1. a mode de pròleg - ersilia.orgersilia.org/canalrecerca/documents/treballs/rehabilitació.pdf ·...
Post on 02-Sep-2019
6 Views
Preview:
TRANSCRIPT
Treball de Recerca Rehabilitació Eqüestre
1
1. A mode de pròleg
Quan a primer de batxillerat havíem de triar el tema de que tractaria el nostre treball de
recerca, el més lògic era enfocar-lo en funció de la professió a la que ens volguéssim
dedicar.
Primer problema: jo no tenia clar a què em volia dedicar. Però sí estava obligada a triar
un tema. Si més no, sí que sabia els àmbits de treball que m’agradaven: les ciències i
la interacció que tenen amb les persones o els animals.
Tenia una altra pista: el tema que triés havia de ser poc conegut per mi, així podia
investigar, aprofundir i aprendre coses noves, i , qui sap? potser servia per orientar el
camí que volia seguir per dedicar la meva vida en un futur (ja no gaire llunyà).
Fa un parell d’anys vaig veure per la televisió un petit programa que tractava sobre la
rehabilitació eqüestre. Em va semblar un tema interessant, i poc conegut, cosa que
motivava la meva curiositat.
Aquí va aparèixer la Laia Jiménez, ex-alumna del centre i, per tant, coneguda per
alguns de vosaltres. Ella estava acabant la carrera de biologia, i per si encara no ho
tenia clar em va donar l’última empenta per escollir el tema, oferint-se en tot moment
per qualsevol dubte.
Un cop decidit el tema...
Segon problema: havia de concretar com enfocar-lo. A l’estudiar batxillerat modalitat
Biosanitària em vaig decantar per la banda terapèutica del tema.
Llavors vaig rebre la tercera empenta: el departament de ciències havia acceptat el
meu treball!
Treball de Recerca Rehabilitació Eqüestre
2
2. Introducció
La paraula Equinoteràpia és un terme poc comú en el món de la terapèutica, malgrat
que Hipòcrites i Galè ja en fessin referència a les propietats curatives del cavall.
Podem dir que l’equinoteràpia és un mètode terapèutic que utilitza el cavall, les
tècniques d’equitació i les practiques eqüestres, dins d’un abordatge interdisciplinari en
les àrees de l’equitació, la salut i l’educació, amb l’objectiu de trobar amb elles la
rehabilitació, integració i desenvolupament físic, psíquic i social de persones amb
diferents capacitats.
A països com Alemanya, França, Gran Bretanya, Itàlia, EEUU o Nova Zelanda
aquestes tècniques s’estan utilitzant des de fa molts anys com a teràpia de
rehabilitació, especialment per a patologies de tipus neurovegetatives i
traumatològiques, obtenint resultats beneficiosos amb la seva aplicació.
Al nostre país encara és poc coneguda, però comença a ser utilitzada com a
tractament alternatiu en l’àmbit de la fisioteràpia, fins al punt d’haver-se constituït en un
postgrau universitari, fa pocs anys. De fet, encara existeix molt poca bibliografia , i cal
recórrer a publicacions estrangeres per tal d’obtenir estudis sobre els resultats
objectius de la seva aplicació.
Ens trobem, doncs, davant d’una nova teràpia completa, adequada i satisfactòria per a
persones amb discapacitats, on els beneficis no són només físics:
Damunt d’un cavall, una persona discapacitada pot perdre la sensació de les
limitacions que l’incapaciten i sentir-se alliberat...
3. Hipòtesi del treball
Com tots els treballs de recerca, el meu també es basa en una hipòtesi. Aquesta és
comprovar que la rehabilitació eqüestre millora la qualitat de vida dels pacients que la
practiquen.
Treball de Recerca Rehabilitació Eqüestre
3
4. Metodologia del treball
En aquest treball he intentat tractar tots els aspectes relacionats amb el tema escollit.
Pot ser, per això, m’he vist obligada a canviar el nom del treball i així poder arribar als
racons que potser no hi arribava d’altres maneres.
He partit de zero, és a dir, el meu contacte amb el món dels cavalls ha estat mínim al
llarg de la meva vida.
He partit d’una motivació: per a mi cada cosa era nova i igual d’important. Per això he
trobat interessant reflectir-ho, tant en una part teòrica com en una part pràctica.
4.1. Part teòrica
Com ja he dit, jo no sabia res sobre la rehabilitació eqüestre.
Em vaig interessar en el tema per curiositat: havia sentit a parlar i m’agradava el que
tractava, tan per al que fa a l’animal, com a la teràpia en sí.
Vaig començar a buscar informació i documentació sobre el tema que em pogués
afirmar o, per contra, negar la meva hipòtesi proposada.
Aquesta part per a mi ha estat la més complicada. La rehabilitació eqüestre és una
pràctica coneguda a diferents part del món, però de teoria no se’n troba gaire. Només
se n’ha fet una tesi, l’any 1960 a França, no hi ha traduccions ni se’n troba cap
exemplar. Per aquest motiu m’era impossible consultar-lo. L’únic llibre que tractés i es
centrés en el tema de la rehabilitació eqüestre va ser un petit llibret que em van fer
arribar al tutor on-line que em van assignar. Per mala sort, la seva informació era molt
limitada. Altres llibres només tractaven l’equitació des del vessant esportiu, o com a
teràpia alternativa, però sense abordar-ho de forma científica, cosa que a mi em
semblava bàsica pel treball.
La part teòrica que es troba al treball ha sigut informació trobada per internet o bé,
definicions i/o explicacions que m’han donat els diferents experts en la matèria que he
consultat.
Treball de Recerca Rehabilitació Eqüestre
4
4.2. Part pràctica
A l’investigar una mica en el tema vaig observar que la rehabilitació eqüestre s’utilitza
en tres problemàtiques diferents.
En aspectes psíquics, en uns altres de físics i en aspectes de dificultat en la integració
social. Per això he fet tres pràctiques. Una tracta el vessant de la dificultat d’integració
social (visita al Centre “Sac Xiroi”), una altra tracta els vessants de les discapacitats
físiques i psíquiques (visita a la “Fundació EQUUS”).
He de destacar que totes les fotografies fetes als centres visitats han hagut de ser
preses indirectament. És a dir, mai he pogut fotografiar a un usuari, però sí les
instal·lacions i els cavalls i animals.
En una tercera pràctica, complementant la part teòrica, en descobrir l’existència
d’estudis superiors relacionats amb el tema, m’ha semblat rellevant entrevistar a la
Cap d’estudis dels Estudis de Fisioteràpia a Gimbernat, especialitzada en hipoteràpia,
Teresa Xipell. D’aquesta manera he pogut informar-me de la formació i el camí que
han de seguir els especialistes i professionals en rehabilitació eqüestre.
Com a part del treball també he fet una pàgina web, que estarà penjada a internet
perquè qualsevol usuari interessat en la matèria li serveixi com a font d’informació i
consulta.
5.1. Referències històriques sobre la
Rehabilitació Eqüestre
Trobem referències ben antigues sobre el tema. Cronològicament destaquem les
següents:
- Hipòcrates (458-377 aC.) en el seu llibre titulat “Les Dietes”, ja aconsellava
l’equitació per millorar la salut, preservar el cos de malalties i per al tractament
de l’insomni.
- Asclepiades de Prusia (124-40 aC.) recomanava el moviment del cavall a
pacients epilèptics i paralítics.
Treball de Recerca Rehabilitació Eqüestre
5
- Galè (130-199 dC) va recomanar-li a Marc Aureli l’equitació per millorar la seva
motricitat.
- Merkurialis (1569) A la seva obra “L’art de la gimnàstica”, deia que l’equitació
no només exercitava el cos, sinó també els sentits.
- Samuel J. Quelmaz, un metge alemany, va inventar al 1747 una màquina
semblant a un cavall per demostrar els moviments i exercicis físics que duien a
terme els genets sobre el cavall.
- L’Hospital Universitari d’Oxford (1917) va fundar el primer grup d’equinoteràpia
per atendre un gran nombre de ferits de la primera Guerra Mundial.
- Liz Hartel, al 1943, va quedar afectada per una poliomelitis i el seu
fisioterapeuta va recomanar-li l’equitació per rehabilitar-la. La seva recuperació
va ser tan bona que al 1952 als Jocs Olímpics de Helsinki va guanyar la
medalla d’or en doma clàssica, i va tornar-la a guanyar en els següents Jocs
Olímpics a Tokio.
- A França, al 1965, l’equinoteràpia es va transformar en una matèria didàctica.
- Al 1969, al Centre Hospitalari de l’Universitat de la Salpétrière (París) va tenir-hi
lloc el primer treball científic sobre la hipoteràpia.
- Al 1972, es va fer la primera tesi doctoral de medicina sobre la reeducació amb
el cavall, a l’Universitat de París, a Val-de-Marne.
- A Itàlia, trobem reculls científics en els Trattato di Riabilitazione Equestre de
Danielle Nicolas Citterio i el Principi Pratici di Riabilitazione Equestre de
Massimo Papini i Anna Pasquinelli.
- A Mèxic a partir dels anys 1960 1970 ja es parlava de la tècnica, però no va ser
fins a mitjans de 1980 quan es va iniciar com a procediment terapèutic.
Treball de Recerca Rehabilitació Eqüestre
6
Actualment la rehabilitació eqüestre està molt estesa per Europa i està molt
potenciada per tota Sudamèrica, on trobem un gran moviment per part de centres
d’estudis superiors en contacte amb centres terapèutics.
Això es pot comprovar fàcilment pel nombre de publicacions (tant periòdiques com
puntuals) així com el gran nombre de congressos i centres adherits a aquestes
tècniques.
La gran referència de pàgines web ens ho confirma.
5.2. Definició de la Rehabilitació Eqüestre
La Rehabilitació Eqüestre és un mètode terapèutic que utilitza al cavall, les tècniques
d'equitació i les pràctiques eqüestres en vessants de equitació, salut i educació,
buscant la rehabilitació i el desenvolupament físic, psíquic i social de les persones amb
diferents discapacitats.
Els experts en rehabilitació eqüestre, la defineixen com un conjunt de mètodes que
possibiliten l'enfortiment dels músculs i la restauració de la mobilitat perduda, o si més
no, la millora de la mobilitat que es tenia en un principi.
La rehabilitació eqüestre permet recuperacions i millores ràpides en algunes malalties
de diversos orígens, com poden ser les limitacions físiques o psíquiques.
Es basa principalment en tres característiques específiques del cavall que actuen en
tot moment sobre el genet muntat a cavall.
• La transmissió del calor corporal del cos del cavall al genet.
La calor corporal del cavall és més elevada que la del cos humà, normalment en repòs
és de 38ºC i pot augmentar fins a 38,8ºC durant el moviment. Aquest fet afavoreix la
distensió i relaxament de la musculatura espàstica i lligaments i , alhora, estimula la
sensopercepció tàctil. S'ha comprovat que l'efecte distensor dels adductors pot
mantenir-se fins a 6 hores després de la sessió terapèutica.
La calor corporal també aporta beneficis terapèutics en l'àrea psicoafectiva perquè
recorda la calor materna i pot fer que el pacient experimenti una regressió que el pot
alliberar de traumes o bloqueigs psíquics.
Treball de Recerca Rehabilitació Eqüestre
7
• Transmissió d'impulsos rítmics.
La rehabilitació eqüestre és una alternativa terapèutica basada en la utilització dels
moviments multidimensionals del cavall (variables, rítmics i repetitius) per l'estimulació
dels músculs i articulacions del genet.
És una manera en què el pacient
s'enfronta passivament a
estimulacions físiques i sensorials a
les que no ha estat mai sotmès.
El cavall fa un total de 110
moviments per minut als que el
pacient ha de reaccionar.
El moviment es transmet pels isquions, els
estímuls van a parar al sacre, i d'aquest a la
columna.
Aquests impulsos provoquen reaccions
d'equilibri i estimulen l'erecció de la columna
vertebral enfortint els músculs dorsals i
abdominals. La resposta als estímuls rítmics
passa per un acte de coordinació psicomotriu
del tronc i el cap sense utilitzar les cames, que
consisteix en la base per a l'execució de la
marxa humana i independent.
També permet una estimulació neuromuscular
equivalent a la que es pot realitzar a una sessió
de fisioteràpia. Pel que fa al nivell col·lateral,
també es donen efectes de millora del sistema
respiratori.
Treball de Recerca Rehabilitació Eqüestre
8
La percepció corporal dels impulsos rítmics i regulars provoca en el genet diferents
experiències psicosensorials que s'aprofiten en l'àrea psicològica i psiquiàtrica. El
moviment del cavall provoca una sensació de balanceig que genera sentiments de
seguretat, amor i protecció.
• La transmissió d'un patró de locomoció que és equivalent al patró fisiològic de
la marxa humana.
Aquesta característica de la marxa del cavall és molt important en el tractament de les
deficiències neuromotores. Ofereix el patró fisiològic de la marxa, però en forma
asseguda, sense que sigui necessari l'ús de les cames.
El patró fisiològic de la marxa humana, que el pacient realitza durant la munta, es
grava al cervell i amb el temps s'automatitza, el que possibilita la marxa independent
del pacient, ja que aquests moviments són molt semblants als que fa el cos humà a
l'inici de l'acte de caminar.
La sensació d'avançar, caminar o córrer sense obstacles pot ser molt positiva sobre un
estat anímic depressiu o ansiós.
A part d'aquestes tres característiques hem de tenir en compte que la rehabilitació
eqüestre es realitza en íntim contacte amb un animal i l'efecte positiu dels animals
sobre les persones ha estat comprovat en diferents estudis.
L'animal no té reaccions venjatives o rancoroses, l'animal permet i normalment busca
el contacte amb les persones.
Treball de Recerca Rehabilitació Eqüestre
9
5.3. Beneficis
A partir del moviment del cavall es pot aconseguir:
Àrea físca-psicomotriu:
• Normalització del to muscular (en els pacients hipotònics els augmenta el to
muscular i en els hipertònics els el disminueix).
• Millora de la coordinació, els reflexes i la planificació motora.
• Millora de l'equilibri.
• Potenciar la musculatura.
• Reduir els espasmes.
• Entrenament de la proporció.
• Relaxació muscular (ja que el cavall té un grau més de temperatura corporal que
nosaltres).
• Millora de la flexibilitat, agilitat i la força muscular.
• Estabilització del tronc i el cap.
• Orientació en l'espai i posició.
• Efectes sensomotors:
• Desenvolupament de la sensopercepció tàctil.
• Desenvolupament del sistema propioperceptiu.
• Foment de la integració social.
• Desenvolupament de la consciència i imatge personal.
• Efectes funcionals:
• Estimulació de la peristalsi.
• Estimulació del sistema circulatori.
Treball de Recerca Rehabilitació Eqüestre
10
• Estimulació del sistema respiratori.
Àrea psicològica/cognitiva:
• Millorar l'autoestima.
• Millorar l'autocontrol de les emocions.
• Potenciar el sentiment de normalitat.
• Millorar l'autoconfiança.
• Millorar la capacitat d'atenció.
• Treballar la memòria.
Àrea de la comunicació i el llenguatge:
• Millorar i augmentar la comunicació gestual i oral.
• Augmentar el vocabulari.
• Construcció correcta de frases.
• Millorar l'articulació de les paraules.
Àrea d'adquisició de nous coneixements i tècnica de l'equitació:
• Aprendre a tenir cura d'un cavall.
• Col·laborar amb les tasques d'higiene i nutrició.
• Diferenciar les diferents eines que s'utilitzen per la cura del cavall.
• Conèixer l'equip i aprendre a col·locar-lo.
• Aprendre a guiar el cavall.
• Muntar amb i sense cadira.
Treball de Recerca Rehabilitació Eqüestre
11
Àrea socialitzadora:
• Relacionar-se amb persones que no pertanyen al seu entorn familiar o escolar.
• Corregir problemes de conducta.
• Disminuir l'ansietat.
• Millorar l'autoestima.
• Crear amistat amb els instructors i companys (incrementar la interacció social I
l'amistat).
• Desenvolupar amor i respecte cap als animals.
• Augmentar el nombre de vivències.
• Practicar un esport com qualsevol persona convencional.
Cadascun dels alumnes treballa una sèrie de valors i activitats en comú, però també
tenen, tots ells, un projecte individual on es tenen en compte les seves
problemàtiques, disminucions i els seus objectius.
5.4. Destinataris
Es pot utilitzar amb persones afectades per:
• Patologies neurològiques.
• Paràlisi cerebral.
• Esclerosis múltiple.
• Espina bífida.
• Patologies ortopèdiques i quirúrgiques.
• Autisme.
• Síndrome de Down.
• Traumatismes cerebrals.
• Distròfia muscular.
• Conductes caracterials.
Treball de Recerca Rehabilitació Eqüestre
12
• Malalties neurodegeneratives.
• Malalties traumatològiques.
• Anorèxia.
• Bulímia.
• Lesions cerebrals i medul·lars.
• Malatia de Parkinson.
• Post-polio.
• Hiperactivitat.
Amb les teràpies assistides amb cavalls, com a activitats complementàries d'altres
modalitats de teràpies físiques i psicològiques, s'han obtingut excel·lents resultats. Són
aplicables tant en nens, adolescents com en adults.
5.4.1. PERFIL DELS USUARIS DE LA REHABILITACIÓ EQÜESTRE
L’estudi sobre la rehabilitació eqüestre en casos de retard mental s’ha dut a terme en
116 subjectes.
Edat:
La gràfica següent evidencia l’edat dels usuaris. La distribució en les diferents edats es
veu altament major en la edat compresa entre els 31 i 45 anys.
69 8
21
35
2418
7 50
5
10
15
20
25
30
35
<20 21-25 26-30 31-35 36-40 41-45 46-50 51-55 56>
Treball de Recerca Rehabilitació Eqüestre
13
Sexe:
La distribució per sexe ha sigut donada pel nombre d’interns que es trobaven en el
centre on s’ha fet l’estudi. Els pacients estaven formats per 96 homes i 20 dones.
Sexe
17,20%
82,80%
Femení Masculí
Distribució per retard mental:
El retard mental dels pacients ha estat catalogat segons el grau de gravetat. Els
pacients poden patir un retard mental del lleu al greu. De l’estudi s’han excluit els
pacients amb un retard mental profund.
Retard mental
6%
51,10%
42,90%
Lleu Mig Greu
Treball de Recerca Rehabilitació Eqüestre
14
Patologies associades:
La gran part dels usuaris tenen un trastorn mental associat a molts més de tipus
sensorial, motor, neurològic, psicològic, etc. En aquest gràfic es pot veure el grau
elevat de trastorns psiquiàtrics i/o de conducta.
Trastorn Psiquiàtric
36%
64%
Absent Present
Trastorn de conducta
40%
60%
Absent Present
Treball de Recerca Rehabilitació Eqüestre
15
5.5. Resultats
El cavall es converteix en el mitjà idoni a través del qual es porten a terme una sèrie
d'exercicis amb un objectiu comú: el de rehabilitar i enfortir tant física com
psicològicament a les persones que pateixen trastorns físics, psíquics o sensorials.
Pels que pateixen alguna discapacitat física,
mental o sensorial, muntar a cavall ofereix un
exercici a l'aire lliure, una experiència de plaer, i
una bona teràpia.
A tot el món hi ha discapacitats que aprenen a
muntar. Surten d'un món limitat amb l'ajuda
d'instructors professionals i cavalls ensinistrats per
a realitzar aquesta tasca. És un tractament tant pel
cos com per la ment.
Per a les persones discapacitades aprendre a
muntar a cavall és un excel·lent procés
experimental, amb la conseqüent relació social positiva, amb els instructors i amb els
altres.
Els fisioterapeutes opinen que la millora en el control de la postura i en les reaccions
de l'equilibri del tronc són més fàcils d'obtenir amb el cavall que a la clínica. A més de
la millora física, el llaç emocional i la comunicació entre el genet i el cavall ajuda als
nens, i també als adults, a ampliar el seu món al mateix temps que prenen part en una
experiència psicològica positiva i gratificant.
5.5.1. VERIFICACIÓ OBJECTIVA DE L’EFICÀCIA DE LA REHABILITACIÓEQÜESTRE
- Extret del Trattato di Riabilitatzione Eqüestre de Massiomo Frascanelli i DanièleCitterio. Phoenix Editrice.
Una de les problemàtiques més actuals de la pràctica clínica en el camp de la
neurologia, la psicologia i la psiquiatria, és la dificultat per contraster amb objectivitat
Treball de Recerca Rehabilitació Eqüestre
16
els resultats obtinguts mitjançant la teràpia. Per aquest motiu s’han anat
desenvolupant, mica en mica, en aquests darrers anys diverses escales de referència
d’una patologia o d’un dolor, o d’un estat emocional, del nivell d’autonomia, etc.
(Ganger 1990). Uns exemples d’escales d’ús quotidià en la pràctica clínica sónl’escala
Borg pel cansament, la Gross Motor Function pels aspectes motrius i l’escala per la
mesura de la profunditat del coma de Glasgow.
En la major part dels casos l’escala utilitzada en la pràctica clínica pot objectivar
només aspectes parcials de les condicions del pacient. No obstant, focalitzant l’atenció
sobre aspectes rellevants de les patologies o de la teràpia, és possible obtenir
informacions utilitzables per dirigir més concretament el diagnòstic o el tractament. Per
una altra banda, com a conseqüència de la recent introducció de les Normes ISO 9000
(UNI, 1994), també en la gestió de l’estructura sanitària, ha clagut estructurar de forma
individualitzada les “valoracions de l’eficàcia”de les teràpies, fet que comporta una
precisió i la realització pel personal acreditat.
En el camp de la rehabilitació eqüestre hi ha la proposta d’una possible escala
numèrica per la verificació de les condicions del pacient en el transcurs del procés de
rehabilitació.
Els aspectes més importants què s’han volgut observar en aquest context es
refereixen a l’autonomia del pacient, en relació al desordre crònic de l’aspecte
neuromotor i psíquic que presenta.
La conquesta de l’autonomia representa, per així dir-ho, el “camí comú” en que ha de
ser orientat la teràpia de la rehabilitació eqüestre.
S’ha trobat que l’escala que millor respon al criteri buscat és l’escala de valoració
F.I.M. (Functional Independence Measurement), (UDSMRL, 1992), escala abans
utilitzada per la valoració a llarg termini en nens amb diferents problemàtiques en el
desenvolupament neuromotriu, com la Síndrome de Down, la paràlisi cerebral infantil i
la distròfia muscular de Duchenne.
Treball de Recerca Rehabilitació Eqüestre
17
En aquesta gràfica podem observar la valoració mitjana obtinguda en cadascuna de
les àrees de l’escala F.I.M. en un grup de joves amb discapacitats neuromotrius.
Podem observar la diferència entre l’estat dels pacients a l’entrar a la teràpia i la seva
millora al final d’aquesta. En tots els casos es dóna una millora.
Amb aquest tipus de gràfiques podem observar com progressen els pacients que han
seguit la teràpia, que ha permès l’augment del seu grau d’autonomia en la seva vida
quotidiana, amb la millora de les seves condicions clíniques gràcies a la rehabilitació
eqüestre-
Treball de Recerca Rehabilitació Eqüestre
18
En aquesta altra gràfica es pot observar la relació matemàtica existent entre l’edat i la
progressió mitjana obtinguda en l’aplicació de l’escala F.I.M. (D.F.I.M. = F.I.M. abandó
– F.I.M. ingrés), en un grup de pacients joves amb discapacitats neuromotores. Com
es pot veure, quan menor és l’edat del subjecte, abans apareixen els resultats de
progrés rehabilitador, a causa de la major plasticitat del sistema neuromuscular en els
petits.
En conclusió, l’ús de l’escala F.I.M. permet verificar objectivament (com a escala
independent de la patologia del pacient i del tipus de tècnica de rehabilitació adoptada)
en quant a la rehabilitació eqüestre, estimulant la capacitat residual i no manipulant al
subjecte, és una teràpia motivant on, alhora gaudeix del moviment del cavall, aquest li
dóna beneficis. Amb la rehabilitació eqüestre es poden aconseguir millores en
l’autonomia del pacient, evidenciant, per tant, l’èxit d’aquesta teràpia específica.
L’estudi comparat i validat sobre la rehabilitació de l’autoestima a través del cavall feta
a Itàlia per Daniele N. Citterio.
En les conclusions, comparant les dates relatives als dos grups estudiats (un de 15
nois/es entre 10 i 15 anys), un que utilitza el cavall com a teràpia i l’altre que no. El
grup que ha utilitzat la rehabilitació eqüestre com a teràpia presenta una millora
significativa de les habilitats de comunicació i del pensament, de interacció amb la
família i amb estrenys, així com del comportament social i l’autonomia domèstica.
També es reduïa els comportaments d’autoestimulació.
5.5.2. CONTRAINDICACIONS
La rehabilitació eqüestre és una teràpia que mobilitza el sistema articular-muscular.
També cal tenir en compte que la teràpia a cavall comporta un cert risc per fer de
treballar amb un animal d'aquestes característiques i, tot i treballar amb el màxim de
precaucions, pot ser que es produeixi un moviment brusc o incontrolat o fins i tot una
caiguda. Per això, la rehabilitació eqüestre està contraindicada en certes patologies.
Alguns dels casos en que no es recomanable aquesta teràpia són els següents:
• Deficiència mental profunda.
• Osteoporosis.
• Hèrnia discal.
Treball de Recerca Rehabilitació Eqüestre
19
• Cardiopaties congènites.
• Luxació dels malucs.
• Artrosis.
• Fissures.
• Estats epilèptics
• Fractures simples.
• Glaucoma.
• Insuficiència cardíaca.
• Escoliosi de les de 40º.
• Hemofília.
La teràpia s'ha de suspendre temporalment en casos de :
• Commoció cerebral.
• Fractura de clavícula.
• Hèrnia engonal.
• Trencament de meniscs.
• Esquinços.
• Tendinitis.
• Dislocacions.
Treball de Recerca Rehabilitació Eqüestre
20
5.6. Tipus de Rehabilitació Eqüestre
Hi ha quatre tipus de teràpies assistides amb cavalls, depenent de la discapacitat i les
problemàtiques del pacient. A través de les teràpies assistides amb cavalls existeixen
diferents modalitats per la millora dels pacients com l’Hipoteràpia, l’Equinoteràpia
(Equitació Terapèutica), l’Equitació Adaptada i el Volteig Psicopedagògic.
EQUINOTERÀPIA:
En aquesta modalitat la persona que la practica té un cert grau d’autonomia que li
permet dur a terme algunes accions sobre del cavall. Són usuaris amb alguna
disminució física o psíquica però en tot moment són capaços d’entendre i executar les
ordres de l’educador. En aquest tipus de teràpia
assistida amb cavalls també s’inclouen pacients
que la duen a terme per una reintegració social.
Abans de muntar a cavall el pacient ha de tenir
cura de l’animal i preparar-lo per l’activitat.
Els professionals que supervisen l’activitat en tot
moment estan formats en l’equitació terapèutica encara que siguin psicòlegs,
educadors, professors d’equitació, fisioterapeutes, logopedes...
HIPOTERÀPIA:
Tècnica de rehabilitació que té com a eina el
moviment del cavall al pas (ni el trot ni el galop). Va
adreçada a gent amb alguna discapacitat física,
psíquica i de conducta. El pacient no pot tenir el
control del cavall. Només gaudeix del moviment. Es
parla d’hipoteràpia quan la discapacitat física i/o
psicològica de l’individu és total i, en aquest cas, no
pot fer cap tipus d’activitat sobre el cavall. Aquesta
teràpia serveix perquè aquests pacients
Treball de Recerca Rehabilitació Eqüestre
21
incapacitats, gràcies al simple pas del cavall, posin en moviment parts del cos que
degut a les seves incapacitats físiques i/o psíquiques no podien moure per si mateixos.
Quan una persona està sobre el cavall, indirectament, gràcies al seu trot, està reben
una sèrie d’estímuls iguals als que rebria si estigués caminant. Això permet un
redreçament raquidi i, llavors, fa que parts del cos, com la columna i altres, s’estimulin i
es pugui millorar l’equilibri del pacient, el to muscular...
Aquests tipus de genets necessiten ajuda de diversos professionals com; un
professional de l’equitació, un professional de l’hipoteràpia per dirigir la sessió (si els
problemes són psíquics els professionals són del món de la salut mental o bé de
l’educació. Si els problemes són físics es necessita un fisioterapeuta com a
professional). A les sessions també es necessiten un o dos acompanyants laterals, ja
que el pacient en molts casos no controla el seu propi equilibri.
En el cas de la hipoteràpia el moviment del cavall és el responsable de la millora del
pacient, gràcies a tres lleis fonamentals: abducció*-adducció**, extensió-flexió irotació intero-extero.
*,**: Veure glossari.
Primer moviment:
Abducció- Adducció:
El pacient s’haurà de muntar sobre la creu del cavall (és el
lloc on s’ajunten el coll amb l’esquena del cavall) on la
columna de l’animal és més alta. En el moment que el cavall
comença la marxa, desplaça les seves extremitats anteriors
fent que els seus músculs lumbars s’elevin en forma vertical.
Gràcies això el pacient s’eleva verticalment separant-se del
llom del cavall en uns 4 cm. El genet, a l’intentar resistir
aquesta força amb la seva pelvis, farà moviments laterals
entre 8 i 9 cm, fent balancejar al pacient. Amb això també es
provoca un moviment de 15º al sacre.
Tot això s’ignifica que la pelvis aconsegueix una obertura i
tancament. És a dir: hem aconseguit un moviment abducció-
adducció.
Treball de Recerca Rehabilitació Eqüestre
22
Segon moviment:
Extensió- Flexió:
Al desplaçar-se els membres anteriors, el cavall simultàniament mou els posteriors,
traspassant el seu punt de gravetat i fent moure, també, el del pacient, de tal forma
que s’aconsegueix un avanç horitzontal. La pelvis del pacient s’extén i recull un
moviment cap endavant i cap enrera amb el qual s’aconsegueix l’extensió i flexió de la
pelvis.
Tercer moviment:
Rotació Intero –Extero:
A l’avançar i reunir les extremitats anteriors i posteriors del cavall, els músculs del
ventre del cavall fan un moviment d’acordió (contracció i extensió), al qual el pacient
respon amb un moviment de rotació d’uns 20º, i l’eix d’aquest serà la columna. En
aquest moviment circular es donen extensions internes i externes tant en la pelvis com
en els caps dels fèmurs.
Al iniciar-se aquest moviment tridimensional s’estimulen les dues primeres vèrtebres
superiors de la columna, que estan especialitzades per dotar el cap amb una gamma
de moviments.
En el tercer moviment el control Anticipador del cap del pacient s’activa, provocant
així la correció de la postura, desencadenant els senyals de Referència i els senyals
d’Error, que serviran per mantenir la postura i l’equilibri correctes.
Aquests tres moviments d’abducció-adducció, extensió-flexió i rotació intero-extero són
els mateixos que fa l’ésser humà al caminar. Per això practicant la hipoteràpia el
cervell del pacient rep la informació que li servirà de Control de Referència (potser
perquè aquest abans caminava i ara no pot, o bé perquè mai ha caminat) però en el
seu codi genètic està la informació per fer-ho i el cavall serveix per reactivar aquesta
informació.
Quan el pacient perd l’equilibri o es perd
la postura correcta, el cervell haurà rebut
la senyal d’Error que li permetrà corregir
la situació.
Treball de Recerca Rehabilitació Eqüestre
23
La hipoteràpia és una de les àrees de tractament de la fisioteràpia que ha de ser
prescrita per un metge.
Les sessions es realitzen de forma individualitzada i es treballa principalment a nivell
físic.
L’avanç terapèutic permet, a vegades, canviar de l’hipoteràpia a l’equinoteràpia.
EQUITACIÓ ADAPTADA:
En aquesta modalitat el pacient practica
l’equitació com a esport o com una opció lúdica
degut a la seva discapacitat física o funcional
necessiten una sèrie d’adaptacions per muntar a
cavall. Són individus amb discapacitats físiques,
però tot i això poden arribar a competir ja que
tenen un alt nivell d’equitació.
Els professionals que s’encarreguen de dur a
terme l’activitat i/o entrenament són en la seva
majoria professors d’equitació, fisioterapeutes,
terapeutes especials...
Permet la integració plena a la vida esportiva i
social.
VOLTEIG PSICOPEDAGÒGIC:
El volteig és la realització d’exercicis gimnàstics sobre el cavall. En aquesta activitat el
pacient no pateix cap discapacitat greu.
Aquesta activitat és realitzada per un monitor d’equitació terapèutica, sota la supervisió
d’un psicòleg o un pedagog. Aquestes activitats es realitzen durant l’escalfament del
cavall. Es realitzen amb el monitor a una certa distància del cavall, però aquest sempre
l’està subjectant amb una corda. Aquest fet d’estar a uns metres de l’usuari, li transmet
una certa llibertat i confiança. Primer es comença amb el pas, però si el pacient va
millorant es pot arribar, fins i tot, al galop.
Treball de Recerca Rehabilitació Eqüestre
24
Per una altra part també pot servir com una iniciació a l’equitació.
Els objectius de l’activitat són nens i
adolescents amb problemes
d’aprenentatge, amb problemes
psicològics, problemes sensorials,
problemes mínims motors.
Totes aquestes activitats, en general, segueixen les pautes que marca el
mètode Bobath. Aquesta és una tècnica segura amb un rigor científic, i per tant dóna
garanties d’un millor resultat.
Treball de Recerca Rehabilitació Eqüestre
25
5.7. Formacions necessàries per treballar
en la rehabilitació eqüestre
Diferents formacions i el seu paper dintre l’ocupació:
- Fisioteràpia i Teràpia Ocupacional:Aquests professionals poden treballar a les teràpies assistides amb cavalls atenent
a persones que presentin problemàtiques
físiques lleus (treballant l’equinoteràpia), o
amb problemàtiques greus (si es treballa la
hipoteràpia).
Els objectius d’aquests professionals es
basen en l’àrea psicomotriu i la
rehabilitació física.
Les seves funcions dintre l’equip de treball són:
- Planificar i dissenyar exercicis dins de l’àrea de la rehabilitació física.
- Dissenyar les adaptacions del material.
- Col·laborar amb els diferents professionals que també intervenen al
procés.
- Psicologia:Amb aquesta formació els professionals poden treballar en l’equitació terapèutica
atenent a persones amb discapacitats psíquiques, o persones amb problemes
d’inserció social i laboral, problemes emocionals, d’atenció i cognitius.
Aquests professionals centren els seus objectius a l’àrea relacional, emocional i
cognitiva.
Les seves funcions dintre l’equip de treball són:
- Elaborar mètodes de treball.
- Dissenyar un seguiment exclusiu per cada pacient.
- Plantejar uns objectius per assolir.
- Poder establir relacions afectives amb els pacients.
- Treballar amb cohesió, juntament, amb tots els professionals que portin
els diferents casos.
Treball de Recerca Rehabilitació Eqüestre
26
- Educació Especial i Pedagogia:Aquests professionals poden treballar en l’equitació terapèutica atenent a persones
amb problemes d’aprenentatge, retard mental, problemes d’atenció, problemes de
salut mental, una infància amb problemàtiques socials i deficiències sensorials.
Els objectius d’aquests o aquestes professionals es basen en l’àrea de
l’estimulació de l’aprenentatge i l’àrea cognictiva.
Les seves funcions dintre l’equip de treball:
- Elaborar planificacions didàctiques.
- Establir diferents objectius a les diferents àrees de l’aprenentatge.
- Dissenyar les sessions adaptant-se a les diferents discapacitats dels
alumnes.
- Col·laborar amb els diferents professionals que també participen en el
procés de l’estimulació dels pacients.
- Professionals del món de l’equitació:Poden realitzar un bon treball amb persones que tenen una intel·ligència límit
(border-line), problemes sensorials (es treballa bàsicament amb cecs) i problemes
socials.
Els objectius d’aquests professionals es
centren en la millora dels seus/seves
pacients. Si aquests o aquestes
professionals no tenen cap altre tipus de
formació addicional hauran de treballar
conjuntament amb qualsevol dels/de les
altres tipus de professionals ja esmentats.
Les seves funcions dintre l’equip de treball són:
- Adaptar els diferents cavalls per les
sessions de teràpies assistides amb
cavalls.
Treball de Recerca Rehabilitació Eqüestre
27
- Integrar els alumnes de l’equitació terapèutica amb classes
normalitzades.
- Treballar conjuntament amb els diferents professionals que també
intervenen amb el procés d’estimulació dels alumnes.
També existeixen altres professions que tenen el seu paper dins de les teràpies
assistides amb cavalls:
- Educació social – Treballador social (treballen amb persones amb risc social,
drogodependències, disminucions psíquiques...).
- Medicina (els metges també poden intervenir en el procés d’hipoteràpia).
- Logopèdia (intervenen amb els pacients amb problemes de comunicació i
llenguatge).
Treball de Recerca Rehabilitació Eqüestre
28
5.8. El mètode Bobath
En els estudis Superiors en Fisioteràpia assistida amb cavalls es basen en aquest
mètode en l’aplicació de les seves tècniques.
El matrimoni format pel psiquiatra Dr. Karel Bobath i la fisioterapeuta Berta Bobath van
començar el seu treball sobre la dècada dels 30. Tos dos van morir l’any 1991.
Ella s’encarregava de tractar les persones amb lesions neurològiques, i ell revisava els
historials per establir les bases teòriques dels resultats clínics que aportava la seva
dona. Els dos junts van aconseguir una filosofia dirigida a millorar l’espasticitat* dels
pacients.
Ells mateixos deien que era un concepte canviant i que encara quedava molt per
descobrir.
En el Centre Bobath de Londres anomenen aquest concepte com a una tècnica que
inhibeix el to muscular i els patrons de moviment anormals, facilitant, així, un moviment
normal i estimular-lo en casos d’hipotò o inactivitat muscular.
Per tant un to muscular anormal produeix una postura inadequada, i coma
conseqüència dificultats o alteracions del moviment. És a dir, una activitat es
considerada anormal quan dóna com a resultat dificultats per mantenir una postura i
l’equilibri.
Així s’aconsegueix una normalització del to muscular a través de postures que
inhibeixen els reflexes que produeix una activitat anormal. El terapeuta buscarà
l’activitat i els esquemes de coordinació postural i funcional a través de la manipulació
del pacient i la seva postura. Per això és un mètode actiu que necessita la participació
activa del pacient i una pràctica continuada.
Podríem dir que el mètode Bobath és un concepte dirigit al pacient amb disfuncions
neurològiques, en un procés interactiu entre l’usuari i el terapeuta (en l’avaluació, en
l’atenció i en el tractament). El tractament es basa en la comprensió dels moviment
normal, utilitzant tots els canals perceptius per facilitar els moviments i les postures
correctes. Sempre s’ha d’evitar l’esforç excessiu, ja que només produeix un to
muscular elevat i moviments anormals. En el cas dels nens se li dóna una experiència
sensitiva-motora del moviment normal a través del joc i del les activitats efectuades.
Així s’estimula i s’augmenta la capacitat del nen per moure’s i funcionar de la manera
més normal possible.
Treball de Recerca Rehabilitació Eqüestre
29
Els objectius principals d’aquest tractament són:
- Millorar la condició física, reconstruint l’activitat motora normal i el control
normal de la postura (es faciliten bàsicament les reaccions d’equilibri, de
sosteniment... sempre amb un objectiu funcional depenent de les condicions de
cada usuari).
- Orientar a tots els que tinguin relació amb el pacient perquè faci un ús correcte,
això evitarà el moviment anormal i el deteriorament físic.
- Augment el desenvolupament físic i mental de l’usuari fins a potenciar al màxim
les seves possibilitats.
Sempre s’ha de comptar amb les adaptacions individuals d’aquest mètode, depenent
del tipus i el grau de discapacitat.
6. Tècnica en la rehabilitació eqüestre
La rehabilitació eqüestre és una teràpia alternativa, el que vol dir que és un camí més
i, que es complementa amb altres sistemes tradicionals.
S’utilitza per igual en nens com en adults i s’obtenen resultats a curt, mitjà i llargs
termini, tot depenent de la patologia del pacient.
La seva aplicació en menors de 2 o 3 anys
dóna fantàstics resultats, gràcies a la gran
plasticitat que ofereix l’edat.
Quan existeix alguna discapacitat física, porta
més temps poder observar els beneficis de la
tècnica.
Treball de Recerca Rehabilitació Eqüestre
30
6.1. El cavall
Com a eina bàsica que és de la rehabilitació eqüestre cal conèixer les característiques
bàsiques d’aquest animal.
El cavall és un mamífer de la família dels perissodàctils* (per el nombre senar de
número de dits), solípede**, que es distingeix dels animals afins (ase, zebra) per tenir
besoll i cua poblats de pèls llargs i abundants, el coll més arquejat i el cap i les orelles
relativament més petites. Es domestica fàcilment i és dels més útils per a l’home a
l’hora de la seva aplicació en el treball agrícola, transport amb carruatges i incorporar-
se a l’esport de la equitació.
La família a la que pertany el cavall inclou tres grups de mamífers salvatges: un primer
grup està constituït per les zebres, originàries d’Àfrica; un segon grup correspon al dels
ases (en el que també forma part l’ase salvatge africà, el kiang i el ongaro que habiten
a Àsia i la raça autòctona de Catalunya) i, per últim, el tercer grup que està representat
pels cavalls. Existeixen dos tipus de cavalls salvatges: el tarpán (Equus caballus
gemelini) i el cavall de Przewalski (Equus prezwewalskii).
A partir de la seva domesticació el cavall (Equus caballus) ha acompanyat al destí dels
homes, havent estat testimoni, molts cops, d’alguns moments molt importants de la
història de la humanitat.
La característica més destacable del cavall actual és la presència d’un únic dit en les
seves extremitats. Per això se’l considera un perisodàctil (aquest orde també compren
els rinoceronts i els tapirs). El dit del cavall, que correspon al tercer dit de la espècie
humana, s’ha allargat molt i està protegit per una peülla còrnia que envolta, tan sols, la
part frontal i lateral del peu. Els dits segon i quart són vestigials (són restes atrofiades
d’antics dits funcionals), i estan situats més amunt de la peülla. Els ossos del cap del
cavall són llargs i els de la cara tenen el doble de longitud que els del crani. La
mandíbula inferior també és llarga i posseeix una superfície ample i aplanada en la
zona inferior de l apart posterior. La columna vertebral està formada per es següents
vèrtebres 7 cervicals, 18 dorsals, 6 lumbars, 5 sacres i 15 caudals.
Els cavalls tenen un total del 44 dents, els incisius que s’utilitzen per tallar la herba,
creixen formant un semicercle. Entre els ullals i els premolars hi trobem un espai que
s’anomena diastema; on hi encaixa el “bocado” (peça que serveix per poder controlar
el cavall un cop esta sent muntat. Si ell intenta desobeir al genet, aquest només ha
Treball de Recerca Rehabilitació Eqüestre
31
d’estirar les regnes i el “bocado” li produirà un lleu dolor). L’estómac del cavall en la
seva etapa d’adult pot arribar a tenir una capacitat de 38 litres. En quant a la
reproducció, ambdós sexes assoleixen la maduresa sexual als dos anys, no obstant no
s’utilitzen per criar fins al tres. El període de gestació dura uns onze mesos, la femella
pareix normalment una cria, el fet de tenir bessons és un fet excepcional.
*,**: Veure glossari.
Treball de Recerca Rehabilitació Eqüestre
33
6.2. Per què s’escull el cavall?
Existeixen tres raons per escollir el cavall per duur a terme aquesta teràpia.
Es tracta de motius: històrics, psicològics i físics.
Històricament el cavall sempre ha estat lligat a la vida dels homes, sempre ha estat
present en la formació de pobles i ciutats. En l’aspecte psicològic, l’home montant
sobre el seu cavall va vèncer als seus adversaris. Sobre el cavall el ésser humà se
sent poderòs i quasi invencible. Físicament, els moviments que el cavall realitza al
caminar, es reflecteixen en els pacients. Si s’analitza són els moviments del món
animal més semblants al caminar dels humans.
Els cavalls tenen tres maneres de caminar: el pas, el trot i el galop. En les teràpies
assistides amb cavalls s’utilitza bàsicament el pas (ja que els altres són moviments
bruscos que poden causar caigudes).
El pas es una forma de caminar suau: dels quatre membres de l’animal sempre van a
coincidir amb el terra dos o tres punts de recolzament, és a dir, no hi ha un temps de
suspensió en l’aire. En una sessió de mitja hora el resultat és el mateix que si el
pacient haguès estat caminant, però amb la diferència de no haver de carregar amb el
pes de tot el cos, ja que el trasllada l’animal.
En el cas de les persones discapacitades, realitzen un moviment passiu sobre del
cavall, que per a ells resulta ser un moviment
actiu perquè està potenciant zones del cos que
no es mouen per sí soles (com els pacients que
es veuen obligats a anar en cadira de rodes).
Les teràpies assistides amb cavalls són una
pràctica per realitzar-la tota la vida, perquè el
pacient constantment s’estarà beneficiant dels
seus efectes.
Abans de començar el tractament, el pacient ha
de relacionar-se amb l’animal, acariciar-lo,
alimentar-lo, i fer el possible perquè el pacient
perdi la por. El que s’aconsegueix en aquesta
primera etapa és la base de resultats posteriors. S’obté autodisciplina, ja que gràcies a
Treball de Recerca Rehabilitació Eqüestre
34
poder dominar el cavall s’afavoreix l’autocontrol i una bona conducta de l’individu. Amb
els pacients amb problemes de integració social, addiccions, síndromes depressius, es
tracta d’apartar a aquesta persona del seu món marginat i integrar-lo en un habitat
natural i saludable (aquesta pràctica també es duu a terme amb gent amb problemes
d’anorèxia i bulimia).
Cada persona que accepta seguir una teràpia assistida amb cavalls es converteix en
una responsabilitat de l’equip interdisciplinari, per tant es fara un diagnòstic de la seva
disdapacitat i es dissenyarà un seguiment exclusiu i individual per a cada pacient. Les
primeres sessions duren uns 15, 20 minuts, i en les setmanes següents s’incrementa
la durada. Abans de cada sessió es realitza un preescalfament.
6.3. Característiques del cavall en la
rehabilitació eqüestreEls cavalls que participen en la rehabilitació eqüestre han de tenir una sèrie de
característiques molt importants.
No hi ha cap raça específica que sigui utilitzada per aquesta teràpia.
Generalment es busquen aquestes qualitats en l’animal:
Que siguin nobles, amb un temperament dòcil i tranquil, i alhora sensible per a que
pugui reaccionar adequadament al pacient i les seves necessitats específiques.
També s’han de tenir en compte les circumstàncies de vida del cavall i el seu
entrenament, ja que això és molt important perquè el cavall mantingui les seves
característiques òptimes per a aquesta activitat.
Els cavalls de teràpia han de tenir la vida més natural possible: un contacte social amb
els altres cavalls de l’estable., un moviment lliure i algunes activitats complementàries
per assegurar el seu equlibri psíquic (que és molt important en l’activitat que
executen).
L’entrenament dels cavalls requereix experiència, paciència i constància, per tal
d’establir un vincle de confiança amb l’entrenador qui, pas a pas,acostuma al cavall a
les demandes del seu futur treball i després l’acompanya en forma regular per
mantenir el nivell d’atenció i cooperació amb el cavall.
L’edat del cavall ha de ser major a vuit anys. En el cas dels mascles ha d’haver sigut
castrat. I si és femella ha d’haver un seguiment dels cicles hormonals d’aquestes.
És molt important saber que aquesta pràctica no es pot fer amb ponys.
Treball de Recerca Rehabilitació Eqüestre
35
6.4. La interacció persona-cavall
El cavall és un animal que fàcilment es mostra dòcil, amigable, domesticable i fidel, i
que pot suplir les nostres cames.
El cavall pot convertir-se en:
1) Company d’una relació positiva:
L’entrega del cavall no està condicionada per influències, ell es limita simplement a
acceptar-nos tal com som, estant sempre receptius a les nostres carícies. La seva
disponibilitat és total.
2) Objecte d’afecte:
Certs animals donen i busquen afecte i el
cavall està entre un d’aquests.
3) Pau i seguretat:
Al ser un animal tan dòcil i a la vegada
tenir una envergadura tan gran dóna una
sensació de seguretat. El cavall accepta
les demostracions d’afecte i les torna.
4) Valoració:
Els pacients sempre duen a terme les
sessions amb un mateix cavall, aquest fet
els fa sentir poseïdors d’aquell animal i per això tenen el dret a dominar-lo. Aquest
fet de poseeïr els dóna la sensació de valorització. A aquest sentiment se li ha
d’afegir el fet de compartir, ja que els pacients saben que el mateix cavall pot ser
utilitzat per persones diferents.
5) Objecte de control:
Apendre a controlar-se, a dominar els própis actes i emocions, respectant les
normes de seguretat, a nivell personal i comunitàries en relació als animals grans
com són els cavalls. El fet de poder dominar a un animal com és un cavall confirma
al pacient que també es pot arribar a dominar a ell mateix.
Treball de Recerca Rehabilitació Eqüestre
36
6) Font d’atencions:
El cavall és un animal que necessita una sèrie d’atencions que alguns pacients
poden dur a terme. Aquest fet provoca participació i responsabilitat.
7) Companyia:
El pacient sempre podrà trobar la companyia del cavall quan la necessiti, ell
sempre estarà al seu costat, sense qüestionar-li res.
8) Font de vincles i potenciador de l’home independent:
El cavall permet que el pacient estableixi un vincle afectiu entre els educadors i els
companys. El cavall, en molts casos, dóna un nou sentit a la seva vida, i al meteix
temps ells se senten útils.
Totes aquestes característiques proporcionen als pacients un entorn estructurat i
estructurant perquè puguin adquirir uns hàbits que els hi serveixin en un futur.
6.5. Biomecànica del cavall
Conceptes previs per a l’aplicació de la rehabilitació eqüestre.
La biomecànica és la disciplina científica que estudia els organismes vius a través de
les nocions (sentits) de la llei física i de l’equilibri. Aquesta disciplina es pot dividir en:
estàtica i dinàmica.
Estàtica:
L’estàtica descriu les condicions d’equilibri del cos, i de la força de mantenir-lo en
aquest estat. L’equilibri del cavall es divideix en:
- Estàtic: Capacitat de mantenir una posició estàtica
- Dinàmic: Capacitat de mantenir durant un temps determinat una part del cos es
una condició d’estabilitat.
L’equilibri del cavall sigui estàtic o dinàmic, està controlat per diverses estructures
sensorials que constitueixen les bases per el reflex postural.
Treball de Recerca Rehabilitació Eqüestre
37
Centre de gravetat:El cavall arrepenja les quatre
extremitats en una mateixa
superfície, per això el centre
de gravetat (CG) es troba en
el punt d’intersecció de les
diagonals que uneixen els
quatre punts de sosteniment.
En realitat el cavall posseeix un coll i un cap, que al no tenir una própia base de
sosteniment desplacen el
centre de gravetat cap a
endavant.
Mentre el cavall camina el
centre de gravetat
representa el punt de
trobada de totes les
forces, per això
l’estabilitat només s’aconsegueix quan la seva suma és nul·la. L’optimització
energètica del moviment s’obté reduint al mínim el desplaçament de centre de
gravetat.
És interessant saber que la posició del cor correspon a la del centre de gravetat, així
el cor pot treballar sense que les forces el molestin i millorar la circulació sanguínia.
L’estabilitat:L’estabilitat d’un cos ve determinada per molts factors. Aquests es poden dividir en dos
categories:
- Factors primers:
1. Distància del terra amb el centre de gravetat. Unes extremitats llargues
donaran menys estabilitat, però més velocitat. En canvi unes extremitats
curtes donaran més estabilitat, però menys velocitat.
2. Amplada o forma de la base de sosteniment. Si el diàmetre és ample fa que
la base sigui més ample, el que dóna una estabilitat més ample.
3. Posició relativa entre la perpendicular del centre de gravetat i la base
d’arrepenjament. Però també s’ha de tenir en compte el moviment del coll i
el cap al caminar, que fa desplaçar el centre de gravetat.
Treball de Recerca Rehabilitació Eqüestre
38
4. Quantitat de moviment d’un cos (relació entre la massa i la velocitat).
5. Orientació de la base de sosteniment respecte a la línia de força (aquest és
un concepte molt important mentre el cavall fa una corba a altes velocitats).
Posició relativa entre la perpendicular del centre de gravetat i la base d’arrepenjament amb la posició estàtica i les
quatre fases del pas del cavall. Cercle tancat: extremitats a terra; cercle buit: extremitat en suspensió. El moviment
d’elevació i flexió del coll, desplaça el CR, però no fa caure la posició sempre a l’interior de la base
d’arrepenjament.
- Factors secundaris:
1. Reflexes posturals, l’orientació de la mirada, del cap i del coll.
2. Estat físic i emocional del cavall.
3. Condicions de les ferradures i el terreny.
4. Altres.
És obvi que un cavall amb extremitats relativament curtes, ronyons llargs i diàmetre
transversal ample, serà més estable que un cavall amb característiques oposades.
També és comprensible que quan es munta un pacient relativament pesat, el cavall
baixi el coll, per estendre els músculs de la columna vertebral que han de suportar el
nou pes, és a dir, reequilibrar i baixar el centre de gravetat.
Respecte al coll, podem observar que quan és llarg i robust, pot oferir un cert grau de
seguretat al genet, i que quan el porta elevat, o per el contrari el porta abaixat, el
centre de gravetat serà desplaçat cap a enrera o cap a endavant, l’animal serà més
ràpid o més lent. Quant més lent sigui el pas, més estable i segur estarà l’usuari.
Treball de Recerca Rehabilitació Eqüestre
39
Esquema simplificat dels estímuls que el cavall pot transmetre al genet utilitzant la rehabilitació eqüestre. L’equilibri
dinàmic dels dos elements del sistema cavall-genet preveu que les “reaccions” del genet siguin “estímuls” per al
cavall. Les complexes relacions cavall-genet són encara objecte d’estudi i recerca. (de: Giovagnoli et al., 2000)
6.6. Models de treball terapèutic sobre el
cavall
6.6.1. Posició correcta sobre el cavall
Posició a cavall per aconseguir el
redreçament de la zona cap-tronc.
Treball de Recerca Rehabilitació Eqüestre
40
Posició correcta de la mà.
Mà per sobre el mànec amb el
polze per sota i en oposició a la
resta de dits.
6.6.2. Posició de base
REDRESSAMENT DE LA ZONA CAP-TRONC:
1. Esquema en hiperflexió:
1r pas: En el pacient que pateix una hiperflexió, al
col·locar-lo sobre el cavall se li ha d’arrepenjar el
cap sobre el coll d’aquest.
Un cop aconseguit, el terapeuta comença a
estimular el braç del pacient amb una sèrie de
moviments als canells i als colzes. Tant al braç
dret com a l’esquerra.
2n pas: El terapeuta ajuda al pacient a col·locar
les mans al manillar fixat a la sella.
Movent les cames amb moviments verticals el
terapeuta obliga al pacient a que separi el cap del
coll del cavall, millorant la postura.
Treball de Recerca Rehabilitació Eqüestre
41
3r pas: Consisteix en seguir amb el moviment
vertical a les cames i exercir un altre moviment
vertical al colze del pacient, aconseguint així que
el tronc s’elevi i acabar amb una postura correcta.
2. Esquema en hipertensió:
1r pas: El terapeuta manté al pacient pel clatell
amb una mà i amb l’altra subjecta un dels genoll,
amb un sentit vertical com indica la fletxa.
2n pas: La mà del pacient ha d’anar a tocar
el coll del cavall. Per això el terapeuta ha
d’incorporar el pacient aixecant-lo amb la mà
que estava al clatell. Mentre, amb l’altra li
col·loca correctament els genolls.
3r pas: El pacient s’ha d’arrepenjar sobre el coll
del cavall. El terapeuta s’encarrega de mantenir la
posició correcta dels genolls.
Treball de Recerca Rehabilitació Eqüestre
42
3. Esquema en hipotò:
1r pas: Per tractar millor el problema s’ha de
muntar al pacient sobre la sella del cavall.
El braç ha d’estar en triple flexió.
El terapeuta ha de subjectar la cama del pacient
per mantenir-la en la posició correcta.
2n pas:
Estirar el braç i provocar una rotació
interna forçada.
Fletxa superior: direcció.
Fletxa inferior: resistència.
3r pas: Amb el braç amb la mateixa posició
mantenir el pes del pacient sobre el coll del cavall.
6.6.3. Exercicis per la millora de l’equilbri
Desenvolupant el Concepte Bobath com a model.
Els pacients que pateixen dificultats o impediments per l’equilibri són sotmesos a una
sèrie d’exercicis.
Per la millora de l’equilibri lateral hi ha dos tècniques a seguir:
Treball de Recerca Rehabilitació Eqüestre
43
1.Influència d’un moviment serpentejant al
pas del cavall (reacció d’equilibri lateral).
2. Influència al pas del cavall amb un
moviment en cercle (adquisició de la
reacció d’equilibri).
El pacient ha d’estar assegut a la sella agafant amb dues mans el manillar fixat
en aquesta. És en aquest moment
en que el es pot començar el
treball de la millora de la motricitat
en el pacient, com es veurà al
següent pas amb la presa
unilateral.
Amb una sola presa, es
treballarà el braç lliure.
Amb aquest es faran
moviments paral·lels
cap a endavant
(treballant el moviment
horitzontal) i moviments
perpendiculars, fent que
amb el braç es toqui el
Treball de Recerca Rehabilitació Eqüestre
44
cap (treballant el moviment vertical).
Quan el treball s’hagi fet amb els dos braços es procedirà a que el pacient ho
faci amb
ambdues mans.
Així
s’aconseguirà
una gran millora
en l’equilibri, ja
que cap mà li
servirà com a
arrepenjament.
Pel que fa a la
posició bi i unipedal del cavall, cal especificar que el baricentre* del pacient ha
d’estar alineat amb el del cavall per aconseguir un equilibri estable.
*: Veure glossari.
Altres exercicis per la millora de l’equilibri són:
El pacient ha d’estar arrepenjat amb els
peus als dos estreps, les cames han
d’estar en triple flexió. El baricentre del
cavall i del pacient han d’estar alineats.
Sosteniment bipedal amb presa
unilateral.
Treball de Recerca Rehabilitació Eqüestre
45
Sosteniment bipedal amb els braços alçats.
6.6.4. Exercicis per la neuromotricitat
TREBALL ACTIU:
Obtinguda l’amplada articular completa, es comença el treball actiu del pacient.
Exercici amb un bastó.
Elevació del braç.
Oscil·lació endavant-enrera.
Aixecament i abaixament amb els braços estesos
cap endavant.
Treball de Recerca Rehabilitació Eqüestre
46
Rotació del tronc amb un bastó arrepenjat a l’espatlla
i subjectat amb ambdues mans.
Treball de Recerca Rehabilitació Eqüestre
47
7. Visita a l’escola universitària
Gimbernat
REHABILITACIÓ EQÜESTRE 16/12/2004
CURS DE POSTGRAU UNIVERSITARI.
7.1. Entrevista amb Teresa Xipell, cap d’estudis de l’escola
Universitària de Fisioteràpia i especialitzada en Hipoteràpia. És la coordinadora del
curs de Postgrau “Rehabilitació Eqüestre” que s’imparteix a l’escola.
- Per què la creació d’aquests estudis?Perquè era una tècnica que començava a tenir un cert ressò i la gent s’hi
començava a interessar. Llavors, nosaltres els professionals, vam creure que hi
havia una necessitat de rigor científic per poder fer les coses correctament. Perquè
aquesta activitat comporta un alt risc de lesions si no hi ha un bon coneixement de
la teràpia, raó per la qual vam posar en pràctica aquest curs, amb el professorat
adequat per poder formar professionals qualificats, i posteriorment treballar amb
coneixement de causa.
Nosaltres adaptem aquí el model de postgrau italià de la Doctora Danielle
Citterio, que van ser pioners en la formació.
- Quin va ser l’any de la creació?Al 1999 es va exposar el projecte i al 2000 va es va fer el primer postgrau.
Aquesta és la sisena edició.
Treball de Recerca Rehabilitació Eqüestre
48
- Evolució en la formació.Des del 2000 no hi ha hagut grans canvis, i l’evolució en tants pocs anys no es pot
determinar. El que sí que es nota és un augment d’interessats i un augment de la
gent que ho practica, així que l’evolució la podem considerar positiva. En tot cas, els
professors notem una gran diferència entre els primers alumnes i els actuals. Els
d’ara són joves que des de petits es mouen en el món de hípica, amb la qual cosa
tot és més fàcil i el nivell és més alt.
- Programa d’estudis.El curs té un total de 180 hores i 18 crèdits. Les assignatures que donem són:
anatomia del cavall, comportament i alimentació del cavall, disciplines d’equitació,
biomecànica del cavall, hipoteràpia, psiquiatria, aspectes psicològics de la relació,
legislació, neuropediatria, i neurologia.
Sempre seguim el mètode Bobath per el desenvolupament del treball.
- Perfil del professional.Ha de ser fisioterapeuta, diplomat. A partir d’aquí el perfil no és cap en concret,
l’únic que demanem és que sigui una persona a qui li agradin les criatures, els
cavalls, l’equitació i que estigui disposat a fer-ho, perquè hi ha situacions on aquest
treball és molt dur.
- Àmbits d’aplicació.Com a rehabilitació de problemes o minusvalies físiques o psicomotores, així
com problemes mentals i de comportament.
Volem destacar que la rehabilitació eqüestre des de fa uns anys és prescrita
pels especialistes en Neuropediatria de l’Hospital de Sant Joan de Déu de
Barcelona, amb que estem en contacte i ens coordinem.
- Estadístiques dels resultats.Ara per ara, encara és aviat per obtenir resultats, són només quatre anys
d’experiència. Ara fa una setmana que he tornat d’una conferència sobre
rehabilitació eqüestre a Brasil, encara ens queda molt per fer...
A Itàlia i França sí que trobem estadístiques i resultats.
Treball de Recerca Rehabilitació Eqüestre
49
Aquí, tots els resultats són individuals i per la confidencialitat dels informes
hospitalaris no us els podem facilitar, però ja tenim prou informació al llarg
d’aquests anys de la nostra escola i dels àmbits d’aplicació per fer una anàlisi dels
resultats de casos particulars.
Fins ara només hem fet ponències de casos particulars.
Com a estudi global és un tema pendent i ara és el moment de començar a fer-ho
- Centres que hi treballen.La Federació Catalana d’Hípica ens facilita el material, el lloc i els cavalls per
les pràctiques. El Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya, l’Escola de Captació
Agrària Eqüestre, Centre d’Alt Rendiment del Cavall, OPEN i ONCE són algunes
de les entitats que ens ajuden a fer tot això possible i que cada dia avancem més.
8. Visita a la Fundació EQUUS 20/11/2004
Ripollet
“Ell treball terapèutic amb cavalls”
La FUNDACIÓ EQUUS, Centre Català d’Equinoteràpia i Escola d’Equitació, està
formada per un equip de professionals i voluntaris, formats en diferents àmbits per a
dur a terme interdisciplinàriament la tasca de l’equinoteràpia. Conten amb una
Treball de Recerca Rehabilitació Eqüestre
50
experiència de més de sis anys. També cal destacar que van ser innovadors en
aquests tipus de teràpia assistida amb cavalls, almenys en el nostre país.
8.1. Entrevista amb Mónica M.,pedagoga terapeuta de la
Fundació EQUUS.
- Localització i estructura del centre. La Fundació Equus està situada a Ripollet, al costat de la zona industrial.
Tenim aquestes instal·lacions gràcies a un crèdit de l’Ajuntament de Ripollet
i una donació anual de La Caixa de 6000€. Amb això només arribem a pagar el
material i les instal·lacions.
Els usuaris paguen 60€ al mes per una sessió a la setmana, i amb això
paguem el menjar dels cavalls i a la fisioterapeuta.
- Història del centre. Estem a Ripollet des de fa un any. Abans teníem les instal·lacions a
Vilanova i la Geltrú des del 1996, però per la proximitat a Barcelona vam decidir
venir cap aquí.
Tot va començar quan un noi amb distròfia muscular volia practicar
activitats com tothom: submarinisme, equitació... amb l’ajuda d’un terapeuta
que era amic seu, va veure que amb aquesta última millorava el seu to
muscular. Així aquest noi va contactar amb altres persones amb el seu
problema i s’hi van apuntar. D’aquesta manera, mica en mica, es va anar
formant la fundació.
- Tipus d’activitats que es duen a terme. A part de la munta del cavall, depenent de la discapacitat de l’usuari, els fem
que preparin el cavall, que el raspallin, que li donin de menjar...
Una sessió dura mitja hora. Als usuaris amb disminucions físiques es prioritza
l’activitat a sobre del cavall. Als usuaris amb disminucions psíquiques es
prioritza el tracte amb el cavall o al professional que el porta.
Durant el cap de setmana
ens venen més particulars,
però entre setmana també
ens venen escoles
especialitzades en alguna
discapacitat.
Treball de Recerca Rehabilitació Eqüestre
51
- Àmbits terapèutics: Físics , sensorials, psíquic. Especificar: Tractem amb disminuits físics, psíquics i sensorials. El que volem és tractar
l’esquema corporal de l’usuari, que guanyi equilibri.
Als nens que poden, els hi fem dibuixar-se només a l’arribar al centre, i al
cap d’uns mesos els hi tornem a demanar. Es molt gratificant veure com al
primer dibuix no es dibuixaven alguna extremitat (perquè era la que tenien
afectada per una paràlisi) i al segon dibuix ja se la dibuixaven.
Edats, tipus i grau de discapacitats que s’atenen. Tenim usuaris de totes les edats, al principi eren més nens que persones
grans, però mica en mica s’han anat igualant.
Els casos que més tenim és per paràlisi cerebral, però també tenim nenes
amb síndrome de Rett, persones amb autisme, síndrome de Down, persones
amb seqüeles de la meningitis, alguns amb discapacitats sensorials (com cecs i
sord-cecs), amb problemes caracterials i alguns amb distròfies musculars (però
aquests no podem fer gaires sessions perquè no es poden cansar).
Com arriben al centre? Qui els deriva? Hi ha gent que arriba gràcies a la premsa escrita, per la ràdio o per
reportatges de la televisió. També per el boca a boca de la gent i per
associacions. Per sortides que fan algunes escoles d’educació especial amb
alumnes discapacitats i després els nois venen, però ja amb els seus pares.
Professionals que hi treballen. Com a persones fixes només tenim a la fisioterapeuta. Els altres som tots
voluntariat. Jo sóc la psicopedagoga, però no demanem cap títol per ser
Treball de Recerca Rehabilitació Eqüestre
52
voluntari, només que li agradi tractar amb persones d’aquest caire i que li
agradin els cavalls.
Com es desenvolupen les sessions terapèutiques. Per als discapacitats físics el que fem és que muntin al cavall i els hi fem fer
exercicis sobre d’ell (per tractar l’equilibri, la lateralitat…).
Als psíquics, primer els fem que entrin en contacte amb el cavall, que hi
estableixin un vincle, després que es comencin a relacionar amb la
fisioterapeuta i la psicopedagoga. Finalment, fem que muntin sobre del cavall.
Seguiment de la rehabilitació. Valoracions. En tots dos casos evolucionen molt ràpid els dos primers mesos, però a
partir d’allà s’estabilitzen, avancen, però els resultats no són tan visibles ni tant
espectaculars com al principi.
Els usuaris amb disminucions psíquiques es veu un augment d’autoestima,
autonomia i millora la seva
socialització. I, els canvis
visibles als usuaris amb
disminucions físiques es veu
una relaxació del to muscular,
una millor col·locació de
cames, millora de l’equilibri...
8.2. Històries clíniques
1 Demostració 14 de juliol de 1999 FUNDACIÓ EQUUS
ORIOL:Usuari de 18 anys amb Paràlisi Cerebral Infantil (PCI) que cursa en tetraparèsia*
espastica lleu. Va iniciar la teràpia el Setembre de 1997.
Treball de Recerca Rehabilitació Eqüestre
53
Els canvis més notoris han estat a nivell físic: millora en el to muscular, en l'equilibri, en
la motricitat grossa, el domini del cos fins arribar a l'aire del galop.
A nivell emocional el més destacable és la millora de l'autoestima, del concepte d'ell
mateix, de la socialització,
MONTSEUsuària de 24 anys que presenta plurideficiència: Retard Mental Greu, Esquizofrènia i
Espina Bífida. Va iniciar la teràpia el Febrer de 1999.
Els canvis més observables han estat des del punt de vista físic: el to muscular,
manteniment del tronc en equilibri amb el moviment del cavall, aixeca el cap, ... i des
del punt de vista emocional: mostra interès per assistir a teràpia, manté contacte visual
amb el cavall i respon a demandes simples per part dels terapeutes.
*: Veure glossari.
SONIAUsuària de 29 anys ataxia cerebelosa i baixa visió. Va iniciar la teràpia al novembre de
1996.
Els canvis més notoris han estat autonomia en el desplaçament en la marxa i millora
de l'equilibri i a nivell emocional destaquem el guany en l'autoestima i en l'expressió de
sentiments.
PAQUITAUsuària de 46 anys que presenta conseqüències d’una poliomelitis als 7 mesos. Va
iniciar la teràpia l'octubre de 1997.
Treball de Recerca Rehabilitació Eqüestre
54
Els canvis físics més notoris han estat millora en la capacitat pulmonar, en la motricitat
de les quatre extremitats i en la pressió de la mà dreta.
Des del punt de vista emocional millora en l'autoestima, en el control de l'estat
emocional i coneixement de les seves capacitats i limitacions.
ELIASUsuari de 18 anys que presenta traumatisme craneoencefàlic que cursa en
hemiplègia*. Va iniciar la teràpia a l'octubre de 1999.
Els canvis observats a nivell físic han estat distensió del to muscular a les extremitats
inferiors i lleu domini del tronc amb extremitats superiors. A nivell emocional ha millorat
en quan a parlar de les seves limitacions i inquietuds, ha millorat també a nivell de
relacions socials.
*: Veure glossari.
ALBERTOUsuari de 15 anys que presenta PCI que cursa en Retard Mental greu i tetraparèsia.
Va iniciar la teràpia al novembre de 1998.
Els canvis més notoris han estat manteniment del cap i el tronc vers el costat dret.
Accedeix a ordres de petició de buscar la mà del terapeuta i s'incorpora damunt del
cavall pels seus propis medis. A nivell emocional cal destacar el gran vincle afectiu que
ha establert amb el cavall que li ha permès desenvolupar algunes habilitats socials.
MARTAUsuària de 14 anys que presenta Síndrome de Rett que cursa en tetraparèsia aterosa,
retard mental greu, ... Va iniciar la teràpia el març de 1999.
Treball de Recerca Rehabilitació Eqüestre
55
Els canvis més destacables a nivell físic són control del tronc, elevació del cap per
dirigir la mirada endavant i acompanyament al cavall. Des del punt de vista emocional
cal destacar la resposta afectiva davant del cavall, resposta que encara no es dóna, si
més no amb la mateixa rapidesa, davant dels terapeutes
JOAQUINUsuari de 28 anys que presenta distròfia muscular de tipus Emery Dreifflus. Va iniciar
la teràpia l'abril de 1999.
No hi ha canvis molt notoris donat que ha transcorregut poc temps des de l'inici de la
teràpia. Tot i així cal destacar que ha millorat la mobilitat de les extremitats superiors i
força en les inferiors.
Història clínica d’una usuària de
rehabilitació eqüestre
Edat d’arribada a la teràpia: 14 anys
Edat de diagnòstic Síndrome de Rett: 2 anys i 6 mesos
Edat primer símptomes: 2 anys i 6 mesos
Símptomes inicials: Pèrdua de l’atenció i del llenguatge, estereotipia de mans i
pèrdua del seu ús funcional.
Antecedents: Embaràs desitjat, cesària per posició fetal (asseguda) i no dilatació del
coll de l’úter. Va néixer sense patiment fetal. La nena tingué un desenvolupament
normal, encara que va començar a caminar als 18 mesos per sobreprès.
Tractament: només farmacològic, amb carbomazepina.
Niurka patia una hipertonia* en els membres inferiors i superiors, marxa atàxica** i
amb tendència a la lateralitat i cap inclinat cap a baix, no tenia reflexes de protecció,
no fixava la mirada, hiperventilació a conseqüència de pors al apropar-se-li persones
desconegudes, s’autolesionava quan augmentava l’ansietat, escoliosi, constant rentat
de les mans, estrenyiment, entre altres símptomes.
Treball de Recerca Rehabilitació Eqüestre
56
Partint de les seves dificultats articulars que resulta d’una capacitat cognitiva
moderada, interrupcions d’atenció, atacs de pànic, trastorns del to muscular i dificultat
pels moviments voluntaris i involuntaris, juntament amb les seves característiques
positives com un gran interès per les persones, en sons i conservació del coneixement
cognitiu, encara que reduït.
*,**: Veure glossari.
A Niurka se li havien de practicar exercicis fisioterapèutics abans de muntar, per poder
augmentar el grau de mobilitat a les articulacions, disminuir el dolor muscular, lluitar
contra l’escoliosi i relaxar el to muscular.
Els treballs terapèutics sobre el matalàs o el cavall eren quasi impossibles i les flexions
i les extensions dels membres superiors i inferiors li resultaven dolorosos.
S’ha treballat la integració sensorial a traves de diferents textures, l’estimulació
auditiva a través de la música, tant en el matalàs com sobre el cavall.
Després de 7 mesos de treball, els resultats han sigut sorprenents tan pels
especialistes com per als pares.
Niurka ha avançat en:
- Realitza l’extensió i flexió del tronc, braços i cames.
- Recolza el tronc cap enrera en el matalàs i sobre el cavall.
- Busca l’equilibri sobre el cavall.
- Durant els exercicis s’atura l’estereotipia de les mans, ja que les utilitza per
agafar-se al cavall, al pas i al trot.
- Els graus d’escoliosi s’han reduït.
- Aixeca el peu dret per creuar un obstacle.
- Ha reduït la marxa atàxica, aproximant-se a un patró de locomoció correcte.
- Ha eliminat l’estrenyiment.
- Més mobilitat en les articulacions.
- S’ha incrementat la seva socialització i a perdut la por a les persones
estranyes.
- Abraça, somriu i busca amb la mirada quan algú parla.
- Ha regulat la resposta a l’entrada sensorial.
- Millora en la comprensió d’ordres.
Treball de Recerca Rehabilitació Eqüestre
57
- Disminució d’estats d’ansietat, per tant, també ha disminuït la l’hiperventilació.
- Eliminació de l’autoagressivitat.
- És capaç de caminar sola sense l’ajuda de ningú.
- Ha augmentat la intenció comunicativa.
- S’aixeca per sí sola.
Conclusions:Podem arribar a la conclusió que la combinació de fisioteràpia, musicoteràpia i pintura
amb l’hipoteràpia, ajuda a que tots els estímuls siguin transferits de forma accelerada a
les diferents zones del cervell, agilitzant el procés sinàptic, afavorint el
desenvolupament neuropsicomotor, l’adaptació de l’individu al medi, major grau
d’autonomia i les intencions comunicatives, arribant a resultats molt favorables des del
punt de vista qualitatiu i quantitatiu.
8.3. Objectius didàctics previs a una
sessió
Arribada al centre. Situació i orientació :- Controlar esfínters abans d’una activitat que els hi suposa desig, emoció,
ansietat, nerviosisme...
Arribada al picadero :- Practicar la salutació al tècnic i al personal més freqüent.
- Iniciar l’orientació espacial dintre el picadero.
Treball previ amb el cavall :- Seguir amb un cert interès l’entrada del cavall i la preparació d’aquest.
- Tractar amb cura els elements relacionats amb la higiene i la cura dels cavall
(raspalls) i amb l’alimentació (no menjar-se les pastanagues, no llençar-les,
dipositar-les al cabàs corresponent).
- Associar els diferents elements (pastanagues, tipus de raspall, cabàs...) per la
seva funcionalitat.
- Mostrar satisfacció en la preparació del
menjar dels cavalls.
Treball de Recerca Rehabilitació Eqüestre
58
- Comunicar-se amb el cavall: acostar-se, saludar, tocar, acariciar... i mitjançant
tasques específiques com raspallar, pentinar i donar-li de menjar.
- Disminuir les pròpies fòbies i pors en comprovar el control dels elements.
- Experimentar diferents sensacions produïdes pel contacte amb el cavall
(temperatura, batec del cor, olors, sorolls, textura...)
- Respectar als cavalls.
Desplaçament pels voltants :- Caminar davant del cavall sense aturar-se i portant la corda a la mà.
- Adonar-se de que el cavall el segueix.
Donar de menjar als cavalls :- Associar la pastanaga com aliment per al cavall.
- Seguir les pautes i acceptar l’ajut de l’adult per poder-li donar de menjar a la
boca.
- Disminuir les pors.
- Experimentar la sensació produïda per la llengua del cavall en cpntacte amb la
pell.
En el picadero :- Seguir visualment, amb atenció i des de darrera la tribuna, els moviments del
cavall.
Pujar al cavall :- Col·locar-se a l’esquerra del cavall seguint la indicació de l’adult (utilitzar la
rampa si és necessari).
- Posar el peu esquerra a l’estrep,
agafant-se amb les mans a la sella.
- Impulsar-se per passar la cama dreta a
l’altre costat del cavall.
- Mantenir la postura sobre la sella.
- Col·locar el peu dret dintre l’estrep.
Treball de Recerca Rehabilitació Eqüestre
59
A partir d’aquí els usuaris hauran de realitzar uns exercicis personalitzats en funció
a la discapacitat que presentin, fent exercicis del tipus descrits en altres apartats
anteriors.
9. Visita al Centre Sac Xiroi 13/09/2004
SAC XIROI
Castellví de la Marca (Penedès).
Centre equinoterapèutic que treballa amb joves inadaptats socials.
9.1. Entrevista amb Miquel Gallardo, director i
cofundador del centre Sac Xiroi.
9.1.1. ORGANITZACIÓ DEL CENTRE
- Des de quan existeix el centre Sac Xiroi?Des de l’any 1985, quasi uns vint anys.
- L’origen del centre va ser terapèutic des del començament?Sí, aquest centre va estar des d’un primer moment destinat a un fí terapèutic.
- Com va sorgir la iniciativa?Amb motiu d’un viatge que va fer la meva dona l’any 1985 a Berlín (Alemanya),
Holanda i Bolònia (Itàlia). Allà va ser testimoni de diverses sessions terapèutiques
amb l’interacció de cavalls i nens amb disminucions físiques i psíquiques. En arribar
Treball de Recerca Rehabilitació Eqüestre
60
a Espanya, em va proposar la idea de fundar un centre dirigit a adolescents on es
treballés amb cavalls com a eina terapèutica.
- Teniu altres àmbits de treball a banda?Fem una rutina de vida diària, d’autonomia. Els nois van a estudiar o a treballar
i després tenen cura del centre rotant càrrecs. Es tracta d’un centre obert on,
bàsicament, es treballa la responsabilitat a través d’establir un vincle amb un
animal. Com veieu, el lligam més important és amb un cavall, però també tenim
gossos, cabres, oques, algun porc, un lloro... Acollim qualsevol tipus d’animal amb
qui poder conviure. La cura i el seguiment dels animals, sota la tutela dels nois, és
molt gratificant. Formador i terapèutic alhora.
Situació actual ensenyament/treball
15,00%
35,00%
35,00%
0,00%
35,00% PrimàriaESOTreballInst.Psiq.Fugats
- Quants treballadors hi ha?Hi ha 18 treballadors per a 20 interns.
- Quina és la formació del personal que hi treballa?Com jo dic sempre: s’ha de saber judo, defensa personal i córrer molt per si algú et
tira pedres! Bromes a part, tenim tot tipus de professionals: pedagogs, psiquiatres,
veterinaris, professors d’hípica terapèutica... així fins arribar als 18.
- Quines són les formes d’accés dels pacients?Actualment formen part de la xarxa de centres per a joves del Departament de
Justícia i la Direcció General d’Atenció a la Infància, amb la diferència que en
aquest centre les portes sempre estan obertes. Aquests nois (no ens envien noies,
encara que ho voldríem, també) venen fruit d’una sentència judicial, bé perquè ha
Treball de Recerca Rehabilitació Eqüestre
61
comès algun delicte o bé perquè els seus pares tenen algun problema amb la
justícia i han perdut la seva tutela o no poden fer-se’n càrrec. En tot cas, pateixen
les conseqüències d’una inadaptació social.
80,78%
14,42%
0,96% 3,84%0,00%
10,00%20,00%30,00%40,00%50,00%60,00%70,00%80,00%90,00%
DGAIA DGJJ Ajuntamentde Barcelona
Diputació deBarcelona
Derivació
- Quina és la durada mitja de les estades?Poden entrar a partir dels 12 anys i han de marxar als 18. Depèn molt de l’intern.
Són nens molt problemàtics i són anys els que han de passar aquí. Tot depèn de la
seva voluntat, nosaltres no els podem forçar a res. Encara que a partir d’alguns
mesos de l’ingrés ja es comencen a notar els canvis.
- Quin és el resultat del treball amb els nois ?És una etapa molt important, i en tenim un 42 % d’èxits, és a dir, de nois que
surten havent normalitzat la seva vida i amb un projecte de futur mitjançant una
feina i una formació prèvia.
Un 25 % surten, però encara necessiten seguiment per tirar endavant.
*DGAIA: Direcció General d’Atenció a l’Infant i l’Adolescent.
**DGJJ: Direcció General de Justícia Juvenil.
Un altre 20% reincideixen i tornen a entrar al circuit de les presons i un altre 13%
es fuguen abans de temps i en perdem la pista, ja que, quan els troben, els porten
a un centre tancat.
Treball de Recerca Rehabilitació Eqüestre
62
- Cost, preus. Ajudes de l’administració (alumnat i centre).HI ha un pressupost que Benestar ens dóna per noi, però és un pressupost molt
baix tenint en compte que hi ha 18 educadors. Per això la Trinitat i jo hem de posar
molts diners en aquest projecte. Ara no podrem marxar a Oslo a una conferència
per falta de diners.
- Instal·lacions del centre.Totes les instal·lacions del centre estan adaptades per a nens amb discapacitats
físiques, però d’aquests nens no ens arriben. Els dormitoris se’ls han decorat els
mateixos nois en un taller de marqueteria que fem. I de totes les altres zones del
centre també se’n encarreguen ells. Els caps de setmana, per exemple, es fan ells
mateixos el menjar.
9.1.2. TREBALL TERAPÈUTIC
- Quin tipus de pacients teniu?En el nostre centre tenim, bàsicament, nois que tenen un alt grau de problemàtica
social.
- Entre quines edats estan compreses els pacients?Tots tenen entre 12 i 18 anys.
Edat
8,65%
39,42%
22,12%
29,81%10 a 12 anys12 a 14 anys14 a 16 anys16 a 18 anys
Treball de Recerca Rehabilitació Eqüestre
63
- Quines dificultats presenten generalment?Són nens amb problemes d’integració social, i la majoria estan amb tractament
psiquiàtric. Això es dóna perquè tots han crescut en ambients marginats i/o han
patit maltractaments i abusos dels seus familiars. Altres casos són perquè provenen
de països amb cultures molt diferents a les nostres.
Procedència
7,69% 7,69%
20,19%
34,62%
3,85%1,92%
14,42%9,62%
Alt PenedèsBagesBaix LlobregatBarcelonèsTarragonèsMaresme MarrocVallès Occidental
- Què s’hi fa a les sessions?Només arribat al centre el nen baixa a les quadrigues i ha d’escollir el cavall que
més li agradi, del qual haurà de tenir cura, donar de menjar... El cavall té un paper
molt important en la integració del nen a la societat, ja que el cavall no el
discriminarà i no li qüestionarà res, a ell li és igual que el nen sigui alt, baix, sord,
cec...sempre estarà quan el necessiti. El paper del cavall, al nostre centre, és molt
important. El nen aprèn a llegir i escriure amb el simple fet de fer-li apuntar el nom
del cavall del que s’encarrega, o dient-li que porti un medicament en concret. Aprèn
a sumar, restar, multiplicar i dividir fent-li calcular la quantitat de menjar que
necessita encarregar pel “seu” cavall.
A un noi quan li dius que es cuidi d’un cavall, li estàs dient que confies en ell.
- Com són les sessions?Gràcies a que els nostres cavalls són molt dòcils l’únic que fem és lligar una corda
al cavall al morro, de manera que no li faci mal, però que el nen el pugui controlar.
Treball de Recerca Rehabilitació Eqüestre
64
En tot moment el nen ha d’estar atent a les indicacions del terapeuta, i obeir-les ja
que si no ho fa segur que acabarà caient del cavall. Això és molt important perquè
hem de tenir en compte que els nois poques vegades havien fet cas a algú,
d’aquesta manera el noi obeeix les ordres de l’educador per poder portar
satisfactòriament el cavall. Creiem que si un nen pot controlar al cavall, també es
pot controlar a si mateix.
- Feu altres activitats al centre?Sí, els nens també han de tenir cura d’altres animals que tenim al recinte. Com
cabres, porcs, gallines...
Tots els nois fora del recinte també fan activitats. Si han d’anar a l’escola hi van, i si
han de treballar els hi preguntem què se’ls dóna bé. Si diuen que cuinar, els portem
a alguna escola que els hi ensenyin, perquè puguin treure’s un títol i començar a
treballar.
Hem de tenir en compte que aquests nens són molt problemàtics, normalment
primer de tot se’ls comença portant, només, a l’hora d’esbarjo, després a la classe
d’educació física i poc a poc s’integren al ritme i a l’ambient de l’institut.
Els caps de setmana procurem fer sortides per la muntanya. Fem sortides amb
bicicleta, pugem al castell caminant... coses per que els nanos es distreguin.
- Altres projectes?En el nostre centre tenim la sort de fer intercanvis amb nens de tot el món (amb les
mateixes problemàtiques socials), des de japonesos, francesos...
A principis d’octubre venen uns nois de Bèlgica.
Resultats:- Nivell d’efectivitat.
Ara mateix tenim un 42% d’efectivitat aproximadament. Això vol dir que gran part
se’n surt.
Treball de Recerca Rehabilitació Eqüestre
65
Valoració de la integració social
39,20%
16,35%19,23%
14,42%10,58% Molt positiu
Positiu-dubtósDubtósDubtós negatiuMolt negatiu
- Abandons. Raons.No hi han abandons, ja que els nois que estan aquí estan per obligació. Si surten
d’aquí és per què el jutge ho mana, o bé per alguna fugida que és excepcional.
10. Conclusions finals
En començar el treball vaig plantejar la hipòtesi de que la Rehabilitació Eqüestre
millorava la qualitat de vida de les persones que la utilitzaven com a teràpia.
Calia cercar tota la informació possible sobre el tema que em possibilités afirmar o
rebutjar la hipòtesi. Crec que he arribat a tots a els àmbits al meu abast, tant teòrics
com pràctics, i el recull presentat és complet i representatiu. Tot plegat m’ha fet arribar
a les següents conclusions:
La Rehabilitació Eqüestre es pot considerar una teràpia amb una base científica que la
justifica, fet que es confirma des del moment que estudis fets a França, Itàlia i altres
llocs d’Europa i Amèrica, amb tesis i aplicació de tècniques contrastades, acaben
conformant estudis superiors específics. A Catalunya, per la influència de l’escola
italiana, es consoliden com a estudis de postgrau específic a l’Escola Universitària de
Fisioteràpia Gimbernat, de Sant Cugat del Vallés. Fa 5 cursos que s’imparteixen, i
Treball de Recerca Rehabilitació Eqüestre
66
treballen en col·laboració amb moltes entitats relacionades amb el tema, destacant
d’entre totes l’equip de Neurologia i Neurorehabilitació de l’Hospital de Sant Joan de
Déu, de Barcelona. No he aconseguit documentació escrita dels resultats, ja que no
s’han presentat resultats públics encara, però el fet de que la rehabilitació sigui
prescrita per un equip ben prestigiós i que es vagi consolidant i ampliant a d’altres
centres sanitaris dóna garanties de l’efectivitat dels resultats. La Cap d’Estudis del
Postgrau de Gimbernat, Teresa Xipell, ho afirma en l’entrevista, lamenta no poder
facilitar el material que utilitzen en congressos sobre el tema, i ens adreça a les
publicacions italianes de la seva biblioteca, on sí es reflecteix.
Aquest ha estat l’entrebanc més important: no trobar documentació d’aquí sobre els
resultats objectius. He enviat correus demanant-la a diferents centres i, a hores de
tancar la impressió del treball, no m’ha arribat cap documentació sobre el tema. Tant
de bo els pugui aportar en el moment de l’exposició.
De tota manera, quan la fisioteràpia es fa necessària per a rehabilitar aspectes
neuromotors, sempre ens trobarem en la necessitat de realitzar una sèrie d’exercicis
específics que fàcilment acaben sent rutinaris i avorrits, convertint les sessions de
teràpia en càstigs necessaris, especialment pels més petits o per aquells que tenen
patologies psíquiques associades. També pels propis terapeutes. D’aquí que les
teràpies amb mètodes alternatius, com l’aigua o el cavall, serveixin de revulsiu
motivador pels afectats.
En el cas que ens afecta, la relació que s’estableix amb l’animal facilita la rehabilitació,
la transforma en una activitat lúdica i emocionalment motivadora, alhora que facilita la
realització de molts exercicis, ja que és el propi moviment del cavall qui realitza els
exercicis rehabilitadors en el pacient, sense que sigui un treball feixuc i pesat per a
ningú.
També les famílies dels usuaris se’n beneficien de les característiques d’aquesta
teràpia, davant la càrrega que solen suposar les rutines hospitalàries.
En el camp dels trastorns de conducta i inadaptació social sí hem trobat resultats
objectius. L’índex d’èxits del centre “Sac Xiroi” és objectivament més alt que els
d’altres centres tancats de menors amb els mateixos problemes, si mirem l’estadística
dels resultats. Possibilitar que nois de perfil “d’alt risc” visquin en un centre amb les
portes obertes, en contacte amb la natura, i on el vincle amb els cavalls i la
Treball de Recerca Rehabilitació Eqüestre
67
responsabilitat de la seva cura els lliga al grup i al treball o a l’estudi, donant models de
convivència estables, de ben segur que, seguint la hipòtesi, millora la qualitat i les
expectatives de futur dels usuaris.
Com a balanç negatiu, les dificultats d’accés pels pacients, ja sigui per les dificultats de
trobar centres que s’hi dediquin, com pel cost de les sessions. És una teràpia cara,
que s’ha de servir de subvencions per tal d’arribar a tots el possibles usuaris. El fet que
la prescripció mèdica sigui coberta per ajudes oficials, confirma la seva efectivitat i en
garanteix la seva continuïtat i generalització.
No obstant, també he pogut arribar a la conclusió de que realment poca gent fa
alguna cosa per avançar en aquest projecte.
Potser al ser poc coneguda, poc contrastada i tan innovadora; la gent que no n’ha
sentit a parlar es mostra distant a l’hora de poder comprovar la seva efectivitat.
Però, entre totes les dificultats hi ha gent amb molta empenta i energia que està fent
que la rehabilitació eqüestre estigui cada cop més a l’abast de tothom. Gent que per a
res a canvi (ja que la majoria són voluntaris) estan aconseguint que la vida de molta
gent (tant pels pacients com per les famílies) millori dia a dia. El que és segur és que
encara queda molt per fer.
La rehabilitació eqüestre és un tema encara desconegut per la nostra societat. Per
això encara té més mèrit aquesta teràpia. Mica en mica, es va aconseguint que la gent
en senti a parlar i que les persones que ho necessiten puguin trobar informació (per
alguns mitjans de comunicació, pel boca-orella, o potser, fins i tot, pels treballs de
recerca).
Esperem que dintre d’un temps la rehabilitació eqüestre estigui totalment reconeguda
com a tal i pugui estar a l’abast de tothom.
Treball de Recerca Rehabilitació Eqüestre
68
11. Epíleg
Abans d’acabar he de dir que el treball de recerca el trobo un projecte molt interessant
i formatiu que ens prepara per futurs treballs i tesis que se’ns presentin a fer en
endavant. Però també he de destacar que un tema motivant (com el de la majoria de
treballs de recerca) es pot arribar a convertir en una càrrega. Crec que aquest últim
any de batxillerat és un dels més importants de la nostra vida. Ara tot es decideix. I el
fet d’haver de compaginar el treball de recerca amb els estudis i les activitats extra
escolars (en el meu cas més estudis, que m’ocupen nou hores setmanals) fa que
aquest any, a part d’important, també es faci dur i pesat. I, sincerament, és una pena ja
que un tema que m’és interessant i motivant també s’acaba convertint (en alguns
moments) en una cosa més per fer, i que no s’acaba mai.
O potser és que ens hem d’acostumar a treballar així?
Però no tot és dolent!
A canvi, he rebut la satisfacció de veure com avançava aquest projecte i com, a
diferència d’altres treballs, en aquest, el tema l’ha de decidir un mateix, cosa que fa
que l’agafem amb més ganes. Veure com anava augmentant el número de pàgines,
amb tot el que comporta, és un fet reconfortant que t’ajuda a seguir. El que trobo més
important és que he après moltíssimes coses noves de les quals no en sabia res i he
après a organitzar-ho, contrastar-lo...
Fins i tot he arribat a qüestionar-me aspectes sobre el tema que, sense la informació
recollida, hagués acceptat sense dubtar.
Descobrir per mi mateixa el sentit de la frase socràtica “només sé que no sé res”
també forma part de la meva recerca, perquè a cada aspecte nou que coneixia em
venien noves preguntes i nous dubtes.
Descobrir que el mètode científic té una metodologia on la contrastació amb dades
objectives és irrenunciable i per a mi, difícil d’aconseguir, també m’ha fet qüestionar-
me la fiabilitat de certes conclusions.
Treball de Recerca Rehabilitació Eqüestre
69
12. Glossari
Adbucció: Moviment de separació d’un membre pla mig del cos.
Adducció: Moviment que apropa un membre pla mig del cos.
Atàxia: Transtorn de la coordinació que afecta als moviments voluntaris i pertorba les
contraccions musculars necessàries per a l’ajustament de les pestures pel
manteniment de la verticalitat.
Baricentre: Centre de gravetat.
Espasticitat: És una condició caracteritzada per músculs tensos o rígids i reflexes
tendinosos profunds exagerats que interfereixen amb l’activitat muscular, la marxa, el
moviment o el llenguatge.
L’espasticitat generalment resulta de danys en l’àrea motora del cervell (la porció de
l’escorça cerebral que controla el moviment voluntari) o en qualsevol porció de la
matèria gris subcortical (nervis que baixen del cervell a la medul·la espinal).
L’espasticitat pot també interferir en el llenguatge. L’espasticitat severa i a llarg termini
pot conduir a la contractura dels músculs, ocasionant la flexió de les articulacions en
posicions fixes.
Hemiplègia: Pèrdua de la mobilitat voluntària que afecta la meitat dreta o esquerra del
cos com a conseqüència d’una lesió cerebral o espinal.
Hipertonia: Augment del to muscular que es manifesta per un augment de la
resistència del múscul al seu allargament passiu.
Hipotonia: Disminució del to muscular. Es manifesta per la hiperextensibilitat i
passivitat en la movilitat dels membres.
Treball de Recerca Rehabilitació Eqüestre
70
Paraplègia: Paral·lisi de les dues extremitats inferiors, generalment a conseqüència
d’una lesió de la medul·la espinal.
Perissodàctils:Mamífers que formen part dels teris. Tenen les extremitats acbades en un nombre
imparell de dits, que acaben en unglots. Són animals molt dotats per a la carrera. Són
herbívors. Poden tenir dents laterals de corona baixa o alta, però tots ells tenen
premolars molaritzades, amb les cúspides molars en coalescencia per formar vores
tallants. L’aparell digestiu és menys especialitzat que el dels artiodàcils. Tenen el
cervell d’una mida petita i l’olfacte és un dels seus principals òrgans sensorials.
Solípede: Animals que tenen un sol dit acabat en peülla.
Tetraparèsia: Pèrdua de la sensibilitat en les quatre extremitats.
Tetraplègia: Paralisi de les quatre extremitats.
13. Bibliografia
SWIFT ,Sally: Equitación Centrada. Ed. Hispano Europea, 2002.
CAUDET, Francisco. Equinoterápia. Ed Astri, 2002.
FRASCARELLI, Máximo i CITTERIO, Danièle. Trattato di Riabilitazione Ecuestre. Ed
Phoenix, 1999.
PAPINI, Massimo i PASQUINELLI, Anna. Principi Pratici di Riabilitazione Ecuestre. Ed
Phoenix, 2000.
Treball de Recerca Rehabilitació Eqüestre
71
Pàgines web
www.fchipica.org/hipoterapia/default.asp
www.geocities.com/eq_terap_corbera/eq_terap.htm
www.hipotarapia.com
www.xtec.es/crp-ripolles/experiencies/hipoterapia.htm
www.xtec.es/ceepalau/equinoterapia.htm
www.galeon.com/centrohipoterapia.htm
www.qromex.org/amet
www.humano.ya.com/sacxiroi
www.hipoterapia.todocaballos.com/countries/es/tpl/nrs/sections/hipoterapia
www.monografias.com/trabajos15/hipoterapia-rett/hipoterapia-rett.shtml
www.mundogar.com/ideas/reportaje.asp?ID=13194&MEN_ID=57
Treball de Recerca Rehabilitació Eqüestre
74
15. Agraïments
Com a tutora del treball, la Mª Àngels es mereix estar en aquests agraïments. Ella va
acollir aquest projecte amb les mans obertes. I ha estat ella la primera en tirar del
carro, que per a mi cada dia pesava més i se’m feia més difícil de portar. Gràcies a ella
vaig poder contactar amb un tutor on-line que em va facilitar la recerca.
Gràcies a aquest treball he après a valorar moltes coses d’aquesta vida. He vist com
pares s’emocionaven al veure com la seva filla que patia autisme somreia al pujar a
cavall. He vist l’esforç desinteressat de moltes persones que fan que una vida millor
sigui possible per aquells que la necessiten. Gràcies a la Fundació EQUUS i a Sac
Xiroi (en aquest, sobretot destacar l’ajuda d’en Miquel Gallardo i la Trinitat, per la seva
força exemplar que han demostrat durant tots aquests anys), per rebrem i oferir-me
tota la seva ajuda. També vull agrair aquest treball a Teresa Xipell, per fer-me un lloc
en la seva apretada agenda.
Aquest treball m’agradaria agrair-li sobretot als meus pares. Sense ells res d’això que
ara presento com a treball de recerca hagués estat possible. A ells, perquè sense cap
dubte són els que em donen forces per fer i aconseguir el que tinc. Perquè confien en
mi com ningú ho farà mai. I, això ho he pogut veure en tots aquests dies que he estat
tan agobiada, com em recolzaven i m’ajudaven a completar aquest treball. Als dos, per
la seva paciència, saviesa, alegria i amor. ¡Gracias papas, os quiero!
Al Pauet! Perquè encara que sigui massa petit per ajudar en aquestes coses, l’energia
que desprèn s’encomana, i fa que tot sigui més fàcil.
A la Laia Jiménez, perquè ella va ser qui em va proposar presentar aquest tema com a
possible treball de recerca. Perquè m’ha aportat molta informació i no ha deixat
d’animar-me. També li he d’agrair els quatre anys de professora particular!
A la Neus Aller, pel seu oferiment incondicional.
També he d’agrair el meu treball a les meves amigues, a la Cristina, la Lucía, la Vir, la
Olaya i l’Anna. No només els he d’agrair la seva ajuda en el treball, sinó també pel dia
a dia, perquè són molts anys o moltes hores de convivència juntes, i sempre fan que
Treball de Recerca Rehabilitació Eqüestre
75
aquesta sigui molt agradable. Merci per estar aquí, o si no pot ser, a l’altre costat del
telèfon!
I, aprofitant que aquest és el treball que conclou el meu cicle d’estudis bàsics és el
moment de donar les gràcies a persones que han influït molt en mi, persones que
gaudeixen amb la seva feina, i això es nota. M’agradaria afegir-los en aquests
agraïments, perquè coma professors són boníssims, però crec que com a persones
encara m’han donat més. Perquè gent així hauria de estar en totes les aules, ja què
transmeten la seva passió per la matèria. Són veritables mestres, gent d’una pasta
difícil de trobar, però quan es troba s’agraeix. Mª Pura Badenes, Maite Sobirà, Àngels
Bosch, Mª Àngels, Carme Codina, Carme Picó, Jordi Sadurní, Josep Maria Busquets i
Miquel Almirall. Gràcies per ensenyar, a més, a ser persones.
I gràcies als que heu estat amb mi quan us he necessitat.
top related