06 l'aparell excretor

Les diferents cèl·lules del nostre cos produeixen un seguit de substàncies de rebuig que, si s'acumulen en grans quantitats, resulten tòxiques per a l'organisme. Per evitar-ho, cal expulsar-les a l'exterior.

Aquestes substàncies passen en primer lloc de les cèl·lules a la sang, des d'on són transportades fins als diferents òrgans excretors, que s'encarreguen d'eliminar-les a l'exterior de l'organisme.

L'excreció és el procés per mitjà del qual s'eliminen les substàncies de rebuig de la sang procedents del metabolisme cel·lular.

Els principals òrgans excretors són els ronyons, els pulmons, el fetge i les glàndules sudorípares.

El sistema urinari de les persones està constituït pels ronyons i per les vies urinàries.

Excreció

Els ronyons són dos òrgans situats a la part posterior de la cavitat abdominal, als dos costats de la columna vertebral. Als ronyons es filtra la sang per eliminar les substàncies de rebuig que conté. Com a resultat d'aquest procés es produeix l'orina. A cada ronyó hi arriba una artèria renal gruixuda, carregada de substàncies de rebuig, i en surt una vena renal, amb sang neta de residus.

Escorça, Medul·la i

Pelvis

En un tall transversal del ronyó podem observar l'escorça i la medul·la, en les quals es produeix l'orina, i la pelvis renal, que recull l'orina que s'ha format i la condueix cap a les vies urinàries.

túbul uriníferAnatomia interna dels

Ronyons Les vies urinàries. Són els conductes que transporten l'orina des dels ronyons fins a l'exterior de l'organisme. Estan constituïdes pels urèters, per la bufeta de l'orina i per la uretra. La bufeta és una bossa muscular i elàstica on s'acumula l'orina provinent dels urèters. De la bufeta, l'orina surt per la uretra a l'exterior del cos. La uretra masculina mesura uns 20 cm, i expulsa tant l'orina com el semen, mentre que la femenina fa uns 4 cm i és un conducte exclusivament urinari.

Urèters

A més del sistema urinari, hi ha altres òrgans amb funció excretora:

Els pulmons. Eliminen el diòxid de carboni produït per les cèl·lules.

El fetge. Expulsa residus procedents de la digestió i d'alguns fàrmacs, que s'excreten amb la bilis i s'eliminen amb la femta.

La Pell: excreció i sentit

Les glàndules sudorípares. Són glàndules exocrines que estan distribuïdes per tota la pell. Produeixen la suor, un líquid format per aigua i substàncies de rebuig dels capil·lars sanguinis. La composició de la suor és molt semblant a la de l'orina (aigua, sals minerals i substàncies orgàniques), tot i que és més diluïda. A banda de la funció excretora, la suor ajuda a regular la temperatura corporal, perquè, quan s'evapora, refreda la superfície de la pell.

Nefrons: glomèrul, càpsula de Bowman, tub renal i

i tub Col·lector

Els ronyons estan formats per nefrons, encarregats de filtrar i depurar la sang, i amb això formar l'orina.

Cada ronyó humà té prop d'un milió de nefrons. En cada nefró es poden distingir les parts següents:

El glomèrul de Malpighi. Amuntegament, en forma de cabdell, de capil·lars per on circula la sang de la qual s'han d'eliminar els residus.

La càpsula de Bowman. Espècie de bossa que envolta el glomèrul. En aquesta càpsula es produeix la filtració del plasma.

El túbul renal. Tub llarg i doblegat en forma de ganxo. En aquest tub es reabsorbeixen l'aigua i algunes substàncies, i se n'excreten d'altres.

El túbul col·lector. Tub comú a diversos nefrons que condueix l'orina formada fins a la pelvis renal.

L'orina es forma als nefrons en dues etapes:

Filtració de substàncies. Consisteix en el pas de substàncies del plasma sanguini provinent de l'artèria renal, des de les fines parets dels capil·lars del glomèrul fins a l'interior de la càpsula de Bowman.

Parts estructurals d’un Corpuscle Renal

Càpsula Bowman

Glomèrul Renal

Reabsorció de substàncies. Consisteix en el pas a la sang d'una part de les substàncies filtrades. Aquest procés és selectiu, de manera que tan sols es reabsorbeix el que requereix l'organisme.

El líquid filtrat i no reabsorbit circula pel túbul renal i dóna lloc a l'orina. L'orina produïda s'aboca al túbul col·lector, que desemboca a la pelvis renal. D'aquí és conduïda a la bufeta, on s'emmagatzema fins que s'expulsa a l'exterior del cos per la uretra.

Piràmides de Malpighi

Els glomèruls s'agrupen a l'escorça renal, i els túbuls, a la medul·la renal.

En condicions normals, diàriament es filtren als ronyons uns 1.200 ml de sang cada minut, encara que el nostre organisme tan sols elimina 1.500 ml d'orina al dia, quantitat que representa menys del 0,1% del volum filtrat. La quantitat d'orina eliminada pot variar, ja que depèn de la quantitat d'aigua que s'hagi begut, la temperatura ambiental, la humitat atmosfèrica, etc.

Pelvis i

Urèters

Cristalls

Còlic nefrític (càlculs)

Cistitis

Insuficiència renal

La prevenció

Quan els òrgans excretors funcionen malament, s'emmagatzemen dins del cos substàncies que són tòxiques o que poden esdevenir-hi.

Les causes més freqüents de les malalties a les vies excretores són degudes a alteracions funcionals d'aquestes vies o a la presència de determinats microorganismes. Entre aquestes malalties destaquen les següents:

El còlic nefrític. Es produeix per l'acumulació de càlculs o «pedres» de diferents sals minerals. Els càlculs es poden mantenir al ronyó o desplaçar-se per les vies urinàries. L'afecció és molt dolorosa, especialment quan s'orina, perquè els càlculs se situen a l'urèter i el poden arribar a obstruir. Les causes principals d'aquestes alteracions són trastorns metabòlics i la ingestió de determinats aliments o de poca aigua.

La cistitis. És la inflamació de la paret de la bufeta o de les vies urinàries, produïda per la infecció de determinats microorganismes. És més freqüent en les dones perquè tenen la uretra més curta i situada més a prop de l'anus, característiques que faciliten l'entrada de bacteris al cos. Aquesta malaltia s'acompanya d'incontinència, ja que la bufeta no és capaç de mantenir l'orina i l'elimina contínuament.

La prevenció

Mantenir la higiene. És important que la higiene de les vies urinàries sigui adequada; convé netejar-les després d'orinar per impedir que hi penetrin microorganismes. De la mateixa manera, hem de conservar en bon estat la pell, ja que ens protegeix de lesions i és una barrera per a molts microorganismes perjudicials. Rentar diàriament la pell amb aigua i sabó evita, a més, que s'obstrueixin els porus per on surt la suor.

Per evitar l'aparició de malalties a l'aparell excretor cal adoptar una sèrie d'hàbits, entre els quals destaquen els següents:

Tenir una alimentació adequada. Consumir amb moderació aliments rics en àcid úric, com ara el marisc o la carn de caça, evita l'aparició de còlics nefrítics. D'altra banda, el consum de fruites àcides (maduixes, taronges, llimones, etc.) ajuda a acidificar l'orina, i això crea un medi no adient per al desenvolupament de microorganismes.

Beure aigua en abundància. Els especialistes aconsellen beure, com a mínim, un litre i mig d'aigua al dia perquè és una manera de facilitar el funcionament dels ronyons, i això fa que s'eliminin amb l'orina productes de rebuig potencialment tòxics. Quan la ingestió d'aigua és insuficient, l'organisme es pot arribar a deshidratar, i això fa que els teixits deixin de funcionar adequadament. El ronyó intenta conservar aigua i excreta una orina molt concentrada.

Hemodiàlisi