2

El dia 14 de desembre es va celebrar l’es-morzar de final de temporada en el Restaurant“El Centre” de Castellfollit del Boix, en el qual,el nostre amic i soci Jaume Bernabeu i famí-lia, van servir-nos un esplèndid esmorzar pera tots els socis i col·laboradors, que ens vanhonrar amb la seva presència.

Es van donar els corresponents recordsals assistents, de la mà dels Presidents GilCasòliva i Joan Molins, fent també lliuramentd’un escut de Plata als socis Jaume Codina iFrancesc Vilaseca, per la seva tasca envers alClub, i una placa a Joan Soler Golobart, direc-tor de la nostra revista Traçada. També perpart del Club i amics que érem a la festa,vàrem lliurar una placa d’agraïment alPresident sortint Sr. Gil Casòliva, en la que livolíem transmetre l’afecte de tots per la sevapersona.

Amb uns parlaments i aquest any si, ambobsequis, també per a les senyores que varenassistir, es va tancar la temporada 2008.Desitjant de tot cor que l’any que bé puguemtornar-hi.

SERVEIS DEL MOTO CLUB MANRESA

ESMORZAR DE NADAL ALS SOCIS: 14/12/2008

* Certificació de Catalogacio de Vehicles Històrics* Tramitació de Llicències per Corredors de cotxes i motos* Borsa del Motor del Vehicle Antic i Modern* Informació Curses i Contactes amb Federacions i Corredors* Col·laboració amb altres Clubs en Temes Esportius* Tramitació de Càrrecs Oficials amb Moto i Cotxe* Material Publicitari: Clauers, Pins, Escuts de Roba, paper i jerseis

Restaurant “El Centre”, de Castellfollit del Boix, amb tots els convidats del Moto Club.

Els presidents van repartir els obsequis

Estem vivint una època de novetats sor-prenents i constants. Per desgràcia no totessón del nostre grat, però si alguna cosa hasigut constant en nosaltres, els afeccionats almón del motor, ha estat l’ànsia per no defallir ireviure de nou amb esperança i esforç lesèpoques que les circumstàncies les ha triatmillors.

Malgrat tot, no cal parlar només de cosesnegatives, el nostre club “Moto Club Manresa”està vivint ja una temporada plena d’aspira-cions i bones vibracions en el tarannà diari.Unes eleccions que van provocar un canvi depresident i de junta directiva, demostra, unavegada més, que estem vius i amb moltesganes de treballar per assolir les fites que, anyrere any, ens marquem i que sempre s’hanaconseguit amb escreix.

Ja sabeu que una de les primeres mesu-res preses per la nova junta figura el retall dedespeses, provocat per la manca d’ingressosque, aquest any, i per culpa d’una crisi global,fa que la tresoreria tingui de fer mans i màni-gues per quadrar els balanços. Per exemple,el local que teníem a la Muralla de SantFrancesc, a l’altra banda de l’hotel on, habi-tualment ens reunim i on tenim la nostra seudes de fa anys, ha tingut de ser tancat i s’hatingut de renunciar al contracte que ens dona-va el dret d’utilització, pel desgast econòmicque significava i la poca acollida que va tenirentre la massa social.

Tanmateix, en altres aspectes esportius iorganitzatius, notarem una mica les mancan-ces que els moments actuals ens obliguen a

viure, però fent nostre la frase que diu :”El queensopega i no cau, avança camí”, cal esperarque d’aquí a poc tot torni a la normalitat i del’experiència que estem passant en sapiguemtreure les millors conclusions i les previsionsper si un dia tornen les vaques laques.

La situació, tots sabeu, es dolenta a totsels nivells, locals, comarcals, estatals i mun-dial. Per això i des d’aquesta tribuna que“Traçada” m’ofereix, vull deixar ben clar i queno càpiga mai cap dubte, que el president i lajunta anterior han fet una tasca lloable i dignade prendre-la com a referència de les cosesben fetes. En cap moment les males èpoquesque ens toca passar, venen d’una herència demala gestió, ans al contrari. Vull, i volem tots,expressar des d’aquí el nostre sincer agraï-ment a tots aquells que, abans de nosaltres,s’han sacrificat pel club i han deixat petjada,amb el seu esforç i el seu altruisme, d’unatasca a la que mai estarem prou agraïts.

Però la vida segueix i, com diuen el polí-tics, la conjuntura actual ens porta pel camí del’esforç afegit i l’aparença de fer poquescoses, aparença falsa però obligada per lescircumstàncies. Serveixi aquest editorial perescampar els mals presagis i fer que entretots, les coses tornin allà on han de ser i hi haestat sempre. A tornar a ser el club degà delmón del motociclisme manresà i enveja depropis i estranys. Capaços de tot amb benpoca cosa. No és només un desig, ja sabeutots que sempre ha estat una realitat. Ara tocatornar-hi.

Joan Soler Golobart

3

EDITA: Moto Club ManresaAdreça Postal i Local del ClubMuralla Sant Francesc, 49(Hotel Pere III) Tel/Fax 938723620

www.motoclubmanresa.commotoclub@motoclubmanresa.com

Redacció-Impressió:Catalana de l’AdhesiuPol.Ind.Pla dels Vinyats St.Joan Vilatorrada

Direcció: Joan Soler Golobart

Col·laboradors: Xavier Perramon, J. SolerGolobart, Salvador Todó, Francesc Segués,Joan López, Dani Porta, Vicenç Coma.

Maquetació: Dani Porta

EDITORIAL

4

Em plau presentar-me a vosaltres, com anou President de la nostre Entitat Moto ClubManresa, i donar-vos les gràcies per la vostreconfiança, en la votació que vàrem fer i en laque em vàreu concedir aquest honor.

Emprenem aquest any 2009 amb una JuntaDirectiva presentada el dia 27 de febrer, ialguns socis nous als que des d’aquí aprofitoper donar-los la benvinguda al Club.

És un any que estem immersos en una criside la que nosaltres no en som aliens, ja que elscontactes amb els nostres patrocinadors se’nsestan reduint molt i ens condicionarà a fer lesproves que puguem, i sinó ens endinsem a lanostra crisi.

Àdhuc no ens desmoralitzem, doncs jatenim un calendari fet amb molta ambició, iesperem que, amb l’ajuda de tots, portar-lo aterme. Es mirarà d’oferir, una mica, activitatsper als socis, que són els veritables motors que

mouen a l´Entitat, farem excursions i sortidesper a ells, amb Motos de Turisme Antigues,vehicles tot terreny. Sense que, tal com hem dit,deixem les proves esportives.

Un dels reptes que, desde fa molt de temps,li anem al darrera, és la forma de fer la míticaPujada al Pont de Vilomara, que tots els nostàl-gics, i per lo tant el públic i els esportistes recor-dem amb enyorança, ja que forma part de lanostra joventut.

Per tant, econòmicament, com és l’esforçhumà, necessitem de la vostre col·laboració itornar-vos a dir, que sense vosaltres no hi hau-ria Club, ni tindríem raó de ser.

Us tinc que dir també, que quedo a la vos-tra disposició per qualsevol consulta o idea quepodeu aportar.

Molt atentament.Joan Molins Mauri

President del Moto Club Manresa

CARTA ADREÇADA ALS SOCIS DEL NOUPRESIDENT ELECTE, JOAN MOLINS MAURI

21 FEBRER - I Excursió social motorística amb calçotada 22 MARÇ - II Rally de Motos Clàssiques 5/14 ABRIL - Viatge amb moto per el Marroc 10 MAIG - VI Excursió de Primavera moto turística i cultural 16 MAIG - X Pujada en Costa Callús-San Mateu de Bages (motos, quads i sides) – Camp. Cat17 MAIG - XI Pujada en Costa Callús-S. Mateu de Bages (cotxes) – Campionat de Catalunya 12 JULIOL - XXV Pujada en Costa Pont de Vilomara (motos, quads, sides i cotxes) Camp.Cat.1/2 AGOST - Gran Trobada de Mini Motos de Catalunya al Palau Firaal de Manresa 5 SETEMBRE - II OFF ROAD del Bages d’Artés (motos, quads i cotxes) PER CONFIRMAR - IX Rally de Cotxes Clàssics de Santpedor 20 SETEMBRE - IV Pujada en Costa Marganell-Can Massana – Camp.Cat (motos, quads i sides)27 SETEMBRE - Sortida Motera OCTUBRE - II cursa 3 Hores de Resistencia de Terra “ Sallent” 11 OCTUBRE - VII Endurada del Bages “El Canadell” – Campionat de Catalunya 8 NOVEMBRE - VIII Excursió de Hivern moto turística cultural 15 NOVEMBRE - VII Moto-cross de Castellolí – Campionat de Catalunya

CALENDARI DE PROVES PREVISTES PEL 2009

Aquest calendari és provisional, algunes dates poden canviar, ja que moltes de les pro-ves previstes s’han d’avenir amb d’altres, per evitar que els dies no coincideixin.

Esperem les vostres suggerències perpròximes revistes, ja que ens agrada sentir elvostre parer en els assumptes del Moto ClubManresa, escriviu-nos per carta o al e-mail delclub: motoclub@motoclubmanresa.com

CARTES AL DIRECTOR

5

Apreciats companys. Us escric aquesteslínies perquè sóc aficionat al motociclisme, tincuna moto Custom i surto a fer alguna excursió,també tinc un amic que està molt arrelat alMoto Club Manresa i m’informa d’algunescoses sobre el mateix.. En primer lloc, dir-vosque no soc soci i no sé si em publicareuaquesta carta, que envio sense ànims de pole-mitzar, si no, per saber el que va passar real-ment a les eleccions que es van fer l’any pas-sat. Segons m’han informat, van ser fetes pervot democràtic dels socis, que hi van posarmolta passió i que va haver-hi canvi de presi-dent i junta directiva, Però, a hores d’ara,encara no se’n sap res ni s’ha donat cap notí-cia del fet. Tal com us he dit, encara no socsoci, però me’n faré. També és veritat, que maim’ho ha demanat ningú per ser-ho.

Sense més us saludo i us encoratjo perseguir sent capdavanters en el motociclisme.

Jordi Armengol

Encara que no siguis soci del Moto ClubManresa, ets un motorista, i això ja et fa ser unmés del col·lectiu que ens dediquem a fermotociclisme.

Seràs ben rebut, si et decideixes a ser socid’aquesta entitat, per tant, demana al teu amicque et faciliti una butlleta d’inscripció, i unavegada omplerta, ens la pots portar tu mateix,a les oficines del club, algun dia al vespre. Enstrobaràs als baixos de l’Hotel Pere III, t’aten-drem de seguida.

En quan a la teva pregunta, et contestemamb una breu ressenya. El mes de novembrehi van haver eleccions a la presidència i a lajunta directiva del Moto Club Manresa. Hi vanparticipar 72 socis, els resultats van donar coma guanyador al Sr. Joan Molins en detrimentdel Sr. Gil Casoliva, i en conseqüència, el pri-mer ha ocupat el càrrec de President del MotoClub Manresa.

Aquestes eleccions ja s’haurien d’haver fetabans, i ja teníem un avís que ens avisavad’haver superat el termini per fer-les, establertper la Federació Catalana de Motociclisme.

Democràticament, va ser un xic de càstig ala Junta Directiva passada, doncs, no era sola-ment la presidència, el que es volia canviar..

El nou president, quan es va presentar, vadir que volia continuar amb l’estabilitat delClub, i aquesta és la part més difícil fins ara.Tal com va dir, va anar parlant amb els mem-bres de la junta anterior que hi havia, i se li vadonar suport per part d’alguns, perquè no obli-dem, que les persones passen, però les enti-tats queden. Ell, com a President, i senseconèixer a alguns dels col·laboradors habitualsdel club, ha fet una llista, en la que hi ha moltsdels que ja hi érem, i també, molts de nous ques’hi han afegit. I amb una reunió, que ja s’hau-rà fet quan rebis aquesta revista, ja que estàprevista per al dia 27 de febrer, els reunirà atots i, ell personalment, els hi preguntarà si esvolen involucrar en el seu projecte.

Fins aquí la meva ressenya que esperoque et contesti la teva pregunta, i t’emplacema seguir-nos de prop, sent ja, soci en actiu.

Emili Panosa

ELECCIONS AL MOTO CLUB

RESPOSTA

6

NOVA JUNTA DIRECTIVA 2009MOTO CLUB MANRESA

7

NOVA JUNTA DIRECTIVA 2009MOTO CLUB MANRESA

8

A la nostra ciutat, i a qualsevol indret delmón, parlar d’en Pep Vila es sinònim de parlarde motor i de totes aquelles circumstànciesque envolten aquest apassionant univers, enel que ell s’hi va barrejar ja fa molts anys. Dela seva vida, ens en va fer un resum a la sevaempresa, on vàrem ser rebuts excepcional-ment i amb l’amabilitat de tots aquells que,d’una manera o d’una altra, han fet del seumón, eterna joia de la olor de benzina i delfuncionament dels motors. En Pep Vila és unelement molt significatiu d’allà on es pot arri-bar, quan l’afició i la disponibilitat total, acom-panyen a allò que, en un principi pot significarincipient, però que, el temps recolza si la basees ferma.

En Pep neix a Manresa el 10 de Març del’any 1958, o sigui que, ara acaba de com-plir els cinquanta. És fill d’un Manresa insig-ne i artista reconegut, en Vila Closes i laseva mare és de Vilassar de Mar. En Pep ésel tercer de cinc germans (tres noies i dosnois). Malgrat no haver-hi cap vincle familiaral món del motor, tant ell com el seu germà,han acabat immersos en aquest fabulós uni-vers, que tant i tant li agrada i tantes satis-faccions li ha donat. Casat fa vint anys ambla Rosa (confessa entre bromes que si noho han deixat fins ara, quasi segur que ja noho faran mai, ja que la cosa està donada ibeneïda), té dos fills, en Miquel, de dissetanys i l’Enric de set.

La seva època d’estudiant la va desenvo-lupar en un col·legi ja desaparegut de la nos-tra ciutat, Col·legis Catalunya, on va cursarfins, el que aleshores s’anomenava, batxilleratsuperior, i que acabava al sisè curs.Posteriorment venia el COU i l’ensenyamentuniversitari, però en Pep reconeix que la sevauniversitat va ser la moto i les curses en lesque va participar durant uns quinze anys. Allàva començar a aprendre el que, en definitiva,és el que més li agrada i d’on obté els recur-sos per viure. Fet que pocs afortunats podenfer, dedicar-se plenament a aquest món i gau-dir amb tanta intensitat d’ell. De totes maneresal començament, l'afició es molt importantperò les obligacions també, per això, als setzeanys aproximadament, va entrar a treballar a"Fuerzas Hidroeléctricas del Segre", antiga"Companyia Anònima d’Electricitat" i actual"Fecsa", aleshores encapçalada pel Sr.Gomis. Aquesta empresa li va permetre tenirunes hores lliures per començar a gaudir delmotor. Quan tenia trenta anys, i participant al"Ral·li dels Faraons" va tenir un accident moltgreu que el va obligar a utilitzar les crossesmolt de temps, i va ajudar-lo a fer un replante-jament de la seva existència vital. Va ser quanva prendre les decisions, potser, més impor-tants de la seva vida. Es va casar, va deixarl’empresa, de la que sempre que en parla, lidedica un agraïment molt especial, i va passe-jar-se pels quiròfans una llarga temporada,arrel de la gravetat de l’accident.Posteriorment la dedicació va ser exclusiva,però no com a pilot, sinó com a organitzadord’esdeveniments esportius al servei de tothomque el volgués contractar.

Competint al Moto Cross de Puigreig, l’any 1975

Pep Vila, en l’actualitat. organitzant un event.

EL PERSONATGE: PEP VILA

En la nostra ciutat sempre s’ha significatcom a pilot dels dos grans clubs de Manresaque, encara actualment, són els màximsexponents organitzatius de fites esportives delmotor. Amic dels seus amics no s’ha manifes-tat mai a favor d’uns o d’altres, com semprehauria de ser, i només els gran esportistes igrans persones, ho saben entendre.

Aquells temps de grans decisions, va ajun-tar-se amb dos dels seus millors amics,l'Estanislau Soler i en Pep Requena i van fun-dar l’empresa "Promotor". En el decurs delsanys han anat creixent i la seva funció, diu ellamb certa ironia, sempre ha estat la de petitsmercenaris, treballant per a qui els contracti,apart dels esdeveniments que ells mateixoshan organitzat. Sempre es mouen per dins delmón del motor, i es caracteritzen per ser alcostat dels que, en algun moment, podennecessitar dels seus serveis organitzatius.Posa per exemple la seva feina amb el"RACC", que des dels anys vuitanta, els aju-den a organitzar el "Ral·li Catalunya CostaDaurada", que fins fa poc era el "Ral·liCatalunya Costa Brava", amb el "RACE" els hiorganitzen "La Baja Aragón". Recorda ambespecial simpatia que, durant l’any 1992, vanorganitzar el recorregut de la torxa olímpica, ique la rememora com una de les feines mésemotives que ha fet com a "Promotor". Nonomés van organitzar el recorregut perCatalunya, sinó a tot l’estat, havent de calcu-lar exactament tots els temps de cada relleu,si era en pujada o en baixada, creant progra-mes informàtics que els ajudessin a calculartotes les possibilitats. Per això van tenir unaimmensa alegria, al veure-la entrar a l’EstadiOlímpic, com a fruit d’un esforç poc visible.

9

L’any 1985, corrent en els “6 Dies d’Holanda”

EL PERSONATGE: PEP VILA

Pep Vila fent el recorregut de la Torxa, l’any 1992, event que va organitzar ell per a tot Espanya.

Es curiós quan explica que el seu fill nosap exactament quina és la feina del seu pare,tant aviat el veu que està al "Dakar", com almundial de ral·lies, al mundial de motociclis-me, a la torxa olímpica, etc. En definitiva esuna funció molt extensa que va des de lalogística, on fan funcionar catorze camions,com a la producció dels pannells, com a lafabricació, transport i instal·lació de pancartes,com al cronometratge, que el porta un manre-sà de "Promotor", o tot allò que serveixi per-què l’esdeveniment es realitzi dintre la méssenzilla naturalitat, malgrat els esforços i mal-decaps que a la empresa d’en Pep Vila li com-porta. Ja he dit abans que, la vocació i profes-sionalitat són necessàries en moltes feines,però en aquesta, ho és al cent per cent.M’imagino que gaudir d’un correcte funciona-ment en tot l’engranatge organitzatiu, li ha derepresentar una satisfacció personal inexpli-cable. Són gent que serveixen per organitzar,sens dubte.

Malgrat ser el motor la principal motivacióperquè la seva empresa funcioni, no estantancats a res. Es qualifiquen com a unaempresa de serveis, tot esdeveniment querequereixi una organització professional i elshi pugui semblar adient, presenten pressuposti si hi ha entesa s’organitza qualsevol cosa.Explica que fa poc a Barcelona, hi havienrepartides pels carrers, unes vaques com aobres d’art, que cridaven l’atenció a tots elsvianants. Eren autèntiques obres estàtiques iartístiques, que ells es van encarregar detransportar-les, d’organitzar la distribució i totsels complements. per això es qualifiquen, ambraó, d’una empresa de serveis.

Amb el temps, si les coses es fan benfetes, totes les empreses creixen, i es van tro-bar amb la necessitat de tenir un lloc propi perorganitzar les presentacions o el que s’escai-gués, ja que hi havien clients que no disposa-ven de lloc. Aleshores en Pep i la seva espo-sa, com empresa paral·lela a Promotor, vancomprar una finca al terme municipal de Súria,que s’anomenà Les Comes, i des d’allà, dona-da la extensió de la finca, 500 hectàrees,poden gaudir d’unes condicions immillorablesper a qualsevol encàrrec.

Retornant a la seva època de corredor, omillor dit, la seva vinculació al Moto ClubManresa, ens explica que, quan era petit, iencara anava en bicicleta per problemes d’e-dat, ja li agradava anar a veure totes les cur-ses de trial i altres esdeveniments que els dosclubs de Manresa posaven a disposició delaficionats. Recorda amb especial emotivitatels actes que s’organitzaven a la barriada delGuix i a Puigberenguer, ambdós llocs ambactes organitzats pel Club Degà de la ciutat. ElPont de Vilomara ho recorda com la mésimportant de totes les curses, ja que hi haviaanat amb el seu pare que, com hem comentatabans, estava totalment desvinculat del móndel motor, però com a esdeveniment ciutadàera una fita important i per això, l’assistènciade públic era immensa.

10

EL PERSONATGE: PEP VILAOrganitzant en el Mundial de Moto GP del 2006

Corrent els Sis Dies, al 2on Campionat del Món

Amb l’emoció de la Pujada en Costa alPont de Vilomara, i quan va poder, es va com-prar la primera moto, una 49cc. i va anar acorrer a totes les curses que es feien per alBages. Comenta que, eren carreres pirates,ja que només els hi faltava tapar-se l’ull, peròen definitiva, eren curses de Festa Major i laregulació estava una mica superada per lafesta i l’alegria de participar. Eren els seus pri-mers trets, amb aquella primera moto vaguanyar algunes curses i el va venir a buscaren Josep Estrada, que aleshores estava en elmón del trial, però per circumstàncies de lavida, va canviar d’empresa i li va proposarcompetir en el campionat júnior d’Enduro.Amb Montesa va guanyar el campionat nacio-nal júnior de l’any 1978. Aquest any també, iamb la mateixa marca, va guanyar la famosacursa del Pont de Vilomara, amb el mèrit deser el primer en baixar el cronòmetre dels dosminuts, tant als entrenaments com a la cursa.Prova guanyada i record rebaixat. El serveimilitar va endarrerir una mica el seu ràpidtarannà d’esportista agressiu i ja, a l’any 1982,va guanyar el campionat nacional sènior. Jatenia dos campionats al sac.

Té unes paraules d’agraïment i d’admira-ció per a tots els socis del Moto Club Manresa,que en algun moment de la seva vida han for-mat part del seu entorn, des de quan ell hi

col·laborava, fins alguns matins, a la cafeteriade l’hotel Pere III, estones que ell qualificava,com a matins de cafè i tertúlia amb homes degran talla moral i reconeguda experiència. Ell,que era un noi jove, reconeix haver participatamb goig i cert aprenentatge, d’aquelles esto-nes i d’aquelles curses.

Actualment segueix amb el mateix esperitemprenedor, amb una clarividència per a totesles coses de les que parla i amb la vehemèn-cia dels qui hi entenen de la vida i dels seusdaltabaixos, saben fer. N’hi ha molts que hointenten, però la veterania, malgrat la sevajoventut, el seu saber estar i la seva professio-nalitat en tots el àmbits, fan d’en Pep una per-sona molt valuosa i competent, i que, des d’a-questa entrevista, m’enorgulleix presumir dela seva amistat.

11

EL PERSONATGE: PEP VILA

Camió Retoc en un desert, al Dakar del 2007

Amb tot l’equip, a punt de prendre la sortida en una etapa del Paris - Dakar de l’any 2004

Hola de nou, sóc el Roger Sanllehí, comesteu? Des de la última vegada que vaigescriure han passat moltes coses. Anirem perparts: a finals de desembre vam renovar l’a-cord amb l’equip HM-Honda Motorgas perrealitzar el nacional d’enduro, així com el cata-là d’enduro i endurades en la categoriaEnduro 1, amb una HM-Honda CRF-R de250cc 4 temps. M’agradaria realitzar tambéalguna carrera del mundial però de momentestà complicat.

Comptaré amb el suport de 1948 HotelManresa, de les empreses Font Pack(Comercial del Paper), SB Equip Global(Equips Hotelers), Motors Elèctrics Zepol,Cafès del Bages, Accessoris i RecanvisVendrell (arv2), Pintura i Alta decoració JosepM. Alegre, Jaume Vila Instal·lacions així comamb el del Centre d’entrenament personalitzatALTIUS de Manresa, olis Castrol, manillars itransmissions Renthal, cascs MT, roba decompetició HEBO, a la roba casual Angry Fish

12

ENDURO ACTUAL: ROGER SANLLEHIPretemporada - 2009

Roger en una cursa. Actualment està entrenant, preparant la temporada del 2009.

i al Centre de Fisioteràpia Neuromuscular.També m’ajudaran Regió7, BB Gràfics iHector Designs.

Aquesta temporada el nacional consta desis proves, amb vuit dies de carrera, ja quedues d’elles són de dos dies (Ponts i Valverdedel Camino). Comença el 14 de Març amb elmític Enduro del Segre, passa per Requena(València), Valverde del Camino (Huelva),Becerreá (Lugo), Calaf (Barcelona) i l’últimaprova està per concretar, però serà el 27 desetembre. Estic aprofitant aquests dies perentrenar i estar al màxim de bé possible per l’i-nici d’aquesta nova temporada.

En el meu últim escrit (octubre de 2008) usexplicava que faltava una carrera per finalitzarel nacional d’enduro 2008. La última cita fou aReus, on Iván Cervantes (Enduro 1), CristóbalGuerrero (Enduro 2) i Xavi Galindo (Enduro 3)es van proclamar campions d’Espanyad’Enduro 2008. La classificació scratch la vaguanyar Iván Cervantes (KTM) seguit deCristóbal Guerrero(Yamaha) i d’OriolMena (KTM). Jovaig finalitzar en lavuitena posició enla classe Enduro 2i el vint-i-vuitèscratch. Pel que faa la resta de pilotsde la zona, cal des-tacar la terceraposició de JoanJou, la sisena deLucas Puerta i lanovena de MelciorFaja en la catego-ria d’Enduro 3. EnEnduro 1, JordiJou ha estat vuitè iDani Llobet desè.

Durant aquestperíode també s’hadisputat la Copadel Món d’EnduroIndoor, copa queconstava de tresproves: Barcelona,Gènova i Madrid.Ha vençut ivánCervantes (KTM)

seguit de Tadeusz Blazusiak (KTM) i de FabioMossini (HM-Honda). Xavi Galindo (KTM) haestat cinquè.

Un altre campionat que està en marxa ésel nacional de Cross-Country del que ja s’handisputat tres de les quatre carreres de les queconsta el certamen. La classificació l’encapça-la Oriol Mena, que aquest any ha fitxat perHusaberg, seguit de Lorenzo Santolino (KTM)i de Carlos Medina (Suzuki). Joan Jou, quetambé ha canviat d’equip (Kawasaki - BoxZero) ocupa la sisena posició de la provisio-nal.

Aquest any he decidit no prendre part enaquest campionat i no he disputat cap carrera.

Si voleu estar al dia de tota l’actualitat off-road visiteu www.befurious.com.

En el pròxim article us informaré de comha arrencat el nacional,

Gràcies per la vostra atenció,

ROGER SANLLEHÍ

13

ENDURO ACTUAL: ROGER SANLLEHIPretemporada - 2009

Roger descansant, amb tots els Sponsors que li donen suport a la vista

14

CORREDORS D’AHIR: Pere Marsinyach Sellarès

Avui ens plau presentar-vos un corredorque, potser les generacions actuals, no tenenrecord del que ha sigut, un home que totsconeixen i aprecien, però que desconeixen laseva vessant esportiva, i que us explicaremseguidament.

Es tracte d’en Pere Marsiñach Sellarès,nascut el dia 1 de juliol de 1.946 a la ColòniaJorba de Calders, és el més gran de tres ger-mans, dos d’ells dedicats al motociclisme,però nosaltres, ens centrarem amb el més

gran d’edat que és en Pere. Va viure fins als24 anys a la Colònia Jorba i als 15 anys vavenir a treballar a Manresa, a Motos “CANTA-RELL”, representant de la marca “ OSSA”. Als16 anys es va comprar una Ossa 50cc, perpujar i baixar cada dia a treballar, que va utilit-zar fins cumplir els divuit, que ja es va com-prar una Ossa 175cc. Al tenir la seva primeramoto gran, es va aficionar a la mateixa, i li vaentrar l´afició per les carreres, i de la mà delseu amic Josep Mª Ribera, va començar apracticar en proves de Regularitat, que era elque es feia en aquell temps, Ja en la primeraprova que va participar, que va ser la clàssicadel Circuit de les “Vilaredes”, va quedar segonclassificat, al darrera del campió en aquellsmoments, Josep Mª Llibre. Va seguir partici-pant en proves molt més importants i que vaguanyar, tals com: el Ral.li 2.000 Viratges, elRal.li 1000 Km., el Ral.li Montserrat i SantaCreu d´Olorde, prova que es disputava perequips i anava acompanyat per el corredor decotxes Alejandro Dalmau, i la prova d’hivern,que també va guanyar. Això li va reportar sercampió de Catalunya de Ral.lis, i això, queaquells Ral.lis eren de 600 a 700 kms, correntmolta part de nit i en ple hivern. Es requeriamolta concentració i resistència, ja que lesproves eren molt dures, doncs el fred i la boirafeia que moltes vegades pensessis que elmillor era abandonar.

Una cursa Tot Terreny, on en Pere no ha deixat de participar-hi desde l’any 1974.

Pere Marsinyach pujat en la seva passió

15

CORREDORS D’AHIR: Pere Marsinyach Sellarès

També va participar en Pujades en Costa,com Montserrat, Can Masana, Sant Mateu deBages, Pont de Vilomara i Rocafort, que era laespecialitat que es practicava aquells anys ien la que tots els que hi participaven, erenesportistes i motoristes d’afició contrastada.

El interès per tot el que fos motor i motosprincipalment, el va portar a ser el managerdel seu germà en les proves de tot terreny, idel qual en parlarem en una altre revista, grà-cies a ell va guanyar moltes carreres, en lesque l’assessorava en el que havia de fer perquedar primer, això al va allunyar de les sevesparticipacions esportives.

Tal és la seva afició per el tot terreny, quemai ha deixat d’anar a totes les proves que esfan a Catalunya i a Espanya, en les que el seuassessorament dóna victòries als pilots, i aixòés perquè ells confien en la seva experiència.Això l’ha portat a ser delegat de la FederacióEspanyola en Enduro, i també delegat aCatalunya en aquesta especialitat.

Com unes de les seves anècdotes, val adir que ha estat als 6 dies Tot Terreny, puntua-bles per el Campionat del Món, desde el any1.974, sense interrupció i sent el més antic detots els participants que hi han assistit. Unaaltre anècdota, també i referent als 6 dies delCampionat del Món de 1.976, l’expliquempublicant la foto dels participants en aquellaedició que, per primera vegada a la història del’equip Espanyol, i per una raó o una altre, cappilot espanyol, va acabar la cursa. També,

com a detall anecdòtic i entranyable, explicarque l’abanderada espanyola de la prova del1978 va ser la seva filla Otilia de 3 anys, i que,a baix, publiquem una foto d’ella. En Pere,també col·labora en totes les organitzacionsque fa el Moto Club Manresa, del qual ésmembre de la Junta Directiva, i també, a totesles proves que li permeten assistir. El seucarisma li ha permès ser amic de tots, corre-dors, organitzadors i mànagers, que al llargdels anys s’honren de la seva amistat.

La filla, Otilia Marsinyach amb tres anys.

L’equip espanyol en el Campionat del Món de l’any 1976, es va retirar al complert.

16

Un any més ens varem reunir la gent demoto de carretera del Moto Club Manresa, perfer la tradicional calçotada, feia dies que nosortíem, aquest hivern ha estat dur i llarg i jaen teníem ganes.

Aprofitant que enguany la Festa de la Llumqueia en dissabte i per no tenir que competir

pel Restaurant amb el “domingueros”, ja queles calçotades tenen molt d’èxit, ens varemreunir 26 persones amb 18 motos, malgrat elfred i la boira, i vàrem sortir per fer un recorre-gut per carreteres poc concorregudes, fent unparell de parades, una de les quals va ésser alpetit poblet de Fulleda per fer-nos una fotogra-fia al monument d’Agustina d’Aragó ja que eraoriginaria d’aquest indret.

En el Restaurant dels Torrents, que per-tany a Vimbodí, prop de Poblet, varem fer lacalçotada i seguidament, cap a casa per unaltre ruta, parant a la fàbrica dels Rifacli, pertastar les seves especialitats i on més d’un enva comprar per la família.

Tot va transcórrer sense problemes, ambfranca harmonia i molta gresca, tothom téganes de fer-ne un altre, que si tot va bé, seràel 10 de maig i cap un altre banda.

Vicenç Coma i Cecília Térmens

SORTIDA DE LES MOTOS DE CARRETERA:CALÇOTADA a VIMBODÍ: 21/02/2009

Posant davant del Monument a Agustina d’Aragó al poble de Fulleda, en una de les parades

La colla fent una paradeta per repostar.

17

La colla de motos de carretera en volíemfer una de sonada i enguany ens hem animatper anar al Marroc per Setmana Santa, sem-blava que no seriem massa colla, però al finalhem fet un grup de 18 motos i 26 persones,amb una furgoneta i un mecànic d’assistènciaque ens deixa MOTOSTOCK, a qui agraïmmoltíssim la col·laboració.

El problema d’anar al Marroc es que s’ha-via de travessar Espanya per agafar el barco,850 km. fins Almeria o 1300 km. fins Algeciras,i això d’anada i tornada,però des de fa un any i mig,hi ha una companyia italia-na que ha posat un barco,que va de Gènova aBarcelona i a Tanger, aixòfacilita enormement el tras-llat, sobretot en moto, jaque t’estalvies un munt dekilòmetres i arribes descan-sat, aquesta facilitat ha ani-mat a gent que no hauriavingut, a més anant amb lacolla d’amics, estem segursque aquest viatge seràinoblidable.

Ja ho tenim tot enmarxa, el vaixell, els hotelsestan reservats, la ruta està

feta i les visites con-certades, totmil·limetrat, no tin-drem ni un minutperdut, són pocsdies i ho hem d’a-profitar molt, ambuna setmana efecti-va que hi estaremno ho podrem fertot, però estemsegurs que hi vol-drem tornar un altreany i llavors, espodria preparar unaruta totalment dife-rent, el Marroc té milcares i indretsinsospitats.

Aprofitant quetenim una furgonetad’assistència, volem

ser solidaris amb la gent del Sud i portaremuna mica d’ajuda a Merzouga, que ha estatmolt castigada per les riuades els últimstemps, portarem: roba, joguines, medica-ments, etc.. el que càpiga a la furgoneta.

Una dita molt famosa diu que, “El viatgecomença quan es comença a preparar”. A lapropera revista us podrem explicar moltesaventures d’aquesta colla de motoristes enterra marroquina.

Vicenç Coma i Cecília Térmens

Visita anterior de la colla, al Castell Dar El-Bahr, al Marroc

Ferry de Navi Veloci, que fa la ruta Barcelona / Gènova /Tànger.

VIATGE A MARROC EN MOTOPER SETMANA SANTA

Molta gent ens pregunta: per què per SantJordi no és festa? Tampoc ho entenen els ciu-tadans de l’Estat, quan veuen l’ambient quetenim aquest dia (com tampoc l’11de setem-bre), o sigui, que a ulls de tothom, és estranyque el 23 d’abril sigui la nostre gran festa,sense ser festa. L’any 1456, la Generalitat de Catalunya vadecretar la diada de Sant Jordi, dia de joiapels enamorats i festiu a tots els efectes. I Aixíha estat fins ara pel que fa al dia d’amor per atots, però no com a festiu. Recordem el quedeia en Joan Maragall: Sant Jordi fa una olorcom cap altre, de Pàtria i de roses, i és veritatque respirem d’una altra manera, respiremcultura i amor, llibres i roses que, fins i tot entemps difícils, eren el nostre símbol de lliber-tat.Continuem al segle XV: un cop instaurada lafesta, es va establir el costum d’anar a visitarla capella del Palau de la Generalitat, es feia ahores convingudes, tot depenent de la situaciósocial. De matinada fins a les vuit del mati:fidels, devots i burgesos afavorits; de deu adotze del migdia, la classe noble catalana; apartir de les dotze, treballadors i, per la tarda,las parelles de nuvis i de joves, que aprofita-ven que el pati del palau i al seu voltant, hihavia paradetes de roses per obsequiar a l’es-timada. I així, durant uns anys, en que primer

només es visitava la capella, i més tard, tot elpalau, la raó era perquè el poble conegués quiadministrava el principat. La gent però, demica en mica, va començar a estar farta de laoficialitat de la festa. Era una festa d’amor delpoble i no una festa oficial i les protestes varenser tantes, que la Generalitat va reinstaurar lafesta oficiosa, que no oficial, com a Sant Jordi,patró de Catalunya, el 23 d’abril.Per sort, la gent evoluciona i la nostre terraestà en evolució constant. A partir de 1926,s’instaurà a l’Estat, la diada del llibre per SantJordi, tot coincidint amb la mort d’enCervantes. La festa del llibre està tan lligadaamb las roses que, per fi, a través deCatalunya i amb el suport de la UNESCO, s’hainstaurat el dia internacional de la Cultura il’Amor, i molts països d’arreu del món seguei-xen el nostre exemple.En el nostre viatge a través del temps, arribemal segle XVI i d’aquesta època és el plat tradi-cional que avui us recomanem: el bacallà ambmel. Cal tenir en compte que el bacallà, juntamb l’arengada, és el gran peix d’interior.Trobem grans plats de bacallà a comarques i,en el seu moment, als monestirs, que és ellloc d’on va sortir aquesta recepta.

18

RACÓ DEL POETALA DIADA DE SANT JORDI

Sala Sant Jordi del Palau de la Generalitat

Figura de Sant Jordi al Pati dels Tarongers

El restaurant Mos ha tingut la deferènciade col·laborar amb la revista del Moto ClubManresa, amb aquesta recepta de cuina, cre-ada pels seus cuiners Maria Garcia i SergiCosta.

Moto Club Manresa els hi agraeix aquestacol·laboració i espera que, aquests joves cui-ners, ens puguin oferir més receptes de laseva creativa i gran cuina. Gràcies

RECEPTA:

Maria Garcia i Sergi Costa Restaurant MOSPlaça Major,13938726120Manresa

INGREDIENTS:

(Quantitats al vostre bon criteri, el secretestà en el procés d’elaboració del plat)BacallàMelAllsPinyonsFarinaOli d’oliva

EL·LABORACIÓ

Eixugueu bé els trossos de bacallà, ambun drap de cuina, (el vostre bacallaner usaconsellarà com i quan tenir-lo en remull).Quan l’oli sigui ben calent, sense que fumegi,fregiu-hi uns quants alls amb pell, que despréstraureu de la paella. Fregiu els trossos debacallà enfarinats. Cal tenir en compte deposar-hi pocs trossos cada cop (2 o 3, segonsla grandària de la paella), per tal que l’oli no esrefredi. Fregiu-los primer per la banda que noté pell i quan veieu que s’hi forma un cercledaurat, doneu-los la volta. Afegiu-hi la mel, no

massa (una cullarade-ta de les de fer pos-tres, pel damunt decada tros de bacallà), ideixeu que s’acabinde fer. Finalment, afe-giu-hi els pinyons ques’hauran fregit a part(han de quedar daura-dets i si ho féssim totjunt, se’ns podrien cre-mar), i ... bon profit.

19

RACÓ DEL SIBARITA: RECEPTA DE CUINABacallà amb mel

Seguint la tònica d’aquesta galeria, mos-trarem la trajectòria d’un altre gran corredordel nostre país i que va propiciar l’inici d’ungrup de pilots, els quals van marcar la transi-ció entre els primers anys de la competiciómotociclista espanyola i la nova era que vadominar el “dotze més un”: Àngel Nieto.

Josep Mª Busquets va ser l’home que vaencaminar les primeres passes, en el món delmotociclisme, al que després coneixeríemcom “El Maestro”.

Busquets va néixer l’any 1939, en el pobletarragoní de Montbrió del Camp. Fill d’untransportista, va ser sempre un apassionat dela velocitat i especialment de l’aeronàutica.

Els limitats mitjans dels seus pares, vaninclinar inconscientment, les seves il·lusions ales motos, així doncs, quan va poder comprar-se una “Lambretta”, als 18 anys, va començara participar a les proves de regularitat de lanostre regió.

El seu inici a la velocitat, el va fer amb lamateixa “Lambretta”, en la categoria Scotters,en el programa de carreres que es feien ambmotiu de les festes de Sant Magí, patró deTarragona.

La velocitat es va convertir en la seva pas-sió favorita, i el primer que va fer va ser can-viar la vella “Lambretta”, per una “MontesaBrio 110”, per després, prendre part en lesprincipals curses del Campionat d’Espanya deVelocitat. També va participar en vàries cursesde pujades en costa, entre elles, la deMontserrat, i que podem veure en la foto.

Els resultats arriben ràpidament, i desprésd’una brillant carrera a Saragossa, responsa-bles de Montesa, prenen la decisió d’oferir-li

20

GALERIA DE CAMPIONS: JOSEP Mª BUSQUETSTraçant una corba en plena Pujada en Costa

Equip Derbi: Angel Nieto, Salvador Canelles, Jacques Roca, Francisco Tomba i Josep Mª Busquets

una moto oficial per la següent temporada.Tenia 21 anys, i Busquets es veia amb

capacitat per competir amb qualsevol rival. Laseva moral estava molt alta, al sentir-se res-paldat per la confiança que una de les princi-pals fàbriques de motos nacionals, haviendipositat en ell.

Així, l’any 1960, debutava com a pilot ofi-cial de Montesa, amb una 125cc. i al mateixtemps, Derbi li proposava un lloc dintre delseu equip, per pilotar una 50cc., en aquellescarreres que es disputessin les dues catego-ries.

Aquest nou enllaçesportiu va donar elsseus primers fruits aMontjuïc, l’any 1962,quan Busquets, en unacarrera sorprenent iamb la Derbi 50cc., vatenir un emocionantduel, durant tota lacursa, amb HansGeorge Anscheict, pilotoficial de Kreidler idominador de la cate-goria. Doncs, aquestalluita, es va resoldre afavor de l’alemany, pertan sols, una roda.

Al 1963, i nova-

ment a Montjuïc, en unaaltra carrera memorable,torna a quedar segonamb la Derbi. Aquestsresultats positius, possibi-liten a la fàbrica, poten-ciar el mercat d’aquestacilindrada, iniciant unaera, que després, ambAngel Nieto i els seustítols mundials, es con-vertiria en daurada, con-vertint Derbi, en unamarca mundialment reco-neguda..

Les seves curses ambla Montesa 125, van sersempre amb bons resul-tats, dins l’estat espanyoli també, quan Montesa vadecidir la seva participa-

ció a diverses proves europees. El resultatmés destacat va ser el tercer lloc assolit aChermont-Ferrand.

Les seves bones actuacions a Montjuïc, itambé, la brillant victòria a les 24 hores, fentequip amb l’italià Francesco Villa, van ser elsresultats més significatius del pilot tarragoní.

Va deixar la competició per motius particu-lars, però sempre serà recordat pel seu granestil, i sobre tot, pel escorpí pintat i que lluïa alseu casc.

Per Francesc Segués

21

GALERIA DE CAMPIONS: JOSEP Mª BUSQUETSCompetint a Montjuïc, on va fer curses memorables i resultats esplèndits

Montesa 250 cc bicilindrica de Busquets (17) y Montesa 125cc de Sirera

22

Motor Club Clàssic del Bages va organit-zar el 15 de Novembre, una de las provesamb més prestigi del calendari, que no pun-tuen per cap campionat. Aquesta vegadaamb un gran ressò, degut a l’homenatge quese li va fer abans decomençar, al difunt pilotde Ral·lis i cap de equips:Pep Bassas.

125 participants dispo-sats a recórrer els 336quilòmetres, que consta-va la prova, dels quals230 quilòmetres eren cro-nometrats, dividits en 11trams, amb sortida i arri-bada a L’esquirol, i 3 rea-grupaments a CasaTarradellas, Folgueroles iHostalets de Balenyà, Elde Casa Tarradellas ambun Tram espectacle, queva assistir-hi molt depúblic, com el tram que esva fer en el traçat del cir-

cuit de Osona, que va ser molt espectacular,com és habitual.L’organitzador només esta-blia dues categories: amb aparells i senseaparells, ajuntant-les en la scratx.

El pilot del Moto Club Manresa, Ramon

Moment de la sortida d’aquest emotiu ral·li, degut al record del desaparegut Pep Bassas.

IV VOLTA A OSONA: MEMORIAL PEP BASSASCLÀSSIC RAL·LI: 15 / 09 / 2008

Els cotxes participants, esperant el torn per prendre la sortida.

23

L’equip format per en R.Martí i J. Ribó, conduint l’habitual Talbot Horizont van quedar 8ens

1er Josep Codina – Ricard Codina Porsche 911 SC 39 Punts2on Xevi Casas – Albert Traserra Seat 127 43 Punts3er David Tarabal – Kim SalaMini Cooper 74 Punts4rt Martí Colomina – Xavier Ros Lancia Beta Coupé 85 Punts5è Xevi Pedrosa – Laura Pedrosa BMW 323i 100 Punts6è Manel Arroyo – Xavi Borbon Audio Quattro 101 Punts7è Marc Macià – Jordi Gonzales Porsche 911 SC 103 Punts8è Ramon Martí – Josep Ribó Talbot Samba 103 Punts9è Jaume Llopis – Miquel Molist Renault 12 S 114 Punts64è Francesc Cobo – Martí Cobo Porsche 924 1476 Punts

RESULTATS de la IV VOLTA a OSONA

Martí Solé, portant de Navegant en JosepRibó Calmet, amb el seu Talbot Samba, vangaudir d’una destacadíssima actuació, obte-nint la 8ª plaça scratx, amb 103 punts. Tambéva participar l’equip del Moto Club Manresa,format per Francesc Cobo Cisa i com a nave-gant, Martí Cobo Urgelles, amb el seuPorsche 924, acabant en 64ª posició scratx i19ª posició sense aparells, amb 1476 punts.L’ equip guanyador de la categoria senseaparells, va ser el format per Josep Maria

Montaner i Josep Freixa de navegant, amb elseu Porsche 911 SC, quedant en 23ª posicióscratx amb 371 punts.

Els guanyadors absoluts van ser l’equipde Gironella format per pare i fill, En JosepCodina Boix i de Navegant en Ricard CodinaCodina, conduint el seu Porsche 911 SC, quevan tenir una actuació excel·lent, sense erra-des, que els va portar a nomes penalitzar 39punts desprès de vint-i-dos llocs de control.

IV VOLTA A OSONA: MEMORIAL PEP BASSASCLÀSSIC RAL·LI: 15 / 09 / 2008

24

Aquest any l’Escuderia Gironella va orga-nitzar el dia 29 de novembre l’última cursa delcampionat, ja que per una sèrie de circums-tàncies, la Penya Automobilística Sant Hilari,organitzador habitual, no va fer-ho. Amb 33inscrits i un recorregut de 330 Quilòmetres,dels quals, 157 quilòmetres eren cronome-trats, estaven dividits en dues sec-cions, la primera amb tres trams i lasegona amb sis, dels quals, els dosúltims es van haver dee suspendre,degut a les inclemències del temps,doncs estaven nevats i amb gel, ja enl’antepenúltim tram, cap al final, hihavien plaques de gel que van provo-car algun accident i virolles. La sortidai la mitja part es van fer al vell mig deGironella i el final a Berga, tal comestava programat, on es va fer ja, ellliurament de premis del Campionat2008.

L’equip del Moto Club Manresa, format perRamon Martí Solé i Ramon SantamaríaRodellas, amb el seu Talbot Samba, van asso-lir un gran resultat: desens scratx i quarts declasse. El guanyador va ser l’equip ja campió,format per Josep Gubern i Jaume Pallerols,amb el BMW 323i del Motor Club Sabadell.

Els guanyadors, J. Gubern i J. Pallarols, amb el BMW

CAMPIONAT CATALUNYA CLASSIC REGULARITAT2008:15ª Prova: XVI CLÀSSIC TARDOR 29/11/2008

El Talbot Horizont del nostre corredor R: Martí, competint per aquests bells paratges

Classe F 1er V. Sagi – V. Sagi Jr Porsche 911 S 23.7 PuntsClasse G 1er E. Falgas – N. Vila Lancia Fulvia 30.5 PuntsClasse H 1er J. Gubern – J. Pallarols BMW 323i 20.5 PuntsClasse H 4rt R. Martí – R. Santamaría Talbot Samba 83.9 PuntsScratx 1er J. Gubern – J. Pallarols BMW 323i 20.5 PuntsScratx 2on V. Sagi – V. Sagi Jr Porsche 911 S 23.7 PuntsScratx 3er J. Fanlo – I. Gràcia Porsche 911 SC 28.2 PuntsScratx 10è R. Martí – R. Santamaria Talbot Samba 83.9 Punts

RESULTATS del XVI CLÀSSIC TARDOR

25

CAMPIONAT CATALUNYA CLASSIC REGULARITAT2008:15ª Prova: XVI CLÀSSIC TARDOR 29/11/2008

CLASSIFICACIONS FINALS DEL CAMPIONATDE CATALUNYA CLÀSSIC REGULARITAT 2008

El 7 de Febrer l’Associació Motor-Gastronòmica El Volant va organitzar el seuprimer ral·li de regularitat, molt ben conduït idirigit per l’equip humà de Bartesport, amb l’i-dea de que es consolidi dins del calendaricatalà. 48 participants van sortir a les dotzedel migdia, amb un fred hivernal, de la plaçade la Font del Ros de Berga, havent de fer unamitja part a la plaça de la fira de Cardona i tor-nar cap a les vuit del vespre a Berga, desprésd’ haver recorregut 325 Km. dividits en duesetapes, dels quals 157 Km. cronometrats,enquadrats en 10 trams, 4 d’ells de més de 20Km, i els tres últims es disputaren de nit, aug-mentant la dificultat de la prova..

L’equip de Moto Club Manresa, format pelpilot Ramon Martí Solé i el copilot RamonSantamaría Rodellas, amb el seu TalbotSamba, es va inscriure, en part, per posar-sea punt per la primera prova del campionatcatalà Clàssic Regularitat, que començava elsegüent cap de setmana. El primer tram,Gironella-Casserres i el segon, La Guàrdia,van anar molt bé, però en el final del tercer, LaCosta dels Gats, una avaria en els odometres(aparells de mesura) que es va mantenir en elquart i cinquè trams, Alpens-Vilada iL’Espunyola, van fer caure a l’equip, fins la32a posició de la primera etapa. A la mitja partde Cardona es va fer una reparació d’urgèn-

26

En 8ª posició l’Audi Quattro de M. ArroyoEl Porsche 911 dels Codina va quedar 4rt.

La plaça de La Font del Ros a Berga, presentava aquest aspecte, poc abans de la cursa.

CAMPIONAT CATALUNYA CLASSIC REGULARITAT2009: 1ª Prova: I BERGUEDA CLÀSSIC 07/02/2009

cia, per afrontar la segona etapa amb garan-ties. El sisè tram i primer de la segona etapava ser Palà-Ardèvol, el setè Torà, el vuitèCirera, el novè Cambrils, el desè i últim va serLa Mina.

L’equip del Moto Club Manresa, ja solucio-nats els problemes, va assolir la 5a posició dela segona etapa, remuntant 10 posicions i aca-bant 22ens de la classificació Scratx.

El guanyador de la prova va ser l’equip for-mat per Albert Ferran i Jordi Manosas, amb elseu Seat 127, després d’una lluita molt aferris-sada entre els primers classificats. El guanya-dor de la categoria sense aparells, va ser l’e-quip format per Marcel Caso i Sílvia Closa,amb el seu BMW 2002, que es va classificaren la 30a posició Scratx.

27

R. Martí i R.Santamaria, van fer una remuntada de 10 posicions en la segona etapa

CAMPIONAT CATALUNYA CLASSIC REGULARITAT2009: 1ª Prova: I BERGUEDA CLÀSSIC 07/02/2009

1er A.Ferran-J.Manosas Seat 127 27 Punts2on M.A.Roselló-I.Colome Ford Escort MK1 29 Punts3er J.Gonzalez-E.Passeta Porsche 911 SC 30 Punts4rt J.Codina-R.Codina Porsche 911 SC 32 Punts5è J.Matas-M.Cifuentes BMW 323i 33 Punts6è J.Cabani-J.Arriezu Volkswagen Golf 34 Punts7è J.Llopis-M.Molist Renault 12 S 35 Punts8è M.Arroyo-J.Arriezu Audi Quattro 37 Punts9è D.Taraval-K.Sala Authi Cooper 44 Punts10è F.Estrada-E.Alsina Renault Alpine A110 44 Punts22è R.Martí-R.Santamaria Talbot Samba 124 Punts

RESULTATS del I RAL·LI BERGUEDÀ CLÀSSIC

28

EN LOS MOTORES DE CUATRO TIEMPOS:No es frecuente que los motores de moto-

cicletas usen el cárter como depósito de acei-te en la forma que lo emplean los de automó-viles. En las motos, el aceite suele llevarse enun tanque, análogamente a la gasolina.

En las motos antiguas, el paso del aceitedesde el depósito al motor se confiaba a unabomba de mano que había de manejar elmotorista dando una embolada cada ciertonúmero de kilómetros. El lubricante llegaba alcárter para caer sobre el borde del volante, elcual lo lanzaba sobre las paredes del cilindroy el cárter, efectuándose el engrase de todaslas partes móviles y cojinetes por salpicadura.Canales y conductos preparados en las pare-des del cárter llevaban el aceite a los puntosmás interesantes de engrasar, hasta queentre el que subía al cilindro a quemarse en ély el que por el respiradero (del que luego sehablará) pasaba al cárter de la cadena detransmisión, se gastaba la cantidad suminis-trada por el bombazo. Al cabo de los kilóme-tros aconsejados por el fabricante, una nuevaembolada de aceite reponía el necesario parala lubricación del motor.

Este sistema se caracteriza por gastartodo el aceite que se envía al motor, y por ellose conoce con losnombres de consumototal o aceite perdido,puesto que no serecupera. En seguidade cada embolada, elengrase es muybueno, más bienexcesivo, en tantoque al final resultaescasa la lubricación.Los buenos motoris-tas, en vez de dar unbombazo, por ejem-plo, cada diez kilóme-tros, enviaban mediaembolada cada cinco,con lo que el suminis-tro se hacía másregular, y en las cues-tas, o con viento decara, o a plenosgases, hacían más amenudo las embola-das, ahora, si se olvi-

daban... podía presentarse una grave avería.El método se mejoró cuando los fabrican-

tes pusieron una bomba mecánica que hacíael suministro automático, a veces ayudado poruna bomba de mano para reforzarlo en mar-chas duras.Cárter seco.

Por los inconvenientes expuestos, moder-namente se ha generalizado en las motos elsistema llamado de cárter seco. Una bombaenvía el aceite a presión al motor (usualmen-te canalizado a los apoyos del cigüeñal y poréste a la cabeza de biela, desde la que salepor salpicadura a lubricar las demás partesmóviles), y el suministro se hace abundante,de modo que sobre y se acumule en el fondodel cárter, de donde es recogido por otrabomba que lo vuelve al depósito. De estamanera el motor consume lo que necesita encada momento y circunstancia, y el excesoayuda a refrigerar los órganos internos,aspecto muy importante en los motores deenfriamiento por aire, ya que en éstos se cal-cula que casi la mitad del calor debe ser disi-pado por el aceite de engrase, cosa imposiblede conseguir con el sistema de consumo total.

El depósito de lubrificante puede ir: en laparte superior del cuadro, con el de gasolina;

MECÀNICA D’ABANS: LA LUBRICACIÓ

29

o en un compartimiento al lado o en elcárter del motor; o, lo que es corriente,detrás del motor y casi debajo delsillín. Éste último caso es el que repre-senta la figura 64, en la que se detallala circulación, análoga en todas lasmarcas que emplean este sistema:desde el depósito baja el aceite poruna tubería de carga hasta la bombade impulsión, la cual lo envía a presiónpor el tubo acodado que lleva en suextremo la válvula de descarga, la queregula la presión de circulación segúnse haya apretado mas o menos, desdefuera, el tornillo que ajusta el resortede la bola. Desde la válvula de descar-ga, el aceite sigue por un tubo que sedivide en otros tres; los de la derechae izquierda lubrifican los piñones de ladistribución y engranajes o cadena que mue-ven la magneto; el del centro lleva el aceite alos apoyos del cigüeñal, y por un ramal, C, ala cabeza de biela. Como los cojinetes de éstasuelen ser de rodillos, agujas o bolas, no retie-nen al lubricante (que cae al cárter), y por elloel engrase del bulón suele hacerse por salpi-cadura. Todo el aceite que rebosa de las arti-culaciones engrasadas forma la niebla quesalpica al cilindro, y que luego resbala al fondodel cárter, de donde es recogido por la bombade aspiración que lo devuelve al depósito porla tubería de retorno,

Para engrasar los balancines se disponeuna derivación a la salida de la bomba deimpulsión o ,exteriormente, desde la tuberíade retorno (como es el caso de la figura 64),que lleva el aceite necesario hasta la culata: elque rebosa baja al cárter por un tubo T (o pordentro de la envuelta E de los empujadores)para mezclarse con el del motor y ser devuel-to al depósito por la bomba de aspiración.

Bien a la entrada o a la salida del depósi-to, el aceite pasa por un colador de mallametálica, con independencia de que el siste-ma posea o no filtro depurador. Para evitarsobrepresiones en el depósito, manteniendoen él la atmosférica, se coloca un tubo A quelo comunica con el exterior.

El sistema de “cárter seco” tiene la venta-ja, en los motores de un cilindro, de que per-mite reducir el cárter al tamaño indispensable,aligerando el motor y, sobre todo, facilitandosu colocación en el cuadro. Además, en todos

los casos, hace fácil el enfriamiento del aceitey permite su depuración, puede llevarsemayor cantidad en el depósito que en un cár-ter corriente y proporciona la cantidad justa delubricante que el motor necesita sin los exce-sos a que puede dar lugar el barboteo.

-Las bombas más empleadas son las deengranajes, pero se usan bastante las deémbolo. En la figura 64 se ve una bombadoble de engranajes (la de aspiración debajode la de impulsión).

-En los motores de dos cilindros horizonta-les y en los de cuatro cilindros, el tamaño obli-gado del cárter permite llevar en él, con facili-dad, la cantidad de aceite necesaria y, al igualque en los automóviles, se emplea bastante elsistema corriente de engrase a presión. Comopor ejemplo se detalla en la figura 65 la circu-lación del lubricante en un motor Zundapp dedos cilindros horizontales opuestos con válvu-las en cabeza.; al retornar el aceite al cárter(línea de puntos), pasa a engrasar los balan-cines de las válvulas. En este motor, para faci-litar el regreso del aceite desde los cilindros alcárter, aquéllos no son horizontales, sino queforman como una V muy abierta: los cilindrostienen ligera pendiente al cárter.

-Los motores de enfriamiento por aire tra-bajan más calientes que los de refrigeraciónpor agua; por tanto, los aceites empleadosdeben ser de excelente calidad y algo másdensos que los corrientes para automóviles, yel cambio de lubrificante se efectuará en losplazos marcados sin intentar economízar.

MECÀNICA D’ABANS: LA LUBRICACIÓ

30

MECÀNICA D’ABANS: LA LUBRICACIÓ

EN LOS MOTORES DE DOS TIEMPOS:El sistema de engrase más sencillo y más

usado es de mezcla de aceite a la gasolina.Puesto que los gases procedentes del carbu-rador pasan por el cárter, se aprovechan parallevar con ellos la proporción de aceite nece-saria. Como los gases entran con velocidad yson frenados de golpe al llenarse el reducidoespacio del cárter, las partículas de aceite,más pesadas, son precipitadas a las paredesy al fondo, a la vez que el calor de precompre-sión tiende a vaporizar la gasolina, más volátilque el aceite, éste se deposita en las superfi-cies interiores, desde donde va a lubricar loscojinetes y órganos en movimiento.

La proporción más corriente es la de unaparte de aceite por 16 de gasolina. En el perio-do de rodaje debe forzarse hasta una de acei-te por 12 de combustible. Como el aceite dericino no se diluye en la gasolina, los lubrican-tes a base de aquél no deben ser empleados.

El sistema es tan sencillo como eficiente,pues la cantidad de aceite que llega al motores proporcional al esfuerzo que se le pide conla manecilla de los gases.

Otro procedimiento, menos usado, es aná-logo al de consumo total explicado para losmotores de cuatro tiempos con una bombaque envía el lubricante desde su depósito alcárter motor. Una ingeniosa variante es la delos motores Villiers, que equipan varias motosinglesas: al bajar el pistón precomprimiendo lamezcla (figura 66), la presión originada en el

cárter se comunica por el tubo A a la parte altadel depósito de aceite, empuja a éste a salirpor el tubo B (¡atención: el tapón del depósitodebe cerrar herméticamente!) y llega el lubri-cante al bloque: una parte engrasa por C elcilindro y pistón, y otra sigue por D y conduc-tos dibujados de puntos a los apoyos delcigüeñal, y continua por E a la cabeza debiela, de la que sale a ayudar al engrasegeneral por salpicadura. Un tubo de cristalinserto en el B permite al conductor vigilar elpaso de aceite, y con un sencillo reglajepuede alimentarlo o disminuirlo para que porel escape salgan los humos ligeramente azu-lados. Con motor o recién ajustado; el sumi-nistro debe ser mayor.

-Cuando se lleva corriendo la moto a granvelocidad, es conveniente cortar de golpe losgases de vez en cuando, para que el repenti-no vacío que durante la carrera de admisiónse produce en el cilindro haga subir aceite porentre los segmentos y proporcione una lubri-cación adicional a pistones y cilindros. Ésta esmuy ventajosa, además, porqué ese pequeñoaumento de aceite ayuda a la refrigeración delcargado motor.

Respiradero.- En todo motor siempre hayuna cierta pérdida de gases a través de lossegmentos, compuesta principalmente porgasolina (durante el tiempo de compresión)que diluye el aceite, y durante la explosión yescape pasan productos de la combustión.Como al quemarse cada litro de gasolina pro-duce un litro de agua, tales productos de lacombustión llevan una apreciable cantidad deésta. Mientras el motor está caliente, el aguase mantiene en forma de vapor; pero al arran-car o corriendo con el motor frio, el vapor secondensa en líquido y acaba por emulsionar-se con el aceite, que se adelgaza y pierdecualidades lubricantes. Después, al tener lamáquina parada y enfriarse motor y aceite, elagua se separa, se va al fondo, y cuando searranca de nuevo, la bomba recoge aguasucia, que enviada a los conductos de engra-se provocaría daños graves en los cojinetes.

Se comprende, pues, la necesidad de ven-tilar el cárter echando afuera los gases quecontiene. El medio más sencillo es disponerun agujero en el eje motor que comunique conla atmósfera, con lo cual cada vez que baje elpistón empujará hacia el exterior la mayoríade los gases contenidos en el cárter; como el

31

MECÀNICA D’ABANS: LA LUBRICACIÓ

aceite tiende a ser escupido por el volantehacia las paredes, por el agujero del eje sal-drán los gases sin perderse lubricante. Paraevitar que cada vez que suba el pistón entreaire del exterior por dicho agujero, mezcladocon lluvia, polvo o barro (que perjudica tanto omás que los gases expulsados), se hace quela comunicación sólo permita el paso de den-tro a fuera.

Para ello puede disponerse una valvulita(generalmente un disco plano con o sin resor-te) que se abre cuando, al bajar el émbolo,aumenta la presión en el cárter. Un ejemplosencillo de este sistema lomuestra la figura 68, en cuyaparte derecha se detalla enperspectiva la válvula A y suasiento, que hacia la izquierda(aire libre) no cierra porquéunos resaltos B le impiden lle-gar al fondo, y hacia la derecha(cárter) puede apoyar plena-mente y cerrar el paso. Losgases del cárter salen haciafuera por entre las escotadurasC.

Otro sistema, cada vez másempleado, es el de salidaradial o respiradero radial. Ensu forma más sencilla lo repre-senta la figura 67: la comunica-ción se establece por el taladrodel centro del eje y su codo Acada vez que éste, al girar,coincide con el orificio B quecomunica con el aire libre. Lacoincidencia se calcula paralos momentos en que el pistónestá llegando a la parte másbaja de su carrera, por lo que siel motor se desarma ha de tenerse cuidado demarcar las piezas para que no resulte luegodesreglada la respiración. Esta exigencia esimportante tenerla presente, e incluso en algu-nas motos, como luego se verá, requiere unreglaje previo al de la distribución.

Más perfecto es el de la figura 69, en elque un piñón P, mandado por los engranajesde la distribución y girando a la velocidad delcigüeñal, comunica la escotadura E con elconducto A que sale al aire libre. Este sistemaes particularmente aplicado en los motores dedos cilindros en V, en los que, como bajan a

un tiempo ambos pistones, hay que expulsarun volumen de aire de cierta importanciacomparado con el del reducido cárter.

-En las motos Harley (figura70) se hace el reglaje del modosiguiente; primero se coloca laseñal del volante coincidiendocon la referencia del orificio deinspección que haya en la caraizquierda del cárter, segúnmuestra el detalle A. El pilotohelicoidal 2 es el que manda al 7del respiradero. Con las marcas,como se ve en A, se mantiene elpiñón 6 de modo que la regla Rsostenga su cara exterior a 7/16de pulgada (11,1 mm) de lapared de la junta del cárter de ladistribución (cuya tapa, natural-mente, está quitada). En esaposición se engrana 7 con 2, , demodo que el orificio J quede defrente, como muestra la figura.

-En bastantes motos, delconducto del respiradero parteun tubo que desemboca sobre lacadena primaria para que lasgotas de aceite que por él serecogen y fluyen lubrifiquenaquella transmisión.

Com cada any, es va fer una prova deMotocross el dia 16/11/08, al Circuit delPARCMOTOR de Castellolí, i en les catego-ries Alevins, Iniciació, Mx2 i Mx3, amb una ins-cripció d’uns 100 pilots.

Aquest Any i degut a que s’estan acabantles obres del circuit de velocitat, s’ha inaugu-rat un nou traçat per el Motocross, que s’hadesplaçat més avall d’allà on era i s’ha fet totnou. Ara és un traçat més vistós i competitiuque el d’abans, però que encara no està benacabat, falten l’adequació del pàrking delscorredors i del pàddok d’assistència però,encara que vam haver d’improvisar una mica,ens va sortir molt bé.

Cada categoria va ser renyida fins la ban-derola final, donant un espectacle de salts i debona conducció per part dels pilots, demos-trant que els Campionats de Catalunya, ser-veixen per treure figures d’aquesta especiali-tat, que després, poden competir amb d’altresde fora de casa nostra.

El nostre agraïment a tots els que hancol·laborat en aquesta prova, i que li handonat aquesta cosa especial en el circuit dePARCMOTOR. Nosaltres estem contents depoder fer aquestes carreres, que fan palesade la nostre diversitat, organitzant carreres de

tot tipus.

32

VI MOTOCROSS DE CASTELLOLÍ: 16/11/2008

Fins i tot del País Basc, van venir a córrerVàrem tenir força assistència de públic

Els espectàculars salts, no hi van faltar

33

ARTICLE D’OPINIÓ: ARA I AQUÍ

Quantes vegades hem sentit aamics i companys, o simplement, enconverses alienes en la coneixençaperò properes en l’espai, a algúcomentar que el principal de totes lesvicissituds és viure el present i que eldemà ja vindrà?. També hem sentita dir que al passat, passat i pocmés, que a les penes punyala-des. Jo em pregunto si aquestamanera de ser i de pensar no usprovoca una estranya sensació debuidor i d’inoperància vital a totsaquells que poden convertir una negativi-tat humana tant evident en unaforma de vida, en uns principisque no tenen ni cap ni peus i queinfravaloren totalment la sevacondició humana.

No negaré que el nostre pas per aquestacircumstància vital i terrena és efímera i queningú deixarà més empremta que la que elsamics i coneguts li vulguin dedicar en unsquants anys, no gaires, posteriors a la sevapresència. Diuen que estimar i recordar es ferviure a l’absent, no n’estic segur perquè enca-ra no he sigut el protagonista d’aquesta obra,però el dia que em toqui representar-la, tampocus ho podré dir, em sap greu. En tot cas, uncop passades dues o tres generacions, noméssom un retrat que volta pel fons d’un calaix ique ningú sap exactament quin parentesc hihavia, si és que n’hi havia algun. Per la prope-ra generació serem un tros més de paper quellençaran per tal de treure les noses antigues iomplir els calaixos amb altres sensacions mésactuals, però igualment, amb data límit decaducitat.

El que jo crec, i aquí és on porto la contrà-ria als que anomenava al començament, ésque el present es el menys important de la nos-tra vida. El present, com a tal, es tant curt en eltemps, tant minúscul en l’espai que, quan elvols agafar o gaudir-lo, ja ha passat a ser unrecord. La nostra vida és un compendi devivències perdudes i catalogades com arecords, que tot i haver sigut uns segons reali-tat ja han traspassat la frontera de l’ahir. I peraltra banda estem directament relacionats enedat i esperança, com més joves, més espe-rances en el dia de demà i els records pràctica-ment no existeixen o, no ens afecten, peròquan el pas del temps, la pesada llosa dels

anys ens aixafen dia rere dia, és quan lesesperances es volatilitzen i afloren unsrecords de temps passats, de coses quedeixàvem per l’endemà i ara ja no hi soma temps. El present no l’hem vist, i és evi-dent que hi ha sigut, però ningú en potgaudir.

Malgrat el catastrofisme aparent, noem motiva en absolut el no fer res, el

quedar-se a casa i esperar la fi, uspuc assegurar que la meva intencióes prou llunyana, com per ni tant

sols confondre-la. La meva ideaés que la vida és una lluita cons-tant per ser feliç, no ara, abanso demà, sinó sempre, perquèestem embolicats en un paquetque no podem separar, quasi

unicel·lular, i el ser feliç o no ser-ho, no nomésdepèn d’un moment sinó de tot el compendivital que ens acompanya des del moment queens porten a aquest món, fins al moment quese’ns emporten. Aquesta ànsia de felicitat és laque compartim amb la gent que ens envolta iens estima, i això és el que ens fa sentir solida-ris i és el punt que matisa el bo i el dolent. Coma les pel·lícules, hi ha gent que gaudeix deforma altruista fent el bé i d’altres que no podenrealitzar-se sinó perjudiquen a algú, per unaborsa de trenta monedes, recordeu, van ven-dre a Jesús. Quant valem nosaltres per a ells?.

Per això el fet de viure només un presentquasi invisible, és tan absurd com voler con-querir el món amb un roc a la faixa. En algunaocasió aquest roc ens pot fer servei però pertranscendències vitals cal tenir una perspectivamolt més oberta i comprendre que, dins l’ab-surd d’una lluita per una vida que no ensemportarem, no hi caben els herois casolans,ni els gèlids pensadors en la nul·la significació,(els extrems, ja se sap, es toquen), per la sevaimpotència real de caminar pel mig del camí.Cal apartar l’arbre que no ens deixa veure elbosc i davant la magnitud que comprendrem,no ens hem de voler menjar-ho tot. El mon ésde tots i per a tots. Les aspiracions legítimes,formen part de la condició humana, però l’exa-geració en qualsevol de les seves vessants, ladel excés i la del defecte, no poden confluir enla nostra afortunada espècie. O al menys unade les més afortunades, si cap beneit mana elcontrari. Que així sigui.

Joan Soler i Golobart

El passat dia 2 de novembre, estava pro-gramada “ La Endurada del Canadell”, peròper problemes aliens a la nostra voluntat, esva tenir de suspendre degut a la quantitat d’ai-gua de pluja que va caure durant tota la set-mana, i el mateix dia de la prova, informats pelDepartament del Medi Ambient, els Forestals ila Federació Catalana de Motociclisme, es va

decidir suspendre la cursa. Aleshores, posatsen contacte amb la Federació Catalana deMotociclisme, es va posar nova data per fer-la, que va ser el dia 21 de desembre, no obs-tant nosaltres ja teníem part del circuit marcati amb la cinta corresponent per alguna crono,però no va servir per res, doncs tot era un fan-gueig.

Bé, al final va arribar el dia 21/12/08, dataproposada per la Federació Catalana deMotociclisme i nosaltres vam tornar acol·locar, uns dies abans, la cinta, marcant elcircuit i fent les cronos corresponents. Lacursa va tenir lloc, per les administratives, a lafinca “El Canadell” a les 8 hores, passant perelles un 200 corredors. Els comissaris espor-tius van acordar començar una hora més tard,ja que el terreny estava completament gelat, ipodia propiciar que els corredors tinguessinalguna caiguda, l’hora de començar era a les9 i es va començar a les 10 hores, acabant lacursa a les 15 hores, tot seguit vàrem passara donar les classificacions i repartiments depremis de cada categoria. La cursa es va por-tar a terme sense incidents.

34

VI ENDURADA DEL BAGES: 21/12/2008

El circuït estava força pedregósPassades les plujes va tornar l’espectacle

35

Per ser soci de la nostra entitatnomés cal que ompli la butlleta desubscripció a baix exposada, amb lesseves dades, i ens la pot enviar, tant perfax al 938723620, com per correu elec-trònic al mail motoclub@motoclubmanre-sa.com, o si ho vol, per correu normal anom de Moto Club Manresa, Muralla deSant Francesc, nº 49 (Hotel Pere III).També ho pot fer directament per telè-fon al nº 938723620 només a partir de les20:00 hores, o al 625529337 (Sr. López). Ésimportant que doni les seves dades bancàries,per així poder domiciliar el cobrament. Si no, lihauran de venir a cobrar a casa seva, el queincrementarà el preu de la quota en 5 euros.La quota anual és de 38 euros.

BORSA DEL MOTOR

Es disposa de unes llantes de raids decotxe (segurament de Ford 17cv). Són deferro i d’altres components. Tot en un lot o perpesar. Venc barat per fmanca d’espai. Permés informació truqueu al mòbil: 625529338(Sr. Panosa)

*

COM PUC SER SOCI?

Aquest espai està dedicat al soci, i elpot utilitzar per anunciar qualsevol cosarelacionada amb el motor i que vulgui ven-dre. La forma de fer-ho és contactant ambnosaltres mitjançant el telèfon 938723620(Vespres) o al 625529338. Preguem alssocis que ens avisin si ja han vengut elproducte per poder treure’l de la Borsa.

LLANTES DE RAIDS