aprenentatge motor
Post on 01-Jul-2015
594 Views
Preview:
TRANSCRIPT
INFLUIR SOBRE UNA PERSONA ÉS INFLUIR SOBRE UNA PERSONA ÉS TRANSMETRE-LI LA NOSTRA PRÒPIA ÀNIMATRANSMETRE-LI LA NOSTRA PRÒPIA ÀNIMA
Oscar Wilde
" Un principi de l'art Un principi de l'art de l'educació, en el de l'educació, en el
que haurien de fixar-que haurien de fixar-se els encarregats de se els encarregats de
dirigir-la, és el que no dirigir-la, és el que no s'ha d'educar als s'ha d'educar als nens conforme el nens conforme el
present, sinó present, sinó conforme a un estat conforme a un estat
superior, més superior, més perfecte, possible en perfecte, possible en
el provenir de el provenir de l'espècie humana".l'espècie humana".
Kant
““LA CLAU ESTÀ EN CONFIAR EN ELLS”LA CLAU ESTÀ EN CONFIAR EN ELLS”
Esther Vilalta
Redactar correctament objectius generals i didàctics.
Aplicar diferents estils d´ensenyament a l´activitat física.
Identificar les parts d´una sessió pràctica.
Diferenciar les diferents capacitats motrius.
Diferenciar les habilitats motrius bàsiques i específiques.
Analitzar la complexitat de les tasques motores i seqüenciar-les per facilitar-ne el seu aprenentatge.
Conèixer els elements i possibilitats d´organització d´una sessió.
Aplicar el model de processament de la informació de Marteniuk a les diferents habilitats motrius.
Aplicar correctament les tasques motrius de Famose.
Dinamitzar activitats físico-recreatives adaptant-les al medi i ales necessitats dels participants (nens/es, tercera edat, poblacions especials, etc…).
CAPACITAT DE PORTAR UN GRUP I
TRANSMETRE… CONEIXEMENTS
El model de processament de l´informació de Marteniuk
Les parts d’una sessió
Els tipus d´objectius (generals, didàctics i operatius).
Tipus de continguts (conceptuals, procedimentals i actitudinals).
Les tasques motores de Famose.
Els estils d´ensenyament de reproducció.
Estils d´ensenyament de producció.
CONCEPTES 70%-Prova de conceptes final S´ha d´aprovar per fer mitjana
PROCEDIMENTS 20%-Resolució correcta de les sessions pràctiques proposades.-Participació activa i reflexiva en les pràctiques de les sessions.
ACTITUDS 10% - Respecte cap al professorat i els companys - Atenció i interès a classe - Assistència i puntualitat a les sessions del crèdit - Puntualitat en el lliurament de les activitats proposades a classe - Intervenció i participació activa a les sessions del crèdit - Acceptació dels companys i les seves possibles limitacions
*Una assistència inferior al 80% del total d’hores de classe d’aquest crèdit obligarà a l’alumnat a presentar-se a l’avaluació extraordinària.
@phigalg2
http://blocs.xtec.cat/esport http://www.scoop.it/t/llanca-t-a-fer-esport
OBSERVA ELS VÍDEOS I FES UN RECULL DE TOTS ELS COMPORTAMENTS QUE CONSIDERIS QUE NO S’AJUSTEN A LA
DIDÀCTICA DE L’ACTIVITAT FÍSICA
És qüestió d’anatomia?
FLASH INTRODCUTORI basat en Batalla, A.
Fem un petit experiment...treballarem amb accions motrius que no hem portat a terme anteriorment...
Alguns científics creuen que el sistema de control del moviment no pensa en músculs quan dóna les ordres al
sistema motor
Doncs en què pensa?
Potser pensa en el moviment?
Seguiu aquestes trajectòries amb els dos braços alhora i d’esquerra a dreta
Les dues primeres són més fàcils perquè descriuen trajectòries idèntiques alhora
Les darrera és més difícil, doncs no s’assembla a cap forma coneguda
Mechsner et al. arriben a la conclusió que el control del moviment és de caràcter perceptiucognitiu
És a dir, el control de moviment necessita tenir una idea clara i concreta d’allò que vol fer, i el sistema locomotor tradueix, de manera automàtica, aquests conceptes en
moviments corporals
Ens fem una imatge mental d’allò que volem fer
I saber això per a què carai ens servirà?
Si el control de moviment no entén de músculs ni de moviments concrets...ens podem estalviar totes les
informacions sobre músculs que intervenen i moviments específics
Cal donar informacions que facilitin el desenvolupament de les representacions mentals
ALTRES
DEMOSTRACIONS (poques i a l’inici)
INTERVENCIONS DIRECTES SOBRE ELS COS (ex: gimnàstica)
Què ajuda més a l’aprenentatge, la repetició o la variació?
LES DUES COSES...la repetició afavoreix l’automatisme (i podem deixar lliure l’atenció conscient), i la variabilitat
establim una base motriu amplia
ATENCIÓ, L’OBLIT ENS AJUDA
Si repetim diverses vegades la mateixa activitat ho acabem fent de manera mecànica...s’aprèn més ràpid, també s’obliden abans...Per tant, és millor
plantejar situacions variades que ens obliguin a invertir més esforç.
TEORIES DE PROCESSAMENT DE LA INFORMACIÓ
Neixen com un intent de superar les limitacions més importants del conductisme (ambientalisme, associacionisme, antimentalisme).
S’estructura a partir dels postulats propis de la psicologia cognitiva.
L’aprenent té un element actiu, més enllà de respondre a determinades característiques de l’ambient.
“El dominio cognitivo es ladiferencia fundamental entre el hombre y
los animales inferiores y se hace difícilplantear las leyes del aprendizaje
humano al margen de él”ADAMS,1971
ADAMS,1971
Es tracta del model bàsic del processament de la informació
S’inicia amb l’arribada d’un o més estímuls (inputs) d’informació a un més òrgans sensorials, a partir d’aquí
s’inicia el seu processament (caixa negra) que acaba amb l'emissió d’una resposta motora (output)
El processament de la informació no és observable
Ex: dibuixa un arbre
Es varen adonar que tot i que les entrades eren les mateixes les respostes no sempre eren
iguals, ni desitjades.
Calia detectar les fases d’aquest procés…
Per intentar donar respostes a aquests processos
Materniuk presenta el següent model:
Presenta un model on desglossa l’execució motriu en tres mecanismes o etapes. La seva interrelació és tal
que una errada en una d’elles provoca el fracàs en l’assoliment de l’objectiu.
1- MECANISME PERCEPTIU1- MECANISME PERCEPTIU
Identifica i integra dades sensorials provenen de l’entorn i també del propi subjecte.
Les informacions de l’entorn són enviades al mecanisme de decisió, però també es guarden a la memòria. Això ens permetrà identificar i interpretar
estímuls.
2- MECANISME DE DECISIÓ2- MECANISME DE DECISIÓ
Procés de decisió intern que té lloc abans d’executar qualsevol tasca motriu. Aquest procés no sempre és conscient. Intervenen les capacitats cognitives de l’individu.
El subjecte escull d’entre les respostes que té emmagatzemades la que més s’ajusta a la situació
concreta.
Moltes vegades anticipem. Coneixem els indicadors i es preveuen els estímuls que apareixen.
3- MECANISME D’EXECUCIÓ3- MECANISME D’EXECUCIÓ
Encarregat de la realització del moviment.
És el responsable de la organització motriu que coordinarà les diferents accions musculars implicades
en la resposta programada prèviament.
EXEMPLES:
MECANISME PERCEPCIÓ XMECANISME DECISIÓ X
MECANISME EXECUCIÓ X
Segons l’exemple anterior la tasca proposada presenta unes exigències en l’aprenentatge que fan
referència als tres mecanismes….
Existeixen tasques motrius diferents, i per tant requeriran un tractament didàctic diferent
WELFORD (1976) PROPOSA UN NOU MODEL:
QUATRE CIRCUITS PRINCIPALS DE FEEDBACK!
1- DECISIÓ I MEMÒRIA: Abans de donar la resposta motriu, l’individu recorre a les experiències passades o
fins i tot a la pràctica imaginada.
2- CONTROL NEUROMUSCULAR: Control automàtic de les parts o components del moviment a realitzar.
3- CONEIXEMENT DE L’EXECUCIÓ: A partir dels òrgans sensorials de caràcter kinestésic
4- CONEIXEMENT DELS RESULTATS: El resultat extern percebut a través dels sentits perifèrics (vista, oída...)
EL DIA DEL GOL
Aquells estímuls que som capaços de captar a través dels òrgans
sensorials
La interpretació de les sensacions, donant significat i organització
Cada persona construeix d’una manera exclusiva i única les percepcions recollides per estímuls. Ex:
un perfum que ens recorda...
Procés a través del qual es realitza el canvi d’energia externa per energia nerviosa, processable com a
informació per part de l’organisme, la seva transmissió als nivells de memòria, i la seva organització primària
per tal de ser identificada.
Receptors sensorials
Són els òrgans concrets que realitzen la funció de rebre l’energia externa i transformar-la en energia nerviosa.
Característiques dels receptors
Especificitat: cada receptor tan sols respon a un tipus d’estímul partícula (ex: ull---llum, oïda...ones sonores) .
Excitabilidad: nivell mínim d’estimulació necessari per provocar les reaccions químiques que mobilitzen l’impuls
cap al cervell.
Adaptació: en la mesura que l’estímul es manté constant l’excitabilitat va desapareixent i es produeix una
adaptació (ex: olor permanent)
Classificació
Pel que fa al moviment:
Els propioceptors són els receptors més específics pel que fa al comportament motor.
Els interoceptors no tenen funcions directes relacionades amb el moviment.
D’entre els exteroceptors la vista és el que té més importància per les conductes motores
GUITART
ON SOM?
ELS RECEPTORS PROPIOCEPTIUS
Informen sobre la posició de les parts del cos i el moviment.
DUES CATEGORIES
KINESTÈSICS LABERÍNTICS
Existeix gran diversitat d’informacions rebudes pels receptors sensorials propioceptius...això a l’inici
provoca...
A l’aparell locomotor i pell A l’oïda
DESORIENTACIÓ
INCERTESA
Durant el procés d’aprenentatge
integrem totes les fonts propioceptives, i
també la visual, en unitats més grans.
Procés a traves del qual el subjecte determina, filtra i es posa condicions a l’estimulació externa.
Nosaltres decidim quins dels estímuls que rebem seleccionem i organitzem en interacció amb els processos de memòria, atenció i programació.
El que en realitat fem és establir un esquema perceptiu (Piaget)
Element comú a diferents objectes i situacions
L’ús dels esquemes depèn dels aprenentatges previs
Altres autors (Arend 1980) ho anomenen atenció selectiva entesa com:
Capacitat que té el subjecte per organitzar el seu camp perceptiu. D’aquesta manera aprendrà a concentrar-se en aquells estímuls
que són realment importants, i ignorar els que no influeixen en la realització de la tasca.
Aquest filtrat està condicionat per:
Edat del subjecte
Nivell d’experiència
Característiques dels estímuls
Sobreexclusiva (5-6anys)
Sobreinclusiva (11-12anys)
Atenció selectiva (12 anys)
MECANISME DE PERCEPCIÓ
ANALITZADORS EXTERNS ANALITZADORS INTERNS
Anàlisi Comparació
MEMÒRIA
Codi
Perceptiu
Cal adaptar contínuament la
conducta motriu en relació a factors externs
No ha prendre decisions respecte a la tasca
motriu (automatitzada)
LA COMPLEXITAT DELS ESPORTS COL·LECTIUS
El jugador s’ha de fixar en:
CATEGORIES D’INFORMACIÓ
ADVERSARIS
COMPANYS TEMPS
ESPAI
PILOTA
REGLAMENT CAPACITATS PRÒPIES
Directa, dels companys, i intencions
Situacions i intencions
De joc i de la competició Tècniques, físiques i tàctiques
Camp i joc proper
Del partit i de la acció concreta
Ubicació i perillositat
VALORACIÓ DEL NIVELL DE DIFICULTAT PERCEPTIVA DE LES TASQUES MOTRIUS
ELEMENT D’ANÁLISI - COMPLEXITAT + COMPLEXITAT
Segons condicions entorn
Entorn estable Entorn canviant
Segons tipus de control
Feedback intern Feedback extern
Segons estat inicial de l’individu i
l’objecte
Individu i objecte estàtic
Individu i objecte en moviment
ELEMENT D’ANÁLISI - COMPLEXITAT + COMPLEXITAT
Segons el propòsit de la tasca en
relació a la mobilització d’objectes
Llançament a distància
Intercepció del mòbil buscant-nos
Colpejar objecte estàtic
Llançament en precisió
Intercepció del mòbil evitant-nos
Colpejar d’objectes en moviment
Segons el tipus d’estimulació
Petit nº d’estímuls
Baixa velocitat i màxima durada de l’estímul
Molta intensitat d’estímul
Estímuls poc conflictius
Gran nº d’estímuls
Alta velocitat i poca durada de l’estímul
Poca intensitat d’estímul
Estímuls molt conflictius
ANTICIPACIÓ
COM A PREDICCIÓ DEL DESENVOLUPAMENT DE L’ACCIÓ, FET QUE ENS PERMET
GENERAR UNA RESPOSTA PREVIA A L’APARICIÓ DE L’ESTÍMUL
Accions defensives (recuperació de pilota, ajudes...) i ofensives (desmarcatges de ruptura, furts de pilota...)
APRENENTATGE EXPERIÈNCIA ATENCIÓ
MECANISME DE DECISIÓ
LES MEVES CAPACITATS
MEMÒRIA
Codi Perceptiu
Contrastació
OBJECTIU DE LA
ACCIÓ QUÈ?
PROGRAMA D’ACCIÓ
COM?
VALORACIÓ DEL GRAU DE COMPLEXITAT D’UNA TASCA SEGONS:
Nº de decisions
A més nombre de decisions la complexitat de la tasca és major
Tasques de curta durada i amb un objectiu concret no donen lloc a moltes decisions.
Nº propostes motrius alternatives en cada decisió
En una progressió limitarem les opcions alternatives per després anar augmentant el número de respostes. Exemple: en volei
farem abans un 1+1 que 1x1.
Velocitat requerida en la decisió
Si tenim molt temps per realitzar una acció, la tasca serà més senzilla que si no en disposem. Compte!...no confondre amb temps de
percepció (ex: un nedador disposa de molt temps per prendre la decisió, però ha de reaccionar ràpid davant l’estímul auditiu de la sortida)
En un procés d'aprenentatge a l’inici el subjecte ha de tenir molt temps per prendre decisions i mica en mica cal disminuir-lo (exemple: defensa
passiva)
Nivell d'incertesa
Quan l’execució i el desenvolupament es veuen afectats per les condicions de l’entorn. Exemple: escalada obrir una via o bé repetir-la.
Si tenim un oponent intel·ligent el grau d’incertesa serà més gran (així, podem considerar aquest és el secret de l’scouting? )
Nivell de risc
Moltes situacions es veuen condicionades per les situacions de risc mental i/o físic que les mediatitzen.
RISC FÍSIC: quan la pròpia tasca té una dificultat motriu important (objectiu i subjectiu
RISC PSICOLÒGIC: queden 10 segons i la pilota crema...
Ordre seqüencial de les accions (¿?)
Són més fàcils les accions d’ordre fix (ex: salt de longitud (cursa, batuda, vol, caiguda). Ens tornem a trobar de nou amb les tasques obertes (ordre seqüencial variable) i les tancades.
Quantitat d’informació a recordar
En la primera fase de l’aprenentatge hem d’evitar donar un excés d’informació. Pot arribar
a bloquejar l’aprenent per impossibilitat d’assimilar tants
continguts nous.
VALORACIÓ DEL NIVELL DE DIFICULTAT EN LA PRESA DE DECISIONS PER A LA REALITZACIÓ DE
TASQUES MOTRIUS
ELEMENT D’ANÁLISI - COMPLEXITAT + COMPLEXITAT
Nº de decisions Escàs nº decisions Gran nº decisions
Nº propostes motrius
alternatives en cada decisió
Proposta motriu única
Multiplicitat de propostes motrius
Velocitat requerida en la decisió
Molt temps per decidir
Temps de decisió molt breu
ELEMENT D’ANÁLISI - COMPLEXITAT + COMPLEXITAT
Nivell incertesa Els factors fixes Els factors variables
Nivell de risc No hi ha risc físic Hi ha risc físic
Ordre seqüencial de decisions
Ordre fix (programa lineal)
Ordre variable (programa ramificat)
Nº d’elements que és necessari
recordar
Pocs elements a memoritzar
Molts elements a memoritzar
MECANISME D’EXECUCIÓ
SISTEMA NEUROMUSCULAR
GEST
Característiques de la acció motriu
Fluidesa : capacitat de no interrompre el moviment .
Variabilitat : capacitat de modificar una acció que estic realitzant .
Anticipació: mentre realitzes un gest, mentalment en penses un altre.
Precisió: fer coincidir allò desitjat amb el que succeeix .
Economia: utilitzar exclusivament els músculs necessaris per aquells moviments .
Estètic : coincidència o no amb els estàndards.
VALORACIÓ DEL NIVELL DE DIFICULTAT DE LES TASQUES MOTRIUS RESPECTE AL MECANISME
D’EXECUCIÓ I CONTROL
FACTORS QUE INTERVENEN - DIFICULTAT + DIFICULTAT
Coordinació neuro-muscular
Pocs grups ms
Estructura simple
Poca velocitat execució
Poca exigència precisió
Molts grups ms
Estructura complexa
Alta velocitat execució
Molta exigència precisió
Condició física Poca exigència Molta exigència
El domini de l’activitat motriu corporal que ens capacita per crear, executar, i controlar el moviment, i ens permet posar-nos en relació amb l’entorn en els termes motrius desitjats
SEIRUL·LO
La interacció i el bon funcionament del SNC i la musculatura esquelètica durant el moviment. Le Boulch
Funcionament òptim dels músculs en la producció de l’acte motor. Fetz
CONTROL MOTOR ESPAI TEMPS
RECURSOS METODOLÒGICSRECURSOS METODOLÒGICS
LA MOTIVACIÓ
Tot allò que ens impulsa a fer qualsevol tipus d’activitat (física i/o cognitiva)
Sentiment d’inferioritat
Rendiment
FrustracióObjectius reals
Tasques significatives
InteressosEmpatia
Es pot definir també com: “el mecanisme intern o extern que dirigeix la conducta”. És com una força interna que ens provoca actuar, que ens mou, i que
ens manté en l’acció.
En l’àmbit esportiu, la motivació és un producte d’un conjunt de variables socials, ambientals, i individuals, que determinen la intensitat en la
pràctica, la persistència i el rendiment.
MOTIVACIÓ INTRÍNSECA
Lligada a l’activitat i a la pròpia personalitat
JOC
Agonisme
MOTIVACIÓ EXTRÍNSECA
Lligada a la relació social i l’entorn
Éxit
Associació
Estètica
BÀSICA
QUOTIDIANA
MOTIVACIÓ BÀSICA
DETERMINA EL COMPROMÍS DE L’ESPORTISTA AMB L’ACTIVITAT. (diners, prestigi, satisfacció personal, amistats...)
GUARDA RELACIÓ AMB L’INTERÈS I L’AMBICIÓ DELS JUGADORS PELS RESULTATS ESPORTIUS, EL SEU RENDIMENTS PERSONAL, I LES CONSEQÜÈNCIES
BENEFICIOSES D’AMBDÓS (contractes, victòries, campionats...)
EX: ANY DE MUNDIAL...
MOTIVACIÓ QUOTIDIANA
INTERÈS DE L’ESPORTISTA PER L’ACTIVITAT DIÀRIA I LA GRATIFICACIÓ IMMEDIATA.
GUARDA RELACIÓ AMB L’ACTRACTIU DE L’AMBIENT DE TREBALL I LES TASQUES DIÀRIES (les relacions amb els
companys i el cos tècnic, els reptes que planteja l’entrenament, l’ambient de treball...), EL GAUDI, LA SATISFACCIÓ I EL RENDIMENT PERSONAL COTIDIANS (divertir-se jugant o
entrenant, sentir-se satisfet amb el què has fet, assolir reptes esportius concrets...); I L’OBTENCIÓ DE QUALSEVOL TIPUS DE GRATIFICACIÓ (atenció i reconeixement per part de l’entrenador,
petits premis materials...)
MOTIVACIÓ DURANT L’ENTRENAMENT
RECURSOS
FORMES JUGADES
AMBIENT DE TREBALL
TASQUES SIGNIFICATIVES
RECOLZAMENT VERBALMOTIVACIÓ ENTRENADOR
VARIABILITAT
LA MOTIVACIÓ COM A ELEMENT MULTIPLICADOR
Si tens un burro i el motives tindràs un burro motivat, però mai tindràs
un cavall de carreres.
PERÒ
IMPORTANT!...Si no hi ha motivació bàsica, els esportistes no assoliran el nivell de compromís suficient per afrontar reptes
ambiciosos
Amb la motivació quotidiana...
Proposa una experiència diària més grata, però incrementa el risc de caure en un estat de conformisme que frena
l’interès i l’esforç per objectius esportius més ambiciosos.
Per tal d’assolir el màxim rendiment a l’entrenament cal:
-MOTIVACIÓ BÀSICA
-MOTIVACIÓ ESPECÍFICA PER A L’ACTIVITAT
L’estancament de molts esportistes (promeses i d’èlit) es produeix perquè la seva motivació bàsica per assolir els èxits esportius que requereixen elevades dosis d’esforç, disciplina,
persistència i autocontrol són insuficients.
Cal motivar per: obtenir el màxim benefici de l’entrenament, reduir l’absentisme, aprofitar el temps, implicació
dels esportistes...
APTITUD I PREDISPOSICIÓ DE L’ENTRENADOR... Si jo no estic motivat
no transmeto.
EVITAR LA MONOTONIA DE L’ESCALFAMENT... Variants: direcció de
les curses, treball coordinatiu, jocs, d’inici amb pilota, per parelles, segons estil
tradicional....+
LES ORDRES...feedback positiu, el to de veu, reforçar...
VARIABILITAT ENTRENAMENTS
L’AMBIENT DE TREBALL
PROPOSA ACTIVITATS.... *
LA MOTIVACIÓ DEPÈN, EN GRAN MESURA, DE L’ACTRACTIU DELS BENEFICIS (diners, prestigi, satisfacció personal, diversió...), DELS COSTOS NECESSARIS PER ASSOLIR AQUESTS BENEFICIS
(hores d’entrenament, esforç físic i psicològic, patiment, disciplina...), I DE LA RELACIÓ ENTRE BENEFICIS I COSTOS
Exemple típic: equip de regional on els jugadors no cobren...
IMPORTANT: No es pot motivar als jugadors parlant tan sols dels
beneficis, han de conèixer els costos.
QUAN MÉS PETITS SIGUIN ELS COSTOS MÉS GRAN SERÀ LA MOTIVACIÓ?
NO, els costos han de ser suficientment alts per tal que l’esportista valori la importància de l’esforç personal, però proporcional al
possible benefici i, evidentment, viable per l’esportista en funció de la seva disponibilitat i les seves possibilitats reals.
CRIDAR L’ATENCIÓ
DEMOSTRACIÓ + EXPLICACIÓ
REPETIR EL MÉS IMPORTANT
FER QUE ELS ALUMNES S’EXPRESSIN
ATENCIÓ PERSONALITZADA
ACONSEGUIR EL NIVELL D’ACTIVACIÓ ÒPTIM
ESTRÈSESTRÈS MOTIVACIÓMOTIVACIÓ
VERBAL
SANCIONAR
ENTORN
VERBAL
JOC
AMBIENT TREBALL
L’alumne necessita conèixer el resultat d’allò que ha practicat, i el professor ha de trobar els errors i els
encerts per tal d’informar a l’alumne.
ASPECTES RELLEVANTS
-NO DONAR MASSA INFORMACIÓ (SATURACIÓ).
-RECOMANABLE DONAR EL FEEDBACK ENTRE ELS 5” I ELS 20” DESPRÉS DE L’ACTIVITAT.
-NO CAL DONAR EN TOTES LES EXECUCIONS FEEDBACK (deixar l’alumne que visqui els seus propis errors)
CLASSIFICACIÓ
Segons la forma de donar la informació.
-Auditiu – Gestual - Vídeo
Segons la direcció
-Individual – Grupal
Segons com s’utilitza en el temps
-Simultani – Terminal - Retardat
Segons l’objectiu
-Global – Segmentari
Segons el caràcter
-Positius (1r) – Negatius
Segons la seva intenció
-Avaluatius –Descriptius – Comparatiu – Afectiu
- Neutral - Interrogatiu
1- CONSTRUIR LA RELACIÓ DEL NEN AMB L’ENTORN: MOTRICITAT
2- CONSTRUIR LA RELACIÓ AMB LA PILOTA: INDIVIDUAL
3- CONSTRUIR EL JOC AMB ELS COMPANYS I ELS ADVERSARIS
4- DESENVOLUPAR LES NOCIONS D’ESPAI I TEMPS, RELACIONAT AMB EL JOC D’EQUIP
“...a mi me han educado desde los trece o catorce años para que conozca el futbol. Antes
jugaba porque jugaba, y creía que las cosas sucedían porque sí. Pero me han hecho entender
que suceden porque hay una lógica. Me educaron para descifrar el juego, y en cambio, a la mayoría de los jugadores nadie les ha dicho
nada. A muchos entrenadores les interesa nada de lo que estamos hablando. Desde jóvenes a los jugadores les dicen que hay que luchar, que hay
que ganar y esas cosas, y llegan a la primera división sin saber nada del juego. Esto es lo que pasa, y por eso es tan difícil que la gente hable
realmente de fútbol.” J. Guardiola
MODEL INTEGRATMODEL INTEGRAT1. DOMINI D’HABILITATS I DESTRESES BÀSIQUES
2. PRESENTACIÓ DE LA TÀCTICA ESPORTIVA AMB IMPLICACIÓ DE
POCS ELEMENTS TÈCNICS
2. PRESENTACIÓ DE LA TÈCNICA ESPORTIVA AMB IMPLICACIÓ DE
POCS ELEMENTS TÀCTICS
3. PRESENTACIÓ DE SITUACIONS DE JOC SIMILARS A L’ESPORT DEFINITIU AMB APLICACIÓ D’ELEMENTS TÈCNICS I TÀCTICS APRESOS
4. PRESENTACIÓ DE LA TÀCTICA ESPORTIVA AMB IMPLICACIÓ DE
NOUS ELEMENTS TÈCNICS
4. PRESENTACIÓ DE LA TÈCNICA ESPORTIVA AMB IMPLICACIÓ DE
NOUS ELEMENTS TÀCTICS
5. PRESENTACIÓ DE SITUACIONS DE JOC SIMILARS A L’ESPORT DEFINITIU AMB APLICACIÓ D’ELEMENTS TÈCNICS I TÀCTICS APRESOS
Castejón i López Ros,1997; López Ros i Castejón, 2005
EN RELACIÓ A L’ESPAI
•Augmentar o reduir el tamany del terreny de joc. •Augmentar o reduir el tamany, la forma, y el número de metes (porteries) •Incorporar àrees de joc restringides (àrees que no es poden trepitjar, àrees en les que tan sols hi podem estar un temps determinat...) •Delimitar zones de llançament obligatòries. •Obligar als jugadors a canviar d’espais durant el desenvolupament del joc. •Obligar a los jugadores a mantenir una distància determinada amb els seus companys
EN RELACIÓ AL TEMPS
•Limitar el temps per a realitzar determinades accions (ex: xut). •Limitar el temps de possessió de pilota. •Limitar el temps de permanència en determinades •Determinar passivitat si no s’actua amb cert ritme. •Canviar el temps d’actuació de les tasques (ex: partits a 10’...). •Augmentar/reduir el número de períodes de descanso o de joc. •Bonificar l’assoliment de determinats objectius en un temps determinat (ex: creuar mig camp en menys de x segons)•Penalitzar el retràs en la culminació de determinats objectius
EN RELACIÓ AL
REGLAMENT
•Variar el sistema de puntuació(ex: delimitar diverses àrees de puntuació en la porteria, etc.) •Jugar amb una part de les regles per simplificar-lo. •Introduir algunes normes para centrar-nos en determinats aspectes tàctics del joc (por exemples: prohibir el retrocés de la pilota, prohibir les passades recíproques, estipular el nombre de passades abans de xutar a portería...)
EN RELACIÓ A LA TÈCNICA
•Modificar el número, forma, tamany o composició del mòbil. •Determinar el número de contactes i la forma de contacte amb la pilota. •Plantejar situacions que condicionen l’ús de determinades tècniques: passar con el interior...
EN RELACIÓ A LA TÀCTICA
Variar el número de jugadors (igualtat o desigualtat numèrica). •Determinar les funciones d’alguns o tots els jugadors (atac, defensa, semioposició, neutra). •Establir una seqüència de joc abans del joc lliure (ex: còrner...) •Establir un sistema de joc. •Establir canvis de joc davant determinades circumstàncies.
http://www.youtube.com/watch?gl=ES&hl=es&v=XYdetXI3uIs&NR=1
Explotació infantil
http://www.lavanguardia.es/premium/publica/publica?COMPID=53439840616&ID_PAGINA=1810082&ID_FORMATO=9&PAGINA
Los niños toman la calle
http://www.youtube.com/watch?v=kcCwIrstIEA (pequeño genio música)
http://www.youtube.com/watch?v=WNG3len_Yw8
top related