18. seu de palma, mallorca

18. Seu de Palma, Mallorca

Història de l’art

IES Ramon Llull (Palma)

Alumna: Desireé Ferrer García (2010-2011)

Professora: M Assumpció Granero Cueves

(revisió: 2014-2015)

FITXA TÈCNICA Documentació general

Catalogació i anàlisi formal Títol Seu de Palma, Mallorca, 1v (2005, setembre); 2v

(2010, setembre); 3v (2012, setembre)

Arquitectes Molts arquitectes, segons les èpoques, i

d’altres escultors i artistes

Cronologia A partir Jaume I (1230), Jaume III 1346

consagrada, i 1601 finalitzada (ss. XIV-XVII)

Estil Gòtic

Localització Palma, Mallorca, Illes Balears

Sistema constructiu Voltat (creuria)

Tipologia Arquitectura: Temple, edifici religiós

Material Pedra de marès, pedreres Santanyí, Campos,

Bellver, Llucmajor i Felanitx, etc.

Dimensions 109’40 m llarg x 43’74 m alt x 39’46 m

ample (6600 m2) ). Pilars octogonals: 22m alt

x 2m diàmetre. Rosassa: 12’51 m de diàmetre.

Tema Dedicada a de Déu de l’Assumpció, amb

abundant iconografia

Catedral de Palma de Mallorca (s. XIV)

Catedral de Palma de Mallorca (segle XIV)

• Edifici eternament peculiar. La façana és neogòtica del segle XIX.

• Alçada d’espectacular dimensió, és una de les més altes d’Europa (43’74m), després de la catedral de Beauvais, al nord-oest francès (dimensions són relatives, depèn de la magnitud presa: Sevilla, Colònia, Milan...).

• Enorme amplada, igualment (39’46m/ampleX109’40mllarg).

• Aquestes dues proporcions fan que perdi sensació de l’alçada (en ser tan ampla).

• El costat sud, que mira a la mar, té contraforts altíssims, com el pals d’una nau.

• La construcció va durar tres segles. Unitat d’estil.

• Arcbotants inusuals a la Corona d’Aragó.

La Seu de Palma

1.- HISTÒRIA DE LA CONSTRUCCIÓ

(2 pt)

1.1.- INSERCIÓ EN EL CONTEXT HISTÒRIC (0’5 pt)

1.2.- JUSTIFICACIÓ DELS ESTILS.

MODELS I INFLUÈNCIES (1’5 pt)

La Seu de Palma

1.1.- INSERCIÓ EN EL CONTEXT

HISTÒRIC (0’5 pt)

La Seu de Palma

La Catedral de Palma o Seu de Mallorca (popularment La Seu) és el

principal edifici religiós de la ciutat de Palma, seu episcopal de la diòcesi

de Mallorca.

1.1.- INSERCIÓ EN EL CONTEXT HISTÒRIC (0’5 p)

B. Ramon El Temple de Mallorca és un llibre en

pedra, escrit en les seves restauracions

al llarg dels segles, des del XIII (1230).

Aquestos murs, estructures i cobertes

reflecteixen coneixements, creences i

dogmes, intrínsecament relacionats en la

nostra cultura.

Té parts d’interpretació clara i precisa, i

d’altres que poden donar lloc a diferents

interpretacions (més o menys encertades).

Última Hora. Noticias

Mercè Gambús y Antònia Reig, responsables de la investigación y la restauración.

31-10-2011 | Jaume Morey

Un llibre de pedra escrit al llar dels segles

1.1.- INSERCIÓ EN EL CONTEXT HISTÒRIC (0’5 p)

La construcció de la Seu es va iniciar a la darreria del

segle XIII, després de la conquesta de l’Illa de Mallorca

per la Corona d’Aragó (1229-1230), i durà tres segles

i mig. El rei Jaume I el conqueridor decidí enderrocar

la mesquita aljama de Madina Mayurca i construir un

temple dedicat a Santa Maria, en poder arribar a bon

port després del temporal a la mar.

La catedral es construí on abans hi havia una mesquita,

que s’anava enderrocant a mesura que avançava la

construcció de la Seu, mesquita que desaparegué l’any

1386. L’obra començà per la capella de la Trinitat, a l’est.

En 1346, fou consagrada pel rei Jaume III, tot i que els

treballs continuaren, i no es va acabar fins 1601

(consagració edifici) i, encara avui, està en contínua

reforma.

1.1.- INSERCIÓ EN EL CONTEXT HISTÒRIC (0’5 p)

Capella de la Trinitat

1.1.- INSERCIÓ EN EL CONTEXT HISTÒRIC (0’5 p)

La Seu de Palma

1.- HISTÒRIA DE LA CONSTRUCCIÓ

(2 pt)

1.1.- INSERCIÓ EN EL CONTEXT HISTÒRIC (0’5 pt)

1.2.- JUSTIFICACIÓ DELS ESTILS.

MODELS I INFLUÈNCIES (1’5 pt)

La Seu de Palma

1.2.- JUSTIFICACIÓ DEL ESTILS.

MODELS I INFLUÈNCIES (1’5 pt)

La Seu de Palma

És d'estil gòtic mediterrani o català, i és famosa per la seva gran

rosassa i pel gran espai interior comparat amb les proporcions de

l’exterior.

1.2.- JUSTIFICACIÓ DELS ESTILS. MODELS I INFLUÈNCIES (1’5 p)

1.2.- JUSTIFICACIÓ DELS ESTILS. MODELS I INFLUÈNCIES (1’5 p)

Es tracta de la Seu amb una de les majors rosasses del món gòtic (del

gòtic original, perquè existeixen catedrals amb rosasses de majors

dimensions, però ja pertanyen al neogòtic), i la seva nau és una de les

més altes entre les de l’estil gòtic europeu.

Fou declarada Monument Històrico-artístic en 1931.

Palau de l’Almudaina i la Seu de Palma

Un dels trets principals és, però, la seva peculiar situació, a l‘ “acròpoli”

(edificis sagrats i de defensa de Grècia, en zona elevada) de la ciutat

romana de Palma, davant la mar, amb la muralla als peus, i entre el

palau de l’Almudaina i el palau episcopal.

1.2.- JUSTIFICACIÓ DELS ESTILS. MODELS I INFLUÈNCIES (1’5 p)

En la seva localització dalt d’un

cingle, en els robustos contraforts

paral·lelepipèdics amb boterells o

arcbotants, i en la proporció entre

l’alçada de la nau principal i les

laterals s’hi assembla a la Seu de

Manresa (iniciada en 1322, per

l’arquitecte Berenguer de Montagut).

Seu de Manresa

1.2.- JUSTIFICACIÓ DELS ESTILS. MODELS I INFLUÈNCIES (1’5 p)

Seu de Manresa

1.2.- JUSTIFICACIÓ DELS ESTILS. MODELS I INFLUÈNCIES (1’5 p)

Seu de Manresa

1.2.- JUSTIFICACIÓ DELS ESTILS. MODELS I INFLUÈNCIES (1’5 p)

En la grandària de l’espai interior és semblant a

la de Santa Maria del Mar i procedeix de la

reforma introduïda després de la

reincorporació del Regne de Mallorca a la

Corona d’Aragó. Les semblances amb aquests

dos edificis han de venir d'un arquitecte comú:

Berenguer de Montagut.

Santa Maria del Mar

1.2.- JUSTIFICACIÓ DELS ESTILS. MODELS I INFLUÈNCIES (1’5 p)

Santa Maria del Mar

1.2.- JUSTIFICACIÓ DELS ESTILS. MODELS I INFLUÈNCIES (1’5 p)

Santa Maria del Mar

Seu de Palma

1.2.- JUSTIFICACIÓ DELS ESTILS. MODELS I INFLUÈNCIES (1’5 p)

Molts d’arquitectes hi intervingueren.

El primer arquitecte degué ser Ponç

des Coll.

Després el succeí Jaume Fabre,

arquitecte també de l’església de

Sant Domingo de Palma, i de la Seu

de Barcelona.

1.2.- JUSTIFICACIÓ DELS ESTILS. MODELS I INFLUÈNCIES (1’5 p)

L’element següent construït, l’actual Capella Reial, es construí entre 1314 i

1327, després d’haver eixamplat, cap a la mar, la plaça del Mirador.

1.2.- JUSTIFICACIÓ DELS ESTILS. MODELS I INFLUÈNCIES (1’5 p)

A mitjan segle XIV (quan Pere IV el

Cerimoniós venç a Jaume III, en 1349 a

la batalla Llucmajor, en el nomenat

camp de sa Batalla), continuà l’obra

amb l’eixamplament amb tres naus,

moment en el qual degué intervenir

Berenguer de Montagut.

1.2.- JUSTIFICACIÓ DELS ESTILS. MODELS I INFLUÈNCIES (1’5 p)

Passen 400 anys des de la col·locació de la primera pedra fins que, el 29 de

juliol de 1578, es va col·locar la darrera.

1.2.- JUSTIFICACIÓ DELS ESTILS. MODELS I INFLUÈNCIES (1’5 p)

Sobre l'origen de la construcció

de les TRES NAUS, les dues

naus laterals, amb els seus

absis, i de la central hi ha tres teories:

1.- Segons una, que ja

ningú no defensa, la

catedral així com la

coneixem actualment

obeeix a un pla inicial.

1.2.- JUSTIFICACIÓ DELS ESTILS. MODELS I INFLUÈNCIES (1’5 p)

2) Una altra teoria (basada en indicis constructius) afirma que la seu,

originalment, havia de tenir sols una nau de l'amplada de la capella Reial i

que aquesta, doncs, havia de continuar fins al campanar amb la mateixa alçada

i estructura que aquesta, segurament amb capelles laterals, que no sabem de

quina forma, i que a mitjan segle XIV es va decidir passar a un pla de tres naus

(Guillem Forteza), en un cas contrari al de la catedral de Sant Joan Baptista de

Perpinyà i al de la seu de Girona (que passaren de tres a una).

Reconstrucció hipotètica de la seu de Palma,

segons el pla inicial d'una nau de la primeria del

segle XIV (Antoni I. Alomar).

1.2.- JUSTIFICACIÓ DELS ESTILS. MODELS I INFLUÈNCIES (1’5 p)

Sant Joan de Perpinya

1.2.- JUSTIFICACIÓ DELS ESTILS. MODELS I INFLUÈNCIES (1’5 p)

Seu de Girona

Seu de Girona

3) La darrera teoria parteix, també per indicis constructius, del canvi a un pla

de tres naus, devers 1330, però totes molt més baixes que les actuals, a

l'estil de la seu de Barcelona i de Santa Maria del Mar, i amb poca diferència

entre la major i les laterals, i que, a mitjan segle XIV, es decidí elevar totes les

naus i fer la central més alta (Marcel Durliat). Es tractava d'un canvi de pla

relacionat amb la reincorporació del Regne de Mallorca a la Corona

d'Aragó (1343) i amb Berenguer de Montagut i, també, amb l'aturada de les

obres de Sant Joan el Nou de Perpinyà, que tingué com a conseqüència el

canvi de pla.

Seu de Barcelona Sant Joan el Nou de Perpinyà

1.2.- JUSTIFICACIÓ DELS ESTILS. MODELS I INFLUÈNCIES (1’5 p)

Tres naus, devers 1330,

però totes molt més

baixes que les actuals,

a l'estil de la seu de

Barcelona i de Santa

Maria del Mar, i amb

poca diferència entre la

major i les laterals.

1.2.- JUSTIFICACIÓ DELS ESTILS. MODELS I INFLUÈNCIES (1’5 p)

Gabriel Alomar opina que els tres absis de la catedral de Sant Joan el Nou de

Perpinyà segueixen el model de la catedral de Palma. Tanmateix, la primera pedra

de Sant Joan es posà el 1324, quan a Mallorca no s’havia produït el canvi de pla,

perquè aquest s’esdevingué devers 1330, ni s’havia acabat la capella Reial, cosa

que s’esdevingué el 1327. Segons Marcel Durliat, el 1368 els arquitectes eren

Jaume Mates i Llorenç Sosquela.

Alexandre Cirici i Pellicer i Agustí Duran i Sampere, però, defensen que

l'arquitecte del canvi de pla de Mallorca fou Berenguer de Montagut.

1.2.- JUSTIFICACIÓ DELS ESTILS. MODELS I INFLUÈNCIES (1’5 p)

Entre 1389 i 1397 dirigí les obres Guillem

Oliveres, mentre Pere Morey (projecta i

dirigeix el portal del Mirador, rosassa), i

Jean de Valenciennes (sant sopar timpà

Mirador), Henry l’Alemany i Guillem

Sagrera (Verge amb el nin del mainell)

esculpien el portal del Mirador.

Portal del Mirador

1.2.- JUSTIFICACIÓ DELS ESTILS. MODELS I INFLUÈNCIES (1’5 p)

1.2.- JUSTIFICACIÓ DELS ESTILS. MODELS I INFLUÈNCIES (1’5 p)

1.2.- JUSTIFICACIÓ DELS ESTILS. MODELS I INFLUÈNCIES (1’5 p)

S'acabà la volta de la nau lateral del nord del costat del campanar (façana de

L’Almoina) el 1430. En un segle s’havia construït mitja catedral. El 1498 es va

construir el portal de l'Almoina. Entre 1594 i 1601, Miquel Verger va construir el portal

Major o de l’Almudaina (plateresc renaixentista). Recordem que en 1601 es va

consagrar l’edifici.

Portal Major Portal de l’Almoina

1.2.- JUSTIFICACIÓ DELS ESTILS. MODELS I INFLUÈNCIES (1’5 p)

Portal de l’Almudaina

Entre 1594 i 1601, Miquel Verger va construir

el portal Major o de l’Almudaina (plateresc

renaixentista).

1.2.- JUSTIFICACIÓ DELS ESTILS. MODELS I INFLUÈNCIES (1’5 p)

1.2.- JUSTIFICACIÓ DELS ESTILS. MODELS I INFLUÈNCIES (1’5 p)

Destaquen les trones o púlpits,

obra de Joan de Sales (1529-

1531), ja renaixentistes, situades

originalment a la nau central,

amb el cor i el portal del cor, del

mateix autor, ara a l‘antecapella

de la sagristia.

1.2.- JUSTIFICACIÓ DELS ESTILS. MODELS I INFLUÈNCIES (1’5 p)

Modernisme

ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26)

Mallorca

Lluís Domènech i Montaner (1850-1923)

Antoni Gaudí i Cornet (1852-1926)

La introducció del modernisme a Mallorca es degué a la presència

de figures tan representatives del modernisme català com Antoni

Gaudí i Cornet i, també, Lluís Domènech i Montaner (Gran Hotel,

1903, avui Fundació La Caixa), entre d'altres, els quals es varen

traslladar a l'illa per realitzar-hi algun encàrrec.

ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26)

Fou cridat pel bisbe Pere Joan

Campins per a reformar la

Catedral (1904-1914).

Catedral de Palma de Mallorca

Reforma d’Antoni Gaudí i Cornet (1904 -1914)

Feta en temps del bisbe Pere Joan

Campins i Barceló (1859-1915) fou

criticada, sobretot, per la destrucció

d'alguns elements com el corredor

dels ciris mudèjar (una galeria que

tallava, horitzontalment, les naus de

la catedral).

1.2.- JUSTIFICACIÓ DELS ESTILS. MODELS I INFLUÈNCIES (1’5 p)

ANTONI GAUDÍ I

CORNET (1852-26)

ANTONI GAUDÍ I

CORNET (1852-26)

ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26) Reformes:

Gaudí eliminà el retaule barroc de la capella Reial (s. XVIII), que tapava i

impedia la visibilitat de la capella de la Trinitat (avui a l’església de sant Magí), i el

retaule gòtic, i començà a obrir els finestrals i rosasses.

ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26)

ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26)

ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26)

ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26)

Reforma d’Antoni Gaudí i Cornet (1904 -1914)

Gaudí avançà l'altar major fins davall la

primera volta del presbiteri, i mudà el

cadirat des del cor renaixentista, del mig

de la nau central, fins als murs laterals de la

capella Reial; i entre la capella Reial i el

primer pilar construí unes tribunes amb

els elements del cor i del presbiteri, i

col·locà les trones a continuació dels pilars

esmentats.

L’altar major amb el baldaquí de Gaudí.

1.2.- JUSTIFICACIÓ DELS ESTILS. MODELS I INFLUÈNCIES (1’5 p)

Reforma d’Antoni Gaudí i Cornet (1904 -1914)

Gaudí avançà l'altar major fins davall la

primera volta del presbiteri...,

L’altar major amb el baldaquí de Gaudí.

1.2.- JUSTIFICACIÓ DELS ESTILS. MODELS I INFLUÈNCIES (1’5 p)

ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26) Reformes:

Traslladà el cor des del centre de la

nau central (cor renaixentista) al

presbiteri i disposa el cadiram per

als cantors a la part de darrere

l’altar i amb dos costats de l’altar, és

a dir, als murs laterals de la capella

Reial.

ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26)

Reforma d’Antoni Gaudí i Cornet (1904 -1914)

..., entre la capella Reial i

el primer pilar construí

unes tribunes amb els

elements del cor i del

presbiteri, i col·locà les

trones a continuació dels

pilars esmentats.

L’altar major amb el baldaquí de Gaudí.

1.2.- JUSTIFICACIÓ DELS ESTILS. MODELS I INFLUÈNCIES (1’5 p)

ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26)

ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26) És OBRA DE GAUDÍ:

La decoració de ceràmica, amb els escuts d'armes dels bisbes de Mallorca,

ceràmica ubicada al mur de cada costat de la càtedra episcopal (a base de

rajoles daurades) i els textos del Pontificat Romà amb lletra de ferro forjat daurat

damunt el siti.

ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26)

ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26)

ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26)

ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26)

ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26) Com també és OBRA DE GUADÍ, la reixa que tanca l'absis principal, amb l'escut

de la ciutat.

ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26)

Reformes:

Va dur a terme la il·luminació mitjançant canelobres

situats en els pilars octogonals: Els lampadaris

(popularment, les trobigueres).

ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26)

ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26)

Havia dissenyat una sumptuosa il·luminació amb electricitat i començà a obrir

finestrals amb vitralls de colors i rosasses, amb motius sobre la verge i els

sants.

ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26)

ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26)

ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26)

SEU DE PALMA. REFORMA ANTONI GAUDÍ.

ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26)

ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26) OBRA DE GAUDÍ:

... I la maqueta del baldaquí penjat

amb cables i amb il·luminació

elèctrica interior, que havia de ser

provisional, col·locat sobre l’altar

major.

Reforma d’Antoni Gaudí i Cornet (1904 -1914)

L’altar major amb el baldaquí de Gaudí.

1.2.- JUSTIFICACIÓ DELS ESTILS. MODELS I INFLUÈNCIES (1’5 p)

ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26)

ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26)

ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26)

ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26)

També havia projectat:

• Un altre baldaquí de 7 costats, per

substituir el senzill, ja existent, però

tan sols un del costats es va poder

acabar, i el que ha quedat és un

esbós original d’Antonio Gaudí.

Reforma d’Antoni Gaudí i Cornet (1904 -1914)

El baldaquí de Gaudí.

1.2.- JUSTIFICACIÓ DELS ESTILS. MODELS I INFLUÈNCIES (1’5 p)

ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26)

ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26)

Reformes:

Projecte seu és el tornaveu de la cantoria

o trona major, que es va retirar per la raó

de què ja n’hi havia megafonia.

Es va tornar a instal·lar una rèplica del de

Gaudí, feta per l’arquitecte eivissenc Elies

Torres, que s’ha pogut contemplar des de

divendres 26 de febrer de 2010, en principi,

fins a octubre de 2010, a la mateixa

Catedral.

La seva instal·lació va suscitar una

diversitat d’opinions sobre la conveniència

de la seva futura ubicació i, a la fi, va ser

desmuntat el dia 11 d’abril de 2013.

SEU DE PALMA. TORNAVEU.

• Dimecres 24 de febrer, 2010 (nota del Govern). El conseller Jaume Carbonero ha

presentat avui el projecte de rèplica del Tornaveu de Gaudí que s’ha instal·lat a la Seu

de Palma.

• L’autor del projecte, Elias Torres, explicarà els principals detalls de l’obra que

s’exposa.

• Aquesta iniciativa, impulsada per la Conselleria, pretén mostrar fins al mes d’octubre

de 2010 una de les petjades més importants que Gaudí va deixar a Mallorca.

ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26)

SEU DE PALMA. REFORMA ANTONI GAUDÍ.

ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26)

SEU DE PALMA. TORNAVEU ACTUAL. SEGONS

REFORMA ANTONI GAUDÍ.

va ser desmuntat el dia 11 d’abril de 2013.

ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26) Reformes:

Gaudí dissenyà els símbols de la basílica (tintinàbul i conopeu) i d’altres

elements.

Secció longitudinal i transversal de la seu de

Palma abans de la reforma de Gaudí.

Col·laboraren amb Gaudí, Joan

Rubió i Bellver, Josep Maria

Jujol i Joaquim Torres-Garcia.

Reforma d’Antoni Gaudí i Cornet (1904 -1914) 1.2.- JUSTIFICACIÓ DELS ESTILS. MODELS I INFLUÈNCIES (1’5 p)

ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26) Reformes:

Josep Maria Jujol començà a policromar el cadirat i el mur posterior amb una

representació de l'univers amb esquitxos de pintura (taques vermelles símbol

del sacrifici cruent de Crist amb una inscripció: “Caigui la seva sang sobre

nosaltres”). Aquesta intervenció s'interrompé, tot just començada, per l'oposició que

provocà, però la part feta encara és visible (cadiram restaurat entre 2012-13).

ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26) L’obra de Gaudí va ser molt criticada pels mallorquins, que consideraven que

els lampadaris dels pilars, sostinguts per anells de ferro, restaven esveltesa als

pilars octogonals, el cadiram dels cantors semblava un tramvia …, entre d’altres

coses, per exemple la destrucció d'alguns elements com el corredor dels ciris

mudèjar. Gaudí se’n va anar de Mallorca i no va acabar la reforma. Es va

disposar a fer el projecte de la Sagrada Família (1914), deixant en mans de Joan

Rubió i Bellver el que quedava de la reforma de la Seu.

La Seu de Mallorca i Gaudí - E. Taltavull

ANTONI GAUDÍ I

CORNET (1852-

26)

Reforma d’Antoni Gaudí i Cornet (1904 -1914)

Per a Gaudí no fou una reforma, sinó una restauració, que pretenia retornar a la

Seu la seva primitiva fisonomia (la nau per els fidels), perduda en el avatar dels

estils, per a adaptar-la, de nou, a la seva funció litúrgica.

Gaudí fou massa creatiu, per a uns sacerdots conservadors, en voler incloure

molts elements de l’art modernista sobre una catedral gòtica.

1.2.- JUSTIFICACIÓ DELS ESTILS. MODELS I INFLUÈNCIES (1’5 p)

Reforma de Miquel Barceló

(2001-2006)

1.2.- JUSTIFICACIÓ DELS ESTILS. MODELS I INFLUÈNCIES (1’5 p)

Reforma de Miquel Barceló (2001-2006)

Reforma de Miquel Barceló (2001-2006)

Capella del Santíssim

• La capella de Sant Pere (dita també del Santíssim) fou renovada per Miquel

Barceló durant cinc anys (2001-2006) i ha esdevingut un nou atractiu turístic.

• L’obra de Barceló representa l'eucaristia a través la multiplicació dels pans i

els peixos, cosa que li permet mostrar la fauna marina i les noces de

Canaan al voltant de Crist ressuscitat.

1.2.- JUSTIFICACIÓ DELS ESTILS. MODELS I INFLUÈNCIES (1’5 p)

• El cobriment de les parets de la part inferior de la capella, fet de ceràmica

pintada, té una superfície de 300 metres quadrats i s'elaborà al taller del

ceramista Vincenzo Santoriello, a Vietro sul Mare, prop de Nàpols.

Reforma de Miquel Barceló (2001-2006)

1.2.- JUSTIFICACIÓ DELS ESTILS. MODELS I INFLUÈNCIES (1’5 p)

• Barceló també és l'autor del mobiliari litúrgic: l'altar, l'ambó (trona elevada, lloc

des del qual es fa la lectura de la Bíblia o de la litúrgia), la cadira presidencial i dos

pedrissos.

• Tant la destrucció de la capella anterior com el nou disseny, sobretot la

representació de Crist, fou motiu d'una forta polèmica.

Reforma de Miquel Barceló (2001-2006)

1.2.- JUSTIFICACIÓ DELS ESTILS. MODELS I INFLUÈNCIES (1’5 p)

1.2.- JUSTIFICACIÓ DELS ESTILS. MODELS I INFLUÈNCIES (1’5 p)

Reforma de Miquel Barceló (2001-2006)

1.2.- JUSTIFICACIÓ DELS ESTILS. MODELS I INFLUÈNCIES (1’5 p)

Reforma de Miquel Barceló (2001-2006)

• També foren objecte de discussió

la foscor dels vitralls, de 12

metres d'alçada, pintats amb

grisalla per recrear la llum

submarina, i els honoraris de

l'artista.

• Els principals defensors de la

nova capella foren el bisbe Teodor

Úbeda i Gramage i el canonge

liturgista Pere Llabrés i Martorell, i

la reforma fou duta a terme per la

Fundació Art a la Seu, amb el

finançament de diverses

institucions públiques i entitats

privades.

Reforma de Miquel

Barceló (2001-2006)

1.2.- JUSTIFICACIÓ DELS ESTILS. MODELS I INFLUÈNCIES (1’5 p)

• El dia 02/02/10, l'anterior reixa artística de la capella restava desmuntada dins la reixa del

portal del Mirador, exposada des de feia anys al temps, mentre descarregaven el tornaveu

tan esperat. Dissabte 05/11/11, ja estava retirada la reixa, així varem poder admirar amb tota

la seva esplendor la Portalada del Mirador.

1.2.- JUSTIFICACIÓ DELS ESTILS. MODELS I INFLUÈNCIES (1’5 p)

La Seu de Palma

2.- DESCRIPCIÓ FORMAL (2 pt)

2.1.- QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (1 pt)

2.2.- QÜESTIONS FUNCIONALS I SIMBÒLIQUES (1pt)

La Seu de Palma

2.1.- QÜESTIONS

CONSTRUCTIVES

I TÈCNIQUES (1 pt)

Plànol de la Catedral de Palma, Mallorca

• La Seu té PLANTA de creu llatina,

de 3 naus, de transsepte interior o

encastat.

• Té CAPELLES LATERALS entre

els contraforts, seguint el model

del sud de França i la corona

d’Aragó.

• CAPÇALERA TRIPARTIDA molt

original i l’ABSIS PENTAGONAL,

amb la capella de la Trinitat.

Chueca la va definir com

“telescòpica”, per la manera com

uns volums surten dels altres.

• SUPERFÍCIE I MIDES: Àrea de

6600 m2, volum de 160000 m3

(18000 persones). Longitud: 109’40

m. Altura: 43’74 m. Ample: 39’46 m.

2.1.- QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (1 p)

• MATERIAL: Està construïda de pedra de marès, de les pedreres de

Santanyí, Campos, Bellver, Felanitx i Llucmajor, etc.

2.1.- QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (1 p)

• ESTRUCTURA COMPOSITIVA:

Edifici determinat per dos eixos

constructius, el vertical, accentuat

per la gran altura de les naus i els

estrets pilars octogonals, i l’eix

horitzontal dirigit cap a l’altar.

• Abans de la reforma, aquests eix

estava tallat per l’existència del

cor, que es trobava enmig de la

nau central i fou traslladat per

Gaudí.

Plànol de la Catedral de Palma, Mallorca

2.1.- QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (1 p)

2.1.- QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (1 p)

INTERIOR. Construïda en l’espai de la mesquita major, la qual pareix que

arribava fins a la tercera arcada de la Seu.

• INTERIOR. La nau central (de gran alçada) és de major altura que les laterals i està coberta de voltes de creueria o ogivals quatripartides.

2.1.- QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (1 p)

2.1.- QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (1 p)

• INTERIOR. La nau central (de gran alçada) és de major altura que les laterals.

Seu de Palma

1.2.- JUSTIFICACIÓ DE L’ESTIL. MODELS I INFLUÈNCIES (1’5 p)

2.1.- QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (1 p)

• INTERIOR. La nau central (de gran alçada) és de major altura que les laterals i està coberta de voltes de creueria o ogivals quatripartides.

• INTERIOR. Els prims pilars octogonals (quasi 2m diàmetre x 22m alt), suporten

els arcs apuntats que ornamenten l’elevació del sostre.

• La seva estretor, en comparació amb la llum dels arcs, ha tingut com a

inconvenient l’esfondrament de les voltes, unes quantes vegades des del segle

XVII i durant el segle XVIII.

2.1.- QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (1 p)

Portal major o Almudaina

(oest)

Naus

Portal del Mirador (sud)

Porta de

l’Almoina (nord)

Capella

Reial (est)

Capella de la

Trinitat (est)

Sagristies

Sala capitular

barroca Sala

capitular

gòtica Claustre

Campanar

Plànol de la Catedral de Palma, Mallorca 2.1.- QÜESTIONS

CONSTRUCTIVES I

TÈCNIQUES (1 p)

Gàrgoles

Pinacles

Arcbotants

Nau central

Arc apuntat

Contrafort

Nau lateral

Elements constructius i decoratius

Catedral de Palma, Mallorca

2.1.- QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (1 p)

2.1.- QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (1 p)

EXTERIOR. La nau central, amb 44 m (43’74m) d’altura, es recolza amb les naus

laterals, sobre les quals volen parelles d’arcbotants, assentats sobre els potents

contraforts, coronats amb pinacles amb dues funcions, de suport i estètica.

2.1.- QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (1 p)

Sistema de contrarestar el pes de la Seu: Arcbotants i contraforts.

2.1.- QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (1 p)

2.1.- QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (1 p)

2.1.- QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (1 p)

Les agulles de la Catedral de Palma

2.1.- QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (1 p)

2.1.- QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (1 p)

La Seu de Palma: pinacles i gàrgoles.

2.1.- QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (1 p)

LA CATEDRAL DE LA LLUM

2.1.- QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (1 p)

LA CATEDRAL DE LA LLUM. La Seu és un PRODIGI de PERFECCIÓ TÈCNICA,

per la primor dels seus pilars octogonals (2m diàmetre x 22m alt) i l’organització

dels seus arcbotants i contraforts exteriors, i pel domini de l’espai.

2.1.- QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (1 p)

Però també, és LA CATEDRAL DE LA LLUM pels 87 finestrals amb vitralls, alguns

d’aquests tapiats (52), i les 7 rosasses. Hi destaca la rosassa major, obra de Pere

Morey, que dibuixa l’estrella de David.

2.1.- QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (1 p)

LA CATEDRAL DE LA LLUM

LA CATEDRAL DE LA LLUM

LA CATEDRAL DE LA LLUM. L’absis s’orienta cap

a l’est, en direcció al sol naixent, símbol d’un sol

de salvació, la llum de Crist, els sol de la justícia

per jutjar els homes.

2.1.- QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (1 p)

LA CATEDRAL DE LA LLUM. En el temple, els raigs solars de començament

del dia es reflecteixen en el presbiteri, on es troba l’altar, mitjançant les

finestres i els vitralls.

• LA CATEDRAL DE LA LLUM.

• La major part dels vitralls són dels

segles XIX i XX.

• Gaudí, en fer la reforma de la

catedral, va destacar la importància de

la llum.

• En els vitralls, que va obrir, es

reprodueixen els temes de la Verge, el

rosari, els sants, la natura, les estrelles,

el sol, la lluna, la flora, la nit i el dia,

escenes de l’Antic i el Nou Testament, i

del cicle litúrgic de Jesús, etc.

2.1.- QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (1 p)

La importància mística

de la llum la manifesten els

vitralls, però especialment

la rosassa, espai buit

circular de gran mida,

situat a la part superior de

la façana oest i/o de

l’absis, decorat amb

traceria calada geomètrica.

Rosassa de la catedral de Palma

Rosassa de la catedral de París

2.1.- QÜESTIONS CONSTRUCTIVES

I TÈCNIQUES (1 p)

LA CATEDRAL DE

LA LLUM

La rosassa a l’interior

La rosassa de l’est de la Seu és una de les rosasses de major mida del món

gòtic.

Rosassa de la catedral de Palma

LA CATEDRAL DE LA LLUM

LA CATEDRAL DE LA LLUM

Rosassa de la catedral de Palma

Les rosasses, dels costats est i oest de la catedral, es troben situades,

de tal manera una enfront de l’altra, que els raigs solars brillen a través

de amb dos al mateix temps, a determinades hores del dia, inundant la

nau central d’una preciosa llum de colors.

LA CATEDRAL DE LA LLUM

Exterior i interior de la

rosassa: Traceria amb

l’estrella de David.

La rosassa central simbolitza el llac de la vida, on es reuneix el sol i la terra.

Pere Morey va dissenyar l’estrella de David, formada per la superposició de

dos triangles equilàters. El triangle equilàter simbolitza la divinitat, l’harmonia

i la proporció. L’estrella de David és el símbol jueu, amb un significat ritual i

esotèric, i utilitzat a l’edat mitjana com un amulet. La rosassa està composta per

24 triangles, amb 12’51 metres de diàmetre, i té 1236 cristalls de colors.

2.1.- QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (1 p)

Dues vegades a l’any, per la Candelària (2 del 2, febrer) i el dia de sant

Martí (11 del 11, novembre), quan surt el sol, la rosassa major es reflecteix

durant uns instants en el mur interior, davant la rosassa de la façana

principal, i al solstici d’hivern (21 del 12, desembre) es sobreposen i es pot

observar l’espectable de clar i obscur des del Baluard.

2.1.- QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (1 p)

La rosassa va caure el 1588, i va haver de ser reconstruïda tres vegades, la

darrera per una bomba durant la Guerra Civil, que va destruir els vidres.

L'any 1851, un terratrèmol va fer caure, també, la façana principal, que va

haver de ser reconstruïda.

2.1.- QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (1 p)

La Candelària 2 febrer 2010

LA CATEDRAL DE LA LLUM

LA CATEDRAL DE LA LLUM

LA CATEDRAL DE LA LLUM

LA CATEDRAL DE LA LLUM

Solstici d’hivern (21 del 12, desembre) es

sobreposen i es pot observar l’espectable de

clar i obscur des del Baluard.

La Seu de Palma

2.- DESCRIPCIÓ FORMAL (2 pt)

2.1.- QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (1 pt)

2.2.- QÜESTIONS FUNCIONALS I SIMBÒLIQUES (1pt)

La Seu de Palma

2.2.- QÜESTIONS

FUNCIONALS

I SIMBÒLIQUES (1 pt)

// ICONOGRAFIA

Porta de l’Almoina, 1498

A.- ICONOGRAFIA DE LA IMMACULADA.

Catedral dedicada a la Mare de Déu (promesa de

Jaume I), en qualitat de mediadora dels cristians i

pel misteri de l’Assumpció. Així, tot el temple

recorda la seva presència, amb moltes

d’imatges en les tres portalades, a la capella

de la Trinitat i en les capelles, diferents

representacions i advocacions.

• En el portal major o de l’Almudaina, al timpà

apareix la Immaculada, d’estil plateresc de

Miquel Verger, de finals del segle XVI.

Portal de l’Almudaina

2.2.- QÜESTIONS FUNCIONALS I SIMBÒLIQUES //ICONOGRAFIA (1 p)

2.2.- QÜESTIONS FUNCIONALS I SIMBÒLIQUES //ICONOGRAFIA (1 p)

A.- ICONOGRAFIA DE LA

IMMACULADA. El portal

del Mirador presenta, en el

mainell, la Verge amb el

Nin de Guillem Sagrera.

2.2.- QÜESTIONS FUNCIONALS I SIMBÒLIQUES //ICONOGRAFIA (1 p)

Les agulles de la Catedral

de Palma

• A.- ICONOGRAFIA DE LA IMMACULADA.

• El gablet neogòtic decorat amb el relleu de

la “Dormició de la Verge”, i en el vèrtex

l’Assumpció de Maria de Lluís Font

(escultor del segle XIX).

2.2.- QÜESTIONS FUNCIONALS I SIMBÒLIQUES //ICONOGRAFIA (1 p)

2.2.- QÜESTIONS FUNCIONALS I SIMBÒLIQUES //ICONOGRAFIA (1 p)

• A.- ICONOGRAFIA DE LA IMMACULADA. La capella de la Trinitat està presidida per la

Senyora de la Seu amb el Nin, és una escultura Mare de Déu sagrari, obra gòtica de Pere

Morey del segle XIV, símbol de la Mare portadora de Déu.

2.2.- QÜESTIONS FUNCIONALS I SIMBÒLIQUES //ICONOGRAFIA (1 p)

2.2.- QÜESTIONS FUNCIONALS I

SIMBÒLIQUES

//ICONOGRAFIA (1 p)

Capella de la Trinitat presidida per la

Senyora de la Seu amb el Nin, escultura

Mare de Déu sagrari, obra gòtica de

Pere Morey del segle XIV, símbol de la

Mare portadora de Déu.

• A.- ICONOGRAFIA DE LA IMMACULADA. La Passió representada per la Pietat,

situada en la capella del seu nom, obra del segle XV, d’estil borgonyó.

• La Verge de la Grada, romànica, situada en la seva capella, és una de les

primeres imatges de la Seu. És una Verge-majestat, de fusta policromada,

asseguda en el tron amb el Nin.

Porta de

l’Almoina,

1498

2.2.- QÜESTIONS FUNCIONALS I SIMBÒLIQUES //ICONOGRAFIA (1 p)

• Aquí trobem la millor obra

escultòrica del gòtic mallorquí.

• Projectada i dirigit per Pere

Morey, entre 1389 i 1397,

intervingueren diferents artistes

com Henry Alemany, Jean de

Valenciennes, Guillem Sagrera,

entre d’altres.

Portal del Mirador

Portal del Mirador

2.2.- QÜESTIONS FUNCIONALS I SIMBÒLIQUES //ICONOGRAFIA (1 p)

• ICONOGRAFIA RELIGIOSA:

• A l’interior destaquen el frontó

triangular amb la representació de

Crist Salvador, i en l’arquivolta els

dotze àngels músics, els cinc

patriarques i els cinc profetes.

Portal del Mirador

2.2.- QÜESTIONS FUNCIONALS I SIMBÒLIQUES //ICONOGRAFIA (1 p)

• Destaca per la minuciositat i la bellesa:

- ”El Sant Sopar” de Jean de Valenciennes.

- L’escena del Pare etern amb els àngels, a

la part superior.

- I la imatge de la Verge en el mainell de

Guillem Sagrera (reproducció).

- A més dels sants dels brancals.

Portal del Mirador 2.2.- ICONOGRAFIA (1 p)

Portalada del Mirador

(Catedral de Palma)

La Verge del Mirador, de Guillem Sagrera,

actualment al Museu de la Catedral,

estava al mainell d’aquesta portalada.

Portal del Mirador

2.2.- ICONOGRAFIA (1 p)

L’any 1851, un terratrèmol va destruir part

de la Seu i va clivellar i inclinar

perillosament la façana nord.

La renovació es va fer, en gran part, en

estil neogòtic. L’original caràcter, de la

catedral gòtica, fou substituït per un estil

neogòtic d’efecte artificial.

El francès, Juan Baptista Peyronnet, va

reconstruir la façana de l’Almudaina amb

temes marians i va anular dos rosetons.

Façana de

l’Almudaina

2.2.- ICONOGRAFIA (1 p)

2.2.- QÜESTIONS FUNCIONALS I SIMBÒLIQUES //ICONOGRAFIA (1 p)

Peyronnet es va inspirar en les façanes de les catedrals d’Orvieto i d’Orleans,

l’autor li donà un aspecte massís i robust, per reforçar-la després del terratrèmol

de 1851.

El projecte rompia l’harmonia de la catedral per això fou modificada per

Joaquim Pavia, que dissenya les torres contraforts, i el frontó amb les

escultures.

Façana de l’Almudaina

2.2.- QÜESTIONS FUNCIONALS I SIMBÒLIQUES //ICONOGRAFIA (1 p)

2.2.- QÜESTIONS FUNCIONALS I SIMBÒLIQUES //ICONOGRAFIA (1 p)

Façana de l’Almudaina

2.2.- QÜESTIONS FUNCIONALS I SIMBÒLIQUES //ICONOGRAFIA (1 p)

Les agulles de la Catedral de Palma

2.1.- QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (1 p)

Les agulles de la Catedral

de Palma

• A.- ICONOGRAFIA DE LA IMMACULADA.

• El gablet neogòtic decorat amb el relleu de

la “Dormició de la Verge”, i en el vèrtex

l’Assumpció de Maria de Lluís Font

(escultor del segle XIX).

2.2.- QÜESTIONS FUNCIONALS I SIMBÒLIQUES //ICONOGRAFIA (1 p)

2.2.- QÜESTIONS FUNCIONALS I SIMBÒLIQUES //ICONOGRAFIA (1 p)

El portal major, d’estil plateresc, és obra de

Miquel Verger, entre els anys 1594 i 1601.

El timpà està dedicat al dogma de la

Immaculada Concepció, concebuda sense

pecat original. Aquest dogma va ser objecte de

greus enfrontament entre els dominics i els

franciscans (els seus defensors).

El timpà està compost per la imatge de la

Immaculada amb l’Esperit Sant, i el lema de

l’Antífona de la festa de la Concepció: “Éts bella

Maria, i no és en tu la màcula del pecat original”.

A cada costat d’ella i en grups de set, se situen

els símbols de la letania lauretana del rosari, i

els símbols del “Cantar dels Cantars”.

Façana de l’Almudaina

2.2.- QÜESTIONS FUNCIONALS I SIMBÒLIQUES //ICONOGRAFIA (1 p)

Segons alguns autors medievals, el “Cantar dels Cantars”, és una composició

poètica que conta les núpcies de Crist i l’Església, o de l’Esperit Sant i Maria.

Façana de l’Almudaina

Sant Bernat, en l’obra “Els

sermons damunt els Cantars”,

els considera l’expressió i la

recerca de la unió de l’home

amb Déu, mitjançant l’amor. La

relació de l’amor de Crist

amb la seva mare Maria,

mare de l’amor, i el seu pare

que és Déu.

Aquesta portada ha estat

interpretada com a símbol de

la transmutació de la

matèria, l’alquímia,

l’hermetisme (més o menys

encertadament).

2.2.- QÜESTIONS FUNCIONALS I SIMBÒLIQUES //ICONOGRAFIA (1 p)

Façana de l’Almudaina

2.2.- QÜESTIONS FUNCIONALS I SIMBÒLIQUES //ICONOGRAFIA (1 p)

• Les gàrgoles exterior són símbols de

les forces del món demoníac, però

estan subordinades al poder dels

àngels.

• En la catedral la música es relaciona

amb els àngels. L’àngel té un caràcter

protector i sublim, símbol de l’invisible,

de l’ascensió). Els àngels amb els seus

instruments representen la música

celestial i estan relacionats amb la vida

del Verge i de Crist.

• De fet en alguns monestirs i esglésies

del romànic català es reprodueixen

algunes peces musicals religioses.

• Malauradament, una part dels àngels

de la Seu han estat molt restaurats, els

manquen parts o han estat canviats de

lloc. Això fa difícil determinar si alguns

representaven una partitura musical

amb els gest o les mans.

2.2.- QÜESTIONS FUNCIONALS I SIMBÒLIQUES //ICONOGRAFIA (1 p)

• D.- EN LA PART EXTERIOR I COM A REMAT

Simbolisme dels números

Existeix un variat simbolisme dels números en sentit: religiós, màgic, esotèric, harmònic i

científic. Se’ls identifica amb qualitats, virtuts, fets, divinitats, etc.

Números presents en la Seu: el set, el vuit i el tres apareixen constantment en forma

d’elements arquitectònics, figures, formes i objectes que formen composicions.

Intencionades o, tal vegada, fetes a l’atzar hi són presents.

2.2.- ICONOGRAFIA: NUMEROLOGIA (1 p)

Simbolisme del SET Fa referència a les “Set paraules que Jesús

va pronunciar a la creu”, als set

sagraments, als set goigs de la Verge, i als

dons de l’Esperit Sant.

És la PERFECCIÓ com a suma del 3

(relacionat amb Déu) més el 4 dels quatre

elements (aigua, aire, terra i foc). Està

relacionat amb la música, el número virginal

o d’Atena. Segons els pitagòrics contenia

totes les vicissituds de la vida i també era equivalent a la salut, etc.

Capella de la Trinitat

Representat en els 7 rosetons, la rosassa major té 7 flors centrals, la nau principal està

composta per set arcs, amb els set pilars a cada costat.

La capella de la Trinitat té set finestrals.

La trona major, dissenyada per Joan Sales, té 7 nínxols, per col·locar les corresponents 7

virtuts, i en els baixos relleus els “Set goigs de la Verge”, els quals també es troben a la

predel·la o bancal del retaule gòtic de la caixa transparent, atribuït a Antoni de

Camprodon del segle XIV.

2.2.- ICONOGRAFIA: NUMEROLOGIA (1 p)

1.2.- JUSTIFICACIÓ DELS ESTILS. MODELS I INFLUÈNCIES (1’5 p)

Representat en els 7 rosetons, la rosassa major té 7 flors centrals, la nau

principal està composta per set arcs, amb els set pilars a cada costat.

LA CATEDRAL DE LA LLUM

B. Ramon

“Set goigs de la Verge”, els quals també es

troben a la predel·la o bancal del retaule

atribuït a Antoni de Camprodon del segle

XIV-XV.

2.2.- ICONOGRAFIA: NUMEROLOGIA (1 p)

Simbolisme del SET

Els símbols del timpà de la façana de l’Almudaina s’ordenen en grups

de set, a cada part de la Immaculada.

2.2.- ICONOGRAFIA: NUMEROLOGIA (1 p)

El baldaquí heptagonal de Gaudí

Simbolisme del SET

Fa referència al vuitè dia de la Creació del Món, s’interpreta com la

resurrecció de Crist i el començament d’una nova era. Es relaciona amb els

planetes del Sistema Solar, i amb la mística cosmològica medieval. És el

símbol de la regeneració, número, doncs, emblemàtic de les aigües

baptismals i dels baptisteris. Segons els pitagòrics simbolitza l’amor i la llei

natural que fa els homes iguals.

Baldaquí

Simbolisme del VUIT

Apareix a les vuit mènsules amb les

corresponents figures de la capella de la

Trinitat, a les vuit columnes de l’ara de

l’altar major.

Al damunt de la capçalera de la cadira del

cor se situen els vuit tapissos flamencs

d’Arràs, els finestrals de la capella Reial,

les torres octogonals de l’antiga façana

de l’Almudaina, com també els pilars

octogonals, que representen els fidels,

l’estabilitat de la seva fe i la virtut de la

fidelitat.

2.2.- ICONOGRAFIA: NUMEROLOGIA (1 p)

Al damunt de la capçalera de la cadira del cor se situen els vuit tapissos

flamencs d’Arràs, els finestrals de la capella Reial,

2.2.- ICONOGRAFIA: NUMEROLOGIA (1 p)

Simbolisme del VUIT

A més de les capelles i els vuit finestrals de

cada nau laterals, i els vuit finestrals cecs

situats damunt de la porta de l’Almoina.

Finestrals cecs, porta de l’Almoina

Simbolisme del VUIT

Baldaquí

2.2.- ICONOGRAFIA: NUMEROLOGIA (1 p)

2.2.- ICONOGRAFIA: NUMEROLOGIA (1 p)

És el símbol de la Trinitat divina, i es pot relacionar amb les tres naus del

temple, les tres portades, els tres graons de l’ara de l’altar, les tres portes que

hi havia antigament en la façana de l’Almudaina, i els tres rosetons del

presbiteri, etc.

Simbolisme del TRES

2.2.- ICONOGRAFIA: NUMEROLOGIA (1 p)

La Seu de Palma

ANNEX

• Dimecres 24 de febrer, 2010 (nota del Govern). El conseller Jaume Carbonero ha

presentat avui el projecte de rèplica del Tornaveu de Gaudí que s’ha instal·lat a la Seu

de Palma.

• L’autor del projecte, Elias Torres, explicarà els principals detalls de l’obra que

s’exposa.

• Aquesta iniciativa, impulsada per la Conselleria, pretén mostrar fins al mes d’octubre

de 2010 una de les petjades més importants que Gaudí va deixar a Mallorca.

INAUGURACIÓ RÈPICLA DEL TORNAVEU DE GAUDÍ

26 febrer de 2010

Destaquen les trones obra de

JOAN DE SALES (1529-1531),

situades, originalment, a la nau

central amb el cor; i el portal del

cor, del mateix autor, ara a

l'antecapella de la sagristia.

I a sobre de la trona de SALES,

el tornaveu replica del de Gaudí.

OPINIONS SOBRE LA

UBICACIÓ DEL TORNAVEU,

RÈPLICA DEL DE GAUDÍ,

DE LA SEU DE PALMA

• Es volen escoltar moltes veus, avui dia s’està

obert a un fort corrent d’opinió (es deia per

febrer de l’any 2010).

• Elíes Torres, arquitecte eivissenc i autor de

l’actual tornaveu, va dir: “Objecte inacabat, com

d’altres a l’altar major de la Seu”. Després, existeix

la possibilitat de donar-lo a la Sagrada Família.

• Cal que fins a octubre de 2010, s’escolten

més veus, i les autoritats públiques i

eclesiàstiques decidiran.

• Conseller Vivenda i Obres Públiques, Jaume

Carbonero: “Es pretén recuperar un element

important de l’obra de Gaudí”.

HISTÒRIA SOBRE LA UBICACIÓ DEL TORNAVEU, RÈPLICA

DEL DE GAUDÍ, DE LA SEU DE PALMA

• Peça que coronava la trona major (1904-1971, provisional); 1r sermó

amplificat el de Costa i Llobera, en la festa de la Puríssima de 1904, que

inaugurava la reforma de Gaudí i Jujol.

• 1968, el capítol rep l’escrit de la Comissió Províncial de Monuments

Històrico- Artístics de Balears, que aconsellava la supressió per no

complir la funció que l’havia creat, en haver-se instal·lat un equip de

megafonia, i es va desmuntar.

• Projecte modernista que contemplava un conjunt escultòric de 8 àngels,

a sobre una columna amb 12 apòstols i els símbols del quatre

evangelistes, coronats pel globus i la creu del Redentor.

• L’actual esclata-sang (níscalo) de 8 metres d’altura, fet de jute, tela de

sac recoberta amb algeps o guix, i cola blanca i resina, ha estat modificat

per darrera per no mossegar el pilar del segle XIV, on recolzava la

maqueta original.

• 30.000 euros (uns 5.000.000 de pessetes antigues) i un futur incert.

HISTÒRIA SOBRE LA UBICACIÓ DEL TORNAVEU, RÈPLICA

DEL DE GAUDÍ, DE LA SEU DE PALMA

Catalina Cantarellas

Catedrática de Historia del Arte de la

Universitat de les Illes Balears

«Este elemento, históricamente fue

destacado por diversos autores, aparte

de la impronta que dejó en Le

Corbusier y aporta a la Seu una nueva

pieza, al estilo de Gaudí, que no

entorpece ninguna visión de la

Catedral, antes bien, enriquece su

patrimonio».

Sebastià Gamundí

Arquitecto diocesano

«Gaudí no acertaba siempre, y ésta

fue una de esas veces. En aquel tiempo

sí tenía el sentido de amplificar la voz,

pero ahora no lo tiene. Yo creo que esta

nueva maqueta no debe quedarse».

Joan Bestard

Canónigo responsable de obras de

la Catedral

«Creo que podría quedarse

definitivamente para acabar de vestir el

púlpito mayor».

OPINIONS SOBRE LA UBICACIÓ DEL TORNAVEU, RÈPLICA

DEL DE GAUDÍ, DE LA SEU DE PALMA

Jaume Carbonero

Conseller d'Obres Públiques y arquitecto

«Personalmente me gustaría que se

reconsiderara su carácter temporal porque es

un elemento de reconocido valor patrimonial

que procede originariamente de la referencia

que dejó Gaudí en la Seu y porque si se

elimina generará un vacío que no dejará

entender en su globalidad la extraordinaria

actuación de Gaudí y Jujol en la Catedral».

Joan Darder

Deán de la Catedral

«Diría que se termine el

tornaveu en piedra

siguiendo las indicaciones

del arquitecto».

Luis Corral

Presidente del Colegio de Arquitectos de

Balears

«Sería muy deseable» que la estancia de

la réplica del tornaveu en la Seu «se

perpetuara» más allá del 1 de octubre

próximo. «Estoy convencidísimo de que su

lugar es ése, sobre el púlpito mayor» de la

Catedral.

OPINIONS SOBRE LA UBICACIÓ DEL TORNAVEU, RÈPLICA

DEL DE GAUDÍ, DE LA SEU DE PALMA

Antonio Gaudí: “LA MAJOR I MÉS PERFECTA FITA DE L’ESTIL GÒTIC

EN HARMONIA, CONSTRUCCIÓ I MECÀNICA”.

Aquesta esvelta construcció, que domina la llum i l’espai, pateix

l’efecte del mal de la pedra, produït per la contaminació del sofre de

la benzina, i de la salinitat de la mar, sobretot en la façana de

l’Almudaina, i en els baixos del portalada sud del Mirador.

18

SEU DE PALMA

Jaume I (1230), Jaume II, consagrada 1346 i

1601

VARIS ARQUITECTES, ESCULTORS I

ARTISTES

3v

SEU DE PALMA

Jaume I (1230), Jaume II, consagrada 1346 i 1601

VARIS ARQUITECTES, ESCULTORS I ARTISTES

Gòtic Mediterrani

• MONUMENTS RELIGIOSOS:

• Catedral de Barcelona

• Catedral de Girona

• Santa Maria del Mar (Barcelona)

• Catedral de Mallorca

• Catedral de Manresa

• Catedral de València

• Monestir Cistercenc de Santes Creus

• Monestir Cistercenc de Poblet

Jaume Fabre, arquitecte també de

l’església de Sant Domingo de

Palma, i de la Seu de Barcelona.

1.2.- JUSTIFICACIÓ DELS ESTILS. MODELS I INFLUÈNCIES (1’5 p)

Seu de Girona

Seu de Girona

Santa Maria del Mar

Santa Maria del Mar

1.2.- JUSTIFICACIÓ DELS ESTILS. MODELS I INFLUÈNCIES (1’5 p)

Seu de Manresa

1.2.- JUSTIFICACIÓ DELS ESTILS. MODELS I INFLUÈNCIES (1’5 p)

Seu de Manresa

1.2.- JUSTIFICACIÓ DELS ESTILS. MODELS I INFLUÈNCIES (1’5 p)

Catedral de

Manresa

Jaume I, 1238

BIBLIOGRAFIA

http://www.juanbarros.es/Mallorca/Palma/Doc_Palma/La_Seu/02_01_Introducci

on.html

http://www.arteycomics.com/mallorca1.html

http://www.mallorcaquality.com/palma-de-mallorca/catedral-de-palma-de-

mallorca/

Granero Cueves, Assumpció, http://www.slideshare.net/baldufa8/arquitectura-

gtica-mediterrnia

http://www.flickr.com/photos/paulayjesus/3716477919/in/photostream/

KÖLNER DOM (Catedral de Colònia).

La segona més gran del gòtic (1248-1880 neogòtic). Amb 157 metres

d’altura fou l’edifici més alt del món fins l’acabament del Monument a

Washington, en 1884, de 170 metres (Seu Palma 43’74). Declarada

Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, EN 1996.

KÖLNER DOM (Catedral de Colònia).

La segona més gran del gòtic.

KÖLNER DOM (Catedral de Colònia).

Arxiu de la Catedral. Wikipedia, Enciclopèdia lliure.

La segona més gran del gòtic.

Catedral de Palma de Mallorca (s. XIV)

Catedral de Palma de Mallorca (s. XIV)

Catedral de Palma de Mallorca (s. XIV)

Catedral de Palma de Mallorca (s. XIV)

Catedral de Palma de Mallorca (s. XIV)

La part sud de la SEU s’observa, en la seva major

esplendor, des del Parc de la Mar.

Història de l’art

IES Ramon Llull (Palma)

Alumna: Desireé Ferrer García (2010-2011)

Professora: M Assumpció Granero Cueves

(revisió: 2014-2015)