20

Text: Albert Villaró Fotos: Joan Gispert, Albert Villaró

L’escriptor Albert Villaró fa un recorregut –tour pre-pirinenc, com ell l’anomena– per alguns dels

racons més genuïns de l’Alt Urgell: Sallent, Nargó i Valldarques. Uns indrets d’una bellesa primària,

ancestral, on l’encant paisatgístic es barreja amb l’humà.

Bona terra, bona gentPer Sallent, Nargó i ValldarquesBona terra, bona gent

Per Sallent, Nargó i Valldarques

21

Un dels atractius del poble deGavarra és el campanar cilín-dric de l’església de Sant Serni.

22

a saviesa tradicional pot arribar a sermolt cruel. “A Valldarques i Sallent,mala terra i mala gent”, diu la dita. Resmés lluny de la veritat. La (poquíssima)

gent que hi viu és encantadora: gent de mun-tanya, honesta, treballadora i –això sí–d’entrada poc expansiva, amb un rerefons demalfiança que només es desfà quan el foras-ter mostra bona disposició. I la terra no ésdolenta. És aspra, dura, rosta, potser massaseca en males anyades, però no pas dolenta.

Coll de Nargó –Nargó, si ho volem dircom els aborígens– és la porta d’entrada per

anar a Valldarques i Sallent. Centre raier, téun museu que en preserva la memòria,romàntica i vital. Un altre museuet mostravestigis dinosàurics, restes fòssils de la feramcretàcica que vivia on avui hi ha Sallent. Elpaisatge que van trepitjar aquelles cuques hacanviat, certament, però no costa pas gaired’imaginar-les, xipollejant per antics pan-tans.

A la sortida mateix del poble, direccióponent, hi ha l’església de Sant Climent. Sí,d’acord, de romànic n’hi ha a tot arreu. Mas-sa i tot: potser amb menys també faríem i

segurament el podríem conservar millor.Però ens costaria de trobar un temple méselegant, ben proporcionat i original que lavella parròquia de Sant Climent, que vadeixar bocabadats els primers estudiosos delromànic del país.

Nargó és només l’etapa pròleg d’aquestpetit tour pre-pirinenc. D’aquí arrenca lacarretera L-511, que arriba fins a Isona. En elprimer tram del recorregut, una vegadadeixem a l’esquerra el costerut poble de lesMasies, i superada la breu angúnia del pasdel Codó, anirem remuntant el canyó que ha

Cal Frare, al Pla de Tolustre, al sud de Valldarques, és un exemple de l’arquitectura rural que trobem a la zona.

L

La població de Coll de Nargó, amb un romànic exquisit a l’esglésiade Sant Climent, és la porta d’entrada per anar a Valldarques i Sallent

23

Impressionant,el canyó de Valldarques.

24

anat excavant el riu de Valldarques, amb unapaciència exemplar. La presència humana hiés discreta. Cases aïllades, algunes de recon-vertides en establiments de turisme rural:l’Oliva, Toriella, Sobre-Roca, els Vilars… Elviatger atent podrà veure el campanar deSant Martí de la Plana, retallat sobre la care-na que tanca la vall pel nord. S’hi pot pujarper una pista. Davant de l’església hom potpreguntar on coi és, la plana.

De retorn a la nostra estimada L-511, unamica més amunt, hi ha la casa de Sobre-

Roca, un mirador privilegiat del sector cen-tral del canyó. Al peu de la casa arrenca elcamí espectacular que s’arrapa al cingle perbaixar fins a la Torre de Vila, una robustafortificació del bisbe d’Urgell, encara capaçd’organitzar una bona defensa.

Al nucli de Valldarques s’hi arriba desdels Vilars. No hi ha possibilitat de passar dellarg: la casa dels Vilars, ben aturonada, és uncompendi de les formes singulars que prenl’arquitectura tradicional d’aquesta zona:parets de pedra llescada, amb unes inclina-

díssimes cobertes fetes amb lloses de pedrafosca, de quatre dits de gruix. A Valldarques–a propòsit, el topònim evoca els sepulcresmegalítics que hi ha escampats per la vall–hi ha l’església de Sant Romà. Els seus cons-tructors es van lluir a l’hora de fer el campa-nar, que conserva, a més, restes de pinturamural a l’exterior. I el senyor rector la sabiallarga: la rectoria ocupa un emplaçamentprivilegiat, dalt d’un espadat que cau a plomdamunt del riu. Cap a llevant, tenim una granvista sobre el canyó, perfecta, amb la roureda

La població, per aquests indrets, és discreta i dispersa. A la foto, suggeridora imatge de tardor dels Vilars, casa situada en un turó privilegiat.

L’arquitectura tradicional d’aquesta zona presenta parets de pedra llescada,amb inclinadíssimes cobertes fetes amb gruixudes lloses de pedra fosca

Tres exemples més del característic estil que presenten les construccions d’aquests paratges de l’Alt Urgell.

27

ufana que cobreix la base de les parets i latorre de la Vila, ben dreta, controlant altiva-ment la sortida.

El Pla de Tolustre, al sud de Valldarques,és un altiplà envoltat de muntanyes, habitatdes de sempre per humans als quals agrada-ven els horitzons molt concrets i la sensacióde viure en un espai ben definit però maidomesticat del tot. Els lloms boscats de laserra d’Aubenç tanquen el pla per la bandade llevant, i ens recorden sempre que la terraplana és una excepció. Hi podem arribar peruna pista que travessa el sector sud de Vall-darques o, amb més comoditat, des de Ga-varra, on hi podem fer cap prenent una des-viació de la L-511.

El poble de Gavarra, situat gairebé al límitd’aquesta terra aspra, és una talaia esplèndi-da sobre les planes més amables del sud. Permarcar amb més força el seu caràcter encara

A la foto superior, l’església de Sant Climent, a Coll de Nargó. L’antic monestir de Sant Maximí, a la imatge inferior, en un bucòlic racó.

28Detall del campanar de SantRomà, a Valldarques.

29

Una altra mostra de romànic a Valldarques el trobem a Santa Maria de Remolins. A la curiosa foto inferior, bústies de les cases del terme de Sallent.

muntanyenc, les cases conserven un aireferm, dominades pel castell dalt d’un roc i pelcampanar cilíndric de l’església de Sant Ser-ni. Fins fa uns pocs anys, Gavarra no teniaenergia elèctrica. Als vespres, quan la foscaanava omplint els carrers, als pobles de laNoguera i de l’Urgell s’hi encenien mil puntsde llum.

Tornant a la carretera de seguida fem capal coll de Bóixols. És el moment idoni peraturar-nos un moment i contemplar el mar demuntanyes que deixem enrere. Un Pre-pirineu en estat pur. El descens cap a Nargópassant per Sallent ens permetrà de veure’lben a la vora. De moment, però, cal tirarendavant i penetrar un instant en territoripallarès, país germà. Són només un parell dequilòmetres, fins a trobar, a la dreta, la trencaque ens porta al coll de la Creu de Ferri. Alnord, tenim serra de Sant Joan, una formida-

30

ble muralla vertical dominada pels voltors,tallada només pel Forat de Prats. Una micamés enllà, deixem a l’esquerra la pista que,pel coll de Paller, ens portaria a Montanissell.La que baixa cap a Sallent –precària al sectorcentral, però en procés d’arranjament– ensfa passar per un dels racons menys fressats

d’aquesta part de la muntanya. Cases soles,barrancades, obagues boscades, pelats ero-sionats, el salt d’aigua que dóna nom a lavall, l’antic monestir de Sant Maximí, lesrunes una mica angoixants del poble de Sa-llent. Són quinze quilòmetres intensos, pocaconsellables per als esperits purs que vul-

guin conservar una falsa imatge, entre ingè-nua i bucòlica, de les nostres benvolgudesmuntanyes.

El tàndem Valldarques-Sallent sempreens donarà una esborronadora lliçó de geo-grafia física i humana, sobre una terra d’unabellesa primària, ancestral.●

L’antiga rectoria de Valldarques, en un indret privilegiat a sobre del riu. A la dreta, torre de la Vila, entre una magnífica roureda.

D’INTERÈS

Turisme Alt UrgellPasseig Joan Brudieu, 15 25700 La Seu d’Urgell

Tels.: 902 15 47 15 / 973 35 31 12E-mail: turisme@alturgell.ddl.net

31

“En Valldarques y Sallent, mala tierra y malagente”, dice el dicho. Nada más lejos de la ver-dad. La poca gente que vive en estos lares esencantadora: gente de montaña, honesta, tra-bajadora... Y la tierra no es mala: áspera, du-ra..., pero no mala. Coll de Nargó es la puertade entrada para ir a Valldarques y Sallent.Centro de almadieros, con un museo que pre-serva su memoria y otro pequeño museo quealberga vestigios de dinosaurios y restos defósiles. A la salida del pueblo se encuentra laiglesia de Sant Climent, del más puro estilo

románico: elegante, proporcionado y realmen-te original.

De Nargó parte la carretera L-511, que llegahasta Isona. En el primer tramo del recorrido,una vez dejado el pueblo de Les Masies a laizquierda, iremos siguiendo el cañón que haido excavando el río de Valldarques. La pre-sencia humana es discreta, con pocas casasaisladas, algunas convertidas en estableci-mientos de turismo rural: Toriella, Sobre-Roca, Els Vilars… El campanario de Sant

Martí de la Plana recorta el horizonte en laparte norte. De vuelta a la L-511 se encuentrala casa de Sobre-Roca, un mirador privilegia-do del sector central del cañón, desde dondeparte un camino que baja hasta la Torre de Vila,una excelente fortificación del obispo de Ur-gell.Desde Els Vilars se llega al núcleo de Vall-darques, topónimo que evoca los sepulcrosmegalíticos que hay repartidos por el valle.Además se encuentra la iglesia de Sant Romà,con un particular campanario y restos de pin-tura mural en su exterior. Hacia levante, se

Buena tierra, buena gente.Por Sallent, Nargó y Valldarques

33

Coll de Nargó (Nargó Pass) is the gateway to Valldarques andSallent. From Nargó follow the L-511, which leads to Isona. Inthe first part of the route, after passing the village of Les Masieson the left, we will follow the gorge excavated by the river Vall-darques. On this stretch we will encounter some isolated housesreconverted into rural tourism establishments: Toriella, Sobre-Roca, Els Vilars… without losing sight of the bell tower of SantMartí de la Plana. Back on the L-511 there is the house of Sobre-Roca, with a privileged viewpoint, from where a path leads downto the Torre de Vila, an excellent fortification of the area. From Els Vilars you reach the settlement of Valldarques, wherethe church of Sant Romà is the outstanding note, with a particularbell tower and remains of wall paintings conserved on its exterior.Along a track which crosses the southern half of Valldarques, orfrom Gavarra, after a detour from the L-511, one reaches the Plade Tolustre, a high plateau surrounded by mountains and woodlands.

The houses of the village of Gavarra are dominated by the castlestanding on a rock and by the cylindrical bell tower of the churchof Sant Serni.Back on the road we reach the Coll de Bóixols, a good spot foradmiring the Pre-Pyrenees. To continue one must enter Pallars.Only for two kilometres though, until reaching a turning on theright that will take us to the Creu de Ferri. To the north lies theSerra de Sant Joan, a formidable vertical wall, the domain ofvultures. The track leading down towards Sallent takes us throughone of the least characteristic corners of this part of the mountain.Solitary houses, gullies, eroded slopes, the waterfall which lendsits name to the valley, the ancient monastery of Sant Maximí, theruins of the village of Sallent, etc. All in all there are fifteen intensekilometres along which the Valldarques-Sallent tandem willprovide us with a thrilling lesson on physical and human geography,in a land of primordial, ancestral beau.●

puede contemplar una gran vista sobre el ca-ñón con un frondoso bosque de robles. El Plade Tolustre, al sur de Valldarques, es un altipla-no cubierto por montañas, que queda cerradopor los bosques de la sierra de Aubenç. Se pue-de llegar por una pista que cruza el sector surde Valldarques o desde Gavarra, a través de undesvío de la L-511.

Las casas del pueblo de Gavarra están corona-das por el castillo situado encima de una roca

y por el campanario cilíndrico de la iglesia deSant Serni. Retomando la carretera rápida-mente llegamos al collado de Bóixols, un buenlugar para admirar el mar de montañas delPrepirineo que dejamos a nuestras espaldas.El descenso hacia Nargó pasando por Sallentnos permitirá verlo de cerca. Para proseguir,hace falta entrar en territorio pallarés. Al nor-te, la sierra de Sant Joan, una formidable mu-ralla vertical dominada por los buitres. La pistaque baja hacia Sallent conduce a casas solita-

rias, barrancos, partes erosionadas, el salto deagua que da nombre al valle, el antiguo monas-terio de Sant Maximí, las ruinas del pueblo deSallent. Quince kilómetros realmente inten-sos, poco aconsejables para los que quieranconservar una falsa imagen, entre ingenua ybucólica, de nuestras montañas. El tándemValldarques-Sallent siempre nos dará una es-peluznante lección de geografía física y huma-na, sobre una tierra de una belleza primaria,ancestral.●

Good land, good people.Through Sallent, Nargó and Valldarques