2014 - imo.es · del programa operació visió, que ofereix tractaments oftalmològics gratuïts a...
Post on 15-Oct-2020
6 Views
Preview:
TRANSCRIPT
2014
37 REVISTAIMO
ESTRATÈGIES DAVANT EL GLAUCOMA
Dieta antioxidant: arma preventiva davant el glaucoma | L’IMO promou la col·laboració entre professionals relacionats amb el pacient diabètic | La Fundació IMO aposta per la visió infantil amb dos programes de revi-sions a escolars | Nova àrea de teràpia visual | Els quiròfans de l’IMO, líders en cirurgia oftalmològica | Núria Ramon dirigeix Ulls del món, contra la ceguesa evitable
REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO •
Josep Maria Lladó, 3Sortida 7 Ronda de DaltBarcelonaTel. 93 253 15 00www.imo.es
LA
RE
VIS
TA I
MO
1
La Fundació IMO s'ha sumat un any més a la Setmana Mundial del Glaucoma per a promoure la prevenció d'aquesta patologia, amb una campanya de revisions gra-tuïtes, en què el 34 % dels pacients ha resultat tenir la malaltia o estar en zona de risc. La campanya s'ha centrat en un factor sobre el qual cal prendre més consciència: els hàbits de vida saludables. Els especialistes recomanen adoptar una dieta que aju-di a combatre l'estrès oxidatiu, al qual cada cop més estudis apunten com a un dels desencadenants de la malaltia.
2
La Fundació IMO i l'Obra Social "la Caixa" han renovat el conveni de col·laboració per promoure la salut ocular en la infància desfavorida de l'àrea metropolitana de Barcelona, el qual van signar per primera vegada l'any passat. S'espera que al llarg dels propers mesos es puguin revisar més de 400 escolars de Badalona i del districte de Ciutat Vella. A més, atenent la petició de Càritas Catalunya, la Fundació IMO també farà revisions a nens de L'Hospitalet de Llobregat, dins del programa Operació Visió, que ofereix tractaments oftalmològics gratuïts a persones sense recursos.
22
L'IMO ha posat en marxa una nova àrea de teràpia visual amb la qual, mitjançant tractament optomètric individualitzat, pretén potenciar determinades habilitats per corregir problemes de funcionalitat o de percepció del sistema visual. La terà-pia visual, que pot complementar o reforçar el tractament mèdic o bé ser una alternativa eficaç a casos sense opció a cirurgia, s'adreça tant a adults com a in-fants, incloent-hi, entre aquests últims, escolars amb dificultats d'aprenentatge.
24
L'IMO ha aconseguit, de manera pionera, la classificació ISO-6, la més alta en quiròfans d'oftalmologia. L'amplitud dels seus 8 quiròfans, la seva alta dotació tècnica i els estrictes processos de treball i manteniment i higiene són algunes de les claus que fan de l'àrea quirúrgica de l'institut una de les més eficaces d'Europa pel que fa a resultats mèdics, a més de convertir-la en un referent in-ternacional en seguretat i confort.
35
Núm. 37
El 34 % de les persones sotmeses a controls durant la Setmana Mundial del Glaucoma va ser diagnosticada de la malaltia o alertada d’estar
en zona de risc, un percentatge molt elevat, que posa de manifest la importància de la prevenció per evitar l'avanç d'aquesta patologia si-
lenciosa. La prevenció també és fonamental en la infància, un altre col·lectiu al qual vam fer revisions gratuïtes durant l'últim Festival de la
Infància, on vam detectar que el 17 % dels més de 1.400 infants sotmesos a control, tenia algun problema ocular no diagnosticat. Igualment
enfocat a nens, especialment a escolars amb dificultats d'aprenentatge, encara que sense oblidar els adults amb problemes de funcionalitat
o percepció del sistema visual, hem endegat l'àrea de teràpia visual, amb l'objectiu de completar encara més el servei integral al pacient en
qualsevol àmbit de la visió, un objectiu que ha inspirat sempre la nostra activitat.
En l'ADN de l'IMO també hi són presents la docència i la recerca. En aquest sentit, estem orgullosos de liderar un assaig clínic pioner que
pretén testar si la resposta a un fàrmac contra la DMAE humida té relació amb el genotip del pacient. Si es confirma aquesta hipòtesi, l'estudi
suposarà un pas important cap a la medicina individualitzada, cap a on ens dirigim de forma més decidida cada dia. Pel que fa a la docència,
després de l'èxit d'un curs pioner que va reunir a l'IMO 150 especialistes, entre endocrinòlegs, educadors en diabetis, metges de família, of-
talmòlegs i optometristes, per estudiar pautes d'actuació conjunta davant el pacient diabètic, ja estem preparant altres cursos professionals
de gran interès, com el que, al maig, pretén fomentar la prevenció i el diagnòstic precoç del pacient pediàtric i estràbic. A més, al novembre,
organitzarem el curs internacional Trends in Glaucoma, que atraurà a l’IMO ponents de prestigi de diferents països per compartir les
últimes tendències en aquesta patologia.
Altres novetats que destaquem en aquest número són l'obtenció de la màxima classificació en quiròfans d'oftalmologia que ha aconseguit,
de forma pionera, l'àrea quirúrgica de l'IMO, i la posada en marxa, per segon any consecutiu, d'un programa de salut ocular infantil, amb
el qual la Fundació IMO, gràcies al suport de l'Obra Social "la Caixa", preveu revisar sense cost a 400 escolars de l'àrea metropolitana de
Barcelona. Aquesta tasca social s'estén també al programa Operació Visió, de tractaments gratuïts a població sense recursos, que en els
pròxims mesos inclourà revisions a infants de L'Hospitalet, atenent la petició de Càritas i de la Fundació Catalana de l'Esplai. Amb la il·lusió
de culminar tots aquests projectes i de posar-ne en marxa de nous, m'acomiado fins a la propera edició de la revista, que a partir d'aquest
número passa a ser quadrimestral.
Dr. Borja Corcóstegui
EDITORIAL
SUMARI
Edita: IMO, Institut de Microcirurgia Ocular de Barcelona www.imo.esCoordinació i redacció: Departament de Comunicació IMO. En aquest número ha col·laborat: Pere RomanillosDisseny gràfic i maquetació: Albert BuendíaFotografies: Àngel Carbonell
Imprimeix: Rotimpres Contacte redacció i publicitat:comunicacion@imo.es Telèfon 93 253 15 00
LA
RE
VIS
TA I
MO
2
DAVANT EL GLAUCOMA, ALIMENTA LA PREVENCIÓ
La Fundació IMO s’ha sumat un any més a la Setmana Mundial del Glaucoma per a promoure la prevenció d’aquesta patologia, impulsant una campanya de revisions oculars gratuïtes per a població de risc no diagnosticada i oferint informació que, en aquest cas, ha posat un èmfasi especial en un factor pre-ventiu sobre el qual encara no hi ha prou coneixement ni conscienciació: els hàbits de vida saludables.
SETMANA MUNDIAL DEL GLAUCOMAIMO | EN PORTADA
LA
RE
VIS
TA I
MO
3
El glaucoma, considerat la primera causa de ceguesa
irreversible en el món, és una malaltia ocular crònica
d’alta prevalença que afecta un milió de persones a l’Es-
tat espanyol. Ara bé, la meitat no ho saben, perquè en la
majoria dels casos no produeix símptomes fins a fases
molt avançades, quan el pacient ja ha perdut una gran
part del seu camp visual arran d’un dany progressiu en
el nervi òptic (la part de l’ull encarregada de transmetre
les imatges al cervell).
D’aquí rau la importància de la prevenció per a frenar
l’evolució de la patologia, un aspecte en què els paci-
ents, els grups de risc i la població en general, tenen un
paper decisiu, tal com ha promogut la campanya divul-
gativa impulsada per la Fundació IMO amb motiu de la
Setmana Mundial del Glaucoma. Sota el lema “Davant el
glaucoma, alimenta la prevenció”, la campanya va oferir
revisions oculars gratuïtes a la Unitat de Diagnòstic
Precoç de l’IMO, del 5 a l’11 de març, i una sessió infor-
mativa sobre la malaltia i la incidència de la nutrició
en la salut visual, l’11 de març a l’auditori de l’Institut.
Per a difondre aquestes activitats, la Fundació va dispo-
IMO | EN PORTADA
LA
RE
VIS
TA I
MO
4
sar, un any més, del suport de l’Associació de Farmàcies
de Barcelona (AFB) i del Col·legi Oficial d’Òptics Opto-
metristes de Catalunya (COOOC), la col·laboració dels
quals va permetre distribuir material informatiu sobre
la malaltia entre més de 400 farmàcies i un centenar
d’òptiques catalanes.
Revisions oculars
El 34 % de les 157 persones revisades a la Unitat de Di-
agnòstic Precoç de l’IMO presenta glaucoma o està
en zona de risc, motiu pel qual s’hauria de sotmetre a
tractament o a noves proves diagnòstiques i a controls
oftalmològics regulars. Concretament, el cribratge rea-
litzat amb motiu de la Setmana Mundial del Glaucoma
va permetre detectar 10 casos de la malaltia (6 %) i 30
sospites de persones que podrien patir-la (19 %), tot i
que caldria fer més proves per a confirmar el diagnòs-
tic. Per la seva banda, 14 pacients (9 %) van ser conside-
rats candidats a patir la patologia pels factors de risc
que presentaven, entre els quals la hipertensió ocular
va ser el més freqüent (9 pacients), tot i que també
es van veure tres casos de síndrome de dispersió pig-
mentària, un de pseudoexfoliació i un altre de ciclitis
heterocròmica de Fuchs.
Aquestes xifres són molt superiors a les obtingudes en
la mateixa campanya de l’any 2012, amb un 20 % de paci-
ents en zona de risc i un únic diagnòstic de glaucoma, i
posen de manifest l’elevat percentatge de persones que
pateixen la patologia o són susceptibles a patir-la sense
ser-ne conscients. Arran d’aquests resultats, la Dra. Ele-
na Arrondo alerta que “el més important és detectar el
glaucoma a temps, ja que no es pot fer res per recuperar
la visió perduda a causa de la patologia o restaurar el
SETMANA MUNDIAL DEL GLAUCOMAIMO | EN PORTADA
LA
RE
VIS
TA I
MO
5
IMO | EN PORTADA
Les claus del glaucoma
• Què és el glaucoma? Conjunt de malalties que
provoquen un deteriorament progressiu del nervi
òptic. Consegüentment, el camp visual del pacient
disminueix d’una manera gradual i irreversible, amb
risc d’acabar en ceguesa si no es tracta.
• Per què es produeix? Generalment, per un dany
funcional o estructural del sistema de drenatge
de l’humor aquós, que fa augmentar la pressió
introacular i provoca una pèrdua creixent de
fibres del nervi òptic.
• Com es manifesta? En la majoria dels casos, no
sol donar símptomes evidents fins a fases avan-
çades, tot i que, de vegades, el pacient pot notar
dificultat per a baixar els graons d’una escala,
caigudes habituals, inseguretat en la conducció
nocturna o, en cas d’un atac agut de glaucoma,
sentir un dolor intens i envermelliment ocular.
• A qui afecta? Sobretot a persones de més de 60
anys, persones de raça negra o asiàtica, amb an-
tecedents familiars, hipertensió ocular o certes
patologies oculars.
• Com es pot prevenir? Amb revisions biennals
a partir dels 40 anys o anuals dels 60 endavant
o en cas de pertànyer a algun dels esmentats
col·lectius de risc. El fet de seguir uns hàbits de
vida saludables també contribueix a prevenir la
patologia.
• En què consisteix el tractament? El tractament
consisteix a fer baixar la pressió intraocular per
conservar la visió restant, ja sigui mitjançant fàr-
macs (bàsicament, col·liris), tractaments amb là-
ser (trabeculoplàstia amb làser d’argó, iridotomia
YAG i ciclofotocoagulació amb làser de díode) o
cirurgia (trabeculectomia, esclerotomia profunda
no perforant i vàlvules de drenatge).
LA
RE
VIS
TA I
MO
6
Cada vegada hi ha més estudis
que assenyalen l'estrés oxidatiu
com a desencadenant de la
disfunció del sistema de drenatge
que provoca l'augment de la
pressió intraocular i el glaucoma.
SETMANA MUNDIAL DEL GLAUCOMAIMO | EN PORTADA
camp visual del pacient”. En aquest sentit, malgrat que
el glaucoma no té cura, sí que és possible aturar-ne la
progressió, i més de la meitat dels casos avançats, cau-
sants de pèrdua severa de visió i fins i tot de ceguesa,
es podrien evitar amb una detecció precoç. Per això, els
especialistes de l’IMO recomanen sotmetre’s a revisions
oculars bianuals a partir dels 40 anys i anuals a partir
dels 60, ja que la incidència del glaucoma augmenta
amb l’edat, o en cas de pertànyer a algun dels col·lectius
de risc: persones de raça negra o asiàtica, amb ante-
cedents familiars, patologies com alta miopia, uveïtis i
retinopatia diabètica o hipertensió ocular.
Aquesta darrera, motivada per una disfunció en el sis-
tema de drenatge de l’humor aquós (líquid que propor-
ciona a l’ull les propietats que li calen per a funcionar
bé), “és el principal factor de risc que podem controlar,
de manera que els tractaments actuals, ja siguin farma-
cològics, amb làser o quirúrgics, s’orienten a reduir-la”,
explica la Dra. Sílvia Freixes. No obstant això, els me-
canismes que impedeixen la sortida de l’humor aquós
i condueixen a l’augment de la pressió ocular i al con-
següent dany del nervi òptic, encara estan per determi-
nar. Tal com afegeix l’oftalmòloga de l’IMO, “se sap que
el glaucoma d’angle obert, el més freqüent, no es deu
a un defecte anatòmic, però fins ara es desconeixien
els motius pels quals la malla trabecular (filtre natural
de l’ull responsable de drenar l’humor aquós) deixa de
funcionar. La resposta comença a apuntar cap a l’estrès
oxidatiu, assenyalat cada vegada per més estudis com a
desencadenant d’aquesta disfunció”.
Hàbits saludables
Segons els especialistes, en un ull sa, els radicals lliures
(molècules d’àtom inestable que provoquen envelliment
i algunes malalties) són naturalment compensats pel
sistema antioxidant, present en l’humor aquós. Quan
s’altera aquest equilibri, fruit d’un augment de radicals
lliures i d’una disminució del mecanisme de defensa an-
tioxidant, apareix l’estrès oxidatiu, que augmenta amb
l’edat i factors de risc com el tabac, la contaminació o
la mala alimentació. Arran d’aquest estrès, es poden ar-
ribar a produir danys irreversibles en els teixits oculars
i, per tant, si bé la reducció de la pressió ocular és l’ob-
LA
RE
VIS
TA I
MO
7
jectiu més important des del punt de vista terapèutic,
ja no és l’únic.
Per a minimitzar la descompensació en els nivells
d’oxidació és fonamental que el pacient hi contribueixi
i adopti un paper actiu, deixant de banda o no iniciant
hàbits que ajudin a proliferar radicals lliures, com ara
fumar, consumir alcohol en excés o seguir una alimen-
tació poc equilibrada. Segons recorda la Dra. Arrondo,
“l’ull no és un òrgan aïllat del cos sinó que està relaci-
onat amb la resta de l’organisme, motiu pel qual dur a
terme una vida sana pot ser molt beneficiós per al nos-
tre estat de salut, també visual”. En aquest sentit, des-
prés d’una presentació de la patologia i els seus tracta-
ments a càrrec del Departament de Glaucoma de l’IMO,
la sessió informativa “Les claus del Glaucoma” celebrada
a l’Institut l’11 de març, es va centrar en la incidència
que té la nutrició en el manteniment d’un estat ocular
correcte i la prevenció de malalties com les cataractes,
la DMAE i la retinopatia diabètica, a més del glaucoma
mateix, principals causes de ceguesa a escala mundial.
Tal com va explicar la Dra. Mercedes Aguirre, biòlo-
ga especialista en nutrició i dietètica, “és molt freqüent
que els pacients afectats per aquestes patologies també
pateixin problemes cardiovasculars o trastorns diges-
tius fruit d’una alimentació inadequada. Generalment,
estem acostumats a menjar coses bones per al paladar,
però no necessàriament saludables per al nostre orga-
nisme”. Segons la biòloga, però, “mai no és tard per a
canviar els nostres hàbits nutricionals. Corregint i con-
trolant la dieta, notarem grans millores en els sistemes
cardiovascular i digestiu, fet que repercutirà d’una ma-
nera molt positiva en el nostre sistema visual”.
Per això, els especialistes recomanen adoptar una di-
eta rica en vitamines d'especial poder oxidatiu, com la
IMO | EN PORTADA
LA
RE
VIS
TA I
MO
8
"És recomenable adoptar quan
abans millor una dieta rica en
antioxidants, presents sobretot
en fruites, verdures, hortalisses
i fruita seca".
SETMANA MUNDIAL DEL GLAUCOMAIMO | EN PORTADAIMO | EN PORTADA
C, la B1, el carotè (pre-vitamina A), el licopè, la luteïna
i la zeaxantina, presents sobretot en fruites, verdures,
hortalisses i fruita seca. Mercedes Aguirre apunta que
“també són fonamentals els Omega 3 DHA derivats del
peix blau (salmó, tonyina, sardina...), ja que es tracta
de molècules imprescindibles per al desenvolupament
i bon funcionament de la visió, tant per a la superfície
ocular com per a la retina, un teixit amb un contingut
excepcionalment elevat d’aquests àcids grassos amb un
poder neuroprotector elevat”.
De la mateixa manera que és aconsellable incorporar
aquests nutrients als nostres àpats, és preferible evitar
l’excés de carbohidrats, farines refinades (en favor dels
productes integrals, font de fibra), aliments altament
processats, com ara brioixeria industrial, i precuinats.
A més, hem de tenir en compte que certes formes en
què preparem els aliments poden reduir en alts percen-
tatges la seva aportació nutricional, motiu pel qual cui-
nar al vapor és molt més saludable que no pas bullir,
per exemple. A fi de conèixer què és el més beneficiós
per al nostre estat de salut general i ocular, és impor-
tant rebre l’assessorament d’un especialista i, en cas
que sigui necessari, la seva supervisió
i seguiment de la dieta, ja que la
quantitat i la combinació de nu-
trients que ingerim pot fer que
siguin beneficiosos o nocius
per a la nostra salut, o bé
que l’acció dels uns inhi-
beixi la dels altres.
LA
RE
VIS
TA I
MO
9
Antioxidants per a una bona salut visual
Una dieta equilibrada és una mesura preventiva cada
vegada més considerada pels especialistes per als grups
de risc i la població en general, així com un bon comple-
ment a la teràpia mèdica, en el cas de les persones que
ja pateixen glaucoma. Tot seguit, les principals fonts
de vitamines i antioxidants que els professionals de la
salut recomanen incorporar a la nostra alimentació:
• Vitamina C: en fruites cítriques i verdures com
la col, el bròquil o la coliflor, i també en el tomà-
quet i els pebrots.
• Vitamina E: en verdures de fulla verda, olis vege-
tals, blat i altres cereals, rovell d’ou, carn, marisc
i alvocats.
• Vitamina B1: en fruita seca, llevats, carn de porc,
peix, nous, arròs, germen de blat i llet o derivats.
• Carotè o pre-vitamina A: a la pastanaga, el
creixen, els espinacs, el pebrot vermell, l’albercoc,
el porro, la carbassa, el mango i el salmó.
• Flavonoides (pigments vegetals): en els
nabius, el te verd, el te negre, el vi i la xocolata
negra, i també en algunes fruites, com el raïm,
la maduixa o el plàtan, i en plantes com l’alber-
gínia i la ceba. El ginkgo biloba (arbre mil·lenari
d’origen xinès) també posseeix aquests potents
antioxidants naturals que, ingerits a través de
preparats de l’extracte de fulla d’aquest arbre,
augmenten la circulació sanguínia central i
perifèrica.
• Licopè (pigment vegetal de color vermellós):
en tomàquets, síndries i altres fruites com la
papaia, l’albercoc o el pomelo rosat.
• Luteïna i zeaxantina (pigments vegetals de
color groc): en vegetals de fulla verda com els
espinacs, el bròquil, la col i l’enciam, i també en
ous, marisc, cereals integrals i formatge.
IMO | EN PORTADA
LA
RE
VIS
TA I
MO
10
L’IMO ORGANITZA UN CURS PIONER SOBRE L’ABORDATGE INTEGRAL DE LES COMPLICACIONS OCULARS DEL PACIENT DIABÈTIC
Professionals vinculats al
pacient diabètic incideixen en
la importància del diagnòstic
precoç i demanen més
coordinació per a prevenir
lesions oculars greus
Amb motiu del Dia Mundial de la Diabetis (14 de novem-
bre de 2013), la Unitat de Retinopatia Diabètica de l’IMO
va organitzar, en col·laboració amb el Vall d’Hebron Ins-
titut de Recerca (VHIR), el primer Curs sobre l’abordatge
integral de les complicacions oculars del pacient diabètic, que
va reunir d’una manera pionera els diferents professi-
onals vinculats a la diabetis per a debatre estratègies
de prevenció i tractament de les patologies visuals més
freqüentment associades a aquest col·lectiu.
Dirigit pels doctors Josep Garcia-Arumí (especialis-
ta en retina de l’IMO i cap del Servei d’Oftalmologia
de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron) i Rafael Simó
(director del Grup de Recerca de Diabetis i Metabo-
lisme del VHIR), el curs va aplegar, els dies 15 i 16 de
novembre de 2013, més de 150 especialistes, entre els
quals hi havia endocrinòlegs, educadors en diabetis,
metges de família, oftalmòlegs i optometristes, que
van compartir ponències i tallers per estudiar pautes
d’actuació conjunta.
Segons el Dr. Garcia-Arumí, “aquesta trobada ha posat
de manifest la necessitat d’intensificar els protocols de
coordinació interprofessional en el seguiment del paci-
ent diabètic, atès que pateix una malaltia crònica que
presenta moltes complicacions derivades i la seva inci-
dència no para de créixer”. En aquest sentit, la complica-
ció més habitual és la retinopatia diabètica, que afecta
un 30 % de la població amb diabetis i que, en un 10 %
dels casos arriba a comprometre seriosament la visió en
assolir estadis avançats, fet que repercuteix no sols en
la salut sinó també en la qualitat de vida del pacient.
La gran quantitat de pacients que pateixen aquesta
patologia ha fet que la retinopatia diabètica sigui, a dia
d’avui, la primera causa de pèrdua severa de visió en
edat laboral als països desenvolupats. Altres malalties
oculars que poden aparèixer o accelerar-se a causa de la
diabetis són el glaucoma, les cataractes, l’edema macu-
lar i altres alteracions vasculars de la retina, presenta-
des per més de la meitat dels pacients diabètics amb 15
o més anys d’evolució de la patologia.
Tenint en compte que un 13 % de la població espanyola
pateix diabetis, considerada ja una pandèmia pel seu
creixement exponencial (el nombre de pacients diabè-
tics a escala mundial es va xifrar en 366 milions l’any
2011 i s’estima que pot arribar als 552 milions al 2030),
fa palesa la necessitat de posar-hi fre. El temps trans-
corregut des de l’inici de la diabetis i el grau de control
de la patologia són dos factors clau, de manera que la
prevenció i el tractament precoç i integral resulten fona-
IMO | ACTUALITAT
LA
RE
VIS
TA I
MO
11
IMO | ACTUALITAT
LA
RE
VIS
TA I
MO
12
mentals, especialment si considerem que moltes de les
complicacions oculars associades no donen símptomes
en les primeres fases.
Per això un dels objectius principals del curs va ser
examinar diferents opcions per a reduir l’elevat risc de
ceguesa que es deriva de la diabetis, els afectats de la
qual tenen 25 vegades més opcions de pèrdua total de
visió que la resta de la població si no es prenen les me-
sures oportunes quan el dany encara és incipient. Per
això, no sols es requereix la cooperació i implicació del
pacient mateix, sinó també dels diferents especialistes
que intervenen en el seu procés d’atenció, estrenyent els
vincles en la praxi professional, com va voler promoure
el curs organitzat a l’IMO.
Càmeres no midriàtiques
Segons es va reflectir en els diferents tallers i ponènci-
es, cada vegada hi ha més centres d’atenció primària
que disposen de càmeres no midriàtiques (màquines
que obtenen fotografies de la retina sense necessitat
de dilatar la pupil·la), per a realitzar un primer cribrat-
ge dels pacients diabètics. En aquest sentit, els doctors
Pere Romero (cap del Servei d’Oftalmologia de l’Hos-
pital Universitari Sant Joan de Reus) i Ramon Sagarra
(metge d’atenció trimària de Reus 1), a més d’oferir un
taller d’interpretació de retinografies, van presentar,
davant els assistents al curs, els resultats d’un estudi
sobre el cribratge amb càmeres no midriàtiques efec-
tuat a més de 13.000 persones amb diabetis i dut a
terme per 135 metges de família del Baix Camp, entre
els anys 2007 i 2013.
Mentre que el 80 % dels pacients de l’estudi van pre-
sentar un fons d’ull sa, un 18 % van generar dubtes per
possible lesió incipient i van ser derivats a l’oftalmòleg,
qui, finalment, va diagnosticar retinopatia diabètica en
un 7 % dels casos. Segons el Dr. Romero, “la detecció pre-
coç en aquests pacients, els quals, si no hagués estat pel
cribratge d’atenció primària, no haurien acudit a l’oftal-
mòleg, permet d’aplicar d’una manera precoç el tracta-
ment, efectiu en prop del 95 % dels casos si s’administra
a temps i adequadament”. Per tant, “la incidència de les
complicacions greus de la retinopatia diabètica i, fins
i tot, la pèrdua de la visió, s’aconseguiria reduir en un
IMO | ACTUALITAT
LA
RE
VIS
TA I
MO
13
IMO | ACTUALITAT
LA
RE
VIS
TA I
MO
14
grau elevat si aquest protocol se seguís escrupolosa-
ment en l’atenció primària”, va concloure l’especialista.
En la mateixa línia, el Dr. Miguel Ángel Zapata (of-
talmòleg de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron) va
explicar la utilitat del mètode de cribratge amb càme-
res no midriàtiques en òptique i en centres d’atenció
primària, els quals s’han afegit recentment al grup de
professionals relacionats amb el pacient diabètic que
poden fer saltar la primera alarma. Actualment, gai-
rebé 200 òptiques espanyoles disposen d’instrumental
bàsic de cribratge i l’utilitzen d’una manera habitual
per a derivar a l’oftalmòleg els casos patològics o rea-
litzar consultes en cas de dubte, ja que la interpretació
de les fotografies de la retina requereix un cert grau
de coneixement i experiència, que aquest col·lectiu va
adquirint gradualment.
Tal com va destacar el Dr. Zapata, “el cribratge amb cà-
meres no midriàtiques resulta d’una gran ajuda en la de-
tecció precoç de pacients asimptomàtics, tot i que s’ha
d’entendre com un pas previ a la visita amb l’oftalmòleg
i no com un substitut”. Segons la seva experiència com a
coordinador d’OPTretina, un projecte de telediagnòstic
en què hi ha implicats 180 centres de tot Espanya en
què s’han realitzat proves de cribratge a uns 13.000 pa-
cients, “un diagnòstic més ampli i avançat de problemes
oculars permet millorar el pronòstic visual, augmentar
l’eficàcia del tractament subministrat i reduir el cost
econòmic que comporta”.
Revisions periòdiques
No obstant tot això, “falta molta feina per a fer en
aquest sentit, perquè actualment encara arriben a la
consulta de l’oftalmòleg pacients amb diabetis que ja
han desenvolupat una retinopatia diabètica o un edema
macular diabètic i desconeixen que s’havien de sotme-
tre a controls oftalmològics per prevenir que aquestes
lesions avancessin”, va manifestar la Dra. Anniken Bu-
rés, especialista en retina de l’IMO, en un taller sobre el
calendari de cites oftalmològiques del pacient diabètic
que va impartir durant el curs.
Segons va plantejar la retinòloga, “tota persona amb
diabetis hauria de fer-se un primer examen oftalmolò-
gic de control després de ser diagnosticada i seguir un
IMO | ACTUALITAT
LA
RE
VIS
TA I
MO
15
calendari de revisions periòdiques durant tota la seva
vida, ja que es tracta d’una patologia crònica”. Aquests
controls poden ser des de trimestrals fins a biennals,
en funció del tipus de diabetis (1 o 2), els factors de risc
afegits del pacient, el grau de control metabòlic de la
malaltia i el desenvolupament de patologies oculars,
com la retinopatia diabètica, que pot ser lleu, mode-
rada, severa o proliferativa. En aquest darrer cas, els
controls han de ser trimestrals per l’alta devastació que
provoca aquesta lesió en la retina i per la rapidesa amb
què pot avançar.
Història clínica compartida i circuit on line comú
El Dr. Joan Barrot, especialista en medicina familiar i co-
munitària i membre de GEDAPS (Grups d’Estudi de la Di-
abetis en Atenció Primària de la Salut) també va posar
èmfasi en el tractament precoç, en aquest cas des del
punt de vista de la coordinació entre especialistes. Per a
promoure l’actuació conjunta entre metges de família,
endocrinòlegs i oftalmòlegs, el doctor va insistir en la
necessitat de potenciar la història clínica compartida i
de crear un circuit on line clar i comú entre els diferents
professionals implicats en la cura del pacient diabètic,
aprofitant els avantatges que proporcionen les noves
tecnologies a l’hora d’accedir a la informació d’una ma-
nera ràpida, àgil i eficaç i d’intercanviar-la.
A més, Barrot va posar de manifest la importància
d’intensificar la formació del personal d’atenció primària
en el maneig i la interpretació dels resultats dels retinò-
grafs, amb l’objectiu d’establir-ne les bases per a un pro-
tocol d’ús des dels nivells assistencials més bàsics. Per
això, va tornar a reclamar la implicació de tots els pro-
fessionals mèdics i sanitaris vinculats i de l’Administra-
ció, clau per a millorar la qualitat de vida dels pacients i,
alhora, reduir l’impacte econòmic de la malaltia. Segons
els resultats d’un estudi dut a terme per l’European Asso-
ciation for the study of Diabetis, la major part dels costos
derivats de la diabetis no corresponen al tractament far-
macològic sinó al mal control metabòlic i a les compli-
cacions consegüentment associades, de manera que la
retinopatia diabètica és una de les que preval més.
IMO | ACTUALITAT
LA
RE
VIS
TA I
MO
16
Noves dianes terapèutiques
Finalment, el curs també va acollir la presentació d’im-
portants estudis de recerca sobre noves dianes terapèu-
tiques per a la retinopatia diabètica, tant en fases in-
cipients com avançades. En aquest sentit, el Dr. Rafael
Simó va donar a conèixer els primers resultats de l’es-
tudi EUROCONDOR, el primer assaig clínic per a avalu-
ar si fàrmacs neuroprotectors administrats tòpicament
en forma de gotes per als ulls són capaços de prevenir
o aturar la neurodegeneració de la retina, a més del
desenvolupament i la progressió de les primeres etapes
de la retinopatia diabètica.
En el projecte, finançat per la Comissió Europea, hi
participen onze centres internacionals sota la coordina-
ció del VHIR per a testar, entre 2012 i 2016, l’efecte de
la somatostatina (un tipus d’hormona) i la brimonidina
(un medicament usat actualment per a tractar el glau-
coma) sobre els pacients. La hipòtesi de partida de l’es-
tudi es basa en proves, cada vegada més nombroses,
que demostren que la retinopatia diabètica s’origina
per un procés de neurodegeneració retiniana i, per això,
l’assaig proposa una nova estratègia terapèutica basada
en la neuroprotecció. Si se’n demostra l’eficàcia, el nou
tractament podria tenir un gran impacte en la preven-
ció de la retinopatia diabètica.
Per a casos avançats, també hi ha altres línies de re-
cerca en marxa, com la que està duent a terme el Dr.
Garcia-Arumí a la Vall d’Hebron, orientada a l’aplicació
de teràpies gèniques. En la seva intervenció en el curs,
l’oftalmòleg va explicar l’estat d’aquest assaig, que ac-
tualment s’està realitzant in vivo en animals i que pre-
IMO | ACTUALITAT
LA
RE
VIS
TA I
MO
17
La retinopatia diabètica
La retinopatia diabètica és la malaltia vascular més
freqüent de la retina, els vasos sanguinis de la qual
queden danyats per la descompensació metabòlica
de la diabetis. D’aquí es deriva la creació espontània
de nous vasos fràgils que perden fluid, fet que pot
comprometre seriosament la visió del pacient.
Aquesta greu patologia de la retina és la principal
complicació de la diabetis i la causa de pèrdua se-
vera de visió més freqüent entre la població activa
dels països industrialitzats, que representa el 20-30 %
del total de cegueses. L’elevat índex de complicacions
associades a la malaltia, com l’edema macular, l’he-
morràgia vítria i el despreniment de retina, fa que els
pacients diabètics hagin de seguir un control estricte
de la glucèmia, la pressió arterial i els lípids plasmà-
tics, així com evitar el tabac i sotmetre’s a revisions
periòdiques de la retina, com a mínim, un cop l’any.
La malaltia en xifres
• Principal complicació de la diabetis.
• Primera causa de ceguesa en edat laboral en el
món occidental.
• Afecta la majoria de les persones amb diabetis
de tipus 1, un 95 % de les quals desenvoluparà la
patologia al llarg de la seva vida.
•Més del 50 % dels pacients amb més de 15 anys
d’evolució de la seva diabetis presenta alguna
alteració vascular retiniana.
• El 10 % dels diabètics pateixen pèrdua severa de
visió passats 15 anys del diagnòstic.
• El risc de pèrdua total de visió és 25 vegades su-
perior en els diabètics que en la població general.
• El tractament precoç i adequat de les complica-
cions oculars de la diabetis evita la ceguesa en
més del 90 % dels casos.
tén solucionar el desequilibri dels sistemes genètics de
protecció de la retina. Mitjançant la injecció de nano-
partícules per alterar el codi genètic de les cèl·lules re-
tinianes, es busca augmentar els factors protectors i,
d’aquesta manera, restablir l’equilibri perdut per tal d’in-
hibir la generació de nous vasos, nocius per a la retina.
Com a resultat, els investigadors esperen trobar una te-
ràpia gènica eficaç que pugui aplicar-se en la pròxima
dècada per tractar els casos més severs que, a dia d’avui,
no tenen solució.
IMO | ACTUALITAT
LA
RE
VIS
TA I
MO
18
EL 17 % DELS MÉS DE 1.400 NENS REVISATS PER LA FUNDACIÓ IMO A L’ÚLTIM FESTIVAL DE LA INFÀNCIA DE BARCELONA PODRIA PRESENTAR PATOLOGIA OCULTA
Els controls efectuats per l’equip d’òptics optometristes
de l’IMO desplaçats al Festival de la Infància va permetre
detectar una possible patologia oculta en un total de
248 casos, la qual cosa implica que el 17 % dels 1.419 nens
revisats podria tenir algun problema ocular. Aquesta xi-
fra, superior a la que es va obtenir en les dues edicions
anteriors del Festival, en què el percentatge es va situar
a l’entorn del 10 %, va cridar l’atenció dels especialistes,
els quals alerten de la importància d’intensificar les re-
visions oculars durant la infantesa. Qualsevol patologia
que no es diagnostiqui i tracti d’una manera precoç
abans dels 7 o 8 anys, moment en què es completa la
formació de la visió, pot esdevenir crònica i irreversible.
El 66 % dels problemes detectats en les exploracions
dutes a terme van ser els defectes refractius, i l’astig-
matisme o dificultat en la visió de lluny i de prop va ser
el més freqüent (101 casos), seguit de la hipermetropia
o dificultat per a enfocar la visió pròxima (53 casos) i la
miopia o dificultat per a enfocar la visió llunyana (45 ca-
sos). En aquest sentit, 31 dels infants revisats va presen-
tar més d’un defecte refractiu alhora. Altres patologies
típiques de l’ull infantil, com l’ambliopia o “ull gandul” i
l’estrabisme (desviació ocular), van representar el 13 %
La Fundació IMO va estar present,
per tercer any consecutiu, al Festival
de la Infància de Barcelona, on, del 27
de desembre al 4 de gener, va oferir
exploracions oculars gratuïtes als
infants de 2 a 10 anys que van visitar
el seu estand, on també van poder
jugar i aprendre, fent un viatge lúdic
per l’ull.
i el 11 % dels diagnòstics, respectivament. A més, tam-
bé es van detectar 30 possibles casos d’altres malalties
menys freqüents (10 % dels diagnòstics), com la insufici-
ència de convergència o l’alteració del color.
Detectar de manera precoç aquestes patologies és
clau per a millorar la salut ocular dels infants i, per tant,
també la seva integració i rendiment escolar, garantint,
a més, una bona base visual amb vista a l’edat adulta.
D’aquí la necessitat de fomentar la prevenció, ja que
com es desprèn dels resultats obtinguts en les enques-
tes efectuades a 700 pares i mares al Festival, un 52 %
dels infants menors de 8 anys no ha visitat mai l’oftal-
mòleg.
Hàbits de salut ocular en la infància
Segons l’enquesta, el motiu principal pel qual els pares
no porten els seus fills a l’especialista és perquè no de-
tecten cap anomalia que els faci sospitar d’una possible
patologia o dificultat visual. No obstant això, els pro-
fessionals de l’IMO adverteixen que molt sovint hi ha
problemes que passen desapercebuts o no s’associen a
IMO | ACTUALITAT
LA
RE
VIS
TA I
MO
19
LA
RE
VIS
TA I
MO
20
patologies visuals malgrat la seva estreta relació, com
és el cas dels mals de cap, el cansament o les dificul-
tats en la lectura i altres tasques escolars. Per això, és
aconsellable acudir a l’oftalmòleg davant la sospita de
qualsevol d’aquests símptomes, cosa que, de fet, motiva
el 18 % de les visites a aquest especialista (encara que
la raó principal, 57 %, és realitzar una revisió rutinària).
Més de la meitat dels enquestats que sí han portat els
seus fills a l’oftalmòleg ho han fet per iniciativa pròpia
(55 %), malgrat que el pediatre també hi té un paper
fonamental, ja que és qui recomana d’una manera explí-
cita la revisió en un 38 % dels casos. El consell del pedia-
tre, per tant, representa un factor clau per als pares. En
aquest sentit, cal destacar que el 38 % dels enquestats
afirma que no es dedica prou atenció a la visió dels nens
en les revisions pediàtriques, mentre que un 58 % consi-
dera el contrari, si bé matisa que l’exploració ocular sol
ser molt superficial. Consegüentment, un contundent
85 % de la mostra creu que els programes de salut en
la infància haurien de donar més importància a la visió
del nen.
Els resultats de l’enquesta posen de manifest la ne-
cessitat de prevenció de la salut ocular infantil, ja que
un 14 % dels nens que han visitat l’oftalmòleg han estat
diagnosticats amb alguna patologia ocular, un percen-
tatge similar a l’obtingut en les exploracions realitzades
Per què ha portat el seu fill a l'oftalmòleg?
Revisió rutinària (57 %)
Simptomatologia o sospita de patologia (18 %)
Control d'una patologia ja diagnosticada (16 %)
Traumatisme ocular (2 %)
Antecedents familiars (3 %)
Altres (4 %)
24
16 %
%%%
18 %
57 %
3
IMO | ACTUALITAT
LA
RE
VIS
TA I
MO
21
Aprendre jugant
A més de sotmetre’s a exploracions oculars gratuï-
tes, els infants que van visitar l’estand de la Funda-
ció IMO al Festival de la Infància van poder conèixer
com funciona la visió mitjançant un viatge lúdic per
un ull gegant i gaudir de l’aprenentatge. Emulant la
trajectòria de la llum, des que entra per la superfí-
cie de la còrnia fins que arriba al cervell a través del
nervi òptic, els més petits van tenir l’oportunitat de
recórrer les diferents estructures oculars per a, així,
aprendre jugant sobre la importància de tenir cura
dels seus ulls.
Amb aquest mateix objectiu, la Fundació IMO va
repetir la seva col·laboració amb el Col·legi Oficial
d’Òptics Optometristes de Catalunya (COOOC) per
promoure conjuntament la prevenció ocular. A partir
de cartells infantils amb senzilles proves d’agudesa
visual, el COOOC i la Fundació IMO proposaven els
pares avaluar la visió dels seus fills i fer-ne un segui-
ment des de casa, a través d’un recorregut marcat en
un mapa del tresor, alternant la visió d’un ull i l’altre,
imaginant una aventura pirata…
en el Festival. Un cop més, les principals malalties detec-
tades són els defectes refractius (7 % dels diagnòstics),
juntament amb l’estrabisme i l’ambliopia, els quals re-
presenten una bona part dels problemes oculars de fa-
miliars directes dels nens (defectes refractius, 62 % dels
antecedents familiars; estrabisme, 7 %, i ambliopia, 6 %).
Tot i això, el fet que un 79 % dels enquestats o els seus
familiars propers tinguin algun problema ocular no és
considerat un factor de risc rellevant, ja que d’aquest
sector, el 60 % no ho té en compte a l’hora de fer-se un
plantejament sobre l’atenció a la salut visual dels més
petits. En aquest sentit, els especialistes recorden el pes
dels antecedents familiars en el desenvolupament de
patologies oculars.
IMO | ACTUALITAT
LA
RE
VIS
TA I
MO
22
LA FUNDACIÓ IMO I L'OBRA SOCIAL "la Caixa" RENOVEN LA SEVA COL·LABORACIÓ PER A MILLORAR LA SALUT OCULAR DE LA INFÀNCIA DESFAVORIDA
La Fundació IMO i l'Obra Social "la Caixa" han renovat
el conveni de col·laboració per a promoure la salut ocu-
lar en la infància desfavorida de l'àrea metropolitana
de Barcelona que van signar per primera vegada l'any
passat. Amb aquesta renovació, s'espera que al llarg
d'aquest any es puguin revisar novament més de 400 in-
fants d'escoles de Badalona i del districte de Ciutat Vella
de Barcelona.
El primer any de programa es va tancar a finals del
2013 amb un total de 478 controls oculars -432 primeres
visites i 46 revisions de seguiment-, 67 ulleres prescrites
i lliurades gratuïtament i 97 diagnòstics, la qual cosa re-
presenta que més d'un 22 % del total d'escolars revisats
per primera vegada va presentar alguna patologia ocul-
ta, un percentatge que supera en cinc punts el que va
obtindre la Fundació IMO en revisions oculars dutes a
terme al Festival de la Infància de Barcelona. Aquesta
diferència posa de manifest la necessitat de promoure la
salut ocular entre els col·lectius desfavorits, als quals, a
més de la manca de recursos, s’hi suma, en moltes oca-
sions, una cultura preventiva menor i poca consciència
de la importància de tenir cura de la salut, també ocular,
especialment entre els més petits.
Les revisions oculars dutes a terme durant el 2013 van
tenir lloc a escoles de Badalona, gràcies a la col·laboració
del Consorci Badalona Sud, que va facilitar la selecció i
les gestions amb centres de la zona, on el percentatge
d'alumnat en risc d'exclusió social és especialment ele-
vat. Aquest any, es preveu dur a terme una campanya a
la mateixa àrea per fer un seguiment dels nens diagnos-
ticats l'any passat i endegar noves revisions en una esco-
la del districte de Ciutat Vella de Barcelona.
El projecte s'inscriu dins del Programa CaixaProinfància
de l'Obra Social "la Caixa", adreçat a nens amb especial
vulnerabilitat social, i que afavoreix i dóna suport a polí-
tiques de millora de l'equitat, la cohesió social i la igualtat
d'oportunitats per als més petits i les seves famílies. Fruit
d'aquest acord, l'Obra Social "la Caixa" aporta els recursos
econòmics necessaris per dur a terme el projecte.
Per la seva banda, la Fundació IMO s'encarrega de po-
sar els mitjans humans i materials requerits pel progra-
ma i de fer el seguiment mèdic dels nens amb patologia.
Per a la Fundació IMO, la detecció precoç i el tractament
adequat de patologies típiques de l'ull infantil és fona-
mental per millorar-ne el pronòstic i el rendiment esco-
lar dels nens, així com per garantir una bona base per a
la seva salut ocular en edat adulta.
A més, el projecte permet que aquests infants puguin
rebre seguiment oftalmològic i noves ulleres amb canvis
de graduació a mig termini ja que, segons l'experiència
de l'IMO, la graduació dels nens amb defectes refractius
pateix variacions en més del 30 % dels casos.
El programa, que el 2013 es va tancar amb 478 revisions a escolars de 3 a 8 anys, va permetre diagnosticar patologia oculta en més del 22 % dels nens
IMO | ACTUALITAT
LA
RE
VIS
TA I
MO
23
Sant Gervasi de Cassoles, 26
08022 Barcelona
Tel. 93 253 17 40 | Fax 93 253 17 41
www.hotelsantgervasi.com
stgervasi.booking@hoteles-silken.com
La proximidad de este hotel a la clínica IMO es lo que hace de él un lugar ideal para alojarse.
Cuenta con 63 agradables habitaciones con mucha luz natural y servicios como restaurante, internet gratuito, agua gratuita de bienvenida y room service que harán su estancia más confor-table.
Hacemos de la atención al cliente nuestra forma de trabajar.
Identifíquese como paciente de la clínica IMO y recibirá descuentos y atenciones especiales.
www.hoteles-silken.comCopyright 2010 Hoteles Silken
La Fundació IMO també farà, aquest any, dues cam-
panyes de revisions gratuïtes a nens d'un esplai de
L'Hospitalet de Llobregat (Barcelona), atenent la pe-
tició de Càritas Catalunya, entitat amb què la Funda-
ció IMO va signar l'any passat un conveni de col·la-
boració per dur a terme Operació Visió, projecte que
ofereix tractaments oftalmològics gratuïts a perso-
nes sense recursos.
Càritas Catalunya ha traslladat a la Fundació IMO
la necessitat d'oferir una assistència oftalmològica
especial a la població infantil de famílies en risc d'ex-
clusió social, motiu pel qual ambdues entitats han
acordat incloure aquest tipus de controls pediàtrics
al programa Operació Visió. Càritas Catalunya es farà
càrrec de cobrir el cost de les ulleres que puguin re-
querir alguns dels nens que es revisin dins del pro-
jecte, mentre que l'IMO es responsabilitzarà d'oferir
sense cost qualsevol tractament quirúrgic que es
pugui derivar d'aquestes revisions, a més de posar
els mitjans humans i materials necessaris per dur a
terme els controls oftalmològics, tal com fa a través
del programa que desenvolupa en col·laboració amb
l’Obra Social "la Caixa".
Revisions en un esplai de L'Hospitalet, com a part del projecte Operació Visió
IMO | ACTUALITAT
LA
RE
VIS
TA I
MO
24
L'IMO ENGEGA LA NOVA ÀREA DE TERÀPIA VISUAL
L'IMO ha engegat aquest any una nova àrea de teràpia
visual amb la qual, mitjançant tractament optomètric
individualitzat, ofereix la possibilitat de potenciar i tre-
ballar determinades habilitats per a corregir problemes
de funcionalitat o percepció del sistema visual.
L'objectiu és desenvolupar al màxim les habilitats
visuals del pacient i treballar la visió de manera co-
ordinada amb la resta de sentits, a través d'una sèrie
d'exercicis dissenyats a mida per l'optometrista. La
repetició d'aquests exercicis permet automatitzar les
habilitats que va adquirint el pacient, fins que passen
a formar part de les seves capacitats motores i cogni-
tives, en crear-se noves connexions neurològiques. Els
ulls, d'alguna manera, "aprenen a veure-hi".
Perquè la teràpia visual sigui efectiva, la clau és iden-
tificar i prendre consciència del problema concret de
cada pacient. A partir d’aleshores, oftalmòlegs i opto-
metristes especialitzats treballen conjuntament per
complementar o reforçar el tractament mèdic o quirúr-
gic o bé per oferir una alternativa eficaç a casos sen-
se opció a tractament. La teràpia visual s'adreça tant
a adults com a infants amb anomalies d'acomodació
(capacitat d'enfocar), dificultats en la visió binocular,
problemes del sistema oculomotor (mal control dels
moviments oculars) o determinats tipus d'estrabisme.
A més d'abordar deficiències en la funcionalitat del
sistema visual, aquesta disciplina també abasta pro-
blemes de percepció, fruit d'una mala interpretació
dels estímuls rebuts a través dels ulls. Per aquesta raó,
els escolars amb dificultats d'aprenentatge són un altre
grup susceptible de ser tractat amb teràpia visual: una
baixa velocitat o comprensió lectora, obstacles en la
memorització de textos i la realització d'altres tasques
escolars, o el fet de patir mals de cap freqüents o de
fregar-se sovint els ulls, són alguns dels símptomes que
han de ser motiu d'alerta per a pares, professors i psi-
còlegs escolars. Davant qualsevol d'aquests senyals és
important anar a l'oftalmòleg per descartar una possi-
IMO | ACTUALITAT
LA
RE
VIS
TA I
MO
25
ble patologia i, en cas que es cregui oportú, ser derivat
a l'àrea de teràpia visual, amb el propòsit de potenciar
les habilitats visuals afectades i, d’aquesta manera, re-
duir la simptomatologia.
En tots els casos, doncs, cal fer una visita oftalmo-
lògica prèvia a l'avaluació optomètrica i al disseny del
pla d'exercicis de la teràpia, en què s'utilitzen les tèc-
niques i els instruments més adequats per a cada paci-
ent. En destaca el Sanet Vision Integrator (SVI), un siste-
ma dissenyat per l'optometrista nord-americà Robert
Sanet per, a través d'una pantalla tàctil de 50 polzades,
millorar els seguiments, el temps de reacció visual i de
reconeixement, la velocitat i la sensibilitat al contrast,
a més de la seqüenciació visual-auditiva i la memòria,
juntament amb altres habilitats.
El tractament amb teràpia visual consta d'una ses-
sió setmanal de 45 minuts a la consulta, acompanya-
da d’exercicis diaris a casa de 15-20 minuts. La durada
total del programa dependrà de les circumstàncies i
objectius de cada pacient, tot i que, en general, les
dificultats funcionals solen requerir un mínim de tres
mesos i les de percepció, de mig any. El que és impres-
cindible, en qualsevol cas, és la implicació i la cons-
tància, atès que el grau de complexitat dels exercicis
augmenta gradualment a fi d'aconseguir una millora
progressiva de les habilitats visuals. En el cas dels in-
fants, a més, és molt important el suport i la col·labo-
ració dels pares a l'hora de garantir l’acompliment de
la teràpia, a la qual cosa pot ajudar fer servir jocs o de-
terminades aplicacions de caràcter lúdic, disponibles
en tablets i smartphones.
IMO | ACTUALITAT
LA
RE
VIS
TA I
MO
26
LA FUNDACIÓ IMO LIDERA UN ESTUDI CLÍNIC PIONER PER A DESCOBRIR SI EL GENOTIP DEL PACIENT INCIDEIX EN LA RESPOSTA A UN TRACTAMENT DE LA DMAE
La Fundació IMO ha engegat un assaig clínic pioner
en oftalmologia a escala internacional: l’Estudi Bioima-
ge, amb el qual pretén estudiar si la resposta de 194 pa-
cients amb DMAE humida a un nou fàrmac antiangio-
gen de Bayer (aflibercept) té relació amb seu genotip, és
a dir, la informació continguda en el seu ADN.
En l’estudi, dirigit pel Dr. Rafael Navarro, hi participen
més de vint hospitals de tot Espanya, que remeten mos-
tres de sang perifèrica dels pacients inclosos en l’assaig
al laboratori de biologia molecular de l’IMO, inaugurat
fa un any, a les instal·lacions de l’Institut, sota la coordi-
nació de la Dra. Esther Pomares. Al laboratori, i després
de purificar l’ADN de cada mostra de sang, s’estudien els
polimorfismes o marcadors de 14 gens que se sap que
estan relacionats amb la generació de neovasos nocius
que provoquen la DMAE humida.
L’estudi, que es va iniciar el passat mes de novembre,
pretén descobrir si es donen diferents respostes tera-
pèutiques en funció del genotip de cada pacient: “po-
dem establir perfils de resposta per motius genètics?, té
cap relació amb els gens el fet que uns pacients respon-
guin bé a un tractament mentre que en d’altres, aquest
mateix tractament no és efectiu?”. Aquestes són algunes
de les incògnites que vol aclarir la recerca, la hipòtesi
de partida en la qual es basen els últims descobriments
en tractaments oncològics, que han confirmat que la
resposta dels pacients a determinades teràpies amb
antiangiogens (fàrmacs que inhibeixen o redueixen la
formació de nous vasos sanguinis) varia en funció del
seu genotip. “Sospitem que podrem traslladar al camp
de l’oftalmologia els descobriments realitzats en aquest
sentit en l’àmbit de l’oncologia, però no sabem del cert
IMO | ACTUALITAT
LA
RE
VIS
TA I
MO
27
Vilana, 708017 Barcelonat +34 934 340 363f +34 934 188 903vilanahotel.com
41º
24' 1
7.37"
N 2
º 7'
43.
78"
E
Disfruta de una estancia única en unemplazamiento exclusivo que abraza la ciudad desde la tranquilidad de la zona alta de Barcelona.Un regalo para los sentidos con servicio personalizado en un entorno acogedor dónde cada detalle cuenta.Descubre la experiencia Vilana Hotel y alójate en una de nuestras confortables habitaciones de nueva construcción decoradas al estilo provenzal.
Próximo a IMO en una de las mejores zonas de Barcelona
*Special Hotel Offer for IMO visitors: 10% discount off our standard rates*Oferta Especial para visitantes de IMO: 10% de descuento sobre nuestra tarifa standart
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
LA
RE
VIS
TA I
MO
28
si això serà així... Aquest projecte de recerca ens ho de-
mostrarà”, explica el Dr. Rafael Navarro.
Amb aquest propòsit, en l’estudi clínic, d’una durada
mínima estimada d’un any, s’analitzen les mostres dels
pacients, als quals s’apliquen tres injeccions mensuals,
en una primera fase, i una injecció cada dos mesos, du-
rant la resta del tractament. A partir d’aquí, “estudiem
el perfil genètic dels pacients en relació amb els gens
implicats en la via de senyalització que dirigeix la crea-
ció de nous vasos sanguinis”, explica la Dra. Esther Po-
mares. Dels 30.000 gens del genoma humà, els investi-
gadors de l’estudi Bioimage n’han escollit 14 d’implicats
en la generació de neovasos de la retina. “Com que hem
seleccionat una mitjana de 15 marcadors per gen, en to-
tal analitzarem 210 marcadors per pacient. Els dos al·lels
de cadascun d’aquests marcadors ens donaran la clau
per a saber si podem establir grups genètics de resposta
al tractament”, puntualitza l’especialista en genètica.
Segons el Dr. Navarro, director de l’estudi Bioimage,
“si l’estudi demostra que la resposta al tractament de-
pèn del genotip del pacient, Bioimage comportarà un
pas important cap a la medicina individualitzada i, en
concret, en el tractament de la DMAE humida, ja que
permetrà conèixer, a priori, si un pacient respondrà sa-
tisfactòriament a un fàrmac determinat”. “En cas que se
sàpiga que no tindrà una bona resposta, cosa que ara
mateix no és possible determinar per avançat, podrem
optar directament per una altra estratègia terapèutica.
Per contra, a alguns pacients se’ls podrà indicar el trac-
tament sabent que serà efectiu abans d’iniciar-lo”, afe-
geix l’oftalmòleg.
A més, el nou medicament usat per a l’estudi ofereix
com a avantatge principal en relació amb altres fàr-
macs anti-VEGF (factor de creixement endotelial) uns
efectes més duradors en l’ull, cosa que permet reduir el
nombre d’injeccions que el pacient ha de rebre durant
el tractament.
Sobre la DMAE
La “degeneració macular associada a l’edat” (DMAE) és
la principal causa de pèrdua severa de visió en perso-
nes d’edat avançada en els països desenvolupats, que
afecta persones de més de 50 anys i, especialment, de
més de 65. Es tracta d’una patologia que produeix un
deteriorament progressiu de la màcula, la zona cen-
tral de la retina, fet que redueix la visió central del
pacient i dificulta la realització de tasques de detall,
com ara llegir, escriure, cosir o conduir.
Malgrat que aquesta malaltia acaba sent molt li-
mitant, és freqüent que el pacient no noti símpto-
mes en les primeres fases. D’aquí la importància del
diagnòstic i tractament precoç, sobretot tenint en
compte que la prevalença d’aquesta patologia va en
augment arran de l’envelliment de la població. Per
això, representa tot un repte per a la comunitat mè-
dica en els pròxims anys.
Actualment, la resposta a la DMAE humida, la for-
ma més greu que afecta el 15 % dels pacients amb
aquesta malaltia i sol provocar pèrdua severa i brus-
ca de visió, se centra en l’administració intravítria de
fàrmacs antiangiogens, que aconsegueixen inhibir o
reduir la formació de nous vasos sanguinis bloque-
jant el VEGF o factor de creixement endotelial.
Aquests fàrmacs han incrementat notablement
la possibilitat de mantenir i millorar la visió de les
persones que pateixen DMAE humida, en repercutir
d’una manera positiva en la seva qualitat de vida,
encara que s’ha comprovat que alguns pacients no
responen òptimament al tractament i mostren pocs
guanys. D’aquí deriva la importància de l’estudi pro-
mogut per la Fundació IMO, a fi de preveure i antici-
par el pronòstic de la patologia.
IMO | ACTUALITAT
LA
RE
VIS
TA I
MO
29
LA
RE
VIS
TA I
MO
30
L’IMO CONFIRMA LA SEVA APOSTA PER LA FORMACIÓ COM A VIA PER A LA INNOVACIÓ I L’EXCEL·LÈNCIA
Mòdul ESASO de Cataracta i Cirurgia Refractiva5-9 de maig
L’ESASO (European School of Advanced Studies in Ophthalmo-
logy), centre europeu de formació avançada en oftalmo-
logia, sota la presidència del Dr. Giuseppe Guarnaccia i
la vicepresidència del Dr. Borja Corcóstegui, articula el
seu pla docent en un conjunt de mòduls que pretenen
donar cobertura a les diferents subespecialitats oftal-
mològiques.
L’oftalmologia és una especialitat mèdica que evo-
luciona constantment i, per això, requereix fer una
actualització habitual de coneixements per liderar
els avenços i estar al dia de les últimes tècniques i
tecnologies diagnòstiques i de tractament.
A fi de fomentar la col·laboració científica, com-
partir experiència i know how amb la comunitat
mèdica i formar noves generacions d’oftalmòlegs i
altres especialistes relacionats amb la cura de la vi-
sió, l’activitat docent de l’IMO no para d’augmentar.
En els propers mesos, organitzarà diversos esdeve-
niments de caràcter professional, amb la finalitat
de consolidar la seva aposta ferma per la formació
continuada com a via per a la innovació i l’excel·lèn-
cia mèdica.
Aquest any, el mòdul de Cataracta i Cirurgia Refrac-
tiva tindrà lloc a Barcelona i, concretament, a l’IMO, i
serà coordinat pel doctor Josep Lluís Güell, de l’Institut.
La vintena d’alumnes, joves oftalmòlegs, que busquen
un perfeccionament postuniversitari en aquesta disci-
plina, tindran l’oportunitat d’assistir a un curs pràctic
i participatiu en el qual, a més de debatre els últims
procediments en la subespecialitat, podran realitzar
cirurgia experimental (Wet Lab) instruïts pel Dr. Daniel
Elies i seguir en directe les intervencions de cataracta
dutes a terme des dels quiròfans de l’IMO per la Dra.
Isabel Nieto.
Els especialistes de l’IMO en còrnia, cataracta i cirur-
gia refractiva, al costat d’altres professionals de reno-
vat prestigi internacional, constituiran el professorat
del mòdul que, d’acord amb la filosofia de ESASO, no
sols vol formar experts al nivell més alt, sinó també
fomentar l’intercanvi d’habilitats adquirides.
IMO | ACTUALITAT
LA
RE
VIS
TA I
MO
31
Reunió per a especialistes en còrnia promoguda per Alcon Europa9 i 10 de maig
Alcon, companyia farmacèutica líder en l’atenció de la
visió, organitzarà a l’IMO un esdeveniment per donar a
conèixer Cataract Refractive Suite, la primera plataforma
per a la cirurgia de cataracta que, mitjançant la integra-
ció de les darreres innovacions quirúrgiques i tecnolò-
giques, ajuda el cirurgià a realitzar la intervenció de la
manera més precisa i segura.
Aquesta plataforma, formada per l’equip de facoemulsi-
ficació Centurion®, el microscopi oftàlmic Luxor™, el làser
de femtosegon LenSx® i el sistema de guiatge per imatge
VERION™, serà presentada davant més de 150 oftalmòlegs
referents d’una vintena de països, fomentant l’intercanvi
de coneixements i experiències arran de cinc cirurgies en
directe en què intervindran, entre altres especialistes, els
doctors de l’IMO Josep Lluís Güell i Daniel Elies.
Valoració de pacients pediàtrics i/o estràbics17 de maig
Coordinat per la Dra. Ana Wert, especialista en oftal-
mologia pediàtrica, estrabisme i neurooftalmologia de
l’IMO, i Elena Núñez, òptica optometrista de l’Institut,
aquest curs té per objectiu proporcionar els coneixe-
ments necessaris per a fer una exploració correcta del
pacient pediàtric i/o amb estrabisme i, així, fomentar
la prevenció de la patologia ocular infantil mitjançant
el diagnòstic precoç.
Amb aquest propòsit, el curs tractarà les malalties
oculars més comunes en edat infantil (ambliopia i es-
trabisme) i els patrons oftalmològics de normalitat en
la infantesa (des del naixement fins a l’adolescència),
a més d’abordar la metodologia i les pautes per al re-
coneixement i diagnòstic d’alteracions, la derivació a
l’oftalmòleg segons el resultat d’aquest reconeixement
i el seu nivell d’urgència i el tractament de cada pato-
logia. Un altre aspecte destacat del qual es parlarà al
curs és la genètica de les patologies oculars infantils,
com la cataracta congènita o el glaucoma congènit, de
caràcter hereditari.
Per això, a la trobada hi participaran els departa-
ments d’oftalmologia pediàtrica, estrabisme i neuro-
oftalmologia, d’optometria i refracció i de genètica. A
més, intervindran com a ponents externs a l’IMO Sergi
Ferrer, de l’àrea tècnica i formativa de l’empresa Co-
nóptica, i Sergio Sánchez, de la companyia Bausch &
Lomb. D’aquesta manera, es pretén impulsar la col·la-
boració entre especialistes per a promoure l’atenció
integral del pacient pediàtric i/o estràbic, en un curs
multidisciplinari adreçat a òptics optometristes, estu-
diants d’aquesta disciplina interessats a completar la
seva formació i personal sanitari encarregat de realit-
zar els diagnòstics en centres òptics o d’atenció primà-
ria i consultes oftalmològiques.
IMO | ACTUALITAT
LA
RE
VIS
TA I
MO
32
Preceptorship Novartis16 i 17 de juny
L’IMO acollirà al pròxim mes de juny la
V Preceptorship Novartis, en què quin-
ze joves oftalmòlegs argentins tindran
l’oportunitat de rotar en les diferents
subespecialitats i departaments de
l’Institut, realitzant observacions pràc-
tiques en consulta, proves complemen-
tàries, Wet Lab (cirurgia experimental)
i quiròfan. Gràcies a aquest programa
d’immersió, que arriba a la seva cinque-
na edició, els alumnes podran conèixer
de primera mà el funcionament diari del
centre, la qual cosa els permetrà adqui-
rir una visió aplicada, integral i deta-
llada de la realitat professional que s’hi
viu. En aquest sentit, fomentar l’inter-
canvi d’experiències amb l’equip mèdic
de l’IMO és una de les metes principals
de la preceptorship, per tal de millorar
la qualitat de la formació oftalmològi-
ca en tots els països, especialment en
aquells on resulta més difícil accedir al
seu nivell pràctic.
Trends in Glaucoma: Surgical & Medical Meeting14 i 15 de novembre
Curs internacional sobre les últimes tendències en
glaucoma, organitzat per les especialistes de l'IMO en
aquesta patologia, les doctores Elena Arrondo, Sílvia
Freixes i Carolina M. Pallás, per mostrar i debatre de
forma dinàmica les últimes novetats en el tractament,
tant mèdic com quirúrgic, dels diferents tipus de glau-
coma.
Els glaucomatòlegs i, en general, tots aquells oftalmò-
legs amb interès en la malaltia que assisteixin al Trends
in Glaucoma: Surgical & Medical Meeting, tindran l'oportuni-
tat de participar en una trobada eminentment pràctica,
el programa de la qual està estructurat en presentacions
breus i panells de discussió, amb casos clínics en què
els conferenciants compartiran el seu criteri en el ma-
neig diari dels pacients. Paral·lelament, durant el curs
es projectarà un video-loop que mostrarà amb tot detall
les tècniques quirúrgiques que els ponents utilitzen ha-
bitualment en la seva pràctica professional.
En aquest sentit, el congrés comptarà amb una faculty
formada per reconeguts oftalmòlegs tant a nivell naci-
onal com internacional, entre els quals es troben les es-
pecialistes en glaucoma l'IMO, a més del Dr. Òscar Gris i
la Dra. Isabel Nieto (departament de còrnia, cataracta i
cirurgia refractiva) i la Dra. Cecilia Salinas (departament
de retina).
IMO | ACTUALITAT
LA
RE
VIS
TA I
MO
33
L’ELECCIÓ INFORMADA DEL PACIENT AMB CATARACTA, CLAU PER A LA SEVA SALUT I QUALITAT DE VIDA
El Dr. Josep Lluís Güell, especialista en còrnia i cirurgia
refractiva de l’IMO, és un dels quatre oftalmòlegs eu-
ropeus que ha participat en la supervisió d’un dossier
amb recomanacions del Parlament Europeu i del Comitè
Econòmic i Social Europeu per a promoure l’envelliment
actiu i sa de les persones que pateixen cataracta.
Les dues entitats europees han impulsat una sèrie de
recomanacions destinades a reduir l’impacte socioeco-
nòmic de la malaltia per mitjà del foment de l’elecció
informada i amb criteri del pacient. Aquestes recoma-
nacions pretenen posar a disposició de les persones que
pateixen cataracta totes les eines necessàries per a es-
collir la millor opció de tractament. D’aquesta manera,
es vol promoure la seva realització personal a més del
benefici col·lectiu, mitjançant la reducció de les pressi-
ons que recauen sobre l’actual sistema sanitari.
En aquest sentit, el tractament de la cataracta és un
exemple destacat de com la innovació tecnològica i la
seva accessibilitat per part de la població poden repre-
sentar un pas endavant en la consecució de més auto-
nomia, una fita especialment rellevant quan no sols es
tracta d’allargar els anys sinó de dotar-los d’una qualitat
de vida superior.
Esperança de vida i cataracta
Les cataracta o pèrdua de transparència del cristal·lí, la
lent natural de l’ull, és la principal causa de mala visió
en la vellesa, ja que s’estima que més de la meitat de les
persones de més de 65 pateixen algun grau de cataracta
en un ull o en tots dos. Generalment, aquesta patologia
és conseqüència natural de l’edat: a mesura que avancen
els anys, el cristal·lí de l’ull es torna més opac i impedeix
el pas nítid de la llum a la retina, implicant una pèrdua
progressiva de visió.
Història viva de l’ESCRS
La prestigiosa Societat Europea d’Especialistes en
Cataracta i Cirurgia Refractiva (ESCRS en les seves
sigles en anglès), repassa la seva trajectòria en un
llibre que commemora els seus més de trenta anys
de vida. El Dr. Josep Lluís Güell, secretari de l’ESCRS
entre els anys 2004 i 2008 i president de la socie-
tat en el període 2010-2011, és un dels protagonistes
destacats d’aquesta història, ja que, com destaca la
publicació, “ha tingut un paper central en el desen-
volupament de les iniciatives impulsades per a pro-
moure’n l’expansió i el creixement”.
Les pàgines del llibre recullen les principals con-
tribucions del Dr. Güell en aquest sentit, i destaquen
els seus esforços per projectar internacionalment la
societat, fomentar la formació d’excel·lència i im-
pulsar iniciatives benèfiques als països en desen-
volupament més enllà de l’àmbit de l’oftalmologia.
IMO | ACTUALITAT
LA
RE
VIS
TA I
MO
34
Presència destacada en altres publicacions internacionals
Els doctors Daniel Elies, Òscar Gris, Josep Lluís Güell i
Felicidad Manero, del Departament de Còrnia, Cata-
racta i Cirurgia Refractiva de l’IMO, juntament amb
el Dr. Mostafa A. El Hussein de l’Institut d’Investiga-
ció Oftalmològica del Caire, han publicat a la revista
científica Ophthalmology and Therapy l’article “Revisió
històrica i actualització del tractament quirúrgic per
a malalties de l’endoteli corneal”.
Tal com recull la publicació, aquest tipus de pato-
logies es tracten mitjançant la substitució de teixits
i, en aquest sentit, les tècniques per a realitzar els
trasplantaments han evolucionat significativament
durant l’última dècada, de manera que la DMEK és
un dels darrers avenços i un bon exemple de tracta-
ment selectiu.
La DMEK és un procediment de trasplantament
parcial que permet substituir l’endoteli corneal ma-
lalt per un de sa (extret d’un donant), seleccionant
exclusivament les capes més internes de la còrnia,
sense afectar les capes intermèdies. Amb aquesta
tècnica, la recuperació del pacient és més ràpida i el
grau de visió obtingut (entre el 90 i el 100 %) és molt
superior al que s’aconsegueix amb el trasplantament
tradicional, conegut tècnicament per “queratoplàs-
tia penetrant”.
L’augment de l’esperança de vida, així com l’envelli-
ment de la societat han fet augmentar a escala global la
prevalença de la cataracta, que actualment és responsa-
ble del 48 % dels casos de ceguesa al món, amb prop de
18 milions d’afectats. Per això, garantir una bona salut
visual en edats avançades, contribueix a una vellesa ac-
tiva i independent que permet a la gent gran gaudir de
més qualitat de vida i evitar el risc d’exclusió, en mante-
nir els seus vincles amb la societat.
Tractament de la cataracta
La cataracta és una patologia que es pot tractar amb
uns procediments microquirúrgics sofisticats i, encara
que l’operació és breu, indolora i amb una recuperació
ràpida, requereix la intervenció d’un expert que la pugui
portar a terme amb les màximes garanties i seleccio-
nant la tècnica més apropiada per a cada pacient. Les
complicacions d’una mala intervenció de cataracta són
la principal causa d’opacitats de la còrnia, glaucoma i
despreniment de retina, entre d’altres.
A l’hora d’abordar aquesta patologia, hi ha diferents
nivells de cirurgia, des dels que apliquen els procedi-
ments més tradicionals fins als que fan servir tecnologia
punta, com el làser de femtosegon, incorporat recent-
ment a l’IMO per guanyar en seguretat, rapidesa i pre-
cisió. La tècnica més habitualavui dia continua sent la
facoemulsificació per ultrasons, que consisteix a desfer
la cataracta i aspirar-la per a, posteriorment, substituir
el contingut opac del cristal·lí natural per una lent in-
traocular artificial, l’elecció de la qual dependrà de les
característiques visuals de cada pacient.
IMO | ACTUALITAT
LA
RE
VIS
TA I
MO
35
Amb el trasllat a la seu actual, el 2009, l'IMO s'ha situat
a l’avantguarda de l'oftalmologia mundial i ha esdevin-
gut una de les clíniques més grans i avançades d'Euro-
pa. Les noves instal·lacions, amb 23.000 m2 de superfí-
cie, han permès passar de 20 a 70 consultes i de 3 a 8
quiròfans, en els quals es duen a terme prop de 8.000
cirurgies anuals. L'amplitud dels quiròfans, la seva alta
dotació tècnica i els estrictes processos de treball, man-
teniment i higiene són algunes de les claus que fan de
l'àrea quirúrgica de l'IMO una de les més eficaces d'Eu-
ropa pel que fa a resultats mèdics, a més de convertir-la
en un referent internacional en seguretat i confort. No
és debades que l'IMO sigui un centre pioner a l’hora de
comptar amb la classificació ISO-6, la més alta en quirò-
fans d'oftalmologia.
L'objectiu de l'IMO en relació a la seva àrea quirúrgica
no és només evitar la transmissió d'infeccions, de les
quals no s'ha donat cap cas des de la posada en marxa
dels nous quiròfans el 2009, sinó també oferir la màxi-
ma comoditat al pacient. Un ambient net i agradable
és el primer pas per facilitar l'adaptació del pacient, a
la qual cosa contribueix un tracte atent i personalitzat
en unes instal·lacions àmplies, acollidores i tecnològi-
L'ÀREA QUIRÚRGICA DE L' IMO, REFERENT EN TECNOLOGIA, HIGIENE I CONFORT
L'institut obté, de forma pionera,
la classificació més alta en quiròfans
d'oftalmologia
cament equipades per promoure-hi el benestar.
Per tal d’oferir un servei que tingui en compte tots
aquests aspectes, l'IMO aposta per un personal quirúr-
gic altament qualificat i especialitzat, capaç de treba-
llar en equip per oferir la millor atenció professional i
humana, i per fer servir de forma experta instruments
i tècniques, sempre ambulatòries, mínimament invasi-
ves i orientades a aconseguir els millors resultats im-
mediats i a llarg termini.
Cura dels detalls
El fet d'estar en la primera línia a nivell quirúrgic no
és senzill, ja que requereix la superació periòdica de
controls d'avaluació molt estrictes, a més d’una dis-
ciplina diària per part del personal. Com destaca Ma-
risa Jaén, coordinadora dels quiròfans de l'IMO, "és
imprescindible el treball en equip i la col·laboració
del personal quirúrgic, de manteniment i de neteja,
la implicació dels qual és fonamental per garantir la
màxima higiene i seguretat". Aquest aspecte és molt
rellevant en la conservació de la pressió positiva del
quiròfan respecte les zones adjacents (evitant entra-
IMO | ACTUALITAT
LA
RE
VIS
TA I
MO
36La higiene com a punt de partida
La higiene és un punt de partida bàsic a l'hora de vet-
llar per la cura del pacient, adoptant mesures preventives
estrictes, amb estructures i instal·lacions adequades que
garanteixin la seva protecció davant qualsevol possible
infecció. L'IMO és molt estricte en aquest aspecte, que
està regulat per la normativa UNE 171340 d'AENOR (Asso-
ciació Espanyola de Normalització i Certificació), sobre la
validació i qualificació de les sales d'ambient controlat en
centres sanitaris. La normativa considera sala d'ambient
controlat aquella que precisa d'una qualitat òptima d'aire,
definida per la seva concentració de partícules, o biose-
guretat, la qual s'aconsegueix amb un exigent sistema de
filtració amb tres etapes (partícules grans, partícules in-
termèdies i partícules petites), entre d'altres dispositius.
Els quiròfans de l'institut, com a sales d'ambient contro-
lat, es van sotmetre el 5 d'abril passat a la validació anual
que marca la normativa. L'avaluació, que va ser duta a
terme per una especialista externa, la Dra. Glòria Cru-
ceta, directora de SEGLA i presidenta del Comitè Tècnic
de Normalització 171 de Qualitat Ambiental en Interiors
d'AENOR, va verificar l'acompliment dels requisits de bi-
oseguretat en àrees quirúrgiques, i va certificar el ferm
compromís de l'IMO amb el benestar dels seus pacients.
des i sortides que no siguin estrictament necessàries
i mantenint les portes tancades) i la reducció de la
contaminació mitjançant protocols d'actuació, que
han de ser respectats per totes les persones que acce-
deixen a l'àrea quirúrgica.
Les principals mesures comprenen l'ús de vesti-
menta específica ("pijama" de dues peces -pantalons
i casaca-, gorra, mascareta, sabates exclusives per
a quiròfan i polaines); el rentat quirúrgic per des-
infectar mans i avantbraços abans d'entrar a la sala
d'operacions i, un cop finalitzat el rentat, ja dins del
quiròfan, la col·locació de bata i guants estèrils per
començar la cirurgia. A més, és important tenir en
compte que el nombre de persones que romanen en
el quiròfan durant la intervenció ha de ser restrin-
git (només les estrictament necessàries), que cal que
l'instrumental utilitzat s’hagi sotmès a un procés
previ de neteja, desinfecció i esterilització i que els
materials d'ús exclusiu per a cada ull, s’han de subs-
tituir per altres de nous després de cada intervenció.
La cura dels detalls és tan extrema, que arriba a tenir
en compte l'amplitud de l'àrea de treball per impedir
fregaments de l'equip quirúrgic amb superfícies -mo-
biliari i, fins i tot, entre companys-, garantint així
l'asèpsia durant tota la intervenció.
IMO | ACTUALITAT
LA
RE
VIS
TA I
MO
37
• Por su proximidad a la clínica.• Precios especiales para pacientes y familiares de IMO.• Disfrute y descanse en nuestras Suites de 40 m2
• Desayuno Express, Wifi y Prensa incluído.• Excelente trato personalizado y familiar.
¡Se sentirá como en casa!
Bisbe Sivilla, 708022 BarcelonaTel.: 93 253 15 63info@bonanovasuite.comwww.bonanovasuite.com
BONANOVA SUITE HOTEL*** LA MEJOR OPCIÓN PARA PACIENTES DE IMO
IMO | ACTUALITAT
LA
RE
VIS
TA I
MO
38
La importància dels filtres
L'aplicació de la normativa de validació de sales d'am-
bient controlat requereix un coneixement detallat de la
regulació per, així, garantir la seva correcta posada en
pràctica. Amb aquest propòsit, Marisa Jaén ha assistit
a nombrosos cursos formatius, com la jornada tècnica
Qualitat Ambiental en Hospitals: Quiròfans i sales d'Am-
bient Controlat, que va tenir lloc el 22 de novembre a
Barcelona. La responsable de l'àrea quirúrgica de l'IMO
hi va intervenir com a ponent amb la presentació "Pro-
cediment de canvi de filtres HEPA. Procés de contami-
nació microbiològica: Cas pràctic", en què va exposar
les pautes per preparar la zona quirúrgica de cara a la
substitució d'aquests filtres i, posteriorment, netejar-la
i desinfectar-la, tal com es va dur a terme en l'última
validació anual, a l'abril.
La instal·lació apropiada dels filtres HEPA (High
Efficiency Particle Arrestinges), que impedeix el pas de
partícules de mida superior a 0,001...5 micres, com
bacteris i fongs, és un dels aspectes primordials a te-
nir en compte en la validació i qualificació de les sales
d'ambient controlat en centres sanitaris. No obstant
això, hi ha altres paràmetres igualment clau pel que
fa a bioseguretat, els quals determinen la classificació
d'aquestes sales.
IMO | ACTUALITAT
LA
RE
VIS
TA I
MO
39
Álex GutiérrezOcularista
Paseo de Gracia 117, pral 1ª · 08008 BarcelonaT 93 217 31 68 · info@artlens.es · www.artlens.es
La classificació de les sales d'ambient controlat, que
es realitza segons la norma ISO 14644-1, mesura la
qualitat ambiental en funció de la concentració i la
mida de les partícules presents en l'aire, fet que per-
met establir el tipus de cirurgia més indicada en cada
cas. Amb la nova regulació, els quiròfans oftalmolò-
gics han passat de ser considerats un ISO-7 (de tipus
B, per a cirurgia major ambulatòria, convencional o
d'urgències) a un ISO-6 (quiròfans d'alta tecnologia
de tipus A, al mateix nivell que aquells en què es re-
alitzen trasplantaments o intervencions cardíaques).
Com explica Marisa Jaén, "aquesta nova consideració,
amb la qual ja compten tots els nostres quiròfans de
forma pionera, implica una major exigència i uns es-
tàndards superiors, que han de ser garantits fins i tot
en aquelles cirurgies aparentment més senzilles i co-
munes, com les de cataractes, que cal no banalitzar".
A més de la concentració i la mida de les partícules
de l'aire, altre paràmetres que té en compte la clas-
sificació ISO-6, la més alta en quiròfans d'oftalmolo-
gia, són:
1. Principals paràmetres ambientals
• Temperatura i humitat relativa: la temperatura ha
de situar-se entre els 20-24 ºC i la humitat relativa
entre el 45-55 %, ja que valors superiors afavorei-
xen el creixement microbià.
•Microbiologia ambiental: controls, amb una perio-
dicitat mensual, per detectar i controlar la pre-
sència de microorganismes en l'ambient interior
d'una zona d'alt risc, quantificant el seu nombre i
identificant possibles espècies patògenes.
• Soroll: no ha de superar els 40 dB per respectar el
confort dins de l'àrea quirúrgica.
2. Principals paràmetres d'instal·lació
• Filtres absoluts (HEPA): impedeixen el pas de
partícules (tant pols com virus i bacteris). És
important comprovar la seva correcta col·locació
i integritat, verificant que no tinguin fuites i esti-
guin lliures de danys.
• Pressió diferencial: l'àrea quirúrgica està diferen-
ciada de forma clara en dues zones: la "bruta" o
sèptica (com el passadís per on es retira l'instru-
mental utilitzat) i la "neta" o asèptica (dins la qual
destaca el quiròfan com a nucli de major exigèn-
cia). Per garantir la bioseguretat, és imprescindi-
ble una diferència de pressió superior a 5 Pa entre
ambdues perquè l'aire vagi sempre de la més neta
cap a la més bruta.
• Direcció del flux de l'aire: cal verificar el sentit de
l'aire a fi de comprovar que es produeixi un flux de
les zones "netes" cap a les zones "brutes".
• Cabals i renovacions per hora: el sistema de
ventilació està dissenyat per garantir un nombre
mínim de 20 renovacions per hora i un cabal de
1.200 m3/h segons la norma UNE 100713. Aquest
sistema, consisteix en renovar l'aire interior mit-
jançant l'aportació d'aire exterior, contribuint així
a una millor qualitat ambiental.
• Recuperació de la sala: avalua l'eficàcia del tracta-
ment de l'aire i marca els temps entre intervencions.
La nova normativa equipara els quiròfans d'oftalmologia als de cardiologia
LA
RE
VIS
TA I
MO
40
L’IMO va acollir els dies 29 i 30 de novembre i 1 de desem-
bre de 2013 les 2es Jornades de Baixa Visió i Rehabilitació
Visual, organitzades per la Societat Espanyola d’Especia-
listes en Baixa Visió (SEEBV). Durant la trobada, que va
aplegar un centenar de professionals, es van presentar
els últims avenços oftalmològics per prevenir, diagnosti-
car i tractar la baixa visió, i es van exposar les principals
patologies relacionades amb aquest problema creixent,
que es preveu que augmenti més d’un 25 % en els prò-
xims 20 anys, a causa, sobretot, d’una esperança de vida
cada vegada més llarga.
Actualment, a l’Estat espanyol hi ha més de 2 milions
de persones que pateixen baixa visió i no han rebut el
tractament adequat, cosa que les ajudaria a millorar no-
tablement la seva qualitat de vida. Per això, Carol Cami-
no, presidenta de la SEEBV i responsable de l’àrea de bai-
xa visió de l’IMO, va destacar que “aquesta trobada ens
ha permès reunir els millors especialistes per formar-nos
i avançar en un camp encara molt desconegut per la so-
cietat. El nostre objectiu és conscienciar i fomentar la
col·laboració interdisciplinària per arribar a tots els pa-
cients que necessiten tractament, a fi d’assegurar-nos
que ningú no perd la seva independència i autonomia
per no haver tret el màxim profit de la resta visual que
encara conserva”.
Amb aquest propòsit, a les jornades hi van participar
els retinòlegs de l’IMO Carlos Mateo i Rafael Navarro,
els quals van abordar dues de les principals malalties
causants de baixa visió, la retinopatia miop i la dege-
neració macular, respectivament, i la genetista Esther
Pomares, que va parlar de l’important component here-
ditari de les distròfies retinals.
Altres ponents destacats, de reconegut prestigi inter-
nacional, van ser la Dra. Celia Sánchez-Ramos, amb la
seva intervenció “Com i en quina mesura afecta la fo-
totoxicitat la baixa visió?”, i la Dra. Ana María Pérez,
especialista en baixa visió pediàtrica.
Fototoxicitat i baixa visió
Celia Sánchez-Ramos, doctora en Medicina Preventiva,
Salut Pública i Ciències de la Visió, a més de llicenciada
en Farmàcia i diplomada en Òptica i Optometria, va ser
l’encarregada d’obrir les jornades amb la seva conferèn-
Més de 100 professionals es troben a l’IMO per parlar sobre baixa visió i rehabilitació visual
IMO | OFTALMOLOGIA
LA
RE
VIS
TA I
MO
41
cia inaugural, en què va cridar l’atenció sobre els efectes
nocius que té la fototoxicitat en el nostre sistema visual.
Segons va explicar, la llum és necessària per a veure-hi
però, com tot en excés, pot resultar nociva per als nos-
tres ulls, i afectar no sols les capes més superficials sinó
també la retina, teixit que un cop resulta danyat ja no
es pot recuperar. “La nostra retina és la mateixa des del
moment que naixem fins que morim”, per això és molt
important preservar-la, sobretot si tenim en compte
que cada vegada estem sotmesos a més hores de llum
a causa d’una major longevitat (efectes acumulatius) i
a un ús creixent de dispositius com smartphones, ordina-
dors i tablets, fins i tot a edats molt primerenques.
“Fa temps que hem entès que les radiacions de la llum
solar són perjudicials per als nostres ulls i, per això els
protegim amb ulleres de sol. Tot i així, no hem après a
extrapolar-ho als ambients d’interior i no som consci-
ents que la llum artificial també és perjudicial”, va co-
mentar Celia Sánchez-Ramos.
Però, com podem protegir-nos si vivim, literalment,
submergits en llum? Doncs es tracta d’aconseguir que
aquesta llum que ens envolta sigui d’una intensitat no
gaire elevada, en un temps d’exposició raonable i amb
una composició espectral mínimament perjudicial sem-
pre que es pugui, ja que la llum en què predominen les
radiacions blavoses-violetes (si bé és aparentment blan-
ca), és més enèrgica i, per tant, més perjudicial.
Segons la doctora, “el nostre sistema visual té meca-
nismes defensius, però si nosaltres el sotmetem a una
llum cada vegada més intensa i enèrgica, durant més
temps, es veu superat”. Per això, és important comple-
mentar la nostra protecció, replicant la natura d’una
manera proporcional. Aquest és el principi sobre el qual
es basen tant les lents amb filtres CSR com els protec-
tors de pantalla Reticare, que es componen d’un pig-
ment groc (com el que hi ha en el cristal·lí i la màcula, la
zona central de la retina) que absorbeix la llum perjudi-
cial per a la retina, multiplicant i tornant més eficient la
defensa amb què els ulls mateixos combaten els efectes
tòxics de la llum.
Tots dos avenços, que ja estan comercialitzats a Espa-
nya i en molts altres països, han estat desenvolupats per
l’equip de recerca de la Dra. Celia Sánchez-Ramos a la
Universitat Complutense de Madrid, després de més de
A la conferència inaugural, la
Dra. Sánchez Ramos va cridar
l'atenció sobre els efectes nocius
que té la fototoxitat en el nostre
sistema visual.
IMO | OFTALMOLOGIA
LA
RE
VIS
TA I
MO
42dotze anys d’estudi i amb la ferma convicció que “s’ha de
prevenir abans que curar, fet que adquireix una rellevàn-
cia especial en els pacients amb baixa visió, més sensi-
bles a la fototoxicitat perquè la seva estructura ocular
ja està molt danyada i, per tant, és més vulnerable. En
aquests casos, el fet de protegir la visió dels efectes no-
cius de la llum esdevé imprescindible”.
Baixa visió en infants i adults
Ana María Pérez, biòloga, optometrista i especialista
en Rehabilitació Visual per la Universitat de Houston,
desenvolupa la seva tasca als Estats Units d’Amèrica,
on centra la seva activitat en l’àmbit escolar ajudant
infants amb problemes visuals a obtenir les eines i ha-
bilitats necessàries per a poder desenvolupar les seves
vocacions i educació en el futur.
Segons va explicar en les jornades, “els infants amb
baixa visió han d’aprendre a veure-hi i a utilitzar els sis-
temes òptics que els permeten aprofitar millor la seva
resta visual. És un procés gradual i progressiu que ha de
respondre a unes necessitats concretes i s’ha d’enfocar
d’una manera personalitzada per a cada pacient”. Per
això, és fonamental començar al més aviat possible, a fi
de facilitar a l’infant que vagi acceptant les ajudes i pro-
moure la seva integració en la vida quotidiana, cosa que
requereix la col·laboració estreta de pares i professors.
“No es tracta de posar les coses fàcils als infants amb
dificultats visuals, sinó d’aconseguir que siguin inde-
pendents i autònoms perquè, el dia de demà, puguin de-
senvolupar-se amb normalitat fora de l’àmbit acadèmic.
Hem preparar-los per al ‘món real’”, i això s’aconsegueix
donant-los oportunitats en comptes d’imposant-los li-
mitacions”, comenta Ana María Pérez. En aquest sentit,
l’especialista destaca que tot i que les ajudes visuals de
vegades són refusades al principi, per vergonya o por
al rebuig dels companys, després “obren tot un món, ja
que els nens passen de veure-hi molt poc a poder llegir,
escriure i realitzar altres tasques que abans eren impen-
sables per ells”.
El cas dels adults és diferent, ja que tota la seva vida
han gaudit d’una bona visió i, generalment a causa de
l’edat, veuen com aquesta queda minvada, una situa-
ció que no és senzilla d’assumir. Per aquest motiu, “tota
rehabilitació ha de començar per entendre, acceptar i
voler superar la limitació visual, comprenent que no hi
ha una cura definitiva ni existeix un ‘ull màgic’, però sí
que ajuda a millorar i recuperar l’autonomia”.
A fi d’aconseguir-ho, “els especialistes en baixa visió
hem d’informar els nostres pacients perquè siguin cons-
cients de la seva patologia i, alhora, hem de conèixer
quines són les seves demandes específiques: cada per-
sona s’ha de marcar els seus propis objectius, d’acord
amb les seves prioritats (llegir, escriure, cosir…) i, a par-
tir d’aquí, les ajudes en baixa visió es destinaran a asso-
lir-los”, conclou la Dra. Ana María Pérez.
IMO | OFTALMOLOGIA
LA
RE
VIS
TA I
MO
43
Entrevista a
Directora general d’Ulls del mónNÚRIA RAMON
“Un món en el qual no hi ha persones in-
necessàriament cegues”. Aquesta és l’as-
piració d’Ulls del món, una entitat que
va néixer l’any 2001 arran d’un viatge que
Rafael Ribó i el Dr. Borja Corcóstegui,
pacient i oftalmòleg, respectivament,
van emprendre als campaments sahrauís
de Tinduf. La situació precària de la po-
blació desplaçada i les seves greus defi-
ciències visuals van impulsar la posada
en marxa d’una fundació que treballa
per garantir una atenció oftalmològica
de qualitat en els territoris més desfavo-
rits, contribuint a millorar no sols la sa-
lut visual sinó també la qualitat de vida
de les comunitats locals. Aprofundim en
aquest ambiciós repte de la mà de Núria
Ramon, directora general d’Ulls del món.
Núria, què et va portar fins a Ulls del món? Com vas
entrar a formar part del projecte?
En el seu moment, Rafael Ribó i Borja Corcóstegui, com
a president i vicepresident de la fundació, em van propo-
sar d’unir-me a l’equip d’Ulls del món. La veritat és que
per a mi va comportar tot un desafiament, ja que no ve-
nia de l’àmbit de l’oftalmologia ni de la cooperació, però
em va semblar un projecte molt interessant. La idea em
va entusiasmar i la causa en si mateixa em va captivar:
contribuir perquè persones cegues, que ho són senzilla-
ment pel fet de ser pobres, poguessin recuperar la visió!
Era una oportunitat que no podia deixar escapar.
IMO | OFTALMOLOGIA
LA
RE
VIS
TA I
MO
44
Les xifres parlen per si mateixes: 285 milions de per-
sones amb deficiències visuals severes, de les quals
39 milions són cegues, un 90 % viuen en països sen-
se recursos i un 65 % tenen més de 50 anys. Com
aconseguir que la utopia d’eradicar la ceguesa evi-
table esdevingui una realitat?
Concretant, enfocant la nostra tasca i, sobretot, creant
capacitats. No sols es tracta de curar i d’operar la po-
blació dels territoris més desfavorits, cosa relativament
senzilla però insuficient, ja que no talla el problema de
soca-rel, sinó de compartir experiència i coneixement.
La formació, des dels nivells més bàsics fins als més alts,
és essencial perquè siguin els professionals locals els qui
puguin atendre les necessitats oculars de la població de
la zona.
Per mitjà de quines vies dueu a terme aquesta for-
mació perquè les comunitats locals no hagin de
dependre d’una manera exclusiva i permanent de
l’ajuda d’Ulls del món?
Hi ha diverses maneres de formar: una és organitzant
comissions per desplaçar oftalmòlegs fins als territoris
on desenvolupem els nostres projectes, tot i que a fi de
racionalitzar i agilitar el procés, molt sovint realitzem
la formació mitjançant videoconferències que desper-
ten un gran interès. Una altra via de formació és l’aco-
lliment de metges que finalitzen la seva residència o
d’oftalmòlegs que completen la seva especialització i,
en aquest sentit, l’IMO, com a centre referent de l’ex-
cel·lència mèdica, ha tingut un paper molt l’important.
L’any passat, per exemple, Marizol Gonzales, oftalmòlo-
ga de la regió d’El Alto, a Bolívia, va cursar un màster
en còrnia i cirurgia refractiva a l’Institut amb el suport
d’Ulls del món. Gràcies a iniciatives com aquesta, són
els metges bolivians els qui actualment tutelen el pro-
grama d’atenció oftalmològica al seu territori.
Parla’ns una mica més del projecte de cooperació
d’Ulls del món a Bolívia.
És un dels nostres grans èxits. Quan hi vam començar
l’any 2003, la salut visual dels habitants d’El Alto estava
totalment desatesa, ja que no hi havia cap servei d’of-
talmologia. Ara, en canvi, tots els hospitals municipals
disposen d’una consulta on dur a terme aquest servei i
n’hi ha dos, fins i tot, que tenen quiròfan. Del no-res,
hem aconseguit construir una xarxa oftalmològica en
què els professionals locals gestionen i atenen els seus
propis pacients: més de 20.000 persones que abans no
rebien cap tipus d’atenció ni tractament.
Els altres territoris on coopereu són Mali, Moçambic
i el Sàhara. Per què heu escollit aquestes zones per
dur a terme la vostra tasca? Quines particularitats
tenen?
En primer lloc són regions d’una gran pobresa, amb una
escassa oferta de serveis de salut i un teixit oftalmolò-
gic molt pobre i, sobretot, amb voluntat de disposar de
l’ajuda d’Ulls del món. Abans d’iniciar qualsevol projec-
te, exigim el compromís dels governs i de les autoritats
sanitàries del país, no sols pel que fa a l’acolliment, sinó
també a la implicació i l’adopció de responsabilitats. La
nostra tasca va més enllà de l’assistència i, si formem un
oftalmòleg, necessitem garantir que podrà desplaçar-se
i treballar on estem duent a terme el projecte.
Com és la rebuda en aquestes comunitats? La inte-
gració en un territori amb una cultura i una realitat
totalment diferents a la nostra no deu ser senzilla.
D’entrada, hem de dur a terme una gran tasca informa-
tiva i divulgativa per a sensibilitzar la població local i
demostrar que la ceguesa és evitable en molts dels ca-
sos, és a dir, que es pot prevenir o curar amb una in-
tervenció de cataractes, per exemple. Per això, és molt
important tenir testimonis: a Bolívia, per exemple, vam
operar un senyor cec des de feia més de 10 anys i, quan
IMO | OFTALMOLOGIA
LA
RE
VIS
TA I
MO
45
va recuperar la visió, el primer que va fer va ser dir al
seu fill “que gran que t’has fet!”, ja que no l’havia pogut
veure créixer. Una experiència com aquesta, que no so-
lament permet recuperar la visió sinó també la vida, fa
que la nostra tasca s’escampi ràpidament i que molta
més gent vulgui sumar-se al projecte.
El boca orella, doncs, és un factor fonamental a
l’hora de donar a conèixer la vostra tasca i de con-
tribuir a la seva acceptació.
Sí, i també és imprescindible per a difondre hàbits de
salut ocular que ajudin a prevenir malalties com el tra-
coma, una infecció que afecta sobretot els infants i que
pot arribar a provocar una pèrdua gairebé total de la
visió. Els infants cecs estan doblement condemnats a la
pobresa, ja que no tenen cap oportunitat i, per aquest
motiu, és fonamental conscienciar-los per mitjà de les
mares i les escoles. En aquest sentit, a Mali, a la regió
de Mopti, col·laborem amb l’organització de la CAFO
(Coordination des Associations et ONG Féminines du Mali) per
arribar a les dones i duem a terme una tasca impor-
tant amb els mestres de les escoles, que un cop l’any
revisen la visió dels nens i en cas de detectar-los algun
problema els deriven al servei d’oftalmologia creat per
Ulls del món. No obstant aquesta situació, això no seria
possible si abans no haguéssim format un oftalmòleg i
muntat una consulta i un taller d’òptica: no es pot crear
la necessitat sense oferir-hi una solució.
Quins són els principals obstacles o barreres que
heu trobat a l’hora de dur a terme els diferents pro-
jectes?
És cert que la nostra feina és molt gratificant, però alho-
ra molt dura, ja que hem d’enfrontar-nos a circumstàn-
cies pròpies dels països del Tercer Món que dificulten o
entorpeixen el seu desenvolupament: des de malalties
com la malària o un clima advers amb fortes inundaci-
ons, fins a una burocràcia molt lenta o situacions d’in-
estabilitat política i conflicte bèl·lic. Ho hem viscut de
primera mà, per exemple, als campaments de refugiats
sahrauís a Tinduf (Algèria), on duem a terme el nostre
projecte de caràcter més assistencial perquè la depen-
dència permanent d’ajuda exterior impedeix la genera-
ció de recursos propis. De fet, el Sàhara és un dels grans
oblidats en aquest moment, i moltes organitzacions
s’han vist obligades a abandonar el territori. A Ulls del
món hem lluitat per mantenir el nostre programa de co-
operació en aquesta regió, motiu pel qual hem impulsat
la campanya “Ulls del desert”, que gràcies al suport d’ins-
titucions i la societat civil ens ha permès garantir-ne la
viabilitat, com a mínim, un any més.
Quines altres grans metes té Ulls del món amb vista
al futur?
Doncs continuar reduint les comissions de voluntaris
que enviem a cadascun dels territoris, ja que això signi-
fica que són els professionals locals els qui fan possible
la seva sostenibilitat i, per tant, el projecte avança. Per
a Ulls del món, veure com les comunitats on cooperem
són cada vegada més autosuficients és un gran èxit i per
això volem continuar treballant. En aquest aspecte, la
contribució de l’IMO ha estat clau gràcies a una aposta
ferma per la formació d’excel·lència i de qualitat com a
via per a pal·liar la ceguesa evitable i aconseguir el canvi
a llarg termini. Com diu el Dr. Corcóstegui, figura ínti-
mament lligada als orígens i l’essència d’Ulls del món,
“la capacitació és el progrés de l’atenció oftalmològica”.
"Per a Ulls del món, veure com
les comunitats on cooperem són
cada vegada més autosuficients
és un gran èxit i per això volem
continuar treballant".
IMO | OFTALMOLOGIA
LA
RE
VIS
TA I
MO
46
La conjuntivitis al·lèrgica, una de les causes més freqüents de visita a l’oftalmòleg
Les al·lèrgies respiratòries causades per determinats pò-
l·lens són les més comunes durant la primavera, l’època
de l’any en què es produeix la pol·linització de la majoria
de les plantes de la nostra àrea geogràfica. En general,
aquest tipus d’al·lèrgies presenten uns efectes similars
als d’un refredat (congestió, degoteig nasal, esternuts)
i, per a establir la diferència, la conjuntivitis, juntament
amb la llarga durada dels símptomes, acostuma a ser
una pista diagnòstica important. Encara més, si tenim
en compte que en un bon nombre de pacients, els símp-
tomes que provoca la conjuntivitis (coïssor i envermelli-
ment ocular, llagrimeig, parpelles inflades i sensació de
cremor o d’un cos estrany) són els que més persisteixen
i, sovint, els més difícils de controlar.
La conjuntivitis al·lèrgica afecta entre un 5 i un 10
% de la població, i és una de les causes més freqüents
de visita a l’oftalmòleg, sobretot en aquesta època de
l’any. Tanmateix, encara que la seva forma més habitu-
al és l’estacional, també hi ha la conjuntivitis al·lèrgica
perenne, que és present tot l’any, en estar vinculada a
al·lergògens d’espais interiors, com els àcars, el pèl d’ani-
mal o els fongs. Tal com explica el Dr. Josep Lluís Güell,
especialista en còrnia i cirurgia refractiva de l’IMO, “en
ambdós casos, es tracta d’un tipus de conjuntivitis lleu,
ja que la inflamació dels vasos sanguinis de la conjun-
tiva (membrana transparent que recobreix una part del
globus ocular i la porció interna de les parpelles) no arri-
ba a afectar la còrnia”.
IMO | OFTALMOLOGIA
LA
RE
VIS
TA I
MO
47
TEMPORALITAT
Primavera Tot l'any
Gravetat
Lleu Conjuntivitis estacional:inflamació de la conjuntiva sense afectació de la còrnia. Sovint vinculada al pol·len i, per tant, més habitual de cara al bon temps, coincidint amb els cicles de pol·linització de moltes plantes.
Conjuntivitis perenne: inflamació de la conjuntiva sense afectació de la còrnia. Asso-ciada a al·lergògens d’interior, com els àcars, el pèl d’animals o els fongs, manté estable la seva incidència, ja que no depèn de l’època de l’any.
Severa Queratoconjuntivitis vernal: inflamació de la conjuntiva amb afectació de la còrnia. Típica a la primavera i a l’estiu, sol aparèixer en infants de 2, 4 o 6 anys i, generalment, desapa-reix a l’adolescència d’una manera espontània.
Queratoconjuntivitis atòpica: inflamació de la conjuntiva amb afectació de la còrnia. Independent de l’estacionalitat, és pròpia d’adults amb quadres de dermatitis.
“És ben diferent el cas de les queratoconjuntivitis, les
formes més greus d’al·lèrgia ocular que, tot i que també
presenten la coïssor com a símptoma més destacat, com-
porten un quadre clínic de més severitat i poden ame-
naçar la visió a causa de la lesió que produeixen en la
còrnia”, afegeix l’oftalmòleg. Dins les queratoconjuntivi-
tis podem apreciar, novament, una diferència de tempo-
ralitat: la vernal, típica dels infants, que sol manifestar-se
a la primavera i l’estiu, mentre que l’atòpica, pròpia dels
adults, es manté al llarg de les estacions.
Per això, el que s’ha de determinar en primera instàn-
cia és el tipus d’al·lèrgia ocular i l’al·lergogen que la pro-
voca i d’aquesta manera poder afrontar-la amb precisió
i efectivitat. Segons el Dr. Güell , “una vegada diagnos-
ticada la causa, s’han d’adoptar mesures preventives per
reduir l’exposició a l’agent desencadenant sempre que si-
gui possible. Si havent controlat el factor extern l’al·lèrgia
ocular encara persisteix, cal recórrer al tractament far-
macològic amb antihistamínics, ja sigui per via tòpica o
oral, o amb corticoides, en cas que els primers no siguin
prou efectius”.
Tal com alerta el doctor, cal tenir en compte que, així
com els antihistamínics no tenen efectes secundaris
significatius, els corticoides aplicats sobre la superfície
ocular poden induir alteracions com el glaucoma o les
cataractes si no són supervisats adequadament per un
especialista. Per tant, cal incidir en la importància del
tractament controlat i dosificat per part de l’oftalmòleg,
a fi d’evitar que una mala administració pugui compro-
metre o representar un risc per a la salut ocular. Això ex-
plica que la col·laboració a tres bandes entre l’oftalmòleg,
l’al·lergòleg i el pacient sigui clau per a aconseguir que
l’al·lèrgia no elimini la vitalitat de la primavera.
IMO | OFTALMOLOGIA
LA
RE
VIS
TA I
MO
48
A tota bici
Saludable, sostenible i
divertida, la bicicleta
és l'aliat perfecte per
posar-nos en forma i,
de passada, tenir cura
del medi ambient. Però
abans de posar-nos a
pedalejar, és important
que triem bé el model i
que tinguem en compte
unes quantes normes de
seguretat i civisme.
Per Pere Romanillos
QUALITAT DE VIDA | A TOTA BICI
LA
RE
VIS
TA I
MO
49
A tota biciQUALITAT DE VIDA | A TOTA BICI
LA
RE
VIS
TA I
MO
50Tot i que la crisi ha provocat un descens en el nombre de
desplaçaments en vehicle privat, ciutats com Barcelo-
na mantenen un trànsit rodat considerable. Apostar pel
transport públic i optar per mitjans de desplaçament
més sostenibles, com la bicicleta, ajuda a millorar la
qualitat de l'aire i de la vida dels seus habitants.
A més de contribuir a la descongestió del trànsit, l'ús
de la bicicleta genera un factor de benestar per a tots
i fa possible una ciutat més humana i agradable. Pot
semblar que és un transport lent, però la veritat és que
la bicicleta és més ràpida que el cotxe en distàncies ur-
banes curtes i mitjanes. Segons la Comissió Europea, un
30 % dels viatges en automòbil són inferiors als 3 quilò-
metres, mentre que el 50 % no superen els 5. I aquestes
distàncies són perfectes per fer-les en bicicleta, ja que
pedalejant només ens calen entre 5 i 30 minuts.
En relació a la salut, s'ha demostrat que anar en bici-
cleta amb regularitat redueix en més del 50 % el risc de
patir un infart de miocardi, ajuda a protegir les articula-
cions i la musculatura, així com a prevenir les malalties
d'esquena. Aquells que utilitzen sovint la bicicleta són
menys propensos a engreixar-se i, a més, és perfecta per
combatre l'estrès i l'ansietat, enforteix el sistema im-
munitari i ofereix a l'organisme una sensació de ben-
estar. Juntament amb la carrera i la natació, pedalejar
és una de les formes de millorar la capacitat aeròbica,
contribueix a desenvolupar els músculs de les cames, els
malucs i els glutis, així com a perdre greix a les cuixes i
els panxells.
Quina bicicleta trio?
Segons les preferències, l'estat de forma o els recorreguts
que haguem de fer, hi ha diferents tipus de bicicletes.
Les de carretera són molt lleugeres i ràpides, reduei-
xen l'esforç en les pujades però, com que són poc robus-
tes i tenen els pneumàtics prims, exigeixen certa perícia
i equilibri. Són bicicletes pensades per a circular sobre
asfalt, tot i que no són especialment recomanables per
anar per la ciutat. La posició del manillar obliga a una
postura poc còmoda per al ciclista i, atesa la seva lleu-
geresa, poden provocar caigudes en passar per sobre
d'una reixeta de claveguera o un esvoranc. En general,
estan pensades per a un ús més esportiu, buscant sem-
pre l'aerodinàmica.
Si ens movem per ciutat, hi ha diverses opcions sobre
dues rodes. Els models urbans o city bike ofereixen un
manillar corb que permet una postura alçada i còmoda
que facilita la visió de tot allò que passa al voltant. Això
resulta ideal a l'hora de circular envoltats del constant i
canviant trànsit urbà. Convé fer servir un model que dis-
posi de marxes, ja que algunes ciutats tenen desnivells
QUALITAT DE VIDA | A TOTA BICI
LA
RE
VIS
TA I
MO
51
de dificultat considerable.
Una altra opció urbana interessant és la bicicleta
plegable. El seu ús pot combinar-se amb el transport
públic, hi cap en qualsevol racó i és perfecta per anar
a la feina. La seva forma de conducció és lleugerament
diferent i acostumar-s’hi requereix cert temps. Per
això, aquest tipus de bicicletes tenen tants admiradors
com detractors.
A mig camí entre la bicicleta urbana i la de muntanya,
trobem els models híbrids. Mantenen les característi-
ques de les bicicletes aptes per a la ciutat (com la posi-
ció dreta del manillar) però el disseny de les rodes per-
met circular per pistes no asfaltades i realitzar trajectes
més llargs. Són lleugeres, segures i resistents.
Finalment, tenim la bicicleta de muntanya o BTT que,
malgrat el seu estès ús urbà, no és un model recomana-
ble per circular per la ciutat, ja que l'amplada dels seus
pneumàtics, amples i proveïts de tacs, alenteix molt la
marxa (i obliga a un major esforç). A més, amb una mica
de pluja poden ser perilloses perquè tendeixen a rellis-
car sobre l'asfalt humit. Com passa amb les bicicletes
de carretera, les BTT obliguen a una posició inclinada
durant la conducció, cosa que dificulta l'atenció extra
que necessitem quan circulem per la ciutat. Per tant,
com diu el seu nom, el millor és utilitzar-les per rutes de
terra i deixar l'asfalt per altres models.
I finalment, hi ha les bicicletes elèctriques o de pe-
daleig assistit. El seu ús es recomana en ciutats amb
grans pendents, en rutes llargues o, simplement, si ne-
cessitem una ajuda extra per pedalejar, patim alguna
lesió o tenim mobilitat reduïda. Aquests models in-
corporen un petit motor que s'activa només quan pe-
dalegem i que rep l'energia d'una bateria elèctrica que
podem carregar a la xarxa domèstica (com el mòbil) du-
rant 6 o 7 hores. Una bicicleta elèctrica arriba a assolir
una velocitat de fins a 25 km/h i disposa d'un sistema
de canvi de desenvolupaments que permet seleccionar
la distància que es recorrerà a cada pedalada. Com a
principal inconvenient, hem de tenir en compte que és
més pesada que la resta de models.
A l'hora de comprar una bicicleta també és important
fixar-se en el material amb què està fabricat el quadre
o estructura del model. Els més bàsics solen ser d'acer,
QUALITAT DE VIDA | A TOTA BICI
LA
RE
VIS
TA I
MO
52
mentre que els d’alumini aporten més lleugeresa, a un
preu raonable. Els de titani i fibra de carboni (més car)
són els escollits pels ciclistes professionals o els grans
aficionats.
Nova llei, més protecció
El mes de març passat, el Congrés dels Diputats va do-
nar llum verda a la nova llei de seguretat viària. Aquesta
reforma de l'antiga Llei sobre Trànsit inclou dues modi-
ficacions que afecten directament els ciclistes:
• Els ciclistes menors de 16 anys han d'utilitzar sempre
el casc de protecció, independentment de la via per
la qual circulin. No portar-lo pot suposar una multa
de 200 €, que han de pagar els tutors legals del
menor.
• Les bicicletes poden circular per sota de la velocitat
mínima establerta.
A més, la llei reforça les mesures de seguretat dels ciclis-
tes quan són avançats per altres vehicles:
• El vehicle que avanci a un ciclista pot ocupar part o
la totalitat del carril contigu o contrari.
• Ha de guardar una separació lateral mínima d’1,5
metres.
• En els avançaments no es pot posar en perill ni
entorpir la marxa dels ciclistes que circulin en sentit
contrari.
En ruta
1. Carretera de les Aigües. 20 quilòmetres de
pista ampla i plana que va des del barri de Peni-
tents fins a Esplugues de Llobregat, oferint una
bellíssima panoràmica de Barcelona (incloses les
instal·lacions de l’IMO).
2. Parc del Besòs. Pista asfaltada de 10 quilòme-
tres que recorre la llera recuperada del riu Besòs
fins a la seva desembocadura. Permet connectar
amb la zona del Fòrum i enllaçar amb la següent
ruta proposada.
3. Front marítim. Des del Fòrum fins a Colom,
aquesta pista de 7 quilòmetres recorre les platges
de la ciutat en una atractiva ruta a la vora del
mar.
4. Collserola. Pels amants de la bicicleta de mun-
tanya, aquesta ruta d’11 quilòmetres uneix Barce-
lona i Sant Cugat travessant Collserola. Més infor-
mació a www.rutescollserola.com
5. Tibidabo. Si optem per la bicicleta de carretera
i estem realment en forma, aquesta ruta de 7 qui-
lòmetres ens convida a pujar fins al parc d'atracci-
ons del Tibidabo per la carretera de l'Arrabassada.
QUALITAT DE VIDA | A TOTA BICI
LA
RE
VIS
TA I
MO
53
Pedalejar amb civisme
Es parla molt dels drets del ciclista, però cal tenir en
compte que també ha de respectar una sèrie de normes.
A les ciutats hi ha cada vegada més bicicletes i l’acom-
pliment d'aquestes normes és imprescindible per garan-
tir la convivència de ciclistes i vianants.
Per exemple, la normativa no permet a les bicicletes
circular pel carril reservat a taxis i autobusos. En passos
de zebra i vianants, el ciclista no té prioritat. En creuar
de vorera a vorera per un pas de vianants o de zebra,
cal baixar de la bicicleta i caminar. Els semàfors s'han
de respectar en tot moment i no està permès passar-se
un semàfor en vermell en cap cas. Tampoc es permet
subjectar la bicicleta a arbres o fanals, ni que hi viatgin
més de dues persones.
Els ciclistes que circulen per la ciutat de Barcelona han
de tenir en compte, a més, les modificacions municipals
en l'ordenança de circulació de vianants i de vehicles.
Pel que fa a l'ús de la bicicleta, convé saber que:
• Quan el carril bici estigui situat a la vorera, els via-
nants el podran creuar, però no hi podran romandre
ni caminar-hi. Els ciclistes respectaran sempre la
preferència de pas dels vianants que el travessin i no
podran superar la velocitat de 20 km/h.
• Quan el carril bici estigui situat a la calçada, els
vianants hauran de creuar pels llocs degudament
senyalitzats i no el podran ocupar ni caminar-hi.
• Quan els ciclistes circulin per la calçada ho faran
obligatòriament per la part central dels carrils més
propers a les voreres.
• En el cas que no hi hagi carril bici, les bicicletes
podran circular per les voreres, andanes i passeigs
de més de 5 metres i 3 metres d'espai lliure, parcs
públics i àrees de vianants.
• En qualsevol cas, els ciclistes han de respectar sem-
pre la preferència dels vianants.
QUALITAT DE VIDA | A TOTA BICI
LA
RE
VIS
TA I
MO
54
La bicicleta és un vehicle i com a tal, si bé no és obli-
gatori, és aconsellable contractar una assegurança de
responsabilitat civil i danys a tercers. D'aquesta mane-
ra, estarem coberts en cas de patir un incident amb un
altre vehicle i provocar danys, o en cas d'un atropella-
ment a un vianant que necessiti assistència mèdica.
Les assegurances també acostumen a incloure despeses
mèdiques per al ciclista en cas d'una caiguda, accident,
etc. Els preus varien en funció de les cobertures i del
valor de la bicicleta.
Encara que el casc no és obligatori a la ciutat, és mi-
llor utilitzar-lo. El risc de lesions en cas de caiguda de la
bicicleta es redueix fins a un 85 % si el ciclista el porta
posat. En adquirir-lo, cal comprovar que la seva mida
s'ajusti perfectament al cap i que sigui còmode. També
és important que estigui homologat, identificat amb la
norma europea EN1078.
Sobretot, seguretat
Circular amb bicicleta, sobretot en un entorn urbà, re-
quereix certes mesures de prevenció i seguretat per evi-
tar sorpreses desagradables. Si circulem per la ciutat, és
important respectar sempre la distància de seguretat
amb els cotxes del davant i evitar ficar-nos-hi entre dos.
Sempre que sigui possible, és preferible utilitzar els car-
rils segregats i evitar rutes excessivament carregades de
trànsit. Segons la normativa, les bicicletes han de circu-
lar obligatòriament pels carrils bici segregats i, prefe-
rentment, per la resta de carrils bici, les calçades en zo-
nes 30 o les vies senyalitzades específicament a aquest
efecte. Quan no n’hi hagi, circularan per la calçada.
En general, no es pot circular amb bicicleta pel carril
bus, a excepció d'aquells trams en què estigui expres-
sament permès (i per tant, degudament senyalitzat).
Pel que fa als vehicles que vulguin avançar a una bi-
cicleta, ho han de fer canviant de carril i sempre que
quedi un espai lateral d’1,5 m de distància. A més, han
de reservar una distància de seguretat que mai no pot
ser inferior a 3 m.
QUALITAT DE VIDA | A TOTA BICI
LA
RE
VIS
TA I
MO
55
Les millors aplicacions per a ciclistes
• Road Bike Pro de Runtastic. Una de les
aplicacions més completes. Aporta se-
guiment GPS, mesurament de distància,
durada, velocitat, calories cremades, taules
de velocitat, desnivells i ritme cardíac,
reproductor de música integrat, historial
d'entrenament, clima, tot tipus de mapes...
•Wikiloc. Permet als ciclistes compartir les
seves rutes per tot el món. Té prop d'un
milió de membres, per la qual cosa l'oferta
és inacabable.
• Bici Repair. Ofereix informació senzilla i
exhaustiva per reparar la bicicleta sense
necessitat d'acudir al taller.
• B.iCycle. Ajuda a tenir un control detallat
de les rutes, distàncies recorregudes i velo-
citat, així com del rendiment del ciclista, ja
que permet comptar les calories cremades
a temps real.
Si circulem de nit, és imprescindible que la bicicleta
estigui equipada amb unes bones llums (les led es po-
den instal·lar en qualsevol lloc i amb prou feines mo-
lesten) i altres elements refractants. La normativa dicta
que en cas de visibilitat reduïda o per la nit és obligatori
que la bicicleta vagi equipada amb una llum davantera
fixa i una llum posterior vermella. A la part del davant,
la llei no especifica ni l'abast que han de tenir les llums
ni el mínim de potència en lúmens, així que n'hi hau-
rà prou amb què sigui una llum blanca fixa. A la part
posterior, la bicicleta ha d'estar equipada amb una llum
fixa vermella i un catadiòptric fix, que és un element
reflectant que s'encén quan la llum d'un altre vehicle in-
cideix sobre ell. Les llums han de ser fixes; està prohibit
que siguin intermitents ja que aquestes només estan
permeses en vehicles d'emergències. Si el ciclista circula
de nit per vies interurbanes, també està obligat a por-
tar peces reflectants que el facin visible a 150 metres de
distància quan un altre vehicle l'il·lumini.
QUALITAT DE VIDA | A TOTA BICI
LA
RE
VIS
TA I
MO
56
REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO •
La vida sin cataratas...y sin astigmatismo.Hoy en día, existe una solución real a la hora de afrontar la cirugía de la catarata con astigmatismo.
Las lentes intraoculares actuales permiten corregir el astigmatismo proporcionando una nítida visión a media y larga distancia sin necesidad de gafas.
Su oftalmólogo le asesorará sobre las opciones disponibles.
©2014 Novartis Material revisado en marzo de 2014. SG/IOL/IOLGE/AD/140310/ES
top related