3 poetes arabigovalencians-21 t

Tres poetes arabigovalencians

21TArantxa PuertaPablo LópezCarlos Sanz

IES Joanot Martorell de València, 2012

Ibn Khafaja d'Alzira-Va nàixer a Alzira l'any 1058 i va ser un dels poetes més importants del període almoràvid.-D'estil manierista, recreava exquisits ambients.-Li varen posar el sobrenom d'Al-Yannan, és a dir, ''el jardiner'' o el poeta de la nit.-Va estar al servici d'Ibn Tifilwit i va destacar en la cort de poetes d'aquest, l'Aljaferia.-Després de la conquista de Saragossa, es va dedicar a la política i a la composició de poesia.-La poesia i prosa d'Ibn Khafja es caracteritza per la seua naturalitat, sensualitat i sofisticació.

El Jardí

Dolç es el riu, com dolça la salivaflairant dels llavis de l'amor. El zèfirarrossega mandrós la humida coa.Ràfegues de perfumtravessen el jardí tot cobert de rosada.Jo me l'enamore, aquest vergeron la margarida és el somrís,la murta els rínxols i la viola la piga.

Ibn Khafaja d'Alzira

Al-Russafí de València

● Va nàixer a Russafa, València, d'on li ve el nom d'Al-Russafí, en el s. XII.

● Abandonà València per a instal·lar-se a Màlaga.● És el millor poeta de València durant el període

almohade (s. XII), encara que va viure molt lluny d'aquesta ciutat.

● La seua peça mestra es "l'Elegia Valenciana”.● Va morir a Màlaga en 1177. Amb la seua mort la poesia

Hispanoàrab va perdre l'ultim dels grans autors del segle XII.

El treball d'Al-Russafí

● Al-Russafí corregia i retocava els seus poemes fins a aconseguir la perfecció desitjada; això potser es reflecteix en l'artificiositat d'alguns poemes, especialment en els més llargs.

● Els poemes breus es presten millor a la lleugeresa, a la gràcia de la imatge i és en ells on Al-Russafí sobresurt, acumulant metàfores i comparacions més o menys originals.

● Se sent l'hereu legítim de l'escola llevantina d'Ibn Khafaja i d'Ibn Al-Zaq.

Elegia Valenciana

● Tema: és el plany per la pèrdua del seu territori.● L'autor del poema diu que va passar la seua

adolescència a València, però després de la seua adolescència es va independitzar a un altra ciutat i el que vol expressar és el seu sentiment de tristesa i enyorança per la ciutat en la qual ell va passar els primers anys de vida.

ELEGIA VALENCIANA

Amics, què té el desert que s'ha amerat de perfum?Què tenen els genets que els caps tomben com borratxos?S'ha desfet l'almesc pel camí del zèfiro és que algú ha dit el nom de València?Amics, atureu-vos amb mi; parlar d'ellaem du la frescor de l'aigua a les entranyes ardents.Atureu-vos de gust i assacieu-vos la set,la pluja ha de vindre a regar la Russafa i el Pont.És la meua terra i enllà, essent un ocelletvaig emplomar les ales i vaig tindre el meu niu.Inici de vida dolça en ser fadrí primerenc.

(segueix)Elegia completa en aquesta adreça: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/39251

Ibn Al-Abbar de València● Segle XIII

● Estudià a València

● També portà a terme tasques polítiques i antològiques

● Últim gran exponent arabigovalencià

● Desterrat i executat

L'OBRA1. Antologies, biografies i obres històriques: - A València - Destaca la seua tasca quan fou estudiant

2. Elogi i lloança a la pàtria: - A Tunísia - Època de major fertilitat poètica - Composta per les crítiques i elogis

Cassida en Sin

· Informació i sentiment

· Hipèrbole negativa sobrela figura del rei Jaume I

· Simbolisme descriptiu: a) Transició de la religió b) Eliminació de la tranquil·litat i la serenitat

IBN AL-ABBAR

CASSIDA EN SIN, AL REI DE TUNÍSIA [fragment]

* * *

Veniu devers València amb els vostres genets! Enllà, les nostres gents han caigut en desgràcia. A les mesquites, ara esglésies, la crida a l’oració s’ha fet vol de campanes. Quanta pèrdua! Com reviure el passat? Només són que ruïnes els col·legis aquells on tothom recitava l’Alcorà! El jardí que amb delit encantava els nostres ulls, les arbredes verdejants, ja s’han secat i endurit. Els paratges dels voltants ja no existeixen, aquells que el vianant convidaven per romandre o passejar. Un infidel ha vingut a esborrar tanta bellesa; designat pel destí per a dur-li perdició, desfer-la vol a trossos, i ni dorm ni reposa. Veniu devers València amb els vostres genets!

* * *

Traducció de Josep Piera