Artistes visuals alellencs

alella Núm. 314gener-març 2012 any 52

3,50 €

Entrevista amb Mercè Marzo, regidora de Gent d’Alella

2

3

Protagonistes, els alellencs

Quan tenim l’ocasió de parlar de la revista Ale-lla, un dels trets que ens agrada destacar és que dediquem gairebé la totalitat de les seves pàgines a parlar exclusivament d’Alella i la seva gent. No tindria sentit què dediquéssim la nostra atenció a escriure d’altres temàtiques, no és la nostra vocació. A més, segur que ja hi ha prou mitjans que ho fan millor que no pas ho faríem nosaltres.

Tenim també la convicció que els pobles no són res sense les persones que hi viuen, per això, des de fa cinquanta-dos anys, els veritables protago-nistes de los nostres pàgines han estat i seran els veïns d’Alella.

En aquest sentit, ens plau presentar avui, en el dossier central d’aquest número que teniu a les mans, una nova prova d’aquesta constant aten-ció cap a tot allò que passa i es cou a Alella o que protagonitza la seva gent. Es tracta de dedicar una pàgina a cadascun dels 12 artistes visuals que van compartir una exposició col·lectiva fa pocs mesos a Can Manyé.

Alellencs tots, de naixement alguns i per tria per-sonal els altres, va ser tot una troballa descobrir que entre els nostres veïns existia una collita tant abundosa d’artistes i de tant de nivell. I això que no hi eren pas tots, es tractava d’una mostra. A mida que en localitzem més ens agradarà posar-vos al corrent de les seves activitats.

El fet que Alella aculli tants artistes ens omple d’orgull i ens referma en la convicció que per la llum, el paisatge, el clima, la proximitat a Barcelo-na i tantes altres raons, el nostre poble és un lloc privilegiat on residir-hi. Ja cal que no ho oblidem i ho sapiguem apreciar.

Ramon RuizDirector

PRIMERA PLANA

EDITORIAL01 Coberta Obra original que l’artista alellen-ca Núria Campmajó ha fet per il·lustrar la coberta d’aquest núme-ro, inspirada en l’exposició a què dediquem el dossier, i de la qual ella en va ser una participant.

05 Cartes al director

07 Del poble• La Revista Alella és protagonista al Divendres de TV3• El xusquet del trabucaire, un pa “explosiu”• La beca de recerca històrica és per a un treball sobre el mecenatge dels Desplà• Les entitats educatives i de joves, a l’antiga Escola Fabra• El Maresme guanya habitants, però cada vegada menys• Concurs de melmelades de taronja ecològica al Mercat• Els promotors de Can Calderó ja venen pisos• El SAD municipal, per a una empresa de Florentino Pérez• D’excursió a Horta de Sant Joan per celebrar els 40 anys de casats• Alella, entre les poblacions amb menys atur del Maresme• Francisco és escollit president de la Regió Metropolitana d’ERC

Crida• Foto dels nadons nascuts a Alella l’any 2011• La Polifònica busca cantaires

Del ple• Rebuig consistorial a la violència masclista• Associació de Municipis per la Independència• Els tres grups de l’oposició presenten 1.255 firmes contra la construcció del nou Casal

11 Actualitat• Parlem amb Mercè Marzo, regidora de Gent d’Alella• Un pressupost de continuïtat• La Generalitat elimina les bonificacions del peatge• Els papers de sang de Salamanca tornen a casa

19 Què faQuè fa… Roger de Marfà

21 Cultura• A Alella juguem al dòmino• Qui era Marianna de Copons?

25 PersonatgeMercè Pomer, gestora cultural i responsable de Can Manyé

27 DossierArtistes visuals alellencs:- Fili Plaza- Tomàs Bel Oleart- Joan Laborda- Nyako Nakar- Teresa Oller i Martí- Sandra Serrahima Artiga- Núria Campmajó Sebastià- Esperança García- CALULL, Rosa López Calull- Rosa Maria Noguero Gómez- Sara Milian Llauradó- Ana Roca-Sastre

41 Magazín

50 Esports• Entrevista. Miquel Nolis• Futbol. Objectiu: mantenir la categoria• Basquet. Ànims per a la segona volta• Atletisme. Final d’any corrent a casa i inici d’any corrent clàssiques• Rugbi. Mals resultats, que no mal joc• Futbol de sala. Optimisme al CFS Alella Marfil• Natació. Pluja de medalles per als Cabello

4

5

alellaRevista independent d’informació local

EditaASSOCIACIÓ CULTURAL REVISTA ALELLA

PresidentaMaria Möller

AdreçaApartat de Correus 401 - 08328 Alellarevista.alella@gmail.comTel. 608 88 47 99 - Fax 93 540 07 28

Director Ramon Ruiz Bruy

Sots-director Eudald Serra

Redactor en cap Òscar Pallarès

Redactors Albert Alabau, Jordi Albaladejo, Ramon Anglada, Agnès Céspedes, Nuara Cusó, Cristina Gaggioli, Sigrid Guillem, Victòria Molina, Maria Pou i Laura Ruiz

Col·laboradorsMar Cantarell, Jordi Farrús, Alex Fraguas, Alejandra Lara, Quico Lluch, Jordi Ribas, David Roman, Eudald Serra, Jordi Serrano, Aureli Taboada i Xavi Tarafa

Publicitat: Òscar Pallarès (Tel. 654 40 40 43)

Subscripcions: Maria Möller (Tel. 93 555 18 68)

Correcció: Aïda Estrada

Disseny gràfic i maquetació: Josep Puig

Producció: RRB

Impressió: Comgràfic

Dipòsit legal: B-24.950-62

Col·laboració: 3,50 euros

Amb el suport de:

Premi Tasis-Torrent 1989 de premsa comarcal. Fundada l’any 1960 per Eduard Serra i Güell. Dirigida per Esteve Riambau i Saurí de 1989 a 1994.

La revista Alella no es responsabilitza necessàriament de les opinions que continguin els articles signats.

COMPARANT SITUACIONSDe visita aquests dies a Palafrugell i disposat a visitar la col·lecció d’art contemporani de Can Mario de la Fundació Vila Casas, em vaig trobar gratament sorprès amb una extraordinària tro-balla com és la Torre de Can Mario: de titularitat municipal, una edificació singular, d’estructura de ferro, projectada per l’arquitecte General Gui-tart i Lostalo (1904-05). Atenent a la petita però excel·lent exposició que informa d’aquesta mag-nífica obra arquitectònica, vaig constatar que es tracta del mateix arquitecte que va projectar la Torre del Governador (1895) d’Alella, actualment en un lamentable estat de deixadesa.

Recordo un article publicat a la vostra revista, concretament el número 311, en el qual es feia ressò d’aquesta situació, i vull afegir-me a les veus que reclamen una intervenció urgent en aquest tema per a salvaguardar el que encara resta de tan singular edificació. Sé que la situació és complicada i, encara pitjor, recordo la inca-pacitat de l’Ajuntament i dels polític locals per desblocar el tema.

I, tornant a Palafrugell, no puc resistir-me de comparar les dues situacions. En aquest cas, entenc que s’ha trobat solució amb una ges-tió público-privada de l’edifici que podria ser referencial. La gestió de Can Mario és privada (Fundació Vila-Casas d’Art contemporani), i els edificis són de titularitat pública. S’ha delimitat, al seu voltant, un entorn de protecció seguint criteris visuals, ambientals i paisatgístics, entre els quals hi ha la torre de General Guitart; re-sultant tot plegat un conjunt extraordinari de revitalització i modernització d’aquesta població empordanesa.

Trobo que podria ser un model a seguir. En qualsevol cas hem de fer tot el possible per atu-rar aquest procés de degradació que està patint aquest singular i magnífic conjunt arquitectònic conegut com “els Escolapis”, i que tantes vega-

des contemplo indignat en les nombroses vega-des que, per qüestions familiars, vaig de visita a aquesta meravellosa població del Maresme. Santi Ferrer-Vidal

RESPOSTA A OLEGUER PAPIOL

Vaig llegir el seu article “Bústies com bolets” al número 313 de la revista i respecto la seva opinió, però no la comparteixo. Permeteu-me que la qualifiqui d’exagerada i poc respectuosa amb les necessitats i conveniències dels demés.

Pel que fa a la bústia en qüestió, és cert que és blanca, però no és horrorosa; jo diria que el seu dissenyador va intentar que fos bastant discreta. Una altra cosa és on es col·loca, però això depèn de l’usuari i no de l’empresa submi-nistradora, evidentment. Jo la tinc completa-ment integrada a l’interior de la tanca i sense cap adhesiu, doncs en varen oferir treure’l si no m’agradava i així ho vaig fer.

No sé quina edat té el senyor Papiol ni quines són les seves circumstàncies, però a mi em costa comprendre que no ho entengui: hi ha persones que, tot i gaudir d’un passeig pel poble, de la con-versa amb veïns i coneguts, i del bon tracte de la fleca habitual, tenim una edat en què trobar-nos el pa del dia a la porta de casa i no haver d’agafar el cotxe per anar a buscar-lo, no només és una comoditat sinó també una solució i un estalvi.

Aquest servei no farà que jo deixi de ser client de la meva fleca quan necessiti una altra varietat de pa o altres productes.

Jo no passejo sovint pels barris d’Alella, però al meu, les bústies o, millor dit els armariets, ni han proliferat com a bolets ni fan tant lleig com alguns diuen. Sempre és dolent generalitzar.

Joan Buxadé

TIRA CÒSMICA Alex FoGo

Les cartes al director han de ser com a més breus millor i han d’anar signades i amb nú-mero de DNI. La revista Alella es reserva el dret d’extractar-ne el contingut per motius d’espai. A més de fer ús del correu ordinari, també podeu fer-nos arribar els vostres escrits a la següent adreça de correu electrònic: revista.alella@gmail.com

Cartes al director

CARTES

6

7

DEL POBLE

La Revista Alella és protagonista al Divendres de TV3

La revista que teniu a les mans, els seus 52 anys d’història i el fet que sigui la 2a publicació vigent més antiga en català, van ser motiu d’anà-lisi al programa Divendres de TV3, que del 5 al 7 de març va visitar el nostre poble. El director de la Revista Alella, Ramon Ruiz, va explicar els orígens de la publicació i la seva llarga singladura en una entrevista amb el periodista Espartac Peran, que va aprofitar l’avinentesa per parlar de la importància de les revistes en català amb Núria Iceta, de l’APPEC (Associació de Premsa Periòdica Escrita en Català). Al llarg dels quatre dies que aquest popular programa de sobretaula va parlar d’Alella i la seva gent, es van tractar temes com el vi i els seus orígens romans, la DO Alella o Francesc Ferrer i Guàrdia, i van aparèixer en antena molts veïns i veïnes del poble, i també associacions com els Trabucaires del Vi, els Timbalers del Most, els Diables del Vi i la Coral Polifònica Joia.

El xusquet del trabucaire, un pa “explosiu”

El Forn de la Plaça ofereix, des de principis d’any, un nou pa artesanal dedicat a la colla de Trabucaires del Vi d’Alella. Es trac-ta d’un xusquet de prop de 600gr, l’elaboració del qual s’ha fet pen-sant en l’especial caràcter dels que l’inspiren. Així, la massa de farines ecològiques de blat i sarraí es prepara amb vi

blanc, en comptes d’aigua, i se li afegeix pebre mòlt per donar-li un gust potent. El toc distintiu, però, “són els grans de pebre fresc, que exploten a la boca, talment com el tret d’un trabuc”, explica el forner Lluís Artés, autor d’aquest xusquet, motivat per Quico Lluch, cap de la colla dels trabucaires. Aquest nou pa s’afegeix a l’ampli assortiment de productes que aquest establiment té dedi-cat al poble, com el Pa de Can Companyó, el Pa de Rials, el Pa del Sr. Rector i el Pa de Sant Feliu i Santa Madrona, tots ells elaborats amb farines ecològiques.

La beca de recerca històrica és per a un treball sobre el mecenatge dels DesplàLa primera beca de recerca històrica convocada per l’Ajuntament i dotada amb 3.000€, ha estat adjudicada a l’historiador Joaquim Graupera, que ha presentat un projecte d’investigació al voltant de la família alellenca Desplà i les seves activitats de mecenatge des del final de l’Edat Mitjana fins a principis de l’Edat Moderna (s. XV-XVI). Sota el títol Els Desplà com a promotors d’art, l’estudi proposa una anàlisi de l’Alella medieval, del context històrico-social, i de la dinastia dels Desplà, senyors feudals del que ara és el nostre municipi. Dins de les seves activitats, hi va destacar el foment i mecenatge artístic en diverses vessants que, en el cas del poble, va quedar reflectit en l’engrandiment i posterior embelliment de l’església de Sant Feliu.

Les entitats educatives i de joves, a l’antiga Escola Fabra

L’antiga Escola Fabra acollirà ben aviat nous inquilins. Després que els alumnes de primària s’hagin agrupat definitivament a l’edifici del Bos-quet, la històrica escola destinarà les seves aules per a diverses enti-tats i associacions educatives i de joventut del poble. Ja des del gener s’hi duen a terme les classes d’un nou itinerari formatiu d’auxiliar de vendes i atenció al públic, i un cop s’hi hagin fet unes obres de refor-ma i adaptació dels espais a la nova normativa d’usos i de seguretat, s’hi traslladarà l’Escola d’Adults, el Casal de Joves, el PIJ Àgora i l’Esplai Guaita’l. Des d’aquesta darrera entitat, la seva secretària, Anna Alfaro, comenta que “creiem que serà un canvi positiu. Guanyarem en ampli-tud, estarà reformat i més ben equipat que no pas on som ara”.

El Maresme guanya habitants, però cada vegada menysLa població a la comarca del Maresme amb data 1 de gener de 2011 era de 434.897 persones, 3.900 més que l’any anterior, segons dades de l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme. Es tracta d’un increment molt petit, de només el 0,9%, i és el més baix des de 1998. A Alella aquest increment encara ha estat inferi-or, de només un 0,14%, reflectint un total de 9.570 veïns empadronats, només 13 persones més que l’any 2010. La nostra comarca és la quarta més poblada de Catalunya, amb el 5,77% del total dels habitants.

Foto de l’inauguració del centre, l’any 1934.

CEDI

DA

8

DEL POBLE

Concurs de melmelades de taronja ecològica al Mercat

El passat 28 de gener va tenir lloc a la Porxada del Mercat la 1a edició d’un concurs de melmelades elaborades amb taronges ecològiques. Hi van participar un total de 22 persones, d’entre les quals es van elegir tres guanyadors. En primer lloc va quedar Tomàs Ribas, que va ser guardonat amb un dinar al Restaurant Cuinalella i una ampolla de cava cedida pel Celler Roura, mentre que Montse Mañas i Verena Ribas, segona i tercera, respectivament, es van endur dos lots de vins d’aquest mateix celler. El concurs va ser impulsat per l’artista Carol Laurenti, que compta amb un seguit de tarongers a les seves terres, els fruits dels quals va regalar als participants per a què elaboressin les seves melmelades. Per fer-ho, va comptar amb la col·laboració de Laura Moure, de la botiga ecològica I love Bio del Mercat. L’èxit de la proposta ha fet plantejar-se una futura 2a edició, en la qual s’hi vol implicar més comerços i entitats.

Els promotors de Can Calderó ja venen pisos

Tot i que encara no està previst que comencin les obres, l’empresa promotora de la futura urbanització de Can Calderó ofereix ja la possibilitat de comprar els habitatges que s’hi construiran. Des de fa unes setmanes publiciten la promoció amb un gran cartell i un telèfon de contacte i, properament, obriran una oficina d’informació i vendes per a totes aquelles persones que desitgin interessar-se en l’adquisició d’un dels 39 pisos dels 4 blocs que s’hi faran.

El SAD municipal, per a una empresa de Florentino PérezCLECE, una empresa multiserveis del Grup ACS, ha resultat la gua-nyadora del concurs públic per a l’adjudicació del Servei d’Atenció Domiciliària de l’àrea de Serveis Socials de l’Ajuntament per aquest any 2012. La proposta d’aquesta empresa, amb seu central a Madrid i presidida per Florentino Pérez –conegut sobretot per ser el president del Real Madrid–, substitueix la de la Fundació Aymar i Puig, que havia prestat aquest servei els darrers anys.

D’excursió a Horta de Sant Joan per celebrar els 40 anys de casats

El conjunt de matrimonis casats l’any 1971 a Alella i que, any rere any, des que van celebrar les noces de plata, s’han anat trobant en un sopar commemoratiu, van organitzar el passat novembre una excursió conjunta a Horta de Sant Joan amb motiu del seu 40è aniversari de boda. Un total de 9 parelles van sortir plegades els dies 11, 12 i 13 de novembre per compartir records i bones estones, i dur a terme activitats com una passejada pels Ports de Beseit i el Riu Canaletes, la visita al Museu Picasso d’Horta i anar d’excursió a Vall-de-roures. “Vam estar tots molt a gust, ens ho vam passar molt bé”, explica Montserrat Ortensi, una de les participants. I com a anècdota, afegeix que “allà vam comprar un dècim de loteria i ens van tocar 100€!”. Per tot plegat, felicitats!

Alella, entre les poblacions amb menys atur del MaresmeAmb un índex del 9,67%, Alella és una de les poblacions amb menys persones aturades de la comarca del Maresme, juntament amb Teià, Cabrera de Mar i Sant Vicenç de Montalt. No obstant això, mes rere mes es veu incrementat el nombre de persones del poble que es queden sense feina, que a febrer de 2012 era ja de 486 veïns i veïnes. Segons les dades divulgades pel Consell Comarcal, el total d’aturats al Maresme és de 40.247 persones, amb una taxa d’atur que s’enfila fins al 17,4%, més d’un punt per sobre de la mitjana registrada a Barcelo-na província i a Catalunya.

El jurat del concurs tasta les mostres.

CEDI

DA

CEDI

DA

ÒSC

AR P

ALLA

RÈS

9

DEL POBLE

Francisco és escollit president de la Regió Metropolitana d’ERC L’alcalde d’Alella, Andreu Francisco, va ser escollit, amb 157 vots a favor i 17 en blanc, president de la Regió Metropolitana de Barcelona d’Esquerra Republicana de Catalunya. Gerard Piñero, de Mollet del Vallès, inicialment havia de competir pel càrrec amb Francisco, però finalment va retirar la candidatura. Aquest càrrec intern del partit inclou les comarques del Baix Llobregat, els dos Vallès, el Maresme i el Barcelonès, a excepció de la ciutat de Barcelona. Això vol dir que engloba gairebé 2.000 militants. Francisco va dir que el seu objectiu era avançar cap un nou projecte d’ERC des de l’experiència municipal i organitzativa.

Foto dels nadons nascuts a Alella l’any 2011

Emulant la tradició encetada fa ja un munt d’anys pels nostres companys de Gent del Masnou, i després que pares i mares ens hagin demanat re-iteradament que posem en marxa la mateixa iniciativa, des d’aquestes pàgines fem una crida:Volem fotografiar tots els nadons nascuts a Alella l’any 2011Data: dissabte 21 d’abril. Hora: 12h. Lloc: escales de la Plaça Antoni Pujadas (al costat del Sorli)En cas de pluja, la convocatòria tindrà lloc el dissabte 28 d’abril.La foto serà publicada al número de finals de maig de la revista Alella.

La Polifònica busca cantaires

Els membres de la jun-ta de la Polifònica Joia s’han posat en contac-te amb nosaltres per fer una crida a les pàgi-

nes de la nostra revista. T’agradaria cantar amb ells? Tan sols cal que t’hi posis en contacte al telèfon 648 054 040 o al correu electrònic anguerap@gmail.com.

Rebuig consistorial a la violència masclistaEl ple de gener va aprovar per una unanimitat una moció, inicialment proposada per Gent d’Alella, però després subscrita per tots els grups del consistori, de rebuig a la violència contra les dones. Marzo va llegir-la fent una crida a llui-tar contra la xacra que suposa aquesta proble-màtica social. Desgraciadament, a principis de 2012, a Catalunya s’ha fet especialment visible i un dels punts aprovats proposa un minut de silenci a la Plaça de l’Ajuntament l’endemà del dia en què es produeixi un assassinat. També es penjarà al balcó de l’Ajuntament un element que en mostri el rebuig. La moció també pretén sensibilitzar els alellencs amb la col·laboració de les associacions de dones del poble.

Associació de Municipis per la IndependènciaA proposta de CiU i ERC-SxA, Alella es va adhe-rir el mes de gener a l’Associació de Municipis

per la Independència. El més crític va ser el re-gidor del PP, Javier Berzosa, que va preguntar quants diners costaria pertànyer a “aquesta so-cietat de Walt Disney”. El regidor Marc Almen-dro, que va presentar la moció, va contestar-li que això no se sabria fins que no se celebrés la primera assemblea. Com el del PP, la regidora del PSC també va votar-hi en contra. Els dos regidors de Gent d’Alella es van abstenir.

Els tres grups de l’oposició presenten 1.255 firmes contra la construcció del nou Casal El regidor de CiU Vicenç Llorca va ser l’encar-regat de presentar la moció que el seu partit, juntament amb Gd’A i PP, van presentar al ple del gener amb les 1.255 firmes per demanar que s’aturés la licitació de les obres del nou Casal. Llorca va dir que mitjançant la recollida de firmes havien constatat un “no espontani” majoritari, que per prudència i racionalitat eren molts els qui creien preferible aturar el

projecte. L’Acalde va dir que respectava el po-sicionament, però que dubtava de l’esponta-neïtat perquè havia presenciat com “s’aborda-va els ciutadans”. Llorca va dir que era evident que hi havia hagut una evolució (el nou Casal no té partida al pressupost de 2012), però que no es podia menysprear la feina de l’oposició: “heu fet vostres arguments nostres”. Així, va afirmar que era una oportunitat per trobar punts en comú.

DEL PLE

Francisco i el seu equip.

Render del projecte del nou Casal.

CEDI

DA

10

Papersde viDO ALELLA · VI · GASTRONOMIA · CULTURA

Núm. 15 · Hivern 2012

Vinografia

dels AlellaTots els vins de la DO Alella

Entrevista amb els elaboradors

del vi Testuan

Tornen les Jornades Gastronòmiques

del Vi DO Alella

Envia’ns les teves dades(nom, cognoms, adreça, telèfon i número de compte per domiciliar el pagament)

a redacció@papersdevi.cat

PROMOCIÓ VÀLIDA FINS A EXHAURIR EXISTÈNCIES

Subscriu-te! Per només 9 euros rebràs Papers de vi a casa teva durant un any i, amb el primer número, una ampolla de vi DO Alella de regal!

Subscriu-te a Papers de vi entre els mesos d’abril i maig i

participa en el sorteig d’un àpat per a dues persones amb vi

DO Alella al restaurant Can Palau

www.restaurantcanpalau.com

ACTUALITAT

Parlem amb Mercè Marzo, regidora de Gent d’Alella

“Durant el primer mandat fèiem nosa. Ara, l’escenari ha canviat”

Des del moment en què vam demanar-li l’entrevista, Mercè Marzo va rondinar perquè encara queda molt de mandat i, Gent d’Alella, l’agrupació que lidera des de fa cinc anys, té molts projectes a mig engegar. El dia de la cita, però, arriba puntual i amb ganes de demostrar que aquest segon mandat, amb dos regidors, no ha abaixat la guàrdia. Al contrari, amb els tres anys que queden de mandat, pretén aconseguir moltes coses.

11

ÒSCAR PALLARÈS

Com hem estat fent i seguirem fent amb tots els polítics entrevistats durant aquest mandat, hem demanat a Mercè Marzo a quin comerç alellenc volia que li fessim la sessió de fotos. Ella ha triat la peixateria d’en Joan, al Mercat Municipal.

12

LAURA RUIZ

Juntament amb CiU i el PP, vareu aconseguir recollir 1.255 firmes contra la construcció del Casal. Quina conclusió en treus? Estic molt contenta tant de l’abans, com del durant i del després. Davant de la ne-gativa de fer una consulta popular, que era la nostra gran aposta però no va haver-hi consens, vam haver de buscar una alterna-tiva. Potser no té la mateixa transcendència però ens ha permès parlar amb la gent. Com que no hem fet mai campanyes electorals clàssiques i ens ha faltat una mica estar al carrer amb una paradeta, aquesta ha sigut una oportunitat per tenir aquest contacte directe.

Quina resposta vareu tenir? La nostra gran sorpresa va ser veure el gran desconeixement que tenien els alellencs del projecte. “L’ara no” és el que uneix aquesta acció conjunta dels tres partits de l’oposició. Cada partit tenim els nostres matisos, però “l’ara no” és el nostre punt d’unió. És un fet que el pressupost per al 2012 no inclou cap partida per a la construcció del Casal. Això no és mèrit de la recollida de firmes, però segurament hi ha contribuït. Alguna inci-dència ha tingut, és clar.

Així, què n’opines del gest del govern de no incloure’l en cap partida?Per començar, el pressupost no donava per poder incloure’l, ni tan sols amb la gran pu-jada de l’IBI. Tot i així, és un gest que cal valorar. El fet que no s’hi hagi dedicat cap partida denota una voluntat política clara. Per exemple, la partida “projecte biblioteca” fa tres anys que existeix, però, en canvi, no s’executa. En el cas del Casal no n’hi ha cap i això fa pensar que durant el 2012 no es licita-ran les obres. Tot i que no hi ha cap garantia, podrien optar per una modificació de crèdit.

La recollida es va fer el desembre, però fins al gener no es van entregar les firmes al ple... Sí la nostra idea era entregar-les al ple del desembre però, per sorpresa nostra, no va haver-hi ple! Ho vam haver de fer al gener i vam acompanyar-les amb una moció molt constructiva. L’equip de govern l’hauria pogut subscriure. Hauria pogut negociar amb nosaltres la desaparició del primer punt, que demanava aturar la licitació de les obres, però la resta de punts els podria haver fet seus. En més d’una ocasió hem retirat una moció per treballar-la més ex-tensament de manera conjunta. Però m’ima-gino que els hi ha costat pair-ho, que no s’esperaven que hi haguessin tantes firmes ni tanta resposta.

L’equip de govern va reaccionar a la recollida amb un acte al Casal.L’acte el va convocar Esquerra Republicana de Catalunya mitjançant el díptic d’Esquer-ra Informa. Això, com a mínim, és poc ètic. Com a Ajuntament no pots dir, des d’una plataforma de partit, a la ciutadania, que són els que t’han votat i els que no, que ex-plicaràs el projecte de forma oberta. Fora del context electoral, si tens la voluntat d’in-formar dels ets i uts d’un projecte, les coses no es poden fer així. I menys en un terreny com el Casal que no és neutral! Les perso-nes amb dubtes no crec que s’hi sentissin gaire lliures... Va ser un acte poc meditat, una reacció a la resposta que nosaltres vam trobar al carrer.

Vas ser molt crítica amb els pressupostos d’enguany; al teu parer, què falla? Que els ha tornat a fer l’alcalde tot solet! El pressupost és molt important perquè re-presenta els compromisos que l’Ajuntament pren per tot l’any davant de la ciutadania. Que ens excloguin i no puguem col·laborar en pensar com retornar a la ciutadania els recursos de què es disposen, és un proble-ma. Aquesta vegada nosaltres no hem fet propostes, esperàvem que enguany treba-llaríem, com l’alcalde va dir, amb més temps i amb més documentació. Jo vaig citar-me amb tots els regidors del govern per estudiar amb deteniment totes les àrees i la respos-ta va ser boníssima. Amb l’Alcalde, però, finalment em vaig trobar dos dies abans de l’aprovació al ple.

“No s’esperaven que hi hagués tantes firmes ni tanta resposta”

Quins altres defectes hi trobes? Si t’hi fixes bé, hi ha una quantitat mínima dedicada a inversions. La gran partida d’in-versió és la de les obres de Cal Vell que es finançaran en gran part amb recursos dels veïns. És una de les qüestions que fa temps que plantegem, la necessitat d’un programa d’inversions. S’han de pensar mirant cap el futur. Molts ajuntaments tenen un pla d’ac-tuacions municipals on es determina on es vol arribar en els quatre anys. Això seria útil per exemple pel tema de l’arranjament de la riera, per pensar en perspectiva en quins trams es vol actuar durant el mandat.

I què et sembla l’enrenou de l’IBI? Se’n va haver d ajornar el cobrament... Ja ho vam dir, l’IBI no s’hauria d’haver pu-jat! S’hauria d’haver deixat tal i com estava. Amb la pujada decretada per l’Estat no hi ha

res a fer. L’Alcalde diu que a efectes legals no pot tirar enrere la pujada del 2,7% que l’equip de govern va aprovar. No ho entenc, hi ha molts ajuntaments que ho han fet, sembla més una excusa que una altra cosa.

L’alcalde va reconèixer que no havia comptat amb vosaltres al·legant que sempre teniu respostes negatives… És justament el contrari. Durant tots aquest anys hem fet propostes i sempre han estat rebutjades. Per exemple, l’any 2008 vam pro-posar que es provessin els contenidors so-terrats i no se’ns va fer cas. Tot i que ara n’hi ha al Sorli, per exemple. L’equip de govern podria fer algun tipus d’hipòtesi política i donar-nos algun caramelet per buscar com-plicitat. Per exemple, fer alguna actuació a

ACTUALITAT

’

13

La Serreta perquè nosaltres ens sentíssim que donem resposta al nostre electorat, però no ho fa. L’alcalde és qui té la capacitat de fer que les propostes progressin.

En cap moment fas referència a l’equip de govern sinó de l’alcalde... Jo no crec que sigui ell el problema. El que passa és que en aquests moments encara no sabem el perfil del govern. La resta de regidors encara no marquen perfil. A banda que l’alcalde centralitza les àrees de més pes, encara cal veure què donaran de sí la resta.

Josep Bardés, el teu company de partit al ple, va dir que sovint se sentia frustrat, poc escoltat i que a vegades tenia ganes de tirar la tovallola.

Jo l’entenc molt bé perquè a mi em va pas-sar el mateix els primers mesos de l’anteri-or mandat. Quan no tens cap experiència política prèvia en un ajuntament, tens unes expectatives i penses que et trobaràs una taula amb tot de persones estirant-se els ca-bells per trobar solucions als problemes del poble. Com que això no passa, et crea una certa frustració. A més, quan vas als plens i veus que s’hi tracten temes que no tenen una repercussió directa en la ciutadania... Hi ha un engranatge de l’administració que és necessari, però poc gratificant. A més, en Josep s’esperava molt més diàleg.

Què ha canviat ara que sou dos representants? Home! Fem el doble de feina! Hem presentat diverses mocions que s’han tirat endavant

com la creació de la comissió de treball per als Escolapis, la de la Verema o la darrera contra la violència masclista... Amb un petit equip que ens dóna suport mirem de seguir tots els temes, com ara el pressupost aquest principi d’any.

Vareu doblar el nombre de vots a les darreres eleccions, com us plantegeu el futur de la formació? Ens encantaria governar! Com sempre hem dit! Ens hagués encantat fer-ho aquest man-dat però esperem fer-ho el pròxim. Crec que haurem aprés tot el que es necessita apren-dre. No hem pres cap decisió sobre els detalls, però, evidentment, ens agradaria seguir crei-xent. Les noves tecnologies ens permeten una bona comunicació entre els associats.

ÒSCAR PALLARÈS

14

ACTUALITAT

Últimament heu fet molta feina junts amb els altres grups de l’oposició. Sí, tenim ganes de treballar amb tothom! Amb el govern també ho hem intentat... Nos-altres, com la resta de grups, podem pactar amb tothom. Ara bé, nosaltres segurament tenim més llibertat perquè no estem condici-onats pel que passa a la resta d’institucions. Durant el primer mandat vam fer nosa a tot-hom, ens veien com una formació capaç de treure’ls vots i així va ser. Ningú no va tenir cap voluntat de pacte amb nosaltres. Ara, amb el nou escenari, ens hem convertit en la tercera força del consistori i sembla que la cosa ha canviat.

Però l’entesa amb CiU i el PP és especialment bona... Sí, en el cas del Casal el que ens va unir va ser “l’ara no” i en el cas del ple de constitució va ser “de la mateixa manera no”. Vam vo-ler dir-li a l’Alcalde que no volíem continuar quatre anys iguals, en què només tenia la voluntat de que anéssim al ple per escalfar la cadira i punt. Vam voler dir-li que volíem tractar els temes tots junts. Que se n’adonés que és dur representar un nombre x de per-sones i que te n’assabentis de les decisions mitjançant el full.

Si l’aritmètica ho hagués permès, hauríeu format equip de govern amb CiU i PP? Sí.

Haguéssiu fet Cristina Xatart alcaldessa? Sí, sí, i tant. Igual que si l’Alcalde hagués volgut formar govern amb nosaltres, a més a més o en comptes del PSC, hagués tingut un govern més fort, com ell va dir que volia fer amb CiU.

“Moviments com el 15-M posen en evidència que la gent té moltes ganes de participar”

Durant el primer mandat una de les teves banderes va ser aconseguir més participació ciutadana, t’has tornat més escèptica amb aquesta qüestió? No, al contrari! A més a més, moviments com el 15-M posen en evidència que la gent té moltes ganes de participar. El que passa és que les eines han de ser les d’ara, cal aprofitar la xarxa. I el més important és que la participació ha de donar fruits. Si tu li dius a la gent que participi, però la seva opinió només es queda en un paper, no ho acceptaran. Cal que puguin veure’n els re-sultats.

Et vas involucrar força en l’assemblea d’Alella. Quines conclusions en vastreure? Moltes, vaig tenir ocasió d’entrar en con-tacte amb gent que no coneixia i vaig cons-tatar que són molts els qui tenen ganes de participar. De fet, continuem actius. Tot i que, pel fred, es va decidir que continuà-vem en contacte via correu electrònic i que ens trobaríem a l’hora d’organitzar coses concretes.

Vas dir que l’actual equip de govern et semblava més fluix que l’anterior. Encara ho penses? No hi ha hagut temps per valorar-ho, ho dic de debò. No hi hagut cap decisió de calat, encara és d’hora. Tot i que els cent primers dies de govern ja han passat...

La situació dels Escolapis és alarmant… Estem en un punt límit. L’Ajuntament ha fet molts esforços en aquests vuits anys però no hi ha resultats. Els meus primers quatre anys, cada vegada que pregunta-va per l’assumpte se’m deia que estigués tranquil·la i que fos molt discreta amb aquest tema... No vaig utilitzar el tema po-líticament. Però quan penses que la finca està així des del 2000... arriba un moment en què no puc mantenir més la discreció. Si no es va trobar cap remei en moments de bonança econòmica, amb el context actual i amb les limitacions del nou POUM és molt complicat.

Precisament, el text del POUM va ser redactat en unes circumstàncies ben diferents a les actuals, creus que encara serveix?De mica en mica anirem veient que hi ha mol-tes coses del POUM que s’han de repensar. No només ens oposem al tema de les vinyes de la Serreta, sinó que amb aquest POUM el poble no surt ben parat per diverses raons. Nosaltres vam votar-hi en contra, té moltes mancances.

Com ara quines? Els Escolapis. Estem esperant què dóna de si la comissió, que ha estat massa temps aturada però que ara sembla que prendrà força. S’ha parlat de fer una revisió dels usos i de frac-cionar la finca perquè pugui acollir diverses opcions tan públiques com privades. També cal esperar a que es resolguin les al·legacions al POUM. Penso que caldria flexibilitzar les intervencions a les masies i cases senyorials perquè tinguin vida. També cal estudiar bé que es fa amb tota l’àrea nova del voltant de la Miralda, allà no hi pot anar una deixalleria! Després hi ha petits serrells, que tenen a veure amb el paisatge urbà. Pensem que caldria re-gular els materials i l’aspecte de les cases. No pot ser que hi hagi una casa amb estil eivissenc al costat d’una altra com si fos dels Pirineus.

“Mica en mica anirem veient que hi ha moltes coses del POUM que s’han de repensar”

L’equip de govern ha decidit desconvocar les manifestacions previstes contra les retallades en les bonificacions del peatge a l’espera d’una resposta del conseller Recoder. Què et sembla? Quan la revista es publiqui ja hauran passat els 45 dies de marge que han donat. Sigui com sigui, no em sembla bé. Quan es pren una deci-sió de manera conjunta no te’n pots desenten-dre tan ràpid. A més, crec que l’estratègia no és la correcta. Posar-nos al costat dels alcaldes de Mollet i Terrassa no ens beneficiarà per-què els seus són peatges molt més transitats. Penso que hauríem d’haver intentat negociar només el nostre cas. En canvi, s’ha escollit una estratègia més de projecció pública en els mitjans...

Per acabar, què t’agradaria que passés en els tres anys de mandat que queden? M’agradaria que poguéssim millorar el POUM, aquest és el nostre objectiu número u. I per tant, solucionar el tema dels Escolapis. També voldríem que es fessin inversions en el tram de la part de baix de la riera, perquè fins ara s’ha prioritzat malament.

Mercè Marzo...· Va néixer al barri de Gràcia l’any 1961.· Va venir a Alella per primer cop fa 37

anys perquè els seus pares hi vivien i en fa 13 que ella també s’hi va traslladar.

· El seu primer record del poble són les excursions per la Serralada.

· D’Alella li agrada la pau, les vinyes i l’ambient de poble.

· No li agrada ni l’estat de la riera ni les escasses oportunitats per al jovent.

· Políticament no és ni dretes, ni esquer-res. Pel que fa a l’eix Catalunya-Espa-nya, tria Catalunya.

· Els seus referents polítics són Gandhi i Kennedy.

· Espiritualment se sent influenciada per Sòcrates, Confuci i Teresa de Calcuta.

· Si ha d’escollir un vi de la DO Alella tria els de Bouquet d’A, perquè arrisquen en temps de crisis.

· El seu racó preferit del poble és el Rost.· Utilitza Facebook, Twitter, Google+ i

Linkedin.

PERFIL

15

ACTUALITAT

AGNÈS CÉSPEDES Un total de 10.787.195 euros és el pressupost que gestionarà l’Ajuntament durant aquest any 2012, després que fos aprovat amb els vots de l’equip de govern –ERC-SxA i PSC– el passat 26 de gener. Es tracta d’uns comptes generals molt semblants als de l’any que hem deixat enrere, en els quals es pot mantenir un nivell de despeses similar pel fet que el capítol d’ingressos s’ha vist afavorit per l’augment del 10% de l’Impost de Béns Immo-bles (IBI) ordenat pel Ministeri d’Hisenda.

La conjuntura econòmica actual obliga a reajustar unes partides i retallar-ne d’altres, tot fent equilibris per a poder mantenir els programes que desenvolupen les diferents regidories. En aquest context, des del go-vern municipal destaquen l’aposta que es fa per les àrees de Serveis Socials, Educació, Mobilitat i Serveis Urbans que, malgrat la di-fícil situació, veuen incrementades les seves aportacions. També Salut Pública, Turisme, Comerç i Innovació veuen augmentada la seva partida.

No obstant això, hi ha àrees que veuen reduïdes les quantitats amb què hauran de treballar a partir d’ara, com són cultura i festes, sobretot, i també alcaldia, esports i obres públiques. L’alcalde i regidor d’Hisen-da, Andreu Francisco, assegura que “mal-grat que hi hagi reajustaments importants, se seguiran oferint les activitats i els serveis que hem vingut donant fins ara”.

A grans trets, en l’apartat de despeses municipals, destaca el fet que pràcticament el 50% respon a l’oferta de serveis, mentre que el capítol de personal suposa el 36% del total. Les inversions i les subvencions disminueixen molt lleugerament i s’incre-menta una mica la despesa en operacions financeres.

Invertint en obra públicaEl capítol d’inversions es veu reajustat, però, tot i així, ascendeix fins al 776.250 euros. D’aquests, 115.000 es destinaran a la reforma i condicionament d’alguns edificis municipals, principalment l’antiga Escola Fabra, que adaptarà els seus espais per a poder acollir entitats i serveis municipals relacionats amb l’educació. Una altra part important, uns 75.000 euros, se sumaran a

les aportacions dels veïns de Cal Vell per a dur a terme la pavimentació, la instal·lació de serveis, enllumenat i voreres d’aquest nu-cli, en unes obres que duraran 6 mesos i que tenen un cost global de 486.500 euros. Altres inversions menys quantioses serviran per a millorar la via pública, amb l’adquisició de mobiliari urbà, senyalitzar i instal·lar pilo-nes i baranes, pavimentar carrers, millorar

la xarxa d’hidrants i remodelar alguns parcs.Un altre fet destacat d’aquest pressupost, després de la controvèrsia sobre el nou Ca-sal, és què no es contempli cap partida per a la construcció del mateix.

Aclarir com es cobra l’IBIUn dels aspectes més polèmics del pressu-post 2012 ha vingut donat per l’Impost de Béns Immobles, que per ordre del Ministeri d’Hisenda es veu incrementat en un 10%. Un percentatge que se suma al 2,7% que el propi

Ajuntament tenia previst augmentar dins l’ac-tualització d’aquest impost que s’ha estat fent els darrers anys. El 12,7% total és una pujada força rellevant; per aquest motiu es va decidir ajornar-ne el cobrament de la primera fracció fins a l’1 d’abril, tot esperant que s’aclarissin les diverses informacions confoses al respec-te que emetia el Ministeri.

L’oposició, en contraCiU, Gd’A i PP s’han mostrat en contra del pressupost presentat i aprovat per l’equip de govern, considerant que no s’ajusta a la realitat econòmica del moment present, i que capítols com el de personal són massa elevats. A més, tots tres grups han retret a l’alcalde que no els tingués en consideració a l’hora d’elaborar aquests comptes munici-pals, acusant-lo de “manca de diàleg”.

En el ple en el qual es va passar a apro-vació, CiU va justificar el seu vot en contra, considerant que “aquest pressupost és de ca-ràcter continuista” i que “en la situació actual s’haurien d’haver qüestionat cadascuna de les partides. Calia un plantejament zero que aconseguís aprimar-lo una mica”. Els regidors de CiU van dir que hi trobaven a faltar “un pla innovador per incentivar l’economia i el co-merç i algun tipus de suport als emprenedors”.

Gd’A es va afegir a aquests raonaments, fent-se la següent pregunta: “Com pot ser que totes les empreses i famílies estiguin reduint la despesa i l’Ajuntament no?”. Per aquest grup, “és un pressupost amb poc compromís de futur. Hi falta rigor i no trans-met il·lusió”. També el PP va valorar el pres-supost presentat com a “poc realista, que no assumeix la situació”.

Davant d’aquestes crítiques, l’alcalde An-dreu Francisco va dir que pensa que “reduir la despesa no és la solució”, i considera que “és positiu poder parlar d’un pressupost de continuïtat, sobretot quan ens trobem en un moment en què molts municipis han de reduir i retallar serveis. Al nostre municipi es continuaran oferint el conjunt de pres-tacions que dúiem a terme fins ara”. Mal-grat això, es marca com a fita “el prendre consciència tots plegats del cost que tenen els serveis que ofereix l’Ajuntament, que es conegui quin és el seu preu, i veure que cal prioritzar-ne uns per sobre els altres”.

El pressupost 2012 convertirà l’Escola Fabra.

Un pressupost de continuïtatEl govern municipal presenta els comptes per al 2012, en els quals destaquen les inversions destinades a la reforma de l’antiga Escola Fabra i la urbanització de Cal Vell

ÒSC

AR P

ALLA

RÈS

L’ESTAT OBLIGA A APUJAR L’IBI UN 10%, AUGMENT QUE SE SUMA AL 2,7% JA APROVAT PER L’AJUNTAMENT

16

17

ACTUALITAT

AGNÈS CÉSPEDES Des de l’1 de gener, els alellencs han de tor-nar a pagar la integritat del peatge per entrar a l’autopista C32. Les noves directrius del govern de la Generalitat han fet que, amb el canvi d’any, s’elimini l’exempció de paga-ment que es va acordar el 2007 per als usu-aris que circulaven per aquest punt vuit o més vegades al mes. Aquest canvi de política afecta la mobilitat i l’economia de més de 7.000 veïns que, en molts casos, accedien di-àriament a l’autopista per anar als seus llocs de treball. I és que la barrera d’Alella és un pas imprescindible per als desplaçaments de molts ciutadans del poble, així com de municipis veïns com el Masnou i Teià.

L’exempció del 100% del pagament del cost del peatge –que aquest 2012 ja és de 35 cèntims– per als usuaris habituals, es va aconseguir després d’una llarga etapa de mobilitzacions, manifestacions i actes rei-vindicatius de caràcter lúdic com vermuts, calçotades i botifarrades, que es van dur a terme entre l’estiu de 2004 i el desembre de 2006. Aleshores es va obtenir la gratuïtat per aquells vehicles que circulessin més de vuit vegades per aquesta barrera i que fessin ús d’un sistema Teletac domiciliat en oficines autoritzades d’Alella, Tiana, el Masnou i Teià.

Aquest gir en la política de mobilitat de la Generalitat respecte d’Alella ha agafat per sorpresa a l’Ajuntament, que no va ser notificat de les intencions de la conselleria corresponent. És per això que l’alcalde An-dreu Francisco ha assegurat sentir-se “molt decebut amb com s’han fet les coses”, i afe-geix que “la circulació per aquest punt és bàsica per a la mobilitat dels alellencs, no és un caprici”. Francisco recorda que “per als alellencs, aconseguir aquesta gratuïtat va ser el final d’una llarga cursa de fons” i que “són ja 42 anys d’estar pagant i ja és hora que aquest peatge es rescati per part del govern”.

Per aquest motiu, el consistori en ple va aprovar el 26 de gener una moció que insta a reprendre les mobilitzacions en contra el pe-atge, i en la qual es demana el restabliment

del sistema de bonificacions que s’havia apli-cat als alellencs i s’insisteix en la necessitat d’eliminar aquesta barrera que bloca l’accés natural al poble mitjançant el rescat defini-tiu per part de la Generalitat de Catalunya.

Reunits amb el consellerPer tal de negociar aquesta qüestió, l’alcal-de Andreu Francisco, juntament amb els batlles de Mollet del Vallès i Terrassa –mu-nicipis igualment afectats per la supressió

de les bonificacions en els seus peatges– es van reunir el passat 9 de febrer amb el con-seller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Re-coder. La reunió va servir per transmetre-li la demanda que es restableixi l’exempció al pagament dels seus peatges que es va estar aplicant als usuaris habituals des del febrer de 2007 fins al desembre de 2011.

Recoder es va comprometre a estudiar la situació excepcional que es dóna en aquests tres municipis amb els seus peatges i a pre-sentar una proposta per a la seva mobilitat en les properes setmanes.

És per aquest motiu que el consistori ha decidit suspendre la convocatòria de mobilitzacions ciutadanes contra el peatge establertes en la moció aprovada al gener, a l’espera de veure quina és la proposta que els fa arribar finalment el conseller.

Altres descomptesD’altra banda, la Generalitat ha posat en mar-xa un nou sistema de descomptes, que boni-ficarà amb un 30% d’estalvi els usuaris que circulin 16 o més vegades al mes per un pe-atge, amb un 40% els vehicles d’alta ocupació (VAO) en els quals hi viatgin 3 o més perso-nes, i un 30% també als considerats vehicles ecològics, ja siguin elèctrics o les emissions dels quals no superin els 108gr/km –gasoil o biodièsel– o els 120gr/km –benzina–.

Cal dir que aquestes bonificacions que ara s’implanten només són aplicables als vehicles lleugers i seran efectives per als desplaçaments que es realitzin de dilluns a divendres no festius.

La Generalitat elimina les bonificacions del peatgeL’Ajuntament convoca un acte reivindicatiu contra aquesta mesura, però l’atura per petició del conseller, que demana temps per a revisar la situació

MÉS DE 7.000 USUARIS ES BENEFICIAVEN DE LA GRATUÏTAT DE L’ACCÉS A L’AUTOPISTA

ÒSCAR PALLARÈS

18

ACTUALITAT

RAMON ANGLADA El passat mes de gener arribava a l’Arxiu Na-cional de Catalunya (ANC) una nova remesa dels anomenats “Papers de Salamanca”. Tot i el nou incompliment de la llei 21/2005 per part del Ministeri de Cultura de l’Estat Espa-nyol, bloquejant part de la documentació al Centro Documental de la Memòria Històrica de Salamanca, d’entre els centenars de docu-ments restituïts n’hi ha un parell del nostre poble. Aquesta llei que persegueix l’objectiu de restituir els documents confiscats arreu per part de les tropes franquis-tes, tot i els incompliments constants, ha estat essencial perquè, a dia d’avui, s’hagin recuperat més d’11.198 unitats documentals. Documentació d’institucions, d’entitats, par-ticulars, sindicats, partits po-lítics, ajuntaments i un llarg etcètera que al llarg de 1938, i especialment 1939, les tropes franquistes, revoltades, van se-grestar per tot Catalunya.

L’arxiu de la repressióI és que no podem oblidar que aquest va ser l’arxiu de la re-pressió. La gran majoria dels documents confiscats, com per exemple carnets d’afiliats a sindicats o formacions polí-tiques, van servir per exercir la repressió dels seus legítims propietaris en major o menor grau. Aparèixer en una relació de membres d’un determinat partit, ser membre dels últims ajuntaments re-publicans o simplement formar part d’una associació naturista podia comportar pena de presó o, com en el cas de l’Alcalde d’Ale-lla Antoni Pujadas i Nirell, una condemna a mort arbitrària i injusta. Però per poder exercir la repressió calia tenir informació de l’enemic roig, i l’encarregada d’obtenir-la fou la funesta Delegación del Estado para

la Recuperación de Documentos (DERD).

La tasca sense descans d’aquesta unitat mi-litaritzada va acabar generant un voluminós arxiu de sang que, amb altres aportacions, finalment acabaria a la ciutat de Salamanca. Per portar a terme aquesta tasca, la DERD es va integrar en les anomenades Columnas

de Orden y Policía: un conjunt de tropes i grups de servei que just després d’ocupar una ciutat o poble, passaven a controlar-lo en nom de les noves autoritats militars tot mantenint l’estat de guerra. Per tant, una de les primeres actuacions realitzades en

caure un enclavament republicà, era el regis-tre de propietats, la detenció de sospitosos i la incautació de documents que permetri-en condemnar-los de forma més o menys forçada, tot i que això ben poc importava a la justícia militar. Molts dels ajuntaments catalans militaritzats o governats per juntes gestores van col·laborar activament amb els nous poders, entregant tota la documentació requerida dels arxius municipals i jutjats de pau.

Existeixen diferents estudis, com el de l’advocat, historiador i membre de la Co-

missió de la Dignitat Josep Cruanyes, que demostren que la DERD va requisar do-cumentació a Alella. Possiblement els do-cuments alellencs que van anar a parar a l’actual CDMH de Salamanca van ser segres-tats per aquesta unitat. Però del que no hi ha cap mena de dubte és que part d’aquesta documentació es va utilitzar per exercir la repressió. A dia d’avui ja ha quedat demos-trat que les actes d’incautació i posterior col·lectivització de la finca i les terres de les Quatre Torres, un cop a mans de les autori-

tats militars gràcies a la feina de rapinya de la DERD, van servir per bastir la condemna a mort d’un dels seus responsables: el rabassaire alellenc Antoni Vidal Ventura.

L’edicte de la Generalitat de Catalunya del passat 9 de gener de 2012 permetia conèixer el llis-tat de documents, llibres, fullets, correspondència, sol·licituds d’ingrés o carnets d’afiliats re-tornats recentment, on desta-quen els Reglaments i Estatuts de dos antics sindicats alellencs: el Reglament del sindicat de la construcció d’Alella de la UGT, amb data de 22 d’agost de 1936, i els Estatuts del sindicat de tre-balladors de la terra d’Alella. Do-cument aquest últim que, a més d’identificar els seus membres,

cosa ben útil per les activitats repressores, permetia conèixer les terres de conreu de cada afiliat i proposava unes noves relacions entre pagesos i propietaris.

Amb els papers custodiats i catalogats a l’Arxiu Nacional de Catalunya, s’obre el perí-ode perquè les persones físiques i jurídiques en reclamin i demostrin la seva propietat per tal de poder recuperar-los. Els documents són a Catalunya, però encara falta que tornin definitivament a casa. Tot i que sembla difí-cil, ara caldrà estudiar a fons si és possible intentar el seu retorn cap a Alella.

Els papers de sang de Salamanca tornen a casaSegrestats el 1939, el Reglament i l’Estatut de dos antics sindicats alellencs, entre els documents del Centro Documental de la Memoria Histórica, són retornats a Catalunya

ARXI

U

Seu de l’Archivo General de la Guerra Civil Española, a Salamanca.

19

QUÈ FA?

ALBERT ALABAU Aquest jove de 31 anys, Geòleg i Doctor en Ciències de la Terra per la Universitat de Barcelona (UB), va comprar la seva primera rèflex amb només 12 anys. A aquella edat ja tenia clar que es volia dedicar a quelcom re-lacionat amb la natura i, sobretot, volia poder fotografiar tot el que li cridava l’atenció.

Es va començar a guanyar la vida com a investigador i professor de la UB, entre d’al-tres excavant als coneguts jaciments d’Ata-puerca –on estudiava els petits mamífers, indispensables per conèixer en quin ambient i en quina època van viure els Homo anteces-

sor–, i treballant al Museu d’Història Natural de París i a la Universitat de Ferrara (Itàlia). També compatibilitzava aquesta feina amb la revisió de llibres científics, la impartició de classes particulars i l’ajuda als seus pares al negoci familiar.

L’any 2008, després de patir la sacsejada de la crisi, va reorientar la seva professió cap a l’ensenyament juvenil, començant a treba-llar com a professor a temps parcial al centre educatiu alellenc Santa Maria del Pino, on imparteix classes en les matèries de Ciències Naturals, Física i Química. Aleshores, com que li quedava temps lliure, va començar a estudiar fotografia de forma autodidàctica, però prenent-s’ho molt seriosament.

El salt a la fotografia professionalEn Roger s’anava fent amb un bon equip fotogràfic i millorant la seva tècnica tot participant en diversos concursos amb força bons resultats quan, de sobte, va descobrir el microstock (o micro-

payment photography), una curi-osa manera de treure a la llum el seu bast arxiu fotogràfic i poder rendibilitzar la seva passió. Aquest sistema consisteix en vendre els drets d’ús (no de propi-etat) d’una foto a través d’agències que operen global-ment venent imatges i vídeos a través d’Internet. Els principals compradors són des d’agències de notí-cies fins a empreses, que les usen per les

seves necessitats i així no depenen de tenir fotògrafs professionals en plantilla, fet que els permet abaratir molt els costos i disposar, a l’hora, d’un ampli catàleg d’imatges de gran qualitat i d’abast mundial.

En Roger va haver de passar una prova d’accés (que només passa un 2% dels qui ho intenten) per convertir-se en membre de Shutterstock (una agència de microstock) a finals de 2009. Un cop ets membre, envies fotos i ells et diuen si són acceptades o no, per integrar-les al seu catàleg, fet que li va ajudar moltíssim a polir la seva tècnica i a millorar com a fotògraf, però sobretot també a ser inquiet i a mostrar-se curiós per allò que més interessa als compradors, alimentant de retruc una altra de les seves passions: viatjar.

Li agrada centrar-se en la natura -sobre-tot en paisatges, animals i foto submarina- i té en els viatges una potent eina de desenvo-lupament de la seva faceta fotogràfica: “ja no sé si l’excusa és el viatge o les ganes de fer fotos sobre coses diferents, però la fotogra-fia m’ha donat l’excusa perfecta per viatjar arreu del món amb la meva dona, a qui per

cert he d’agrair l’absolut recolzament que em proporciona”. I és que aquesta passió no és gratuïta, ja que en Roger dedica, de mitjana, unes 5 hores diàries a les fotos tot i que sovint treballa fins la 1 o 2 de la matinada, podent fer unes 9 hores al dia.

Així mateix, a dia d’avui no descarta quasi cap temàtica, havent-se especialitzat en foto-grafia esportiva, taurina, astronòmica... tot i que assegura que el que més li segueix agra-dant és fer fotos de natura, cosa que també li és molt útil per a la seva feina de professor: “els alumnes aprenen molt d’elles, i els encan-ta escoltar les meves peripècies... una imatge, sovint, val més que mil paraules!”

Si bé els principis no van ser senzills, actualment és membre de 5 agències en les que gestiona un catàleg propi de més de 6.000 fotografies a la venda i comp-ta amb més de 40.000 imatges en stock pendents d’edició per ser carregades. Cada fotografia que ell ven se sol pagar entre 1 i 100$, dels quals ell rep entre el 40 i el 60%. Actualment, fent una gestió molt acurada del seu stock i del que demanda el mercat, ven més de 1.000 imatges mensuals i acon-

segueix de mitjana prop de la meitat dels seus ingressos mensuals a través

del microstock. Si ja ho deien el grecs: crisi igual a opor-

tunitat. I en Roger n’és un gran exemple.

Què fa… Roger de Marfà?Roger de Marfà és un alellenc que ha fet de la fotografia una part important del seu modus vivendi d’una forma ben original i curiosa

ROG

ER D

E M

ARFÀ

Tauró blanc a Sudàfrica.

20

Vols estar assabentat de tot el que passa a Alella?

Per només 16€ a l’any rebràs la revista Alella a casa tevaEscriu-nos a revista.alella@gmail.com o truca’ns al 608 88 47 99 (tardes)

Subscriu-te!

revistaalellaRevista independent d’informació local

21

CULTURA

CRISTINA GAGGIOLI Una taula, quatre cadires i la capseta amb aquelles vint-i-vuit peces blanques i negres puntejades que podem portar fàcilment a la butxaca. Això és tot el que necessitem per muntar una partida de dòmino. Molts hi ju-guem esporàdicament, quan visitem els avis o quan fem la sobretaula amb els amics. Però n’hi ha que ho viuen amb autèntica passió. I d’aquests darrers, a Alella en tenim dos bons exemples. Un és l’Agustí Gibernau, del Duran, que una bona nit va cansar-se de veure les seves jugades d’escacs en somnis i va decidir passar al dòmino. Ara presideix la secció de dòmino del Casal del poble. I l’altre, Miquel Rué, dedicat als ordinadors, que va aficio-nar-s’hi perquè des del Casal li van demanar si podia crear un sistema informàtic que ges-tionés els jugadors d’un campionat perquè ningú quedés eliminat quan perdia i perquè no hi hagués temps morts entre mà i mà. Ara utilitzen el seu software la federació catala-na, a l’espanyola i fins i tot a la internacional.

Inicis al cafè de daltTant l’un com l’altre van començar la seva afició al mateix lloc. Les primeres trobades de dòmino d’Alella tenien lloc al Viñallonga. L’any 1989, però es va passar a jugar al Casal i s’hi va organitzar el primer campionat oficial. L’acollida va ser millor del que esperaven i per això als anys següents es va seguir organit-

zant. Hi concursaven parelles del poble, però també de fora, arribant a l’espectacular xifra de 280 persones jugant alhora. I s’hi podien passar tot el dia: de nou del matí a vuit del vespre, amb només una hora a migdia per dinar. Amb els anys, molts altres pobles han anat organitzant els seus propis tornejos, de manera que Alella ha de veure-se-les ara amb alguns de francament bons, com els que

munten a Castellar del Vallès o Badalona. Tot i així, ningú supera l’antiguitat del nostre: aquest desembre acabem de celebrar el vint-i-dosè Open.

Tant l’Agustí com en Miquel han acumulat anys d’experiència i saben què diferencia els bons jugadors dels que s’hi posen per passar l’estona: la memòria i la capacitat de concen-tració. Quan es reparteixen les vint-i-vuit fit-xes, un només veu les set que li han tocat a ell. Però pot observar què posen la resta de

participants, què no són capaços de posar, què hi ha sobre la taula… Aquest control fa que tant l’un com l’altre ens confessin haver conegut jugadors capaços d’explicar fil per randa com ha anat una partida un cop aca-bada, detallant quina fitxa ha posat cadas-cun dels participants o què hagués passat si s’hagués decantat per una altra. També pot analitzar les cares dels contrincants, les reaccions, els senyals… Ep, aturem-nos: els senyals? És que es poden fer senyals al dò-mino, igual que es fan al pòquer? L’Agustí ens explica que el reglament ho prohibeix, però en Miquel ens matisa que sí n’hi ha una que tothom tolera: la pensada. És a dir, el temps que triga un jugador a posar fitxa, que, segons sigui llarg o curt, indica a la seva parella si té altres fitxes per triar o bé és l’única opció que li queda. Tot i així, hi ha mil maneres de comunicar-se amb el company: moviments de braços, mirades, més o menys arrossega-ment de les peces… Tàctiques que es llancen a la parella, però que alhora capten també els rivals més observadors.

Joc o esport?La que al principi de l’article assenyalàvem com la gran virtut d’aquest joc, la facilitat per posar-s’hi, és alhora la gran seva gran pega. I és que molts el veuen com un joc de taverna, que no mereix encara la categoria d’esport, com sí té a Canàries o a Múrcia, per citar dos exemples. En Miquel ha debatut ja amb quatre secretaris de l’esport de la Generalitat i tots li han dit el mateix: que al dòmino hi juga un paper important la sort i que, per tant, no poden considerar-lo un esport. Com s’explica, però, que a les competicions sempre hi hagi quatre o cinc parelles que acaparen les prime-res posicions? En Miquel té corda per estona: “Fins que no aconseguim que el dòmino sigui esport, no ens aturarem”.

De moment, qui vulgui jugar al dòmino, tant per passar una bona estona com per en-carar campionats oficials, pot anar al Casal qualsevol tarda. De segur que hi trobarà vuit, deu o dotze persones que ho estan fent. Que no li passi, però, com a l’Agustí, que va arribar a concentrar-se tant en una partida jugada a l’aeroport, que va acabar perdent el seu vol a Galícia!

A Alella juguem al dòminoParlem amb dos alellencs que comparteixen l’afició a aquest joc, però des d’àmbits molt diferents: l’Agustí Gibernau, des del local, i en Miquel Rué, des del federatiu. L’un i l’altre fa més de 20 anys que hi juguen i que n’han vist de tots colors

CRIS

TIN

A G

AGG

IOLI

A LA DARRERA EDICIÓ DEL CAMPIONAT QUE ORGANITZA CADA ANY EL CASAL HI VAN PARTICIPAR 60 PARELLES, TANT DEL POBLE COM DELS VOLTANTS

22

23

CULTURA

JORDI ALBALADEJO Marianna és una nova i refinada ginebra que forma part de les Begudes amb història de la Xarxa d’Establiments amb Consciència

Nacional. Pren el nom d’un personatge histò-ric, Marianna de Copons. Citada pels autors Santiago Albertí i Jordi Peñarroja, respecti-vament, com una “Mata-Hari” o bé una “gentil espia” vinculada a Alella i confident de Salva-dor Lleonart, el gran organitzador de l’espio-natge català durant la Guerra de Successió.

El gener de 1714, una informació secreta que va obtenir Marianna d’un coronel francès del bàndol borbònic que li feia la cort, va per-metre canviar els plans de desembarcament del Regiment de Fusellers Voluntaris Sant

Raimon de Penyafort comandats per Ermen-gol Amill, i evitar que caiguessin en un parany per part de les tropes valones a Mataró.

Dama aristocràticaLa nostra heroïna va aparèixer citada per Santiago Albertí al treball històric L’Onze

de Setembre publicat l’any 1964 i reeditat el 2006. Albertí va fonamentar el seu estudi en les Narraciones históricas desde el año

1700 hasta el año 1725 de Francesc de Cas-tellví, contemporani de l’època. L’aparició de l’obra en el marc del 250è aniversari de l’Onze de Setembre de 1714, data de la caigu-da de la ciutat de Barcelona davant de les tropes borbòniques, va poder esquivar la censura franquista amb un significat polític més enllà del relat sobre la lluita successòria per la corona espanyola. Albertí explica que Marianna era una dama aristò-crata, cunyada del comte de Torre de Mata, que vivia a Alella “passant per una persona que havia fugit de la capital per no haver-se volgut bar-rejar a la lluita” i que “havia encate-rinat el coronel Le Querchois, cap de les tropes valones”. Ella va assa-bentar-se de l’ordre de partida de les tropes borbòniques cap a Mataró, població on, d’altra banda, havia de desembarcar una expedició militar catalana. Ràpidament va passar-li la informació a Salvador Lleonart i ell als comandaments militars a Barcelona. “La petita Mata-Hari nostrada de la divuitena

centúria salvà 300 homes d’una mort certa” va concloure Albertí.

El contraespionatge catalàL’escriptor Jordi Peñarroja ha fet també di-vulgació del personatge els darrers anys.

Conjuntament amb un grup de col-laboradors, va incloure-la a l’expo-sició del Memorial 1714, Defensors

de les llibertats de Catalunya 1705-

1714. Peñarroja va assessorar el dis-senyador de l’etiqueta de la ginebra Marianna, i durant la presentació del seu darrer llibre a Alella l’any passat, Barcelona: sentir l’Onze de Setem-

bre 1714-2014, convidat per l’Ateneu Alellenc, va fer referència especial de Salvador Lleonart i Marianna de Copons.

A la web www.11setembre1714.org, especialitzada en la Guerra de Successió, s’explica que l’expedició del coronel Amill des de Barcelona al Maresme el 28 de gener de 1714, per tal de donar suport a l’aixeca-

ment popular contra les quinzenades (con-tribucions de les tropes borbòniques), era coneguda per les tropes franco-espanyoles

que s’apressaven a esperar-la a Mataró. Però Amill va ser alertat per “Marianna de Copons, que estava en contacte amb la Comtessa Mer-cè, qui al seu torn alternava amb el Coronel francès Guercy”. Les tropes catalanes varen desembarcar finalment a Canet i varen salvar el parany. Podríem entendre que el contra-espionatge català va salvar una situació que hauria estat tràgica.

D’altra banda, des de la web de Nauti-lus Comunicació i Cultura, empresa que va encarregar-se en l’àmbit comunicatiu de l’aparició de la ginebra Marianna l’any 2011, a la pregunta Qui era Marianna de

Copons? Es respon que era una aristòcra-ta “cunyada d’Antoni de Mata, comte de Torre de Mata i propietari de la Casa Ter-çó o Quatre Torres d’Alella”. La resta de la historia d’espies amb el militar francès, Le Querchois, coincideix amb la narració primera d’Albertí.

Des dels estudis d’història de les dones, la catedràtica Mary Nash, va citar Marianna de Copons a l’article universitari Género, iden-

tidad urbana y participación ciutadana:

en torno al once de septiembre (2000).Com dèiem, uns fets apassionants encara

poc coneguts de la nostra història.

Qui era Marianna de Copons?Protagonista d’una emocionant història d’espionatge a Alella, avui dóna nom a una ginebra

Detall de l’obra Rendez-vous de chasse del pintor francès Jean-Antoine Watteau, que presenta unadama contemporània de Marianna de Copons.

24

25

PERSONATGE

SIGRID GUILLEM / FOTO: JORDI FARRÚSMercè Pomer (Barcelona, 1958) és tècnica de cultura a l’Ajuntament d’Alella i el cap visible i l’ànima de Can Manyé, espai d’Art i Creació. Amb el pretext bàsic de constituir “un espai de foment de la creati-vitat on es desenvolupi l’experimentació a partir de l’art”, la Mercè ha aconseguit imprimir una identitat pròpia i donar una projecció creixent a aquest centre artístic des que es va fer càrrec de la seva gestió ara fa tres anys.

La programació de Can Manyé de 2011 va obtenir la puntuació màxima en l’avaluació atorgada per la Generalitat, tot i comptar amb un ajustat pressupost municipal. Pel què fa a l’afluència de públic a les activitats del centre, se’n fa una valoració molt positiva. “Tenint en compte que la trajectòria dels equipaments com aquest és lenta, hem obtingut una acceptació important: l’any passat varen passar per Can Manyé tres mil cinc-centes persones”, diu la Mercè.

Ella mateixa explica que Can Manyé no és una galeria on el vi-sitant és només un espectador. El Centre treballa per constituir-se en un espai de diàleg i relació entre l’artista, el visitant i l’entorn, que faciliti la participació de tots, fins i tot en el procés creatiu. En aquest sentit, les ex-posicions sempre s’integren en un programa d’activitats paral·leles com visites comenta-des, taules rodones, conferències o tallers, on es prima la participació dels alumnes de les escoles d’Alella. Can Manyé, a més del seu contingut artístic, té un projecte pedagògic; és un dels seus eixos fonamentals i on s’hi esmercen més esforços.

A Can Manyé “es fa un esforç de difusió d’artistes emergents autòctons amb vocació professional, es vol estar en el camí entre les fàbriques de creació com Can Xalant i museus i galeries. Un exemple és el cas de Neil Harbis-son, de Mataró, que va exposar a Can Manyé i l’any passat estava a la Biennal de Venècia. Va obtenir ressò mediàtic i va rebre una bona difusió per part de la premsa local. Com també l’escultor Mariano Andrés Vilella, a l’exposició del qual va dedicar un espai el programa Ànima del Canal 33”.

Però també hi ha cabuda per a professionals de renom, com és el cas d’Enric Satué, les mostres dels quals permeten donar difusió del centre i del nostre poble. I iniciatives més trencadores com la col-laboració amb el col·lectiu alellenc Metàfora –amb una fàbrica de creació i alumnes-artistes d’arreu del món–, dels quals Can Manyé va programar l’any passat Alella Project; o els artistes visuals d’Alella, que recentment han pogut mostrar la seva obra a l’espai.

Aquesta línia directriu reflecteix en gran mesura la rica visió inte-gral sobre l’Art de la seva gestora, fruit d’una trajectòria professional en la qual la Mercè s’ha impregnat de diferents disciplines artístiques com les arts visuals, la música, el teatre, la literatura i la poesia, i de la qual en destaca la vessant creativa i d’aprenentatge; “ha estat un camí d’enriquiment mutu... en el qual he après moltíssim” i pensa que és una sort poder treballar en allò que l’apassiona.

La Mercè és llicenciada en Història de l’Art, màster en llenguatge visual per l’Institut de Teatre i postgrau en processos d’aprenentatge multimèdia per la UAB. “A nivell professional la relació amb el món de l’art la vaig començar al departament de Cultura i, més endavant, al KRTU –sigles preses d’un poema de J.V. Foix que signifiquen Cultu-ra, Renovació i Tecnologia Universal–, la unitat del Departament de Cultura de la Generalitat dedicat a les arts d’avantguarda que relaci-

onava l’Art amb la Tecnologia i la Ciència; amb la idea que qualsevol acte científic o tecnològic té una vessant creativa que agermana la tecnologia i la ciència amb l’art”.

Aquesta etapa de gestora cultural li va donar l’oportunitat d’orga-nitzar exposicions i altres activitats artístiques en centres de renom, com ara el Centre d’Art Santa Mònica i la Fundació Miró, entre d’al-tres. També va treballar a l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya) “en la producció musical i en l’organització de les activitats extracurriculars, concerts i classes magistrals per a alumnes condu-ïdes per músics que venien a actuar a Catalunya, com Chick Corea, Miguel Poveda, Hopkinson Smith, etc. A més vam ser dels primers en l’organització de musicals en col·laboració amb l’Institut del Teatre.”

I des de l’ESMUC va passar a l’Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya (APGCC), on va exercir de gerent fins que va decidir presentar-se a la plaça de tècnic de cultura de l’Ajuntament d’Alella i fer-se càrrec de la gestió de Can Manyé. A més de gestionar Can Manyé, la Mercè també desenvolupa altres activitats artístiques i culturals a Alella: organitza els Espais de Poesia; la Mostra Literària;

els Premis Literaris d’Alella a Maria Oleart, Guida Alzina i Isidre Pòlit; i publica llibres.

Accessible i de paraula fàcil, la Mercè és d’aquelles persones que viuen i coneixen a fons el seu ofici i que parlen amb coneixement, sen-se presumpció. Tot i no ser originària d’Alella, la Mercè se sent alellenca. “Des del primer dia d’arribar vaig sentir que Alella és casa meva; vaig tenir la sensació que tornava a casa. M’hi sento acollida. M’atrau especialment el pai-satge i la seva gent; la configuració de poble d’acollida que té: les dues rieres són com dos braços que t’acullen quan arribes. M’agrada molt el contrast entre el mar i la vinya, em fa pensar en termes poètics. Sempre que surto de casa al matí veig les vinyes vora el mar i,

quan torno, sempre penso que Alella és com un quadre de Magritte –un pintor que m’agrada molt– pel contrast dels arbres que retallen el cel, al capvespre, particularment a la tardor”.

Precisament, aquest retrat evocador i intimista d’Alella manifesta la sensibilitat artística de la Mercè, en ella innata i alhora polida i treba-llada al llarg dels anys. Comenta que sempre li ha interessat “el diàleg amb l’entorn; és important i enriquidor”. I aquesta consideració envers l’entorn i l’espai com a lloc d’interrelació i aprenentatge és present en els projectes que es desenvolupen des de Can Manyé. Així, recordem els itineraris poètics que s’organitzen en diferents indrets del poble en el marc del festival de Poesia o les activitats programades per a nens en algunes exposicions encaminades a fomentar el pensament creatiu i a contribuir al desenvolupament del pensament crític. També, les evocacions sobre Alella i la vinya que es poden llegir a Can Manyé i a altres indrets del poble, resultat d’un projecte de camp que va recollir les impressions i vivències dels alellencs amb la vinya i la verema (“la verema no són tres dies de festa, sinó que és quelcom que forma part del nostre entorn; (...) des de Can Manyé comencem a treballar-la mig any abans”).

Motivar la participació ciutadana i de les escoles esdevé a Can Manyé una encertada fórmula per fer l’art (més) accessible a la gent, educant i motivant l’interès envers la cultura i l’art (“els resultats de la cultura són a llarg termini”). Precisament, la Mercè esgrimeix “la cultura com un motor de transformació i desenvolupament social i econòmic sempre necessari, i molt lligat a l’educació”.

Mercè Pomer Gestora cultural i responsable de Can Manyé

La Mercè viu amb il·lusió i intensitat la seva llarga relació amb l’art i la cultu-ra, un vincle professional i passional que també la lliga al poble d’Alella, on treballa i està establerta.

26

27

Artistes visuals alellencs

Mercè Pomer reflexiona al voltant de l’exposició que ha motivat aquest dossier

DOSSIER

LMERCÈ POMER

a idea de dur a terme una exposició d’artistes vi-suals va sorgir de l’interès per donar a conèixer projectes artístics contemporanis duts a terme per creadors professionals alellencs, i també donar així compliment a un dels objectius de Can Manyé

com a espai d’art i creació: donar suport als artistes locals, tot possibilitant l’exhibició dels seus projectes i de les seves obres.

Des d’aquesta perspectiva i atès que organitzar les exposi-cions consecutivament per donar a conèixer a tots els artistes dilataria molt el procés, em vaig plantejar fer una convocatòria oberta per tal de dur a terme una exposició col·lectiva que els reunís i al mateix temps que suposés per als participants esco-llits l’oportunitat de conèixer-se i d’intercanviar experiències. Així, Can Manyé ha estat l’espai de trobada on els artistes alellencs han pogut presentar les seves propostes artístiques i, al mateix temps, establir contacte entre ells.

La comissió de seleccióAmb aquest punt de partida i sota el lema “Can Manyé con-vida”, vaig tirar endavant la proposta amb la sort de comptar amb la complicitat d’en Toni Garriga, artista polièdric; de la

Lurdes Ibarz, gestora cultural; i de l’Abdó Martí, artista visual i escenògraf. Ells van formar la comissió que va seleccionar els artistes, va triar els treballs i va col·laborar de manera desinteressada a fer el plantejament expositiu, de manera que tot plegat tingués una coherència i que permetés el gaudi de totes i cadascuna de les obres.

Fer una exposició col·lectiva no és gens fàcil, cada artista té la seva personalitat, que queda reflectida a la seva obra, i la suma de totes elles de vegades visualment pot suposar una resta. Encarar aquesta dificultat ha estat un repte que hem assolit amb èxit.

Estimulant i satisfactoriCrec que el resultat no podia ser més estimulant ni més sa-tisfactori, i ha estat un privilegi poder reunir a Can Manyé talent, creativitat, imaginació i també generositat per part de totes les persones implicades. Això s’ha pogut copsar en la bona acollida i en la bona valoració que se n’ha fet per part de la gent del poble, però també del públic que ha vingut a visitar l’exposició des d’altres indrets. Una experiència que m’agradaria poder repetir.

Artistes i col·laboradors de l’exposició, somrients la nit del sopar de cloenda.

Fili PlazaEscultora i dissenyadora de joiesAlaraz, Salamanca, 1957www.filiplaza.com

Va estudiar Interiorisme a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona i, posteriorment, ha realitzat diversos cursos de Ceràmica.

Compta amb obra pública a Alella i ha exposat els seus treballs a diverses galeries d’Espanya, Holanda, Alemanya, així com també a París, Londres Brussel·les, Nova York i Los Ángeles, entre d’altres; en ocasions en mostres individuals i d’altres, en col·lectives.

Així mateix, ha publicat en llibres d’art i revistes especialitzades com Duplex, Contraste, Press i Vogue.

Entre dos aguas, 199730 x 30 x 16 cmBronze-Marbre

Las edades de la mujer, 200050 x 40 x 15 cmBronze

Las edades de la mujer, 200050 x 40 x 15 cmBronze

Torso madera, 2002140 x 60 x 60 cmTerracota-Fusta-Ferro

Mis guantes, 199936,5 x 31 x 20 cmBronze-Ferro

Somos nosotras?, 200122 x 17 x 10 cmBronze-Marbre

Torso cadena, 1998140 x 44 x 15 cmFormigó-Ferro

DOSSIER

29

Tomàs Bel OleartArtista visual i plàsticBarcelona, 1958

És llicenciat en Pedagogia per la Universitat de Barcelona i alhora graduat en Arts Plàstiques i Disseny, i professor del Departament d’Expressió de l’Escola d’Art i Superior de Disseny Deià.

A més de participar en diverses exposicions col·lectives, ha dut a terme mostres individuals de les seves propostes i dissenys a Alella, Barcelona i Estocolm.

DOSSIER

Paisatge, 1989110 x 30 x 20

Detall

Sense títol, 200820 x 16 cmTècnica mixta

Sense títol, 200848 x 39 cmTècnica mixta

Sense títol, 200851 x 45 cmTècnica mixta

Sense títol, 200860 x 31 cmTècnica mixta

Joan LabordaPintor i dissenyadorBarcelona, 1954joanlaborda.jimdo.com

És llicenciat en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona, especialitzant-se en Art Modern i Contemporani.

A més, va estudiar disseny gràfic a l’Escola Elisava de Barcelona i va fer estudis de Belles Arts a l’Escola Sant Jordi de la Universitat de Barcelona. És també diplomat en Comunicació.

La seva activitat professional sempre ha estat vinculada al camp de l’art, la imatge i la comunicació, obtenint el 1988 el Primer Premi Nacional de Creativitat per Revistes.

Ha realitzat més de cinquanta exposicions, intervenint en diversos certàmens artístics i fires d’art contemporani, tant al nostre país com a l’estranger, realitzant, entre d’altres, exposicions a Alella, Barcelona, París, Granollers, Tenerife i Estrasburg.

El pes de la vida, 2009146 x 228 cmMixta sobre tela

DOSSIER

Interior amb parella, 2009228 x 146 cmMixta sobre tela

31

Nyako NakarPintor, actor i dissenyadorBarcelona, 1956www.nyakonakar.com

Ha realitzat estudis de diverses disciplines artístiques a l’Escola de disseny EINA, l’Institut del Teatre Barcelona, així com disseny per ordinador en 3D a IDEP, i formació en dansa contemporània amb Cesc Gelabert.

Ha canalitzat l’expressió de les seves creacions artístiques cultivant diferents suports i formes, de manera que s’ha pogut apreciar les seves propostes en una exposició de dibuixos a la Galeria Lleonart, diverses performances a París, Londres, Los Ángeles, Distrito Federal México, Madrid i Barcelona, i la pàgina web www.cropcircleconnector.com de la qual és dissenyador en 3D. També va participar en una exposició col·lectiva a Cadaquès l’any 2010.

A més, durant sis anys va formar part de la companyia de teatre de Lindsay Kemp.

D’altra banda, ha publicat un llibre il·lustrat d’ensenyances en Shambala, i un conte infantil: El príncipe y el Hada.

DOSSIER

La flor, 201080 x 60 cmArt digital en 3 DImpressió sobre tela

L’ocell, 201140 x 30 cmArt digital en 3D.Impressió sobre alumini

Planetes, 201140 X 30 cmArt digital en 3 DImpressió sobre alumini

Corona, 201140 x 30 cmArt digital en 3 DImpressió sobre alumini

Teresa Oller i Martí Pintora i gravadoraBarcelona, 1950

Va estudiar disseny publicitari a l’Escola Massana; disseny, confecció i moda, a l’Escola de Disseny IDEP de Barcelona; i un postgrau de Didàctica de plàstica. És també llicenciada en Belles Arts, a l’Escola Superior Sant Jordi de la Universitat de Barcelona.

Ha dut a terme exposicions individuals de pintura a la Facultat de Belles Arts de Barcelona i a la Biblioteca Jaume Perich de Premià de Dalt. Així mateix, ha mostrat pintures i gravats a la Sala Comú d’Encamp, a Andorra.

De manera col·lectiva ha participat en exposicions a Andorra, Mataró i Roma.

Sèrie Desig II, 2011Calcografia sobre coure 30 x 20 cmVernís dissolvent, a dues tintes

DOSSIER

Sorrenc. Sèrie Vent, 2010Calcografia sobre coure 18 x 13 cmAiguatintaEstampació a la poupée

Tardor. Sèrie Vent, 2010 Calcografia sobre coure 18 x 13 cmTècnica mixta: vernís tou /aiguatintaEstampació a la poupée

Sèrie Desig I, 2011Calcografia sobre coure 30 x 20 cmAiguafort /lavis, a una tinta

33

Sandra Serrahima ArtigaPintora, escultora i fotògrafaBarcelona, 1969

És graduada en Disseny Gràfic a l’Escola Superior Universitària d’imatge i disseny IDEP de Barcelona, i en Il·lustració a l’Escola Superior de Disseny d’Art i Oficis a La Llotja de Barcelona. També s’ha graduat en fotografia a l’Escola Industrial.

Ha dut a terme exposicions de pintura, collage i escultura a Barcelona i a Madrid. També ha realitzat una exposició de fotografia a l’IDEP i va col·laborar en l’escenografia tant de la inauguració com de la cloenda dels Jocs Olímpics de Barcelona de 1992.

DOSSIER

Crítica taurina35x43 cmTècnica: Mixta

Plaça de braus45x53 cmTècnica: Mixta

Dansa africana100x70 cmTècnica: Mixta

Sense títol30x40 cmTècnica: Plantilla

Circuit de textures30x30 cmTècnica: Mixta

Núria Campmajó SebastiàPintora i gravadoraAlella, 1964

Ha desenvolupat estudis artístics a l’Escola Massana de Barcelona, on es va especialitzar en pintura, primer, i en gravat i serigrafia més endavant.

Ha exposat la seva obra a França, Liechtenstein, Nova York i Barcelona.

L’any 1991 va resultar guanyadora del concurs de cartells de la XI Mostra de Vins i Caves de Catalunya organitzada per l’INCAVI.

Cursa de tricicles92 x 81 cmTècnica mixta

Cursa de patinets100 x 73 cmTècnica mixta

DOSSIER

Home sortint de la TV45 x 58 cmAcrílic sobre fusta

Home mirant la TV45 x 58 cmAcrílic sobre fusta

35

Esperança GarcíaPintoraBarcelonaesperanza-garcia.artelista.com

És llicenciada en Belles Arts, a més de Tècnica Superior en Disseny Tèxtil. També ha rebut formació al taller del pintor Sanvisens.

Fou becada a la Residència de Pintors de Segòvia.

L’any 1982 va rebre una Menció d’Honor al Saló d’Avignon, i el passat 2011 va obtenir la Menció d’Honor “Show Art Internacional Unilatina 2011” a Miami. Compta també amb un Diploma d’Honor al Saló d’Automne en Aix-En-Provence.

Ha exposat la seva obra a Barcelona, Madrid, i la Rioja, i en una mostra col·lectiva a la Jadite Gallery, a Nova York.

Compta amb obra exposada de forma permanent al Museu d’Art Contemporani de Calahorra.

DOSSIER

Natura21 x 30 cmAquarel·la

Amanecer21 x 30 cmAquarel·la

Creació 170 x 30 cmAquarel·la

Creació21 x 30 cmAquarel·la

Instant21 x 30 cmAquarel·la

CALULL, Rosa López Calull PintoraBarcelona, 1960www.calull.net

Mestra i psicopedagoga, en el camp artístic és postgraduada en l’Ensenyament de les Arts Visuals i plàstiques per la UAB i ha cursat estudis de pintura mural a la Llotja i Il·lustració a l’Escola d’Art i superior de Disseny Pau Gargallo.

Dirigeix el seu propi centre d’Educació i Art, Tangram. Imparteix cursos a infants, joves i adults.

Ha exposat a Alella, Barcelona, Girona, i també a Indonèsia i Turquia.

Recentment ha obtingut la Beca Consorcio III Milénium de la Fundación Karrvaz amb el Projecte Pueblos trogloditas.

És artista resident a la Universidad Rural del Arte, a Alcalá del Júcar, Albacete.

Bersama ritusi (rito compartido)80 x 65 cmEspàtula, oli sobre telaARMA Museum. Ubud. Bali

DOSSIER

Kesuburan Ibu Pertiwi (fertilidad de la Madre Tierra)70 x 100 cmEspàtula, oli sobre telaARMA Museum. Ubud. Bali

Tiga Penari (les tres dansaires)65 x 81 cmEspàtula, oli sobre telaARMA Museum. Ubud. Bali

37

Rosa Maria Noguero GómezPintoraBarcelona, 1948

Ha rebut formació artística a la Casa Elizalde i Blanc de Guix, així com de la mà de Josep Puigmartí i Joan Laborda.

Ha exposat a El Masnou i a Can Manyé, a Alella.

Sistema solar dins l’univers, 2010200 x 150 cmAcrílic amb textura tècnica mixta

Fons còsmic, 2010150 x 150 cmAcrílic amb textura tècnica mixta

DOSSIER

Sara Milian LlauradóEscultora, pintora, gravadoraBadalona, 1967

És llicenciada en Belles Arts per l’Escola Superior Sant Jordi de la Universitat de Barcelona, on es va especialitzar en escultura. Tanmateix, investiga també en el camp del gravat, la pintura i la fotografia, duent a terme cursos específics de gravat i serigrafia del Patronat Municipal de Mataró. També s’ha postgraduat en Didàctica de les Arts per la Universitat Autònoma de Barcelona i en Intel·ligència emocional per la Universitat de Barcelona. Entre d’altres cursos i formacions, ha assistit a seminaris d’escultura amb Domènech Fita i Bernard Thiran, aquest darrer a Bèlgica.

Ha exposat la seva obra a Alella, Granollers, Mataró, Badalona i Barcelona.

És l’autora del disseny del guardó del premi literari Guida Alsina d’Alella

Pintura FurnitureInstal·lacióOli sobre tela

DOSSIER

39

Ana Roca-SastrePintoraBarcelona, 1964www.anarocasastre.com

És llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona.

Ha fet exposicions individuals i col·lectives a Alella, Barcelona, Madrid, Terrassa, Cadaqués, Girona, Alemanya, Gran Bretanya i els Estats Units, entre d’altres.

Així mateix, té obra a les col·leccions de La Caixa, del Banc de Sabadell i de la Universitat de Barcelona.

El 1993 va guanyar el premi Raimon Maragall i Noble (35è Premi a la Pintura Jove de la Sala Parés, Barcelona). També compta amb un accèssit al Premi Don’Art, i ha estat seleccionada als Premis del Banc de Sabadell i de Miquel Casablancas (Barcelona).

Com a anècdota, cal destacar que algunes de les seves obres han estat escollides per sortir als decorats de sèries de TV3 com Mar de Fons i Ventdelplà.

A les fosques, 201190 x 120 cmPastel i grafit sobre paper

Estimació, 201190 x 120 cmPastel i grafit sobre paper

DOSSIER

Qui crea què?, 201190 x 120 cmPastel i grafit sobre paper

40

41

MAGAZÍN

Eudald Serra En poc més de tres mesos ja n’hem tingut prou per comprovar com el Partit Popular, aprofitant la majoria absoluta que té al congrés dels dipu-tats (va guanyar a tot arreu, tret de Catalunya i Euskadi, com sempre), ha recuperat els seus trets més centralistes i uniformistes per tal de refrescar la memòria dels que potser ho havien oblidat.

Tot i que fa poques setmanes que ma-nen, la llista és llarga: han evitat que el segon partit més votat al País Basc pugui tenir grup parlamentari propi; han vetat, per primer cop des que s’ha restablert la democràcia a l’estat espanyol, que un membre d’un partit polític català pugui formar part de la Comissió de Secrets Oficials; han aturat la privatització de l’Aeroport del Prat-Barcelona, diuen que per motius eco-nòmics, segant d’ar-rel les minses opci-ons que ja hi havia perquè aquest sigui algún dia un aero-port de connexions internacionals; han tornat a recuperar el corredor central, tot i sabent que és una obra, no només fa-raònica sinó inviable econòmicament; han reconegut que a Catalunya hi ha un evident dèficit en inversions en in-fraestructures, però, per contra, no ha fet cap moviment per retornar uns diners pactats per llei, i que l’anterior govern del PSOE no va voler entregar en un gest mesquí i revenjista, culminant una nefasta etapa de govern d’un partit anomenat progressista i pluralista.

Aquest és el pà que s’hi dona a Madrid, però a Catalunya també podem comprovar com els tentacles d’aquesta majòria absolu-ta hi arriben i s’hi han aferrat amb força. De moment, en aquest any i mig de govern de CiU a la Generalitat, el pas el marca també el Partit Popular, com a mínim si ens atenem a qui dona suport o qui té més pes específic a l’hora d’aprovar les qüestions capdals del nostre país d’aquests últims mesos.

Per fí, el PP se sent també protagonista a Catalunya i no només treu pit per aquest fet, sinó que també en fa ostentació. Han es-tat molts anys sense bufar cullera i ara veuen que ha arribat la seva. Ho exemplifica bé la presidenta d’aquest partit a Catalunya, la se-nyora Sánchez Camacho, recordant que ara qui manen a l’Estat són ells, que gaudeixen de majòria absoluta i que a qui no li agradi, que s’hi posi fulles.

Això és la política i, en aquest sentit, no hi ha res a dir, però la senyora Sánchez Cama-cho també sap que hi ha moltes formes de fer política, fins i tot tenint una majòria absoluta,

i que de la mateixa manera que ara totes li ponen, potser d’aquí a un temps això canviarà.

Aprofitant doncs aquest vent favorable i sabent que el govern de la Generalitat està necessitat de suports parlamentaris per tirar endavant les lleis més importants (vull pensar que CiU s’ha entregat als braços del PP per necessitats purament econòmiques i de calaix, sinó no s’entén de cap de les maneres), els populars pacten amb el govern i, de passada, aprofiten per passar el ribot en qüestions de país que sempre els hi han fet nosa com a bons centralistes i no nacionalistes que són.

Tenen tot el dret a fer-ho, però tampoc estaria gens malament que no oblidèssin que

per bé que a Espanya són una gran majòria, a Catalunya només tenen 18 dels 135 escons que hi ha al Parlament i, que se sàpiga, aquesta xifra no va més enllà de ser una considerable minoria.

Se senten forts i en bona part és lògic, però quan tot et va de cara i et veus gairebé imparable això et fa anar sempre més enllà ex-hibint la teva part més prepotent i demagògica. L’exemple més clar d’aquesta situació ha estat la petició de la senyora Sánchez Camacho de retirar la subvenció de la Generalitat a Òmnium Cultural perquè aquesta s’inverteixi en sanitat.

D’entrada, l’exemple d’Òmnium no ha es-tat elegit a l’atzar. Tots sabem qui-nes són les pedres que els populars tenen la sabata. Dit això, però, em sembla tot plegat molt barroer. Un govern ha d’inver-tir en sanitat, en ensenyament, en serveis socials però també en cultu-ra. Una altra cosa és que es destinin més diners en una partida que en una altra. I com bé han dit altres persones últimament, si tant necessitada de di-ners està la sanitat del país, que ho està, que la senyora Sánchez Camacho comenci per cedir gentilment la sub-venció que rep el seu partit, o que els calers que reben els

seus col·legues de la FAES a Madrid facin el mateix, o fins i tot algunes fundacions que honoren la figura de personatges de trist record i que també reben subvencions esta-tals, això vol dir pagades per tots, s’uneixin a aquesta honorable causa.

Aquest discurs ja ens el sabem de memòria. És com quan demanen als nacionalistes que es deixin de proclames i de reclamacions identi-tàries que ara no preocupen a la gent i que se centrin en sortir de la crisi que és el que paga la pena, però mentrestant posen el crit al cel perquè es prohibeixen les corrides de toros. En que quedem doncs? No havíem dit que tot això eren foteses?

TASQUES DIPLOMÀTIQUES

Alícia al país de les demagògies

ALEJ

ANDR

A LA

RA

42

Xarel·lo

LES CASES DE LA RIERA

Jordi Ribas DEl 29 d’abril de 1965, Rosa Campmajó Ber-naus va fer donació a la seva filla, Carmen Aymar Campmajó, de la finca que havia heretat del seu marit: es tractava de la casa del costat del Café de Dalt, de planta i dos pisos; i, el 15 de juliol de 1967, de les dues cases del darrere: Can Ribó i Cal Cisteller. Però la Carmen va vendre una part del terreny (33 m2) a l’Andrés Huerta Gutiérrez.

Com que l’Andrés era paleta, s’hi va fer un ha-bitatge i hi va viure durant uns quatre anys amb la seva dona Alfonsa Rodríguez Muñoz i els seus tres fills Carmen, Andrés i Diego. Finalment, en Nicolas Covisa la va comprar, passant a ser el propietari de tots els darreres de la finca, excepte de la part que actualment ocupen el Cafè de Dalt i la botiga el Xarel·lo.

Mentre es feien aquestes transaccions, la

Carmen, el seu marit Josep Ferran Bassas i els seus vuit fills: en Joan Maria, en Josep Maria, en Lluis Maria, l’Albert, l’Isidre, en Jordi, la M. Carmen i en Carles varen viure en la part de la finca que actualment és el comerç de vins.

Per poder accedir a dalt de la sala de la So-ciedad Cultural Union Alellense, hi havia una entrada força espaiosa, però, en fer els pisos els Exalumnes, aquesta part de l’edifici, que quedava fora del bloc, va ser segregada, i el 19 de febrer de 1971 va ser tornada a comprar per Carmen Aymar Campmajó als Exalumnes.

Abans de tot això i amb el pas del temps, aquesta part de l’edifici va servir per diferents co-ses: en primer lloc, com a entrada força espaiosa al local de la Societat; després, com a economat, on es venien diversos productes als socis; com a granja, amb la Cristina de Can Vilana de depen-denta; com a bar, anomenat Tamaraco, regentat per la Carmen Aymar; i actualment com a Xarel-lo, venda de vins d’en Jordi Ferran Aymar, en la botiga del qual encara es conserva una part de l’escala que pujava a dalt de la desapareguda sala de la Sociedad.

Errates del número anterior On diu “En Josep Aymar Vilarosal, germà de la Carmen”, ha de dir En Josep Aymar Vilaro-sal, pare de la Carmen. Font de la correcció: Josep Vilallonga.On diu “la Meri del Val”, possiblement hauria d’haver dit la Meri del Vap. Font de la cor-recció: Cinto Juan.

Postal antiga on es poden apreciar l’empedrat del Marxant i la riera. Si la botiga Xarel·lo hagués existit, també s’hauria vist a la part esquerra de la imatge. On avui hi ha una cartellera, s’hi pot llegir la inscripció “Llevaré a España a lo más alto o moriré en el empeño. Franco”

43

MAGAZÍN

Dues videsJoan PiquéEdicions 62, 2011

Carme Blasco La trama argumental d’aques- ta novel·la t’atrapa des del començament fins al final. És d’aquells llibres que quan el comences a llegir ja no pots parar i necessites saber com s’acaba.

El protagonista viu una experiència traumà-tica que el lector gairebé sent com a pròpia.

La personalitat dels personatges queda ben definida, sobretot la dels protagonistes, així com els indrets on passa l’acció. Al final, l’autor hi posa unes notes d’humor negre i un punt d’iro-nia. En el redactat, però, es nota que l’autor és novell i li falta fluïdesa narrativa.

Ot Pi. L’empremta d’un pionerOt Pi / Enric GibertComanegra, 2011

Òscar Pallarès El dotze vegades campió del món de Biketrial, Ot Pi, acaba de publicar la seva biografia. Un llibre on explica un munt d’anècdotes diverti-des, i que farà emocionar els més nostàlgics expracticants d’aquest esport a l’hora de llegir o veure fotos de bicicletes mítiques que han marcat un parell de generacions. Més enllà d’això, Pi es despulla davant d’un lector que se sorprendrà en conèixer la seva personalitat perfeccionista i obsessiva. L’obra està prolo-gada per Jordi Pujol, que elogia aquest català que va portar un esport nascut a casa nostra per tot el món.

GuillaminoFang

Bankrobber, 2011

Albert AlabauGuillamino, en un país normal, seria venerat com el geni que és. Per a mi, és l’equivalent al Prince català. Fang és funk del bo: música de catifa vermella, música de vellut, de sofisticació elegant i sensualitat, però, a la vegada, propera a tot tipus d’oient. Disc idoni per ballar amb un gintònic a la mà i per gaudir d’una bona copa de vi al sofà, per començar un cap de setmana i per acabar-lo.

LLIBRES

DISC

Mar Cantarell

D’actualitatSón molts els voluntaris que, de manera desinteressada, dediquen el seu temps lliure a fer una parròquia millor. Aquest és el cas del Sr Joan Marquès, que ha posat el seu talent com a dissenyador i artista al servei de l’Església d’Alella, reparant i dissenyant els vitralls de l’edifici.

La proposta va sorgir quan s’estava res-taurant l’Espai Golfes, i es van trobar obli-dades unes restes dels antics vitralls que decoraven la nau; de seguida es va posar a treballar en la seva restauració. Com que

estaven molt malmesos, únicament es va poder aprofitar un dels vitralls. Aquest es troba a l’escala que porta al cor, i el Sr Mar-quès va fer servir els elements antics com-pletant el treball amb noves aportacions tot aconseguint un colorit extraordinari.

Els altres quatre vitralls que tanquen les finestres de les golfes de l’Església són completament nous i estan dissenyats ín-tegrament pel Sr Marquès que, amb l’ajuda de Joan M Borrell i l’orientació del Sr Pere Valldeperes (vitraller professional), va fer un petit taller durant un any fins a completar la feina.

El resultat final és una Església que llueix uns vitralls plens de color i imaginació, que si bé són novedosos, també ens acosten a com era el temple del nostre poble an-tigament.

Sabies que….L’Any Litúrgic és la celebració actualitzada de les etapes més importants de la vida de Jesús i que en cada etapa els colors dels or-naments que usa el sacerdot són diferents? Durant l’Advent (quatre setmanes abans de Nadal) s’utilitza el color morat; per Nadal (des del 24 de desembre fins al baptisme del Senyor), el color blanc; per Quaresma (de Dimecres de Cendra a Dijous Sant), el morat; i per Pasqua (Tríduum Pasqual o Cin-quantena de Pasqua), el blanc o vermell. La resta de dies de l’any, el color verd.

Si voleu contactar amb nosaltres, ho podeu fer a través dels següents mit-jans: 93 555 23 91, www.esglesiada-lella.org, despatx@esglesiadalella.org, catequesi.alella@gmail.com.

LA PARRÒQUIA AVUI

Joan Marquès.

CEDI

DA

Pansa Blanca 2011 (Alta Alella)ElaboracióVi blanc ecològic elaborat amb la varietat Pansa Blanca. Els raïms es cullen amb molt bon estat sanitari per tal de poder fer la maceració pel·licular i una bona extracció dels aromes. Després d’un premsat lleuger per obtenir el most flor, fermenta en tines d’acer inoxidable a una temperatura controlada de 15ºC.

Notes de tastNas intens on predominen els aromes florals, les fruites blanques (pera i poma) i les ametlles verdes. En boca es caracteritza per una entrada voluminosa, amb un pas de boca fresc i una bona persistència que fan que sigui un vi llaminer.

AVUI TASTEM...

44

45

El Restaurant Can Sors

ALELLA PARADA I FONDA

Ramon Ruiz La masia de Can Sors és una de una de les més antigues d’Alella, de fet, als seus fonaments i als camps del seu voltant s’hi han trobat diferents ves-tigis de l’època romana. La propietat havia estat molt gran i, a més de conreus i vinyes, disposava d’un molí i d’unes caves on s’elaborava xampany arran de mar. Fa dos-cents anys, quan es va crear el Masnou, Can Sors havia de pertànyer al nou municipi, però els aleshores propietaris van maldar per restar a Alella, això explica l’estranya giragonsa que fa aquí el límit municipal entre ambdós termes.

Acabada la postguer-ra, en la dècada dels sei-xanta, Can Sors va ser de les primeres finques que van ser parcel·lades per tal d’esdevenir urbanitzaci-ons. En Joan Crivillers, un osonenc veí de Badalona mercès al seu casament amb Josefina Mas, va ser un dels promotors im-mobiliaris què aleshores promovia nous habitatges per la zona d’Alella, i junta-ment amb altres socis van fer, per exemple, els pisos coneguts com de la Caixa de baix. Doncs bé, Crivillers també va ser el promotor, en terreny de Can Sors, dels pisos que ara trobem al carrer Guilleries junt a la carretera d’Alella, just a l’al-tra banda de la benzinera. Aquests pisos, en el seu dia, van costar de vendre per coincidir la seva comer-cialització amb la depressió posterior a Barcelona 92.

Com què el matrimoni Joan i Josefina també teni-en negocis en el camp de la restauració, van arribar a un acord amb els propieta-ris de la Masia de Can Sors per fer-se càrrec de la seva remodelació i adaptació per a convertir-la en Restaurant. Així va ser com amb la inauguració del nou establiment es va iniciar la història del Restaurant Can Sors on el matrimoni Crivillers ha esmerçat més de trenta anys de la seva vida.

El restaurant va agafar molta embranzida, van ser anys molt bons, s’aprofitaven les temporades de casaments, comunions i batejos, cada setmana se celebraren varies reunions familiars. Els directius de les empreses de les rodalies com ara la Dogi,

els Laboratoris o la propera Nestlé eren clients habituals, freqüentaven el restaurant i hi portaven els seus clients. En fi, als molts veïns d’Alella i el Masnou que van ser clients habituals, cal afegir-hi els de Badalona, què van convertir Can Sors en un restaurant de moda entre els badalonins. Du-rant aquells anys no era estrany trobar-te amb personatges del món del bàsquet quan anaves a Can Sors.

Un altre client il·lustre és el pintor Jordi Alumà, que té la residència no gaire lluny de la masia, i els quadres del qual decoren les parets del menjador principal de Can Sors.

En l’actualitat, arribada l’hora del merescut descans d’en Joan i la Josefina, li han donat relleu al seu fill Marc què, juntament a la seva companya Paqui Moreno, són l’actual cara visible del restau-rant. En Marc ha estudiat a l’escola d’hostaleria de Barcelona i abans d’incorporar-se al negoci familiar va fer pràctiques en diferents restaurants

per tal de formar-se. Ens explica amb orgull com va tenir ocasió de treballar a les ordres de restau-radors de prestigi com Santi Arola o del malaurat Santi Santamaria del Racó de Can Faves.

Actualment, el negoci de la restauració, com gairebé la resta de sectors, no viu el millor dels moments. Can Sors s’ha adaptat als temps que ens toca viure, obrint els dies de cada dia al mig-dia, i els divendres i dissabtes per les nits. Els dies

laborables se serveix un menú que, per només 13 euros et permet escollir entre 4 plats de primer, 4 de segon, postres i cafè in-clòs. Tot i el modest preu, el dia que hi vàrem anar a dinar perquè ens expli-quessin tot això que ara us estem transmeten, vàrem poder tastar un Foie de rap amb torradetes, de primer; de segon, uns sabrosíssims sonsos a l’andalusa; i, de postres, una mousse de mató amb mel. I tot això dins el menú habitual què tothom pot demanar, in-creïble!

De totes maneres, per als nostàlgics de la cuina de sempre, a Can Sors se segueixen servint una sèrie de plats que formen part de la carta des de gairebé els inicis, i què continuen comptant amb fidels segui-dors, com ara els cargols a la llauna, els canelons ar-tesans o els peus de porc al cava; a més de tots els plats provinents del que coneixem com a cuina de mercat.

A la bodega no hi fal-ta una bona representació dels vins d’Alella. Precisa-ment, Can Sors participa cada any de les Jornades gastronòmiques del vi de

DO Alella, aconseguint l’any passat ser el restau-rant que més menús va servir de tots.

Destacarem, ja per acomiadar-nos, l’esplèndid pati tancat, o llisa com s’anomena a la plana de Vic: un espai agradable que ens permet gaudir de l’exterior durant bona part de l’any. Què en prenguin nota els fumadors.

En fi, Can Sors, un masia històrica i ben con-servada, un indret carregat d’història, on sereu atesos amb discreció, eficàcia i ofici per la segona generació de la família Crivillers.

MAGAZÍN

46

Joan Oliveras Conclòs un nou cicle anual, arriba el moment de fixar-nos en com s’ha desenvolupat meteorolò-gicament. Així doncs, atenent a les dades recolli-des dia a dia amb la màxima cura i meticulositat, podem afirmar que el 2011 ha estat un any on el termòmetre sempre s’ha mantingut a nivells mitjans, força temperats, on no s’han produït estridències que, com en anys anteriors, en facin recordar un fenomen concret o una setmana es-pecialment freda.

El passat 2011, les temperatures d’Alella van oscil·lar entre una mínima mitjana de 13,59ºC i una màxima mitjana de 21,51ºC, en uns nivells que suposen 1ºC més càlids que els de l’any precedent. Gener va ser el mes més fred, amb una temperatura mitjana de 6,38ºC, i establint la mínima anual en 0ºC, xifra a la qual va arribar el termòmetre durant 3 dies seguits, el 22, 23 i 24 de gener. Per contra, el mes més càlid va ser l’agost, amb una màxima mitjana de 29,25ºC i una punta de 32ºC el dia 25 del mes.

No plou mai a gust de tothomCapítol a part mereix el comentari de la pluvi-

ometria registrada al llarg de l’any 2011. En primer lloc, cal destacar que la quantitat anual total es va enfilar fins als 817,70 litres/m2, una xifra conside-

rable tenint en compte que veníem de 760 litres/m2 al 2010, 426 al 2009 o els 671 de 2008. Una pluja que sempre és ben rebuda, malgrat que es va concentrar en mesos que no són pròpiament plujosos i que, en alguns casos, van perjudicar els interessos d’alguns col·lectius. Gener i febrer van registrar pluges més aviat minses, que es van veure compensades per un mes de març en el qual es van donar 11 dies de pluja, acumulant fins a 183 litres/m2 totals i destacant el dia 12 de març, en què va caure un aiguat que va aportar fins a 77litres/m2. El van seguir uns mesos d’abril i maig en els quals ni aigües mil ni cada dia un raig, sinó més aviat al contrari, ja que en conjunt es va tenir una primavera força seca pel que és l’habitual. Afortunadament les pluges van arribar, i ho van fer a principis de juny i, sobretot, al juli-ol, amb uns valors acumulats de 87 i 97,7 litres/m2, respectivament. Així que aquells que havien començat les vacances d’estiu aviat, amb el desig de gaudir del sol i la platja, van veure frustrats els seus anhels. Un final d’estiu i un inici de tardor molt secs, van minvar en gran mesura la collita de bolets i no va ser fins a finals d’octubre, i sobre-tot al novembre, que es van donar les principals pluges d’aquest any passat. I és que en aquest penúltim mes de l’any va ploure 14 dies, recollint

un total de 177,1 litres/m2 de pluja, mentre que al desembre va succeir exactament el contrari, ja que no va ploure ni una gota en tot el mes.

TEMPS

ESTACIÓ METEOROLÒGICA

MÀXIMES I MÍNIMES 2011

PRECIPITACIONS 2011 (EN L/M2)

TEM

PERA

TURE

S 20

11

8,5964699

10109,5

87,5

9889

7,57

109,5

3000

0,5147666

14,513,5

1210,513,5

1715,5

1817,5

1515151515

16,51414

14,515149

9,58

8,5109,5

10,513,513,513,5

13

44

5,5668665

5,576

6,58

7,56,5

767

107889

1010106

12,51416

14,5141813

12,513

13,51414

14,514

13,515,5

1115,5

1715,516,5

1816

16,517,517,5

1714,5

4,575

6,56,57,5

79,5

77,56,5109

1011

10,59,5

91099

108

8,58

9,51210111011

13,516,5

1013,5

161615

15,517,515,5

161317

16,514171918

17,518

18,51616

16,517,518,5

211921

18,519,5

12,513,5

1513

12,512,511,514,5

1616,515,514,513,5

1313101110101113131315141514141213

2021,5

222121

19,520

23,524

25,522,521,5

23202020

19,519,5

2221201922

20,5232322

23,520,5

21

1313,5

1313141516

13,5151514

15,516,5

1714

13,51516

15,5141516171919191919

16,518,517,5

21,520,523,522,5

2322,5

2124,5

23222324

25,52422222323

22,524242827

28,52727

28,524272827

141514

14,514

15,51716

15,517

15,517,518,5

1819,5

1919,519,5

19191919192019

20,52020

20,521

232123

25,525

25,527,5

2125,5

22232627282829

28,528

26,527

27,529

28,527,5

2929

28,5303028

2020,521,5

2120

20,520202020202019171920

21,51919171920

18,51919

19,518,5

202019

18,5

28,528

28,5302931292829

28,529,527,528,5

262828

29,526,525,5

2528

25,526,527,5

2928,527,527,528,528,528,5

202120

21,52122222019

19,519,519,5

2022

21,522

21,521,520,5

2222,5

2221,5

2223

22,51719

20,521

21,5

2928

28,5292930

30,528,5

2427,526,528,5

2830,5

29302828

29,530,531,5

3130

31,532

31,528

28,529,529,531,5

gener febrer març abril maig juny juliol agost setembre octubre novembre desembre

21,5212120

20,51919

20,520,520,5

20222122

21,52020181316

16,518,5

1819,5

1617,5

181817

16,5

30,530,529,529,5

2828

28,528,5

2828,5

29282829

27,528282622

23,525,525,527,5

2423,524,52,5

25,525,5

25

1616181918181712

13,516,518,5

19181616

15,515,5

16161311

13,514,5

1513,5

10151516

14,513

2424

25,526,5

26252421

21,527,525,526,526,5

23232424242421

19,52222

22,519,519,5

2220

23,52221

15,5171815

13,51212121212131414

13,513,5

13121210

13,512,512,511,510,59,58,57,5

9119,5

22,523

22,519,518,515,520,518,518,518,5

1921

19,51817

16,519,5

1818

19,518,517,5

1816,5

1615,516,5

1618

16,5

1112,5

10108

9,58,5

889

7,56

7,510,59,5107

4,54,5

58

1088656

5,5668

1717,5

161517151517

15,515

14,514,515,5

1815

16,5131312

13,5161715

15,51312

15,51313

14,516,5

total pluja

mín.

màx.

44,956,38

13,33

27,356,98

14,96

183,758,69

16,67

3413,1621,38

60,615,7224,29

87,117,8526,56

18,522,32

31

820,9129,25

12,519,0827,01

84,6515,4323,22

177,112,3118,41

07,83

15,04

mín. màx. mín. màx. mín. màx. mín. màx. mín. màx. mín. màx. mín. màx. mín. màx. mín. màx. mín. màx. mín. màx. mín. màx.

123456789

10111213141516171819202122232425262728293031

Un any de temperatures benèvoles i pluges a destemps

0 20 40 60 80

100 120 140 160 180 200

Gener

Febrer

Març

Abril

Maig

Juny

Juliol

Agost

Setembre

Octubre

Novembre

Desembre

0

5

10

15

20

25

30

35

Gener

Febrer

Març

Abril

Maig

Juny

Juliol

Agost

Setembre

Octubre

Novembre

Desembre

47

MAGAZÍN

Jordi SerranoSi ens dediquem a passejar i conèixer els muni-cipis de la comarca, tant de costa com d’interi-or, ens farem un tip de veure senyals de trànsit amb la llegenda: “Alerta, riera”, o encara més, “Perill, rierades”. Doncs bé, aquests cartells no els hauríem de relacionar només amb el risc de ser arrossegats, nosaltres o els nostres vehicles, per l’aigua quan plou torrencialment. També els hauríem de veure com advertiments davant la degradació i la pèrdua d’uns ecosistemes va-luosos, les rieres, característics, vertebradors i identificadors del Maresme, tant a nivell natural com cultural, social, territorial i paisatgístic.

L’existència de rieres al Maresme es deu fonamental a la conjugació de dos factors, el règim de precipitacions irregulars, abundants i sobtades, i l’elevat pendent que hi ha entre la Serralada Litoral i el mar, separats per molt pocs quilòmetres. En aquest context els eco-sistemes lligats a les rieres s’han d’adaptar a la disponibilitat d’aigua a nivell superficial i freàtica -de subsòl- per tal de ser viables, una presència d’humitat que determina clarament quins bos-cos i espècies vegetals hi trobarem.

Les comunitats lligades a les rieres amb cur-sos d’aigua força constants i nivells freàtics ele-vats són la verneda d’ortiga borda, en els trams alts i mitjos, i l’albereda amb vinca, en els trams baixos. A la primera d’aquestes comunitats s’hi creen espais molt ombrívols que faciliten l’esta-bliment d’espècies de flora euro-siberiana. D’al-

beredes en queden comptades ja que creixien a la plana, que ha estat clarament ocupada per les activitats humanes. A les capçaleres de les rieres i torrents més abruptes s’hi desenvolupa l’avellanosa amb polístic, molt rica a nivell florís-tic i que també alberga espècies euro-siberianes.

A les rieres menys humides hi podem trobar omedes amb mill gruà, bosc de ribera menys exigent pel que fa a la presència d’aigua al sub-sòl i que sovint apareix com a transició entre les comunitats més exigents (vernedes i alberedes) i les pinedes i alzinars del bosc mediterrani.

La comunitat de ribera pròpia de les rieres més seques és l’alocar amb vinca grossa, que ocupa rieres que només duen aigua de manera ocasional després de períodes de moltes pre-cipitacions.

La mà de l’homeSobre paper, aquestes són les comunitats que hauríem de trobar a les rieres del Maresme. Però com ja haureu deduït, la realitat és ben diferent. La mà de l’home ha alterat i altera constantment aquests ecosistemes amb tot tipus d’actuacions: soterraments, pavimentacions, canalitzacions, tales, abocaments, cremes de marges, allibe-rament d’espècies invasores... per la qual cosa normalment trobem sèries de degradació de les comunitats descrites, com els canyars, els esbarzers o altra vegetació ruderal. Amb aques-tes alteracions es perd qualitat paisatgística i es condicionen les dinàmiques fluvials (ja que els

boscos de ribera són elements de contenció de les avingudes, en tant que contenen i disminuei-xen la força i la velocitat de l’aigua, estabilitzen i eviten l’erosió dels marges i redueixen els pics de cabal circulant), a més d’afectar les funcions ecològiques de les rieres (els boscos de ribera en bon estat esdevenen microclimes molt favo-rables per a moltes espècies).

Invasió de canyarsEl panorama de les rieres d’Alella no és gaire esperançador. Hi podem trobar bona part del ventall d’alteracions citats anteriorment (soter-raments, ús com a vies de circulació, presència de plantes invasores, abocaments, compacta-ció i crema de marges,...). La gran majoria dels torrents i rieres que no estan soterrats estan envaïts per canyars (per posar alguns exemples: la Riera d’Alella, el torrent de Sistres, la Riera Alta o el torrent de Coll de Vendrans). Tot i així, encara es poden trobar diversos alocs al Fondo de Rials (alguns dels quals de port molt important), que conviuen amb alzines, roures i llentiscles, i que sembla que mantenen a ratlla la canya. També fins no fa pas gaire encara es podien trobar mitja dotzena de verns per damunt del torrent de Can Pufarré, en un tram conegut com el torrent dels Averns, però van quedar molt malmesos durant l’última sequera i sembla que no s’han recuperat. Així les coses, potser haurem de posar uns quants cartellets de perill, no us sembla?.

NATURA

Rieres i torrents

48

49

MAGAZÍN

Cristóbal Gómez.Col·lecció de vins de la DO Alella

David RomanPel que fa al beure, Cristóbal Gómez es descriu com un consumidor d’anís i més amic del cava que del vi. I aquest escalafó de preferències vitivinícoles es reflecteix, invertit com en un mirall, en la col·lecció que omple el seu petit celler: una completa mostra de vins de la DO Alella, amb la lògica presència dels caves de la zona i el toc d’exotisme que presten algunes ampolles d’anís.

En Cristóbal va néixer a Barcelona fa 75 anys i es va establir a Alella el 1981. Just arribat va comprar unes ampolles de vi antigues (entre

elles un “Violeta” d’Alella Vinícola de 1971) amb la intenció d’utilitzar-les com element decora-tiu. A aquesta primera adquisició en seguiren d’altres, i la col·lecció d’ampolles produïdes en la DO va convertir-se en una forma més de fer arrels a la població que tan bé l’havia acollit i que descriu com “un lloc singular i merave-llós”. Acomodada i al celler, la col·lecció no ha

parat de créixer. “Enguany arribaré a les 300 ampolles. Passo de tant en tant pel Xarel·lo, on en Jordi em té al corrent de les novetats”- apunta en Cristóbal, que ordena les ampolles per productors, separant sempre els vins dels caves. Dins el celler hi trobem gairebé totes les ampolles nascudes a la DO des de 1981, inclo-sos formats diferents d’envasat de vins d’una mateixa anyada. En l’apartat dedicat a “La Co-operativa”, destaca una capsa de fusta on hi descansa l’àvia de la col·lecció: una ampolla de Marfil de 1966, amb l’etiqueta esgrogueï-da adherida al coll en la que s’intueix el preu, 25 pessetes. Com tot bon col·leccionista, en Cristóbal sent debilitat per les rareses i, d’uns prestatges dedicats a petits productors i inclas-sificables, treu diverses ampolles de vi envasat per encàrrec o obra de particulars. En coneix la història de cadascuna d’elles, tot i que confessa que “en general no tenen gaire valor, i sovint el vi que contenen no és gran cosa”.

Com a afeccionat a l’anís, en Cristóbal col-lecciona ampolles i articles relacionats amb aquest destil·lat. Entre múltiples referències al popular Anís del Mono, sorprèn una curiosa i nostrada ampolla d’Anís Manelic, també origi-nari de Badalona.

L’afany compilador d’en Cristóbal ha anat més enllà del vidre: en unes carpetes hi té clas-sificats cartells, prospectes i notes de premsa relacionats amb el vi de la DO. “Tot el que vaig trobant, ho deso”, apunta en Cristóbal, col-leccionista metòdic i modest que sorprèn tot confessant que “francament, de vins no hi en-tenc gaire”. Però destil·la un aclaparador sentit comú en referir-se als gustos: “per a mi el vi bo és el que a mi m’agrada”.

COL·LECCIONISTES

FITXA

Col·lecció: ampolles de vi de la DO Alella

Nº de peces: 294 Any d’inici: 19831a peça: Marfil Generoso Dulce de 1971 “el Violeta”Peça més valuosa: Marfil de 1966També col·lecciona: els porrons de la Festa de la Verema, en té la col·lecció completa

Ets col·leccionista? Vols ensenyar-nos la teva col·lecció de sobres de sucre, de sotacopes, de nines Barbie, de llaunes de cervesa o de qualsevol altra cosa? Posa’t en contacte amb nosaltres a revista.alella@gmail.com o al 608 88 47 99 (tardes).

ÒSC

AR P

ALLA

RÈS

1. El celler Jaume Serra va tenir la seva primera seu al poble d’Alella i va llançar al mercat alguns vins amb DO Alella. 2. Edició especial d’una ampolla de Marfil. 3. Càpsula d’una ampolla de Juan Mestre Chardonnay. 4. Tota mena de mides i formats d’ampolles de Marquès d’Alella. 5. L’àvia de la col·lecció, un Marfil de 1966.

Gómez amb l’ampolla de Marfil que commemora el 75è aniversari del Club de Futbol Alella.

1 4

2 3

5

50

ESPORTS

NUARA CUSÓ

Com ha vingut a parar al CB Alella?Sóc de Badalona de tota la vida i els últims set anys els vaig passar a Navàs cuidant els meus sogres i entrenant el CB Navàs. Va arribar un punt que era millor tornar a viure a Badalona, però jo volia seguir vinculat al món del bàsquet. A Badalona ja hi havia molta gent fent bàsquet i aquí a Alella, tot i fer molt temps que s’hi juga, em va sem-blar un lloc més verge. Com que coneixia el Joan Costa, li vaig preguntar si hi havia la possibilitat d’entrenar aquí a Alella i no

hi va haver cap problema. Aquí estic des de l’inici de temporada.

Quines categories entrena i com les veu?Estic amb les categories infantils, cadets i juniors, tot i que no en sóc l’entrenador: jo col·laboro. El Manel i el Joan Costa són els entrenadors, jo estic amb els jugadors entre setmana i els dono una pinzellada, ajudo a traçar una trajectòria i marco una línia a cadascun dels equips. Els costa una mica, però crec que és per un tema generacional, ara no es posa el mateix esforç ni la mateixa

il·lusió pel que es fa, i aquests per a mi són els valors més importants per a un jugador.

Fa molts anys que és entrenador?Vaig començar a jugar a bàsquet als 14 anys i al cap de dos o tres anys ja feia d’entrenador del mini del Círcol Catòlic de Badalona. Fa més de 50 anys que faig d’entrenador, però de manera professional des de l’any 74.

Quins equips ha entrenat?He entrenat molta gent: el Círcol Catòlic de Badalona, els juvenils del Barça... durant

Entrevista a Miquel Nolis El seu amor pel bàsquet no té límits. Jugador i posteriorment entrenador, ha dedicat gran part de la seva vida a transmetre valors i coneixements esportius i morals. Després d’haver passat pels equips més grans, Miquel Nolis arriba al CB Alella.

ÒSCAR PALLARÈS

51

20 anys he entrenat les categories inferiors del Joventut de Badalona, també vaig ser l’entrenador del primer equip del Joventut durant dos anys, he estat set anys amb la Selecció Espanyola juvenil i, finalment, he entrenat el CB Navàs i ara estic aquí a Alella.

Com recorda els seus 20 anys amb el Joventut de Badalona?Hi va haver moments difícils perquè el Joventut ha viscut i viu moments difícils econòmicament, però vaig tenir la sort de coincidir l’any 80 amb el Manel Comas. Al començament, era una època en que l’equip estava molt avall, a la meitat de la taula, i vam iniciar un camí de recuperació, de tor-nar als nivells màxims de competició tant a nivell nacional com a nivell europeu, fins arribar a guanyar la primera copa d’Europa que va guanyar un equip català. Vam anar formant un equip de jugadors que després han sigut molt bons i, tot i que alguns mar-xaven i altres es quedaven, vam passar una època molt bona, de molta eufòria moral, molt units i amb molta comunió de idees, que és el que facilita les coses i et fa gaudir. Érem molta gent treballant amb un mateix objectiu. La meva època al Joventut va ser molt bona i de la meva primera època amb el Barça, de l’any 74 al 80, també tinc molt bons records.

Recentment ha fet entrenaments individuals per a Ricky RubioSí, després de l’Europeu de bàsquet i abans de marxar a Estats Units, vam fer dotze sessions d’entrenament aquí al Poliesportiu d’Alella, per tal de millorar la seva tècnica i fonaments bàsics de driblatge i manejament de la pilota. Va ser una bona experiència.

A quin tipus de jugador li agrada entrenar?Jugadors com el Ricky Rubio o el Sergi Llull que estan més en la direcció del joc, a darre-re m’agraden més per entrenar, però també gaudeixo entrenant pivots i alers. Si hagués d’escollir a qui donar-li una pinzellada en aquests moments, et diria el Nikola Mirotic, per ajudar-lo amb unes quantes coses que podria millorar; però sobretot m’agrada en-trenar als jugadors que tenen il·lusió.

Quin és el millor jugador que hagi vist mai?El millor jugador que jo he vist, i el vaig veure sorgir perquè quan jo entrenava a la selecció ell va competir contra nosal-tres, és l’Arvydas Sabonis; però pel que fa a caràcter i exemple de dedicació, entrega i esperit, et diria l’Epi, a qui també vaig entrenar. N’hi ha molts que són un exem-ple de dedicació, comportament i entrega

i no són famosos. La fama té relativa im-portància, el que depèn de tu és l’entrega i l’entusiasme, el que ve després ja és cir-cumstancial.

Veu molta diferència entre el joc de la NBA i el de l’ACB?Cada vegada n’hi ha menys, el nostre nivell ha pujat molt i la normativa d’aquí també s’apropa cada vegada més a la dels Estats Units. El talent i la condició física estan més allà que aquí, però cada vegada hi ha menys diferència.

Creu que el bàsquet nacional està vivint el seu millor moment?A nivell català, el bàsquet està vivint la seva millor època. Era impensable fa uns anys pensar que tindríem uns germans Gasol o un Ricky. Una generació com

aquesta feia temps molt temps que no es donava, i a nivell espanyol també hi ha molt bons jugadors com el Calderón, el Rudy, etc. Si marxen fora no els gaudei-xes directament, però si ho fan és perquè són bons.

Ha practicat altres esports?No n’he practicat cap altre, sóc soci del Bar-ça de futbol des de fa molts anys i m’agra-

da molt el futbol, actualment estic gaudint molt veient-lo. El bàsquet té un gran avan-tatge, i és que ha deixat d’estar guiat per la Federació Espanyola de bàsquet, que no deixa de ser un organisme centralista que havia propiciat coses antiesportives i arbitratges per ficar-se les mans al cap; també s’hi va posar l’ACB i ara els arbitres són molt més fiables.

ESPORTS

“Actualment no es posa el mateix esforç ni la mateixa il·lusió pel que es fa, i aquests per a mi són els valors més importants per a un jugador”

“La fama té relativa importància, el que depèn de tu és l’entrega i l’entusiasme, el que ve després ja és circumstancial”

52

53

ESPORTS

AURELI TABOADAJa iniciada la segona volta,

l’Alella CF, a la jornada 21, es tro-ba lluitant de ple amb el grup de mitja taula, i ara arriba l’hora de la veritat: el dels duels directes.

No val a badar i els jugadors, dirigits pel José Salido, es troben amb moltes opcions de lluitar per

mantenir la categoria que tan ha costat assolir.

Ara mateix, estan situats en dotzena posició i tenen vint-i-cinc punts, després de set victòries, quatre empats i deu derrotes, amb un total de 36 gols a favor i 47 en contra.

Des d’aquestes línies aprofi-

tem per engrescar la gent, amb l’arribada del bon temps, per ani-mar al nostre equip ara que ens necessita.

També volem destacar la gran marxa ascendent que duu l’equip femení, que aquest any ha comen-çat a competir i està fent un gran paper. Ara mateix es troben en la novena posició, després de gua-nyar cinc partits, empatar-ne cinc i perdre’n sis.

Les noies de l’equip femení, per tal de recaptar diners i poder fer front a les despeses, han fet un calendari amb fotografies de l’equip: una iniciativa amb enginy i divertida.

Pel que fa al futbol base, el juvenil A es troba a la segona po-sició, després de mantenir un frec a frec amb el Sant Pol, At.

Els dos alevins es troben situ-ats en posicions de privilegi, un al sisè lloc i l’altre al quart, a sis punts del líder.

Els nois del prebenjamí, els més petits del Club, es troben ara en quarta posició i, a poc a poc, el Raúl, el seu entrenador, va acon-seguint inculcar-los tot allò que cal per practicar un bon futbol.

NUARA CUSÓEl Club de Bàsquet Alella empren una segona volta amb bastants di-ferències entre categories pel que fa als resultats.La categoria sènior masculí, en-trenada per Josep Herrero, va molt bé tot i haver començat la segona volta amb pitjors resultats i amb pitjor joc que la primera; de moment, són tercers amb 14 partits guanyats dels 20 dispu-tats fins ara. Els d’Herrero, estan a només tres punts dels primers classificats de la categoria que són els del CB Garrotxa Santjo-anenc. El Junior masculí tampoc no va gens malament, són cin-quens a la classificació i han gua-nyat 11 dels 18 partits disputats. Tenint en compte que tenen pocs jugadors i que hi ha hagut molts lesionats durant la temporada, no es pot demanar més; estan a cinc punts de La Salle Bonanova, que

segueixen conservant la primera plaça, sent invictes després de 17 jornades de lliga. Les coses no van tan bé per a la categoria sots 21 masculí. Actualment, són els penúltims de la classificació ja que només han aconseguit cinc victòries dels 20 partits disputats fins ara. A tot això cal sumar-hi la partida del seu entrenador, que va plegar un cop finalitzada la prime-ra volta de la lliga. L’equip junior femení va vuitè i està a la meitat de la taula, ha guanyat nou partits i n’ha perdut deu. Cal destacar la temporada que està fent l’equip mini masculí, és la categoria que està obtenint més bons resultats i, de moment, són primers de grup. L’infantil femení ha millorat molt el seu rendiment respecte a la pri-mera fase de la lliga, i equips com l’infantil i el preinfantil segueixen al mateix nivell que a principis de temporada.

FUTBOL

Objectiu: mantenir la categoria

BÀSQUET

Ànims per a la segona volta

Calendari de l’equip femení.

Plantilla de l’equip Sènior.Q

UICO

LLU

CH

QUI

CO L

LUCH

54

ESPORTS

XAVI TARAFAAl desembre comença la voràgi-ne de curses i el més atapeït del calendari atlètic català, i els atle-tes del Serra Marina van afinant la seva posada a punt per als principals objectius de la tem-porada. A més, moltes curses es disputen a casa, en territori maresmenc.

Aquest és el cas de la mitja marató de Mataró, on en Jordi Simeón va firmar una fantàstica marca de 1h23’59’’, o el cas de la cursa de Sant Silvestre del Mas-nou, aquest any disputada el dia de Sant Esteve: fins a onze atle-tes del Serra Marina hi van pren-dre part, destacant el podi de la veterana Lourdes Mercader, que va acabar la tercera en categoria de veteranes de més de 55 anys.

Menció apart mereix el cros d’Alella, on no només hi van participar set atletes, aconse-guint diversos podis, sinó que aquest any el Serra Marina es va incorporar a l’organització de l’esdeveniment. Si en anys passats ja s’hi havia col·laborat

aportant voluntaris per al dia de la cursa, aquest any, a més, es va col·laborar en el disseny del nou

circuit al bosquet i amb el mun-tatge del bar del cros, en una col-laboració que s’espera que vagi a més en els anys vinents.

I per acabar l’any, una clàs-sica. Si un avantatge té la Sant Silvestre del Masnou és que com que no se celebra per Sant Silvestre, els atletes poden do-blar i molts van prendre part en la cursa dels nassos. Sobre els 10km barcelonins, el més ràpid del club va ser en Marc Aràne-ga, amb una esplèndida marca de 37’51’’, que pràcticament va repetir a la cursa de Sant Antoni al gener. I el febrer es va estrenar amb la gran clàssica: la Mitja de Granollers. Sis atletes van desa-fiar les gèlides temperatures en plena onada siberiana per córrer els 21.097m. A destacar l’estrena en la distància del nou atleta del club Enric Torres i la tornada a la mitja marató, anys després, de la Lucía Segura. Tres setmanes després, cinc atletes del club més, corrien la mitja marató de Barcelona guanyada amb un es-tratosfèric crono de 1h00’28’’ per

al doble campió del món de Ma-rató. D’entre els atletes alellencs, cal destacar els fantàstics 1h30’ d’Enric Mudarra, que sembla estar vivint una segona joventut atlètica.

Però no tot és ruta i cros en el Serra Marina. Diverses de les joves promeses del club s’han estrenat en pista coberta aques-ta temporada hivernal: tant Gui-llem Lezcano com Victor de las Heras van aconseguir parar el crono sota els 26’ en el control de pista coberta disputat el 29 de gener a Sabadell. I Ramon Quesada, a la mateixa pista, va acabar 7è en els campionats de Catalunya de veterans en la prova de 800m amb un temps de 2’28’’.

I en la vessant social, el club segueix incorporant atletes: el jove Enric Torres s’ha incorpo-rat al club amb molta empenta, i per als més veterans ha fet molta il·lusió la tornada de Miguel Ma-rín, membre d’una de les famílies fundadores del club. Miguelín, benvingut de nou!

JOAN PUGIBETLa temporada 2011-2012 de l’equip sènior del Club de Rugby Alella no està sent tant lluïda com de-sitjàvem al seu començament. Els mals resultats (que no mal joc) han col·locat l’equip en la penúl-tima posició de la classificació de la 2ª divisió catalana. A falta de 3 partits per acabar la competició, la situació és delicada, però es confia en mantenir la categoria atès que, en la segona volta de la competició, el joc de l’equip ale-llenc en general ha millorat força, tot i que les victòries han escas-sejat. Les baixes per lesió han in-fluït bastant en la preparació dels partits i en els entrenaments, fent habituals els canvis de posició en el joc de diversos jugadors. So-vint han arribat a disputar algun partit amb els jugadors justos o

amb pocs canvis a la banqueta cosa que, en un esport de con-tacte com el rugbi, suposa un desavantatge respecte els rivals, que compten amb els 15 titulars i els 7 reserves.

A més a més, s’han fet pro-gressos respecte la sol·licitud d’horari d’entrenament per l’escola de rugbi, que esperem siguin visibles a curt termini, gràcies a la col·laboració que

ja ens ha donat l’Ajuntament a través de la Regidoria d’Es-ports.

De cara a la propera tempo-rada, l’equip sènior espera recu-perar alguns joves valors que, aquesta temporada, han hagut de marxar a un altre club per tal de poder competir en la seva ca-tegoria d’edat.

En acabar la competició ofi-cial, es començarà a preparar el Torneig de Rugbi Platja que aquest any arribarà a la XIXª edició. Un pioner dels tornejos de rugbi platja a Catalunya, on el CR Alella espera obtenir la mateixa acceptació i reconei-xement per part dels equips assistents que en les passades edicions, i després del qual es farà balanç de la temporada i de la trajectòria del club.

ATLETISME

Final d’any corrent a casa i inici d’any corrent clàssiques

RUGBI

Mals resultats, que no mal joc

CEDI

DA

Enric Torres acabant la seva primera mitja marató.

QUI

CO L

LUCH

55

ESPORTS

NUARA CUSÓAixí com Cristiano Ronaldo no té espai a casa seva per desar les pilotes de futbol després de fer un hat-trick, estem segurs que els germans Alan i Brenton Cabello deuen conservar, i amb molt d’orgull, totes les medalles que han anat aconseguint al llarg de la seva exitosa carrera esportiva.

Pel que sembla, els dos neda-dors alellencs encara tenien es-pai per a més, ja que en les dues últimes competicions han acon-seguit un munt de medalles.

El passat mes de desembre van participar als campionats d’Espanya, on no van passar gens desapercebuts, ja que en-tre els dos es van fer amb un total de 10 medalles. Brenton Cabello, amb 30 anys, ha tornat a guanyar un nacional, quedant primer als 100m braça, així com

el seu germà Alan ho va fer a la categoria de 100m estils.

El mes de gener, només Bren-ton va poder competir al Campi-

onat de Catalunya de natació, ja que l’Alan estava malalt i no hi va poder participar. El gran dels Cabello va deixar el llistó molt

alt, aconseguint el primer lloc als 200m estils i als relleus d’estils.

Aquests èxits no els fan per-dre de vista una data molt im-portant i que cada dia és més a prop. Del 29 de març a l’1 d’abril es disputa el campionat Open d’Espanya a Màlaga, on els dos germans es juguen la possibilitat de poder participar als JJOO de Londres. Per a preparar una cita tan important, l’Alan s’entrena a Font Romeu, on fa una estada de 3 setmanes de preparació final abans de competir a Màlaga i lluitar per a fer el temps neces-sari i poder accedir a un somni. D’altra banda, Brenton s’està preparant durament al Club Na-tació Sant Andreu per assolir el mateix objectiu: les Olimpíades. Dos germans amb un gran i difí-cil objectiu que a la propera edi-ció de la revista sabrem si han pogut aconseguir.

NATACIÓ

Pluja de medalles per als Cabello

NUARA CUSÓDesprés d’un inici de temporada amb molts preparatius, nervis i emoció, el CFS Alella Marfil ja compta amb la tranquil·litat i l’or-ganització d’un club que sembla que mai no hagués deixat d’exis-tir a Alella.

Pel que fa als resultats obtin-guts fins ara a nivell competitiu, els cadets segueixen sense gua-nyar després d’haver-se disputat quinze jornades de lliga, de les quals n’han perdut tretze i n’han empatat dues. Degut als resultats i al fet que eren pocs jugadors al planter, s’hi han incorporat tres nous jugadors. Imaginem que aquest reforç els donarà l’empen-ta necessària per a remuntar una temporada que no ha començat amb massa bon peu a nivell de resultats. Encara amb mitja tem-porada per davant, els primers classificats de la categoria cadet son els AE Iris-Sol-Casagemes

“A” i l’Associa-ció Esp. Feliu i Vegues “A”. La categoria sènior del CFS Alella Marfil, en can-vi, ha tingut un molt bon inici de temporada, actualment se situen a la mei-tat de la taula classificatòria i tenen molt bo-nes sensacions pel que fa al joc desplegat. Cada dia estan més compactats i molt conven-çuts que acaba-ran la lliga a la part alta de la classificació encap-çalada per l’Arenys–Santpedor CEFS “A”. Per a tots els afeccio-nats al futbol sala que durant uns

quants anys no han pogut gaudir veient-ne partits a Alella, aquest any poden fer-ho al Poliesportiu Municipal d’Alella, on es disputen

els partits locals els dissabte a les 16:45h, per veure els cadets, i a les 18:00h, per veure la categoria sènior.

FUTBOL DE SALA

Optimisme al CFS Alella Marfil

CEDI

DA

QUI

CO L

LUCH

56