4 ratlles desembre2014
Post on 07-Apr-2016
231 Views
Preview:
DESCRIPTION
TRANSCRIPT
FULL INFORMATIU DE L’E
SCOLA LA RODA
http://www.xtec.cat/ceip-laroda
BUTLLETÍ INFORMATIU Núm. 68 – TERRASSA - DESEMBRE, 2014
EDUCAR EN VALORS
Mentre escric aquestes quatre ratlles, el primer trimestre escolar
encara no ha acabat. A una setmana estant del 23 de desembre,
encara ens queda un munt de tasques per enllestir i donar-les-hi un
acabament com cal: els informes, els àlbums, la cantada, els regals
de l’amic invisible… Ens agrada pensar que quan arribi a les mans de
qui hagi d’arribar serà, com a mínim, amb algun dels objectius que
ens havíem planificat.
Els informes. De segur, que abans de llegir aquesta editorial és el
primer del sobre que haureu mirat. Lògic. Voleu saber com els ha
anat als vostres fills i filles l’inici d’aquest nou curs. Amb què
excel·leixen, amb què hi tenen més dificultats, quins comentaris en
fan les mestres en relació a la seva evolució… Un document que n’és
un referent acadèmic de l’evolució dels vostres fills, però que no ha
de ser l’únic.
Els àlbums. Els reculls, en format paper, de la feina que han fet els
vostres fills/es al llarg del trimestre. Els fulls que us arriben són el
resultat final d’un treball previ fet a l’aula o en una sortida… Mireu-
vos l’àlbum amb “carinyo” i, si pot ser, deixeu que els vostres fills us
l’expliquin i comentin; és el seu treball i val la pena que el compartiu i
valoreu conjuntament.
La cantada de Nadal. L’últim dia del trimestre fem una cantada tota
l’escola. Cada nivell es prepara una nadala que canta per a la resta de
nens, nenes i mestres. Una petita història fa de lligam entre una
cançó i una altra. Aquest és un moment de la vida escolar en el qual
cadascun dels alumnes i mestres de La Roda ens oferim el regal de
cantar i d’escoltar-nos tots plegats. Gaudim de la música, de les
emocions que aquesta i els seus intèrprets ens transmeten.
Regal de l’amic invisible. Cada classe ha de preparar un regal per a
una altra classe de l’escola. Un regal pensat, decidit i fet per tot el
grup. Cada grup haurà d‘idear algun detall que pugui ser útil, pràctic,
lúdic, adequat al nivell d’edat... També caldrà preveure la manera de
fer-lo i d’explicar-lo, si és que necessita d’instruccions. La il·lusió de
saber si haurà agradat al seu destinatari allò que haurem fet, pot
arribar a ser tanta com la il·lusió que sentim quan rebrem el nostre
regal.
Cadascuna d’aquestes tasques i activitats tenen el seu objectiu i la seva raó de ser.
Totes elles aporten uns valors que ajudaran als vostres fills/es a formar-se com a
persones: l’esforç, el rigor, la responsabilitat, l’empatia, l’aprendre a compartir...
Qualsevol moment és idoni per treballar els valors. De fet, sempre. Cada dia és
oportú per incidir en aquells valors que volem transmetre als nostres fills. Res del
que fem és en va. Tot el que fem i com actuem té un valor, el que li vulguem donar.
Pensem com volem que sigui.
Que el Nadal us acompanyi amb una bona tria... de valors.
Gemma Flotats Ripoll Directora Escola La Roda
EDUCAR EN VALORS
L’ÚS DE LES TIC EN INFANTS I JOVES. UN PROBLEMA O UNA OPORTUNITAT?
Aquest és el títol de la xerrada que va oferir l’Eduard Vaquero Tió de la Universitat de Lleida el passat 18 de novembre a la Biblioteca Central de Terrassa.
Sota aquest títol tan atractiu, la sala d’actes de la BCT es va omplir. Tot i anar
adreçada a pares, mares, docents, infants i joves, el públic majoritari de la sala va
ser força adult, excepte estudiants de cicles formatius.
Val a dir que la xerrada va ser molt interessant. Us convido que busqueu per la
xarxa l’Eduard, hi trobareu àmpliament explicat el petit resum de les idees bàsiques
que ens va voler transmetre durant dues hores, altrament impossible d’explicar en 4
ratlles; tanmateix, us en faré cinc cèntims.
La primera pregunta que va fer en veu alta és del tot reveladora: “Com eduquem per un món que no sabem com serà?” Certament, ni docents, ni pares, ni mares, no sabem com serà el futur dels nostres fills i filles. Si pensem com han
canviat les “noves tecnologies” en els darrers 10 anys, per cert, ens va dir que no
hem d’utilitzar aquest terme obsolet, ara parlem de TIC (Tecnologies de Informació i
Comunicació). Algú recorda quan va tenir el primer telèfon intel·ligent? No fa massa,
oi? Ens va dir que és impossible que ens puguem imaginar com seran les TIC d’aquí
a 10 anys, quan els nostres fills i filles de primària seran adolescents i joves. Per
tant, quines són les solucions? N’hi ha unes quantes, al seu parer, però,
evidentment ens va dir que és del tot imprevisible com serà el món tecnològic i que
la vareta màgica no la té ningú. Ara bé, podem fer que tot plegat evolucioni amb
“sentit comú”, quines dues grans paraules, oi?
Les petites solucions i/o consells que ens va donar són:
• Donar l’esquena a les TIC és quedar-se aïllat.
• Les mares, els pares, les nenes, els nens i els docents ens hem d’alfabetitzar
amb les TIC, s’ha de trencar el mite que els infants i els joves són experts
en TIC de naixement. Tots hem de conèixer aquest nou llenguatge i els
valors ètics que comporta.
• Les TIC provoquen canvis en les escales de valors però s’ha de tenir el
“dret” a estar alfabetitzat digitalment.
• Hem de ser creatius sense por, no ens hem de refugiar en els riscos, no hem
de tenir por de perdre el control.
• Aïllar l’ordinador i/o requisar el telèfon mòbil no són bones solucions quan
el nostre fill o filla ens sembla que en fa un ús poc adequat. El que cal és
educar-los perquè en facin un ús responsable.
• Hem de fomentar, generar experiències positives. No podem deixar als
nostres fils i filles sols.
• Cal repensar, reconsiderar, redefinir els aspectes ètics de les TIC.
Finalment, ens va dir dues frases que poden ser un bon resum de la seva xerrada:
• El món virtual que creem és el món real en el que vivim.
• Hem d’utilitzar les TIC per aprendre, no com a finalitat, sinó com un mitjà.
Pep Vivó, mestre de Cicle Superior
L’ÚS DE LES TIC EN INFANTS I JOVES. UN PROBLEMA O UNA OPORTUNITAT?
PROJECTE FILOSOFIA 3-18
El Projecte de Filosofia 3-18 és una proposta educativa per a l’educació infantil,
primària i secundària, que pretén desenvolupar les habilitats de pensament dels
estudiants, tot ajudant-los a comprendre les matèries d’estudi, a ser més
conscients de la riquesa del bagatge intel·lectual heretat i a preparar-se per
participar en un món democràtic.
Aquesta proposta educativa coincideix amb les intencions educatives del nostre
Projecte Educatiu de Centre; vam iniciar-la ja fa més de vint anys i continuarem
duent aquest projecte a la pràctica.
Una de les finalitats del projecte de filosofia és ajudar als infants a estar més
atents al discurs, a ser més reflexius i més raonables, tot proporcionant les eines
perquè puguin millorar la capacitat de judici. Ensenyar a pensar serveix perquè els
infants siguin autònoms, perquè pensin per ells mateixos, perquè explorin
alternatives diferents dels seus punts de vista, i perquè descobreixin els propis
prejudicis i trobin raons per a les seves creences.
Així ens permet parlar a l’aula de la bellesa, la veritat, l’amor, la mort, la
frustració...
El projecte fa que els alumnes llegeixin, mirin, observin i parlin, i a partir d’aquí reflexionin, es facin més crítics i s’avesin a preguntar els perquès. Al mateix temps, fa que els alumnes s’adonin que són els protagonistes del seu aprenentatge i de l’aula, i que, per tant, han de participar-hi.
De cara a la convivència, el projecte promou que un mateix fet es pugui veure des de punts de vista distints, i alhora afavoreix la gestió de les emocions i el valor del respecte, com a condició del diàleg. Ajuda a desenvolupar la tolerància, a saber escoltar, i la capacitat d’avançar en un diàleg.
A més a més, es reconeix que el projecte millora l’autoestima de l’alumnat i la cohesió del grup.
Avui us volem mostrar un dels treballs fets a classe de filosofia.
Coincidint amb el 25è aniversari amb el que l’ONU va adoptar la Convenció
Internacional sobre els Drets dels Infants (per primer cop es reconeixia els menors
com a subjectes de dret), n’hem parlat a les diferents classes. S’han llegit i
comentat diferents drets i deures.
PROJECTE FILOSOFIA 3-18
En el cas dels grups de quart, vam demanar als nens i a les nenes que dibuixessin
i expliquessin amb alguna frase “El que NO m’agrada d’aquest món”. I van sorgir,
entre d’altres, aquestes reflexions i dibuixos:
“No m’agrada que els nens se’ls emportin a
la guerra perquè els obliguen a matar.”
“Quan un home marxa de casa a la guerra, la seva família pensa que tornarà. Quan no torna, la família està trista i plora.”
“No m’agrada la guerra perquè mor molta gent, i entre soldats de diferents mandos
també moren.”
PROJECTE FILOSOFIA 3-18
Un cop fets els dibuixos i pensades les frases a nivell individual, vam compartir-ho
entre tot el grup. No us podeu imaginar quin munt de descobriments, deduccions,
explicacions... s’arriben a fer quan es comparteixen els pensaments i les idees
amb els companys!
Mestres de Cicle Mitjà
“No m’agrada que algunes fàbriques treguin fum perquè
després contaminen i llavors moren els arbres i nosaltres no tenim
oxigen i ens moriríem.”
“No m’agrada que per ser d’un altre color de pell et maltractin.”
Darrerament s’està qüestionant molt la necessitat de poder gaudir d’una àrea
de música a les escoles. Dic gaudir perquè la música és això, un goig.
Tots ja sabem que la música està present durant totes les etapes de la nostra
vida. Ens ajuda a calmar al nostre bebè quan plora i ens proporciona una
increïble oportunitat de comunicar-nos amb ell molt abans que pugui parlar.
Apareix en anuncis de TV i ràdio, a les sales d’espera, en viatges, a bandes
sonores de les pel·lícules... Això ens ha de fer pensar que la música és de vital
importància, no només per la seva bellesa i valor estètic, sinó també com a
suport a partir del qual l’ésser humà es pot comunicar amb altres i també amb
si mateix. No cal recordar que el llenguatge de la música és universal, això el fa
únic.
La música té un gran poder. Quan incloem la música com a part de l’educació,
els nens gaudeixen de moments d’alegria en els quals tenen l’oportunitat
d’expressar-se: es comuniquen, es mouen, es relacionen amb altres i són
enginyosos i creatius. La música està íntimament relacionada amb el
llenguatge, l’equilibri, la memòria i la intel·ligència. Quan canten, els nens i les
nenes aprenen a llegir, a desenvolupar vocabulari, a augmentar la seva
capacitat de memòria, a expressar les seves emocions, a treballar en equip, a
tenir ritme. A més a més, la música ajuda als més grans a compartir, a fer
amics i a sentir-se còmodes en un grup.
No oblidem que la música és una de les expressions més fabuloses de l’ésser
humà ja que aconsegueix transmetre de manera immediata diferents
sensacions. Permet expressar pors, alegries, sentiments molt profunds de
diferent tipus. I més encara, permet canalitzar aquests sentiments i fer que la
persona es desprengui de les seves penes o faci créixer la seva alegria.
Cal recordar doncs, que la música és un estímul important per ajudar als nens i
a les nenes a promoure el seu desenvolupament social, emocional i intel·lectual,
és a dir, a créixer plenament com a persones.
ELS FRUITS DE LA MÚSICA
La millor manera d’ajudar els nens i les nenes a estimar la música és posar al
seu abast molta música des de ben petis. La música en viu té un major impacte
emocional i sobre els sentis. Per això, participar en una coral de nens o en una
orquestra infantil, assistir a algun concert en viu, seran experiències
enriquidores per a qualsevol nen. Igualment, una petita banda casolana feta
d’olles, paelles, xiulets... també serà una bona oportunitat per experimentar la
música.
Aturem-nos doncs, a pensar a veure si és necessari i prescindible una àrea la
qual ens aporta tots aquests beneficis. Potser molts dels nostres fills, quan
creixin, no sentiran la crida per fer-se músics, ja sigui per afició o
professionalment, però està clar que si no tenen l’oportunitat de tractar-la, mai
la sentiran i perdran l’oportunitat de poder beneficiar-se de tots aquests fruits
que ens aporta.
Bel Maria Covas Mestra de música
ELS FRUITS DE LA MÚSICA
QUÈ ENS PERDEM AMB EL DIT A LA PANTALLA?
Ara que ja hem captat la vostra atenció
entrarem en matèria.
No parlarem, però, dels grans
avantatges de les noves tecnologies per
la immediatesa de les comunicacions
entre iguals; ni de la rapidesa amb que
acostuma a córrer la informació,
l’actualitat; ni de la gran capacitat de les
eines informàtiques per captar, executar
i transferir informacions o esdeveniments, realitats... Sinó: de totes aquelles
petites quotidianitats, moments, instantànies... que se’ns escapen quan vivim
pendents del món, de l’entorn, mitjançant el watsap, el twiter, el facebook, el
correu o qualsevol altre aplicació dels nostres mòbils de darrera generació, o dels
ordinadors, tablets o Ipads. I, per cert, una llista interminable d’aparells
audiovisuals.
De la quantitat d’accions i situacions que ens venen al cap,
quan ens aturem a pensar sobre el tema, la primera seria
escoltar i mantenir una conversa amb els nostres fills i/o
filles on podríem debatre, discutir o comentar aquella
darrera notícia, esdeveniment o situació que hem pogut
conèixer mitjançant la televisió, el face... Aquesta conversa
ens facilitaria conèixer l’opinió dels nostres infants, les
seves argumentacions i què entenen d’allò que succeeix al
seu voltant. Això quan ens fixem en els infants més grans
(preadolescents i adolescents). I quan parlem dels infants
més petits ens adonem que perdrem la sorpresa i l’alegria que experimenten en
ser escoltats quan ens fan una demanda relacionada amb el treball de l’escola o els
seus personatges preferits. I sovint nosaltres
no ho valorem com un esforç , de la seva
memòria, de les seves necessitats, perquè ja
coneixem la demanda escolar mitjançant el
Watsap que ens hem creat per estar
informats. Sense tenir clar que la informació
ha d’arribar mitjançant els interessats, i en
aquest cas els infants menuts.
QUÈ ENS PERDEM AMB EL DIT A LA PANTALLA?
Una altre gran pèrdua seria no aprofitar qualsevol moment: camí de l’escola, del
parc, l’anada a cal metge... per xerrar de com ha anat el dia, què ens ha agradat i
què no, fer adonar, als més petits, dels canvis que es produeixen a la ciutat i
fomentar que els infants esdevinguin
curiosos, inquiets i protagonistes del seu
aprenentatge. Aquest moment també ens
permetria establir un bon vincle amb ells, que
els doni seguretat, benestar i tranquil·litat per
aprendre a anar pel món i un camí de
comunicació, el llenguatge vital pel seu
desenvolupament.
Per acabar amb els aspectes que ens
podem perdre com adults també
voldríem destacar el cercar estones de
joc compartit en família amb o sense
tecnologia per fomentar el treball en
equip, acceptar frustracions (com perdre
la partida de
l’oca, el parxís
o el dòmino) I deixar de banda els jocs informàtics, que
tenim instal·lats als aparells electrònics, que tendeixen
a la individualitat i a l’aïllament dels infants, joves i
adults. Fet que demostren estudis realitzats a diferents
països on hi ha una elevada proporció de població jove
tancada a casa i desvinculada de la seva societat.
Fins aquí el relat d’aquelles situacions que ens podem perdre sinó estem alerta
d’abandonar l’ús de les eines digitals davant els nostres fills.
Però què podrien guanyar ells?
Ells guanyarien la possibilitat d’explorar, descobrir,desenvolupar el seu
pensament i el seu cos mitjançant l’intercanvi amb l’entorn proper i vehiculat amb
el llenguatge i la comunicació directe en Feedback vers els adults de referència,
pares i mestres.
Ells guanyarien la possibilitat de sentir-se escoltats, de saber que són importants i
que ens tenen a prop per ajudar-los, guiar-los i gaudir de les seves descobertes.
Ells guanyarien la possibilitat de resoldre autònomament els conflictes del dia a dia.
Ells guanyarien la possibilitat de moure’s per aprendre.
Ells guanyarien...
Nosaltres, com adults, que coneixem el gran avantatge de l’ús de les noves
tecnologies perquè ens faciliten les eines de treball, la comunicació amb l’exterior,
s’adapten a les nostres necessitats (augment de pantalles per veure millor, poder
fer la compra des de casa si tenim dificultats de mobilitat, o poc temps ...) Faciliten
la vida organitzativa.
Per tot això hem de procurar tenir present que ens hem d’educar, com a usuaris, en
l’ús dels aparells de darrera generació i educar les generacions futures perquè l’eina
informàtica o audiovisual no els esborri del camí la descoberta, la iniciativa, la
companyia, el joc, per convertir-se en futurs genis, líders i creadors del futur.
Teresa Garcia, tutora de P3
QUÈ ENS PERDEM AMB EL DIT A LA PANTALLA?
ELS EXPLORADORS DE L’ART
El passat 7 de novembre els/les alumnes de 2n Gírgola i Moixernó vam anar al
Centre Cultural per participar de l’activitat “Els exploradors de l’art” que ens
apropa a l’obra del pintor barceloní Ramón Calsina; vam veure l’exposició
“Calsina, tu i jo som germans! El món calsinià i els escriptors”.
En una visita guiada vam poder veure alguns dels seus quadres més
característics. I observar el seu estil més identificatiu “El realisme màgic” on
l’autor barreja realitat i fantasia, i dona una nova dimensió als objectes segons el
significat i la importància que tenien per a ell. Va crear paisatges i
representacions molt peculiars innovant la pintura i donant-li una nova dimensió.
Després de la visita
vam realitzar un taller
plàstic on els alumnes
van fer una composició
amb els criteris del
pintor. Van representar
els millors moments de
les seves vacances tots
barrejats, creant una
composició màgica, on
es podien contemplar
diferents moments
units per una mateixa emoció. A l’escola vam aprofundir en el coneixement del
pintor i vam continuar experimentant la seva tècnica, aquesta vegada amb els
objectes i joguines que per a ells són i han estat més significatius.
Aquest ha estat un treball molt enriquidor que ens ha permès experimentar l’art
amb total llibertat, sense cap estereotip, on tot era possible, creant
representacions màgiques que ens han permès gaudir de l’art com una forma
d’expressió i ens ha servit per reflexionar i autoconèixer-nos millor. Pensem que
aquesta forma d’apropar l’art d’una manera tan planera és molt enriquidora per
als nens i nenes. Observar quadres, assistir als museus, sales d’exposició,
experimentar diferents tècniques, conèixer la vida i obra dels autors... és una
manera fantàstica d’introduir-los en el nostre patrimoni cultural i ajudar-los a
gaudir i apreciar l’art.
Cesca Carvajal i Pilar Solans Tutores de 2n Gírgola i Moixernó
COMPARTIM TEMPS, ESPAI I JOCS
Aquest curs hem proposat fer una nova experiència a l’hora del menjador. Vàrem dir als nens de 6è si volien compartir per un dia el pati dels petits i les seves activitats, integrant-se amb ells. La proposta va ser acceptada i es van formar grupets reduïts. Un grup va participar amb la gimcana de les fruites amb els grups de 1r i 2n. L a g i m c a n a
d ’ a q u e l l d i a
c o n s i s t i a e n
trobar tots els taps
que prèviament
havien amagat els
nens/es de 3r fins
a 5è.
Tots els grups van estar
d’acord que el joc era molt
divertit pels petits i que s’ho
van passar molt bé encara que
per a ells, els grans, l’estona
de joc se’ls va fer una mica
llarga.
Un altre grup van compartit el dia amb els petits de P4 i P5 amb l’activitat “La
màgia dels contes” i després jugaren amb ells al pati.
Els va agradar tant el conte com l’estona que van estar amb els petits.
COMPARTIM TEMPS, ESPAI I JOCS
COMPARTIM TEMPS, ESPAI I JOCS
L’última activitat
va tornar a ser
amb el grup de
1r i 2n amb els
jocs de suport
d ’ a c t i v i t a t s
donades per
Serunion, aquest
mes són els de
“risoteràpia”.
Vam trobar que
els nens/es s’ho
van passar molt
bé malgrat que el
vent s’enduia el
g l o b u s q u e
havien de bufar.
Per sort, els
p e t i t s s ó n
espavilats i feien
servir altres parts
del cos com per
exemple e l s
peus...
Amb aquest petit recull d’activitats us volem desitjar a tots i a totes que passeu
unes bones festes de Nadal!
Els monitors, monitores i coordinadora del menjador de l’Escola La Roda
top related