime Conde­Salazarha embastat una dramatúr­gia, mentre que l’estudid’arquitecturaMaio s’ocupade generar un espai i decrear les fugues i altres efec­tes amb projeccions visuals.I bé, Cube.bz porta lail∙luminació, i Bravanariz,la boira èpica d’olorsentre la qual ballen el ma­teix Galí, MarMedina,Miquel Fiol i AlmudenaPardo. /Maricel Chavarría

Ahir va ser el seu dia per partidatriple: la inauguració de l’exposi­ció Björk digital, una xerrada­en­trevistaiunasessiósonoradequa­trehoresenquèexerciadepeculi­ar discjòquei. L’exposició, queacull el CCCB fins al setembre vi­nent, és peculiar des de la sevasimple concepció funcional ja quepermet l’entrada per torns al vol­tantde les20persones.Unapeculiaritatquemarcael to

de lamostra, comvaremarcarRo­sa Ferré, cap d’exposicions delcentrecultural,queesvaafanyaraadvertir que Björk digital cal veu­re­lamés comuna instal∙lació im­mersivaquenocomunaexposicióconvencional, en la qual l’artistaislandesa intenta fer a través de larealitat virtual “un experimentd’aproximació diferent, a travésde la realitat virtual, al visitant i alseu públic”. Lamostra, que es potdegustar mínim en una hora i esrecomana que es prolongui mitjahora més, està indicada sobretotperabonsseguidorsdelacantanti

LA CRÒNICA

Esteban LinésBarcelona

Sónar: lesmàquinespoden ser creatives?

El Sónar+D obre amb el futur de la intel∙ligència artificialJUSTO BARRANCOBarcelona

La intel∙ligència arti­ficial ja no és un te­madepel∙lículesdeciència­ficció. Fados anys StephenHawking firmava

una carta avisant dels perillsd’aplicar­la a la cursa armamen­tística. Però els robots assassinssónnomésunade les seves infini­tes possibilitats. I ahir el Sónar+D–lagrantrobadaprofessionalambquèel festival Sónaruneix finsdi­vendres el món de la tecnologia,la creativitat i la indústria– vaobrir posant sobre la taula unaqüestió fonamental: els ordina­dors poden ser creatius? I crearuna cosa interessant? Ara ques’automatitzaran i robotitzarantants llocsdetreball, lacreativitat,almenys, continuasentexclusiva­menthumana?Sensdubte, elpanel internacio­

nalquevamuntarelSónar+Ddes­prés de presentar la poètica i es­pectacular instal∙lació Phospherede Daito Manabe al SónarPlanta,un panel que va reunir enginyers,artistes i responsables de progra­mes del gegant Google que unei­xencultura i tecnologia, vadeixarclar que en l’època de la intel∙li­gència artificial, del big data, del’aprenentatge profund, de lesxarxes neuronals artificials i deles learning machines, els ordina­dors, lacomputació, creen. Imolt.Això sí, com qualsevol ésser hu­mà, creen depenent del que hanaprès, del que se’ls ensenyi, de lesbases de dades que se’ls doni. Si­guin 20.000 cares, vuit milionsd’obres d’art o una de gegantina,infinita biblioteca de llibres com

lesque imaginavaBorges,moltci­tat ahirpel seuconteLabibliotecade Babel. Tot i que ara per ara laparthumanaésdecisiva,especial­mental’horadeseleccionarelsre­sultats. I els artistes utilitzaran laintel∙ligènciaartificialcomunaei­namés... ocomuncol∙laborador.Imoltmés. JoséLuis deVicen­

te, comissari del Sónar+D, va re­cordarahirqueenelsúltimsdosotres anys s’han fet grans avençosen intel∙ligència artificial imachi­ne learningquehancreat“ungrandebatsobrequinscanvisportarà”.“Alguns pensavenque comque lacreativitat és un valor humà nopodria sermai automatitzada,pe­ròmolta gent ja investiga què sig­nifica la intel∙ligència artificial il’aprenentatgede lesmàquinesenla lògica de la creativitat. En comopera i, si produïm una nova for­madecreativitat de lesmàquines,quines relacions hi establiran elscreadorshumans”.De fet, el moderador de la xer­

rada, Fernando Cucchietti, delBarcelona Supercomputing Cen­ter, vadirqueen la revolucióde laintel∙ligènciaartificial“passenco­ses inesperades”. “El programad’intel∙ligènciaartificialAlphaGo,desenvolupat per Google per ju­gar al Go, juga de maneres queningú no havia jugat mai. Els ex­perts estaven sorpresos i l’utilit­zen per aprendre”, va assenyalar.I en l’àmbit de la traducció, vadir,aquestes neuroxarxes artificials“comencenageneralitzar lespro­pietats de les llengües entenentunacosaquenosaltresnosabem”.Potser, varemarcar,podemutilit­zar els ordinadors per aprendre acreardemaneradiferent.Freya Murray, del Google Arts

&CultureLab,vamostrar la imat­

Björk, tecnologia i creativitat protagonitzen l’arrencada del festival

ge d’una Venus prehistòrica perrecordar que es va tallar amb leseines de l’època: pedra de sílex.“Cada època té les seves. Avui hiha realitat virtual i màquines queaprenen. I art i tecnologia conti­nuenlligats icontinuenredefinintel món que vivim. La tecnologiacada vegada més és una extensióde nosaltres, i l’aprenentatge deles màquines defineix aquestatecnologia, de manera que eldebat és important”. De fet, Ken­ric McDowell, del Google Artists& Machine Intelligence, quefacilita la col∙laboració entreartistes i enginyers, va dir que elsestudis mostren que les eines,fins i tot les prehistòriques, can­

vienel cervell: qui som.Mario Klingemann, un dels ar­

tistes amb qui treballa el GoogleArts & Culture Lab, va ironitzarqueelmachine learningvasercre­at per convertir “els gats en da­des”, perquè els ordinadors po­guessin, a través de diversos pas­sos, reconèixer imatges, si estractava d’un gat o d’una altra co­sa.Ellhacreatambaquesteseinesprojectes comXDegrees of Sepa­

ration, en què el programa relaci­ona, per exemple, una esculturaprehistòrica amb La nit esteladadeVanGoghatravésd’altresqua­dres i esculturesmitjançant asso­ciacionsquenomésell veu.Al capi a la fi, com ahir van mostrar, elqueveuunamàquinaquanveuungat s’assembla poc al que veiemnosaltres, encaraque sàpiga iden­tificar­ho igual. McDowell ho vaexemplificar amb les imatgesal∙lucinatòriesdelDeepDreamdeGoogle, un algoritme dissenyatperquè els científics veiessin elque veu una d’aquelles xarxesneuronals artificials davant unaimatgedonada, iquegenera imat­gespsicodèliques.Nonomésaixò:va mostrar algoritmes que gene­renpoesiesapartird’aquellesxar­xes id’unacàmeraalmaleterd’uncotxequevaper laciutat.Al cap i a la fi, el creadorMemo

Atkin va assenyalar que la consci­ència és una solució de l’evolucióper lluitar ambelbig data amesu­ra que ens transformem. I vaapuntarquesi lacomputaciódigi­tal va ser un invent de la SegonaGuerra Mundial i internet de laGuerra Freda, avui, a l’època dela vigilància massiva i els modelsde negoci d’internet, toca l’apre­nentatge profund i la intel∙ligèn­ciaartificial. Davantelnounegocide les empreses, un creador debots, Darius Kazemi, va dir quepotserelpaperdel’artistaenlare­voluciódelaintel∙ligènciaartifici­al és utilitzar­la sense objectius. Iva concloure que “pensem que laintel∙ligència artificial ens escla­vitzarà perquè és el que hem fetsempre els humans amb els hu­mans, els animals i les plantes,però és una projecció, i probable­mentequivocada”.

NOVA CREATIVITAT

Lesmàquines queaprenen podenensenyar­nos a creardemanera diferentPOR DE LA TECNOLOGIA

“Tememquelaintel∙ligènciaartificialensesclavitziperquènosaltresesclavitzem”

DIJOUS, 15 JUNY 2017 C U L T U R A LAVANGUARDIA 35

#tuitsdecultura@JosepLluchPuigJosep Lluch Editor

Si fem cas del que diuen, ser fran­quistes era la seva manera de serantifranquistes.

@NorihouseEduardo Noriega Actor

¡Qué alegrías nos sigue dando elRacing! ¡A un pasito del ascenso!No puedo estar el domingo, pero ossigo desdeMéxico...

@jordicorominasJordi Corominas Escriptor

De repente es gracioso no ver enTwitter gente firmando, casetas ydemás.

@MaiteSalordMaite Salord Ripoll Escriptora

AMenorca, ens agafen “sacardius”,paraula que prové de “sacré Dieu”,herència del XVIII. M’agrada moltencara que intent practicar­la poc.

ÀLEX GARCIA

Björk va mostrar per partida triple com d’atípica és la seva obra i laseva persona, difícil d’entrar­hi però fascinant es miri per on es miri

Per a fans i curiososconeixedors de la seva obra sono­ra, especialment del seu últim àl­bum,Vulnicura, ja que el gruix del’exposició se centra en sis vídeosfets sobrealtres tantes composici­onsde l’àlbum.Encara que la mostra combina

performance,cinema, instal∙lació,vídeo i interacció, el principal re­clam són cinc audiovisuals fetsamb tecnologiade realitat virtual.Des d’aquesta perspectiva ad­

quireixenelseusentit lesparaulesque també va pronunciar RosaFerré, que va insinuar que Björks’acosta tant als espectadors enaquesta “instal∙lació immersiva”que el visitant podria tocar­la, sino fos perquè es tracta de realitatvirtual i la seva figura et traspassa,com si l’artista fos un superheroide ficció. El recorregut començaamb Black lake, un innovador vi­

deoclip creat per encàrrec delMuseu d’Art Modern de NovaYork (MoMA), estrenat el 2015,que regala a l’espectador una ex­periència envoltant a còpiad’imatges panoràmiques i un sis­tema sonor dissenyat a mida. Apartir d’aquesta sala el visitant sesubmergeix en l’àmbit de la reali­tatvirtual, ambulleresadhoc iau­riculars que propicien l’experièn­cia immersiva. Es van visionantsuccessivament els vídeos de lescançons Stonemilker (on apareixque Björk ofereix recital privat al’espectador), Mouth mantra(potser el més impactant, amb unviatge per l’interior de la seva bo­ca),NotGet (amb la cantant trans­formada en una arna gegantina),Quicksand (una actuació seva alJapó) i, finalment, Family (la demés càrrega emotiva i lúdica, en

què l’espectador pot interactuar,dibuixant traços o fent servir lesmansper guarir les feridesde l’ar­tista).Perquè en aquesta espècie

d’òpera tecnològica que lamúsica

islandesa va concebre a partir del’àlbum esmentat (que reflecteix irecull el seu estat d’ànim desprésde la ruptura amb la seva parella),l’actitud és més aviat d’assistir aun concert que no la d’assistir a

una exposició a l’ús. Malgrataquestes prevencions –recorda­desperFerré­d’anarentrantapoca poc en les intencions de Björk,no hi ha dubte que cal ser bastantfande la imprevisiblecreadora in­sular.I,comespotllegirenundelspanells de l’exposició, Björk reco­neix que “una vegada escrites lacançonsesvaferpatentque,sensevoler, m’havia endinsat en la nar­raciód’una tragèdia grega”.Björk digital prossegueix el ca­

mí en dos espaismés, un on es potrecordar l’àmplia carrera video­gràfica, alguns vídeos inclosos ín­timament lligatsaalgunsdelsseushits, i un altre en el qual l’aficionat(que ahir semblava, en general,encantat)potjugarambelsinstru­ments pedagògics creats a partirdel seu treball discogràfic esmen­tat anteriorment .Lasevapresènciaesvatornarfí­

sica a la tarda quan va aterrar a lesinstal∙lacions del Sónar deDia a laFira de Montjuïc. Va arribar al’anunciada entrevista­xerradaambelcomissari i editorencapdeTheCreative Independent, ambunvestuari vistós de volants, gases imàscara­antifaç. En el seu anglèspeculiar va parlar davant d’un au­ditori atapeït de periodistes i pro­

fessionals d’alguns llocs comunscomlanecessitatqueesreconeguii visualitzi la progressiva presèn­cia de dones a l’escena de lamúsi­ca electrònica –la qual cosa va ai­xecar algun encès aplaudiment–,quesesentmoltcòmodaambelgirque va fer la seva carrera des queva publicar Biophilia, i que té pre­vistdedicar­seapartirde la tardora preparar el seu pròxim disc. Ique en les seves sessions de dj“adoroajuntar extremssonors”.Iaixòvaferdurantquatrehores

fins a la mitjanit, en un escenarihabilitat en clau selvàtica, ambBjörkque anavauniformadaper al’ocasió amb una gorra de palla imés coses, i amb una heterodoxamescla que va fer que en desertésmésd’unperòquereflecteixelseupols: música clàssica bàltica, corstribals, JohnCage,KateBush, fla­menc, músiques del món d’allòmés peculiars... Això sí, al finalpreveia fer ballar unamica el per­sonal.c

EnlasessiómusicaldequatrehoresvaviatjardeJohnCagealestribusafricanes,passantpel flamencielBàltic

Inconfusible. L’artista imúsica islandesa va arribar ales instal∙lacions del Sónar deDia abillada per a l’ocasió,encara que després es va

canviar per a la sessió de dj