annex de geologia/hidrogeologia

Eines de visualització i gestió de dades geològiques. Aplicació al delta del Besòs.

60

ANNEX DE GEOLOGIA/HIDROGEOLOGIA Figura A1.1, A1.2 i A1.3 - Talls realitzats pel MOP al 1966. Figura A1.4 - Tall elaborat al 2000 pel traçat de la línia 9 del Metro i facilitat per ATM. El traçat es pot observar a la figura A1.9 Figura A1.5 - Tall Riu realitzat per la UPC al 2001 Figura A1.6 - Tall 1 i Tall Costa realitzat per la UPC al 2001 Figura A1.7 - Tall 2 i Tall 3 realitzat per la UPC entre el 2001 i 2003. La situació dels talls es pot observar a la figura A1.9 Figura A1.8 - Tall ME i Tall MD realitzat per la UPC entre el 2001 i 2003. La situació dels talls es pot observar a la figura A1.9 Figura A1.9 - Mapa amb els traçats del tall 2, tall 3, tall MD, tall ME i tall ATM (figures A1.4, A1,7 i A1.8). Figura A1.10 - Situació dels dos talls locals elaborats a la zona de la Plaça de la Vila de Sant Adrià del Besòs per la UPC que es poden veure a les figures A1.11 i A1.12. Figura A1.11 - Perfil geològic transversal al riu Besòs, que travessa la zona de l’aparcament de la Plaça de la Vila de Sant Adrià del Besòs, elaborat per la UPC. La situació es pot observar a la figura A1.10. Figura A1.12 - Perfil geològic paral·lel al riu Besòs, elaborat per la UPC. Es remarca amb línies discontinues les zones projectades on no es coneix amb certesa la geologia. La situació es pot observar a la figura A1.10. Figura A1.13 - Planta de rieres i geològica realitzada per GPO i situació dels talls realitzats per RSE Aplicaciones Territoriales S.A. entre l’any 2002 i 2005. Figura A1.14 - Tall 1 realitzat per RSE Aplicaciones Territoriales S.A. a l’any 2005 per l’estudi del pas de l’AVE. La situació es pot observar a la figura A1.13 Figura A1.15 - Talls realitzats per RSE Aplicaciones Territoriales S.A.al 2002 pel pas de l’AVE. La situació es pot observar a la figura A1.13. Figura A1.16 - Tall realitzat per PAYMA Cotas i RSE Aplicaciones Territoriales S.A. al 2004 pel pas de l’AVE. Figura A1.17 - Geometria i extensió de l’aqüífer superficial del Delta del Besòs. Elaborat per la UPC a partir de les dades geològiques i hidràuliques. Figura A1.18 - Geometria i extensió de l’aqüífer profund del Delta del Besòs. Elaborat per la UPC a partir de les dades geològiques i hidràuliques. Figura A1.19 - Mapa d’isobates de la base del quaternari. Elaborat per la UPC. Taula A1.1 – Taula de pous introduïts a la base de dades.

Eines de visualització i gestió de dades geològiques. Aplicació al delta del Besòs.

61

Figura A1.1 - Talls realitzats pel MOP al 1966.

Eines de visualització i gestió de dades geològiques. Aplicació al delta del Besòs.

62

Figura A1.2 - Talls realitzats pel MOP al 1966.

Eines de visualització i gestió de dades geològiques. Aplicació al delta del Besòs.

63

Figura A1.3 - Talls realitzats pel MOP al 1966.

Eines de visualització i gestió de dades geològiques. Aplicació al delta del Besòs.

64

Figura A1.4 - Tall elaborat al 2000 pel traçat de la línia 9 del Metro i facilitat per ATM. El traçat es pot observar a la figura A1.9

Eines de visualització i gestió de dades geològiques. Aplicació al delta del Besòs.

65

Figura A1.5 - Tall Riu realitzat per la UPC al 2001

Eines de visualització i gestió de dades geològiques. Aplicació al delta del Besòs.

66

Figura A1.6 - Tall 1 i Tall Costa realitzat per la UPC al 2001

Eines de visualització i gestió de dades geològiques. Aplicació al delta del Besòs.

67

Figura A1.7 - Tall 2 i Tall 3 realitzat per la UPC entre el 2001 i 2003. La situació dels talls es pot observar a la figura A1.9

Tall 20 5

15

m

0 200 400 m

0 5

15

m

0 200 400 m

Tall 3

Eines de visualització i gestió de dades geològiques. Aplicació al delta del Besòs.

68

Figura A1.8 - Tall ME i Tall MD realitzat per la UPC entre el 2001 i 2003. La situació dels talls es pot observar a la figura A1.9..

Aqüífer

Aq

0 5

15

m

0 200

400 m

0

5

15

m

0 200

Tall ME

Tall MD

Eines de visualització i gestió de dades geològiques. Aplicació al delta del Besòs.

69

Figura A1.9 - Mapa amb els traçats del tall 2, tall 3, tall MD, tall ME i tall ATM (figures A1.4, A1,7 i A1.8).

70

RÍU BESÓS

0 100 200 300 400

200m

Tall perpendicularal riu Besòs

A

B

Tall paral·lelal riu Besós

D

C

RÍU BESÓS

0 100 200 300 400

200mRÍU BESÓS

0 100 200 300 400RÍU BESÓS

0 100 200 300 400RÍU BESÓS

RÍU BESÓS

RÍU BESÓS

RÍU BESÓS

0 100 200 300 400

200m

200m

Tall perpendicularal riu Besòs

A

B

Tall perpendicularal riu Besòs

A

B

Tall paral·lelal riu Besós

D

C

Tall paral·lelal riu Besós

D

C

Figura A1.10 - Situació dels dos talls locals elaborats a la zona de la Plaça de la Vila de Sant Adrià del Besòs per la UPC que es poden veure a les figures A1.11 i A1.12.

71

A

B Piez- 6 S2 (73) S2 (98) S1 (73) S3 (98) Piez- 1 Piez- 2Pç.Trueta

Aparcament

0

5

10

15

20

25

Fondària ( )

Figura A1.11 - Perfil geològic transversal al riu Besòs, que travessa la zona de l’aparcament de la Plaça de la Vila de Sant Adrià del Besòs, elaborat per la UPC. La situació es pot observar a la figura A1.10.

Sorra marró

Llims i argil.les amb restes de matèria orgànica

Reblert Antròpic

Llegenda:

Graves i gravetes amb sorres grolleres

Sorra i grava grollera

Aqüitard

Llims i argiles plàstiques

Aqüífer profund

Graves poligèniques amb sorra fina-mitja

Sòcol

Pissarres

Sorra fina amb matriu llimosa

Aqüífer superficial

A

Aparcamen

72

Pi Maragall 34

Piez- 4 S1 (73) S3 (73) Piez- ACA-61

Culumna projectada ACA-100

NW-SE Aparcament Pou 2 (Lujan)

0

5

10

15

20

25

Figura A1.12 - Perfil geològic paral·lel al riu Besòs, elaborat per la UPC. Es remarca amb línies discontinues les zones projectades on no es coneix amb certesa la geologia. La situació es pot observar a la figura A1.10.

73

Figura A1.13 - Planta de rieres i geològica realitzada per GPO i situació dels talls realitzats per RSE Aplicaciones Territoriales S.A. entre l’any 2002 i 2005.

74

Figura A1.14 - Tall 1 realitzat per RSE Aplicaciones Territoriales S.A. a l’any 2005 per l’estudi del pas de l’AVE. La situació es pot observar a la figura A1.13

75

Figura A1.15 - Talls realitzats per RSE Aplicaciones Territoriales S.A.al 2002 pel pas de l’AVE. La situació es pot observar a la figura A1.13.

76

PAYMA COTAS-RSE, 2004 Figura A1.16 - Tall realitzat per PAYMA Cotas i RSE Aplicaciones Territoriales S.A. al 2004 pel pas de l’AVE.

77

Sant Adrià del Besòs

Santa Colomade Gramanet Badalona

Barcelona

Estudi dels impactes hidrogeològicsper l'extracció d'aigües subterràniesal parking municipal de la Plaça dela Vila de Sant Adrià del Besòs

Geometria delsAqüífers

Llegenda

Aqüífer superficial del Delta

Terme Municipal

Tram transport metropolità de Barcelona

Escala gràfica

0 1000 2000

Parking Municipal

Figura A1.17 - Geometria i extensió de l’aqüífer superficial del Delta del Besòs. Elaborat per la UPC a partir de les dades geològiques i hidràuliques.

Sant Adrià del Besòs

Santa Colomade Gramanet Badalona

Barcelona

Estudi dels impactes hidrogeològicsper l'extracció d'aigües subterràniesal parking municipal de la Plaça dela Vila de Sant Adrià del Besòs

Geometria delsAqüífers

Llegenda

Aqüífer profund del Delta

Terme Municipal

Contorn extrapolat aq. profund

Escala gràfica

0 1000 2000

Parking Municipal

Figura A1.18 - Geometria i extensió de l’aqüífer profund del Delta del Besòs. Elaborat per la UPC a partir de les dades geològiques i hidràuliques.

78

Figura A1.19 - Mapa d’isobates de la base del quaternari. Elaborat per la UPC.

79

Font d’informació Projecte Nºpous

ACA, Agéncia Catalana de l’Aigua, (1995). Recopilació Hidrogeologia de l’àrea 404, fluvio-deltaic del Besòs. Annex d’inventari. A

CA

147

GISA, Dragados, Necso, Comsa i Sorigue, RSE (2002) Línia 9 del FMB. Tram 4T Sagrera TAV-Gorg. Infraestructura i Estacions. Estudi geològic, hidrogeològic i Geotècnic. IT-02001.

8

GISA, RSE, ICC (2004). Seguiment geològic-geotècnic dels sondatges d’auscultació de la línia 9 del metro de Barcelona. IT-04065, AR-04704 17 ATM, RSE, ICC (2001). Línia 9 del FMB. Tram 4t. Estudi geològic, hidrogeològic i geotècnic. 33 GISA, UTE Triangle línia 9, RSE (2005). Treballs de reconeixement hidrogeològic i anàlisi preliminar mitjançant simulació numèrica d’alternatives de rebaixament del N.P. a l’excavació del pou de tuneladora de la L9. Tram IV-Via Trajana.

2

GISA, UTE Gorg Línia L9 i RSE, març (2004). Lína 9 del FMB. Tram 4T. Túnel. Pas del riu Besòs. Geologia i geotècnia. Sondatges SD-25, SD-26. IT-04014 2 ATM i ICC, (2000). LÍNIA 9: Estudi geològic, hidrogeològic i geotècnic. 31 GISA, TYPSA (2002). Projecte de la línia 9 de metro de Barcelona. Tram 4t Bon Pastor-Can Zam. Infraestructura i Estacions. TA-TM-00509.2-MO.

Líni

a 9

25 Ministerio de Fomento, SENER, GPO (2005) Estudio informativo complementario de la línea de alta velocidad. Madrid – Barcelona– frontera francesa tramo: La Sagrera - Nudo de la Trinidad. Barcelona. Tomo II.

29

ADIF, Geoconsult i Sener, (2005). Proyecto contractivo de plataforma del tramo La Torrasa- Sants (Barcelona), en la línea de alta velocidad Madrid-Zaragoza-Barcelona-Frontera Francesa

8

ADIF, Sacyr i CECAM, (2005). Modificado Nº1 al proyecto constructivo de plataforma del tramo La Torrassa-Sants (Barcelona), en la línea de Alta Velocidad Madrid-Zaragoza-Barcelona-Frontera Francesa. Anejo Nº3: Geología

7

ADIF, Cygsa consultores, Geocisa S.A. i AP*, (2004). Línia de alta velocidad. Madrid-Zaragoza-Barcelona-Frontera Francesa. Tramo L’Hospitalet-La Torrassa

AV

E

20 Ajuntament de Badalona, RODIO, S.A., Perforaciones LUJAN S.L., (2001). Corte litológico del "POZO Nº1" para la captación de agua de la capa freática de alrededor de la Estación de TMB de Barón de Viver

4

Ajuntament de Badalona, Geopayma (2002). Estudio Hidrológico Para la Evaluación de la Capacidad de Extracción de Agua del Terreno. Informe nº: G02/66. 6 EUSAB (2004). Aixecament de 15 piezòmetres a Sant Adrià de Besòs per a Estacionaments Urbans de Sant Adrià de Besòs S.A. 5 SGAB, (1940). Corte geológico de los terrenos atravesados al construir el pozo nº1 en la finca que en Sta. Coloma de Gramanet posee “Sta. Coloma Industrial S.A”. 1 SGAB, (1969). Corte geológico del sondeo de 0.60m en el pozo “Monsolis” Nº2 1 SGAB, (1968). Corte geológico en el pozo Sta. Coloma Regantes 2 Emilio Ramos i Adrià Garriga, (2007). Columnes de tres sondeigs realitzats durant els 2006 i principis de 2007 a Sant Adrià del Besòs per la caracterització hidrològica dels aqüifers.

3

S. Riera-Mora and A. Esteban-Amat, abril 1993. Vegetation history and human activity during the last 6000 years on the central Catalan coast (northeastern Iberian Peninsula)Servei C-T de Gestió i Evolució del Paisatge, Divisió 1, Universitat de Barcelona, Barcelona,23pp.

1

EUSAB, Mediterrània de Geoserveis, (2004). Estudi Hidrogeològic. Installacio Piezometre Carrer Dr.Fleming “Barri del Besòs”. 1 EUSAB, Mediterrània de Geoserveis, (2003). Estudi Hidrogeològic. Installacio Piezometres Plaça Dr.Trueta – Passeig de la Rambleta 2 EUSABTECSOL, Mediterrània de Geoserveis (2002). Instalació de Piezometres i Assaigs de Bombeigs al Terme de Sant Adrià del Besòs.

Altr

es

4 Arxiu GHS UPC 13

Taula A1.1 - Taula on es mostra quins arxius han estat usats i quants pous aporta cada un.

Eines de visualització i gestió de dades geològiques. Aplicació al delta del Besòs

80

ANNEX DE TALLS INTERPRETATS Figura A2.1 – Mapa que mostra la situació dels talls Figura A2.2 - Talls longitudinals L5 i L1. Figura A2.3 - Talls longitudinals L2 i L2_3. Figura A2.4 - Talls longitudinals L3 i L3_4. Figura A2.5 - Tall longitudinal L4. Figura A2.6 - Tall longitudinal Riu Figura A2.7 - Tall longitudinal Costa (part SW). Figura A2.8 - Tall longitudinal Costa (part NE). Figura A2.9 - Tall transversal T2 (part SW). Figura A2.10 - Tall transversal T2 (part NE). Figura A2.11 - Tall transversal T3. Figura A2.12 - Talls transversals T5 i T4.

Eines de visualització i gestió de dades geològiques. Aplicació al delta del Besòs

81

Figura A2.1 – Mapa que mostra la situació dels talls

Eines de visualització i gestió de dades geològiques. Aplicació al delta del Besòs

82

Figura A2.2 - Talls longitudinals L5 i L1.

Eines de visualització i gestió de dades geològiques. Aplicació al delta del Besòs

83

Figura A2.3 - Talls longitudinals L2 i L2_3.

Eines de visualització i gestió de dades geològiques. Aplicació al delta del Besòs

84

Figura A2.4 - Talls longitudinals L3 i L3_4.

Eines de visualització i gestió de dades geològiques. Aplicació al delta del Besòs

85

Figura A2.5 – Tall longitudinal L4.

Eines de visualització i gestió de dades geològiques. Aplicació al delta del Besòs

86

Figura A2.6 - Tall longitudinal Riu.

Eines de visualització i gestió de dades geològiques. Aplicació al delta del Besòs

87

Figura A2.7 - Tall transversal Costa (SW).

Eines de visualització i gestió de dades geològiques. Aplicació al delta del Besòs

88

Figura A2.8 - Tall transversal Costa (part NE).

Eines de visualització i gestió de dades geològiques. Aplicació al delta del Besòs

89

Figura A2.9 – Tall transversal T2 (part SW).

Eines de visualització i gestió de dades geològiques. Aplicació al delta del Besòs

90

Figura A2.10 – Tall transversal T2 (part NE).

Eines de visualització i gestió de dades geològiques. Aplicació al delta del Besòs

91

Figura A2.11 - Tall transversal T3.

Eines de visualització i gestió de dades geològiques. Aplicació al delta del Besòs

92

Figura A2.12 - Talls transversals T5 i T4

Eines de visualització i gestió de dades geològiques. Aplicació al delta del Besòs.

93

ANNEX DE MAPES Figura A3.1 - Mapa del delta del Besòs amb la situació dels 372 introduïts a la base de dades Figura A3.2 – Mapa de isòbates del sòcol obtingut a partir de les interpretacions dels talls. Figura A3.3 – Mapa de isòbates del sostre de la primera progradació obtingut a partir de les interpretacions dels talls. Figura A3.4 – Mapa de isòbates del sostre de la unitat transgressiva obtingut a partir de les interpretacions dels talls.

94

Figura A3.1 - Mapa del delta del Besòs amb la situació dels 372 introduïts a la base de dades

95

Figura A3.2 – Mapa de isòbates del sòcol obtingut a partir de les interpretacions dels talls.

96

Figura A3.3 – Mapa de isòbates del sostre de la primera progradació obtingut a partir de les interpretacions dels talls.

97

Figura A3.4 – Mapa de isòbates del sostre de la unitat transgressiva obtingut a partir de les interpretacions dels talls.