redacció: 93 458 87 80 – liniasants@comunicacio21.com | anuncia’t: 686 42 95 17 – publicitat@comunicacio21.com | administració: facturacio@comunicacio21.com

líniasantsbarcelona liniasants.cat · 27/7/2016 · Núm.334 · Difusió controlada per OJD-PGD: 14.029 exemplars quinzenals

“Volem mantenirCan Vies i facilitarl’accés al calaix de Sants amb un pas alternatiu”

Entrevista a Laura Pérezpàg 9Regidora de Sants-Montjuïc

Habitatge pàg 12La Marina tindrà 550pisos més de lloguer social a partir del 2019

Revés judicial pàg 10El jutge denega alconsistori el permís per inspeccionar el CIE

Creu Coberta pàg 14Dantuvi tanca la temporadade l’espai Meeting Point

Esports pàg 26El Sants es posa en marxaavui i dissabte ja debuta

L’obertura del carrer Diputaciófins a Creu Coberta es desencallaL’Ajuntament dóna llum verda al projecte mentre els veïns volen informació i els comerciants que es faci ràpid pàg 12

Tradició pàg 3Sants es prepara per a la seva Festa Major i la del Poble-sec acaba ambalertes d’agressions masclistes

Concert pàg 10Manel seran els encarregatsde tancar aquest diumengel’edició d’enguany del Grec

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17| 2 líniasants.cat 27 juliol 2016

3 | líniasants.cat27 juliol 2016En Portada

Una de les dates que tots elssantsencs marquen cada any alcalendari és la de l’inici de la Fes-ta Major. Es tracta, sens dubte,d’un dels esdeveniments mésesperats per tots els veïns, quedurant uns dies omplen els ca-rrers i les places del barri pergaudir d’una festa que és una deles més antigues de la ciutat i delpaís. Són, sens dubte, uns dies onqueda clar allò que molts sant-sencs continuen reivindicant:Sants encara és una vila.

L’edició d’enguany és a tocar,ja que arrencarà el pròxim 20d’agost. Durant nou dies, el puntfinal a la Festa Major es posaràel dia 28 d’agost, els santsencs

podran gaudir d’una festa que,un any més, tornarà a tenir unprograma farcit d’activitats pen-sades per a tots els públics.

Com ja és tradició, la cerca-vila, que sortirà des de la PlaçaRamon Torres Casanova i aca-barà al Parc de l’Espanya In-dustrial, serà l’encarregada d’o-brir la Festa Major. El mateix dia20 la vedette més famosa de laciutat, Merche Mar, serà l’enca-rregada de llegir el pregó. L’en-demà arribarà l’hora de la visitaadreçada a persones amb disca-pacitat visual pels carrers guar-nits, que són un dels grans em-blemes de la celebració.

Entre setmana els santsencspodran gaudir d’un munt d’ac-tivitats. Algunes de les més des-tacades seran la ballada de sar-danes, el lliurament de premisdel concurs de guarniment de ca-

rrers, la nit de concerts al parc del’Espanya industrial o la rutahistòrica pel barri.

Els dos últims dies de FestaMajor, el dissabte 27 i el diu-menge 28, serviran per acomia-dar els nou dies de celebracionsde la millor manera. L’entrega depremis de la votació popular decarrers amb la presència de Nú-ria Feliu i l’actuació dels Ge-gants de Sants, el lliurament depremis del concurs de dibuixdel Mercat de Sants, la diada cas-tellera, els correfocs (l’infantil iel d’adults) i el piromusical ser-viran per clausurar una FestaMajor que també un any méstindrà un ull posat a l’11 de se-tembre. I és que el dia 26, la pla-ça Ramon Torres Casanova seràl’escenari de l’acte ‘Festegem laRepública’, que organitza SantsMontjuïc per la Independència.

Comença el compte enrere» Sants es prepara per a una nova edició de la seva Festa Major, que arrencarà el pròxim 20 d’agost» Un any més, la cultura popular i el guarniment de carrers seran els principals protagonistes

RedaccióSANTS

MASCLISME4El col·lectiu PobleSec Feminista va denunciar lasetmana passada que durant elsdos primers dies de la Festa Ma-jor del barri, que va arrencar elpassat dia 15 de juliol i va acabaraquest diumenge, es van produirquatre casos d’assetjament se-xual i una agressió sexual.

En un comunicat, el col·lec-tiu va denunciar que aquestessituacions van ocórrer “en en-torns festius, places i carrers delbarri on s’organitzava la FestaMajor”, excepte una que s’hau-ria produït quan una de lespresumptes víctimes estava tor-nant cap a casa. Des de Poble

Sec Feminista expliquen queaquestes agressions van ser res-postes “o bé des de l’autode-fensa feminista, o bé des de laresposta col·lectiva” i afegei-xen que “en alguns casos es vaavisar amb contundència a lapersona agressora i en d’altresse la va expulsar directament del’espai”.

La tasca del col·lectiu PobleSec Feminista va rebre la felici-tació via Twitter de la regidoraLaura Pérez. “Fora machirulos deles nostres festes. Gràcies PobleSec Feminista per les respostescol·lectives a les agressions se-xuals”, va afirmar Pérez.

Festa Major del Poble-sec:alerten d’una agressió sexual

Una imatge d’un dels carrers guarnits de la Festa Major de l’any passat (esquerra) i el cartell de l’edició d’enguany. Foto: Facebook (FM Sants) i Districte

| 4Opiniólíniasants.cat 27 juliol 2016

publicitat 686 42 95 17líniasants.cat

Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com

Línia Sants no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: liniasants@comunicacio21.com publicitat: publicitat@comunicacio21.comadministració: facturacio@comunicacio21.com

Dipòsit legal: B 10856-2003

amb el suport de:Difusió controlada

14.029 exemplars quinzenals

Actualitat a la xarxa

#Atemptats

@mvila1968: Què està passant al món?Una altra vegada Alemanya ha estat colpe-jada pels atemptats. Solidaritat amb elpoble alemany! Això no té cap raó de ser.

4Els morts que passen per viusper Jordi Lleal

Ha esclatat la notícia que hi haun munt de morts que conti-nuen cobrant la pensió, i nouns mesos mentre s’esclareix otramita la documentació de ladefunció, sinó anys! Es comp-tabilitzen unes 30.000 perso-nes mortes amb un importmensual de 25,3 milions d’eu-ros cobrats il·legalment. Quanalgú expira, no hi ha un met-ge que en certifica la mort? Sesuposa que el metge ho co-munica a la S.S. Les funeràries,quan fan l’enterrament i/o laincineració no han de posar lainformació del succés, a dis-posició d’un organisme peractualitzar el cens? No és ob-ligat que cada cert temps, quicobra la pensió s’hagi de pre-sentar en persona a l’oficinacorresponent per donar fe devida? La gent més gran de 85anys es fa difícil que vagin a l’o-ficina a donar fe de vida, peròvan al metge més sovint que

ningú. Per tant, quan els visi-ten la poden donar. El mateixamb els que estan ingressats auna residència, que pot passarmensualment l’informe o eldia que es mor algú. Els nota-ris intervenen a l’hora de ferefectiu el testament. Tambépoden passar la informació aINSS. Si això es fa, difícilmenthi pot haver morts que passinper vius, a no ser que hi hagiconxorxa amb el funcionaride torn. Tot plegat, no és resmés que la constatació quel’estat espanyol està en plenaderiva pel desgavell i no saberorganitzar la informació entreels diferents organismes del’administració central com elINE i la INSS, per tenir un re-gistre únic dels ciutadans quehan traspassat. Estem en unasocietat en què els morts pas-sen per vius, i els vius quehaurien de saber organitzarels tràmits, semblen morts.

Un diari participatiu

#Dictadura

@Cierzo_bardener: Centenares demiltares (y quizas otros detenidos por elgolpe) estan siendo torturados, violados ydesnutridos tras ser detenidos en Turquia.

#Presidenta

@apereirasole: La clara victòria (més de7%) de Conesa té dues lectures clares:l'ambigüitat no té lloc al procés, tampocentre la militància del PDC.

Un diari plural

per Jordi Fexas, conseller portaveu d’ERC a Sants-Montjuïc

4Quan el bé comú no és BCN en Comú

Aquest mes de juliol ha fet un anyd’ençà que es va constituir for-malment el Ple del Districte deSants-Montjuïc. Més de dos me-sos varen transcórrer abans no và-rem tenir govern al Districte. Unadilació i un tarannà que semblaque han esdevingut una marca delgovern aquest primer any demandat.

Perquè si algun adjectiu s’a-justa al balanç de govern delsdarrers dotze mesos al Districte,és precisament el de paràlisi. Pa-ràlisi activa i paràlisi passiva. Al-gunes obres aprovades i pressu-postades com la segona fase de lareforma del Paral·lel es van aturar,de manera expressa, sense gairesolta ni volta ni haver fet capprofit als veïns. Més aviat al con-trari. D’altres paràlisis han estatpassives, ja que en aquest darreranys no s’ha executat, planificat oendegat cap projecte nou queprovingui de la cartera de pro-postes del nou govern. Els únicsprojectes que són en curs o s’hanpogut finalitzar són tots del man-dat anterior: Can Mantega, urba-nització de Can Batlló, la Lle-ialtat, Jardins de la Rambla deSants, carrer Corral...

El govern municipal d’AdaColau, a la ciutat i al Districte, noté aprovades ni discutides amb l’o-posició cap de les eines fona-mentals per abordar la majoria

d’actuacions que es requereixen anivell de la ciutat i dels nostres bar-ris. Ni el PAD (Pla d’Actuació delDistricte), ni el PIM (Pla d’Inver-sions Municipal), ni tampoc elPAM(Pla d’Actuació Municipal)han tirat encara endavant desprésde 14 mesos de les eleccions.

Autisme i absentisme són pot-ser uns altres epítets que s’ha gua-nyat a pols la gestió de la regido-ria de Sants-Montjuïc: l’absènciadel regidor en la major part de lesactivitats del districte i del teixit as-sociatiu ha estat un clam els dar-rers mesos. I ha estat interpretatper a molts com un menys teni-ment a la institució i al teixit ciu-tadà i associatiu dels nostres bar-ris. La poca comunicació i la man-ca de fluïdesa del govern del dis-tricte amb els ciutadans han tin-gut la seva rèplica amb les orga-nitzacions polítiques que la re-presenten. Malgrat ser un go-vern en minoria que va guanyar ala ciutat per tan sols 17.000 res-pecte del segon partit més votat,la voluntat o capacitat per inter-actuar i comunicar-se fluidamentamb els partits de l’oposició (30 re-gidors de 41) ha estat autística. Ial Districte, la dinàmica no ha es-tat molt diferent.

Les coses que funcionen ifuncionen bé a la ciutat i al Dis-tricte és perquè ja són així habi-tualment, gràcies als nostres tre-

balladors municipals. A ERC his-tòricament ens hem guanyat lafama, espero que merescuda, defer oposicions responsables iconstructives. I no seria altre, eldesig d’aquest humil conseller,que el de poder fer un balanç far-cit de projectes executats, encurs o en procés de definició.Quan l’oposició més negativa espot lluir en excés, acostuma a serun mal símptoma per a la ciuta-dania i per al bé comú.

La incorporació del PSC-PSOE al govern de la ciutat i delDistricte, lluny de significar una es-perança perquè arribessin elscanvis i les transformacions que laciutat necessita, ha suposat un ger-ro d’aigua freda. La “nova políti-ca” al crit de”fora la màfia” i “forala casta” ha pactat el govern de laciutat amb aquells que l’han go-vernat durant trenta anys, i que se-gons Barcelona En Comú, erenl’antítesi del model de Barcelonaque ens proposaven.

Però no defallim, que hi hamolt per fer i quasi tot és possi-ble. Ens queden tres anys perconstruir, des de l’oposició res-ponsable en el nostre cas, el can-vi real -que alguns semblen ha-ver aparcat- per una Barcelonajusta, pròspera, al servei del seusciutadans i oberta al món com acapital de la República Catalana.I és aquí on sempre ens trobareu.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 175 | líniasants.cat27 juliol 2016

| 6Envia’ns les teves cartes a: opinio@comunicacio21.comlíniasants.cat 27 juliol 2016

Un diari obert

La presència de senglars a Barcelonaés causa d’alarma i debat. La gran pro-liferació d'aquests porcs comportaconseqüències negatives sobre con-reus, boscs i urbs si una criatura pa-tís un atac.

Així doncs, molts xerramequesdels mitjans en proposen la causa i enbusquen la solució, però des de ciu-tat ben pocs en treuen l’aigua clara.La veritat és que Catalunya pateixuna població de senglars molt supe-rior a la de fa un segle, és a dir, la in-vasió dels senglars no és un tema d’a-quest estiu del 2016. L’explicació a talfet presenta múltiples causes queens permeten albirar la solució. Apartir del segle XVIII, les millores tec-nològiques de la Revolució Industrialpermeteren elevar la producció d'a-liments i la reducció de malalties, enconseqüència la població catalanava augmentar ràpidament. Allò va te-

nir tres efectes que feren proliferar elssenglars pel nostre territori. El primerl'augment de ramaderia per aportarmés aliments a la població creixent il'extinció gradual del llop com a de-predador dels ramats. Per desgràciaaquest animal també esdevenia el de-predador natural dels senglars i pertant, a menys llops més senglars. Elsegon fet ha estat la globalització deles urbs i la disminució del nombrede caçadors amb elles, i a menys ca-çadors més senglars. I el tercer i úl-tim efecte ha estat l'abandonamentprogressiu de molts camps agrícolesque amb el temps han derivat en bos-cos, i a més bosc més senglars. En de-finitiva, amb pocs caçadors, moltbosc i cap llop tenim cada dia mésporcs passejant pel món urbà. Sa-bent, això que l’administració hi posisolució. En altre cas, i si el bosc és detots, caça la teva part.

4Senglars a Barcelonaper David Rabadà

4Assassins, banderaper Joan Granollacs

ASSASSINS. Aquesta setmana, lamateixa en la qual l’Ajuntament de Bar-celona (felicitats, Jaume Asens!) ha ra-tificat el tancament de la vergonyosaLlibreria Europa de Gràcia, l’Audièn-cia de València ha ordenat retornar totun seguit d’objectes de propagandanazi que havien estat confiscats faanys a un dels condemnats per l’as-sassinat de Guillem Agulló.

Resulta difícil descriure el fàstic queprovoca que aquestes proves de con-vicció, en comptes de ser destruïdes, si-guin retornades a un delinqüent con-demnat per portar a la pràctica fins ala mort l’ideari feixista. Entretant, elmateix Consell General del Poder Ju-dicial que va apartar dos anys de la car-rera judicial el jutge Vidal per pensardiferent, donava el vistiplau a la rein-corporació del (manifestament) de-linqüent Daniel de Alfonso a l’Au-diència de Barcelona, i el Borbó FelipVI ens donava lliçons d’independènciadel poder judicial des de l’Escola i al

costat del president Puigdemont. Depandereta.

BANDERA. Durant mesos els hemsentit sacsar la bandera del referèndum.Es tractava, naturalment, de marejar laperdiu. Tan aviat com han pogut l’handesat al calaix. Tots els cinc aspirants adirigir Podemos a Catalunya es mani-festaven el cap de setmana passat encontra d’un Referèndum que convoquiel Parlament si no és acordat amb Es-panya, és a dir, que només defensen unreferèndum si és segur que no es faràmai. Fins aquí hem arribat: ara toca ob-lidar els lideratges dels Comuns i centrar-se en la gent que comparteix un ideal decanvi sincer. A hores d’ara ja sabem queels qui van al davant, conservadors demena, només aspiren a blindar l’statuquo. Explicar la proposta d’una Repú-blica Catalana inclusiva i potent i posar-la a votació: i quan arribi la policia es-panyola, que Ada Colau, Xavier Domè-nech i Joan Coscubiela la defensin.

@eudald31: De fet, que hi hagi qui desde Twitter critiqui la gent per perdre eltemps amb el Pokémon Go és absoluta-ment poètic.

@rbesac: Messi amb barba, Messi ambcolor platí... Messi serà sempre Messi,igual de reconeixible, si juga nu. Ningújuga a futbol avui dia com Leo.

@ToniTrilla: Neix a Catalunya el 1r nen in-fectat per #Zika amb lesions neu-rològiques. Bon control de l'embaràs i de-cisió informada de la mare d'arribar al part.

Opinió en 140 caràcters

Parlen elsveïns

Ivan“Molt positivament.És un espai obertals veïns i al barri.P e r s o n a l m e n tl’hem aprofitat il’hem fet servir moltamb la nena, per ju-

gar-hi i també hem anat al bar a prendrealguna copa de tant en tant. Que com-pleixi cinc anys és una gran notícia. ”

Helena“Estic molt conten-ta amb el que s’hafet i amb el que s’es-tà fent. M’agradamolt que hi haginposat un pipicà itambé valoro la ges-

tió del bar amb les seves festes i els seusfestivals, tot i que li falta una mica de verdi tenir cura del seu voltant.”

Darío“En els últims anyss’ha treballat mol-tíssim i es nota elcanvi. Abans estavatancat i ara és un es-pai més al barri. Haservit perquè els

veïns tinguem un espai de trobada i sé ques’hi fan tallers i es podria aprofitar enca-ra més com una mena de centre cívic.”

Carol“Molt bé. Sóc usuà-ria del centre fa-miliar i també séque hi ha servei debiblioteca, un bar itallers. Tot i això,m’agradaria que

s’hi fes un parc infantil a l’aire lliure,però que tingués alguna zona amb om-bra i bancs per poder seure.”

Com valores els cinc anys de gestió veïnal de Can Batlló?per Pau Arriaga

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 177 | líniasants.cat27 juliol 2016

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17| 8 líniasants.cat 27 juliol 2016

9 |

líniasants.cat 27 juliol 2016

Qui ens ho havia de dir que avui enstrobaríem aquí quan fa un any emvan entrevistar al Línia Les Corts, eh?![Somriu].

Sí, en poc més d’un any, regidorade dos districtes diferents. A ban-da de vostè, només Agustí Colomho pot dir.Exactament.

Com ho porta?Potser som uns privilegiats, d’algu-na manera. És cert que és una si-tuació molt anòmala, però jo esticmolt contenta. Primer, perquè he tin-gut l’oportunitat de treballar a lesCorts i, segon, perquè ara podréviure intensament el districte deSants-Montjuïc.

Li ha costat assumir el canvi?Vaig passar uns dies una mica de dol,sí. Tenia la sensació que les Corts jaformava part de mi i vaig sentirque deixava una cosa que m’haviafet il·lusió. Jo havia escollit aquell dis-tricte i no ha estat fàcil el canvi. Arabé, l’aterratge a Sants-Montjuïc haestat impressionant. Ara mateix es-tic molt il·lusionada amb aquestnou repte.

Ha passat d’un dels districtes tra-dicionalment més tranquils a undels més reivindicatius. Ho afron-ta de manera diferent?Sí. Només per extensió i volumd’habitants, un i altre ja no es podencomparar. Per tant, la capacitat quetens d’anar al detall varia. Dit això,potser a les Corts tenies més la sen-sació d’estar proposant, mentre queaquí et sents acompanyada cons-tantment, perquè hi ha un teixit as-sociatiu molt fort. I això fa que adap-tis la teva gestió. I també cal desta-car la gran diversitat que hi ha dinsde Sants-Montjuïc. És com una Bar-celona en format districte.

Coneix bé la realitat del districte?Crec que, tenint en compte que no-més fa dos mesos que sóc aquí, tincforça coneixement del districte.Sants-Montjuïc era, després de lesCorts, potser el que millor coneixia.És un districte que també l’he viscutsempre molt de prop. De fet, hi viula meva família. I repeteixo, he fet unaterratge molt intens i jo estic en unmoment en el qual podré dedicar aldistricte la quantitat d’hores que ne-cessita. Estic trepitjant molt el carrer,que és el que demanen els veïns.

Parlem del tema estrella: Can Vies.Estan treballant en la definiciód’un projecte que faci compatibleel desenvolupament del projectedel calaix de les vies amb la pre-servació d’aquest edifici. És viable?Resumint, el que Can Vies no permetés una mobilitat tal com estava es-tablerta en el planejament inicial. Pertant, com a Districte el que ens tocafer ara és assegurar aquesta mobili-tat, mantenint Can Vies, que és un re-ferent del barri, amb un pas alternatiuque permeti als veïns poder gaudirdel calaix sense haver de fer voltesper accedir-hi. Crec que hi ha moltsveïns que aposten per aquesta via.

“Si el centre ha de continuar o noho decidiran els veïns a través d’al-gun procés de participació ciuta-dana”. Són paraules de l’anterior re-gidor del Districte, Jaume Asens.Han canviat de criteri? Jo crec que el Jaume no es referiatant a un procés de participació ciu-tadana que hem d’iniciar ara, sinóal fet que s’ha d’entendre la solucióa través de la participació veïnal. Iaixò no suposa dir: “Avui iniciem unprocés on tothom tindrà veu i on co-mençarem...”. No, perquè l’objectiués mantenir Can Vies i facilitar la mo-bilitat. Els veïns i les entitats han departicipar en la solució, això sí. Jocrec que el Jaume es referia a això:al fet que el lideratge ha de ser veï-nal, no del Districte. Nosaltres hemd’acompanyar per trobar una so-lució al més aviat possible.

El que li citava anteriorment són pa-raules literals de l’entrevista que vaconcedir el regidor Asens a LíniaSantsel mes de desembre.La postura del Jaume en deixar el cà-rrec de regidor del Districte era la queli acabo de comentar, i de fet era com-partida amb alcaldia. Ja teníem clarcap a on apuntàvem. Probablement,a inicis de mandat tot estava mésobert, però ara l’objectiu és clar.

Tot i això, l’ara regidor de governDaniel Mòdol (PSC) recordava fapoc que el planejament al qual vos-tè es referia va néixer del consensveïnal i estableix que Can Vies s’had’enderrocar. “Si no respectem elsconsensos, després no ens om-plim la boca de participació”, sen-tenciava Mòdol. Què en pensa?El senyor Mòdol es caracteritza per te-nir opinions pròpies, i això és positiu.Però vaja, en aquest cas són unes de-claracions que crec que no són com-partides pel seu partit, com tampoc

altres que ha fet sobre els carrils bici[en una entrevista a Línia Sarrià], so-bre alguns aspectes urbanístics... Ditaixò, i anant al fons de la qüestió, deplanejaments revisats en tenim mol-tes experiències. De vegades, amb elpas dels anys els consensos inicials esdesestabilitzen i necessiten revisar-se.Crec que en aquest cas va quedar de-mostrat, amb tot el que es va viurearran de l’intent de desallotjament,que aquell consens trontolla. I així hohem parlat amb el PSC, més enllà delque pugui dir el senyor Mòdol.

No hi ha discrepàncies entre vos-tès i el PSC, doncs, en aquest tema? Que a mi m’hagin arribat, no.

Parlant d’okupacions, en el cas dela de l’antiga seu de l’Institut Bo-tànic què tenen pensat fer?Es tracta d’una okupació de gent moltarrelada al territori que a més té unareivindicació molt clara d’espais decriança compartida i cura. Ja hem tin-gut diverses converses amb ells i coin-cidim que aquest hauria de ser un es-pai per al barri, tot i que actualmentno està en bones condicions. Nocompartim les formes, l’okupació,però sí l’objectiu. Per tant, la idea éscomençar a treballar amb aquestesentitats per veure quina sortida po-dem donar a una reivindicació quepensem que és necessària.

Una altra reivindicació al districteés el tancament del CIE. Com ha vis-cut els últims episodis? Pot arribara ser un tema frustrant?No ens ho hem plantejat mai, si potarribar a ser frustrant o no. És un temaque val la pena. No volem presonsd’aquest tipus enlloc, però menys ala nostra ciutat. I des del Districte hemfet tot el que estava a les nostres mansper ajudar l’Ajuntament en aquestsentit. Al final, el tècnic a qui no vanpermetre entrar al recinte és deSants-Montjuïc.

Quedant-nos a la Zona Franca, a fi-nals del 2017 hi arribarà el metro,tal com va anunciar Colau?Esperem que sí. És una de les nostresfites de govern i un dels temes recu-rrents en la comissió de seguimentAjuntament-Generalitat. Ja l’havíemparlat amb el president Mas i ara ambel president Puigdemont. L’Ajunta-ment ha posat a disposició la meitatdel finançament necessari per fer-hopossible, però la Generalitat encaraestà estudiant com fer front a la sevapart. Ens preocupa molt que a dia d’a-vui encara no tinguem una respostaclara de la Generalitat i que pugui pe-rillar un projecte que és tan necessarii tan demanat pels veïns dels barris dela Marina. Si finalment no tirés en-davant, seria molt decebedor, i gai-rebé ens hauríem de mobilitzar con-juntament Ajuntament i veïns perquè

la Generalitat afini en les seves prio-ritats. Això no pot esperar més.

Canviant de tema, un altre delsreptes de mandat el té al Poble-secamb la massificació turística. Lapreocupa que es pugui viure es-cenes de tensió aquest estiu?Per començar, em preocupava la Fes-ta Major del barri, justament perquès’està fent molt popular. Aquesta erauna primera prova de foc i crec queens n’hem sortit prou bé. Hi ha ha-gut alguna agressió sexista, quehem de condemnar, i algun altre in-cident, però en general ha anat bé.Ara bé, dit això és obvi que al Poble-sec hi comença a haver denúnciesper pisos turístics, massificació alcarrer, gentrificació... Per això el Plad’Usos, ordenacions singulars d’al-guns espais com Blai i Blesa...

Aquesta en concret serà recorre-guda als jutjats per part dels res-tauradors. Diuen que una orde-nació singular no pot regular elshoraris de les terrasses. Des de serveis jurídics de l’Ajunta-ment van defensar la possibilitat defer-ho, tot i que estaven expectantsque es fes aquesta altra interpretació.Érem conscients que podien arribardemandes d’aquest tipus. Malgrataixò, repeteixo, els mateixos serveisjurídics van veure pertinent tirar en-davant aquesta regulació que no-saltres defensem. No per atacar capactivitat econòmica, sinó per afavo-rir el descans veïnal i la convivència.

Més enllà de Blai i Blesa, com l’hanrebut els comerciants del districte,alguns d’ells molt actius?En termes generals m’he sentit moltben rebuda. És cert que aquí aquestsector és molt actiu. I algunes inicia-tives tenen vessants molt interessants,com el Punt d’Informació de l’eix co-mercial Creu Coberta i la seva part so-cial i de reivindicació contra la vio-lència masclista, per exemple. Ambtot, segur que treballarem conjun-tament per dinamitzar el comerç i ferbarri, que és el que volem tots i totes.

“Si el metro no arribés a la Marina a finals del 2017 seria molt decebedor”

L’Entrevista

“Jo podré dedicaral districte la

quantitat d’horesque necessita”

Perfil | Una regidora que ve del tercer sector Laura Pérez (Barcelona, 1982) té estudis en periodisme i cooperació internacional al desenvolupament i fa anysque està vinculada al tercer sector. Ha treballat en una llarga llista de projectes a l’Amèrica Llatina, així com enl’eliminació de la violència sexista a l’espai públic. Ara agafa el relleu de Jaume Asens al capdavant del Districtede Sants-Montjuïc després del seu pas per les Corts. També és regidora de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI.

Laura Pérez / regidora de Sants-Montjuïc

Laura Pérez, la nova regidora del Districte, ens rep quan fa dos mesos que haagafat el relleu de Jaume Asens. Després del seu pas per les Corts, reconeix quel’aterratge a Sants-Montjuïc ha estat intens i que no governarà igual aquí que aldistricte veí. Té una llarga llista de temes per resoldre. Can Vies, el més mediàtic.

Foto: F.J. Rodríguez

Arnau NadeuSANTS-MONTJUÏC

27 juliol 2016

Sants-Montjuïc| 10

líniasants.cat

La intenció de l’Ajuntament detancar el Centre d’Internamentd’Estrangers (CIE) de la ZonaFranca va topar dimecres passatamb la justícia. El jutjat conten-ciós administratiu número 2 deBarcelona va denegar al consistoril’autorització per tal que inspec-tors municipals entressin a lainstal·lació per comprovar si ja ha-via entrat en funcionament, talcom volia evitar l’Ajuntamentamb l’ordre de cessament d’acti-vitat dictada a principis de juliolper no tenir la llicència d’activitati incomplir la normativa contra elsincendis.

La titular del jutjat que portael cas va subratllar en la seva in-terlocutòria que aquesta llicènciano s’ha demanat durant els deuanys de funcionament del centre.

Al text, al qual va tenir accés LaVanguardia, la magistrada deixaclar que “existeixen seriosos dub-tes sobre la competència de l’A-juntament per ordenar el tanca-ment del CIE”, al mateix tempsque recrimina al govern munici-pal que tramités la seva peticiócom una “sol·licitud ordinària”quan, segons la magistrada, hi ha“un evident conflicte competen-cial entre l’Ajuntament i l’Estat”.

Per la seva banda, el tinentd’alcalde Jaume Asens va asse-gurar que l’Ajuntament recorreràla interlocutòria a causa del “pre-cedent que genera de sensació d’o-pacitat”. Asens va afegir que comque la interlocutòria reconeix queel CIE ha reobert, ara ja no és ne-cessari, segons la seva opinió, unainspecció, sinó que els serveis ju-rídics valoraran si envien al CIE unrequeriment de tancament.

El pols entre l’Ajuntament i Interior continuarà. Foto: Arxiu

El jutge denega a l’Ajuntamentel permís per inspeccionar el CIE

» El magistrat veu “seriosos dubtes sobre la competència” del consistori en la matèria però Jaume Asens anuncia que ho recorrerà

Sants acull l’última projecciódel cicle Cinema Refugi

CINEMA4El passatge FructuósGelabert, al costat de les Cotxeres,serà demà l’escenari de la darre-ra projecció del cicle Cinema Re-fugi, un cicle de cinema a la fres-ca que explora l’emergència hu-manitària global i busca apel·lar ala ciutadania en el seu compromíssolidari davant la situació delsrefugiats.

Així doncs, demà es projecta-rà a partir de dos quarts de deu delvespre ‘Return to Homs’ de TalalDer. Es tracta d’un film que trac-

ta sobre la guerra i la pressiód’estar en el camp de batalla queés avui dia la ciutat siriana d’Homsi que té com a protagonistes ungrup de joves revolucionaris. Uncop acabi la projecció, està previstque s’obri un torn obert de pa-raules per fer un debat.

‘Return to Homs’ s’ha endut,entre altres reconeixements, elpremi a Millor Documental In-ternacional al Festival de Sun-dance 2014 i el Premi DocsBar-celona-TV3 a la Millor Pel·lícula.

FESTIVAL GREC4El Festival Grecposarà el punt final a la seva pro-gramació aquest diumenge ambun concert de Manel, que se ce-lebrarà al Teatre Grec a partir deles 10 del vespre.

El quartet barceloní presen-tarà el seu darrer disc ‘Jo com-peteixo’, on incorporen l’electrò-nica i miren cap al costat més con-temporani del pop. El seu nou so,segurament amb un directe un pèlmés contundent, barreja l’herèn-cia de l’escena musical catalana

dels anys setanta amb l’indi-folkmés recent i contemporani.

‘Jo competeixo’ és el quart i es-perat disc de Manel, després de‘Els millors professors europeus’(2008), ‘10.000 milles per veureuna bona armadura’ (2011) i ‘Atle-tes, baixin de l'escenari’ (2013). Enaquesta ocasió la banda ha comp-tat per primera vegada amb unproductor dels Estats Units per en-registrar el disc. La gravació de ‘Jocompteixo’ va portar els Manel aviatjar a Woodstock i Nova York.

Abans del concert de Manel, elGrec programa diferents actes aldistricte. Seran el musical ‘SwingBroadway’, avui al Grec; l’obra deteatre ‘La note d’à coté’, avui idemà al Lliure; el concert deSt.Paul and The Broken Bones,demà a la BARTS, l’espectacle deCirc Guadual, de demà i fins dis-sabte al Mercat de les Flors i els es-pectacles de dansa Brincadeira +Brodas Bros, dissabte al Grec i elde Sebastián García Ferro, dissabtei diumenge al Mercat de les Flors.

Obres | Comença la remodelació del carrer OliveraLes obres de remodelació del carrer Olivera ja estan en marxa. La transfor-

mació d’aquesta via permetrà pacificar el trànsit, donar prioritat als vianantsi augmentar l’accessibilitat dels veïns. Està previst que les obres, que es fanentre els carrers de Lleida i de la Concòrdia, acabin al maig de l’any que ve.

RedaccióZONA FRANCA

El film és un retrat cruel de la realitat de la ciutat d’Homs. Foto: Return to Homs

Manel, per dir adéu

‘Jo competeixo’ és el quart disc de Manel. Foto: Facebook Manel

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 1711 | líniasants.cat27 juliol 2016

| 12Sants-Montjuïclíniasants.cat 27 juliol 2016

La Marina tindrà 550 pisosmés de lloguer social el 2019HABITATGE4El consell de barride la Marina va ser l’escenari elpassat dimarts dia 19 de juliol del’anunci, per part del coordinadorde projectes de l’empresa muni-cipal Bagursa, de la construccióde 550 pisos públics de lloguersocial al sector 8 de la Marina delPrat Vermell.

Es tracta d’un sector dividiten dues zones, una de propietatpública i l’altra privada. Estàprevist que en aquest sector esperllongui el carrer del Cal Cisófins al carrer Acer, al mateixtemps que s’urbanitzarà el carrerdel Ferro, entre el carrer Motorsi el carrer d’Arnes. Precisament,el carrer Motors també s’allar-garà fins al carrer de la Metal·lúr-gia. És en aquest terreny, junta-ment amb el del sector 10 del ba-rri, que ja està urbanitzat, és on

es construiran els 550 habitatgespúblics. Està previst que estiguinacabats a finals del 2019.

El consell de barri del dia 19també va servir per escollir, a tra-vés d’una votació popular, l’As-sociació de Veïns del Polvorí,l’Associació de Veïns de Can Clos,l’Associació de Mitjans Locals dela Marina, la Marina Viva i l’As-sociació de Veïns d’Eduard Aunóscom a representants del barri alConsell Ciutadà del Districte.

D’altra banda, sobre la pro-posta desestimada durant elConsell Plenari del Districte so-bre la denominació de plaça delMoviment Obrer a l’actual pla-ça Firal, la regidora Pérez va afir-mar que caldrà esperar que “laPonència de Nomenclàtor jus-tifiqui si manté la seva posició isi defensa aquest nom” .

Qualsevol persona que tingui pre-sent el carrer Diputació pot vi-sualitzar fàcilment com aquesta viaqueda tallada un cop arriba al ca-rrer Tarragona i no acaba de con-nectar amb el carrer de la Creu Co-berta. Aquesta descripció corres-pon al 2016 i, tot i que a finals dela dècada dels 70 podia haver dei-xat de ser així, avui dia la realitatés aquesta. L’any 1976 el Pla Ge-neral Metropolità contemplava laconnexió però, 40 anys després,aquesta encara no s’ha produït.

Ara sembla que les coses po-drien canviar. I és que el passatdia 7 de juliol, tal com ha avançatLa Vanguardia, la comissió de go-vern de l’Ajuntament va donarllum verda, sembla que aquestavegada de forma definitiva, alprojecte d’obertura del carrerDiputació. Perquè això sigui unarealitat, però, caldrà enderrocarl’únic edifici que encara no per-met fer la connexió. Es tracta dela finca okupada que hi ha al nú-mero 22-24 de Creu Coberta,després que la demolició del ci-nema Arenas es dugués a termea finals de l’any passat.

Qui té molt a dir en tot aquestprocés és l’Associació de Veïnsd’Hostafrancs i l’Associació deComerciants de Creu Coberta.Jordi Clausell, de l’Associació deVeïns d’Hostafrancs, lamenta que“ningú de l’Ajuntament ens ha in-format de l’aprovació del projec-te en comissió”. La queixa deClausell s’explica perquè aquestetern projecte urbanístic ha pro-vocat que un grup de veïns de lazona visquin en habitatges queacumulen més de 30 d’anys d’a-fectacions. Des de l’Associació deVeïns d’Hostafrancs continuendefensant el mateix de sempre:“Només demanem que si l’enllaçde Diputació no arriba fins a laGran Via, tal com estava previstoriginalment, i es queda fins aCreu Coberta, es desafectin les ca-ses afectades. No pot ser que

aquests habitatges encara cotinuïnafectats”, lamenta Clausell.

D’altra banda, el presidentdels comerciants de Creu Cober-ta, Lluís Llanas, afirma a LíniaSants que “és important que elprojecte s’acabi de pressa” i de-mana que “es permeti que unapart del cantó Llobregat del noutram de carrer pugui estar dedi-cat a la instal·lació de nous co-merços”. Llanas, que reivindicala tasca que ha fet Creu Cobertaamb la dinamització de la zonagràcies a la creació d’un puntd’informació turístic que lidera elseu eix, també demana que el pro-jecte urbanístic s’acabi de fer amb“consens”. Per últim, remarcaque des de l’eix comercial voldrientenir més informació sobre l’ho-tel que hi ha projectat al solar del’antic cinema Arenas.

Al centre, l’edifici okupat que està pendent de ser enderrocat. Foto: Google Maps

L’obertura del carrer Diputaciófins a Creu Coberta, més a propAlbert RibasHOSTAFRANCS

Una imatge del consell de barri de la Marina del 19 de juliol. Foto: El3.cat

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 1713 | líniasants.cat27 juliol 2016

27 juliol 2016

Comerç| 14

líniasants.cat

El Meeting Point de Creu Co-berta ha aprofitat el bon tempsper organitzar diverses activitatsculturals durant les últimes set-manes. El seu programa arribaràdivendres al vespre a la seva fiamb l’actuació de Dantuvi, queoferirà el seu repertori.

Dantuvi es caracteritza perles seves simpàtiques interpre-tacions de rumba catalana. Beude múltiples fonts musicals, so-bretot del sector de la rumba po-pular barcelonina.

L’entrada al concert és gra-tuïta i, paral·lelament, Creu Co-berta oferirà un servei de bar onels visitants podran prendre unrefresc i una tapa per tres euros.Cal confirmar l’assistència al’acte que arrencarà a dos quartsde nou del vespre.

Abans d’aquest concert depetit format, però, el MeetingPoint celebrarà avui al matí i ala tarda un taller d’esculturatèxtil, de la mà de Zayra Grana-da, una artista visual que en-senyarà els participants en l’ac-tivitat a iniciar-se en la tècnicaque permet crear obres d’artamb retalls, fils i serrells. Per ins-criure’s al taller cal visitar l’ofi-cina del Meeting Point.

Aquesta artista també ha ex-perimentat amb tècniques di-verses com ara el mandala, unaactivitat que també va tenir ca-buda al Meeting Point al llargd’aquest mes de juliol.

Des de l’Associació de Co-merciants de Creu Coberta hanvalorat molt positivament l’as-sistència de persones a aqueststallers que “treballen l’atenció ila concentració”.

L’artista té un repertori basat en la rumba catalana. Foto: Dantuvi

Dantuvi tanca la temporada delMeeting Point de Creu Coberta» L’artista portarà la seva rumba catalana en un concert al vespre » Avui s’hi farà un taller d’escultura tèxtil a càrrec de Zayra Granada

Un estudi apunta cap a larecuperació del comerç català

TENDÈNCIA4Segons l’Enques-ta de Salut del Comerç 2016,l’ESCO, més del 40% del comerçcatalà està en fase de “recupe-ració”, mentre que el 30% delsnegocis gaudeixen de “bona sa-lut”. Aquests són alguns delsresultats d’un estudi que es vapublicar fa pocs dies i que des-criu un panorama més positiuper al sector en el darrer mig any.

L’ESCO indica que, per segonany consecutiu, “hi ha més co-merços que incrementen vendesi beneficis”, en detriment delsque en perden.

En aquesta línia, l’estudi as-senyala que durant el primer tri-

mestre d’enguany va haver-hi“més vendes i més obertures”,tot i que els marges comercials“van ser més reduïts”.

L’anàlisi també tracta les re-baixes, de les quals asseguraque estan sent millors que les del’any passat. En aquest sentit,afirma que el 77% dels comer-ciants catalans consideren quela campanya de descomptes elshi ha anat millor o igual quel’any passat.

Tot i així, l’ESCO recordaque la crisi encara no ha passat.“No podem obviar que prop del30% de les botigues tenen un es-tat de salut delicat”, afirma.

Sostenibilitat i proximitat, leslínies de treball per al comerçPROGRAMA4El govern muni-cipal va presentar el passat dia 19de juliol el seu full de ruta i les lí-nies estratègiques que seguiràper enfortir el comerç. Ho va ferde la mà del segon tinent d’al-calde d’Empresa, Jaume Coll-boni, i de la regidora de Co-merç, Montserrat Ballarín, quevan presentar les seves mesuresdavant del Consell Ciutat i Co-merç i Mercats.

Collboni va destacar, entre al-tres actuacions del govern, elsajuts als botiguers de la Vilaarran dels fets del Banc Expro-

piat o l’impuls a la restauraciómitjançant un pla que pretén in-vertir un milió d’euros per pro-moure el sector.

Collboni i Ballarín van asse-gurar que el petit comerç “és labase del model barceloní”, i vanafirmar que les línies de treballper als pròxims anys parteixen dela premissa que “cal preservar-lo”. En aquest sentit, van posarèmfasi en la sostenibilitat, laproximitat, la presa de decisionsconjuntes i la creació de grups detreball amb botiguers, tot i quesense concretar-los.

El Mercat de Sants col·laboraamb la cursa ciclista del barriACTIVITATS4El Mercat de Santsja prepara les seves activitats peral nou curs. A banda dels actesque celebrarà durant la FestaMajor de Sants, els paradistespatrocinaran la tradicional cur-sa ciclista del districte que tindràlloc el 4 de setembre.

Abans de la cursa, el 24 d’a-gost, el vestíbul del mercat aco-llirà una ofrena floral a Sant Bar-tomeu, patró del barri, de les co-missions de festa dels carrers

santsencs. Això serà a les 11 delmatí, i mitja hora més tard elmercat organitzarà un “aperitiumariner” al carrer Sant Jordi.

Pel que fa a la cursa, arren-carà al matí amb una carreraatlètica que recorrerà la distàn-cia entre el mercat i la plaça Es-panya. Seguidament serà el torndels ciclistes, que faran el mateixrecorregut. Aquesta prova estàorganitzada per la Volta Ciclis-ta a Catalunya, arrelada a Sants.

Suport | El Districte obre un espai online de promoció comercialEl Districte ha posat en marxa el bàner de comerç i promoció econòmica de Sants-Montjuïc,

una eina que aproximarà i donarà visibilitat al potencial econòmic del districte. Promocionaràles activitats relacionades amb el sector, l’agenda d’activitats, les normatives i informació

sobre subvencions i formació. Aquest espai està disponible al web del Districte.

RedaccióHOSTAFRANCS

15 | líniasants.cat27 juliol 2016CREU COBERTA - BUTLLETÍ Nº 289

Associació de Comerciants

Creu Coberta

Calor, i les segones rebaixes!Segueixen els preus més econòmics aCreu Coberta, sobretot ara que s’apro-xima el més calorós de la canícula.Tenim rebaixes importants en tots elssectors, sobretot la roba de temporada,tèxtil, parament de la llar i comple-ments, tot i que cada vegada més sónels comerciants que tenen en aquestaèpoca de l’any una oportunitat per mi-llorar les vendes i poder mostrar alsclients la qualitat dels seus productes.

Creu Coberta us proposa un passeigper les rebaixes de més qualitat de la ciutat.Més de tres-centes botigues esperant-vosper oferir-vos les novetats de temporada apreus baixos, tot a punt per encarar aquestestiu que volem que sigui refrescant.

Com sempre, des de Creu Cobertavolem recordar als nostres clients queels productes rebaixats a l’eix són dequalitat, i són articles de temporadaque realment experimenten una re-baixa en el preu del 20 al 50%. Cal,però, separar el que és la temporada derebaixes habitual dels comerços delnostre eix amb les botigues especialit-zades en saldos i restes d’estocs. Els es-tabliments associats a Creu Coberta,doncs, treballen perquè els productesestiguin realment rebaixats respecte latemporada normal.

Aquesta és la darrera oportunitatque tenen els clients de Creu Cobertaper trobar productes realment rebaixats

i d’aquesta temporada d’estiu abansque comenci la tan desitjada tempo-rada de tardor-hivern, que durà nouscolors i textures als nostres comerços, inovetats en productes tecnològics, re-gals, perfumeria, i tot allò que podeutrobar a Creu Coberta. Tot i això, novolem deixar de recordar-vos que lesrebaixes a Creu Coberta són rebaixesde qualitat i són reals i, per això, caltenir en compte les següents recoma-nacions:

- Els productes rebaixats han demostrar de manera clara aquesta re-ducció i s’ha d’informar del preu nor-mal o habitual. El percentatge dereducció també val.

- Els productes han de tenir les ma-teixes garanties que abans de les rebaixes.

- No es poden vendre com a rebai-xes els productes deteriorats o de baixaqualitat ni saldos adquirits expressa-ment per a aquesta finalitat.

- Els productes en rebaixes hand’haver estat a la venda anteriorment al’inici d’aquest període.

- També han de seguir les mateixescondicions de venda de la resta de l’anyi formes de pagament.

- Si hom adquireix un producte du-rant les rebaixes i el retorna més enda-vant, el preu a reemborsar serà el queva pagar pel producte en època de re-baixes.

| 16 líniasants.cat 27 juliol 2016 CREU COBERTA - BUTLLETÍ Nº 289

Associació de Comerciants

Creu CobertaCreu Coberta implementa un projecte

pioner d’aparadors virtuals

Vols viure un cap de setmana diferent?Mil anys després, Creu Coberta torna aser medieval. Vine a la Festa Major d'-Hostafrancs i submergeix-te en aquellaèpoca durant els dies 1 i 2 d'octubre d'en-guany. Els comerciants de Creu Cobertasurten de nou al carrer, per desè any con-secutiu, en una de les festivitats més des-tacades de la Barcelona del mes d'octubre.Durant tot el cap de setmana, a Creu Co-berta hi podràs trobar artesans, demostra-cions d'oficis, animacions de carrer, tallers,una haima que oferirà degustacions de tei pastissets, i presentacions de grups moltdiversos d'espectacles medievals.

La fira s’iniciarà amb la inauguracióamb les autoritats el dissabte 1 d’octubre,aprofitant la Festa Major d’Hostafrancs,en el marc de la qual es realitza aquestafira, ja en el seu desè any.

El carrer estarà tot guarnit i ambientatcom en aquella època. Actors es conver-tiran en bruixots, guerrers i altres perso-natges màgics... i es passejaran entre elsvianants. Podrem presenciar lluites me-

dievals i conèixer la història de l’espasa ila manera com es vivia en aquells temps.Tindrem l’oportunitat d’aprendre dansamedieval i gaudir de la dansa del ventre.

Creu Coberta ha convertit aquestatrobada en una de les més tradicionals del'àrea de Barcelona, i en la primera firamedieval de la nostra ciutat, després d'11anys de celebracions. Tot i que no dispo-sem d'un marc medieval com pobles iciutats d'altres contrades de Catalunya,Creu Coberta es transporta a l'Edat Mit-jana tot recordant la importància vitalque el nostre carrer tenia en aquellaèpoca, com a via d'entrada a la Barce-lona medieval. Un carrer –llavors camí–per on circulaven ramats, traginers, ca-vallers a la recerca de fortuna, i tots elsnobles, reis i eclesiàstics que es dirigien ala Ciutat Comtal. A la Creu Coberta, enaquell camí, era on les institucions pú-bliques de llavors rebien als il·lustres vi-sitants, i on comerciants i carreterscomerciaven sense parar.

Us hi esperem!

Creu Coberta es prepara per a la Fira Medieval

Des de fa unes setmanes, Creu Cobertaha iniciat els estudis previs per a la im-plementació d'un projecte d'AparadorsVirtuals, en col·laboració amb investiga-dors de la Universitat Autònoma de Bar-celona. A partir dels mesos vinents estàprevist que pugui iniciar-se als establi-ments col·laboradors la instal·lació d'unsaparells emissors que puguin donar in-formació a les persones i visitants de l'eixsobre els productes i ofertes que l'esta-

bliment disposa, només passant per da-vant i sense necessitat d'aturar-se. El pro-jecte, que neix també per les necessitatsd'adaptar el comerç a les persones ambdificultat de visió, està pensat perquè totsels usuaris el puguin fer servir, tinguinmancances visuals o no.

Qualsevol usuari, amb un terminalsmartphone podrà rebre un senyal quanpassi per davant de la botiga –sempreque ho desitgi–, i sense necessitat d'en-

trar tindrà la informació que desitja res-pecte dels seus productes.

Creu Coberta és el primer eix de la ciu-tat en incorporar aquest servei. Ara mateixestà en fase de projecte però esperem queen els pròxims mesos els usuaris locals i tu-ristes puguin fer-la servir amb assiduïtat. Demoment s'han realitzat diverses reunionsper tal que alguns dels comerciants puguinaportar el seu punt de vista, detectar possi-bles mancances i millorar el sistema.

17 | líniasants.cat27 juliol 2016

Associació de Comerciants

Creu Coberta

CREU COBERTA - BUTLLETÍ Nº 289

Dantuvi, música fresca al Meeting PointEl músic Dantuvi ens oferirà aquest prò-xim divendres 29 de juliol el seu concertestival al Meeting Point (Creu Coberta,26). Per cloure la temporada en aquestespai, què millor que gaudir de les sevessimpàtiques interpretacions de rumbacatalana i música fresca. Dantuvi és unmúsica consolidada dins del panoramacatalà que ha begut de múltiples fontsmusicals, sobretot del sector de la rumbapopular barcelonina. Un cop més, ensoferirà un recull de les seves interpreta-cions més conegudes. L'entrada és gra-tuïta. Hi ha la possibilitat també, depoder prendre un refresc i tapa per 3euros. Podeu anotar-vos a l'oficina d'in-formació del Meeting Point.

Zayda Granada ensenya a realitzar escultures tèxtils

L'artista visual Zayda Granada ens pre-senta aquest dimecres al Meeting Point(Creu Coberta 26) un taller d'esculturestèxtils en què petits i grans són cridats, enhorari de matí i de tarda, per iniciar-se enaquesta interessant tècnica que permet

crear peces inimaginables amb retalls, filsi robes. L'artista, que també ha experi-mentat en tècniques diverses com el man-dala, la pintura i el disseny, té una llargatrajectòria en aquest sector, i és una opor-tunitat imperdible per als nostres veïns.

Podeu veure més de la seva obra en aquest web zaydagranada.wix.com/zaydagranada#!zayda-granada-artiste-plasticienne/mainPage

| 18 líniasants.cat 27 juliol 2016 CREU COBERTA - BUTLLETÍ Nº 289

&

Aquest estiu viatja a una altra realitat igaudeix en la nostra plaça central d’atrac-cions equipades amb les últimes tecnolo-gies per a tota la família!

Lliura un tiquet de compra de 10€ osuperior de qualsevol de les nostres boti-gues (excepte Mercadona i Veritas) a lesnostres hostesses.

DEL 18 AL 30 DE JULIOL: SIMULA-

DOR DE VOL: Sent-te com un ocell enun simulador de vol de realitat virtual!

DE L´1 D´AGOST AL 7 DE SETEM-BRE: EXPOSICIÓ DE ROBOTS: En-dinsa’t en una fàbrica de robots gegants dejoguina!

*No serà necessari tiquet de compra pergaudir d’aquesta atracció.

Aquest estiu viatja a una altra realitat

&

El Poble Espanyol no tanca per vacances Aquest agost el Poble Espanyol es con-verteix en una de les alternatives mésinteressants per a tots aquells que deci-deixen passar les vacances a Barcelona.El recentment inaugurat festival Nitsd’Estiu proposa per a aquest mes un se-guit de propostes culturals a l’aire lliurei amb una àmplia varietat de discipli-nes artístiques que van des del teatre, elcinema i la música, fins al clown, lamàgia i l’humor.

MECALDesprés de nou anys, el Mecal Air s’haconvertit en una de les cites amb el ci-nema a l’aire lliure més reconegudesde Barcelona. Cada estiu, milers depersones s’acosten a la Plaça del Ba-luard del Poble Espanyol per gaudirdels millors curtmetratges seleccionatspel Festival Mecal Pro. Tots els diven-dres fins al 2 de setembre, la gent podràgaudir de nits temàtiques sota les es-trelles: nits especials d’humor, actors,

sexe, animació i amor. Acabat d’estre-nar l'estiu, aquesta festa que durarà desde les 11 fins a les sis de la tarda vol serun parèntesi perquè totes les famíliesque encara són a la ciutat gaudeixind'un dia molt especial i les que hagincomençat ja les vacances s'apropintambé a participar d'aquesta festa po-pular i refrescant.

MONÒLEGS I BLUESDues propostes més completaran laprogramació d’estiu: d’una banda, elsmillors monologuistes del país passa-ran per l’escenari del RiuEstiu, l’únicfestival d’humor d’estiu de Barcelona.D’altra banda, un clàssic del Poble Es-panyol com les Nits de Blues rebràcada dijous d’agost les millors bandesnacionals. Una excusa ideal per gaudirde la millor música sota les estrelles.

Més informació i venda d’entrades awww.poble-espanyol.com

19 | líniasants.cat27 juliol 2016CREU COBERTA - BUTLLETÍ Nº 289

Els expertsdel barri opinenEscoltar al clientCap de les fases del procés devenda adquireix sentit fins que lavenda es tanca. Poc importa la re-cerca del client, la presentació delproducte. Res serveix fins que lavenda es tanca.

La venda exigeix el tancamentque equival a obtenir un "sí" com resposta quan ini-cialment aquesta era "no" "o potser".

La major part dels llibres de venda constaten queel tancament és el punt dèbil de la majoria de lespersones.

Si s'escolta atentament al comprador, es pot tan-car la venda amb molta major facilitat.

Investigacions realitzades entorn del tema mos-tren que, per terme mitjà, el nivell d'eficàcia amb elqual escoltem és només d'un 25%. És a dir, assimi-lem tan sols la quarta part del que escoltem.

Imaginem quant mes fàcil ens seria tancar lesvendes si incrementéssim el nostre nivell d'eficàcia eldoble, la qual cosa és possible mitjançant la pràcticaadequada.

Ara bé, l'escolta va molt lligada amb el sistemade venda. Per això, cal que una de les majors barre-res a la capacitat creativa en les vendes és l'hàbit,tant físic com mental. Els hàbits físics es desenvolu-pen visitant els clients de la mateixa forma un diadesprés d'un altre.

Els hàbits mentals es fixen també en part peraquesta rutina de les visites diàries dels clients jaexistents o potencials.

Cal ajustar, modificar i canviar l'estructura de ven-des a mesura que sorgeixin nous problemes.

I també cal pensar de forma creativa i amb es-pontaneïtat, per poder desenvolupar noves ideesvenedores en qualsevol moment de la venda.

Cèsar Duch i MartorellCoordinador Màster M.B.A

Universitat de VIC-Universitat Central de Catalunyawww.uvic.cat

Ser generadors de fragànciesemocionalsUna empresa o qualsevol tipus d'or-ganització és un delicat biosistemaemocional on conviuen diferents per-sones amb històries, creences, objec-tius i trets de caràcter diferents. És enaquesta biodiversitat on cada subjectepot enriquir els projectes, contribuir a

crear un bon clima o ser generador de conflictes i toxicitatsque tenen perilloses afectacions personals i grupals.

L'Organització Mundial de la Salut ha comparat lasalut mental de diferents tipus de societat i ha comprovatque les que tenen uns nivells baixos de solidaritat i d'ac-tuació en equip són les que presenten més risc d'expan-dir malalties com l'angoixa o la depressió social opersonal.

Les claus per aconseguir ecologia emocional en el sis-tema laboral o familiar es podrien resumir en quatre:

• Desenvolupar l’empatia i la prudència• Evitar la critica i el descrèdit. • Posar en perspectiva els problemes i veure les opor-

tunitats que generen. • Exercitar l’escolta i la comunicació fluida i amable.

Els darrers estudis científics han demostrat que el llen-guatge és capaç de modificar el nostre cervell. Una pa-raula, una frase pot desencadenar tota una sèrie derespostes biològiques que, poden ser engrescadores ienergitzants, o, tot el contrari, paralitzants i destructives.

Cadascú de nosaltres tenim una part important deresponsabilitat en el perfum que deixem en les nostresrelacions. Som responsables de contribuir a deixar unaflaire hospitalària, generosa o agraïda, de sumar amb lesdiferents formes i estils de conducta i, per tant, de cons-truir un ecosistema harmoniós i estimulant.

Dues preguntes per la reflexió: 1. Sóc generador/rad'un bon aroma en els diferents entorns en els quals emrelaciono? 2. Què puc fer per incrementar la meva con-tribució a la millora del clima en les organitzacions en lesquals actuo?

Pilar Garcia FuertesDirectora del Museu del Ferrocarril de Catalunya

museudelferrocarril.org

Controli les vacancesAcostumem a tenir clar que els treba-lladors tenen dret a gaudir de 30 diesde vacances anuals, però el gaudi-ment d’aquests dies ha de ser propor-cional al temps treballat.

La quantitat de dies de gaudimentde vacances no sempre són els matei-xos, dependrà del Conveni Col·lectiu

que se li apliqui a la seva empresa. Hi ha convenis que es-tableixen entre 22 o 23 dies laborals de vacances; i n’hi had’altres que estableixen 30 dies naturals. Les vacances s'hande gaudir de mutu acord entre treballador i empresari, i siel Conveni Col·lectiu estableix que es gaudiran preferent-ment en època estival, vostè estarà obligat a què el seu tre-ballador/a les realitzi en aquesta època, però no ho està deconcedir-li vacances en època nadalenca –encara que hopot fer–.

Si a la seva empresa s'ha incorporat un nou treballadora mitjans d'any, quants dies de vacances li corresponen?La resposta serà proporcional als dies treballats durantl'any en curs. Així per exemple, si el seu Conveni Col·lectiuestableix 30 dies de vacances i un treballador es va incor-porar l'1 de març, al final d'any haurà meritat un total de22,5 dies de vacances.

Per altra banda, ha de tenir en compte que el gaudi-ment de les vacances caduca. Els tribunals han interpretatque les vacances s'han de gaudir dins de l'any natural. Eldret a elles caduca en data 31 de desembre de cada any, iqueda prohibit acumular les vacances per l'any següent,excepte pacte entre empresa i treballadors.

Si la seva treballador/a se li ha hagut de suspendre elcontracte de treball a causa d'una incapacitat derivadad'embaràs, part o lactància natural, aquest tindrà dret algaudiment de les vacances en data diferent de la de la fi-nalització de la suspensió, encara que hagi acabat l'anynatural a què li corresponguin.

Vostè ha de controlar les vacances meritades i gaudi-des, ja que si per qualsevol raó el treballador cessa de l’em-presa, aleshores s’haurà d’ajustar els dies meritats i els diesgaudits a l’hora de calcular la seva quitança.

Enric PortaAdvocat de Porta Assessoria Jurídica

www.portaasesoria.comeporta @portaasesoria.com

Pensa, creu, somia i atreveix-te!Tenim reptes en el nostre camí peròaprenem a fer-los front així com tro-bar aliances per millorar. Una lluitaconstant on dia a dia ens superem.Però no és fàcil. Obstacles que veiemi als que hem de cercar solucionsperò a vegades, quan són coses im-previstes necessitem altres per poder

fer un pas endavant. Tothom pot ser emprenedor/a? Sí.Segur! Estem envoltats de persones que volen canviar elmón i ho demostren amb les seves idees que tenen alcap i que decideixen compartir. Ridícul seria quedar-s'hoper a un mateix i no fer-ne partícip a qui tens al costat. Enaquests dies estic veient com persones m'expliquen queestan fent la maleta i han decidit la destinació a un noulloc que es diu empresa. Mires de buscar al mapa onqueda i t'adones que la destinació no surt enlloc. Pas apas, fent camí, decideixo fer de guia turística amb un plà-nol i una brúixola que informa d'una ruta desconegudaque amaga ciutats de visita obligatòria com són analit-zar, reflexionar, fallar, aixecar, reaccionar. Reneguen peròpotser si no segueixen el fil el peatge pot sortir més cardel que pensàvem. Estàs preparat, ara és el moment, noet rendeixis perquè el millor de la teva vida està a puntd'arribar! Noves il·lusions, pors, desitjos, maldecaps, frus-tracions, alegries, vivències i experiències. Ets tu qui de-cideixes. Fes un pas endavant. Obre la ment i canvia elxip. Rellegeix el text i encercla cada lletra majúscula, hiha un missatge per a tu!

Vanessa López AznarTècnica d’Emprenedoria Fundació privada Emprèn

funadacioempren.orginfo@fundacioempren.org

Persistir en els somnisNo sé ben bé perquè estic ficat entot aquest embolic però hi ha al-guna cosa dins meu que no empermet deixar-ho, és una necessi-tat creativa que bull dins meu. Sí,jo em dedico a fer cinema, a expli-car històries, algunes són inventsinversemblants i com més lluny de

la realitat més m'agraden, i d'altres són extretes de larealitat quotidiana del meu entorn. Com des de petitque he somiat en fer pel·lícules ara visc amb la satis-facció d'haver-ho assolit i, malgrat les circumstàncieseconòmiques actuals, malgrat que molts creuen queel cinema hauria de ser gratuït, malgrat la prolifera-ció de la pirateria, malgrat algunes opinions que, perdesconeixement, diuen que estem excessivamentsubvencionats –hi ha sectors que ho estan moltmés– i moltes d'altres coses que si les suméssim ensportaria a abandonar-ho definitivament; malgrat totaixò, persistim i tornem a escriure, a inventar, a so-miar i a creure que fer cinema és l'acte més heroic inecessari de la nostra societat moderna.

A tots els herois que feu cinema us animo a per-sistir i lluitar pels vostres somnis perquè l’acte d’es-criure, rodar, muntar, sonoritzar i projectar unapel·lícula, precisament la teva pel·lícula, és el quedóna més ganes de viure i més satisfacció de tots elsactes després del d’estimar.

Per tant, aneu pensant a muntar equip perquèmolt aviat torna el concurs de cinema BCN Shopping& Shooting, on unim el cinema i el comerç de la nos-tra ciutat.

Apa, bon estiu, feu l’amor i aneu al cinema, és elmeu millor que us puc donar perquè gaudiu de lavida.

Joan Riedweg Director de cinemawww.riedweg.cat

Comunicar-se o incomunicar-seNo cal dir que la comunicació és unens viu que evoluciona i canvia ambnosaltres. No només evoluciona elllenguatge, sinó, evidentment, leseines de comunicació, que alhora,també creen un llenguatge tot seu.

Sempre m'ha fascinat el fet quealgú, amb les seves experiències,

domini del llenguatge i estat d'ànim del moment,pugui traslladar una sèrie d'idees, en més o menysordre, a algú altre o a un grup de persones que, alhora,també tenen les seves experiències, domini del llen-guatge, capacitat d'atenció i comprensió, estat d'ànimdel moment i que ho puguin entendre. La quantitatd'energia, predisposició, codificació i descodificacióque es necessiten és brutal.

Trobo molt interessant veure com s'escriu avui dia,com les emoticones han reemplaçat frases senceres,com ha augmentat el ritme de comunicació, com s'harebaixat el nostre llindar d'atenció per la quantitat demissatges que rebem o de la facilitat amb la qual tot esfa públic i de com ha canviat el terme i les fronteres dela intimitat, precisament gràcies a aquestes noves einesde comunicació.

Totes aquestes plataformes ens apropen als altres ala seva manera, però últimament m'estic plantejantmolt si aquesta és la manera que més ens omple: ningúabraça per Internet, un petó de Whatsapp no és ni lameitat de dolç que un petó de veritat, i un "M'agrada"no és un "estic orgullosa de tu", i tot i així, si faig un re-compte ràpid, passo molt més temps clicant aprova-cions vàries i tafanejant a les xarxes que no parlant ambla gent que m'importa. Potser és hora de començar ainvertir dinàmiques.

Marta CampoResponsable de comunicacions

de la Fundació Barcelona Comerçwww.eixosbcn.com

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17| 20 líniasants.cat 27 juliol 2016

21 |

En defensa de les rebaixes» La Fundació Barcelona Comerç fa valdre el concepte i veu important que segueixi associat a l’estiu i a l’hivern

EDITORIAL/ A causa de la derogació de lallei catalana per part del Tribunal Constitu-cional i del retorn a la llei del 2002 pel des-estacionament del període de rebaixes enels comerços de productes no energètics, laFundació Barcelona Comerç vol puntualit-zar el següent:

El terme “Rebaixes” ha estat dotat d’unvalor comercial i de marca molt valorat pelcomerç de proximitat. Creiem que és im-portant que es continuï associant el terme“Rebaixes” amb aquells dos moments pun-tuals de l’any en els quals un producte, queestava a la venda a un determinat preu, es

ven rebaixat. Respectem l’argument sobrel’augment de tràfic en els comerços d’a-fluència massiva si s’expandeix el períodede Rebaixes a més de dues ocasions l’any,però pel comerç de proximitat, que no té lacapacitat de reduir preus en més ocasionsque les citades, aquesta implementació potser perjudicial perquè ajudaria a reforçar latendència a desviar els potencials clientscap a superfícies o negocis amb més capa-citat de reduir preus que el comerciant deproximitat, empitjorant la ja complicada si-tuació d’aquests negocis.

Hem importat el Black Friday, la Shop-

ping Night, la Shopping Week, momentsque han anat sorgint en la societat i alsquals el comerç de proximitat s’ha vist obli-gat a seguir per continuar essent un puntde referència pel consumidor: la desesta-cionalització de les rebaixes de tots elsbéns de consum no energètic impactarianegativament en el comerç de proximitat.

Des de la Fundació Barcelona Comerç,conscients que no podem oposar-nos a lanormativa i comprometent-nos a seguir-la, proposem que el terme “Rebaixes” esdesvinculi de qualsevol altre període en elqual els productes dels establiments es

venguin sota descomptes especials utilit-zant, en aquests casos, altres paraules com“Promoció”, “Descompte”, o “Preu especial”,ja que considerem que la càrrega psicolò-gica implícita en el mot “Rebaixes” ajuda alcomerç de proximitat a tenir pics de ven-des anuals. Una depreciació del terme i dela força de màrqueting que aquest té en lasocietat podria, com s’ha esmentat abans,reduir encara més les possibilitats de crei-xement i desenvolupament del nostremodel de comerç.

Fundació Barcelona Comerç

» Demana que el terme es desvinculi de qualsevol altre període de l’any on també es facin descomptes

Pròsper Puig pàg 23“Crearem una organitzaciópotent a nivell comunicatiuper donar més serveis”

Top manta pàg 22La Fundació Barcelona Comerç reclamaa l’Ajuntament que especifiqui lesmesures per pal·liar el fenomen

líniaEl periòdic dels botiguers dels barris de Barcelona Núm. 4 · Juliol 2016 · Fundació Barcelona Comerç

líniaencomerç

Juliol 2016| 22 comerç en línia El periòdic dels botiguers dels barris de Barcelona_butlletí nº4

Parlem de comerç

» La Fundació considera que aquesta problemàtica perjudica la ciutat des de diversos àmbits» Dóna la benvinguda a les solucions que proposa el consistori però demana que s’especifiquin

El repte del top manta

DEMANDA/A Gran de Gràcia portem un mes i migenmig del conflicte del Banc Expropiat i encara nos’ha acabat, tot i que en els darrers dies no ha tin-gut lloc cap acte violent. De fet, els responsables dela situació continuen pensant en la manera de re-obrir el Banc.

La informació que ens arriba des de la conselleriad’Interior de la Generalitat i del grup d’ocupes sóncontradictòries a nivell de detinguts, identificats iinvestigats.

Pel que fa al comerç de la zona, les pèrduess’han comptabilitzat entre un 10% a les zonesmés allunyades del banc i fins d’un 70% a la zonazero –que comprèn els àmbits urbans de TravesseraCentre, Ramón y Cajal, Plaça de la Revolució, Torrentde l’Olla, Torrijos...–, de la mateixa manera que se

n’ha ressentit la imatge del barri, que també afec-ta el petit comerç.

Més d’una desena d’associacions de la zona enshem posat d’acord per millorar la imatge del barrii treballar conjuntament en diferents accions im-mediates de dinamització i potenciació del comerç.Hem escoltat els ocupes per tal de veure si hi po-díem trobar una solució conjunta però han dit quecontinuaran protestant fins que puguin tornar a en-trar al banc.

MILLORAR LA IMATGEEls següents passos seran treballar en la millora dela imatge del barri i treballar amb l’Ajuntament per-què aprovi una sèrie de propostes per canviar la si-tuació actual del comerç i del barri a la Vila.

L’Eix comercial Gran de Gràcia i el ‘Banc Expropiat’

PROBLEMÀTICA/ Des de la FundacióBarcelona Comerç lamentem la situacióde les persones que formen el col·lectiutop manta, però el comerç no pot seguirfent front a la multiplicació del fenomen.És per això que la Fundació es va adherirfa uns dies a la Comissió pel Manifest d’A-fectats pels Top Manta, un escrit que es vapresentar en roda de premsa dimecresdia 29 de juny, un dia abans de la convo-catòria que va fer l’Ajuntament.

El motiu pel qual es va convocaraquesta roda de premsa un dia abansd’escoltar la proposta de l’Ajuntament esva deure al fet que la Comissió, i entre elsseus membres la Fundació, va entendreque l’administració reaccionava a la vo-luntat dels afectats pel fenomen topmanga d’organitzar-se i parlar oberta-ment sobre la situació.

Entre els punts d’afectació del feno-men en destaquen cinc: el fet que tinguiun impacte econòmic negatiu, ja que no-dreix l’economia submergida i suposa unaevasió de les taxes a les que altres col·lec-tius han de contribuir; perjudica el sistema

de la seguretat social; suposa una ocupa-ció, confiscació i privatització il·legal del’espai públic; suposa la comercialitzacióde béns o productes de caràcter il·legal iperjudica el teixit social urbà afectant a lasupervivència dels comerciants.

Creiem que la situació requereix unaacció ràpida per part de les administra-cions, ja que actualment s’acumulenquasi 800 manters a la zona de Joan deBorbó i el fenomen s’estén al conjunt dela ciutat. Des de la Fundació agraïm l’a-nunci del tinent d’alcalde, Gerardo Pisare-llo, sobre la “intensificació de l’actuaciópolicial” però ens agradaria tenir dadesmés concretes sobre com es durà a terme.

També demanem l’especificació delpla sobre les “actuacions adreçades a pro-tegir el comerç de proximitat” que vaanunciar Pisarello en la seva roda depremsa, i creiem insuficients els 40 plansde reinserció i ocupació. El Sr. Pisarello de-fensa el fet que l’Ajuntament està “oferintprogrames diferents des de fa tres mesos”i està d’acord sobre que “en alguns espaisde la ciutat el fenomen ha assolit xifres

preocupants”. Esperem a saber la dataconcreta en la qual l’alcaldessa Ada Colaues reunirà amb el Síndic de Greuges perparlar sobre aquesta problemàtica.

Cal tenir en compte que el mercat ésel que és, i que la precarietat laboral i eco-nòmica s’ha enquistat els darrers anys enel conjunt de la societat. No tan sols en elsmés desfavorits, els exclosos socialment,els immigrants sense papers o els sensesostre, sinó també en les famílies, en pe-tits comerciants i en veïns que fins ara vi-vien d’una forma modesta però còmoda.

Voldríem també recordar que en elsdarrers mesos estem començant a assistira un nou repte: l’acollida i assistència derefugiats sirians i d’altres nacionalitats. La

ciutat i la seva ciutadania estem preparats,però cal un acord conjunt per veure dequina manera i amb quins recursos afron-tarem aquestes noves situacions.

Tot i que des de la Fundació no ente-nem com la situació ha pogut arribar aaquests extrems, entenem que no nomésés competència de l’Ajuntament el fet d’e-radicar el fenomen sinó que cal que totesles administracions que tenen compe-tències en la matèria –Generalitat, GovernCentral, Autoritat portuària, entre d’altres–es coordinin per donar suport a l’Ajunta-ment i desenvolupar un pla d’acció con-cret, efectiu i resolutiu. Cal més control deduanes i fronteres, així com més políti-ques d’atenció als migrants.

Juliol 201623 |

El periòdic dels botiguers dels barris de Barcelona_butlletí nº4 comerç en línia

ENTREVISTA/ Parlem amb Pròsper Puig, vi-cepresident administratiu i responsable del’àrea de comunicació. Aborda alguns temescandents que han estat afectant el comerçde proximitat durant les últimes setmanes.

Com es gestiona la comunicació des de laFundació amb la nova Junta?Ara tenim un equip de dues persones quegestionen la comunicació interna i externa.La comunicació és bàsica i hem pres la deci-sió de ser molt proactius. Creiem tambéque és importantíssima la implicació tant delspatrons com dels dinamitzadors dels eixosperquè seran la corretja de transmissió per talque la Fundació pugui fer difusió de les ac-tivitats dels associats, que al cap i a la fi sónles persones per a les quals treballem.

Què engloba el seu càrrec?Coordinem tota la feina administrativa per-què el personal que treballa a la seu de la Fun-dació sigui el màxim d’efectiu possible i ofe-reixi serveis útils i respostes ràpides als eixos.

S’oferiran més serveis?Evidentment. Hem pensat a crear una orga-nització potent a nivell de comunicació perdonar serveis als eixos, perquè a vegades vanjustos de personal. Volem donar suport a es-cala comunicativa, si cal fer publicitat d’algunaactivitat o organitzar els mitjans de comuni-

cació per què cobreixin algun acte. La Fun-dació brindarà les eines perquè els eixos pu-guin utilitzar diferents plataformes de difusió.

Quines han de fer servir?Ara tenim unes eines implacables: les novestecnologies. Hem de potenciar molt les nos-tres webs i la presència a Facebook i Twitter.Aquesta línia no implica una gran inversió eco-nòmica, però sí molta feina. Tot i així, si ho fembé és una cosa que pot ajudar molt als eixos.

Què canviarà a la relació amb els mitjans?La Fundació vol continuar sent el referent delcomerç de proximitat. Per tant, serà impor-tantíssima la relació amb els mitjans. Tenimmolt clar que haurem de generar notícies quehauran de ser interessants tant per al comerçcom per a la ciutadania i les administracions.De fet, ja s’estan desenvolupant plans estra-tègics per arribar al màxim de mitjans i am-plificar la feina que es fa des de la Fundació.

Un dels temes que tracta aquest butlletíés el tema de la desestacionalització de lesRebaixes. Què en pensa?El terme “Rebaixes” ven: hi ha una part de lapoblació molt important per a la qual el 7 degener i l’1 de juliol són dies de despesa extra.És una pena perdre aquests dies consolidatsen el calendari comercial i importar el BlackFriday i altres mots anglosaxons que fem ser-

vir per dinamitzar un dia qualsevol de l’any.Si tenim ja consolidat un moment d’expan-sió comercial, aprofitem-ho. Normativamentserà molt complicat, però el sector hauria deser suficientment intel·ligent com per pre-servar un dia de compra massiva.

Un altre tema candent és el dels manters,una qüestió insostenible...Lamentem molt aquest fet, perquè estem par-lant de persones. Hi ha un problema socialmolt important que han de solucionar les ad-ministracions implicades. Però sí que és certque també hi ha un problema de lucre ces-sant, o sigui, els diners que no es fan per com-petència deslleial o altres motius aliens al bo-tiguer. Ens queixem perquè les administra-cions no fan el que han de fer: complir la llei.

TENDÈNCIA/ Les últimes dadesde l’Institut Nacional d’Estadística(INE) respecte a les vendes del co-merç detallista indiquen que du-rant el mes de maig els comer-ciants catalans van vendre un0,5% més que en el mateix perío-de de l’any passat. Tot i l’aug-ment, Catalunya es queda lluny dela mitjana estatal, que ha estat del3%. La comunitat autònoma oncreixen més les vendes són les IllesBalears, amb un 8,2%, revalidantel primer lloc del mes anterior.

Augmenten lesvendes del comerçcatalà en un 0,5%

AJUTS/ L’Ajuntament ha posaten marxa la convocatòria desubvencions per a l’enllumenatdel pròxim Nadal als carrers de laciutat. Ho farà mitjançant unconcurs públic per a aquellesassociacions de comerciants quepresentin projectes que s’ade-qüin a les bases reguladores,que es poden consultar a la webmunicipal del comerç: ajunta-ment.barcelona.cat/comerc/ca. El període per optar-ne finalitzael pròxim 20 de juliol.

Obren el període de subvencions perals llums de Nadal

TROBADA/Fa uns dies els mem-bres de la nova junta es van reu-nir amb Stefano Bollettinari, pre-sident de Vitrines d’Europe –fe-deració europea de comerciants–per tal de fer arribar el missatge“d’horitzontalitat, transparència iresponsabilitat” que la Fundacióvol transmetre. En la reunió es vaparlar dels serveis que ofereixenles diferents confederacions debotiguers als seus associats i de di-ferents qüestions que afecten elsector comercial continental.

La nova junta de la Fundació espresenta a Vitrines

“Crearem una entitat potent a nivellcomunicatiu per donar més serveis”

CONSUM/ Des de la Fundació BarcelonaComerç s’ofereix als associats un nou servei,el Defensor del client, que pretén informartant al consumidor com a la botiga delsseus drets i deures.

Les primeres coses que voldríem expli-car és que tota reclamació presentada a labotiga ha d’estar resolta abans d’un mesper tal que no arribi a l’administració. Ésd’interès del comerciant gestionar la recla-mació abans que aquest període passi.

Estem creant una plataforma de comu-nicació pels associats on poder resoldre tots

els dubtes que es proposin. Ens compro-metem a enviar una primera resposta en untermini de màxim tres dies, per a despréscomençar a treballar en cada cas particular,des de la més estricta confidencialitat.

Durant les properes seccions parlaremsobre el reglament i sobre el codi de con-sum. Explicarem de quina manera es podenafrontar diferents casos a través d’exemplesreals i proposarem accions concretes pertrobar punts d’unió entre comerciants iconsumidors. Si teniu qualsevol dubte, es-criviu a defensorclient@eixosbcn.org.

Resoldre reclamacions al més aviat possible

Pròsper Puig / vicepresident administratiu de la Fundació Barcelona Comerç

Defensor del client

| 24 comerç en línia El periòdic dels botiguers dels barris de Barcelona_butlletí nº4Juliol 2016

25 | líniasants.cat27 juliol 2016Comerç en Línia

S’acosta el mes d’agost i milers decatalans ultimen els detalls de lesseves vacances. La gran majoria jatenen comprats els bitllets i l’es-tança hotelera i compten els diesper començar a gaudir d’un me-rescut descans. Tanmateix, les va-cances es poden convertir en unmaldecap si no es tenen en comp-te alguns consells previs.

La Generalitat, a través de l’A-gència Catalana del Consum (ACC),recomana estudiar les ofertes abansde contractar-ne cap. Si es con-tracten les vacances amb una agèn-cia de viatges, cal assegurar-se dequins són els serveis inclosos en elpreu (bitllets d’avió, taxes d’aeroport,trasllats entre aeroport i hotel, àpats,excursions, etc.). A més, cal saberque les agències només podendemanar fins a un 40% del preu to-tal del viatge per avançat. Abans designar el contracte, a més, és acon-sellable consultar si l’agència formapart del Registre de Turisme deCatalunya –de la Direcció Generalde Turisme– i de la Junta Arbitral deConsum, perquè en cas de conflic-te es pugui resoldre ràpidament.

Un cop confirmat que tot estàen regla, el viatge arrenca. Cal arri-bar d’hora al punt de partida, ja si-

gui una estació o un aeroport, pertal d’evitar nervis. Tot i així, arribaramb antelació no està exempt desorpreses. Qui més qui menys té al-gun familiar o conegut que ha pa-tit el famós overbookingo sobrere-serva a l’hora de volar i ha vist comles seves vacances es complica-ven. Arribats a aquest extrem, lescompanyies aèries tenen l’obligaciód’oferir la devolució de l’import delbitllet o un transport alternatiu finsa la destinació final –amb dret a unacompensació econòmica en funcióde la distància–. Si és necessari,l’empresa haurà d’oferir als afectatsmenjar i hotel de manera gratuïta.

L’altre enemic dels viatgerssón els retards. Si això passa, en elcas del transport aeri, la compan-yia ha d’oferir menjar i hotel i, si elretard és superior a les cinc hores,el viatger pot desistir de volar i exi-gir el reintegrament de l’import delviatge. Si hi ha una cancel·lació delvol –sempre i quan no sigui per cir-cumstàncies extraordinàries comuna meteorologia adversa o riscosen la seguretat del trajecte–, lacompanyia haurà d’oferir triar en-tre la devolució del preu del vol oun transport alternatiu a la desti-nació final, també amb un serveide menjar i hostalatge totalmentgratuït.

Seguint amb els viatges en avió,un altre dels problemes més co-muns és el relacionat amb l’equi-

patge –pèrdua, danys o retard–. Elsviatgers, en aquest cas, poden re-clamar per escrit i formalitzar un In-forme d’Irregularitat d’Equipatge(PIR) al taulell de la companyiaabans de marxar de l’aeroport i de-manar-ne una còpia.

VIATJAR INFORMATSPer altra banda, és molt aconsella-ble informar-se sobre els requisitsper viatjar al lloc escollit –visats o pas-saports– i les seves condicions cli-màtiques i sanitàries. Però malgrataixò, poden seguir havent-hi difi-cultats. Per tal de minimitzar-ne lesconseqüències, la Generalitat re-corda que cal portar a sobre el te-lèfon de l’agència de viatges, aixícom l’adreça de l’ambaixada o con-solat espanyols, que també podenser d’ajuda.

Sigui com sigui, el viatger no estàsol. Si viatja per la Unió Europea, potreclamar o informar-se als centres eu-ropeus del consumidor o a la seccióde Consum Europeu de l’ACC. Ara bé,en cas de problemes o incompli-ments, el primer pas és reclamar al’empresa, que té un mes per res-pondre. Si no s’arriba a un acord, calformalitzar la reclamació en un or-ganisme públic de consum.

Per a més informació, al webwww.consum.gencat.cates poden re-soldre altres dubtes que puguinsorgir en un període de vacances ques’ha de poder gaudir plenament.

Vols unes vacances tranquil·les?»La Generalitat de Catalunya ofereix consells per evitar ensurts durant el viatge i l’estada

»En cas de problemes cal reclamar a l’empresa i, si no hi ha acord, a un organisme públic de consum

RedaccióBARCELONA

La Generalitat aconsella informar-se sobre els paquets d’ofertes de viatge i sobre el lloc que es vol visitar per viatjar amb tranquil·litat. Fotos: Arxiu

TECNOLOGIA4Un altre delsmals de cap dels viatgers des delboom de la telefonia mòbil és el ro-aming, el pagament extra que co-bren les companyies als seus clientsper fer servir el mòbil fora del seupaís. L’Agència Catalana del Consum(ACC) recorda als usuaris que si viat-gen a l’estranger s’informin de les ta-rifes que cobra el seu operador.

El roaming, però, té els diescomptats, ja que a partir del 15 dejuny de l’any que ve desapareixeràentre països de la Unió Europea. Pertant, els usuaris no hauran de pagarmés durant els seus viatges comu-nitaris i mantindran la seva tarifa. Finsa aquell dia, però, s’ha establert un

període transitori durant el qual elsoperadors podran sumar un petit re-càrrec a les tarifes. A banda d’això, laGeneralitat recorda que els usuarispoden contractar paquets específicsamb ofertes.

Pel que fa als viatges fora de laUnió Europea, no hi ha cap regula-ció vigent. En aquest cas és reco-manable informar-se i assegurar-se de les tarifes abans de viatjar.

Sigui com sigui, les companyiesestan obligades a avisar els seusclients quan travessen una fronte-ra –sigui dins de la UE o a l’estranger–amb informació sobre la tarifa per tru-car i rebre trucades, escriure SMS iconnectar-se a internet.

Camí d’eliminar el ‘roaming’

27 juliol 2016

Esports| 26

líniasants.cat

Recorden el 80è aniversaride l’Olimpíada Popular

HISTÒRIA4Vuitanta anys d’unadècada que va canviar la històriai d’una cita esportiva que mai noes va poder celebrar.

El passat 19 de juliol es vancomplir 80 anys del dia en el qualhauria d’haver començat l’Olim-píada Popular Antifeixista, quehauria d’haver durat una setma-na i que hauria reunit a la ciutattots els països que no haguessinvolgut participar en els Jocs Olím-pics de 1936 que organitzava l’A-lemanya del Tercer Reich. Mal-grat que tots estava preparat,l’esclat de la Guerra civil espanyolava sacsejar la ciutat, que es va om-

plir de barricades. La possibilitatde celebrar qualsevol esdeveni-ment esportiu va desaparèixer.

El mateix dia 19, a les ins-tal·lacions de l’Anella Olímpica onara hi ha l’Open Camp, es va in-augurar una exposició comme-morativa d’aquest esdeveniment.Els ciclistes del National ClarionCycling Club, que haurien parti-cipat en les proves, van posar lanota més emotiva durant aques-ta jornada inaugural. L’historia-dor Xavier Pujades i el secretarigeneral de l’Esport, Gerard Fi-gueras, van ser algunes de les per-sonalitats presents a l’acte.

Atletisme | Obren les inscripcions per a la Cursa de la MercèLa pròxima Cursa de la Mercè tindrà lloc el 18 de setembre. Qui vulgui participarja es pot inscriure al web municipal lameva.barcelona.cat/cursamerce. El terminirestarà obert fins a l’11 de setembre a les 12 de la nit o fins que s’arribi als 17.000

corredors. També s’ofereixen inscripcions per a la cursa adaptada de dos quilòmetres.

El quart projecte de Tito Lossiocomença a caminar aquesta ma-teixa tarda. La plantilla està ci-tada a dos quarts de nou del ves-pre a l’Energia per començar elsentrenaments per preparar unatemporada il·lusionant.

Lossio perd homes clau comCarlos Blanco o Tomás García,però les incorporacions del por-ter Morgade, del central Llau-radó o el davanter Coronado, abanda de l’ascens al primer deDavid Cura donaran alternativesal tècnic, que manté 14 dels ho-mes que el curs passat van llui-tar per l’ascens gairebé fins al fi-nal de la competició.

Les càrregues físiques de tre-ball seran protagonistes en l’inicidel curs, però Lossio no descui-darà la pilota. De fet, dissabtemateix l’equip tindrà la primeraoportunitat per comprovar quinés el seu estat en un amistós a les

7 de la tarda a l’Energia contra laUnificación Bellvitge.

Aquest partit, però, serà l’a-peritiu d’un dels clàssics de l’es-tiu, el Torneig dels Històrics(l’entitat pot presumir d’haver-loguanyat l’any 1993). Els blanc-i-verds seran els encarregats d’en-cetar la 31a edició del campionatamb un partit contra el Vila-franca el dia 1 d’agost. El Centre

d’Esports l’Hospitalet és l’altreequip del grup 1 de la competició.

Amistosos contra el Subu-rense, el Júpiter, la FundaciónHermes, el filial de l’Europa, laUE Sant Joan Despí, el Caldes iel Marianao Poblet, a bandadels partits de la Festa Major, se-ran els últims abans del debut ala lliga, el dia 4 de setembre acasa contra el CE Farners.

Una imatge del partit del curs passat contra l’Andorra. Foto: UES

La UE Sants es posa en marxaavui i dissabte fa el seu debut

RedaccióSANTS-MONTJUÏC

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 1727 | líniasants.cat27 juliol 2016

| 28Esportslíniasants.cat 27 juliol 2016

El Poble-sec reconeix latrajectòria de Ferran OlivellaFUTBOL4Un dels futbolistesmés il·lustres del Poble-sec i deldistricte ha rebut un altre reco-neixement a la seva trajectòria.El passat dia 16, el Centre de Re-cerca Històrica del Poble Sec(CERHISEC), de la mà de lacoordinadora d’entitats del ba-rri, van fer un homenatge a Fe-rran Olivella, mític jugador delBarça de les Cinc Copes i blau-grana durant el final de la dèca-da de 1950 i gairebé la totalistade 1960. Olivella, que acaba defer 80 anys, va assistir a l’acte enel qual es va col·locar una placacommemorativa de la seva tra-jectòria al camp de la Satalia, onva donar les seves primeres pun-tades a la pilota.

Nascut al barri i format a lescategories inferiors de la UEPoble Sec, va fer el salt al futbolprofessional amb un altre equiphistòric del districte, l’EspanyaIndustrial. L’estiu de 1956, amb20 anys, va enfundar-se per pri-mer cop la samarreta del primerequip del Barça i només se latreuria 13 anys després, quan vapenjar les botes després de jugar500 partits i guanyar dues lli-gues, tres Copes de Fires i qua-tre Copes d’Espanya.

A més, el central va ser el ca-pità de la selecció espanyola queva guanyar la primera Eurocopade la història contra l’URSS l’any1964. Olivella també va jugar elMundial d’Anglaterra de 1966.

La secció de natació del Club Es-portiu Mediterrani va treure pit iva tornar a casa amb uns bons re-sultats del campionat d’Espanyade natació que es va disputar a lesinstal·lacions del CN Metropolesde Gran Canària entre el 13 i el 17d’aquest mes.

Després d’un primer dia sen-se cap metall, Lidón Muñoz iJoan Ballester van aconseguir elsprimers bronzes per al club. Mu-ñoz va completar la prova dels 50metres lliures en 26 segons. No-més Marta González i FàtimaGallardo van ser més ràpides.Per la seva banda, Bastellester vahaver de defensar la tercera po-sició en un esprint final apassio-nant. El nedador va pujar al ter-cer calaix del podi gràcies a la sevamarca de 2 minuts, 3 segons i 11centèssimes en la final dels 200metres papallona.

Per guanyar la primera me-dalla de plata va ser necessari es-perar fins al tercer dia de compe-tició. Després de diferents provesquedant-se a les portes de lesposicions d’honor (relleus feme-nins i un quart lloc en els 200 me-

tres lliures), Marina Garcia vaaconseguir l’argent en la final de50 metres braça. Jèssica Vall, delCN Sant Andreu, va ser la més rà-pida, però els 31 segons i 88 cen-tèssimes de Garcia li van servir perpujar al segon calaix del podi.

El penúltim dia va ser un delsmés prolífics. Garcia i Ballester,tots dos en els 100 metres braça,van aconseguir dues plates mésper a les vitrines del Medi. Nova-ment Vall va ser més ràpida queGarcia en la final, mentre que Ber-ta Cantó, del CN Mataró, va com-pletar el podi. Per la seva banda,

Ballester va completar la prova en-tre Edu Solaeche i Martín Mel-conian. L’últim guardó del dia vaser un nou bronze, per a l’equip de4x200 lliures.

El millor, però, encara haviad’arribar. L’últim dia van caure lesdues medalles d’or, la primera perMuñoz en els 50 metres papallo-na (27 segons i 68 centèssimes) ila segona per a Ballester en la pro-va de 200 braça (2 minuts, 15 se-gons i 46 centèssimes). MarinaGarcia, que es va quedar a tres dè-cimes del podi va tancar la parti-cipació del club a l’estatal.

El club va tenir un paper destacat a Gran Canària. Foto: CEM

Pluja de medalles per al Medien els campionats de natació

RedaccióSANTS

Olivella és un dels esportistes més emblemàtics del districte. Foto: FCB

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 1729 | líniasants.cat27 juliol 2016

| 30Agendalíniasants.cat 27 juliol 2016

agenda@comunicacio21.com

AGENDA UINZENALQDIMARTS 23 D’AGOST19:30 Concert dels japonesos Toe. Es tracta d’undels grups més coneguts del rock instrumentalasiàtic. Actuen a la ciutat per primer cop a laseva carrera. / Sala Apolo.

DIVENDRES 29 DE JULIOL20:30 Quarta i darrera sessió d’un taller inten-siu de defensa personal en el qual, a partir del’aikido, s’han recreat situacions que es po-den donar i s’han donat claus per resoldre-les. / Centre Cívic Casa del Rellotge.

DIJOUS 4 D’AGOST20:00 Com fan cada dimarts, dijous i divendres,els Castellers del Poble-sec tornaran a sortiral carrer per dur a terme un nou assaigobert. Activitat oberta a la participació de pe-tits i grans. / Carrer Blesa, 7.

FINS AL 29 DE JULIOLMatí-Tarda Mostra de la setena edició delConcurs Fotogràfic Francesc Boix. La col·lec-ció ensenyarà ampliacions dels treballs se-leccionats pel jurat i pel públic. / BibliotecaPoble-sec Francesc Boix.

TOT EL MESTot el dia Els Madrazo i Catalunya és el nom d’a-questa col·lecció que reuneix per primercop a la ciutat l’obra d’una de les famílies d’ar-tistes més populars dels segles XIX i XX. / Fun-dació Fran Daurel - Poble Espanyol.

DISSABTE 30 DE JULIOL11:00 Coneixes els ibers? és una activitat pen-sada per a nens d’entre 6 i 12 anys que inclouvisites a les sales d’experimentació arqueo-lògica. / Museu d’Arqueologia de Catalunya.

TOT EL MES10:00 Una de les activitats estrella del Poble Es-panyol és la gimcana familiar que cada diadóna el tret de sortida a les activitats que s’hifan. Es pot participar en grups de fins a 5 per-sones. / Poble Espanyol.

DEL 19 AL 28 D’AGOSTTot el dia L’Open Internacional d’escacs arribaa la 18a edició amb els campionats de ràpi-des, simultànies i dobles. / Cotxeres de Sants.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

Els més menuts podran gaudir de lesaventures del jove Phantom Boy en unanova sessió del cicle de pel·lículesPetits Cinèfils. / CaixaForum Centre So-cial i Cultural.

Les aventures de Phantom Boy arriben al CaixaForum

Ds. 13 d’agost a les 17:30

La professora Sònia Ignacio serà l’en-carregada d’impartir un taller de mésde cinc mesos de duració de hatha ioga.Es pot escollir entre els dimarts i els di-vendres. / Centre Cultural Albareda.

Comença un curs de cincmesos de Hatha iogaA partir d’avui a les 19:00

Una de les cites imprescindibles de l’es-tiu és molt a la vora. A finals del mesque ve, els carrers i les places es guar-niran i s’ompliran d’alegria, activitatsi cultura popular.

Sants es vesteix de gala pertornar a celebrar la Festa Major

Del 20 al 28 d’agost

Inici de curs. La UE Sants debutarà algrup 1 de Primera catalana a casa re-bent la visita del CE Farners. / Camp del’Energia.

El Sants debuta a casacontra el CE Farners

Dg. 4 de setembre a les 12:15

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 1731 | líniasants.cat27 juliol 2016

| 32 líniasants.cat 27 juliol 2016 Pròxima edició: 5 d’agost