AllioliINTERSINDICAL

VALENCIANAQuaderns de l’ensenyament del País Valencià · núm. 218 · Època IV · Novembre 2008

IntersindicalIntersindical

L’actiud de la Conselleria provoca múltiplesreaccions en tot el territori valenciàUna gran manifestació recorrerà,el dissabte 29 de novembre,els carrers de València

17 de desembre

VAGA

Morir en el Gran Premi Mentides i educacióMaria Lozano Estivalis

PA I ROSES

Carme Miquel

A LA PORTA DE L’AULA

Vivim en una societat on la informacióes barreja amb la propaganda i onentitats influents utilitzen allò que ésactualitat per a difondre-ho en

benefici propi. I quan les coses són així, lamentida i el cinisme es converteixen enarmes usuals.

Ho vinc a dir perquè fa uns dies, la ciutatde València va presentar la seua candidaturaper a la primera edició del premi CapitalVerda Europea. És un guardó nou queconcedirà la Comissió Europea a la ciutat quemillor s’ocupe del medi ambient i cree unentorn vital més saludable per als seushabitants. I ho vinc a dir també perquè sieducar és afavorir l’esperit crític —i ho és— iaportar eines per tal que els ciutadanspuguen analitzar la realitat i defensar-se deles manipulacions, difícil ho tenim.

Pel que fa a l’esmentada candidatura aciutat verda, sabem que València no disposade 9 metres quadrats de zona verda perhabitant —com marquen les normes—; hadestrossat l’horta; té una contaminaciólumínica exagerada; és una ciutat sorollosaque en supera en alguns llocs el nivellpermissible; el trànsit és caòtic i generaemissions de CO2 que cal disminuir; ha createspais emblemàtics —com la ciutat de lesArts i les Ciències— insosteniblesambientalment pels materials utilitzats i perl’energia que consumeixen; i promou

esdeveniments, com la fórmula 1, ambcontaminació acústica i atmosfèricaextraordinàries. Però pot enganyar dient queés una ciutat verda!

Pel que fa a qüestions educatives àmpliesno podem deixar de remarcar el paper de laCiutat de les Ciències, que organitza sessionssobre els herois del còmic, Batman i altres,en què es divulga “conoceràs los principioscientíficos en que basan sus poderes”.Principis científics? On? No es tractarà mésprompte de manipulació cientificoeducativa?

Fa unes setmanes, el Gran Premi deMotociclisme de Xest va deixar dosmorts. D'aficionats, no deprofessionals. No van morir en el

circuit, sinó en els carrers i a la nit, quan sesuposa que se celebra un esdeveniment tanlucratiu. Ho vaig sentir dir per la ràdio: unmort a penes començar. No hi va havercomentaris. L'endemà, ja n’hi havia dos, peròels entrenaments havien desplaçat leslamentacions. En premsa, la notícia es vaarreplegar en subtítols, després del balanç“esportiu”, que sí que va ser digne de titular,foto i comentaris.

És revelador observar com canvien elscriteris que converteixen algunsesdeveniments en notícia. Mentre s'anunciencampanyes de trànsit i s'insisteix a evitar elsaccidents de moto, els mitjans posen entreparèntesis el que cada any succeeix a Xest.Resulta esgarrifós sentir el divendres el

locutor acomiadar-se recomanant prudènciaal volant i sentir-lo de nou el dillunsrecordant les dues baixes de la festa, en unaespècie de lletania funesta. El pitjor és laresignació absoluta, aquest silenci queesquiva responsabilitats. A qui cal denunciaraquests danys col·laterals?

Recorde que un dels debats sobre elstemes transversals en l'educació era lacontradicció entre el que s'ensenyava enl'escola i els missatges que els xics i lesxiques consumien fora. Com ensenyar-los aalimentar-se bé si la publicitat incita alconsum de productes nocius? Com educarper a la pau amb tanta violència en latelevisió?

Podríem preguntar-nos també de quèserveix l'educació viària i l'aposta per laseguretat i la vida si, al final, el que els jovescomproven és que en les ciutats divertir-se atot risc està, com a mínim, tolerat. I elsmitjans són la coartada eficaç. No hi harespostes senzilles, però caldrà aprendre aprocessar tanta contradicció. Preguntem enclasse quants motoristes morts sónnecessaris per a provocar un titular deprimera pàgina o, sobretot, perquè sesuspenga un Gran Premi. Per què la premsano recorda aquestes víctimes ni entrevista elsseus familiars com ho fa tantes altresvegades? Posem a la taula interessoseconòmics i polítics i preguntem al nostrealumnat sobre el valor que té per a ells lavida enfront d'aquests factors. Potser enssorprendran.

L’iceberg de l’educació neoliberalJoan Blanco

EL MORTER

EL PARDAL

Quan la informació es barrejaamb la propaganda,la mentida i el cinismees converteixenen armes usuals

Josep Herrero

Mentre s'anuncien campanyesde trànsit i s'insisteix a evitarels accidents de moto, elsmitjans posen entre parèntesisel que cada any succeeix a Xest

2 / 218 / NOVEMBRE 2008

PENSADES

Per segona vegada en uns mesos,el projecte de llei d’educació deCatalunya ha estat respost ambuna vaga. Mentrestant, a

Andalusia continuen les mobilizacionscontra l’anomenada ordre d’incentius.Castella-la Manxa anuncia una nova lleid’educació, altres llocs creen programes dequalitat… Totes aquestes iniciativescomparteixen la voluntat d’introduir en lagestió educativa criteris mercantilistes.L’excusa sempre és la mateixa: “Millorar laqualitat i premiar l’esforç del professorat”.Aquestes polítiques van ser analitzades aSevilla, a principis de novembre, en lesjornades sobre qualitat educativa, mercat igestió salarial organitzades per laConfederació d’STES i en què van participarpersones de tot l’estat.

Les distintes iniciatives legals que,emmarcades en els acords de Lisboa i delpla de Bolonya, també promouen païsoscom Itàlia, Portugal, Bèlgica o França, entrealtres, pretenen aprofundir en lamercantilització de l'educació: introdueixenla gestió empresarial i lliuren a mansprivades determinats aspectes del serveipúblic. Però aquestes polítiquesinvolucionistes estan trobant-se amb unaimportant oposició des del mateix sistemaeducatiu, principalment els estudiants.

Ara que s’analitza el fracàs dels modelsneoliberals en’l àmbit econòmic i esrecomana sotmetre el sistema a granscanvis, des de les administracionseducatives es proposen sistemes que tambéen’l àmbit educatiu han fracassat.

Fa més de vint anys, els governsconservadors de Margaret Thatcher i JohnMajor al Regne Unit ja van engegar mesuresbasades en el reforç del poder de lesdireccions, a les quals se’ls atorgava lacapacitat de sancionar el professorat.També s’hi van generalitzar les proves dediagnòstic en diversos nivells educatius i elssalaris van introduir uns complements deproductivitat lligats als resultats d’eixes

proves i de l'opinió de les famílies. També esvan crear uns cossos externs —“agènciesde qualitat”— responsables d’avaluar elprofessorat i els centres.

Aquelles mesures, en ocasions decaràcter voluntari, més que millorar elsistema públic, han precipitat una crisid’enormes dimensions en l’educaciód'Anglaterra i Gal·les, on han augmentatles pressions contra els agents educatius,obligats a rendir comptes amb un règim devigilància permanent. Les noves polítiquesde la dreta han servit de retruc per aaugmentar la pressió sobre les famílies,que volen l’aprovat per als seus fills, i perals centres, obsessionats amb la milloradels seus resultats en el rànquing delscol·legis.

La perversió del sistema ha comportat, amés, l’oblit del professorat d’activitatsexcloses de les proves de diagnòstic, lesmateixes que no tenen cap repercussió enles millores retributives: contingutsartístics, esportius, actituds de reflexió,treball cooperatiu… A tot això, s’ha afegit laprofunda desmoralització del professorat,reflectida en la disminució creixent devocacions docents entre els joves.

A més, aquestes polítiques s’han revelatincapaces d’augmentar de manera clara els“nivells educatius”, segons la terminologia aquè reiteradament recorren els seuspromotors. Especialment greu és la situacióque pateixen comunitats educativesubicades en espais urbans perifèrics, àreesrurals o zones empobrides. En canvi, lesdiferències entre l'escola pública i la privadahan augmentat de manera ostensible.

La mobilització a Catalunya simbolitzala resistència contra unes polítiqueseducatives d’aparador que els nostrescompanys d’USTEC-STES identifiquenamb un gran iceberg, a primera vistablanc i immaculat, que hi amaga davallels seus aspectes més perversos. Si huino som incapaços de descobrir-lospotser demà serà massa tard.

ÈPOCA IV - Núm. 218 · Novembre 2008 · SINDI-CAT DE TREBALLADORS I TREBALLADORES DEL’ENSENYAMENT DEL PAÍS VALENCIÀ. INTER-SINDICAL VALENCIANA (STEPV-Iv) · DIREC-TOR: Joan Blanco · CAP DE REDACCIÓ: RafaMiralles · COORDINACIÓ: Rosa Roig COL•LABO-RADORS: Marc Candela, Santiago Estanyan,Juan Gonzàlez, Macu Gimeno, Jaume Llopis,Vicent Maurí, Toni Piera, Albert Sansano . PRO-DUCCIÓ: Pep Ruiz · DISSENY I MAQUETACIÓ:Gràcia Ausiàs, Jordi Boluda, Amadeu Sanz ·CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA: Toni Soriano· ADMI-NISTRACIÓ, REDACCIÓ I PUBLICITAT: Juan deMena, 18, baix. 46008 València.Telèfon 96 391 91 47 · Fax 96 392 43 34 ·allioli.stepv@intersindical.org · www.intersindi-cal.org/stepv · IMPRIMEIX: · Bronte Graf, S. L. ·Cullerers, 18. Alaquàs. · T. 961515017 · TIRAT-GE: 15.000 exemplars · ISSN: 1576-0197 · DIPÒ-SIT LEGAL: V-1.454-1981 · FRANQUEIG CON-CERTAT: 46/075· INTERSINDICAL VALENCIANA· ALACANT: Glorieta P. Vicente Mogica, 5-12.03005 · T. 965985165 · ALCOI: Oliver, 1-5º. 03802· T. 966540602 · ALZIRA: Avgda. Luis Suñer, 28-4t, p. 16. 46600 · T. 962400221 · BENICARLÓ:Plaça de l’Ajuntament, 3. 12580 · T. 964465283 ·ELX: Maximilià Thous, 121-b. 03201 · T.966225616 · CASTELLÓ: Marqués de Valverde, 8.12003 · T. 964269094 · GANDIA: Sant Pasqual, 13- 1r dta. 46700 · T., F. 962950754 · VALÈNCIA:Juan de Mena, 18. 46008 · T. 963919147 · XÀTI-VA: Portal del Lleó, 8, 2ª. 46800 · T. 962283067 ·UNIVERSITAT D’ALACANT: Edifici GermàBernàcer, b. Tel. 965909512 · UNIVERSITATJAUME I CASTELLÓ: Ed. Rectorat. Campus RiuSec. Tel. 964728812 · UNIVERSITAT DE VALÈN-CIA: Blasco Ibáñez, 21. Tel. 963983018 · UNI-VERSITAT POLITÈCNICA DE VALÈNCIA: Camí deVera, s/n. Tel. 963877046 · UNIVERSITATMIGUEL HERNÁNDEZ (ELX): Maximilià Thous,121 b. Tel. 966225616 · UNIVERSITAT CARDE-NAL HERRERA - CEU: Alfara del Patriarca. Tel.963877046 · UNIVERSITAT CATÒLICA SANTVICENT FERRER: Godella. Tel. 963877046

Per als violents i maltractadorsresponsables de la mort de 104persones en els darrers 12 mesospel fet de ser dones i viure en unasocietat patriarcal, a les quals calafegir milers d’agressions físiquesi psíquiques que cada dia acabenimpunes.

A Acció contra la Impunitat, unaorganització valenciana quetreballa per exigir la fi de laimpunitat dels atacs feixistes irecordar la necessitat demantindre viva la memòria i lacultura de la solidaritat il'antiracisme.

OLI

ALL

El rebombori provocat des dela primeria del curs pelgovern valencià, amb el seuconseller d’Educació al

capdavant, ha facilitat que els mitjansde comunicació i la societat valencianano hagen prestat a penes atenció alsdiners que la Generalitat preveu gastaren 2009 en el seu sistema educatiu. Demanera paradoxal, Educació per a laciutadania està servint els nostresgovernants per a instrumentalitzar elconflicte com una cortina de fum per aimpedir que es veja amb claredatl’abast del seu projecte polític. Perquè,convé no oblidar-ho, l’autèntic prismaque mostra les intencions d’un governés el pressupost, els diners delsciutadans i les ciutadanes quel’administració distribueix cada anyd’acord amb les seues prioritats. Il’educació pública, diguem-ho ja, nofigura entre els capítols millortractacts per Camps i el seu equip.

El projecte de Pressupostsd’Educació de la Generalitat per a 2009representa una reculada sobre elsexercicis anteriors. És el quedemostren els increments ridículs —en alguns casos, negatius— delscapítols que representen milloresqualitatives del servei que es presta ales escoles i els instituts valencians,així com l’abandó de programesd’iniciativa pública.

Els comptes de la Generalitat per alpròxim any, que incorporen elsingressos procedents del govern del’estat, ignoren l’obligació de l’executiuvalencià de desenvolupar al nostre

territori la Llei Orgànica d’Educació(LOE), aprovada pel parlamentespanyol. De fet, en 2008, dos anysdesprés de la seua promulgació, elConsell no ha assignat cap capítolpressupostari al desplegament de lallei. Amb aquest llast, sense destinarnous recursos que atenguen lesmancances, el govern valencià tindràmolt complicat assolir objectius demillora del sistema educatiu. Lesprevisibles xifres futures de fracàsescolar podrien explicar-se en claueconòmica. Perquè sense recursossuficients és impossible disposar d’unaeducació de més qualitat.

Com en anys anteriors, lesprevisions econòmiques per al’educació valenciana tenen un doblevessant, són continuistes idesequilibrades. Continuistes perquèpermetran que persistisquenproblemes endèmics —salaris,augment de plantilles, construccionsescolars, atenció a alumnesnecessitats, formació de personesadultes, ensenyament del valencià…—,i desequilibrades perquè l’abandó del’ensenyament públic té com acontrapartida l’ampliació dels concertsen nivells no obligatoris i lescostossíssimes inversions en projectesfaraònics d’oci i turisme.

És impossible dignificar el serveipúblic d’educació, atendre ambrecursos l’alumnat, disposard’infrastructures adients i millorar lescondicions laborals del professoratamb uns pressupostos que repeteixenun any més els romanços de sempre.

EDITORIALPressupostos 2009, el romanç de sempre

En els llimbs? Contra el ‘pito’Tudi Torró

DES DEL SUD VALENCIÀ

Jaume Martínez Bonafé

TEATRES DE L’ESCOLA

Quins mesos que portem! Açò no ésviure, quan acaba una cosa encomença una altra. Us heu adonatque en l’horari setmanal d’educació

primària la Religió té una hora i mitjasetmanal, en tots els cursos? Quantes horesd’activitats extracurriculars acumularàl’alumnat que no opte per la Religió al finaldel curs? I al final de la seua escolaritat? Clari ras, aquests alumnes perdran el tempsmiserablement. No ho dic jo, està recollit enla normativa horària sobre primària queliteralment diu:“Els alumnes que no hagensol·licitat que els siguen impartidesensenyances de religió, seran atesos per unaprofessora o professor del centre que dirigirài orientarà activitats educatives (...) la ditaatenció, en cap cas, comportaràl’aprenentatge de continguts curricularsassociats al coneixement del fet religiós ni aqualsevol altra àrea de l’etapa”. Elsfragments remarcats són meus.

En la meua tasca d’inspectora, vaig visitarl’altre dia un centre escolar per revisar ambl’equip directiu els horaris de les

assignatures. Què fan els alumnes que nohan optat per l’assignatura de Religió? —elsvaig preguntar—. I, és clar, la qüestió té moltmala fe si llegim amb deteniment lanormativa publicada en 2007 sobre elshoraris: no hi ha alternativa a la Religió, elsalumnes hauran d’estar custodiats pel tutoro la tutora, sense impartir cap contingutcurricular, és a dir, no s’ha d’explicar nitreballar en res que puga considerar-se unaprenentatge que els companys que estan enReligió no reben.

Aleshores, què fan? És difícil donarresposta a un plantejament com aquest. Notenen cap altra alternativa que estar en elsllimbs, ja sabeu, allà on anaven els xiquetsque es morien abans de ser batejats, un llocque no és ni carn ni peix, ni cel ni infern, niblanc ni negre. De xicoteta, el limbo teniaalmenys per a mi —educada en un col·legi demonges— un significat ple. Era un lloc on nosenties res, perquè no era culpa teua estarallí; no et podien castigar ni premiar, nohavies tingut temps de fer res de dolent,estaves en el limbo. El papa Joan Pau II, però,va dir abans de morir que els llimbs noexisteixen. Però jo crec que sí que hi hallimbs, perquè és l’unic lloc on podem enviarles xiquetes i els xiquets valencians que noreben classes de Religió. O no?

Trobar-se al carrer per manifestaruna veu col·lectiva i pública és undels principis fonamentals de lapolítica com a capacitat i dret de cada

dona i cada home. Trobar-se caminant,movent-se, és estar a l’aguait del territori, iestimar-lo. Freire deia que som caminant, iem sembla una magnífica metàfora d’unaidentitat que anem fent i desfent cada dia. Ferdel carrer un espai per a la política és fer delcarrer una escola, un camp de l’experiènciades del qual intercanviem sabers isentiments, i amb els quals el fem créixer.Trobar-se, doncs, al carrer per fer política éstrobar-se al carrer per educar i educar-nos.Vull dir, moure’ns entre exigències, desitjos,reconeixements i crítiques. Trobar-se alcarrer és compartir, regalar alegria, feraldarull sabent que ens escolten, que tenimveu, que ens creix l’autoestima, per cert, unapoderosa arma política. Trobar-se al carrerés una oportunitat educativa, que ens permetmodificar, amplificar i revisar la nostraconsciència, una perillosa estratègia contraaquells que ens neguen la memòria, lahistòria, la dialèctica. Trobar-se al carrer potser també una forma d’escriptura, un poema.La paraula pública d’una veu col·lectiva idiversa, nascuda des de la diferència.

Trobar-se al carrer per fer política ésagafar en les nostres mans les coses que nose’ns n’haurien d’haver anant de les mans,les coses properes, les coses sentides iestimades. Les coses de la vida. A mi va serMarx qui m’ho va ensenyar: per a canviar elmón amb la política cal anar a l’arrel, i l’arrelsom nosaltres mateixos. Ser radical éscomençar per canviar-nos nosaltresradicalment.

Però nosaltres, radicals, som nosaltressencers, no fragmentats. Jo no sóc a trossos,mestre, pare, campió de truc, futbolistafrustrat, amant del cinema, somiador derotllos, amant. Quan em manifeste al carrer,quan busque el meu lloc per a construir laveu col·lectiva no sóc un fragment de mimateix. Sóc tot junt. I la meua veu pública ésuna veu subjectiva, una veu de subjecte, unaveu sencera.

Vostés es deuen haver preguntat de què vaaquest rotllo i quan ix allò del pito. Doncs haestat pura estratègia comunicativa. Sihaguera titulat la columneta La política com ataller, pot ser no haurien arribat fins ací. Peròja que estem, parlem del pito. Tot això fa alcas de la pena que em fa veure en una manila gent bufant xiulets, o caminar davall depancartes sense cap contingut, o amb caretod’avorriment. Aprofitem, ara que la dretapolítica cada dia ens provoca més, per a eixiral carrer i fer-hi un autèntic taller de política,i assajar-hi noves formes de voler sernosaltres, de voler ser autors i autores de lanostra llibertat. Sense xiulets.

Crec que sí que hi ha llimbs,perquè és l’unic lloc on podemenviar les xiquetes i els xiquetsvalencians que no rebenclasses de Religió

Trobar-se al carrer per ferpolítica és agafar en lesnostres mans les cosesproperes, les coses sentides iestimades

NOVEMBRE 2008 / 218 / 3

PENSADES

4 / 218 / NOVEMBRE 2008

FUNCIÓ PÚBLICA

Acord de 8 de maig 2007(CCOO, ANPE, FETE-UGT, CSIF, Generalitat)

Complement específic (mensual) 130 €Salari brut anual: Grup B 28.523,90 €

Grup A 32.639,92 €

Proposta STEPVComplement específic (mensual) 300 €Salari brut anual: Grup B 30.563,90 €Grup A 34.679,92 €

Increment anual de l’IPC

Increment de l’IPC

Salaris

Salaris

Diferència IPC salaris

Desviació en % entre l’increment dels salaris i l’IPC (1999/2008)

La clàusula de revisió, la millorgarantia

La clàusula de revisió anual, equivalent a l’incrementdels preus de consum (IPC), és la millor fórmula per amantindre el poder adquisitiu dels salaris. En altressectors laborals, les retribucions de la nòminaincorporen cada any els augments derivats de ladesviació entre els salaris de l’any anterior i elpercentatge acumulat en el mateix període per l’IPC.STEPV continua defenent la clàusula de revisió enfrontd’altres organitzacions que es remeten a l’aplicaciód’acords signats amb l’administració, queemmascaren pèrdues salarials històriques iirrecuperables.

Incomplet, insuficient i injust

L’acord retributiu del 8 de maig de 2007 —STEPV va serl’únic sindicat que no el va subscriure ja que el qualificard’”incomplet, insuficient i injust”— assigna una partimportant de l’increment salarial als sexennis. Aixòincrementa encara més les diferències retributives entreel professorat, en detriment del més jove, i impedeixl’equiparació econòmica amb els docents d’altresterritoris de l’estat, molt millor retribuïts. La proposta delSindicat en 2007 consistia a destinar al complementespecífic de la nòmina un increment de 300 euros per atot el professorat sense distinció. Aquest augmentsalarial en el complement de destinació —i no en elssexennis— hauria disminuït les diferències salarials entreles treballadores i els treballadores. Les milloreseconòmiques, proposades en solitari per STEPV,s’haurien vist aplicades linialment a la totalitat delprofessorat i no únicament al col·lectiu —a penes un 10%del total— que té més experiència docent.

Professorat valencià no homologat

Professorat de Catalunya

Professorat valencià homologat en 2010

-2.040 €

El salari del professorat valenciàLa pèrdua de poder adquisitiu acumulada des de 2000 arriba a l’11,5%

L’homologació pendent

Les retribucions totals del professoratd’altres comunitats autònomes, com araCatalunya (2007) equivalen als salaris que,en el millors dels casos, percebrà només un10 per cent dels docents del País Valencià el2010.Amb les millores retributives de l’Acord de 8de maig de 2007 (que l’STEPV va ser l’únic ano signar), la immmensa majoria delprofessorat valencià seguirà deshomologaten matèria salarial.

102

104

100

104

106,8

106,1

111,1

113,8

117,7

111,9

121,8

114,9

125

118

130

121,5

136,7

125,2

108,9

Més de 30.000 persones van eixir alcarrer el 10 de novembre en les con-centracions comarcals —a Alacant,Alcoi, Altea, Dénia, Elda, Elx, la VilaJoiosa, Onil, Orihuela, Torrevieja, Vi-llena, Alzira, Buñol, Gandia, Llíria, On-tinyent, Port de Sagunt, Requena,Torrent, València, Xàtiva, Castelló, laVall d’Uixó, Vila-real, Vilafranca i Vi-naròs— convocades amb el lema“Amb aquesta educació, Font de Moradimissió”. En les convocatòries de re-buig a la política educativa del governvalencià, promogudes per la Plata-forma per l’Ensenyament Públic —STEPV, CCOO, UGT, FAPA, Escola Va-lenciana, FAAVEM, permanents dedirectors…— es van afegir distintesentitats cíviques i socials, així com for-ces polítiques.

STEPV, que s’ha congratulat perl’èxit de partipació de les mobilitza-cions, ha reiterat la necessitat d’unarectificació en la política educativa dela Generalitat, que no té el suport dela comunitat educativa ni del profes-sorat valencià. “La rectificació passaper la derogació de l'ordre d'impar-tició de Ciutadania en anglés, la sus-pensió de les intimidacions als cen-tres educatius per part de la inspec-ció i l’obertura d’una autènticanegociació sobre els problemes realsde l'ensenyament valencià”.

El Sindicat ha advertit que lesmultitudinàries respostes de la co-munitat educativa “suposen una cen-sura en tota regla al conseller i a lasecretària autonòmica d’Educació.Ni el president Camps ni el consellerFont de Mora poden obviar-ho”.

Inspectors que intimidenEnmig de la indignació per les ac-tuacions de la Conselleria d’Educació,la inspecció educativa està protago-nitzant episodis que pretenen intimi-dar la resposta del professorat i elscentres. Alguns inspectors estant re-metent escrits instant els claustres ano debatre aspectes relacionats ambel conflicte. En altres casos es preténcensurar les webs dels centres o al-çar acta sobre la llengua en quès’imparteix Ciutadania. Hi ha hagutinspectors que han alçat acta d’en-trevistes amb directores i directors.Altres han recriminat la publicació,pagada de la butxaca del professorat,d’anuncis o notes de premsa en mit-jans de comunicació. STEPV ha exigita l'administració que abandone unespràctiques antidemocràtiques “prò-pies d’una dictadura” i ha instat la ins-pecció a “recuperar les seues fun-cions de suport i assessorament alprofessorat”.

El ritme de les mobilitzacions no hadeixat de progressar i augmententambé les adhesions a les distintesconvocatòries. Dins d’aquesta dinà-mica, es preveu una assistència mas-siva a la manifestació que recorreràels carrers de la capital del país el dis-sabte 29 de novembre. Idèntiquesprevisions es fan sobre la convocatò-ria unitària per part dels sindicats, el17 de desembre, d’una vaga generalen tota l’educació valenciana.

NOVEMBRE 2008 / 218 / 5

Professorat, famílies i estudiantsexigeixen a Camps que rectifiqueConvocada una gran manifestació a València el dia 29 i una vaga general el 17 de desembre

ENSENYAMENT

Els recursos contra Ciutadania,pendents de resolució judicial

La desestimació del Tribunal Superior deJustícia (TSJ) de l’incident d’execució desentència presentat per CCOO contra laresolució de la Conselleria d’Educació queobliga a impartir Educació per laciutadania per dos docents, no suposa queel TSJ done la raó a la Conselleria, atésque que hi ha pendent un pronunciamentdel mateix tribunal sobre el fons de laqüestió. El tribunal ha de dictar sentènciasobre els recursos presentats contral’Ordre del 10 de juny de 2008 —un delsquals és de l’STEPV—, la disposició dereferència de què emanen altres textosnormatius. La resolució judicial evidència, però, que la via dels tribunals no és la millor garantiaper a aconseguir la retirada de l’ordre.

La BBC visita el País Valenciàper informar sobre Ciutadania

El conflicte generat per la impartició deCiutadania en anglés desperta l’atenciód’importants mitjans de comunicació, fins itot de fora de les nostres fronteres. En lesúltimes setmanes, un equip de periodistesradiofònics de la BBC està treballant alPaís Valencià en l’elaboració d’undocumental que s’emetrà el 4 dedesembre. Els reporters de la prestigiosacadena britànica han visitat els institutsVeles e Vents, de Gandia, i el SerraPerenxisa, de Torrent, on s’han pogutentrevistar amb estudiants, pares i mares idocents. Els periodistes, que inicialment es vanposar en contacte amb STEPV, estancomprovant a través dels testimonisrecollits, les dificultats per a impartirl’assignatura en anglés, amb dosprofessors a l’aula. Acompanyats per unrepresentant del Sindicat, l’equip de la BBCestà comprovant el malestar que recorre lacomunitat educativa.

El calendari de lesmobilitzacions

� Del 17 al 23 de novembre. Convocatòriesals centres: tancades, xarrades... � Dissabte, 29, a les 18 hores. Granmanifestació a València, des de la plaça deSant Agustí.� Primera i segona setmana de desembre.Assemblees comarcals i assemblees encentres.� 17 de desembre. Vaga general del’educació.

STEPV preferia convocar la vaga durant laprimera setmana de desembre com estavainicialment anunciada. No obstant això, enconsideració al sentir majoritari de lesaltres forces sindicals i socials delmoviment unitari, s’ha afegit a laconvocatòria de vaga general per al dia 17,amb vista a reforçar la Plataforma enDefensa de l’Ensenyament Públic.

Camps ordena ara que Ciutadaniasiga en anglés en 5é de primària

El govern valencià té decidit que l’alumnatde 5é de primària curse en anglés, a partirde 2009/10, l’assignatura de Ciutadania.Com ja ha fet en l’ensenyament de l'anglésen infantil i primària, l’administració nopreveu dotar els centres amb professoratqualificat per a garantir aquestsensenyaments. STEPV considera que la nova mesura és“una mostra més de la manca denegociació, diàleg i consens quecaracteritzen les últimes actuacions de laConselleria d'Educació”. La decisió no hacomptat amb el suport de la comunitateducativa, que no ha sigut consultada.“L’anunci”, denuncia el Sindicat, “trenca demanera unilateral els acords de plantillesde 1996 i 2005, amb l’únic objectiud’augmentar la jornada lectiva i la càrregalaboral dels mestres, que disposaran demenys temps pera a l’atenció de l’alumnat”.La consellleria no ha previst capcontrapartida ni laboral ni econòmica.

Concentració a València, el 10 de novembre, al Palau de la Generalitat / A.S.

STEPV denuncia les maniobres de la conselleria per a instrumentalitzar els equips directiusEducació es reserva la potestat de renovar les direccions

6 / 218 / NOVEMBRE 2008

Aquesta vegada no farem memòria dela nostra publicació. Cedirem atenció iespai a la premsa diària perquè l’ocasiós’ho val.

Levante-EMV, en la seua edició deValència de 2 de novembre, destaca aquatre columnes i en portada unesparaules d’Alejandro Font de Mora: “Hiha un sector radical que busca ferpolítica des de l’educació”. En l’interior,el conseller s’explica: “Ací hi ha unfenomen que traspasa la políticaeducativa sectorial per a inscriure’s enun context de política general.Senzillament, hi ha un sector del’esquerra que pensa que el PartitPopular no té dret a governar, en unaconcepció que a mi em semblaantidemocràtica i que, d’altra banda,tampoc no és nova en la històriad’Espanya”. Vejam: qui s’oposa a lapolítica educativa del PP són elsrepresentants dels estudiants, els delspares i mares d’alumnes, els delprofessorat, aquests de maneraunitària, amb una suma que voreja el80%, a més d’Escola Valenciana, ànimai cos de les Trobades. Tota aquestagent, més l’esquerra política queparticipa en les manifestacions, té unaconcepció antidemocràtica de la vida?Font de Mora aclareix: “En educació esdóna una distorsió important i és que elsindicat majoritari que representa elsprofessors en el sector públic no técorrelat polític amb presènciasignificativa”. I què? De sobte, laconvergència intersectorial del móneducatiu ha desaparegut. Somnosaltres, i som no solamentantidemocràtics, sinó també una“distorsió important”. Hi ha algunacosa menys distorsionada quepresentar-se cada quatre anys a uneseleccions en què participa més del 70%dels electors i que les guanye unacandidatura amb l’únic aval del seutreball, sense cap contribució política nimediàtica? I el conseller d’Educació, elgarant que aquesta responga als mésalts valors i més profitososaprenentatges, continua: “Empreocupa perquè la societat valencianano es mereix que el principal partit del’oposició se situe en posicions radicals.El PSOE ha elegit un company de viatgemolt perillós per als seus propispropòsits”. És això política educativa?És això moderació? El conseller, quesap que aquest sindicat pateix els atacssistemàtics de l’extrema dreta, hadecidit subratllar la diana.

Si Font de Mora és la personamoderada, assenyada i honesta queFrancisco Camps ha posat alcapdavant de set-cents milalumnes i cinquanta mil professors,aleshores sí, nosaltres podem serben bé uns radicals, uns radicals dela democràcia sindical, però maiuna distorsió. Els vots, tots els vots,són sagrats; no li sembla,conseller?

ENSENYAMENT

ADÉS I ARA

RadicalsVicent Esteve

AllioliLa Conselleria d’Educació, a través dela inspecció educativa, ha decidit no au-toritzar la pròrroga de l’horari escolardurant el curs 2008/09 al centre d’e-ducació especial Tamarit d’Elx (Baix Vi-nalopó), una experiència de jornadacontínua que funcionava ininterrom-pudament des de 2004, amb un pro-

jecte que havia rebut l’aprovació de totsels sectors de la comunitat educativa.El model de jornada i temps escolarestà previst en la Llei d’Educació (LOE),la qual permet als centres escolarsadoptar distintes estructures organit-zatives, adaptades a les seues pròpiesnecessitats. La LOE dóna així la co-bertura legal a qualsevol model orga-

nitzatiu que compte, com en el cas delCEE Tamarit, amb el suport democrà-tic de la comunitat educativa.

L’horari intensiu de les activitatsacadèmiques als matins permetia,fins al curs 2007/08, conciliar la vida la-boral de les famílies amb la cura i l’e-ducació d’uns joves que presentenunes necessitats educatives molt es-

pecífiques. De fet, la immensa majo-ria de l’alumnat del Tamarit ha d’as-sistir a les vesprades a sessions tera-pèutiques en altres centres i gabinetsprofessionals, on rep tractaments par-ticulars per a millorar les seues con-dicions de vida. Altres vegades, les fa-mílies s’han queixat del cost que su-posen aquests tractaments, “quehaurien de ser proporcionats i finançatsper la mateixa administració”. Elcol·lectiu es va mobilitzar el curs pas-sat i va exigir a la Conselleria que do-tara el centre amb més especialistesi personal educador.

La imposició d’un nou horari en jor-nada partida per part de l’administra-ció a l’inici del nou curs escolar ha pro-vocat la resposta de tota la comunitateducativa del CEE Tamarit. Des de se-tembre, els pares i les mares, acom-panyats pels seus fills i filles, han or-ganitzat protestes a les portes delcentre i davant la delegació territoriald’Educació a Alacant. Davant la nega-tiva del director territorial a rebre elspares i mares, una inspectora va jus-tificar la posició de l’administració a lesfamílies: “La Conselleria renova cadacurs els horaris escolars, segons lescircumstàncies del centre”. Per laseua banda, els representants de la co-munitat educativa segueixen senseentendre el canvi de criteri d’Educació,atés que “les circumstàncies del cen-tre no han canviat”.

AllioliLa resolució que regularà la renovacióde 250 directors i directores de centreseducatius del País Valencià no incor-porarà cap de les propostes que en elmarc de la mesa sectorial van presen-tar els representants del professorat ainstàncies dels distints sectors de la co-munitat educativa. Amb la nova nor-mativa, l’avaluació dels equips directius

recaurà en una persona del serveid’inspecció educativa. Un qualificaciódesfavorable només en un dels ítems,d’un total de dotze, suposarà l’avalua-ció negativa de l’equip.

STEPV ha recordat que hi ha reco-rregudes altres resolucions anteriors iha anunciat que recorrerà contra la novadisposició “perquè fa una interpretaciómolt restrictiva de la LOE i impossibi-

lita el debat”. La normativa ja ha estatinstrumentalitzada per la conselleria perimpedir a Batiste Malonda, exdirector del’escola d’Almoines i que ha obingut elsuport unànim de la seua comunitateducativa, continuar exercint-ne la res-ponsabilitat. En un sentit oposat, l’ad-ministració manté arbitràriament di-rectors —a l’IES Tulell, d’Alzira o al Jo-anot Martorell, d’Elx—, a pesar de

l’oposició explícita de les seues comu-nitats educatives.

“L’Administració pretén controlarpolíticament les direccions, com ja ha fetamb la inspecció educativa i altres ser-veis”, indica un comunicat de STEPV.“Els centres on l’administració imposaels seus criteris i s’ignora la voluntat delprofessorat, les famílies i l’alumnatsolen acabar generant conflictes”.

Els mestres han de poder acreditar en els trasllats leshabilitacions reconegudes El ministeri dubta ara en modificar la convocatòria del concurs de 2008/09AllioliLa normativa anunciada pel Ministerid’Educació per al pròxim concurs de tras-llats del cos de mestres limitava, al pro-fessorat provisional, l’obtenció de la primeradestinació a l’especialitat al·legada enl’oposició, cosa que impedia activar les ha-bilitacions de les persones que les pos-seïren. La Confederació d’STES hi va pre-sentar en el Consell Escolar de l’Estat una

esmena ja que entenia que es conculca-ven drets adquirits i es contravenia el queestablia el reial decret d’accés, que obli-ga a obtindre la primera destinació en l’àm-bit territorial on s’ha aprovat les oposicions,sense mencionar l’especialitat d’ingrés. Fi-nalment el MEC la va acceptar.

Tanmateix, i segons fonts de la Con-selleria d’Educació, el Ministeri estàpensant en fer marxa enrere.

STEPV-Iv considera una irresponsa-bilitat que el Ministeri estiga jugant ambles condicions laborals del professorat iendarrerint la convocatòria del concurs.El Sindicat exigeix la publicació urgent dela modificació del Reial Decret 2112/1998,tal i com es va aprovar en el Consell Es-colar de l’Estat, i la convocatòria imme-diata del concursos estatals tot respec-tant les habilitacions del professorat.

STEPV considera que el Ministerid’Educació està actuant de manera ne-gligent i irresponsable, ja que està jugantamb la mobilitat i amb les condicions la-borals del professorat i ha anunciat queseguirà defenent el manteniment delsdrets adquirits, “lluitarà per ampliar-losi s’oposarà a qualsevol modificació nor-mativa que empitjore condicions laboralsja reconegudes”.

La Conselleria suprimeix la jornadacontínua en un centre d’ElxFamiliars, docents i alumnes protesten per la decisió de la Conselleria

L’AMPA del centre d’E.E. Tamarit reivindica la jornada continuada durant la manifestació del passat 10 de novembre / Allioli

Domènec Ortolà i Pla¿Existeix alguna relació entre la gestiódemocràtica dels centres educatius i la salutlaboral del professorat i el personald'administració i serveis que hi treballa?Malauradament no disposem d'investigacionsmèdiques que ho palesen amb dadescientífiques. Aquesta és una carènciaimportant de l’actual sistema preventiu. Noobstant això, hi ha estudis més generalssobre els diferents tipus de gestió delscentres de treball. Però, sobretot, el sentitcomú i la meua experiència com a docent,sindicalista i tècnic en prevenció, empermeten afirmar que és posible establir unarelació entre ambdós conceptes.

Pot ser útil començar fugint delsreduccionismes que el llenguatge comú devegades ens du a la confusió. En primer lloc,cal rebutjar el concepte de salut quel’equipara a l'absència de malaltia, perquèaquesta absència és una condició necessàriaperò, segons l'Organització Mundial de laSalut (OMS), és insuficient. En efecte, l'OMSassenyala que la salut és aconseguir elmàxim nivell de benestar físic, mental isocial, la capacitat de funcionament amb elsfactors socials en què viuen l'individu i lacol·lectivitat.

D’altra banda, la gestió democràtica ésmolt més que una mera direcció escollidaamb criteris democràtics i, si és possible,dialogant. Una gestió autènticamentdemocràtica exigeix un projecte comú, ocompartit almenys amb una sèriesignificativa de persones, tot respectant que,com no podia ser d’una altra manera, semprehi pot haver gent amb altres idees. Entre lagent disposada a tirar avant un projecte pot

haver-hi diferents graus d'implicació i ritmesde treball. Per tal que siga efectiva, la gestiódemocràtica exigeix claredat i horitzontalitat:claretat amb els seus objectius i la seuametodologia com pel que fa als compromisosque hom assumeix; horitzontalitat perquè elprojecte ha de ser pensat, discutit, dissenyat i

materialitzat per totes les persones icol·lectius implicats. La possibilitatd'introduir canvis i modificacions ha d'estar al'abast de tothom.

Contra correntDissortadament, un projecte participatiu idemocràtic, ara per ara, és un projecte queva contra l’orientació de la nostraadministració educativa, encabotada arestringir la participació i el controldemocràtic en la gestió dels centres. Tambéva, a vegades, troba la passivitat d’algunes deles persones que l'haurien d'espentar:professorat, personal d’administració iserveis, alumnat i famílies. Però és unprojecte necessari si volem que el nostretreball siga una ferramenta útil per a millorarla societat i per a viure el nostre treball comuna font de realització personal.

Un projecte de gestió democràtica delcentre ha de recollir necessàriament lavoluntat de millorar les condicions de treball,i incorporar els mitjans escaients per dur-laa terme. Cal, doncs, planificar una actuacióconcreta sobre l'entorn físic i social, sobrel’esforç i les demandes, les compensacions,la capacitat de control sobre el propi treball,el suport social i l'esforç emocional. L'entornfísic és força important: calen condicionsambientals, nivells de soroll, lluminositat,temperatures adequades… El mobiliari i lapissarra han de respondre a criterisergonòmics.

Pel que fa a l'actuacio sobre l'esforç i lesdemandes, la societat planteja al sistemaescolar més exigències que mai: personesformades que responguen a les necessitatsdel mercat de treball, reduir i compensar

desigualtats, fomentar i posar en pràcticadeterminats valors, actualitzar els contingutsde manera permanent, prestar atencióindividualitzada a l'alumnat... I tot això ambplantilles manifestament insuficients en lamajoria dels casos. Cal doncs, treballar perreduir les hores lectives. Les noves tasqueshan de preveure reduccions de la càrregalectiva i del nombre d'alumnes per aula,garantir un sistema àgil de substitucions...

Llibertat de càtedraEnfront de la creença que el professorat ésl’amo de la seua classe, cal recordar que latasca docent més prompte està condicionadaper lleis i normatives d’àmbit estatal,autonòmic o del mateix centre. Defendre lallibertat de càtedra i el projecte educatiu decentre és, ara mateix, una prioritat clau. Caltrencar la dinàmica individualista, fomentarel treball en comú, crear espais comunsfísics i temporals. Els òrgans col·legiats nohan de ser pur tràmit. Les deficients o nul·lesrelacions entre el professorat són una de lesprincipals causes que provoquen malalties decaràcter psicosocial. Treballar amb personesi assumir una responsabilitat sobre el seufutur és una font constant de tensions,preocupacions i conflictes que exigeix alsdocents un autocontrol de les emocions, pera evitar efectes negatius sobre la nostrasalut.

A més d’aquestes mesures, cal treballaren un ambient que estimule la implicació detots els agents socials i col·lectius del centreper tal de desenvolupar polítiques quefomenten la convivència, el respecte mutu iafavorisquen la resolució de conflictes demanera dialògica.

NOVEMBRE 2008 / 218 / 7

ENSENYAMENT

BREUS

Salut laboral i gestió democràticaPer un treball docent saludable i una millor convivència en els centres educatius

Treballar amb persones iassumir una responsabilitatsobre el seu futur és una fontconstant de tensions,preocupacions i conflictes

Cal desenvolupar polítiquesque fomenten la convivència, elrespecte mutu i afavorisquen laresolució de conflictes demanera dialògica

Les professores interinespodran acumular les horesde lactància

Els serveis jurídics del sindicat van pre-sentar recurs d’alçada contra una re-solució del servei territorial de Caste-lló que denegava l’acumulació de lac-tància a una professora interina que, enel moment de contractar-la, estavagaudint el permís de maternitat.

El servei territorial va denegar la pe-tició en interpretar que el trencamentde contracte que es produeix entre el31 d’agost i l’1 de setembre impedia al’empresa autoritzar l’acumulació delactància per considerar que hi haviahagut desvinculació entre l’empresa ila treballadora.

La Conselleria d’Educació ha resoltel recurs de manera favorable a la per-sona perjudicada i ha deixat senseefecte la resolució del servei territorial.

La resolució del recurs iguala, enaquest cas, les condicions laborals deles professores interines a les del fun-cionariat i restableix així tots els dretsdel Decret que regula els permisos i lli-cències del personal docent no uni-versitari dependent de la Conselleriad’Educació.

STEPV denuncia elmenyspreu del Consellenvers les universitatspúbliques valencianes

Davant la notícia del possible incom-pliment per part del Consell dels seuscompromisos de finançament i de pa-gament del deute a les universitats va-lencianes, el Sindicat ha manifestat elseu rebuig i veu confirmades les seuessospites respecte a un govern quesembla entestat a destruir l’ensenya-ment públic en tots els seus nivells. Almateix temps que apareix aquesta no-tícia, es nomena el rector de la VIU (Va-lencian International University), launiversitat privada que es finança ambfons públics.

El Sindicat denuncia la desviació derecursos i la indefinició sobre les di-rectrius que el govern valencià havia dedonar per a l’elaboració de les noves ti-tulacions universitàries, així com l’a-nunci de manca de finançament per aaquesta reforma.

Per una altra banda, el Sindicat hacriticat la nova reorganització d’Uni-versitats de la Generalitat, en plena ne-gociació del nou Pla Pluriennal de Fi-nançament de les Universitats, i de lamodificació del Decret sobre Règim i re-

tribucions del PDI contractat laboral deles universitats públiques valencianesi sobre retribucions addicionals delprofessorat que, per manament legal,hauria d’haver-se fet abans del mesd’abril.El Consell de Ministres va aprovar el

passat 7 de novembre el Reial Decretd’especialitats que defineix les ma-tèries que pot impartir el professoratd’acord amb la seua especialitat.

El decret defineix 44 especialitatsdocents per al professorat de secun-dària i batxillerat, i 29 per al de For-mació Professional, així com les ma-tèries que pot impartir cadascun.

A més, la nova norma reformal'actual Certificat d'Aptitut Pedagògicai estableix les condicions de formaciónecessàries per a l'exercici de la do-cència en les mateixes etapes edu-catives. Així, el futur professorat desecundària, formació professional iidiomes afegirà a la seua preparacióacadèmica i científica una formaciópedagògica i didàctica adequada pera poder exercir la docència, que ob-tindran mitjançant la realització deltítol universitari oficial de Màster deSecundària. Aquest títol li facultaràper a la docència a partir del 1 d'oc-tubre de 2009. La seua durada seràd'un any i estarà disenyada per lesUniversitats, d'acord amb el que re-gula la LOE.

EpC només serà impartida pelprofessorat de GiH i FilosofiaEn la nota del Consell de Ministres(que podeu trobar en el nostre web)s’avança que el document fixa que no-més les especialitats de Filosofia i Ge-ografia i Història tenen l’atribuciódocent per a impartir EpC i que el pro-fessorat d’anglés només pot impar-tir Llengua Estrangera-Anglés.

Aquest RD invalida les noves ins-truccions de la Conselleria d’Edu-cació que permeten al professoratd’anglés impartir EpC. L’adminis-tració valenciana d’escudava en quèel RD d’especialitats encara era unesborrany per a justificar la pre-sència del professorat d’anglés enles classes d’EpC. Quan es publiqueen el BOE aquest RD, l’administra-ció valenciana haurà de retirar totesles resolucions i instruccions queobliguen al professorat d’anglés aimpartir EpC si no vol imcomplir lallei. També hauria de retirar l’ordredel 10 de juny sobre la imparticiód’EpC perquè, sense el professoratd’anglés a les aules serà impossiblecomplir-la.

El Govern aprova el ReialDecret d’especialitats i lareforma del CAP

Manifestació d’estudiants a València contrael Procés de Bolonya el 13 de novembre

8 / 218 / NOVEMBRE 2008

ENSENYAMENT PRIVAT

Allioli"En cap moment ens havíem plan-tejat si érem o no els primers, pen-sàvem que teníem l'obligació depronunciar-nos, independentmentde ser una escola pública o concer-tada", comenta Marisa Palacios, di-rectora de la Cooperativa Aire Lliu-re d'Alacant, primer centre concer-tat que s’ha mobilitzat en contra dela docència en anglés d'Educació pera la ciutadania. "Crec que els crite-ris pedagògics, el tipus d'educacióque volem, en valors, democràtica,en llibertat i igualtat, i el sentit comúhan d'estar per damunt del tipus decentre on impartisques la docència",explica Palacios.

El centre va iniciar les mobilitza-cions el 4 de novembre amb una tan-cada on s’informava les famílies i l’a-lumnat de la situació. L’acció vacomptar amb la intervenció d'unsubinspector i dos policies, els quals

es van presentar al centre i vanobligar la directora a identificar-se.“En demanar explicacions del motiude la seua presència i intervenció”,explica Palacios, “els policies els vandir que volien comprovar què esta-va ocorrent en el centre i si hi esta-va tenint lloc una tancada”. “Hem de-manat una investigació a la Subde-legació del Govern, afig la directora,per determinar la persona o perso-nes que van donar l'ordre de tan la-mentable i il·lícita situació". Per laseua banda, STEPV ha exigit a la Sub-delegació explicacions sobre l’acciópolicial contra la tancada, que con-sidera “desmesurada i il·lícita con-tra un acte democràtic i pacífic, queforma part de la campanya de mo-bilitzacions que la comunitat edu-cativa està duent a terme”.

Amb tot, la cooperativa escolarseguirà participant en "totes les ac-cions previstes per la Plataforma en

Defensa de l'Escola Pública", expli-ca Marga, una de les professores delcentre.

Citizenship“Si parlem de l’anglés, caldria des-tacar la frustració que produirà enl’alumnat haver de treballar sobreuns continguts lingüístics molt su-periors als que es demana en el cu-rrículum de segon d’ESO”, comentala directora, respecte a la normati-va de la Conselleria. Marisa Pala-cions denuncia que, per a tirar avantuna política educativa plurilingüede qualitat cal “una bona planifica-ció de les necessitats, i objectiusclars i assequibles, tenint en comp-te el moment evolutiu de l’alumnat,així com un augment del professorat,els recursos i la formació.”

Un centre concertat es tancaen protesta per CiutadaniaLa cooperativa Aire Lliure, d’Alacant, participa en lesmobilitzacions de la Plataforma

Miquel CalatayudEl professorat d'ensenyament concertat ésmajoritàriament contrari a impartir Educacióper la ciutadania en anglés perquè vol que esrespecte el programa lingüístic i el projecteeducatiu de cada centre. El professoratd'anglés, que no té competències per aimpartir Ciutadania, no vol ser partícip de lesanomalies d’una política educativa que preténsuplantar el professorat de Filosofia o CiènciesSocials, que és a qui legalment li corresponimpartir la matèria.

L’administració valenciana ha intentatbuidar de valor l'assignatura per mitjàd'aquestes decisions. En un principi, en lamajoria de col·legis concertats hi haviainclinació per acollir-se a l'opció B, i afegir unahora més al currículum d'anglés. Quan el jutgeva dictar una sentència contrària a aquestaopció, va esclatar el conflicte: calia obeir peròno complir. D’aquesta manera, l'acte didàcticexperimenta una greu transformació.S’imparteix l’assignatura en anglés, tot i que no

se n'entenen el continguts. Les abstraccions nosón vehiculitzades perquè l'alumnat aprenga aaprendre Ciutadania.

No podia esperar-se una altra cosa d’unconseller que no ha fet cap mèrit per meréixerel càrrec. Però per això l’ocupa, perquè sapsense haver estudiat, perquè té més explicativaque coneixement. És fàcil deixar-se dur per lallei sense espentar cap riu, acudir als actesprotocolaris institucionals, eixir en la televisió...Les persones amb poder de decisió —com deiaaquell: "En aquesta vida el tot és decidir-se."—són sovint víctimes dels pensamentsintestinals estrets i tortuosos dels suburbis dela intel·ligència i el sentit comú.

Pense en aquestes coses i no puc evitarassociar-les amb un dels capítols de la històriade l’Espanya negra. Felipe II, model de larigidesa del poder reial, ordenà la invasiód'Anglaterra. En 1571, i més tard 1588, vaafirmar que el gran objectiu de conquistar l’illaera un encàrrec de Déu. El monarca va rebutjartotes les objeccions que li van plantejar els qui

havien de dirigir les operacions, els ducsd'Alba, Medina Sidònia i Parma. A aquest últimli va manifestar que per a l’èxit de l’operació noera necessari comptar amb un port d'aigüesprofundes en els Països Baixos. “Déuproveirà”, li va dir. I l'armada va partir, segonsdeia un dels seus oficials més veterans “ambl'esperança d'un miracle”. Enfront d'unaintransigència tan cega recolzada en la sanciódivina era difícil que prosperés un càlculracional sobre els principals interessos del quellavors era Espanya.

En la nova ocurrència del nostreconseller, on és l’arrelament al medi? Onl'autonomia dels centres per decidir elplurilingüisme? Què pinten els projecteseducatius? Com treballar la diversitat?“S'obeeix però no es compleix”, deien elsoficials de Felipe II. “S'obeeix però no escompleix”, diem els mestres davant aquestaimprovisació del pitjor plurilingüisme, per laseua improvisació, mala organització idesgavell intencionat.

“S’obeeix, però no es compleix”L’ensenyament de Ciutadania en els centres concertats

Quan el jutge va dictar una sentència contrària a l’opció B va esclatar el conflicte: calia obeir però no complir.

En la nova ocurrència del nostreconseller, on és l’arrelament almedi? On l'autonomia delscentres per decidir elplurilingüisme?

Conselleria equiparà lesplantilles amb la públicaSTEPV proposa avançar el calendarid’implantació proposat per Educació

AllioliLa Conselleria d’Educació s’hamanifestat disposada a incrementarles plantilles docents dels centresconcertats fins a equiparar-les ambles de la xarxa pública. En lacomissió de seguiment del 15 d’oc-tubre, l'administració també vaafirmar que cobrirà la necessitatdel tractament de l'anglés en l’eta-pa d’infantil.

Per a implantar les plantilles en in-fantil, Educació proposa la següenttemporització: 2009 (setembre), incre-ment d’un docent en centres de tres lí-nies i dos en centres de quatre; 2010 (se-tembre), increment d’un docent en cen-

tres de dues línies i dos en centres dequatre; 2011 (setembre), incrementd’un docent en centres de tres línies i dosen centres de quatre. STEPV va dema-nar acurtar el calendari d’implantació iincrementar les previsions de 2010 a ge-ner del mateix any. Els responsables dela conselleria van respondre que inten-taran modificar la proposta, “però tot de-pendrà de la supervisió i aprovació de laConselleria d'Hisenda”.

La recol·locació del professorat afec-tat per la supressió d'unitats, les plan-tilles de cicles formatius i el complementpersonal transitori van quedar ajor-nats per a la reunió de la comissió del19 de novembre.

Exclosos els sexennis enl’homologació salarial Els pressuposts, pendents de lainclusió del deute acumulatAllioli

La Generalitat reconeix, en l’esbo-rrany dels Pressuposts de 2009, l'-homologació salarial del professoratde l’ensenyament concertat amb el delsector públic, a excepció dels sexen-nis. La percepció d’aquest comple-ment retributiu, que ara ignora laconselleria, és una reivindicació com-partida pel conjunt dels sindicats queva ser reconeguda en 2004 per la ma-teixa administració. Educació ha as-segurat que incorporarà els enda-rreriments retributius corresponentsa 2008 en el text final de la llei.

En el capítol pressupostari dedicata les despeses variables, gestionada

directament per l’administració —triennis, retribució de càrrecs uni-personals, substitucions, etc.—, laGeneralitat preveu un increment d’un2% a penes. Finalment, les despesesde funcionament dels centres —sa-laris del personal d’administració iserveis, electricitat, aigua, etc.— no-més augmentaran en el mateix per-centatge, una quantitat que l’STEPVconsidera “absolutament insuficientper a complir les addendes signadesentre les patronals”. Els pressupos-tos, actualment en tràmit parlamen-tari, poden experimentar variacionsfins que siguen aprovats per les Cortsvalencianes.

Tancada al centre Aire Lliure / Aire Lliure

Rafael Martí i Cristina Manrique, a les portes de l’IES Altaia d’Altea, Marina Baixa / A.S.

Rafael Miralles LucenaCristina Manrique (Madrid 1952) exerceix ladocència des de fa 30 anys. Ha treballat enprimària i ara és professora d’anglés enl’institut Altaia d’Altea (Marina Baixa). RafaelMartí (Catarroja 1966), amb 12 anysd’experiència, és professor de Filosofia delmateix centre.

Al final de l’octubre, dos inspectors es vanpresentar en l’institut per interrogar-los i alçaracta de la seua negativa pública a seguir lesindicacions de la Conselleria. La normativa del’administració ordena fer les classesd’Educació per a la ciutadania en anglés i quedos docents —un de Filosofia o de Geografia iHistòria i un altre d’Anglés— impartisquenconjuntament les sessions, “una atrocitat queva en contra dels principis més elementals dela pedagogia”, asseguren aquests professors,que han rebut el suport del seu claustre i de lesfamílies dels estudiants.Per què decidiu desobeir l’ordre sobreCiutadania?Cristina Manrique. Jo no sóc traductora, i emsent incapaç d’impartir en anglés una classe auns alumnes que no m’entenen. Per això noentre a les classes de Ciutadania. Alcomençament del curs, vam decidir no fer el joca la conselleria en el boicot a l’assignatura,teníem clar que diríem públicament el quepensàvem, fer-nos visibles i que la gent s’hiafegira. Vam obtindre molt de ressò entre elspares i el claustre. Com han reaccionat els estudiants?C.M. De vegades els explique que en la vidahem de saber dir que no. No podem parlar enclasse de dignitat i ser un instrument dedeterminats polítics. Si durant tants anys t’hasguanyat el respecte i la confiança del teualumnat, ara no pots llançar-ho tot a rodar, hasde ser conseqüent. Com van actuar els inspectors?Rafael Martí. Volien que els diguérem si ens

ratificàvem en la negativa a impartir les classescom ells volen. Van vindre dos dies a la fi del’octubre, però amb la repercusió mediàtica quehan tingut les mobilitzacions contra laconselleria no han tornat per l’institut. Teniu por que vos òbriguen un expedient?C.M. Si finalment em sancionen serà perexercir els meus drets professionals, però lesamenaces no em faran canviar d’opinió. Coms'atreveixen a amenaçar-nos per negar-nos acontravindre la naturalesa del nostre ofici? Quins motius vau esgrimir?R.M. Als inspectors els vam parlar amb totalsinceritat, no teníem per què protegir-nos. Elsvam explicar que la nostra posició esfonamentava sobretot en qüestionspedagògiques, però a l’administració no liinteressa això, perquè volen instrumentalitzar-nos per a la seua confrontació política amb elgovern de Madrid. Per cert, en l’ensenyamentconcertat també s’està impartint Ciutadania encastellà o valencià, i els inspectors no visiten elscentres. El més lamentable de tot és que si noaconseguim canviar l’ordre, haurem desuspendre la pràctica totalitat dels alumnes.Un suspens general?C.M. Si no canvien les coses això és el queinevitablement passarà, i els estudiants nopodran obtindre el graduat sense aprovarCiutadania.

No penseu que és això el que voll’administració?C.M. L’altre dia vaig passar una prova al’alumnat de 2n d’ESO, en anglés. Els la vaigexplicar i es va produir un gran silenci, ningúpreguntava, ningú no entenia res... Al final totsvan suspendre, llevat de dos anglesos i unanoruega, que entenien el text però erenincapaços de resoldre les qüestions… Així nopodem continuar. La secretària [Concha Gómez]i el conseller [Alejandro Font de Mora] saben ohaurien de saber que és impossible queaquests alumnes puguen seguir els contingutsde Ciutadania. Em fa gràcia que al professoratens demanen un esforç extra, perquè hi haesforços que per impossibles no es podendemanar. Es nota que ella mai no ha estatprofessora d'Anglés. I el conseller és metgeforense…Us heu referit adés als fonaments pedagògicsde la vostra actitud…C.M. La normativa sobre Ciutadania incompleixla llei. El coneixement d'anglés que té l’alumnatestà molt per davall del que la conselleriaassegura que cal considerar, que supera inclúsel de selectivitat. A més, al professor deFilosofia li lleven la relació directa amb elsalumnes i la redueixen a dictar baixet a un altredocent el que ha de dir perquè aquest horepetisca com un papagai. Ni hi ha relacióprofessor-alumne, ni acte d'aprenentatge, niensenyament. Per a qualsevol docent això ésuna autèntica aberració.Heu advertit que el curs que ve el problema estraslladarà a les escoles de primària?R.M. Sabem que l’any que ve volen fer també enanglés les classes de Ciutadania de 5è deprimària, i les de Ciències del móncontemporani de 1r de batxillerat. Sónprecisament dues assignatures que incorporenvalors i permeten plantejar una visió méstolerant i més oberta del món. El temari deCiutadania proposat pel ministeri inclou la

conflictivitat social, una conflictivitat que elstemaris de la conselleria identifiquen demanera perversa amb els nacionalismesperifèrics i el terrorisme. Es tracta d’un boicoten tota regla a tot el que ells consideren quecontradiu el seu pensament nacionalcatòlic, ique emmascaren ara amb un fals trilingüisme,això és insuportable.L’ensenyament de Ciutadania, no és unacortina de fum per a amagar altres problemesencara més greus?R.M. Abans jo tenia eixa por, però ara tinc lasensació contrària perquè aquest conflicte ensha aglutinat i ens ha permés eixir de la nostraaula, del nostre centre, i prendre consciènciad’altres dificultats. A les assemblees s’handestapat els problemes que hi ha enquistats enl’ensenyament públic des que governa el PartitPopular: els barracons, la falta de mestresd’Anglés en infantil, la falta de substituts, lescarències de recursos, etc. Tot el món ésconscient que l’ensenyament públic viu unmoment molt difícil, per això és tan importantque sapiguem mantindre la tensió iresponguem a qualsevol nova maniobra delconseller. De fet, la Plataforma perl’Ensenyament Públic ha reviscolat gràcies a lesmobilitzacions. Les protestes contra l’obstinació de laconselleria continuen i el procés podriadesembocar en una vaga. Com veieu totaquest procés?C.M. Cada volta hi ha més instituts ques’incorporen a les protestes, els pares estanmovent-se i hi ha un malestar creixent en lacomunitat educativa. La unitat dels sindicatshauria de facilitar la coordinació i l’impuls a totel moviment. Som molts els que pensem queha arribat l’hora de plantejar-nos una vaga. Elssindicats no ens poden fallar ara, no ens han dedesmobilitzar, això sí que ens desmoralitzaria.Seria terrible que algú trencara la unitat ques’ha aconseguit.

NOVEMBRE 2008 / 218 / 9

“Els sindicats no ens poden fallar, hem de seguirmobilitzats”Cristina Manrique i Rafael Martí, professors d’Anglés i de Filosofia en l’IES Altaia, d’Altea

ENTREVISTA

És d’un boicot en tota regla a totel que ells consideren quecontradiu el seu pensamentnacionalcatòlic, i queemmascaren ara amb un falstrilingüisme

25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència envers les Dones

Isabel González López*La violència contra les dones ha estat unaconstant al llarg de la història i, per més que soma la primeria del segle XXI, segueix sent unaxacra que sembla no tindre fi. Tractemd'interpretar-la i de buscar solucions, però maiarribarà el final d'aquesta violència si somincapaços de trobar la veritat des de l'arrel, si notractem de desentranyar les autèntiques raonsque la generen. Sempre s'han penalitzat lesagressions dels homes a les dones, però, encompte de ser interpretades com amanifestacions de problemes profunds, lasocietat patriarcal ha necessitat interpretar-lescom a casos aïllats i accions patològiques de quiles cometen i no com un problema social de fons.

La violència contra les dones ha estat i estàpresent de forma generalitzada i es presenta deformes molt diferents: unes vegades de manerasubliminar, a través del control i la falta derespecte envers les dones en diferentsmanifestacions de la vida, les relacions deparella, la família, el treball, la imatge de lesdones en els mitjans de comunicació i en lesdiferents manifestacions culturals, etc. Altresvegades, la violència masclista s'intensifica is'agreuja, esclata i mostra el seu aspecte mésextrem i descarnat, la violència física, que enmolts casos significa la mort violenta de moltesdones a mans de les seues parelles o exparelles.

L'anàlisi de les circumstàncies ens duu ainterpretar que l'element comú de les conductesviolentes contra les dones està en els valorsculturals i socials. La diferència sexual femeninasempre ha estat font i origen de desigualtats, dediscriminacions i de subordinació de les dones alshomes. Així s'ha construït la societat patriarcal,sobre la base de la seua posició de poder i sobrela manera de fer-se valdre i imposar els seuscriteris. Com a conseqüència d'aquesta posició dedesavantatge i subordinació, moltes dones no hanpogut eixir de l'espiral de la violència a la qualse’ls ha condemnat.

Si volem eradicar de forma definitiva laviolència envers les dones, són imprescindiblesesforços legislatius, com la llei integral contra laviolència de gènere o la llei d'igualtat, però totaixò no serà definitiu si no s’aborda el problemades de l'arrel, si no s'aniquilen de forma definitivaels valors i costums ancestrals que permeten eldesequilibri entre les dones i els homes. Cal unanova forma d'entendre els mons masculins ifemenins, cal transformar aquesta societat iconstruir-ne una de nova, de més igualitària irespectuosa, on les dones i els homes visquenlliures, amb formes de convivència basades en elrespecte i la tolerància.

Com tots els anys i cada 25 de novembre,manifestem el nostre rebuig profund a la xacra dela violència masclista. A més, expressem elnostre compromís ferm en pro d'una societat mésjusta i igualitària. Així, i només així, assoliremdesterrar de forma definitiva la violència contrales dones. Viu en igualtat, viu sense violència.

* Organització de Dones. de la ConfederacióIntersindical

Viu en igualtat, viu sense violència

10 / 218 / NOVEMBRE 2008

PETJADES DE DONA

Com parlaren vostres avisLlengua vui tan menyspreadaNoble parla que era d’àngels Al nostre bressol formada(Poemes de Penyamar, 1949)

Amb aquestes paraules reflectiaMaria Ibars (Dénia 1892-1965)l’estima i el compromís que teniaamb la llengua del País. La mestra iescriptora, implicada en elsmoviments d’innovació pedagògicade l’època, ens deixà una mostramolt valuosa del que va ser lasocietat i la geografia de la comarcaa la primera meitat del segle XX —Vides Planes, Graciamar i L’últimServ—, des de la seua perspectiva dedona, tan interessant com difícil detrobar en la literatura valenciana. Enun llenguatge planer i col·loquial,que acompanya una narrativa viva isubtil, quasi tota escrita en valencià,les descripcions dels paisatges ensobliguen a mirar amb uns altres ullsel Montgó i els seus voltants.

Sa casa i el seu lloc de treball,Penyamar a les Rotes, va ser tambél’indret des d’on ens explicava lamar, les seues formes i colors, lamusicalitat de la seua força i latendresa i la pau dels seu silenci. Enl’obra de Maria la natura i el paisatgesón un objecte estètic que convida al’evasió i el retrobament, i justifica ladenominació que de la seua obra feiaJoan Fuster. El mestre de Suecaparlava dels poetes que eren hereusde lleialtat a la terra —“la terra éscarn i ànima, comarca i emoció”(Teodor Llorente)— i agrupava MariaIbars amb Salvador Verdaguer i EnricDuran i Tortajada, artistes quecantaren la terra i el seu encís,l’home treballador i la collita.

La dignitat lingüística també estàpresent en la vida de Maria Ibars.Amb el company d’estudis, amic icorrector de la seua obra, CarlesSalvador, col·laborava amb creacionsliteràries en la premsa, a més departicipar en la celebració de la IVSetmana Cultural Valenciana i altresesdeveniments culturals de l’èpocarelacionats amb l’estudi del valencià.Ibars va arribar a exercir deprofessora lliure de valencià el 6 dejuliol de 1936.

Fet i fet, els poemes i la narrativade Maria Ibars, amb el seu cairepopulista i senzill, demanen tornarals orígens, a la terra, per fer-nosveure que “aleshores tornaríem aser esperits de raça”.

Maria Ibars Ibars Joaquina Barba Paza

POLÍTIQUES D’IGUALTAT

La diferència sexual femeninasempre ha estat font i origen de desigualtats, dediscriminacions i de subordinacióde les dones als homes

Cal una nova forma d'entendreels mons masculins i femenins,cal transformar aquesta societat iconstruir-ne una de nova, de mésigualitària i respectuosa

Intersindical dóna suport ala campanya pro abortistade Women on waves

Amb el lema Les dones decidim: l’a-vortament és un dret, no un delicte, hantingut lloc els actes programats en lacampanya per la despenalització de l’a-vortament, amb l’arribada del vaixellMenina de l’ONG Women on Waves, queva fer dues eixides a aigües interna-cionals per a practicar avortamentsmedicamentosos fora dels tres supò-sits contemplats en la legislació es-panyola.

La Intersindical Valenciana ha par-ticipat activament en l’organitzaciódels actes, en la elaboració del mani-fest o en l’acompanyament a les donesal vaixell per avortar.

A l’arribada del vaixell es van pro-duir incidents quan el Consorci del Portva intentar evitar que atracara. Dematí, la policia local va intentar boico-tejar l’acte en impedir l’entrada al portdels camions amb el material que ha-via preparat l’organització dels actes.

Expectació davant l’arribada del vaixell avortista al Port de València / A.S.

NOVEMBRE 2008 / 218 / 11

Alfred RamosMentre escoltava els discursos de Conxa,Manolo i Mercé vaig evocar el diàleg final entreSara (Bibi Andersson) i Isak Borg (VíctorSjöström) a propòsit del jubileu doctorald’aquest en la pel·lícula Maduixes silvestres(Smultronstället, estrenada en 1957 com aFresas salvajes). “Papà Isak, has estat fantàsticen la desfilada del jubileu. Estàvem moltorgullosos d’haver-te conegut. Adéu papà Isak,tu ets la persona a qui estimem, avui, demà isempre”. Tot i que el nostre acte de jubileu nopodia competir en pompa al que li feien a lacatedral de Lund a Víctor Sjöström en l’obramestra d’Ingmar Bergman, sí que hi havia unaemoció continguda que l’igualava a la conversacitada que sostenien els personatges de Sara iIsak. Estàvem orgullosos d’haver conegut aaquests tres amics que ara, plegats amb elscompanys i companyes del MCEP del PaísValencià, celebràvem el 12 d’abril la seuajubilació a la ciutat de Sagunt. Eren els mestresConxa Romero, Manolo Civera i Mercé Viana.Membres del Moviment Freinet del nostre país,en una llarga singladura de quasi quarantaanys de renovació pedagògica, sota elparaigües protector d’institucions històriquescom ara la Secció de Pedagogia de Lo RatPenat (1964-1974), l’Associació per a laCorrespondència i la Impremta a l’escola(ACIES, 1974-1977) i el Moviment Cooperatiud’Escola Popular del País Valencià (MCEP-PV,1977 fins els nostres dies). Quina històriaencara per escriure la d’aquestes dinàmiquesentitats de canvi i renovació pedagògica!Cadascun dels tres homenatjats podia plenaruna petita història de l’ofici de ser mestre enaquesta escola valenciana. I cadascund’aquests mestres podia narrar la seuaparticipació en la consciència de canvipedagògic a través d’Escoles d’Estiu,moviments sindicals, estatges, cursos ICE,fundacions d’escoles, grups de treballs,publicacions i articles, federació EscolaValenciana, simposis pedagògics, movimentsde renovació... I de nou, com en el film deBergman, contemplava en una sèrie de flash-back la interrupció cronològica de l’acte al quèassistia per a recordar tres oficis de mestres,tres vides humanes...

Conxa RomeroHa estat una de les mestres pioneres enl’existència de l’escola Tramuntana —de la qual

és continuadora la Masia—, la primera escolaen valencià del País. Era el curs 1968/69, quanen el Vedat de Torrent, 25 xiquets i xiquetescomençaven un recorregut que actualmentsegueixen milers i milers d’escolars valenciansque fan esclatar a la primavera les més de vinttrobades, una manifestació que omplid’esperança la construcció de l’escolavalenciana. Als tres primers mestres, AdelaCosta —present a l’acte de la jubilació deConxa i elogiadora de la seua dimensióprofessional—, Carme Mira i Enric Alcorisa esvan unir en els cursos posteriors d’altres comara Conxa que hagueren de treballar en unesdures condicions polítiques, econòmiques isocials per a dur endavant una escola envalencià en plena Dictadura franquista.Després Conxa s’engrescaria en un altreprojecte fonamental d’escola valenciana icooperativa, però ara com a mestra fundadora.Era la Nostra Escola Comarcal, que naixia en1973 a Catarroja, amb 60 xiquetes i xiquets, pera unir-se a la solitària Tramuntana. En l’equipde mestres capdavanters del qual formava partConxa, caldria esmentar Benet Baeza, MariNieves Álvarez i Roser Martínez. Al curssegüent l’escola es traslladaria a l’edifici actualradicat al terme de Picassent, on després de 35anys continua amb el seu programa d’escolainnovadora, activa, participativa, arrelada almedi i respectuosa amb la llengua de l’infant,constants totes elles de la pedagogia inspiradapel mestre Celestin Freinet.

Manolo CiveraHa portat fins a les darreres conseqüènciesallò que ensenyava el pedagog francés:l’arrelament al medi i el compromís amb larealitat, i tot des de la figura d’un home-orquestra al poble nadiu de Sagunt. Una ulladaa la biografia ens dóna una idea aproximada del’obra gegantina de Manolo. Em limitaré sols alcicle saguntí, el que va de 1978 fins a 2007,trenta anys de passió i ofici per l’escolavalenciana. En 1978, Manolo Civera, amb laseua companya Paqui Gimeno —componenttambé de l’Escola Moderna— van ser elsiniciadors des del CP Cronista Chabret de lesprimeres classes de valencià al Camp deMorvedre, i no sense problemes, una històriaque es pot seguir en els primers númerosd’aquesta mateixa publicació. La intervenció alChabret, l’escola on treballarà, no es limitarà al’ensenyament del valencià sinó a la renovació

pedagògica. Podem mencionar, entre altres, laintervenció en el naixement de la revistaMostra, la creació del grup d’estudi del mediMurbíter, la publicació de llibres com araSagunt i el seu entorn o El Camp de Morvedre,l’edició de quaderns de camp sobre l’actualitatsaguntina, l’ensenyament en valencià (on elChabret esdevindrà al curs 1985/86 el primercentre que oferirà a Sagunt l’ensenyament dela nostra llengua), la creació de la coordinadorad’escoles en valencià amb la corresponentTrobada... I allò que dèiem d’home orquestra?La passió de Manolo per Sagunt i la comarcas’ha projectat també a d’altres esferes entreles quals la fundació en 1988 del Centred’Estudis del Camp de Morvedre, la redacció dela revista Braçal, la publicació de més decinquanta articles d’història i cultura local,l’escriptura de llibres com ara Espígol, Amics,

Llegendes del CM, Atrapats en la història...,l’organització de simposis i sobretot la tascacom a regidor de Cultura i Educació de Sagunten la defensa del patrimoni local i comarcal.Un homenot, com diria Josep Pla!

Mercé VianaMercé Viana és mestra animadora delmoviment Freinet des de 1970, quan ambManolo Civera treballava a l’escola aBenetússer. Anys d’experimentació, de canvis,de recerca, de compartir experiències, de

descobriments... i sobretot d’il·lusions. Unaetapa amb la qual, quasi sense solució decontinuïtat, Mercé multiplica a d’altres àmbitspedagògics mitjançant la reflexió i lacooperació educativa amb ensenyants o bécom a formadora de futurs mestres. Esdevé enles dècades posteriors una veu autoritzada enel treball d’assessora del CEP —ara CEFIRE—de Torrent, en la difícil tasca de professora deldepartament de Didàctica de la Facultat deCiències de l’Educació de la Universitat deValència o en l’encoratjadora funció dedirectora de la revista Espais Didàctics. Percitar, simplement, tres àrees determinades ales quals caldria afegir conferències, taulesrodones, articles, projectes d’investigació..., isempre amb el món de l’educació com a marcreferencial. “Si no haguera estat mestra nom’haguera eixit el vessant literari” dirà un dia, iaixí influïda per Gianni Rodari i Pere Calderscomença un fèrtil traçat de creació literàriaque l’ha convertida en una de les autores mésprolífiques i suggerents en el camp de laliteratura infantil i juvenil del nostre territorilingüístic. Vora seixanta llibres, on trobareutítols que ja han fet seus milers d’infantsvalencians, Mei Mei vol ser rei, Els pirates vana Roma, Annacleta, quina bicicleta, Laia, unaxiqueta mooolt exagerada!, El misteri del’andana, Un pintor molt guai... formant uncorpus literari de referència en diccionaris,antologies o catàlegs, i confirmat amb premisprestigiosos com ara El Samaruc, atorgat pelsbibliotecaris valencians, el Ciutat d’Alzira, o elCarmelina de narrativa infantil. I Mercécontinua fent camí!

Els flash-back de la vida són imprevisiblescom els de Maduixes silvestres lliurats a lamelangiosa remembrança de VíctorSjöström/Isak Borg. Aquest, en una de lesseqüències del film, recita un bell poema, alqual se li suma la veu d’una esplèndida IngridThulin en el paper de la seua nora Marianne, il’atmosfera del lloc acaba transfigurant-se. Iarribats ací Mercé Viana ens regalava un altrepoema per tancar l’emotiu acte de jubilaciód’aquests tres admirables mestres:

I continuarem fent camíper les boirades dels somnis.I seguirem amb el cor fermdavant els aturalls i les noses.I esperarem, amics meus,que l’enyor esdevingael més tendre dels somriures.

A CASA NOSTRA

L’enyor de tres admirables mestres

Agustín NavalónEls homes —els varons, no el genèric sexista—no som violents per naturalesa, no naixem ambun gen que ens predispose a l’agressió. Elmaltractament, la violació, la guerra sóncomportaments apresos. Els homes hem aprésdurant segles —el patriarcat s’ha encarregatd’ensenyar-nos-ho— a utilizar la violència pera dominar i controlar les dones i altres homes.Hem utilitzat aquest poder negatiu perquè éssinònim de masculinitat. Entre altres coses, serhome ha suposat, i malhauradament encara hosignifica, haver d’acovardir les dones per a serrespectat, controlar la seua llibertat iindependéncia, si cal amb violència i exercirsobre elles alguna mena de control que ensfaça sentir-nos poderosos. El missatge delpatriarcat és “domina les dones si vols ser méshome”. Però a alguns homes ens dol exerciraqueix rol de domini, que a banda d’injust, trau

el pitjor de nosaltres. El missatge per canviarseria que si la clau de la violència contra lesdones és la desigualtat, cal considerar laigualtat com la palanca del canvi.

El feminisme no és únicament una ideologiad’alliberament per a les dones, és també unallum aclaridora per a nosaltres mateixos. Enl’anàlisi del patriarcat, el feminisme posa sobrela taula aspectes d’una masculinitat moltperillosos per a la nostra salut física i mental:la terrible pressió de competir eternament, delluitar pel poder, d’allunyar-nos d’unaemotivitat sana, d’estar sempre a l’alçada deles circumstàncies, d’actuar amb conductes derisc que ens maten… Una nova masculinitat enspot alliberar d’aquesta violència que hem aprésdes de ben xicotets.

El dia 25 de novembre, els homes quelluitem contra la violència de gènere i per laigualtat, ens posarem un llaç blanc que

simbolitza un doble compromís: no justificaremni romandrem silenciosos davant la violènciacontra les dones i, a més, serem companys,pares, amics propers emocionalment de lespersones que ens envolten, amb uncomportament amorós, de preocupació i decura envers els altres. Com diu MichaelKaufman, el canadenc impulsor de la iniciativa,“el llaç blanc és la declaració que, si no sompart del problema, tots podem ser part de lasolució. Més que mai, la campanya del llaçblanc és un missatge d’amor sobre la bondatdels homes”.

Professor de l’IES Azorín, d’Elda-Petrer(Vinalopó mitjà) i membre de l’Associaciód’homes per la igualtat de génere.

Homes amb llaç blanc contra la violència de génere25 de novembre, Dia contra la violència de gènere del llaç blanc

PODEU CONSULTAR L’EDICIÓESPECIAL SOBRE EL TRIENNIS

EN EL NOSTRE WEB

Àngels Martínez BonaféUn grup d’estudiants de l’IES Isabel de Villenaens proposem esbrinar com era la vida delsestudiants del nostre institut pels anys setanta,tot just al final de la Dictadura de Franco,abans de l’etapa democràtica.

Volem conéixer com era la vida a l’institut,què s’hi ensenyava, quines coses preocupavenels estudiants d’aleshores, com eren lesrelacions entre el professorat i l’alumnat, elscàstigs, els premis… Com eren les classes?Quan es divertien a l’institut? Quan s’hopassaven malament? També ens interessa

saber com era la vida dels joves i adolescentsfora de les aules: les festes, el sexe, lesobligacions, els drets, la moda, la política…Algunes persones ens han dit que en aquellsanys els joves eren rebels i inconformistes. Oque eren més educats que ara, que estudiavenmés, obeïen els pares i respectaven més lespersones majors. Hi havia discriminacionsentre els xics i les xiques? Tenien diners? Quèes compraven?

Les persones joves que aleshores tenien 16anys, què esperaven del futur? Quines ideestenien? Què en pensaven, dels pares, de

l’educació, de la societat? A què aspiraven?Com s’imaginaven d’adults, amb 40 o 50 anys?S’han complit les seues aspiracions? S’hanrealitzat els seus desitjos de canvi en lasocietat? Quines aspiracions tenien en la seuavida personal o professional? S’han complitaquestes aspiracions?

Sabem que la por que tenia molta gentdurant la Dictadura li impedia dir el quepensava, però que molts joves van protestar:volien canviar les coses, desitjaven un mónmés just. Què volien aquells xics i xiques?Quines coses van fer perquè el món fóra més

just i més lliure? Des d’aquella època, lamúsica, el cine, la festa, les relacions entre lespersones ha millorat? Abans de finalitzar elcurs, el maig de 2009, ens agradaria mostrar alnostre institut una exposició amb els objectes,fotografies i documents que ens arribend’aquell temps. Considerem que la història, elrecord, la memòria del temps passat és un dretde totes les persones. Volem explicar el queaprenem a tots aquells que viuen al barri i quehan fet possible aquesta història.

Un full de diari, una revista, fotografies,cançons, pel·lícules, testimonis i tota mena dedocuments relacionats amb la vida delsestudiants dels instituts dels anys setanta ensseran útils. Ens agradaria que els lectores i leslectores que disposaren de materials que enspuguen ser útils ens els prestarentemporalment. Ens comprometem a retornar-los-els en les mateixes condicions després declausurar l’exposició.

Amb la vostra ajuda arreplegarem pistesper a entendre millor la vida i les aspiracionsdels joves estudiants dels anys setanta.

Àngels Martínez Bonafé és professora de l’IES Isa-bel de Villena de València i coordinadora del grupde joves investigadors de 4t d’ESO autors de l’es-crit: Esteve, Sandra, Raquel, Marta, Valentina, Lau-ra, Jaime i Julio.

Més informació: angels.martinez-bonafe@uv.es

12 / 218 / NOVEMBRE 2008

POLÍTIQUES EDUCATIVES

Apunts sobre el rendiment i el fracàs escolarAportacions al debat sobre la Llei Valenciana d'Educació

Albert SansanoÉs preocupant que el País Valencià siga la sego-na comunitat autònoma amb més fracàs escolarde tot l'estat. També ho és que vora del 18% del'alumnat d'ESO abandona els estudis entre els15 i 16 anys. No obstant això, també és preocu-pant que les reaccions a aquestes xifres es limi-ten, molt sovint, a demanar més diners per a l'e-ducació. Es tracta d’un reduccionisme que im-possibilita la comprensió de la magnitud delproblema.

Convé recordar l’anomenat manifiesto deJabalquinto, que apunta la necessitatd’augmentar la inversió per a millorar laqualitat i la igualtat, perquè el nivell de riquesadel país no s’adequa als recursos que dedica aeducar. El mateix manifest afig, però, que ladistribució dels recursos cal aplicar-la d’acordamb programes que assenyalen les prioritats ique incorporen l’avaluació dels resultats.

Si l’anunciada llei valenciana d'educació hade superar les quotes actuals de fracàsescolar, caldrà que ens posem d’acord, enprimer lloc, sobre què entenem per rendimenteducatiu i fracàs escolar. María ÁngelesLlorente, mestra i companya dels movimentsde renovació pedagògica, planteja que darreredel "rendiment” sol haver-hi un sentitmercantilista del sistema educatiu —l'alumnati el professorat són productes en els qualss'inverteix perquè siguen rendibles—, unplantejament oposat a la concepció humanistade l'educació. És sabut que el paradigmamercantilista ignora factors molt rellevantscom ara l'estructura del sistema, lasobrecàrrega de continguts, la fragmentació

curricular, la consideració del professorat, latipologia de l'alumnat, els recursosdisponsibles, per esmentar-ne alguns. Això, amés d’altres aspectes complexos de mesurar ala institució escolar. Per exemple, lasocialització de l’alumnat, els valors que estransmeten o l'esforç que hi dedica elprofessorat.

Solem referir-nos al fracàs escolar quanalguna cosa falla en algun punt del sistemaeducatiu, quan es produeix un desajust entre elprocés d'ensenyament proposat il’aprenentatge de l'alumnat efectivamentassolit. Els docents sabem que l’alumnat

diferent ho passa malament i que l'escola ésincapaç de resoldre les seues dificultats. Alcapdavall, és la mateixa institució la que acabacondemnant-lo i responsabilitzant-lo d’unfracàs del qual només és la víctima.

Qualsevol aspecte del sistema educatiu potser considerat com una part del problema:legislació, finançament, inspecció, formaciópermament, falta de democràcia en elsmateixos centres...

Des d’aquesta perspectiva i davant l’anuncid’una llei valenciana d’educació, convindria nooblidar un conjunt de factors —ho són tots elsque hi estan, però no hi estan tots el que ho

són— que caldrà considerar en el debateducatiu: curriculum obert i flexible;agrupacions d’alumnat no segregadores;diferents estils i processos d'aprenentatge;avaluació lligada a opcions d'aprenentatge;redefinició del temps i l'espai escolar;consideració de l'entorn social; gestiódemocràtica vinculada a l'autonomia delcurrículum; recuperació del protagonisme delprofessorat.

Més informació:http://www.intersindical.org/stepv/peirp/jabalquinto2.pdf

Memòria històrica dels instituts al tardofranquismeUn grup d’estudiants investiga la vida dels joves valencians al final de la Dictadura

FOTO: http://www.flickr.com/photos/yuan2003/

Arxiu

Caldrà que ens posem d’acord,en primer lloc, sobre quèentenem per rendimenteducatiu i fracàs escolar

Amb al fracàs escolar algunacosa falla al sistema: hi ha undesajust entre l'ensenyament il’aprenentatge de l'alumnat

A mitjan octubre, es van realitzar a laciutat de València uns jocs aeris quevan omplir d’estrèpit les pacífiquesplatges dels poblats marítims. Elsorganitzadors de l’espectacleaeronàutic van ignorar les personesmalaltes —treballadores iciutadanes—, van alterar el seudescans, sense respectar el dret a nohaver d’aguantar la contaminacióacústica que els vols dels avionsprovoquen.

Potser en els despatxos d'algunministeri o conselleria hi ha gent quedesitja que la ciutadania, tal vegadade manera ingènua, se sentaorgullosa de comptar amb una forçaaèria del Primer Món, això sí, unamica sorollosa. O tal vegadaconsidere que, segons la seuamanera peculiar d'entendre lasocietat i la cultura, calia sotmetreels pacífics passejants de la platja, alritme a tot drap de les animadores ide la música made in USA. Potserperquè aquests governants es veuenells mateixos com el reflex del’esperit del model nord-americà

Resulta paradoxal que lademostració dels avions pel cel de lacapital es fera alhora que milers devalencianes i valencians ensmanifestàvem —ací i en molts altresindrets de tot el món— per recordarel Dia Mundial contra la Fam, dins lacampanya Pobresa Zero. Aquestaplataforma denuncia el model i lespolítiques de desenvolupament delspaïsos enriquits i industrialitzats, queestan duent al caos tot el planeta.Això no sols des del punt de vistamediambiental, sinó també pel quesuposa d’aprofundiment en la crisi defam més greu de la història. Caldriaque ens preguntàrem quèrepresenten aquests avions. Oqüestionar-nos el sentit que podriatindre, el 12 d’octubre, l’organitzacióde la desfilada militar per celebrar elDia de la Hispanitat. Hem de celebrarl'existència d'exèrcits d’acord ambl'axioma “prepara la guerra si vols lapau”? Hem de celebrar el consum dequantitats ingents de combustibleper a les areonaus, justament en unmoment en què a les famíliestreballadores i a les víctimes de l'aturse’ls recomana estrényer-se elcinturó? Cal celebrar que lesdespeses d'aquestes ostentacions —Copa de l’Amèrica, curses de fórmula1 i de motos a Xest…— no es destinena la cooperació internacional?

En compte de tot això, no seriamés coherent avançar per assolir elsfamosos objectius del mil·lenni? Ésrevelador, en aquest sentit, que capdels països poderosos —els mateixosque dediquen quantitatsastronòmiques de diners públics asanejar bancs i empreses privades—els complirà.

NOVEMBRE 2008 / 218 / 13

La Font Roja també és nostra: hotel fora del Parc Natural

Allioli presenta el seuespecial del 25éanniversari de la Llei d’Ús

El passat 27 d'octubre es va presen-tar, en roda de premsa, l’edició es-pecial de l’Allioli dedicat als 25 anysde la Llei d’Ús i Ensenyament del Va-lencià (LUEV) a la seu del Sindicat aValència.

Alguns dels col·laboradors i col·la-boradores de l’edició que han inter-vingut han coincidit a assenyalar quela llei no s’ha acabat de desplegar ique els objectius no s’han acomplertdesprés de 25 anys per la manca devoluntat política de l’administració va-lenciana.

Isaac Senchermésinterpreta Augé

Interpretant el concepte de no-llocs del’antropòleg Marc Augé, Isaac Sen-chermés presenta a la seu de la In-tersindical, a València, Fotografia tan-gible, amb què tracta de mostrar elsllocs sense personalitat i buits de con-tigut que hi ha al nostre medi. Les fo-tografies d’aquest jove de Montroi (Ri-bera Alta) ens fan reflexionar sobre l’es-pai públic, entés com l’espai ideal ons’expressa la identitat, les relacions i lahistòria. L’exposició es pot visitar finsal 26 de novembre, a la seu de la In-tersindical, dins el cicle Dimarts de laIntersindical.

Colla ecologista La CarrascaEl 25 de setembre s’escenificava la fir-ma d'un protocol d'intencions entre l'A-juntament d'Alcoi i la Diputació d'Ala-cant, amb l'objectiu de promoure laconstrucció d'un hotel dins del ParcNatural de la Font Roja. Era un nou epi-sodi de sainet, després que el primeracte acabara amb la renúncia de l'ú-nica empresa que s'havia presentat a

la licitació per a construir i explotar l'-hotel. Aquesta es va retirar quan vamfer públics els escandalosos antece-dents professionals del seu adminis-trador únic. És vergonyós que l’alcal-de d’Alcoi, Jordi Sedano, haja dit quel'Ajuntament “no ha d'investigar lesempreses”, més encara en aquestcas en què el contracte era per a tantde temps, 40 anys, ampliables a 60.

Tot sembla indicar que les autori-tats descarten ara les principals ca-racterístiques inicials de l'hotel, quetant va defensar el govern municipal.Ara parlen d'abandonar l'aparcamentsubterrani, reduir les dimensions del’edifici i rebaixar les altures previstes,prioritzar l'aspecte mediambiental perdamunt de l'econòmic, etc. Tot això su-posa un reconeixement del rigor de les

nostres denúncies sobre l'impacteambiental i social d’un projecte d’ho-tel que el tàndem Sedano-Peralta —l’e-xalcalde i exconseller, ara diputat a Ma-drid— havia defensat amb totes lesseues forces, però sense arguments.

Estem ben orgullosos de la cam-panya que hem dut a terme, basada enla informació contrastada i en la par-ticipació i el suport ciutadà. Una trans-parència que contrasta amb la propa-ganda demagògica, l’ocultació del pro-jecte, els insults i les amenaces delgovern municipal d’Alcoi, el qual ni tansols ha aconseguit el suport dels seuscompanys de partit d'Ibi —poblacióamb la qual Alcoi comparteix el parc —, ni la simpatia en la Conselleria deMedi Ambient.

Com hem denunciat de manerainsistent, la instal·lació d'un hotel en elcor del parc provocaria un impacte am-biental i paisatgístic molt greu. Si elprojecte avança amb la firma del pro-tocol —que obri la porta a la privatit-zació de la gestió de l'hotel— organit-zarem una nova campanya en defen-sa de la Font Roja.

D’altra banda, és inadmissible quela Diputació d'Alacant, només per sal-var la cara al govern municipal alcoià,es plantege ara malgastar diners pú-blics en un projecte que no és priori-tari per al parc, i que es troba àmplia-ment qüestionat pel seu impacte am-biental i social.

ALLEGRO MA NON TROPPO

Jocs aerisJosé Antonio Antón Valero

FENT CAMÍ

Manifestació a Alcoi, el 28 de juliol, contra la construcció de l’hotel al parc natural de la Font Roja / C.E. La Carrasca

14 / 218 / NOVEMBRE 2008

Cinescola: 'Cidade de Deus'http://www.cinescola.info/cine23.html

Eines de llenguahttp://www.einesdellengua.org/

Tiro en la cabezaDirector i guionista: Jaime Rosales.Repartiment: Ion Arretxe, Iñigo Royo, JaioneOtxoa, Ana Vila, Asun Arretxe, Nerea Cobreros.Fotografia: Óscar Durán. Productors: JaimeRosales y José María Morales. Espanya, 2008.

“Un terrorista és, ens agrade o no, una personanormal”. Ho diu Ion Arretxe, protagonista de lapel·lícula Tiro en la cabeza, del director JaimeRosales. Està bé tractar de comprendre la partd’humanitat en qualsevol acte, per moltexecrable que siga. Si una víctima reclamavenjança, més enllà de la justícia, també. Laviolència que ens habita pot donar lloc a ambdósextrems: l'assassinat i la set de venjança.

Tiro en la cabeza es presenta, doncs, com unapel·lícula que tracta de descriure aquesta“normalitat” en la vida d'un terrorista. En aquestcas, la de Ion (interpretat per Ion Arretxe), elterrorista d’ETA que va matar l’1 de desembrede 2007 dos policies a França, després d'unatrobada fortuïta en una gasolinera. JaimeRosales descriu aquesta “normalitat” col·locantla seua càmera a certa distància, seguintl'evolució de la vida quotidiana de Ion, sense queintervinguen les paraules, amb el simple soambient i la gestualitat dels protagonistes.

Aquesta distància és encomiable. Rosales,lluny d'enjudiciar, es limita a descriure un fet.Un fet que requereix, efectivament, l'absència deparaules. Quan es tracta de matar algú, hi sónsobreres. Només escoltem una paraula en totala pel·lícula: txakurra (gos, en èuscar). Lapronuncia Ion per adreçar-se als policies quepensa assassinar. És per tant el terrorista qui,amb aquesta paraula, pretén deshumanitzar lesseues víctimes. Ja ho feien els nazis amb elsjueus: els anomenaven “animàlies”, “bestioles”.Es tracta, en tot cas, de rebaixar les víctimes a lacondició animal i, per tant, excloure'ls de la“normalitat” que per a ells exigeixen els autorsde l'acte criminal.

Tiro en la cabeza, heus ací el seu indubtableencert, mostra el mètode que segueix “unapersonal normal” per a viure senseremordiments.

Begoña Siles Ojeda

Sense paraules

Un regal

ENXARXATS

Joan V. Pérez Albero

Joan Cortés

EL LLIBRE DEL MES

Charo Bielsa Rodríguez

NATURA VALENCIANAEN PANTALLLA

El codonyer (Cydonia oblonga) és unarbre fruiter de la família de lesrosàcies, autòcton de l’Europameridional i dels països riberencs de lamar Càspia. Els grecs utilitzaven unavarietat de codonys procedents de laciutat de Cydon (Creta), d’ací el seunom científic. La mitologia consagrà elcodonyer a la deessa Afrodita, és peraixò que el codony simbolitza l’amor:els novençans havien de menjar-ne unabans d’entrar a l’habitació nupcial.

L’època de recol·lecció dels primerscodonys comença al final del setembrei s’estén fins a ben entrat l’hivern. És,doncs, un fruit característic de latardor que no sol menjar-se fresc pelseu sabor aspre i àcid. Se’l solpreparar en forma de confitura: elcodonyat. Un àpat excel·lent per apreparar-nos a rebre les inclemènciesde l’hivern pel seu contingut calòric,gens apte per aquelles persones queno vulguen engreixar-se.

Del seu contingut nutritiu destacal’abundància de potassi, mineralnecessari per la generació itransmissió de l’impuls nerviós il’activitat muscular, fibres, tanins i àcidmàlic, que li confereix propietatsdesinfectants i d’afavorir l’eliminacióde l’àcid úric.

Si us abelleix preparar un boncodonyat, ací teniu la recepta de com elpreparen a la Vila Joiosa (MarinaBaixa), gentilesa del meu bon amicDani Climent. “Partiu els codonys atrossos per treure’ls el cor i elsmugrons. Poseu-los a bullir amb unamica d’aigua per reblanir-los i aixípoder pelar-los millor. Els codonyspelats, una vegada pesats, es mesclenamb sucre en relació aproximada desis parts de codony per cinc de sucre.Passeu el conjunt per una batedora iposeu a bullir la mescla sense afegir-hi aigua, tot remenant-la sense parardurant aproximadament una hora.Depositeu el producte resultant, elcodonyat, en els recipients que haureupreparat a l’efecte, deixeu que es gelei...”. A tastar-lo toquen! Bon profit!

De codonys i codonyat

Vivim al cor d'una societat que ha su-blimat la violència per convertir-la enagressivitat comercial, competitivitatprofessional. L'Estat mateix exerceix laviolència de forma subtil. Es tracta d'u-na violència ideològica, cultural. Des-prés vénen els antídots parcials, frag-mentats.

GREC. Resolució de conflicteshttp://www.grecmail.cat/ca/recursosdidactics.html

Noam Chomsky és un referent, nosols un referent intel·lectual sinópolític. Per a generacions de nord-americans i nord-americanes ha re-presentat la ment lúcida davant lespràctiques imperialistes dels EUA,dins i fora de les seues fronteres. Acíteniu un recull d'articles molt acla-ridors.

Rebelión per Noam Chomskyhttp://www.rebelion.org/seccion.php?id=20

Es tracta d'una pàgina amb tota menade recursos per a usar-los dia a dia enla normalització del valencià, siga quinsiga l'àmbit de treball on estem. El re-cull és immens i es pot consultar en laxarxa, però abans t'has de familiaritzaramb cada recurs per fer-lo servir a lamida de les pròpies necessitats.

Ací trobareu un bon exemple de comuna pel·lícula pot transformar-seen un bon material didàctic a l'aula.Narra la vida quotidiana d'uns ado-lescents en un dels suburbis de Riode Janeiro que són arrossegats pelremolí de la marginalitat i la depau-peració més extrema.

EL RACONET DE PAU

Xela

FENT CAMÍ

La Unió Europea vol aprovar una

directiva que ampliarà la

jornada laboral fins a les 65

hores setmanals

On puc demanar la pròrroga

indefinida de l’escolarització?

Escúchame el corazón és el quePrisca, la xiqueta protagonista, li diua les seues amigues quan sent unaintensa emoció que accelera el seubatec. Les paraules de Prisca sónun regal de saviesa. Mamà, mira’més una frase que moltes coneixem ique ens evidencia la necessitat quecada criatura té que sa mare li donesentit de realitat. Escúchame elcorazón és un salt en el creixement,perquè és la petició de qui s’haescoltat i, reconeixent el seu sentir,vol compartir-lo.

La novel·la de Bianca Pitzorno,ambientada en la Itàlia dels anys 50,narra les vivències de Prisca i lesseues amigues al llarg d’un cursescolar. El seu món està ple dedesitjos, ocurrències genials i porsinfantils, però també decomplicades decisions que ensacompanyen fins a la vida adulta:què fem amb el poder: ens hidobleguem, el combatem, eldefugim, l’ignorem? El seu món ensposa davant, també als majors, unespill on poder reflectir-nos. En laclasse de la protagonista, les dues

úniques xiquetes pobres sónexpulsades i condemnades a noobtenir cap títol. Però, quins són icom són les xiquetes i els xiquets“pobres” d’avui? Com els tractem?Quines etiquetes i camins inventemper a ells? Ens quedem senseconéixer el relat en primerapersona de les companyes pobresde Prisca, però el de les nostresxiquetes i xiquets d’avui sí que eltenim a l’abast.

El món de Prisca és unaaventura perquè ella el mira i l’hideixa entrar dins. Aquest món éstan gran que la desborda, i la seuareacció li sembla insuficient; peraixò, se li desperta el desig del’escriptura. Escrivint aconsegueixtransformar la seua fúria enfelicitat, perquè amb les seueshistòries domina pors i fa justíciapoètica. Prisca inventa contesdivertits de cementeris i esquelets,de culleres màgiques i venjatives ide famílies que pateixen l’excés deneteja. Amb els seus relats,l’escriptura torna finalment al món ifa món.

Bianca Pitzorno, Escúchame el corazón,Sabina, Madrid 2008. 350 pàg

NOVEMBRE 2008 / 218 / 15

Ferran Pastor Belda

Aquestes cròniques de la postguerra quedariencoixes sense alguns apunts del Centre deCultura Valenciana, rebatejat el 1978 Acadèmiade Cultura Valenciana. La institució naix el 1915patrocinada per la Diputació de València il’Ajuntament del Cap i Casal. Pel que fa a launitat de la llengua manté des del principi unapostura culta. El 1932 signa les normes deCastelló i el 1936 publica Qüestions dellenguatge, de Carles Salvador. El mateixSalvador estava al capdavant de la secció dellengua i literatura del CCV fins que va morir.Xavier Casp, successor seu en el càrrec idirector del CCV des de 1990, havia publicat encatalà a Barcelona, Palma i València. El 1974 elCentre es va adherir a l’homenatge a SanchisGuarner amb motiu de la concessió del Premid’Honor de les Lletres Catalanes. Naturalment,els articles en català dels Annales del Centro deCultura Valenciana es publicaven en l’ortografiaunitària. També era habitual la relació orgànicadels membres del centre amb institucions de lallengua catalana. José Martínez Aloy, pertanyia al’Acadèmia de la Llengua Catalana, així comLluís Cebrian Mezquita. Josep Sanchis Sivera,director de 1927 a 1936, pertanyia a l’Institutd’Estudis Catalans. Teodor Llorente Falcó,director de 1939 a 1941, fou corresponent del’Acadèmia de la Llengua Catalana. Moltes de lesincorporacions de postguerra també seguirenaquesta tradició cultural: Manuel SanchisGuarner, Jaume Bru i Vidal, Felip Mateu i Llopiso Vicent Badia i Marín.

Un dia, alguns integrants del centre vandecidir impulsar una nova ortografia per alvalencià, que era per a ells “una llengua diferentdel català”. ¿Per què van provocar aquestviratge? El 16 de juny de 1974, el notari VicenteLuis Simó Santonja —actual president del’Acadèmia de Cultura Valenciana— començava,a la seu de Lo Rat Penat, una conferència sobreBlasco Ibáñez: ”Sent un autèntic temord’encontrar-me ací, en aquesta càtedralingüística, sense més equipatge que la meuavalenciania i la dolenta dicció vernàcula que vaigaprendre, fa molts d’anys, del meu avi Joan, elde l’Uxola, llaurador de secà, un pobre llauradoren terres alcoianes”. Any i mig més tard, el 13 denovembre de 1975, el mateix Simó Santonjapronunciava —en castellà, llengua que sí quedominava— una altra conferència de títoleloqüent: ¿Valenciano o catalán? Aquellaintervenció qüestionava tota la romanísticainternacional i els ensenyaments de les facultatsde Filologia. Amb episodis com aquest va finir lahistòria culta del centre.

La lamentable història del Centrede Cultura Valenciana

Darrere la pantalla. Una visitaguiada a la televisió

Audiovisual que conté una visita guia-da a l’interior d’una televisió local.Conté propostes susceptibles d’incor-porar a l’aula (de primària fins a batxi-llerat) i està concebut amb una remar-cable orientació didàctica. Disponible a:www.aulamedia.org/tvaula

Aula Mèdia. Barcelona 2008. DVD

El planeta i tu. Idees pràctiques pera cuidar el medi ambient

Amb la pretensió de fer comprendreque el futur del planeta és a les nos-tres mans, aquest llibre constitueix unaguia completa d’idees per a protegir elmedi ambient a casa, a classe o al’hora de comprar. Mª Josep Picó va di-rigir la revista Nat.

Maria Josep PicóBromera. Alzira 2008. 143 pàg.

La sisena hora a primària. Més enllàd’un canvi a l’horari escolar

A més d’enumenrar els primers re-sultats de l’aplicació de la sisenahora, un canvi estructural que afectal’escola de Catalunya, l’autor assenyalaalguns aspectes millorables. Es plan-tegen orientacions i iniciatives orien-tades a optimar l’educació.

Joan Teixidó SaballsGraó. Barcelona 2008. 190 pàg.

Les cares de la integració

Llibret senzill, amb què l’autor inten-ta fer reflexionar a joves i adults sobrela immigració, el racisme, la globalit-zació i la convivència entre cultures.Francesc Gisbert acumula una llargasèrie de premis literaris, sobretot denarrativa per a joves.

Francesc GisbertBullent. Picanya 2007. 69 pàg.

Els instituts per a obrers, creats pel go-vern de la II República, pretenien for-mar els millors estudiants, obreres iobrers antifeixistes, perquè contri-buïren a la reconstrucció democràti-ca del país. L’obra recupera aquesta in-sòlita experiència pedagògica.

Cristina Escrivá MoscardóL’Eixam. València 2008. 312 pàg.

Els afusellaments al País Valencià(1938-1956)

Per a restituir la memòria col·lectiva,aquesta recerca de les defuncionsdels registres civils ha permés iden-tificar —per nom, edat, professió, es-tat civil i procedència— les víctimes dela repressió franquista que reposen alscementeris valencians.

Vicent Gabarda CebellánUniversitat de València 2007. 453 pàg.

¿Es posible la sostenibilidad?Reflexiones sobre el medio ambiente

A la pregunta del títol, l’autor responque encara tenim temps: bona partdels problemes ambientals són solu-cionables, però cal actuar immedia-tament de manera individual i col·lec-tiva. Recomanat per a expresidents degovern desmemoriats.

Federico Velázquez de CastroPopular. Madrid 2008. 190 pàg.

¡Tú sí que vales! Historias cortas deniños y niñas

Recull amb 61 històries commovedo-res sobre els valors humans des del’òptica infantil. La paciència, la inti-mitat, la generositat, la discreció, elperdó, la curiositat, la indignació, lagratitud o l’esperança, s’hi aborden enuna molt acurada edició.

Montserrat Espert, M. Carme BoquéGraó. Barcelona 2008. 227 pàg.

El franquismo y la transición enEspaña

Obra col·lectiva d’una dotzena d’espe-cialistes que furguen alguns dels mites,estereotips i oblits de la transició a la de-mocràcia, amb la intenció de contribuira forjar una memòria col·lectiva d’aquestpassat recent, més complexa, plural i in-tegradora.

Damián A. González MadridLa Catarata. Madrid 2008. 274 pàg.

Los institutos para obreros. Unhermoso sueño republicano

ESCRIT AHIR ESCRIT AVUI

ESCRITS

L’ÚLTIMA