aqüeducte de les ferreres
Post on 10-Jul-2015
362 Views
Preview:
TRANSCRIPT
Aqüeducte de les Ferreres
Tatiana Ruiz Roldan
HISTÒRIA DE L’ART
Fitxa tècnica
Nom de l’edifici: Aqüeducte de les
Ferreres (Pont del Diable)
Nom de l’autor: desconegut
Cronologia: primera meitat del segle I d.C
Estil: Romà, període republicà tardà
Tipus d’edifici: aqüeducte
Ubicació: Barranc dels Arcs (Tarragona)
Escala/dimensions: 27mx217m
Tarragona - Aqüeducte 1923
Tarragona - Aqüeducte 2008
Anàlisi formal
Material:Pedra Calcària local (saldó). Originàriament recobert en part d’estuc
Sistema constructiu:Volta, (té la seva base en l’arc que genera una coberta en forma de volta)
Emlpea el sistema voltat pels arcs
Elements de suport: -pilars, els de dalt tenen forma rectangular i els de sota triangular. Troncopiramidal o de piràmide escapçada
Suportats:
-arcs de ½ punt
TRONCOPIRAMIDAL
PILAR
ARC
SAGITA
SALMER LLUM
intradós
CLAUROSCA
L’aqüeducte té el punt d’origen a uns 15 km de Tarragona, a l’actual localitat de Puigdelfí, on pren aiguadel cabal del riu Francolí. Aprofitant els pendentsnaturals del terreny, la canalització arriba fins al barrancdels Arcs, on s’aixeca la part visible de l’aqüeducte, que salva el desnivell de la vall. El conjunt està construït ambcarreus en sec, és a dir, ensamblats sense utilitzar captipus d’argamassa o de material aglutinant.
Anàlisi formal
Els carreus perfectaments tallats i encaixats
Bastit sobre dues fileres d’arcades de mig punt, totes de la mateixa llum (5,9m). Té vint-i-cinc arcs a la fila superior i onze a la inferior. La distància entre el centre dels pilars és de 7,95m. L’amplada de d'intradós és de 1,89. I tots els arcs són de ½ punt.
Anàlisi formal
-El pont està realitzar amb carreus isòdoms dedimensions notables. La cara externa és llisa anivell dels arcs i presenta un encoixinat rústicals pilars i les impostes.
- Els pilars tenen una estructura graonada, i cadafilera presenta un retrocés de mig peu romà.
Anàlisi formal
IMPOSTA
Spectus de l’aqueducteL’aigua hi circulava fins arribar al
castell d’aigües , castellum aquae, que
era l’estació de la distribució de les
aigües, a prop de la ciutat en un punt
elevat.
Espai exterior
Es tracta d’un pont de 217m de llargada i 27 m d’alçada màxima. S’adapta al terreny i als desnivells (càlculs matemàtics)També càlculs matemàtics per buscar el recorregut més curs i amb una mica d’inclinació perquè l’aigua circulés
217 m
Interpretació
Funció: Tenia doble funció:
-Portar l'aigua (suministrar aigua a la ciuatat de
Tarraco) Es construeix l’aqüeducte per superar
un desnivell)
- Romanitzar l'imperi: la construcció d’obres
públiques com ara aqüeductes, xarxes de
comunicació.... eren una eina de propaganda,
romanització, i unificació del territori.
Significat: No té un significat contret però al voltant dels aqüeductes i ponts ronden diferents llegendes d'origen medieval que van tenir molta difusió a Europa. Totes aquestes llegendes tenen un denominador comú: hi ha un pacte amb el diable i una ànima en joc. La llegenda del Pont del Diable de Tarragona comença quan el constructor ja havia aixecat les dues rengleres d'arcades. Un fort temporal van fer caure el viaducte i el constructor en veure aquell desastre va invocar el diable perquè l'ajudés a reconstruir-lo. Quan Satanàs va aparèixer li va proposar un pacte: ell li construiria un pont en una sola nit a canvi de l'anima de la primera persona que begués l'aigua que transportava l'aqüeducte.L'endemà el pont estava construït però el constructor va fer beure a un ase la primera aigua del pont i el pobre animal va ser la recompensa que va obtenir Satanàs.
Context històric
La ciutat romana de Tarraco té l’origen en la creació pels germans Escipió d’un petit assentament militar, l’any 218 a.C, durant la Segona Guerra Púnica. Al llarg dels anys Tarraco va anant adquirint importància estratègica en el procés de conquesta del territori peninsular. La societat romana era una gran demandant d’aigua. A les necessitats bàsiques (consum, neteja, rec) s’hi afegien uns hàbits culturals de tipus higiènic que n’implicaven un consum important.
Context històric
La ciutat de Roma posseïa una aigua freàtica de dolenta qualitat. L’escassetat d’aigua devia ser a un problema seriós a inicis del s. IV aC. La romanització va implicar l’extensió arreu de l’Imperi dels usos econòmics i socioculturals de l’aigua. Els romans varen incorporar els coneixements de tecnologia hidràulica heretats del proper Orient i del món hel·lenístic i hi varen afegir la seva pròpia experiència.
Antecedents: estil etrusc, tot i que l'aqüeducte
és un invent romà.
Influències: Els aqüeductes foren una
innovació característica de l’enginyeria romana.
L’aqüeducte de les Ferreres és un dels més ben
conservats i una de les restes arqueològiques
mès importants de tot el conjunt monumental de
Tarraco.
• A banda d’això, la seva importància rau en el fet que els estudis semblen concloure que fou el primer assaig dels enginyers i constructors romans per superposar dos pisos d’arqueries. Així sembla demostrar-ho el fet que empressin grans pilars troncopiramidals a la base de la part central de l’obra, la tècnica en els arquitectes.
•Aquesta inseguretat,en canvi fou superada en l’aqüeducte de Segòvia, de construcció més tardana i considerat el més important de la Península Ibèrica i un més rellevants d’Europa.
top related