3. la salut i la investigació mèdica anna 00
Post on 15-Jul-2022
6 Views
Preview:
TRANSCRIPT
La salut i la investigació mèdica
1. La salut i la malaltia2. Les malalties infeccioses3. Les malalties no infeccioses4. Els trasplantaments i les seves impli5. La sanitat i la investigació6. Alimentació i hàbits saludables
Probablement aquest any també hi haurà una epidèmia de grip. O de varicel·la entre els més petits.
Hi ha vacunes per a totes les malalties o només per a algunes? Hauríem evitat la malaltia si ens haguessin vacunat ara? I si ho haguessin fet fa dos anys?
I quan estem malalts, com ens curarem? Tot això que anuncien a la televisió sobre medicaments que "alleugen les molèsties de la grip" serveix per curar? Potser es tracta dels famosos antibiòtics?
Segur que t'has fet aquestes preguntes més d'una vegada. Bé, doncs, és el moment de reflexionar i buscar-hi una resposta
1. La salut la malaltia
Quines de les afirmacions següents no són correctes. Indica per què.
a) La salut és tot allò que fa referència a un estat subjectiu d’equilibri entre l’individu i la societat.
b) La salut és l’estat de complet benestar físic,mental i social.
c) La salut és l’estat de normalitat biològica en què no existeixen malalties.
d) La salut depèn de diferents factors, alguns d’ells no es poden modificar fàcilment,d’altres sí.
e) Tenir bona salut és com una loteria, a alguns els toca i a d’altres no.
Esperança de vida al naixement d'homes i dones i diferència (1901-2005)
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
1901 1911 1921 1931 1941 1951 1961 1971 1976 1981 1986 1991 1996 2001 2005
Anys
An
ys d
'esp
era
nça d
e v
ida
0
1
2
3
4
5
6
7
8
Diferè
ncia
esp
era
nça d
e v
ida
HOMES
DONES
DIFERÈNCIA
a) Quins són els factors principals que han fet augmentar l’esperança de vida a l’Estat espanyol durant el s. XX?
b) Amb quins fets socioculturals i econòmics podríem relacionar aquest augment de l’esperança de vida?
Fig. 3.2. Esperança de vida (EV) i esperança de vida en bona salut (EVS) a Catalunya, l’any 2002. Font: Direcció General de Salut Pública.
Fig. . Geografi a de l’esperança de vida de la població mun dial. Font: Organització Mundial de la Salut.
• Salut: estat en què l’organisme exerceix normalment les seves funcions.
• Malaltia: trastorn a causa d’una alteració o una deficiència en el funcionament d’algun òrgan i sistema del cos humà.
• Símptomes: canvis en la temperatura corporal i en la composició de la sang, alteracions del pols, dolor, marejos, etc.
La salut i la malaltiaRiscos
•Insalubritat de l’aigua.•Contaminació de l’aire a les ciutats.•Malnutrició i desnutrició.•Treball amb substàncies perilloses.•Contaminació de l’aire en espais tancats.•Traumatismes.•Hàbits de vida•Congènits
2. Les malalties infeccioses
• Malalties infeccioses són les produïdes per microorganismes: virus, bacteris, fongs i protozous.
• Infecció és l’entrada d’un organisme en l’interior d’un altre; per exemple, un bacteri o un virus a dins d’una persona.
Virus de la sida.
Per patir la malaltia l'agent ha d'entrar en el nostre cos. Això es pot fer a través de:
•Ferides•Per via aèria•Mitjançant l'aigua i els animals• Per transmissió sexual•Per mitjà dels aliments•En alguns casos la infecció ens arriba mitjançant vectors, que acostumen a ser animals.
– Transmissió de les malalties
Pandèmia
Malaltia que afecta un territori molt extens, com un continent o el món sencer.
Un exemple de pandèmia és la sida.
Observa el gràfic (fig. 1) sobre l’evolució de la sida a Catalunya entre el 1981 i el 2007.El nombre de casos indicats es refereix sempre als diagnosticats durant l’any. El nombre de persones que tenen sida un any determinat (diagnosticats aquell any o abans) és la prevalença.
a) Quines conclusions es poden extreure de l’observació del gràfic?
b) Escriu dos titulars per a un article sobre la informació relacionada amb el gràfic. Un d’ells ha de pretendre tranquil.litzar la població catalana i l’altre alarmar-la.
Prevenció de les malalties
• Desinfecció: destrueix els microorganismes patògens.
• Esterilització: elimina gèrmens i espores.
• Antisèpsia: redueix el nombre de microorganismes.
• Vacunació: les vacunes són preparats d’antígens que estimulen la producció d’anticossos.
• Alimentació: rica en fruites, verdures
La lluita contra els microorganismes patògens. Està basada en:
● barreres defensives●en l'acció dels macròfags●en la resposta immune●en l'ús de medicaments.
1. La pell. Presenta una capa externa de cèl·lules mortes superposades infranquejable per als microbis i que al desprendre's provoca la seva eliminació. presenta glàndules sebàcies que segreguen una substància greixosa (sèu) que juntament amb la suor forma el mantell àcid-gras 2. Les glàndules lacrimals. Produeixen un líquid que impedeix la multiplicació de gèrmens. 3. Les cèl·lules productores de mucus de l'interior del nas i de les vies respiratòries. El mucus engloba els microbis. 4. Les glàndules gàstriques secretores d'àcid clorhídric. Aquest àcid, necessari per a fer la digestió, elimina molts dels gèrmens que pot haver en els aliments.
barreres defensives
Els macròfags 1. Els macròfags existents en els teixits infectats fagociten microbis. 2. Es produeix la inflamació de la zona. Reacció consistent que els capil·lars sanguinis de la zona es dilaten per a aportar més sang (el que produeix el seu envermelliment) i es fan més permeables (el que permet la sortida de plasma amb la consegüent inflor). els cadàvers de macròfags i microbis donen lloc a un líquid groguenc (pus).
Els macròfags
La resposta immune o reacció antigen-anticòs
La resposta immune espontània.
Si la infecció progressa i arriba a la sang es produeix la resposta immune o reacció antigen-anticòs.
Un antigen és qualsevol substància que provoca la síntesi de anticossos.
Un anticòs és una proteïna específica sintetitzada per un tipus de glòbuls blancs denominats limfòcits, davant la presència d'un determinat antigen.
Per a cada antigen se sintetitza un tipus d'anticòs específic que s'uneix a ell i el desactiva. Hi ha anticossos que romanen molt temps en la sang pel que la persona és immune a aquesta malaltia.
Els limfòcits es produeixen en la medul·la òssia, en els ganglis limfàtics, en el tim, en les plaques de Peyer intestinals i en la melsa.
Les vacunes i els sèrums.
Les vacunes són preparats de microbis afeblits o morts que provoquen la síntesi d'anticossos sense perill de produir la malaltia. Produeixen doncs una immunitat específica, activa i duradora.
Els sèrums són preparats d'anticossos específics contra un determinat antigen produïts per altres organismes. S'injecten en els malalts per a ajudar-los a superar la infecció. Produeixen doncs immunitat específica, passiva (no la produeixen ells) i de curta durada.
Diagnosi de les malalties
Tractament de les malalties• Antibiòtics: impedeixen el
creixement d’alguns bacteris.– Penicil·lina.– Estreptomicina.– Sulfamides.
• Antisèrums: són anticossos que actuen contra una malaltia determinada.
• Interferó: substància sintetitzada per les cèl·lules que interfereix l’entrada d’un virus en altres cèl·lules.
Els antisèptics o desinfectants.
Són substàncies que maten als microbis.
Per a ús extern els més usats són l'aigua oxigenada, la tintura de iode, el mercurocromo, l'alcohol i les sulfamides. Per a esterilitzar l'aigua per beure s'usa el lleixiu.
Els antibiòtics. Són substàncies químiques produïdes per determinats fongs i bacteris que maten a altres microbis i que els humans, una vegada depurades, administrem als malalts.
Els més coneguts son la penicil·lina, tetraciclina, estreptomicina i amoxicil·lina.
Acción de algunos medicamentos.
Relaciona cada nombre de la primera columna con una de las definiciones de la segunda.
Mata o impide que proliferen los microbios
Disminuye el dolor
Evita la acidez de estómago
Ayuda a eliminar la mucosidad
Combate los hongos
Calma la tos
Contra la fiebre
Disminuye la inflamación
Analgésico
Antiácido
Fungicida
Mucolítico
Antibiótico
Antitérmico
Antiinflamatorio
Antihistamínico
Antitusígeno
3. Les malalties no infecciosesMalalties no infeccioses són les que no estan causades per microorganismes, com:
• El càncer.
• Les malalties cardiovasculars.
• Les malalties mentals.
El càncer
• El càncer produeix una transformació en les cèl·lules d’un teixit de l’organisme de manera que es reprodueixen de forma anormal i incontrolada.
• Aquestes cèl·lules poden viatjar per la limfa o la sang i envair altres òrgans, i originar noves colònies tumorals o metàstasis.
Tumor cerebral.
Agents cancerígens:• Radiacions ultraviolades.• Metalls.•Hidrocarburs aromàtics (fum de•tabac, sutge, quitrà, petroli…).• Nitrosamines.• Papilomavirus (VPH).• Virus de l’hepatitis B (VHB).• Helicobacter pylori (bacteri).
Prevenció:• Seguir una alimentació sana.• Evitar tòxics a la feina.• Practicar exercici físic.• No exposar-se al Sol.• No fumar.
Les malalties cardiovasculars
Són les que afecten el cor i els vasos sanguinis.
Causes: • Genètiques.• Accidents.• Factors de risc.
Prevenció:• Cuidar l’alimentació.• Reduir el consum de sal en el menjar.• No fumar.• Controlar la hipertensió.• Realitzar exercici físic moderat de manera habitual.• Evitar situacions prolongades d’ansietat i estrès.• Evitar o moderar el consum d’alcohol.
Les malalties mentals
Són desordres químics de l’encèfal que afecten algunes persones, i en modifiquen la manera de pensar, l’estat d'ànim i la capacitat de relacionar-se amb els altres. Algunes malalties són:
– Depressió.– Esquizofrènia.– Ansietat.– Trastorn bipolar.– Dèficit d’atenció amb hiperactivitat.– Trastorn obsessiu-compulsiu.– Malaltia d’Alzheimer.– Malaltia de Parkinson.
4. Els trasplantaments i les seves implicacions ètiques
Són intervencions quirúrgiques en què es reemplacen òrgans o teixits malalts d’una persona pels òrgans sans d’una altra.
Per evitar el rebuig, abans de fer el trasplantament es comprova que el donant i el receptor són compatibles.
Condicions per fer trasplantaments:•Diagnòstic de la mort del donant. •Consentiment per a la donació d’òrgans.•Protecció de dades.
- De trasplantament d’òrgans
HepàticCardíacPulmonarRenal y pancreàtic
- De trasplantament de teixits
OsteotendinósCorniaProgenitors hemapoèsiVascular
39339484434538.813
Pàncrees(1983-2007)
Pulmó(1990-2007)
Cor(1984-2007)
Fetge(1984-2007)
Ronyó(1971-2007)
Nombre total de trasplantaments fets a Catalunya 1971 fins 31 de desembre de 2007
TOTAL: 13.897 TRASPLANTAMENTS D’ÒRGANS
33,1
30,4
33,8
15,3
25,2
27,1
20,6
23,2
12,8
22,7
21,7
16,2
20,1
12,9
15,1
10,7
14,1
26,5
9,8
6,0
0 5 10 15 20 25 30 35 40
Catalunya 2007Catalunya 2006
Espanya 2006Alemanya
ÀustriaBèlgica
FinlàndiaFrança
HolandaIrlanda
ItaliaNoruegaPortugal
Regne UnitSuèciaSuïsa
CanadaUSA
AustraliaNova Zelanda
Figura. Comparació internacional de la taxa per milió de població (pmp) de donació cadàver
Font. Newsleter Transplantation. 2006. Vol 12 Nº 1 OCATT i ONT
INE gener 2007: CAT població: 7.210.508
Supervivència al cinquè l’any
Supervivència al primer l’any
50%67%Trasplantament pulmonar
71%82%Trasplantament cardíac
(període 1997-2005)
73%88%Trasplantament hepàtic
(període 1997-2006)
88%95%Trasplantament renal (empelt)
(període 2000-2005)
Font. Registre de Malalts Renals de Catalunya (RMRC), Registre de Trasplantaments Hepàtics de Catalunya (RTHC), Registre de Trasplantaments Cardíacs de Catalunya (RTCC) de L’OCATT i Hospital Universitari de la Vall d’Hebron
Supervivència segons tipus de trasplantament
Supervivència dels pacients trasplantats a Catalunya segons el tipus d’òrgan
5. La sanitat i la investigacióAlguns problemes sanitaris del Tercer Món
Problemes de salut
pública
Escassetat d’aigua potable, falta de
sistemes de sanejament i clavegueram i absència de campanyes de vacunació.
Manca de personal
mèdic capacitat
Molts professionals emigren a
altres països per tal de millorar el seu
futur personal i professional.
Escassetat de
dispensaris i
hospitals
No es construeixen ni equipen amb prou velocitat per atendre una població cada vegada més gran.
Prestacions mèdiques
insuficients
Alguns fàrmacs escassegen o són
massa cars per al malalt.
6. Alimentació i hàbits saludables
L’índex de massa corporal (IMC)és una xifra que permet avaluar la corpulència d’una persona:
Encara que els valors que es consideren saludables varien segons l’edat i el sexe, es considera que un IMC per sobre de 20 i per sota de 25 és un valor correcte. Per sobre de 25 es considera sobrepès iper sobre de 30, obesitat.
Entre els trastorns alimentaris (TCA) més freqüents destaquen:- l'obesitat, més freqüent a mesura que es copien els mals hàbits d'altres societats (menjar basura,...)- l'obsessió per tenir un cos que segueixi els dictats d'una moda sovint irresponsable i antiestètica- l'anorèxia- la bulímiaAquests dos últims ja poden considerar-se en la categoria de malalties mentals
En una categoria a part s'han de considerar malalties com la diabetis, la intolerància al gluten, a la lactosa,.... En aquests casos calen dietes específiques sota control mèdic
Intolerància al gluten o celiaquiaLa intolerància al gluten (proteïna d’alguns cereals),també denominada malaltia celíaca o celiaquia,és una intolerància permanent que causairritació en el budell, fet que provoca una mala absorció dels nutrients i, doncs, repercuteix negativament en el creixement i l’estat nutricionalde l’infant.
El tractament requereix excloure de l’alimentació, per a tota la vida, tots aquells aliments que contenen gluten en la seva composició o bé aquells en els quals s’ha utilitzat alguna farina amb gluten en la seva elaboració.
El gluten és una proteïna present en algunscereals com el blat, l’ordi, el sègol i la civada.En canvi, altres cereals, com l’arròs, el blat demoro i el mill, no en contenen.
Intolerància a la lactosaAquest tipus d’intolerància és un trastorn que provoca alteracions o molèsties abdominals i/o intestinals quan la lactosa arriba al budell.
La lactosa és un sucre present en la llet i també en alguns dels seus derivats, com són ara iogurts o altres llets fermentades (encara que sigui en menor proporció).
DiabetisLa diabetis és un trastorn que es caracteritza perun excés de glucosa en la sang, a causa d’un dèficitde secreció d’insulina.
Fig. Grau de multiplicació del risc de contraure una malaltia si s’és addicte al tabac en les dones i en els homes.
top related