EL LLENGUATGE VISUAL

Aleix Corbera RequenaCultura AudiovisualCurs 2014-20151R BAT A

INTRODUCCIÓ:

La imatge fa referència a quelcom,representa alguna cosa,és imatge d’alguna cosa.Les imatges actuen com a signes de quelcom aliè.L’esculturaés una imatge del model,la fotografía és una imatge del paisatge,el prospecte publicitari mostra imatges del producte que anuncia…

Existeix una sèrie de característiques que,en major o menor mesura,posseeixen totes les imatges.Les propietats concretes de la mateixa dependran del grau de concreció que en ella tinguin les diferents característiques concretades.

CARACTERÍSTIQUES DE LA IMATGE

Iconicitat-Abstracció

• Aquesta es refereix a la semblança de la imatge amb la realitat exterior.

• Suposa que la imatge no manté semblança amb una realitat concreta,pot ser producte de:la fantasia,relacions arbritàries.

Senzillesa-Complexitat

• Aquesta depèn de l’estructura de l’objecte,la quantitat d’elements que conté,la manera en que es plantejen les relacions entre ells i la comprensibilitat deles relacions establertes.

Denotació-Connotació

• Aquesta comporta l’associació de la imatge amb determinats sentiments.Segueix les tècniques d’Osgood.

• És el significat objectiu d’un mot i es recull pels parlants d’una llengua en un diccionari

CARACTERÍSTIQUES DE LA IMATGE 2

MONOSÈMIA-POLISÈMIA• Les polisèmiques són les que fan

possibles diferents interpretacions.Aquesta neix de les connotacions del context i les relacions dels diferents elements dela imatge.La icònica es programada pels creadors d’imatges per entrar en connexió amb els sentiments.

• La monosèmia és tot el contrari.

ESTEREOTIP-ORIGINALITAT• La massificació de la comunicació ha fet

aparèixer l’estereotip,la insistència en estímuls coneguts i redundants de manera que ja no ens criden l’atenció.

• Altres imatges ens sorprenen perquè són originals,tenen un toc diferent i/o únic,aquesta és pot considerar original quan és capaç de transmetre un missatge més o menys complex a través de mecanismes reconeixibles però instaurant nous paràmetres o modificant els anteriors.

ESTRUCTURA DE LA IMATGE

TIPUS DE COMPOSICIÓ

COMPOSICIÓ HORITZONTAL:Predominen les línies horitzontals.(equilibri,calma)

COMPOSICIÓ VERTICAL:Destaquen les línies verticals.(acció,força)

COMPOSICIÓ DIAGONAL:Predominen les línies diagonals.(desequilibri)

COMPISICIÓ CÍCLICA:Predominen les línies corbes.(complicació,dinamisme)

RECURSOS EXPRESSIUS DE LA IMATGE

LA COMPARACIÓ:Consisteix a exposar dos elements per trobar semblançes i diferències en les seves qualitats.

LA PERSONIFICACIÓ:Consisteix en donar qualitats humanes als objectes(humanitzar).

LA METÀFORA:Consisteix en substituir allò que es vol mostrar per una altra cosa amb qui guarda relació.

LA HIPÈRBOLE:Consisteix en utilitzar una exageració per a destacar l’expressió.

LA SINÈCDOQUE:Consisteix en mostrar un objecte presentant-ne només una part.

FUNCIONS DE LA IMATGEFUNCIÓ INFORMATIVA O REFERENCIAL:Podem distingir tres funcions fonamentalsde la comunicació per imatges:informativa,expressiva,poètica i suggestiva.

La informativa és la base de tota la comunicació,però té especial rellevància en la fotografia periodística i el documentalisme.Està orientada al context,està present en tots els actes comunicatius. Eugene Smith és un gran representant.

FUNCIÓ EMOTIVA O EXPRESSIVA:Aquesta és la funció orientada per l’autor a la imatge,expressió directa del subjecte enunciador davant d’allò sobre el que s’està informant.

Funció poètica o estètica:La funció poètica està centrada en la fotografia mateixa.És la funció orientada al missatge.Aquesta es basa en el missatge i es relaciona amb la mateixa perquè es refereix a com es configura el llenguatge fotogràfic.

FUNCIONS DE LA IMATGEFUNCIÓ SUGGESTIVA O CONNOTATIVA:Aquesta funció va dirigida a convèncer l’espectador i la que domina en les imatges publicitàries.Aquesta funció és la més interessada:pretén obtenir quelcom de nosaltres,no pas donar-nos-ho.Les imatges subliminals són aquelles que,tot i no sent aparentment captades perl’individu,arriben fins el seu cervell i s’hi registren de forma inconscient.

CODIFICACIÓ VISUALEn la nostra cultura associem automàticament la visió d’un fet amb la seva existència,identifiquem la imatge amb la realiat.Aquestes incorporen codis comunicatius.Aquestes comuniquen de forma global i per la via emotiva.Per això,sovint, es produeixen a través d’elles comunicacions invertides,es transmeten emocions,etc…

La imatge està construïda per un autor que,amb l’ajuda de determinats instruments,estableix vincles entre la identitat visual de la seva creació i allò que aquesta presenta per als que la contemplem.

La percepció té en compte una jerarquització figura-fons per la que es distingeix un tema protagonista en un entorn.

CODIS:És el que anomenem enquadrament i dóna una idea de la nostra posició física.Una realitat pot quedar plasmada en els mateixos.L’espai és vital per la mostra d’idees.

espacial gestual

Al analitazar una imatge cal aturar-se en la sensació que ens produeix l’actitud i la gestualitat dels gestos,que tenen una significació clara i directa.Aquesta és molt utilitzada a les històries i caricatures.

escenogràfic lumínic

Els protagonistes principals de les imatges estan envoltats d’una sèrie d’elements afegits que ambienteni adjectiven la seva presència.Aquesta és una presentació deformada de la realitat.Té matisos significatius.

Els tipus de llum són enormes,hi ha directa e indirecta i provoca ombres.Tipus:llum frontal,posterior,lateral o zenital,de baix a dalt.Després trobem els colors,que hi han càlids i freds.

CODIS:

gràficssimbòlic

De relació

Aquesta es refereixa una representació visual d’una persona o cosa com la representació de quelcom més ampli.Les relacions entre els símbols i allò que simbolitzen és gràcies a les analogies,també trobem un procés d’abstracció.

La codificació gràfica estàvinculada als instruments tècnics amb els quals s’elabora el missatge visual,trobem el gran angular i els teleobjectius que enfoquen o desenfoquen.

La disposició dels elements parcialsque constitueixen el conjunt d’una imatge,dins de l’espai determinat pels límits dels quadre,estableix relacions i uneslleis de perspectiva i tonalitat entre altres.

IMATGES

LECTURA D’IMATGESQuan es descriu una imatge resulta difícilenumerar minusiosament cadascun dels detalls gràfics rellevants d’aquesta.Aquesta ens obliga a reflexionar i té una sèrie de paràmetres expressius sobre la imatge tractada.

LECTURA TIPOGRÀFICA:És la que segueix un mètode similar a l’utilitzaten la lectura d’un text.

LECTURA GELSTÀTICA:Per la seva banda,implica anar analitzant els diferents nuclis d’atenció.

QUADRE PER A L’EXPLORACIÓ DE LA CODIFICACIÓ DE MISSATGES:

Descripció i Reconeixement.

Codi espacial

Codi gestual

Codi escenogràfic

Codis gràfics

Codi lumínicCodi simbólic

Relacions

Síntesi

Segons Abraham Moles,seguint la teoria de la informació,quan la quantitat d’informació d’una imatge no és massa gran,la imatge es percep com una totalitat jerarquitzada.

FACTORS D’ANÀLISI I INTERACCIÓ VERBOICÒNICA

ELEMENTS:Dades observades:gràfiques i verbals.

ESTRUCTURES:Relació entre els elements gràfics,verbals,tipus de composició,enquadrament,tipus de pla,recursos,etc…

SIGNIFICATS:Coses que suggereix la imatge,sentiments i emocions que produeix,experiències que ens fa recordar…Els significats es desxifren en el nostre cervell sense necesitat de paraules.Aquests han de ser compresos i no raonats.

Les relacions visuals amb la presència d’argumentacions verbals,per aixó caldrà fer una lectura verboicònica(text+imatge).

SITUACIONS:Que sigui el text el que aportiel sentit al missatge i la imatge serveixi com a simple il·lustració.Que,pel contrari,la imatge expressi una idea bàsica i el text es converteixi en accesori o innecessari.Que existeixi una complementarietat entre el text i la imatge.

• El text serveix de recolzament a la imatge;fixa i concreta el significat de la mateixa.

RELACIÓ DE RECOLZAMENT:

• El text aporta un significat diferent al que expressa la pròpia imatge.

RELACIÓ DE PARASITISME O

OPOSICIÓ:

• El text i la imatge s’aporten mútuament nous significats,tant connotatius com denotatius.

RELACIÓ DE SIMBIOSI:

RELACIONS

El més important que posseeix la imatge des del punt de vista significatiu,és la seva capacitat d’impacte emocional.Quan un text i una imatge es combinen per a formar un missatge,estableixen una relació significativa.

IMATGES

INTERPRETACIÓ D’IMATGESQuan es reben les imatges,quan s’observen,cal tenir en compte aquests elements i també cal tenir en compte que una imatge pot ser llegida.L’exercici de lectura i posterior interpretació depèn de diferents factors i del nostre coneixement previ entre molts altres.Cal observar,reflexionar i pensar.Finalmenthem de ser capaços d’exposar allò que veiem nosaltres en la imatge i argumentar-ho.Això és interpretació.

FÍ