apuntes 3_teories sociològiques de l’educació

TEMA 4: Teories sociològiques de l’educació i polítiques educatives: evolució i corrents actuals4.1.- Estructuralisme i Model de la reproducció (Althusser, Bourdieu-Passeron, Baudelot-Establet)

4.2.- Model de la correspondència (Baudelot-Establet, Bowles-Gintis)

4.3.- Teories de la Transformació(Apple; Bernstein, Freire, Giroux, Macedo, Willis)

Esta obra está publicada bajo una Atribución-NoComercial-SinDerivadas2.5 España de CreativeCommons. Para ver una copia de esta licencia, visite http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/.

TEMA 4: Teories sociològiques de l’educació i polítiques educatives: evolució i corrents actuals

4.1.- Estructuralisme i Model de la reproducció (Althusser, Bourdieu-Passeron, Baudelot-Establet)

4.2.- Model de la correspondència (Baudelot-Establet, Bowles-Gintis)

La escuela no esresponsable de lasdesigualdades sociales y no las cambia

4.1.- Estructuralisme i model de la reproducció (Althusser;

Bourdieu i Passeron)

Estudis previs al model de la reproducció

Estructuralisme marxista

Teoria de la reproducció

James S. Coleman

1926-1995

University of Chicago

Estudis previs al model de la reproduccióInformes Coleman i Jencks

Equality of Educational Opportunity (1966), conegutcom L’informe Coleman

Christopher Jencks

Prof. Harvard University

Inequality in retrospect. Harvard Educational Review (1973)

Who Gets Ahead?: The Determinants of Economic Success in America (1979)

Inequality: A Reassessment of the Effect of Family and Schooling in America (1972)

The Schools and Equal Opportunity (amb M.J. Bane, 1972)

Estudis previs al model de la reproduccióInformes Coleman i Jencks

Louis Althusser

Prof. A l'École normale supérieure de Paris

1918 – 1990

Estructuralisme marxista: Althusser

Para leer el capital (p.o. 1967, amb E. Balibar)

-Marx jove i Marx madur

Ideología y aparatos ideológicos del estado (p.o. 1975)

-Aparells ideològics i aparells repressius

-Assegurar la dominació capitalista

Acababa de publicar eufóricamente La Revolución teórica de Marx y Para leer “El Capital”, aparecidos en octubre. Me vi preso de un increíble terror ante la idea de que aquellos textos me mostrarían desnudo frente a un público muy amplio: completamente desnudo, es decir tal y como era, un ser todo artificios e imposturas, y nada más, un filósofo que casi no conocía nada de ola historia de la filosofía y casi nada de Marx (del que ciertamente había estudiado de cerca las obras de juventud, pero del que sólo había estudiado seriamente el Libro I de El Capital, en el año 1964 en que dirigí aquel seminario que desembocaría en Para leer “El Capital”).

Althusser, L. (1992) El porvenir es largo. (pp.196-197). Barcelona: Destino.

Publicació en castellà de

Jencks, C. & Bane, M.J. (1972) The Schools and Equal Opportunity:

Jencks, C. y Bane, M.J. (1985) La escuela no es responsable de las

desigualdades sociales y no las cambia

Jean-Claude Passeron

Directeur d'Etudes à

l'EHESS

La reproduction (1970) ambBourdieu

Le métier de sociologue: préalables épistémologiques(1968) amb Bourdieu i Chamboredon

Teoria de la reproducció: Bourdieu i Passeron

Pierre Bourdieu

Prof. Collège de France

1930-2002

Estructuralisme constructivista

Habitus és estructura estructurantestructura estructurada

La distinction (1979)

Teoria de la reproducció: Bourdieu i Passeron

4.2.- Model de la correspondència

Teoria de les xarxes escolars

Teoria de la correspondència

Christian Baudelot

Prof. Sociologia. Dptm. de Ciencies Socials

Investigador al Laboratoirede sciences sociales

École normale supérieure de Paris

Teoria de les xarxes escolars: Baudelot i Establet

Roger Establet

Prof. emèrit de Sociologia de l’Université de Provence

Investigador i Director del Laboratoire Méditeraneén de Sociologie (LAMES)

Teoria de les xarxes escolars

Divisió del treball

Xarxa primària professional

Xarxa secundària superior

Baudelot, C. & Establet, R. (1971) L'écolecapitaliste en France

Teoria de les xarxes escolars: Baudelot i Establet

Samuel Bowles

i

Herbert Gintis

Department of Economics

University of Massachusetts

Teoria de la correspondència: Bowles i Gintis

Schooling in Capitalist America: Educational Reform and the Contradictions of Economic Life(1977)

Democracy and Capitalism: Property, Community, and the Contradictions of Modern (1987)

Samuel Bowles

i

Herbert Gintis

Department of Economics

University of Massachusetts

Teoria de la correspondència: Bowles i Gintis

Teoria de la correspondència

Fonamentada en l’estructuralisme marxista

Relacions socials de l’escola i relacions socials de producció

La crítica reproduccionista a les transformacions democràtiques

de l’educació

1.Característiques generals

2.Limitacions

3.Elements per a superar el model de la reproducció

1. Característiques generals dels model de la reproducció i de la correspondència

1. Negació del paper de l’escola com a garantde les oportunitats socials i econòmiques dels individus

2. Relació escola-societat: no es contempla cap altre espai

3. Desinterès en veure què passa dins

4. Oblit del caràcter productiu de l’escola

5. Realitat com a producte de les estructures socials

6. Nega el paper actiu dels subjectes

2. Limitacions dels models de la reproducció i la correspondència

1. Obvia el concepte d’agència humana

2. No pot explicar el canvi educatiu

3. No conté un concepte d’autoreflexió

4. Li manca un concepte sociològic d’identitat o individu

5. Li manca un concepte de moviment social, autònom de les categories de l’estructura

6. No inclou una autoreflexió sobre els efectes socials i educatius que produeix el propi model de la reproducció

1. Concepció dual de la societat i educació en la que basar un anàlisi alliberador del seu enclassament en les categories sistèmiques

2. Visió del canvi social que inclogui tant els fenòmens de reproducció com de resistència i transformació que estan presents en el camp educatiu

3. Elements per a superar els models de la reproducció i la correspondència

4. Concepte de persona individual com a agent amb un centre interior de regulació de la pròpia conducta

5. Concepte de l’activitat transformadora dels moviments socials

6. Autoreflexió sobre els propis efectes socials de la sociologia

ERROR: undefinedOFFENDING COMMAND: model

STACK:

(Microsoft PowerPoint - 3b)/Title ()/Subject (D:20071026142908)/ModDate ()/Keywords (PDFCreator Version 0.8.0)/Creator (D:20071026142908)/CreationDate (lidia puigvert)/Author -mark-