art islÀmic i mudÈjar

TEMA 8: L’ART ISLÀMIC I

L’ART MUDÈJAR

8.1. ELS REFERENTS HISTÒRICS.

8.2. LOCALITZACIÓ I EVOLUCIÓ ARTÍSTICA.

8.3. CARACTERÍSTIQUES GENERALS.

8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA.

8.5. L’ART MUDÈJAR.

8.6. LA DIVERSITAT DE L’ARQUITECTURA MUDÈJAR.

8.1. ELS REFERENTS HISTÒRICS

Abans de l’aparició de l’Islam, els habitants de la

Península Aràbiga practicaven el politeisme. Un dels

ritus més populars era l’adoració de la kaaba a La

Meca.

El profeta Mahoma (571-632) va tindre una revelació

d’Al·là i va fundar una nova religió monoteista. Els

seus deixebles recolliren els preceptes de la religió a

l’Alcorà.

Mahoma era perseguit pels politeistes i va haver de

fugir a la ciutat de Medina (Hègira) i, d’aquesta

manera començà l’extensió de l’Islam, que en menys

d’un segle arribaria fins Pèrsia a l’est i fins la

Península Ibèrica a l’oest.

8.1. ELS REFERENTS HISTÒRICS.

Expansió de

l’Islam (632-711).

8.1. ELS REFERENTS HISTÒRICS.

Al segle VIII, el regne visigòtic de la ibèric estava dividit entre

els partidaris d’Àkhila i els de Roderic.

Hi havia una guerra oberta i Àkhila demanà ajuda als

musulmans, que van desembarcar a la península (encapçalats

per Tarik) al 711.

Els musulmans van vèncer Roderic a la Batalla de Guadalete i

ocuparen la península sense resistència.

La seua permanència s’allargà durant vuit segles, durant els

quals la península va ser coneguda com Al-Andalus.

Tot i això, des del segle IX s’inicià un procés de recuperació del

territori per part dels cristians conegut com Reconquesta.

La recuperació de territoris per part dels cristians i la

permanència de musulmans a les zones conquerides ocasionà

l’aparició d’un estil artístic que barrejava el romànic i el gòtic

amb l’art islàmic. Aquest estil és conegut com a mudèjar.

8.1. ELS REFERENTS HISTÒRICS.

8.2. LOCALITZACIÓ I EVOLUCIÓ ARTÍSTICA.

L’art islàmic es va situar als llocs per on s'estengué

la religió musulmana (Orient Pròxim, part d’Àsia, part

d’Àfrica i la Península Ibèrica).

Aquest estil començà a produir-se al segle VIII i la

seua influència ha arribat fins avui.

A la península podem distingir tres períodes:

Època Omeia i Califal (755-1030).

Imperi Almohade (1153-1212).

Època Nassarita (1238-1492).

8.3. CARACTERÍSTIQUES GENERALS.

L’art islàmic recull els substrat de les civilitzacions precedents.

Té elements romans (columnes, arc de mig punt, dovelles bicolors,...), elements bizantins (voltes i cúpules), d’Orient Pròxim (arc apuntat i arc lobulat) i visigots (arc de ferradura).

L’art estigué molt lligat a la religió i, en ell, tingué prioritat l’arquitectura. L’escultura i la pintura s’utilitzaren per a cobrir superfícies arquitectòniques.

L’ornamentació pot ser: geomètrica (llaceria), vegetal (atauric), arabesca (unió de les anteriors) o cal·ligràfica.

També destaca la utilització de mocàrabs i rajoles decoratives de ceràmica.

8.3. CARACTERÍSTIQUES GENERALS.

Tipus de decoració.

8.3. CARACTERÍSTIQUES GENERALS.

8.3. CARACTERÍSTIQUES GENERALS.

Podem dividir l’art hispanomusulmà en quatre etapes:

ETAPA OMEIA (segles VIII-IX). Hi hagué influències

dels estils anteriors.

ETAPA CALIFAL (segle X). Solucions barroques i

complexes en arquitectura(arcuacions i voltes de

nervis).

ETAPA ALMOHADE (segles XI-XII). Arquitectura més

austera i sòbria.

ETAPA NASSARITA (segles XIII-XV). Creació d’un

llenguatge artístic propi, amb gran riquesa als interiors.

8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA.

a) Edificis de dimensions regulars.

b) Maó i fusta com a materials preferents.

c) Voltes i cúpules per a cobrir les estructures (volta

nervada, volta de mocàrabs, cúpula gallonada,...)

d) Pilars i columnes com a elements sustentadors.

e) Austeritat en la decoració exterior i rica

ornamentació interior.

8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA.

8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA.

8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA.

ARQUITECTURA RELIGIOSA

La Mesquita era l’edifici religiós més important. Podem trovar el seu origen a les basíliques romanes i paleocristianes i també existeixen algunes influenciades per les construccions bizantines.

La seua forma més freqüent és la planta rectangular, en la qual es diferencien dues parts:

La sala d’oració (Haram), en la qual hi ha diversos elements importants:

La Quibla (mur orientat cap a La Meca; les naus de la mesquita estan orientades cap a aquest mur).

El mihrab (fornícula sagrada oberta en la quibla)

El mimbar (trona per dirigir l’oració).

La maqsura (espai enreixar que separa el sobirà de la resta de fidels).

El pati (shan), porticat i descobert, on es troba el minaret i la font de les ablucions.

8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA.

ARQUITECTURA RELIGIOSA

Parts de la mesquita.

8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA.

ARQUITECTURA RELIGIOSA

Haram

Mihrab

Maqsura

Minaret

8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA.

ARQUITECTURA RELIGIOSA

8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA.

ARQUITECTURA RELIGIOSA

8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA.

ARQUITECTURA RELIGIOSA

Mesquita de Kairuan, a Tunis (875-902)

8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA.

Minaret de la Mesquita de

Samarra (848-852) Girlada de Sevilla, d’època almohade

(1195)

ARQUITECTURA RELIGIOSA

8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA.

ARQUITECTURA RELIGIOSA

Mesquita de Còrdova (785-987)

8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA.

ARQUITECTURA RELIGIOSA

8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA.

ARQUITECTURA RELIGIOSA

Naus de la Mesquita (haram), època

d’Abderraman I.

8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA.

ARQUITECTURA RELIGIOSA

Columna

d’època

d’Abderraman II

Minaret (Abderraman III), d’època

califal.

8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA.

ARQUITECTURA RELIGIOSA

Macsura (Al-Hakam II).

Època califal.

8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA.

ARQUITECTURA RELIGIOSA

Macsura de la Mesquita de

Còrdova (Al-Hakam II). Mihrab de la Mesquita de Còrdova,

amb arc de ferradura (arc califal).

8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA.

ARQUITECTURA RELIGIOSA

Façana d’Al-Hakam II.

Façana lateral de la mesquita.

8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA.

ARQUITECTURA RELIGIOSA

Mesquita de Còrdova. Coberta i vista

aèria.

8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA.

ARQUITECTURA RELIGIOSA

Mesquita del Crist de la llum.

8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA.

ARQUITECTURA RELIGIOSA

Mesquita de Las Tornerias

8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA.

ARQUITECTURA RELIGIOSA

Giralda de Sevilla (minaret d’època

Almohade).

8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA.

Entre els edificis d’arquitectura civil podem trobar de diversos tipus:

L’Alcassaba. Edificis militars, però on també es desenvolupaven

funcions civils i administratives.

Fortaleses o castells. Hi ha nombroses construccions degut al

conflicte obert amb els cristians, que durà vuit segles.

Palaus. Residències de prínceps i de les famílies reials. Amb

escassa ornamentació exterior i rics interiors.

Tenien dues parts: una on es desenvolupaven els assumptes

de la vida pública i un altra on residien les famílies reials.

Tenen grans patis interiors amb jardins i on l’aigua és

protagonista.

Els palaus estan envoltats per muralles.

Destaquen Medina al-Zahara (Còrdova) i l’Alhambra i el

Generalife de Granada.

Banys públics, situats als centres de les ciutats i amb origen a

les termes romanes.

ARQUITECTURA CIVIL

8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA.

ARQUITECTURA CIVIL

L’Alhambra de Granada, amb

l’Alcassaba a la part dreta.

8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA.

ARQUITECTURA CIVIL

ALCASSABA DE

GRANADA

Porta de la Justícia

Torre de la vela

8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA.

ARQUITECTURA CIVIL

Alcassaba d’Almeria

Alcassaba de Màlaga

8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA.

ARQUITECTURA CIVIL Palau de Medina Al-Zahara

(Còrdova), 936.

Pòrtic d’entrada

Mesquita

8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA.

ARQUITECTURA CIVIL

Saló d’Abderraman III

8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA.

ARQUITECTURA CIVIL

Capitells i basa de Medina Al-

Zahara

8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA.

ARQUITECTURA CIVIL

Palau de l’Aljaferia a

Saragossa (segona

meitat del segle XII).

Època dels regnes de

taifes.

8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA.

ARQUITECTURA CIVIL

Saló d’El Mussallah i pati.

8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA.

ARQUITECTURA CIVIL

8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA.

ARQUITECTURA CIVIL

Arquitectura defensiva.

8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA.

ARQUITECTURA CIVIL

Palau de l’Alhambra (Granada)

8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA.

ARQUITECTURA CIVIL

8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA.

ARQUITECTURA CIVIL

Pati de la reixa.

8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA.

ARQUITECTURA CIVIL

Pati de l’habitació

daurada

Mexuar

8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA.

ARQUITECTURA CIVIL

Pati dels Arraians o de Comares

8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA.

ARQUITECTURA CIVIL

Torre de Comares (interior).

8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA.

ARQUITECTURA CIVIL

Banys Reials.

8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA.

ARQUITECTURA CIVIL

Pati dels lleons.

8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA.

ARQUITECTURA CIVIL

8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA.

ARQUITECTURA CIVIL

Sala de les dues germanes

8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA.

ARQUITECTURA CIVIL

Sala dels Abencerrajes.

8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA.

ARQUITECTURA CIVIL

Sala dels reis.

8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA.

ARQUITECTURA CIVIL

Palau del Generalife

8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA.

ARQUITECTURA CIVIL

8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA.

ARQUITECTURA CIVIL

8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA.

ARQUITECTURA CIVIL

Barri de l’Albaicin (Granada)

8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA.

ARQUITECTURA CIVIL

Banys àrabs de Palma de Mallorca i de

Granada.

8.5. L’ART MUDÈJAR.

L’art mudèjar agrupa obres arquitectòniques construïdes

als regnes cristians després de la conquesta i que

incorporen influències, elements i materials

hispanomusulmans.

Hi hagué una fusió d’elements gòtics i romànics amb

altres islàmics.

Els materials més utilitzats van ser el maó, el guix i la

fusta.

8.5. L’ART MUDÈJAR.

LOCALITZACIÓ I EVOLUCIÓ.

Aquest estil avarca des del segle XI fins al XVI (fi de la conquesta

cristiana).

Podem distingir dins del mateix dues tendències: romànic mudèjar i

gòtic mudèjar.

Trobem diversitat geogràfica en la Península Ibèrica, degut a la

diferència en les dates de la conquesta. Hi ha quatre focus:

Castellano-lleonès (romànic mudèjar).

Toledà (interculturalitat)

Aragonès (gòtic mudèjar amb decoració abundant).

Andalús (llenguatge ornamental nassarita).

8.5. L’ART MUDÈJAR.

LOCALITZACIÓ I EVOLUCIÓ.

8.5. L’ART MUDÈJAR.

LOCALITZACIÓ I EVOLUCIÓ.

8.6. LA DIVERSITAT DE L’ARQUITECTURA MUDÈJAR.

FOCUS CASTELLANO-LLEONÉS

• Predomini del romànic-mudèjar (segles XI-XII).

• Abundància d'absis, arcs de mig punt i ús del maó.

• Poca ornamentació exterior (arcs cecs).

• Destaquen Sant Llorenç i Sant Tirs (Sahagún).

8.6. LA DIVERSITAT DE L’ARQUITECTURA MUDÈJAR.

FOCUS CASTELLANO-LLEONÉS

Sant Llorenç de Sahagun.

8.6. LA DIVERSITAT DE L’ARQUITECTURA MUDÈJAR.

FOCUS CASTELLANO-LLEONÉS

Sant Tirs de Sahagun.

8.6. LA DIVERSITAT DE L’ARQUITECTURA MUDÈJAR.

FOCUS CASTELLANO-LLEONÉS

Sant Andreu de Cuéllar.

El Salvador de Cuéllar.

8.6. LA DIVERSITAT DE L’ARQUITECTURA MUDÈJAR.

FOCUS CASTELLANO-LLEONÉS

San Salvador de Toro.

8.6. LA DIVERSITAT DE L’ARQUITECTURA MUDÈJAR.

FOCUS TOLEDÀ.

• Toledo va ser un centre principal de l’art mudèjar.

• Es van construir multitud de capelles, parròquies, torres i

sinagogues.

• Destaca l’església de San Roman (amb arcs de ferradura).

• Al segle XIII, amb la construcció de la catedral s’introduí el

gòtic, que va influir en les construccions mudèjars.

• La forta presència jueva determinà la construcció de

sinagogues, destacant Santa Maria la Blanca i la del Trànsit.

8.6. LA DIVERSITAT DE L’ARQUITECTURA MUDÈJAR.

FOCUS TOLEDÀ.

Sant Romà de Toledo.

8.6. LA DIVERSITAT DE L’ARQUITECTURA MUDÈJAR.

FOCUS TOLEDÀ.

Sant Jaume de l’Arrabal. Toledo.

8.6. LA DIVERSITAT DE L’ARQUITECTURA MUDÈJAR.

FOCUS TOLEDÀ.

8.6. LA DIVERSITAT DE L’ARQUITECTURA MUDÈJAR.

FOCUS TOLEDÀ.

Sinagoga del Trànsit. Toledo.

8.6. LA DIVERSITAT DE L’ARQUITECTURA MUDÈJAR.

FOCUS TOLEDÀ.

Santa Maria la Blanca. Toledo.

8.6. LA DIVERSITAT DE L’ARQUITECTURA MUDÈJAR.

FOCUS ARAGONÉS

• Hi ha una rica ornamentació decorativa, tant als interiors

com als exteriors.

• La decoració exterior es realitza amb maó (arcs cecs

mixtilinis, polilobulats i de ferradura).

•També trobem decoració geomètrica i floral amb ceràmica.

• Destaquen les torres de les parròquies (Sant Salvador i

Sant Martí a Terol i La Magdalena i Sant Pau a Saragossa).

8.6. LA DIVERSITAT DE L’ARQUITECTURA MUDÈJAR.

FOCUS ARAGONÉS

Catedral de Terol.

8.6. LA DIVERSITAT DE L’ARQUITECTURA MUDÈJAR.

FOCUS ARAGONÉS

Torre de Sant Martí. Terol.

8.6. LA DIVERSITAT DE L’ARQUITECTURA MUDÈJAR.

FOCUS ARAGONÉS

Torre del Salvador. Terol.

Sant Pere. Terol.

8.6. LA DIVERSITAT DE L’ARQUITECTURA MUDÈJAR.

FOCUS ARAGONÉS

La Seo de Saragossa.

8.6. LA DIVERSITAT DE L’ARQUITECTURA MUDÈJAR.

FOCUS ARAGONÉS

Sant Pau. Saragossa. Sant Gil. Saragossa.

8.6. LA DIVERSITAT DE L’ARQUITECTURA MUDÈJAR.

FOCUS ARAGONÉS

La Magdalena. Saragossa.

8.6. LA DIVERSITAT DE L’ARQUITECTURA MUDÈJAR.

FOCUS ARAGONÉS

8.6. LA DIVERSITAT DE L’ARQUITECTURA MUDÈJAR.

FOCUS ANDALÚS

• Els principals centres van ser Sevilla i Còrdova.

• Hi ha influència gòtica (presència d’arcs apuntats).

• Decoració d’origen nassarita (influència de Granada

fins al segle XV).

8.6. LA DIVERSITAT DE L’ARQUITECTURA MUDÈJAR.

FOCUS ANDALÚS

Santa Marina. Sevilla.

8.6. LA DIVERSITAT DE L’ARQUITECTURA MUDÈJAR.

FOCUS ANDALÚS

Sant Andreu. Sevilla.

Casa de Pilatos. Sevilla.

8.6. LA DIVERSITAT DE L’ARQUITECTURA MUDÈJAR.

FOCUS ANDALÚS

Reials Alcàssars. Sevilla.

8.6. LA DIVERSITAT DE L’ARQUITECTURA MUDÈJAR.

FOCUS ANDALÚS

8.6. LA DIVERSITAT DE L’ARQUITECTURA MUDÈJAR.

FOCUS ANDALÚS